Un quart de dotze que marca ara mateix el rellotge.
Entrem en aquesta segona hora del programa,
seguint en directe des de l'emissora municipal,
des de Ràdio d'Esvern,
i ho fem parlant amb una atleta sanjustenca,
ella és la Sònia Jiménez,
ha guanyat recentment dues medalles de bronze
al Campionat d'Europa Masters celebrat a Braga.
A Portugal, entre moltes altres medalles i premis,
que s'acumulen al seu palmarès, la saludem.
Sònia, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, gràcies per venir aquí a l'emissora.
A vosaltres.
Un partit amb tots nosaltres,
no només el teu palmarès,
sinó tota aquesta afició que hi ha al darrere,
la teva afició com a atleta màster.
Comencem, si et sembla,
explicant què vol dir atleta màster,
perquè sovint, com a atleta,
sí que s'entén una mica el concepte,
però atleta màster, exactament, què denota?
Què vol dir?
Bé, els màsters són a partir de 35 anys,
sigui mentre, bé, fins que no arribes als 35,
ets un atleta absolut,
i a partir dels 35 anys entres a màster,
i màster, doncs, hi ha categories
cada 5 anys, de 35 a 40, 40 a 45,
i així, doncs fins on arribis,
fins al 100, si vols.
Hi ha una categoria també que és F45,
sí, que és la meva,
a la que jo estic ara mateix,
de 45 a 49 anys.
Que és només dones, oi?
Només dones.
Només dones, de 45 a 49 anys.
Per tirar una mica enrere, diguéssim,
per ubicar-nos una mica en la teva trajectòria,
bastant enrere,
cap a on ens hem d'ubicar quan comences a,
no sé si la paraula és aficionar-te,
o començar a dedicar-te a aquest esport,
ja gairebé professionalment.
Bé, jo corro de tota la vida,
des dels 8 anys que vaig començar a fer el latisme,
al meu club, al Pratenc,
que jo soc del Prat,
fins ara, fins al dia d'avui,
no ho he deixat mai.
De petita, doncs, sí que fas una mica,
doncs, de tot,
perquè comences en el món de l'atletisme.
I, bueno, i a poc a poc,
conforme et vas fent gran,
doncs, ja vas tirant
cap a una disciplina en concret
dintre del món de l'atletisme.
Jo, en el meu cas, doncs,
al fons i al migfons.
Això anava a preguntar.
Al fons i al migfons,
què és exactament?
Bé, al fons són curses llargues,
a partir, podríem dir,
ja de 5.000 o inclús de 3.000 metres,
però, bueno, de 5.000 metres,
5 quilòmetres,
ja es considera fons.
Llavors, jo tota la vida he fet fons,
però fons, fons, eh?
Què vol dir, un fons?
Fons, fons,
que m'he dedicat a fer mitges maratons i maratons.
Mitja marató és la distància de 21 quilòmetres
i maratons és la distància de 42 quilòmetres.
Sí, recorreguts llargs.
Llargs, llargs.
Força llargs.
Sí, sí.
Llavors, tota la vida l'he dedicat a això,
fins als 35 em vaig tornar a ficar,
quan vaig començar a ser màster,
em vaig tornar a ficar a pista
i, bueno, a partir d'allà,
al principi sí que continuava fent les curses llargues,
de 5.000 i tal,
però fa 4 anys, més o menys,
em vaig, bueno,
començar a ficar en el migfons,
en curses de 800, 1.500,
i això és el que m'estic dedicant ara més en sèrio.
A nivell professional,
podríem dir, per entendre'ns,
pots viure, és a dir,
la vida d'un atleta,
així com podem veure, per exemple,
no sé, grans atletes,
o en passar pel cap Kilian Jornet,
que realment la seva vida la dedica a l'esport,
es pot fer?
Es pot fer, però és molt difícil.
És molt difícil.
Inclús la gent que són atletes professionals,
és que sí,
dediquen molt poc temps
i no arriben a guanyar
com per...
Per subsistir, no?
Sí, com per viure.
I per pagar tot el que s'ha de pagar, bàsicament.
Sí, sí, és molt complicat.
Hi ha molta gent que ho acaba deixant,
perquè no hi ha esponsors,
perquè, bueno,
perquè no...
El que a tu et donen
per guanyar campionats,
per guanyar medalles olímpiques,
medalles en un campió del món,
no, no és suficient.
No és com altres esports,
em sap greu dir-ho,
però no és com altres esports
on es mou moltíssims diners
en el tema de l'atletisme.
El futbol, per exemple,
teníem menys en aquests milions i milions d'euros
que tenen en nòmina molts jugadors,
sobretot homes, no?
Sí.
