El dia mundial de la poesia
És una bona per guanyar la cinquantena edició d'aquest premi, convocat des del 1964, i atorgat també per la parròquia de Sant Madí del barri La Bordeta de Barcelona.
És un premi, l'Amadeu Ller, que està destinat a poetes de llengua catalana menors de 30 anys i que no hagin editat cap obra d'una manera impresa
o que en els darrers anys hagi estat publicada digitalment com en un blog, una pàgina web, un portal...
Gerard, es diu Pla de Fuga per a Castells de Ferro. És el teu primer recull.
Què podem trobar en aquest recull de poemes?
Bé, bàsicament, la majoria de poemes ara me l'estava rellegint al venir, perquè feia temps que no el llegia,
i és bonic llegir-se des de la distància. Ha estat la primera lectura que he fet del meu llibre quasi des del punt de vista d'un lector neutre, saps?
I me n'he adonat de moltes coses i he reflexionat molt.
I crec que... Bé, és un llibre que tracta d'absència.
O sigui, està dividit en tres parts. Només una de les parts es diu absències,
però em sembla que les tres parts es podrien dir absències.
Tracta una mica de La Falta. De fet, el títol original de l'obra es deia La Falta al principi,
però els de la Madeu em van dir, canvia el títol, que no té ganxo, no té ganxo.
Llavors li vaig posar aquest títol com d'àlbum de Manel.
Sí, una mica.
Però bàsicament tracta d'això, de la falta, la falta de moltes coses,
la falta principalment del meu pare, la falta també d'inspiració,
la falta d'inspiració en la societat en general i en mi, en les dues coses.
No ho sé.
Tu t'esperaves rebre aquest premi? O sigui, tu et presentaves amb esperances realment de que te l'unessin?
Home, sí, clar, si no no em presentaria, no? O sigui, amb una mica d'esperança hi ha d'haver-hi.
Clar.
Però sí, jo, de fet, és l'únic premi on el vaig presentar, perquè volia guanyar aquest premi.
Perquè l'Elga el va guanyar l'any passat.
Sí, que també és de Sant Just.
Que també és de Sant Just.
I la vaig veure recitar l'original i em va agafar com molta enveja,
perquè la poesia és una cosa que sempre havia format part de mi.
i feia molt que no escrivia i és com una part de mi que ja no hi era.
I això sempre m'estava traumat una mica.
De quina manera la poesia ha estat amb tu, t'ha acompanyat?
Des de quan? Des de quan comences a vincular-te?
Diria que vaig començar a escriure com als 14-15 anys a l'institut.
i allò que em presentava al concurs d'institut de poesia ja el guanyava.
Bàsicament perquè era l'únic que em presentava.
No treguis mèrit, tampoc.
Bé, en això de treure mèrit, treure mèrit soc un expert.
Però sí, sí, volguis o no, encara que fos l'únic que em presentés,
bé, no sé si ho era, però crec que sí,
això em va ajudar com a tenir fe amb mi.
Donaixen els premis, després al poble també vaig guanyar els 18,
em vaig guanyar el tercer de poesia d'adults,
i em va fer com il·lusió.
Bé, em fa com creure que el que escrius...
Home, que tens capacitat, no?
Clar, que el que escrius té...
Per això serveixen els premis, en el fons,
perquè si no la gent jo crec que es quedaria mig camí,
i és com donar-los aquesta fantasia de
ho estàs fent bé, ho estàs fent bé,
i que al principi és una fantasia i al final acaba sent realitat.
Però si no hi ha la fantasia al principi,
em sembla que la majoria de gent es quedaria pel camí.
I jo, en això de creure en les fantasies,
en soc expert.
O sigui, als 14, 15, comences a escriure,
però per què et decantes més per la poesia,
que no, per exemple, per la prosa?
Bé, també he escrit...
També?
També he escrit prosa, sí.
El que passa és que no ho sé per què,
o sigui, és una cosa instintiva.
No soc ni tan sols un gran lector de poesia.
És a dir, no és que llegeixi molta poesia
i m'agradi la poesia...
