This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
.
Ara seran gairebé un quart de dotze del matí.
Seguim aquí a dimecres 27 de març del 2019.
Estem ja a la segona hora del Just a la Fusta,
al magazín matinal de Raios d'Esvern.
Avui tenim a l'emissora la Gina Pol,
regidora d'alcaldia-presidència,
també de Polítiques de Gènere, Igualtat,
d'Acció Social, Comunicació i Transparència
de l'Ajuntament de Sant Just.
La tenim aquí per fer un balanç final
del que ha estat el març feminista al poble.
Hola, bon dia, Gina.
Molt bon dia.
Bon dia.
Crec que ha estat un dels mesos de març
més plens d'activitats.
És aquesta la línia que es vol seguir
pels propers anys?
Sí, jo crec que altres anys també hi ha hagut molta activitat,
però aquesta vegada crec que estava més
amb un objectiu més clar de què es volia fer
i cap a quin camí hem de seguir.
Com amb un pensament més ben elaborat,
una programació molt més pensada
amb la clau feminista que es volia desenvolupar.
Per exemple, tots els equipaments
han fet programació vinculada amb dona i ciència, per exemple.
Hem tingut la Salam,
que és una especialista en el tema de la ciència,
que ha fet unes ponències pedagògiques molt interessants
i crec que se li ha donat un contingut més ferm.
Aquí tinc un llistat de...
Vaig fer un recopilatori de les diferents dones que han passat.
Alguna d'elles, per exemple,
la Maria Àngels Cabré va fer una xerrada.
És escriptora crítica literària i directora de l'Observatori de Gènere.
També era la professora de Química,
investigadora i experta en coeducació,
la Núria Solsona.
A l'escriptora també Gemma Lienes
i a la que acabes de nombrar la Núria Salam,
professora de la Politécnica
i presidenta també de la Societat Catalana de Tecnologia.
Realment, sí que arrel també de celebrar
el Dia de la Dona i la Ciència, no?
També han vingut per això moltes dones científiques.
Autocrítica.
Què creus que es podria millorar per a les properes edicions?
Què podríem millorar?
Hem de seguir pensant allà on hi ha els buits més importants
per poder seguir fent un reforçament d'aquest objectiu,
sigui el que sigui.
És veritat que a la dona encara li costa
tenir el mateix reconeixement que a l'home
en molts dels àmbits laborals en els quals s'està dedicant.
I això potser sí que hem de seguir insistint,
no només en l'àmbit de ciències,
sinó a buscar altres àmbits,
com amb escriptores també t'ho han dit,
que els costa més de publicar,
en el món de l'art també costa.
És a dir, podem fer molts buits de març
pensant en totes aquestes desigualtats de reconeixement
que encara hi ha, no?
I el que hem d'intentar,
i jo crec que ens costa és aquesta acció unida de les dones,
que totes puguem anar a una,
ja sé que cadascú de nosaltres té una manera diferent
de veure el feminisme,
però crec que hem de seguir buscant els punts que ens uneixen
per seguir avançant el màxim possible juntes,
des de la diversitat de la qual en formem part,
però buscant un punt en comú
que ens permeti buscar un eix d'acció que ens agrupi,
com és la manifestació del 8 de març,
on hi havia molts perfils diferents,
és de gent que volia que participessin els homes,
d'altres que volien ser més de manera individual,
però amb un criteri molt concret de quina demanda volien fer,
i hem de buscar aquesta mini unitat de força,
després que cadascú tingui el seu àmbit específic d'identificació.
Com creus que les activitats que s'han dut a terme aquest mes de març
han contribuït a fer de Sant Jus un municipi implicat en el feminisme?
En primer lloc, perquè tenim una base femenina activa molt alta.
Per primera vegada hem pogut veure mobilitzacions de col·lectius,
com heu destacat a la ràdio,
que volien fer coses al marge del que pogués fer una institució,
una administració o una entitat.
És a dir, fora del paraigües,
d'on formin part aquelles dones,
han volgut agrupar-se de manera individual
i feccions com posar llaços al carrer,
o tirar endavant un manifest,
o el que convingui.
I això està bé perquè aquesta força deslligada
de depèn quins paraigües,
dona una vitalitat i unes ganes de fer coses diferents
que entusiasma molt,
i que fa molta il·lusió perquè no és només d'un únic col·lectiu,
ni d'un únic segment de la població.
Si barregen edats, dones de diferents orígens,
és a dir, molt variat.
