Entrem, doncs, a la tercera i l'última hora del programa.
Seguim en directe des de Ràdio d'Esvern
i ara mateix passant 18 minuts de les 12 del migdia
és el moment per parlar d'un dels temes, podríem dir, del dia
i és que avui, dijous 13 de gener, és el dia mundial contra la depressió.
Per això també vam escollir aquest dia i aquesta jornada, podríem dir,
per parlar amb una persona, doncs, realment vinculada
amb aquesta patologia mental i parlem, ara saludarem també
l'Anna Plaza, ja psiquiatra i coordinadora del programa
d'intervenció en crisi i prevenció del suïcidi.
La saludem perquè la tenim al telèfon. Bon dia, Anna.
Hola, bon dia.
Bon dia, Anna. Benvinguda a l'emissora, tot i que no ens veiem les cares,
però tot i que per telèfon, bon any també, tot i que no ens coneixem.
Bon any i gràcies per convidar-me.
Bon any i gràcies també per atendre'ns.
Exacte. Volíem parlar una mica amb tu, doncs bé,
alguns punts més destacats en aquesta estoneta que tindrem
per parlar una mica sobre la depressió.
Si et sembla, comencem explicant o explica'ns una mica realment
en què consisteix, és a dir, què li passa a una persona realment
quan entra en un procés de depressió.
Bé, a veure, jo diria, per començar d'alguna manera,
que la depressió és una malaltia que té un origen també multifactorial,
de tipus biològic, psicològic i social, diguem-ne, no?
Aleshores, és una malaltia greu.
Espanya afecta uns 6 milions de persones,
un 9% d'homes i un 16, més un 16% de les dones,
i sembla que és la segona causa de discapacitat en el món
i aquí és la segona causa de baixa laboral del nostre país.
O sigui que, i a més a més, es pensa d'alguna manera
que una de cada 16 dones i un de cada 23 homes
va tirar un trastorn depressiu major,
és a dir, més greu, al llarg de la seva vida, no?
Aleshores, quan a simptomatologia, a veure,
hi ha simptomatologia més lleu, més moderada, no?,
i més greu, però la simptomatologia, doncs, pot ser tristesa,
no tenir plaer d'alguna manera en fer les coses,
que els costi a aixecar-se, per exemple, pel dematí,
a persones que abans no els costava,
que, cuidado, que hi ha persones que els costa sempre, diguem-ne, no?
Que a tots els hi faci una muntanya,
que hi hagi pensaments, doncs, negatius,
és a dir, que atribueixin negativament qualsevol fet, diguem-ne,
i que els hi costi més confrontar d'alguna manera
qualsevol esdeveniment, encara que sigui més lleu en aquests moments,
pot cursar, doncs, també amb insomni,
amb dificultats per agafar el son o amb dificultats per mantenir-lo.
Moltes vegades també hi ha irritabilitat,
és a dir, la persona respon d'alguna manera, diguem-ne,
amb més irritabilitat a qualsevol cosa,
també moltes vegades va acompanyada d'ansietat,
que pot ser més lleu o més elevada,
depèn de quines depressions,
i també a vegades s'acompanya d'idees
quan la depressió, doncs, és més moderada, diguem-ne,
que no està lleu, doncs, es pot acompanyar d'idees de mort,
inclús d'idees de suïcidi.
Hem de pensar d'alguna manera que les persones,
per exemple, que tenen una depressió greu,
presenten un risc de suïcidi
més d'un 20% superior a la població general,
és a dir, que hi ha més risc, no?,
i que un 70% de les persones que s'han suïcitat
presentaven síntoma de la depressió.
Per tant, és una malaltia que s'ha de tenir molt en compte
i molt present.
Clar, el ser, comentaves, un origen multisectorial,
és a dir, que pot provenir a diferents àmbits o sectors de la persona
a l'hora de prevenir-ho?
Imagino que és més complicat, també.
Sí, de vegades, home, és més complicat,
però jo diria que la prevenció, d'alguna manera,
una cosa és que el tractament pugui ser també més complicat, no?,
és a dir, però a nivell de prevenció, indubtablement,
jo penso que hi ha diferents àmbits.
Penso que la prevenció de cara a les depressions
ha d'anar, primer, per sensibilitzar la població
que la depressió és una malaltia
i no un caprici d'una persona que no té ganes de fer les coses, no?,
i que està trista, doncs, mira,
si no, que són persones que moltes vegades,
quan la depressió és moderada, diguem-ne,
han de deixar de treballar perquè tenen una malaltia, no?