M'agrada la poesia i ara la llegeixo molt més que abans, en veritat.
Però en aquella època no llegia poesia.
Vull dir, llegia Martí, Pol i Margarit,
eren com els dos amics autors que llegia.
I m'agradava molt llegir-los abans d'escriure jo,
com per agafar una mica, no?
Sempre abans d'escriure llegeixo una mica.
Però només per això, és com un fet egoista.
Només llegeixo per poder escriure jo.
I no ho sé, perquè em surt així.
Quins autors t'inspiren o quins autors t'agraden més de poetes?
Poetes. Bueno, Margarit i Martí i Pol, perquè sempre m'han acompanyat.
Però ara he descobert de nous, he descobert Vinyoli, m'agrada molt, Ferraté.
Els joves, sobretot.
M'estic fixant-no en els joves.
L'Oriol Sauleda, que és un crac.
El seu llibre, el Payer, el recomano, és molt bo.
La Maria Isern, la Carla Fajardo, la Laia Carbonell...
Perquè, Gerard, tu, després de l'institut,
després de trobar aquesta mena de refugi amb la poesia,
tu et dediques a una carrera humanística
o relacionada amb la filologia?
O els teus anells professionals van cap a un altre camí?
Van anar per a un altre camí totalment.
O sigui, la poesia la tenia com una companya de vida, diguem allà,
però no m'hi vaig voler dedicar mai,
que ara me'n arrepenteixo moltíssim,
però vaig fer psicologia jo.
O sigui, vaig ser el social, que és el que fa...
Sí.
El batxillerat que fa la gent que no sap què vol fer amb la seva vida,
i després vaig ser psicologia, que és la carrera
que la gent que no sap què fem amb la seva vida fa, també.
Vaig ser com el combo de no sé què fem amb la meva vida, no?
I a tercera de psicologia ho vaig deixar
perquè me'n vaig adonar que no era el meu
i que volia fer alguna cosa creatiu.
I com escrivia, i també m'agradava fer fotografia,
vaig dir, escriure, foto, cine.
I llavors vaig estudiar cinema.
Ah, molt bé.
Sí.
Vaig estudiar cinema a l'ESCAC, a Terrassa,
i clar, va ser començar a estudiar art
i tota la inspiració es va acabar allà.
Vaig deixar d'escriure i vaig deixar de fer fotos.
I em vaig pressionar tant que...
Ara m'hi dedico professionalment
i fins que no he arribat a entendre
que l'art ha de ser un hobby,
encara que sigui la teva feina,
no m'he deixat anar.
A què et dediques?
Soc muntador.
Muntador.
Sí.
Perquè, per exemple,
la part més de creativitat escrivint,
per exemple, guionista,
això no se t'ha passat mai pel cap?
Sí que se m'ha passat, sí, sí, sí.
Però això de...
M'agrada que diguis
la part més de creativitat,
perquè la gent es pensa que el muntatge
és una cosa molt tècnic
i no és per res del món.
és narrar
i sí que és agafar...
És com agafar...
Com si estiguessis escrivint un poema
a través...
Amb versos dels demés, saps?
Els retallessis i els fessis.
Tinc una amiga que fa això
i també és escriure.
I agafar el que han fet els demés
i donar-li voldes
i explicar una nova història amb això
o indivantar-te noves maneres
d'explicar aquella història.
És una feina molt més creativa
del que la gent es pensa.
Perquè tu per escriure els poemes,
què fas?
Penses abans...
Ja n'has dit que llegeixes una mica abans,
però et tanques o...
Com ho fas?
Vas a una cafeteria i escrius?
Et tanques a casa teva?
No, no.
Jo necessito isolament total.
És a dir,
jo em tanco a la meva habitació,
em poso la música
que m'entri en el mood,
llegeixo...
Però normalment abans tinc una pista
de què he d'escriure.
El meu cos m'ho diu.
O sigui, tinc com una sensació.
Com senyals, no?
Sí.