I contra més variat,
més difícil de buscar un punt en comú.
Però hem de seguir aquest camí
per no perdre aquesta base activa
que vol fer coses
i que és conscient que hi ha desigualtats
quan hi ha altres parts de la societat
que aquesta desigualtat a vegades fins i tot la qüestionen.
Hem d'intentar rebatre aquest qüestionament
per dir no, no, és que les dades ho validen,
la meva experiència m'ho valida,
aquest recull de testimonis ho validen.
Perquè després, fent un balanç de participació
a les diferents activitats,
tu creus que hi ha hagut la participació que s'esperava
o potser ha faltat gent?
Crec que la participació és la mitjana de participació
que tenim en molts dels actes que es fan durant l'any.
Un acte que puguem fer d'una presentació d'un llibre,
doncs a vegades té el quòrum que té.
El que no podem pretendre és que tingui el doble o el triple de quòrum
que tindria si ho féssim en un mes de desembre.
No sé com dir-ho.
El que sí que hem d'intentar és que la majoria d'actes que programem
tinguin el màxim de ressò possible perquè la gent hi assisteixi
i l'hagin arribat per poder-hi assistir.
Però sí que hi ha hagut actes on hi ha anat que eren poqueta gent,
això és veritat.
Per exemple, el de les gemelienes eren poquetes,
però la gent que va estar allà s'hi va trobar molt a gust.
Quan vaig anar al Maragall, on hi havia la Salam,
aquí s'hi van barrejar homes i dones,
fet que no va passar amb les gemelienes, que només hi havien dones,
i crec que van sortir molt motivats a descobrir dones científiques
que mai en la seva vida els havien arribat a través del seu dia a dia vital.
Per tant, són activitats que ajuden a trencar alguns estereotips,
a veure realitats diferents.
Hem d'aconseguir que l'home se senti més implicat
a escoltar què està passant en el món de la dona,
perquè si no fem àmbits que tenen com una barrera al mig,
l'home ha de veure per si mateix que hi ha hagut uns impediments
perquè la dona tingués prou reconeixement,
i això a vegades si no els expliquen o no els fan aquestes xerrades,
diuen, però què esteu dient, no?, si podeu fer el mateix que nosaltres.
Sí, potser sí, però s'han donat casos d'investigadores
que han anat al Nobel i que elles no tenien el mateix reconeixement que ells,
simplement perquè el context de l'època els feia pensar
que la dona no estava en les mateixes condicions que ells per investigar.
Ara que dius això del Nobel,
l'altre dia li van donar el primer...
El Nobel a la...
La matemàtica?
Sí, sí, sí, a una dona.
Sí, sí, una dona matemàtica que la primera vegada que es planteja la seva,
no?, que vol fer això,
li qüestionen si vostè ha de tenir fills,
què fa estudiant matemàtiques, no?,
dius, doncs perquè tinc prou intel·lecte per fer-ho,
coneixement per desenvolupar-ho,
i no cal que vostè em posi les barreres
que la vida ja em posarà per fet de triar un objectiu tan específic,
doncs d'això encara passa.
Per tant, és trencar totes aquestes barreres
que quan la gent t'ho verbalitza, les dones t'ho verbalitzen,
com en el llibre de Sant Justen,
que es verbalitzen coses que eren del context de l'època,
doncs trenquem aquell context i anem a superar-ho
i que ja no sigui una realitat, sinó que sigui un passat.
Hem de canviar aquest objectiu,
allò era un passat, perfecte.
La realitat és igual?
Sí, doncs l'hem de seguir canviant
perquè sigui un altre passat i la realitat sigui la que volem.
I així amb tot el que anem trobant
en el nostre pas com a ciutadanes.
Ara, en un parell de minuts,
parlarem de Sant Justenques i la miscel·lània i tot això,
però abans deixem acabar per acabar de rematar el tema de les activitats,
perquè així com fer una xerrada o conferència
sí que s'han fet més vegades,
potser les novetats era incloure tallers per les nenes,
tallers vinculats molt amb la ciència,
per ser astrònoma crec que n'hi havia,
o per ser biòloga.
Tu saps com ha anat això?
Com les nenes, quina recepció han tingut?
O aquella activitat que es va fer amb l'Institut
també de noies de batxillerat
que van anar a les escoles a parlar bé
sobre carreres o estudis científics?
Les noies que van anar a les escoles a fer la xerrada,
els grups on van anar van estar molt entusiasmats,
vam parlar amb noies de l'aula que van rebre l'explicació
i els va agradar molt perquè, clar,
qui els explicava era algú que elles seran d'aquí a poc.