Després, com a prevenció, s'ha d'intentar incrementar
la detecció i el diagnòstic precoç, no?
Per això, doncs, vol dir, doncs, una bona, també,
formació a nivell de primària, no?,
dels metges de primària i també de les persones,
doncs, que estan a prop d'aquestes persones
que pateixen una depressió, és a dir,
que no, que el que dèiem abans, no?,
sensibilitzar la població del que és una depressió
perquè les persones que estan a prop d'una persona
que l'està patint, doncs, puguin prendre-s'ho en serió,
diguem-ne, en aquest sentit, no?,
poder-les escoltar, poder validar els seus sentiments
d'aquell moment, no dir allò,
bueno, això no és res, això, saps?,
sinó poder-los validar, entendre'ls,
i si és una cosa, doncs, que va més enllà,
d'alguna manera, no?, d'una cosa molt lleu,
i, doncs, llavors, indubtablement,
doncs, poder arribar, doncs, primer al mitjà de capçalera
qui decidirà, doncs, cap a on ha d'anar,
cap a quin dispositiu ha d'anar aquesta persona,
si una cosa més de salut mental, diguem-ne, en aquest sentit,
o una qüestió, doncs, més psicològica,
d'una atenció, doncs, més breu, eh?,
per tant, també hi ha d'haver formacions
a les persones que treballen en la comunitat, no?,
i hi ha molta gent, doncs, inclús a empreses,
sobretot a les escoles, no?,
en el món de l'oci, diguem-ne,
per tota la gent jove que també treballa, no?,
en coses d'oci a l'estiu i tal,
a nivell de detecció, que tinguin una mínima formació
en aquest sentit, no?,
anar més en compte amb aquests grups de risc, no?,
perquè, a veure, hem de pensar que els joves,
les persones grans i, sobretot a nivell de gènere,
les dones, les dones pateixen, com hem dit,
més depressió que els homes, no?,
en aquest sentit.
Llavors, doncs, la prevenció, diguem-ne,
aniria una miqueta per aquestes àrees
i per millorar indubtablement el tractament, no?,
l'eficàcia dels antidepressius,
que en aquests moments ja tenen una bona eficàcia, no?,
més, bastant més d'un 60 o un 70%,
però que triguen a fer efecte.
Els antidepressius normalment triguen 3 setmanes,
15 dies a 3 setmanes a fer efecte,
llavors és un temps, no?,
on la persona no nota encara els efectes bons,
diguem-ne, no?, de l'antidepressiu
i estan, doncs, a vegades pitjor, no?,
en aquest sentit i, per tant,
millorar aquesta eficàcia, diguem-ne,
amb nous estudis i potenciar d'alguna manera
l'estudi, diguem-ne, de la depressió
i de les causes, diguem-ne, més biològiques
per aquest tractament.
Depèn segur també la pandèmia, la Covid-19
i tot el que ha comportat, diguem-ne, no ha ajudat,
al contrari, no?, ha inflat les xifres, no?,
i algunes d'elles, segons algun estudi
que va realitzar l'Hospital del Mar,
prop del 50% dels treballadors públics de sanitat,
metges, metgesses, infermers, infermeres,
o estan en una depressió o presenten, diguem-ne,
senyals o indicis de patir ansietat o estar a punt.
Ah, exacte, totalment d'acord,
és a dir, indubtablement que la pandèmia no ha ajudat gens
i menys amb aquest col·lectiu, no?,
vull dir que ha tingut d'afrontar i està afrontant,
diguem-ne, un estrès de feina
i a nivell emocional molt elevat, no?,
i a més a més hi juguen diversos factors,
perquè hi ha un altre factor que també és la incertesa, no?,
és a dir, per a tothom en general, no?,
és a dir, a banda que la pandèmia pot crear més angoixa,
per por d'alguna manera agafar, no?,
i ara estem en un moment potser més enlleuger,
no pel col·lectiu sanitari, diguem-ne,
però pel col·lectiu general, no?,
on sembla que en aquests moments
el virus està sent una miqueta menys greu, no?,
en aquest sentit,
però és veritat que, bueno,
a nivell emocional
produeix una alteració important
a nivell d'increment d'angoixa
i la incertesa de no saber quan acabarà això
fa que les persones,
sobretot aquelles que necessiten tenir
les coses més controlades,
doncs s'angoixin més,
perquè és una cosa que portem quasi dos anys
i encara està aquí, no?,
per tant, indubtablement que això ha incrementat
tota la simptomatologia ansiosa
i la simptomatologia depressiva també
amb moltes persones
i també, doncs,
també hi ha alteracions emocionals
que no arriben d'alguna manera
a aquest grau, no?,
de tenir cap trastorn,
ni d'ansietat, ni depressiu exactament,
però que s'han de tractar,
s'han de tractar a nivell psicològic,
donant pautes a nivell psicoemocional,
de psicoeducació,
perdona, emocional,
coses que s'han de tractar
perquè això no vagi a més en aquest sentit.