I a vegades no sé què és
i començo a escriure
i no té cap mena de sentit
i escric tot un poema
que és horrible i fatal
i no té sentit,
però trobo un vers
i en aquell vers dic
ah, vale, això era...
Això era.
I a partir d'aquí començo.
Però és trobar-m'hi una mica, també.
És que jo crec que
escriure és escoltar-se
i...
i bàsicament crec que per això escric.
He pensat molt per què escric,
perquè no ho sé per què escric, no?
Perquè la poesia,
tampoc és una cosa que jo llegeixi, no?
No és una cosa que...
Però ho necessito fer.
En el fons, l'art,
l'art és escoltar-se
en qualsevol manera, no?
I ara, justament,
llegint-me aquest llibre
he descobert moltes coses de mi.
És com un psicoanàlisi.
És com fer-se un selfie amb paraules.
Sí, sí.
El Premi Amadeuller,
ja ho hem dit abans,
que és per poetes, no?
Que d'alguna manera s'estan iniciant,
però que, bueno,
que són poetes,
doncs això joves,
menors de 30 anys.
Tu, quan ara mateix,
o sigui,
el Premi el vas guanyar
quan tenies quants anys?
Quan tenia 30.
De fet, no és per menors de 30,
és per 30 o menys.
Així que jo ho vaig fer
l'últim any possible.
Ostres, doncs sí, eh?
Apurant, apurant.
Apurant.
I tu quins llibres o quins poemaris
recomanaries a la gent precisament jove,
de 30 o menys?
O en general, si no.
Quins poemaris ara mateix recomanaries?
D'acord.
Bueno, aquest ja l'he dit,
però a mi m'agrada molt,
que és el del Payer,
de l'Oriol Sauleda,
que és un crac a l'Oriol,
perquè és un tio que entén
que la poesia,
perquè estigui viva,
no s'ha d'escriure mai.
O sigui, no s'ha de fixar en paper.
O sigui, ell és un tio que recita,
improvisa i els seus poemes
canvien cada cop que els reciten.
I d'aquesta forma els manté vius.
I ara sí que ha tret un llibre,
que va guanyar el Martí Dot,
però és una transcripció
del que hi hagi en directe.
Segurament, quan torni a recitar en directe,
seran diferents de com els ha escrit.
Però és un llibre molt recomanat.
A mi m'agrada molt.
I també el de Forats,
de la Carla Fajardo.
Forats, sí, crec que sí.
Aquest m'agrada molt.
Nàndia, que també va guanyar la Madeu Ullé,
que és guai,
perquè té com una playlist de Spotify
i d'agostes de posar com una música
per cada poema.
Això està bé.
Perquè tu...
M'agrada molt la música.
Recitar, què tal?
Ho has fet algun cop?
Sí, clar, m'ha tocat fer-ho.
M'ha tocat fer-ho.
De fet, quan tenia 18, 19...
Bueno, 17, 18...
Hi havia una paixona que es deia
Relats en català,
no sé si la coneixes,
però bueno...
Allà és on publicava les meves coses
i fèiem quedades
i fèiem com...
Publicàvem reculls de poemes
i els recitàvem.
O sigui, jo allà recitava poesia eròtica,
ja amagava en directe com a coro
mentre els altres recitàvem.
Vull dir, feia coses molt estranyes.
Com una sinergia entre diferents autors?
Joves o...?
Sí, no joves.
Hi havia com el sector jove,
però era gent gran també.
I ens trobàvem.
I mira, justament ahir vaig anar a l'original
a veure el David Canyo,
que també és un crac que t'acomano.
Jove, sí.
És més gran que jo, però jove també.
I em vaig trobar alguns dels Reals en català,
però que feia 12 anys que no els veia
que em va fer com a il·lusió.
Abans has comentat que, clar,
els Jocs Florals,
que els de l'Institut,
que tu els guanyaves
perquè s'hi presentaven molt poca gent
o perquè només t'hi presentaves tu.
Però, bueno, el premi sempre pot quedar desert,
sempre hi ha aquesta opció.
Bueno, el cas és que...
Per què penses que costa tant
que en una etapa més jove,
per exemple, en l'adolescència,
els nois i noies es posin a escriure?