Clar.
No els explicava potser una mare o un avi,
no, no, no, no, noies d'Institut
que havien anat allà a explicar-li la seva experiència
i que s'havien preparat tota una explicació
per donar-los a conèixer.
I comentant amb elles, deies, però què us han explicat?
Ah, doncs, i això és molt interessant, i això.
Vull dir que la recepció és molt bona
i ho hauríem d'anar repetint
perquè no quedi només amb flor d'un dia, no?
Sí.
Però tant les noies que ho van fer a l'Institut
els va agradar molt com el grup de la classe que ho va rebre,
tant nens com nenes, doncs també s'ho van passar molt bé
i van descobrir coses que no sabien.
I pel que fa als tallers, jo sé que, per exemple,
el taller que es va fer al centre del Maragall
va anar molt bé, hi havia poquetes nenes,
però molt entusiasmades en conèixer aquella realitat
i veure que aquell món que potser només l'havien vist a la tele
o l'havien explicat podia estar com a l'abast de les seves mans
i podien tenir la capacitat de vincular-se amb aquella realitat
i el balanç que en feien també era molt positiu.
Hem d'insistir en això, en la difusió,
que més gent ho sàpiga, que hi participin més nenes
i que tinguem més participació per arribar a més gent.
Però tot és començar, no hem de perdre l'esperança.
Després fem tot això, però surt als mitjans
que la NASA decideix canviar una dona per un home
en lloc de canviar un vestit,
que són coses que trenquen una mica, institucions com la NASA.
Que toquen el cor i dius, estem avançant de veritat.
Sort que si mirem el món en manera oberta
podrem veure que n'hi ha cosetes que avancen
i coses que tiren una mica enrere.
I no podem perdre l'esperança,
perquè si les generacions d'ara perdem l'esperança,
la lluita que s'ha fet abans es perd.
Per tant, encara que ens sembli més difícil o més complicat,
sí o sí ho tenim més fàcil que les que venien darrere nostre
i sí o sí els hem de deixar més fàcil
per les que vinguin després de nosaltres.
Per tant, hem de seguir-hi lluitant
i quan veiem una negativa, buscar la positiva
per dir endavant i tirem.
Hem de contrarrestar la novel·la de matemàtica
amb el pas enrere de la NASA.
Doncs som-hi.
No podem dir enfonsar-nos, no?
Caurar-la en pessimisme costa,
però no podem.
Hem de seguir endavant.
No, no.
I bé, avui a la tarda
i ja acabem de rematar, per dir així,
el mes de març, de feminista,
hi ha la presentació a la seta, a la Taneu,
si no m'equivoco,
de la segona miscel·lània de Sant Justenques.
Amb la implicació de la ràdio,
amb un proper estel·lar.
Sí, sí, home.
El Sergi es va fer, déu-n'hi-do, eh?
Les entrevistes...
Quantes hores ha passat fent entrevistes, no?
Són 66 entrevistes a una hora per entrevista
perquè sí que és veritat
que hem d'agradir-li al Sergi,
que primer parlem amb cadascuna de les dones.
Clar, clar, clar.
Perquè és molt difícil després.
La gent ha d'entendre, la que ens està escoltant,
que preparar una entrevista de mitja hora per la ràdio
vol dir que abans te l'has hagut de preparar.
I tant.
Coneixer una mica la biografia de la persona,
que t'explica una mica on vol incidir més
aquella dona amb la seva vida,
perquè, com tothom,
hi ha capítols que t'agraden més del que has viscut
i d'altres que tu mateixa o no els valores
o no t'acaben d'agradar.
Per tant, ha d'haver una conversa prèvia
de dir, vols que anem cap aquí?
Vols centrar-te en aquest aspecte?
Què és el que vols una mica
que l'entrevista centri l'àmbit de la teva vida?
I això el Sergi ho ha pogut treballar molt bé
i de cada dona d'aquestes entrevistes
s'ha pogut fer com un relat escrit,
que és el que avui mostrarem a la presentació de l'Ateneu.
El llibre ja el tenim,
aquí en tenim un exemplar
i fa molta il·lusió veure-les,
perquè cadascuna d'elles destaca
el que elles han volgut.
i aquí destaquen més la seva passió,
si ha estat la seva feina,
si ha estat la seva família,
si estan reptes que han tingut
i d'altres van més enllà
i el que analitzen és,
amb la meva experiència,
què puc dir de cara a altres dones.