Clar, clar,
per anar acabant,
Ana, que sabem que tens el temps
una mica limitat,
volia preguntar-te que,
la pregunta seria
qui cuida,
qui ens cuida, no?,
perquè al final parlant
d'aquests treballadors públics de sanitat
o treballadors sanitaris,
clar, amb ells qui els cuida,
perquè estan a la primera línia,
són hores i són molts moments.
Sí, en general,
és veritat que ells també tenen,
diguem-ne,
llocs de referència,
en aquest sentit,
és a dir,
cada hospital també té llocs de referència
per aquests sanitaris
que estan patint,
d'alguna manera,
aquestes alteracions emocionals
o graus, diguem-ne,
d'ansietat i depressió,
llocs on poden consultar.
Hi ha una clínica galatea,
que és un lloc especialitzat,
d'alguna manera,
només en personal sanitari,
també,
si és una cosa més greu.
Per tant,
sí que tenen,
tenen on acudir
i de manera ben privada
i confidencial,
com la resta, diguem-ne,
de pacients,
per poder justament
explicar el que els hi passa
i tenir ajut,
perquè realment ho necessiten,
realment,
i és tremendo
el nivell d'estrès,
ja dic,
de feina,
però a més a més emocional,
amb tot el que hem de veure,
amb tot el que,
bueno,
tremendo realment,
per aquest col·lectiu.
I tant.
Per acabar,
Anna,
et volia preguntar també
quin és el procés de recuperació?
Entenc que no n'hi ha un d'estàndard,
és a dir, no tothom passa,
així com amb un dol,
les fases són unes,
però tothom les passa
d'una manera diferent
i en temps diferents,
en una depressió,
clar,
no hi ha res escrit per tothom,
no?
No hi ha res escrit,
en aquest sentit,
però depèn,
dependrà,
és que depèn molt,
entre cometes,
diguem-ne,
de,
primer,
dels recursos que tingui la persona,
també,
i,
és a dir,
per exemple,
hi ha moltes persones
que davant d'un dol,
que un dol,
diguem-ne,
pot ser un dol
tant perquè se li ha mort
una persona
com si ha perdut,
és a dir,
això,
un també fa un dol
si perd una feina,
si té una malaltia
i ja no és el que era,
és un dol de si mateix,
és a dir,
doncs,
a davant d'un dol,
doncs,
les persones reaccionaran
de manera diferent
depenent,
doncs,
de la personalitat
i de les estratègies
que ells tinguin,
no?
i alguns,
pot ser que només requereixin
en depressions lleus,
només requereixin
un tractament psicològic
que ajuda
a tenir més estratègies
de confrontació,
m'entens?
I,
en canvi,
hi haurà gens,
persones que necessitaran
ja un tractament
mèdic,
no?,
més psicofarmacològic
amb antidepressius
o
ansiolítics,
llavors,
dintre d'aquestes altres persones,
hi ha persones
que ho superaran
entre cometes
molt més fàcilment
i que al cap
d'un mes i mig
ja estaran millor
i que,
a veure,
que no tindrà
cap mena de problema
i hi ha persones
que també tenen
depressions
més greus
o que tenen
depressions resistents
al tractament
antidepressiu
i llavors
aquestes persones
doncs trigaran més
a posar-se bé
tot i que,
per sort,
tenim una àmplia varietat
d'antidepressius
i que,
en general,
si no funciona
un,
es pot
canviar en una altra
que tenen
perfils diferents,
és a dir,
que ens veiem
on
acaben bé,
és a dir,
més del 80%
de les depressions
es recuperen
totalment.
Ara,
també és veritat
que el que ha patit
una depressió
té una mica més
de repetir-ne dos
i el que ha tingut
dos depressions
té bastant més risc
de repetir-ne tres.
I potser també
el que volia comentar
és que
tindre dels factors
de risc,
no?,
i d'un aspecte genètic,
no?,
però després,
i de ser dona,
que també és un altre risc,
no?,
però després també hi ha
el que són
les experiències
traumàtiques
de la infància
o l'adolescència,
aquestes persones
que han patit
abusos
o mals tractaments
tenen unes
passes de depressió
molt més altes,
no?,
en aquest sentit
i,
ja dic,
i després
aquestes,
el que comentava
ara,
no?,
que són els
acompatixements
vitals,
estressants,
que afecten,
diguem-ne,
sobretot,
quan no hi ha solució,
la gent gran
amb malalties greus,
en fi.