Que és que fa por pensar en un mateix
o és una etapa que encara és difícil
d'equadrar en aquesta edat?
Jo em resisteixo a creure que la gent no escriu.
La gent li fa vergonya ensenyar-ho o...
No ho sé.
Sí que és veritat que no hi ha molta cultura
de la poesia com a una cosa
que hauria de formar part de la vida de tothom, diguem-ne.
No hi ha molta cultura d'això.
T'ensenyen la poesia a l'Institut
i són com autors avorrits
que te la fan aprendre a la memòria
i és com que la poesia és més una tortura.
O sigui, jo recordo això.
No m'agrada la poesia
perquè tal com l'ensenyaven
era com...
Per què m'he d'aprendre aquest poem?
A més, jo soc molt dolent amb la memòria.
Jo sempre que reciti,
he de recitar amb el meu llibre al costat.
Jo quan veig els poes de recitar
els seus propis poemes
o poemes d'altres de memòria,
jo no entenc com ho fan,
perquè jo soc incapaç de recordar-ho,
encara que sigui el meu propi, eh?
No ho sé.
Però sí, no hi ha molta cultura
en general d'escriure
i de publicar i d'ensenyar el que escrius,
però jo sospito que hi ha molta gent que escriu.
Encara que sigui un diari o qualsevol cosa,
hi ha alguna cosa de...
Després hi ha un punt que has de ser una mica un flipat.
T'has d'enganyar a tu mateix una mica.
Has de ser una mica aventurer, no?
T'has d'atrevir.
Sí, t'has d'enganyar.
I ara quan llegeixo els meus poemes d'abans
dic, però...
Que horrible.
O sigui, què és això?
Però si no m'hagués cregut en aquell moment
que jo valia...
Ara no estaria.
Exacte.
O sigui, has d'escriure i escriure i escriure
fins que vas madurant i vas...
Clar.
Et demanaré que ens llegeixis un trosset d'algun poema,
ja que tens aquí el llibre al costat.
Per què? Per què entra del llibre?
Clar, és que...
Bé, després.
I després et demanaré que ens parlis
de si ja estàs pensant
o si ens ho vols respondre ara
en algun proper recull
o estàs escrivint ja més material
o...
Després d'aquest premi
t'ha agafat com més embranzida
per seguir escrivint
i tens ja les teves idees en un futur?
Doncs vaig fent.
Aquest recull tampoc era una cosa
que hagués pensat ni res.
Quan vaig estar al recital de l'Elga
vaig pensar que tenia alguns poemes
que hi havia...
Perquè m'he passat des dels 20 fins als 28.
o 29 sense quasi escriure.
O sigui, així com dels 15 fins als 20 o 21
tenia com, no sé, 400 poemes
o molts poemes.
Dels 21 als 28 potser en tenia 30.
O sigui, és molt poc.
I em vaig com posar aquest repte personal
de... va, l'Ama Déu i de l'any que ve
t'hi presentes i el guanyes com sigui.
Escriu.
I llavors em vaig obligar a mi mateix a escriure
i al principi no tenia molta fe
però de sobte tenia aquest poema
i tenia aquest i tenia aquest.
I tenia ganes de fer-ho també
perquè volia retreure un homenatge a molta gent
i tenia ganes de donar-li un llibre a la família
i dir, mira, he fet això.
Saps, per vosaltres una mica hi ha els amics i tot.
La veritat és que la cerimònia va ser molt maca
i només per això ja estic molt agraït per tot.
Sí, no sé quina era la pregunta ja.
No, bueno, ara estàvem pendents ara
de mirar a veure quin poema...
Quin poema és això?
Trist o alegre, què vols?
No, no hi hagi els tristos, eh?
Home, doncs no ho sé, la veritat.
Qualsevol.
Vinga, va, aquest.
Es diu Madrid abans de ser Madrid.
De Madrid només en tinc un record.
Una plaça.
El meu pare amb la càmera, somrient.
Això últim, potser,
ha estat una llicència que m'he pres amb el temps.