Cadascuna se centra en el seu àmbit.
Hi haguen estat infermeres
que destaquen la lluita
per la violència cap a les dones,
d'altres que han estat promotores
de moments feministes
que destaquen que aquesta lluita
ha de persistir
per tal que la igualtat sigui efectiva
i que no hi hagi greuges
i cadascuna destaca
o n'hi ha escriptores que diuen
és una llàstima que encara a dia d'avui
hi hagi perfils d'escriptores femenines
que no tenen la rellevància
i el paper que haurien de tenir
al costat de 4 anys de la seva època.
Per tant, és un llibre molt obert
en què cadascuna d'elles
reflexa com ha viscut.
És una sort perquè, clar,
la primera miscel·lània
són dones que havien viscut
un període de guerres molt marcat.
Dones més grans, no eren, potser?
Clar, havien viscut dos guerres,
havien viscut una postguerra molt dura,
havien estat en moments bèl·lics complicats.
Elles sí que han viscut
tot el temps de la dictadura franquista
en plenitud,
però també han pogut viure
tot el desenvolupament de la democràcia
que és una època de pau i de desenvolupament.
Són dones que la majoria
ja tenen carrera universitària
o han pogut fer estudis superiors,
cosa que les altres generacions
venien de camp,
venien d'altres territoris
i havien vingut aquí a servir
o a treballar fent feines.
la realitat era diferent.
Aquí hi ha hagut una progressió social
de la pròpia població,
no només la femenina.
I, clar, això es nota
que en democràcia
la feina ha projectat a la dona
d'una altra manera.
Té un paper professional molt més elevat,
un paper social
de reivindicació de moviments veïnals,
d'entitats que s'han creat,
de moviments polítics,
de partits polítics...
Perquè aquesta miscel·lània
s'hi decideix fer com a continuació de l'altra
o la primera idea era fer-ne dues diferents?
No, l'objectiu és...
Hem obert ja un camí
que es recuperar la memòria històrica
de les dones locals
i farem...
Bé, el nostre objectiu seria fer
tantes miscel·lànies com convingui.
Com generacions, no?
Exacte.
La primera es va començar,
a més en aquella època
que encara hi havia dones vives
que podien relatar la seva experiència
i aquí es fa com...
De les que no van entrar en la primera,
fem la continuïtat
de les que venen després.
Aquí la més gran
és nascuda el 1930
i la més joveneta
podríem dir que va néixer el 1954.
Són dones d'entre els 30 i els 50
que van néixer
i han desenvolupat ja la seva vida
fins a dia d'avui.
El que sí que hem de lamentar
i que ens sap molt de greu
és que en el transcurs
de l'elaboració del llibre
hi ha dues dones
que ja no poden estar amb nosaltres
que una és la Rosa Carbonell
que la seva filla sí que surt al llibre,
la Rosa Candial
i d'altra banda és la Marta Roig
que vam conèixer la seva defunció
la setmana passada
i també és una de les dones
que estaven al llibre
i que recollim el seu testimoni.
Perquè aquestes dones,
les 66 dones,
què tenen a l'hora d'escollir-les
o de proposar-los-hi?
Suposo que sempre s'ha respectat, no?
El fet que volguessin participar o no
les persones.
Però què havien de tenir...
O sigui, què han de tenir en comú
aquestes persones?
O quins requisits,
suposo que a l'edat,
que siguin dones
i algun altre fet?
Algun altre fet?
Hem estat buscant
quines dones
complien aquest perfil.
Es podria fer un llibre
amb moltes més dones.
Era molt difícil fixar un límit.
I aleshores vam buscar
que tinguessin
entre 60 i 65 anys,
és a dir,
que hi haguessin viscut
un període llarg de la seva vida.
També vam buscar
que fossin d'orígens
molt diferents,
que representessin
professions molt diverses,
tot i que és veritat
que han sortit
bastantes artistes,
hi ha moltes pedagogues,
però també hem de veure
a què ens hem dedicat
les dones
durant aquestes generacions.
Potser d'aquí 50 anys
hi haurà moltes científiques,
però a dia d'avui
de l'àmbit així més científic
ja em sembla
que una farmacèutica,
però d'àmbit tècnic-tècnic
aquí no hi ha cap informàtica,
per exemple.
Esperem que les miscel·lànies
d'aquí 50 anys
tinguin més informàtiques,
més àmbits que ara
són molt minoritaris
i que aquí no surten.