I ara, sí, Anna,
per acabar,
si em permets,
et faré una última pregunta.
Sí,
la última.
Preguntar ràpidament
si abans
aquestes xifres
més o menys existien
i la pandèmia
el que ha fet
ha estat
treure-les a flote,
no?,
que es diu,
o no ha estat
realment la pandèmia
el que ho ha provocat.
A veure,
jo diria dues coses,
és a dir,
a veure,
les últimes dècades,
jo crec que
les dues últimes dècades
eren així,
ja hi havia
un increment
de la depressió,
s'havia incrementat
la depressió,
es pensa
que també
té a veure
aquest increment
en què
les noves generacions
tenen unes expectatives
molt més grans
que les altres
generades
antigues
generacions,
diguem-ne,
no?,
aquestes no es poden
complir,
no?,
i aquestes expectatives,
no?,
de ser feliços
sempre,
això no pot ser,
no?,
i és veritat
que la joventut,
diguem-ne,
té unes expectatives
més grans
i quan no es poden
complir,
doncs,
hi ha més tendència,
diguem-ne,
a tenir més tristesa
o a deprimir-se,
no?,
és a dir,
hem de pensar
que ara
la generació
dels 20 als 30 anys
potser serà
la primera
a la història
que no tindrà
el que han tingut
els seus pares,
no?,
és a dir,
que això també,
ha influït,
no?,
però és veritat
que amb la pandèmia
no és que hagi sortit
a flotar,
diguem-ne,
coses que ja hi havia,
sinó que,
bueno,
que persones
que podien tenir
potser una mica
d'an més
de vulnerabilitat,
això els ha afectat
moltíssim,
i altres persones
que senzillament
no han fet
una depressió
però han fet
símptomes
d'alguna manera
depressius
o ja dèiem,
o d'increment
de l'ansietat,
però que això és normal
doncs amb qualsevol
esdeveniment,
no?,
que tots passem
a la vida,
no?,
el que passa és que
aquest esdeveniment
és un esdeveniment
que de moment
encara no s'hauria
acabat de veure
al final,
no?,
i això fa
que s'agreugin
tota aquesta
simptomatologia,
que hi hagi més
desesperança,
que a vegades
justament
també és un dels símptomes
importantíssims
dintre de la depressió,
és a dir,
que un
en el moment que està
no veu
que tingui arreglo
i el pitjor
és que no,
que acaba que no
veient,
que no té arreglo
en un futur
tampoc,
i això genera
desesperança
i per tant
molta tristesa.
Ana,
ara si et deixem
que s'haiguis
amb la teva jornada
també professional,
moltes gràcies
per atendre'ns,
com deia Ana,
la FAS,
psiquiatra
i coordinadora
del programa
d'intervenció en crisi
i prevenció del suïcidi,
moltes gràcies
per explicar-nos
això mateix,
per explicar-nos
una mica més de detall
i això,
que vagi
molt bé.
Molt bé,
igualment
i bon dia
i gràcies
per invitar-me.
Gràcies,
adeu.
Adéu.
Adéu.
You can cry
a million tears
You can wait
a million years
If you think
the time
will change
your ways
Don't wait
too long
When your morning
turns to night
Who'll be loving
Who'll be loving you
by candlelight
If you think
the time
will change
your ways
Don't wait
too long
Maybe I've got
a lot to learn
Time
Time can slip
Time can slip away
Sometimes
Sometimes
Sometimes you've got
to lose it all
Before you find
Before you find
Before you find
your way
Take a chance
And play your part
And play your part
And play your part
Make romance
It might break
your heart
But if you think
That time
That time
will change
your ways
Don't wait
too long
It may rain
It may shine
Love the age
Like fire red wine
But if you think
But if you think
that time
Will change
your ways
Don't wait
too long
Baby you and I
Got a lot
to learn
Don't want to
waste
another day
Maybe you've
got to lose
it all
Before you find
your way
Take a chance
Play your part
Make romance
It might break
your heart
But if you think
that time
Will change
your ways
Don't wait
too long
Don't wait
Don't wait
Get in the hole
Get in the hole
Get in the hole
No
You
Go
Go
Now
go
Ag Interior
on the
theme
or
go
Go
Go