Un sol de mort fa bollir les rajoles
i desfà les parets de la memòria
que ara sua aquesta tinta.
És aquesta, tota l'escalfor,
que sento avui a totxa.
20 anys més tard,
quan aparec amb el portàtil
i unes 15 al somriure.
Això potser ha estat una llicència
que m'he pres amb el temps.
Madrid és ara un munt de noms
que pengen de cordons de colors.
Un teixit de promeses
que aniran cosint-se
sobre aquella plaça
sense somriure,
sense càmera,
sense pare.
Ostres!
Que maco, no?
No, sí, sí, sí.
Tracta dels records que tens del teu pare.
és el que has dit al principi
que és com una absència, no?
D'una figura, suposo,
que t'ha faltat al llarg de la vida.
Aquest és el poema
Tallarrotllos del llibre,
perquè, diguem que,
com he dit abans,
està en tres parts.
La primera és absència,
després hi ha miratges,
que és com la part positiva del llibre.
Les absències tracten més
d'això,
de la falta d'inspiració,
també una mica...
El pare hi és a tot arreu, no?
Però la falta de...
La mort encara no hi és,
perquè la mort és l'última part,
que és les visions,
que és com allò que veus
i és clar,
o sigui, passa.
És irreversible.
Però els miratges
són com...
És com algo maco,
algo esperançador,
però que al final
desapareix, no?
A l'últim moment.
I és maco
haver posat aquest poema
en aquesta última part.
Jo és que tinc una mica de toc,
i llavors necessito que tot
estigui col·locat al seu lloc,
i aquest poema
és l'últim
de la part de miratges,
és la part més positiva,
on parlo d'amor,
dels amics,
de tot,
és una part bastant feliç,
i a l'últim
comença el poema
com si fos un record feliç,
no?
Record d'una part
amb la càmera somrient,
no?
I acabo amb una hòstia
com una catedral,
però bueno,
ja...
M'agrada que estigui
ja per això,
llavors aquí entra
l'última part,
que és la més dura,
que és la part de la mort.
Doncs bé, Gerard,
moltíssimes gràcies
per passar-te
aquest matí aquí
als Estudis de Ràdio d'Esvern,
al Just a la Fusta,
i ens hem pogut
conèixer
i sentir una mica
d'aquests versos
del llibre
que va rebre
el Premi Amadeu Uller,
l'última...
cinquantena edició,
cinquantaquena edició,
veritat?
Sí, ara no ho sé,
sí, pot ser.
Sí.
Bé, doncs,
moltes gràcies,
que tinguis molt bon dia
mundial de la poesia.
Ara ho direm.
Sí, sí, exacte.
i, doncs bé,
fins la propera.
Fins la propera.
Adeu, gràcies.
Adeu.
Sant Justenques.
Un programa d'entrevistes
amb reflexions i històries personals
de dones de Sant Just.
Els dilluns a dos quarts de vuit del vespre
i els dijous a dos quarts de nou.
Sant Justenques.
Vet aquí una vegada.
Un programa de comptes
que realitza el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores de Comtes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous a les vuit del vespre
i els dissabtes a les deu del dematí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia,
on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural
que cada dijous de nou a deu del vespre
comentarà els millors llibres,
les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants,
les pel·lícules i obres de teatre
més destacades de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis.
No us ho perdeu.
Dijous, de nou a deu del vespre,
Babilònia.
Ràdio Tespel
98.1
Ràdio Tespel
98.1
Ara passa un minut
de dos quarts de dotze del matí.
Seguim aquí al Just a la Fusta.
Després de parlar amb el Gerard Vilà,
l'últim guanyador del Premi Amadeu Uller de Poesia,
tenim la Rosa Maria de la Biblioteca.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Avui, aquí a Sant Just,
també celebrem el Dia Mundial de la Poesia
i la Biblioteca, doncs bé,
també és una de les entitats,
per dir-ho així d'alguna manera,
un dels equipaments que també organitza, no?,
part d'aquest acte que es fa aquesta tarda a l'Ateneu,
a partir de la set.