Aquí la part social,
la part de humanitats
és molt alta.
I a nivell d'empresa
hi ha empresàries grans,
com poden ser
les dues germanes Amat,
però també hi ha
la dona que va obrir
un establiment,
va quedar vídua
perquè obria el negoci
amb el marit
i després ella sola
va desenvolupar-se
professionalment
en un àmbit d'empresa
que era una botiga,
algunes tenir-ne més de botigues
i altres simplement
en un punt de venda.
Hi ha moltes casuístiques
i vam intentar buscar
dones que ens proposessin
des del Consell Municipal
de les Dones,
dones que ens van arribar
també a través
de l'arxiu municipal
i dones que també
ens van arribar
a través del centre d'estudis.
i amb aquesta visió global
de dones
vam fer aquest encaix.
Érem més,
teníem més dones triades,
alguna va dir
que no entenc
per què he de sortir
molts llibres,
la meva vida
és molt normal
i jo li deia
però és que
no és normal
ni inèdita,
és la teva vida
la que volem conèixer.
I ens han explicat,
també des de la secció,
depèn quina secció de veïns,
també ens va passar
algun nom,
ens expliquen
que tu eres un referent
al barri en aquella època.
que no, no, no,
jo no em ve de gust,
jo no vull sortir
amb un llibre,
moltes, moltes gràcies
però no gràcies
i ho hem hagut de respectar.
I d'altres que et deien
m'ho penso,
però et truco la setmana que ve.
I d'altres que et deien
ai, mira,
em sorprèn
però endavant.
Perquè crec que
tinc coses per explicar
i em ve de gust
que les conegueu.
Aquí també va molt
amb el caràcter
de la persona, no?
Hi ha gent més oberta
i gent més tímida,
gent que ha fet coses genials
i que et pot dir això,
sí, jo simplement he fet
el que la vida
m'ha anat portant al davant.
Doncs és el que, no?
L'has superat els obstacles
i ho has fet.
Això és molt de valorar.
Vosaltres escolliu,
bueno,
pacteu una mica també
amb les persones
si realment volen sortir o no
i després li passeu
a anar al Sergi
i ell s'encarrega, no?
Ell fa la segona trucada
i ja parla més directament
amb elles
perquè a vegades
jo les vaig trucar totes
la primera vegada
i clar,
quan passaven a la fase
Sergi, diguem-ne
ai, però explica-m'ho bé
que no sabem bé com anava, no?
El Sergi l'explicava
ja era una segona explicació
llavors venien aquí a la ràdio
i en una tercera
ja vèiem més aviat què era
i després et deien
jo el text el podré revisar?
Sí, sí, clar
volem que sorti tot bé
els noms que tu vulguis
els conceptes que tu vulguis
Perquè el text
qui els ha escrit?
El Sergi.
El Sergi.
El Sergi és tant el locutor
de les entrevistes
i gestor de les entrevistes
com el relator
dels textos
de cadascuna d'elles
i el destacat
agafar un titular
a vegades tampoc no és fàcil
perquè tu ja estàs posant
un accent
en aquella entrevista
i ell també ha hagut de triar
els titulars més destacats
de cadascuna d'elles.
Avui a la tarda
hem dit que es fa a la seta
a la Taneu
no sé si ara
a la sala municipal
o a...
A la sala gran.
A la sala gran, val.