Volia parlar també amb tu,
preguntar-te en qüestió,
en clau femenina,
no sé si per ser dona,
la condició de dona
dins d'aquest món d'atletisme
et suposa o guanyar menys
o tenir menys oportunitats,
o no?
O és un món força igualitari, l'atletisme?
No, no necessàriament,
o sigui, més o menys estem iguals,
homes i dones,
en el món de l'atletisme,
però sí que és veritat
que a nivell de dona
és molt més complicat,
doncs perquè hi ha molta gent,
bé, moltes dones
que al final acaben sent mares,
que t'has de dedicar
als fills, a la família,
si vols continuar dedicant-te,
potser sí que has de fer un peron,
després tornar-te a posar,
és molt complicat.
Ser dona,
en tots els aspectes,
és més complicat.
I quan a patrocinadors
o a espònsors,
no fa massa feien també
un documental
al voltant del dia 8 de març
a Televisió Catalana,
on sortien diversos casos,
no?,
de diverses atletes,
professionals,
sobretot en l'àmbit
de l'esport, no?,
el que reivindicaven
era la igualitat
també en quant a sous.
Sí.
Clar,
en aquest cas
eren diverses esportistes
que tenien, diguéssim,
una carrera fixa
i en aquest cas sí que
desdedicaven, no?,
professionalment a això,
però parlant també
de tema embaràs,
moltes d'elles havien hagut
de renunciar
a la seva carrera professional
quan es quedaven embarassades
perquè els patrocinadors
deixaven,
literalment,
de patrocinar
aquella atleta
o aquell esportista
perquè havia parat
per atendre
a les seves criatures,
que en el món
d'atletisme entenc que més o menys
passa similarment.
Sí, sí, sí.
És que és això.
És molt difícil,
realment.
Però en tots els aspectes,
és el que et dic.
Vale,
et pregunto
una altra qüestió.
En tema d'entrenament,
clar,
comentaves que feies
curses força llargues
entre mitges maratons,
però tot i això
també en fas de fons.
quin entrenament comporta
haver de fer
aquestes carreres,
tant les de fons
com de mig fons?
Bé,
són entrenaments
molt llargs,
sobretot.
Una preparació normal
d'una marató,
per exemple,
acostuma a ser
d'uns tres mesos
i són tres mesos
on has de fer
moltes sèries llargues,
moltes tirades
de 20 i pico,
30 quilòmetres,
has de fer...
Bé,
és un entrenament
on comporta sobretot
molt de temps,
molt de temps
i molt d'esforç,
evidentment.
Però, bueno,
ara, per exemple,
que faig més mig fons,
ja fa temps que faig mig fons,
els entrenaments
de mig fons
són més curts
però també són molt durs.
Potser inclús
més durs
que no pas
els de llarga distància,
perquè al final
llarga distància
són ritmes
una mica més controlats
perquè has d'estar
molta estona corrents,
no pots fer aquí
anar a tope
ràpid,
llavors has d'estar
en un ritme
més tranquil
però és molta,
molta,
molta estona.
En canvi,
els de mig fons
són molt més explosius,
amb sèries de lactat
i, bueno,
són...
Bueno, aquest concepte
aquí no ho sabem,
però...
Són més durs,
són més curts
però més durs,
més intensos.
les hores que hi dediques
gairebé a diari
o no sé si...
o setmanalment?
Sí,
no, bueno,
és pràcticament a diari,
per no dir a diari
i sí que és veritat
que descans un dia
cada, no sé,
quinze o així
i és una hora i mitja
aproximadament,
també depèn de l'entrenament
que toqui,
però acostuma a ser
sobre una hora i mitja
d'entrenament.
I l'alimentació
entenc que també
va relacionar directament,
no?
També,
molt,
a més superimportant
perquè jo sempre
havia tingut problemes
d'estómac,
de panxa,
de molts flatos,
de moltes històries
i mai sabia
què era
i llavors què feia?
Restringia el menjar
perquè no em donessin
aquests flatos,
perquè tal,
llavors què passa?
Que no tenia energia
i sempre em costava molt
entrenar i tal
i al final,
doncs mira,
he trobat un metge
que em va saber
veure el que tenia,
intoleràncies,
intolerància de lactosa,
intolerància de fructosa
i darrere d'això
he canviat
tota la meva alimentació
i ara,
és una passada.
Una meravella,
no?
Descobrir què tenies
per també jugar al teu cos,
no?
Sí, exacte,
exacte.
A rendir millor
i a poder córrer bé,
trobar-te bé,
trobar-te bé,
encara que no sigui fent un esport,
és trobar-te bé.
I hi ha una figura
que són els coachs
o no sé si també hi ha terapeutes,
no sé si també tens
com l'acompanyament
o l'ajuda
o el suport
d'alguna persona
en aquest aspecte?