Què és el que tindrem?
Molt bé, doncs mireu,
avui a la set del vespre, a l'Ateneu,
es farà un recital poètic
que té com forces elements diferents, no?
com hem fet en els darrers anys.
D'una banda,
es celebrarà la comemoració potser més important
que estem celebrant el 2019 pel que fa a la poesia,
que és el centenari de naixement de Joan Brossa.
Llavors, bueno, es parlarà una miqueta d'aquesta figura,
es llegiran poemes d'ell.
D'una altra banda,
ens sumarem a la iniciativa
que fa cada any la Institució de les Lletres Catalanes,
que selecciona un poeta català
que escriu un poema especialment per la diada d'avui.
En aquest any,
la poeta escollida ha estat Rosa Fabregat,
una escriptora de Cervera,
i el poema es diu
Música de l'ànima teixida amb paraules.
Llavors, aquest poema
el llegiran amb nou llengües diferents,
nou alumnes del Servei Local de Català.
Llavors, és molt maco,
perquè sentirem poemes en anglès, en alemany,
en ucraïnès, en rus, en francès,
en portugués i en bielorrus.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí.
És molt maco.
Llavors, també hi ha una altra part
que es llegiran els premis
de les persones premiades
en el concurs de prosa i poesia en català
per a no professionals del 2018.
Aquest certamen es fa cada any aquí a Sant Just,
impulsat pel Servei Local de Català també,
i llavors hi haurà quatre persones
que van guanyar l'any passat
i llegiran també la seva obra.
Molt bé.
Després, també,
des del Centre de Sostudi Sant Justens,
doncs, has fet una tria de poemes
d'alguns poetes contemporanis
i llegiran també les seves poesies.
I ja per cloure l'acte,
aquest any,
el ser la comodació de Joan Brossa,
que és un poeta,
que una part important d'ella és poesia visual,
s'ha fet una col·laboració
amb els tallers municipals d'arts plàstiques
de Crea en Art
i es va proposar als alumnes
que fessin alguna obra inspirada en Joan Brossa.
Llavors, els alumnes de gravat
van acceptar
aquest...
El repte, eh?
El repte, exacte.
El repte.
I han fet unes obres.
Llavors, nosaltres hem estat gravant una mica el procés
i també durant l'acte passarem un vídeo curtet
una mica veient, doncs, les obres que han fet
i, bueno, i això serà tot.
Molt bé.
Doncs, moltes gràcies, Rosa Maria,
per aquest resum del que serà aquesta tarda a les set.
No sé si vols afegir alguna altra cosa.
Volia afegir que des de la biblioteca
també hem fet altres activitats
relacionades amb la poesia.
Per exemple?
En aquest cas, per públic infantil.
Mira, la setmana que ve, divendres que ve,
fem un taller
dedicat a infants de 5 a 10 anys
que és descobrint...
Bé, el taller es diu Ada Brossa.
Llavors, és una persona, l'assumpte Mercader,
que ja ha vingut altres vegades a la biblioteca,
que fa un taller
d'alguna manera descobrint amb els nens
doncs jocs
a través d'idees de brossa
de com jugar amb les lletres
i, bueno, llavors, és gratuït el taller,
es poden apuntar a la biblioteca.
Divendres 29 és,
a dos quarts de 6 de la tarda a la biblioteca.
I també afegir, doncs,
que nosaltres a la biblioteca
fem dues sessions per nadons al mes
i les dues han estat també
que es treballen àlbums il·lustrats i literatura
i les dues també s'han centrat en la poesia.
Justament aquesta tarda tenim una
que és per...
de 0 a 14, són els més petitons.
Sí.
I es presentaran també...
De 0 a 14 mesos.
De 0 a 14 mesos, exacte, sí.
També serà al voltant de la poesia.
Vale.
Aquesta tarda, dos quarts de 6 de la tarda.
Home, Jon Brossa és un autor que...
Com que és el que has dit, que és molt visual, no?
Sí.
Permets fer coses així que amb els nens també...