La primera miscel·lània ja la vam presentar allà
i la segona també hem volgut buscar
el mateix àmbit
on poder explicar el llibre
i hem convidat a la Blanca
que és una especialista
en temes de gènere
i en feminisme
té una consultora
dedicada només a aquests temes
i pensem que
li pot donar
un contingut
i una força
a la voluntat
que volen manifestar
aquest tipus de llibres
que és
no perdre una memòria femenina local
no perdre un costumbrisme local
una manera de viure
a la societat com a dones
i això pensem que
que quedi recollit
en un àmbit municipal
com a patrimoni
oral
en aquest cas
a través de la ràdio
un patrimoni escrit
i que puguem saber
com vivien les dones
d'aquestes generacions
doncs és un llegat
que com a municipi
no ens podem deixar perdre
i més quan estan en actiu
estan fent encara
totes elles moltes coses
i caure en l'oblí
doncs seria una llàstima
suposo que també
no sé si és un acte
obert al públic
o sí
totalment obert
tothom que vulgui pot venir
i poder conèixer
doncs aquestes dones
elles estan convidades
també òbviament
amb el seu
rebran el llibre
podran tenir
l'obsegui del llibre
també tindran llibre
tots els socis i sòcies
que formen part
del centre d'estudis
Sant Justens
i a part aprofitarem
per presentar
un altre document
que parla d'unes dones
del segle XIII
és a dir que fa molts anys
que van viure aquí
en el municipi
del monestir
unes dones especials
que van decidir
dedicar la seva vida
a la comunitat
a fer actes
per la comunitat
accions per la comunitat
que no van fugir
de l'àmbit més tradicional
que era casar-se
o ser les hereves
depèn de quin patrimoni familiar
i es van dedicar
a viure
en unes comunitats religioses
desvinculades
en una primera etapa
de qualsevol ordre religiosa
i elles tenien allà
el seu petit món
on gestionaven
aquell dia a dia
i eren unes dones
especials
per aquella època
on van sortir
dels cànons establerts
Sí, sí
Déu-n'hi-do
Això que serà
també una
que s'afegirà
a la presentació
Sí, farem una part
específica
a la presentació
per poder conèixer
la singularitat
d'aquestes dones
i la manera
com van de ser
d'hi viure
I d'això
qui s'han encarregat
d'arxiu municipal
Nosaltres li vam encarregar
aquesta feina
a un investigador
i aleshores
tindrà
veu a l'acte
perquè
pugui explicar-nos
com ha anat
aquesta investigació
perquè parés molt curiós
perquè ell es diu
en Jaume Masdeu
Termens
és l'historiador
que ho ha fet
i ha hagut de recollir
documents molt antics
i buscar
de fons molt diferents
per intentar trobar
on estaven ubicades
què feien
quina relació
tenien amb altres ordres
pot ser que Masdeu
també fes
algun altre treball
i hagués estat premiat
ha fet més feina
més feina
amb les famílies
de Sant Just
recuperar memòria
amb Sona
sí, sí
i aleshores
és un document
molt interessant
un cop el vas llegint
i vas descobrint
els noms
d'aquestes dones
la que era
la prior
o si em salga
es diu així
no sé com es diu
correctament
però la que portava
durant més temps
va portar l'encàrrec
de liderar aquest grup
com gestionaven
les despeses
com rebien
dots
i donacions
de famílies
benestants
que potser
després enviaven
la filla
molt curiós
de veure
aquella època
com funcionava
és molt interessant
doncs Gina
que vagi
tot molt bé
aquesta tarda
la presentació
no sé si vols afegir
alguna data més
home
com a regidora
com a regidora
de comunicació
i responsable
de l'àmbit
de dona
és molt d'agrair
que aquestes 66 dones
hagin volgut participar
en el llibre
que ens hagin volgut
desvetllar
doncs
vides íntimes
i esperem
que el contingut
que ens surti
els agradi
i es troben satisfetes
del que veuran allà
en aquesta publicació
s'ha fet amb tota la més bona
voluntat possible
per tal de no perdre
aquesta memòria
pròpia local
i esperem
que
que quedin satisfetes
i que els agradi
ràdio i ens
ja ho sabeu
si voleu venir
a l'acte
aquesta tarda
a la sala municipal
de la Taneu
estan les portes obertes
per presentar
aquesta miscel·lània
i recordeu que
també a Ràdio d'Esvern
en diferents espais
al llarg de la setmana
també inclòs
dins del Just a la Fusta
doncs
també anem remetent
clar
són 66 dones
anem per la
ja per la 38
o sigui
ens en falten
bastantes
sí sí
vull dir
encara tenim per
vull dir
la següent temporada
del Just a la Fusta
també
també seguirem
encara remetent
les
o sigui
les
els programes
de Sant Justenques
aleshores
que qui vulgui
ara hi tingui el llibre
i utilitzi el QR
no cal que s'esperi
a l'emissió de la ràdio
per escoltar l'entrevista
de la seva àvia
de la seva tieta
o de qui sigui
de la seva família
és a dir
que les gravacions
estan fetes
la ràdio va amatent
d'acord amb una programació
però sí que no
podem demanar a ningú
que s'esperi
d'aquí dos anys
poses la
sintonitzes
al 98.1
i llavors
t'escoltes
estan totes guardades
estan allà registrades
i que ningú no pateixi
que les té a disposició
del moment que vulgui
escoltar-les
molt bé
doncs Gina
que vagi tot molt bé
una abraçada
i gràcies
adeu-siau
adeu
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adu-siau
adeu-siau
adieu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja!
Fins demà!
Fins demà!