Doncs ara mateix no,
ara mateix estic entrenant sola
i fa temps que entreno sola.
Sí, tu mateixa,
tu marques organitzes?
Jo mateixa,
al final són molts anys
i sí que és veritat
que em vaig assessorant
i vaig tenint ajuda
preguntant
o demanant
o tal
i llegeixes
i, bueno,
hi ha més l'experiència
teva
de tants anys
i, bueno,
ara mateix
sí que he estat
amb diversos entrenadors
però no he acabat mai
d'estar
d'estar bé
amb ningú,
ningú que m'entengui bé
o que em porti bé
i, bueno,
i al final
una mateixa
és la que millor es coneix
i, bueno,
i ara mateix
estic sola
i, bueno,
i superbé.
Deies que havies format part,
no sé si encara actualment,
del club de pretenses,
el preteng,
el preteng, perdó,
no sé si encara segueixes formant part
i a través d'ell
no tens, doncs bé,
aquests coachs
o aquests entrenadors
o assessoraments
Sí, sí que n'hi ha entrenadors
però són en general
dintre del club
que porten
a un grup de gent
per exemple
hi ha un entrenador
de fundistes
que entrena els fundistes
però potser
no sé
si són 20 persones
és un entrenament
molt general
per tots
i més grupal
per tots
i a més
aquesta gent
és més
preparant més fons
ara mateix, no?
Llavors
que una persona
que estigui
només per mi
específicament per mi
no pot haver
dintre del club
llavors
al final
t'has d'anar fora
i pagar
i tal
i les experiències
que he tingut
han sigut del tot bones
o el que jo necessitava
i ara estic sola
Llavors ja t'organitzes
directament
les hores
que hagis de fer
amb l'objectiu
que tinguis marcat
de competició
Sí, exacte
jo miro
dintre de
per exemple
ara toca
temporada
de pista aire lliure
que s'ha acabat
la pista coberta
ara comença
pista aire lliure
doncs jo miro
totes les competicions
que hi ha
en canviant de Catalunya
campionat d'Espanya
tot
m'organitzo el calendari
i a partir d'aquí
monto l'entreno
Déu-n'hi-do
Això també requereix
un temps
de preparatius
de mirar-ho
en quins bases
per voler anar
a participar
un o l'altre
Exacte
on vull arribar
a tope
per enfocar
tots aquells entrenos
arribar aquell dia
en el millor estat
de forma
i combinar tot
entrenaments de força
amb els entrenaments
de córrer
sèries
rodatges
tot el que toqui
i combinar-ho tot
per arribar bé
i entremig
anar marcant
pautes
o controls
que es fan
per veure
com estàs
com arribes
com vas progressant
en l'entrenament
Controls tipus
mèdics vols dir?
No
Controls
de latisme
també són proves
que es fan
en concretes
que organitza Federació Catalana
en un dia en concret
es fa un control
i la gent
hi ha diverses proves
i et pots apuntar
i anar
i córrer
són oficials
i llavors tu allà
vas veient una mica
la teva evolució
dintre de l'entrenament
fins al dia
que vulguis estar bé
O sigui
et serveix a tu
per saber potser
en quin nivell
estàs en aquell moment
respecte a altres
també atletes
Sí
i tant
i per anar
jo per exemple
m'he marcat un objectiu
d'arribar bé
d'aquí dos mesos
per exemple
al campionat d'Espanya
que és
l'objectiu clau
d'aquesta temporada
doncs
quan porto
un mes entrenant
hi ha un control
doncs m'apunto
i el faig
per veure
si estic arribant
a on jo vull
o estic en el moment
de forma
que tinc d'estar
a un mes de preparació
i bueno
ja vas veient
si veus que estàs
molt malament
o que estàs molt bé
doncs
modifiques
l'entrenament
que et quedi
fins a la data
objectiu
doncs
per arribar allà
bé
quina és la màxima
diguéssim
competició
a la qual t'agradaria
arribar
bueno
ja he arribat
crec jo
perquè
ara en el campionat
d'Europa
el meu objectiu
era poder arribar
allà bé
poder ficar-me
en una final
i al final
em vaig ficar
a la final
i vaig fer medalla
o sigui
supercontenta
i d'aquí cap amunt
no n'hi ha d'altres
diguéssim
competicions
diguéssim
de merda no
potser internacional
sí
hi ha també
campionat del món
de fet
el 2018
vaig estar
al campionat
del món
però és que no arribava
en bona forma
i no
no va ser
una bona competició
però sí
sí
hi ha
o sigui
hi ha el mateix
que pot haver
en competicions
absolutes
el que veiem
a la tele
diguéssim
hi ha el mateix
però en màsters
i bueno
i si et classifiques
o tens les mínimes