Amb els nens i nenes també entra molt fàcilment.
Sí, sí, sí.
És tot jugant, doncs, van descobrint.
Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs ara sí, Rosa Maria, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Per passar-te aquí un momentet als estudis de Ràdio d'Esvern
i aclarir-nos, doncs bé, aquesta tarda,
que és el que hi haurà.
Gràcies.
De res. Bon dia.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris que anaven amb ell,
que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot tirar.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa,
hi ha moltes oportunitats, molt festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid,
pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona.
Just a la Fusta, vivim-se'n just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
T'hi esperem.
Sant Justenques
Un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals
de dones de Sant Just.
Els dilluns a dos quarts de vuit del vespre
i els dijous a dos quarts de nou.
Sant Justenques
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza el grup Marc,
mestres àvies recuperadores de contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les vuit del vespre
i els dissabtes a les deu del dematí.
Us hi esperem a tots.
Ràdio Tesfet
98.1
Ràdio Tesfet
98.1
Ara començarem la tertúlia dels dijous.
Tenim a la Lina i també tenim a l'arbre agulló ja preparats a l'estudi.
Hola, bon dia els dos.
Bon dia, guapa.
Bon dia.
Bon dia.
Estàvem confabulant.
Estàveu confabulant?
Sí, sí.
Per anar en contra teva, no.
No t'oblinis.
No, al revés.
Havien dit que...
Però suggereixes que de què vols que parlem.
Nosaltres som això com a tot terreny.
Sí.
Tot terreny.
El que tu diguis.
Hi ha una...
Bé, independentment d'això,
n'hi ha un punt positiu, maco i preciós.
Ai.
És l'home amic.
No sé si saps d'acabar l'home amic.
No.
L'home amic sí que saps d'acabar.
Ai.
És com un fàrmaco
que han descobert dues senyoretes,
o bueno, dues científiques importants a la Vall d'Hebron,
i que si verdaderament és efectiu,
jo crec que ja publicat així pot ser-ho,
perquè l'estudi no ve d'avui a demà.
Costa moltíssim que un fàrmac es pugui ja aplicar
ni que sigui de forma experimental amb les persones.
10 anys.
Però com ha donat el resultat boníssim...
Com has dit que es diu?
Homo amic.
Ah, amac?
No.
Ah.
Homo amic.
Ah, sí.
Homo amic.
Homo, homo, homo,
i després però junt.
Senseac.
Homo amic.
Sí.
Aquí en català senseac.
El diu aquí?
Sí.
Aquest està.
Ah, sí.
L'homo amic.
Sí.
Sí, sí.
Bueno, aleshores, com s'ha demostrat això,
jo t'ho dic perquè una de les feines del meu germà,
que és un còleg, que és un còleg que està a Bostos i per Estat d'Amèrica,
doncs ell ha sigut moltes vegades per portar un fàrmac a la... de no sé què, quantos és,
que si aquí no te donen el permís no es pot fer perquè està completament il·legal, eh?
Ostres, 10 anys, em sembla que t'hi ha entès que no, eh?
Molt, molt, molt.
Jo m'imagino que això està més que contrastat i si és pel pulmó, que costa,
i bueno, i per les característiques que diu aquí, diu, esclar, diu, estic a vigilar,
perquè es veu que aquest amic deu de ser com un gen, jo què sé el que és, no ho he llegit bé,
però que pot també poder tenir les cèl·lules que són sanes,
i esclar, les cèl·lules estic anant molt en cuidado, que no toqui una cosa o l'altra.
Home, clar, és el perill, no?
Perquè els efectes secundaris, a vegades, eh?
Jo l'altre dia, jo l'altre dia que tenia una migranya d'aquelles hemicraniales,
que ha estat absurd, perquè jo no tinc, tinc molt poc mal de cap,
la meva jove, que també és metge, va dir, mira, pren això,
diu, però no et miris el prospecte, perquè el prospecte diu,
persones mayores de 65 anys que no lo tomen.
I diu, ah, menys mal que jo sóc més jove.
És que era un rudós el dolor de...