i vas accedint
doncs
pots anar
on tu vulguis
per tant
el límit
el marques
gairebé tu
on tu vulguis
marcar-te
la fita
o l'aconseguir
arribar fins allà
quan hi ha una cursa
et prepares
una competició
més aviat
et prepares
etc
et presentes
el resultat
què et comporta
tu
per després
seguís
editant
si fas
com dues
medalles
de bronça
com dèiem abans
com si no arribes
al pòdium
el teu en foc
davant del resultat
com és
al final
arribar al pòdium
és un premi
però
per mi
és més premi
arribar
a les marques
que jo
em proposo
perquè realment
allà és on
està sortint
l'entrenament
perquè
jo puc arribar
a un campionat
i potser
hi ha haver
molt poca participació
i fer un pòdium
amb una marca
molt dolenta
llavors
bueno
si has fet un pòdium
però
amb una marca
que no
que no et satisfà
en canvi
si vas a un campionat
hi ha gent
molt bona
i no fas un pòdium
però estàs entre les primeres
i fas uns marconazos
per mi això
m'omple molt més
perquè es veu
l'esforç
el treball
que he estat fent
durant tots els mesos
anteriors
encara més positiu
a nivell anímic
o de suport moral
intern
ara que si a més a més
cau medalla
doncs
escolta
llavors
ja la motivació
puja
a límit
encara més amunt
portem gairebé
mira
ara ja han passat
dos anys
d'ençà de la pandèmia
d'ençà també
d'aquest confinament
que vam estar
tots a casa
també es veien
moltes imatges
d'atletes
i esportistes
professionals
per exemple
de competició
de natació
o d'altres
que necessiten
uns espais
en concret
que a casa
a la banyera
no t'hi pots posar
o en el teu cas
tampoc no pots córrer
que ets d'aquesta distància
a casa
si tens una cinta
de córrer
potser
però mai serà el mateix
clar
has notat
aquest any i mig
o aquest temps
que potser no has tingut
l'espai
el temps de dedicació
al teu esport
jo he tingut
diguéssim
una mica de sort
entre cometes
i ho podem dir així
i és que just abans
de la pandèmia
em vaig lesionar
em vaig trencar
el tandó
del bicep femoral
i llavors
he estat
més d'un any
que va coincidir
amb tota la pandèmia
sí
lacionada
llavors
no podia córrer
llavors
bueno
és que si no
ja hagués hagut
la pandèmia
llavors
crec que sí
que m'hagués estirat
dels pels
perquè
si m'hagués cagut
de cada casa
podent sortir
i no podent entrenar
hauria sigut
molt més dur
ja se'm va fer
molt dur
però bueno
dintre de l'o dolent
doncs
a mi m'ha enganxat
amb això
no podia córrer
entrenava a casa
però feia bici
estàtica
bueno
tinc una bici
em fotia el rodillo
i fotia bici
i el que
sí que em va servir
és per treballar
molt la força
que jo la força
fins llavors
no la treballava
la força
vol dir més muscular
sí
treballar més
sí
bueno muscular
sí
treballar
fer exercicis de força
amb el teu propi pes
però
treballar
treballar tota aquesta musculatura
que jo no havia treballat mai
i això
em va fer reforçar
moltíssim
i quan ja va acabar
la pandèmia
vam poder sortir
i llavors ja vaig poder
començar a córrer
això ha sigut
com un
antes i un després
també en la meva preparació
allò de no hay mal
que por bien no venga
una mica
exacte
no?
de la lesió recuperada
ja
vista estar amb aquests resultats
i aquest
super recuperada
recolliment de medalles
per tant diguéssim que
la Covid en si
més aviat
aquest moment de parada
que va ser obligatòria
per tothom
tampoc no et va suposar
un trencament a la teva carrera
no?
per entendre'ns
no perquè si no hagués
si no hagués hagut
pandèmia
jo hagués hagut de parar
igualment
perquè no podia córrer
llavors bueno
m'ha servit
perquè com que a més a més
no es podia sortir de casa
doncs he treballat altres coses
que no havia treballat
i que al final
he vist que realment
m'anava molt bé
o sigui
eren una cosa vital
dintre de la meva preparació
i ara doncs
continuo fent-la
l'he ficat dintre dels meus entrenos
tot aquest treball de força
i
l'he ficat dintre del meu entreno
i ho treballo
cada setmana
una parada obligatòria
que ha anat bé
en aquest aspecte
i ara no ho deixo
és que ara
no deixo de treballar això
prefereixo deixar de córrer dos dies
i treballar aquesta força
que no
que no fer força
perquè veig que realment
és superimportant
i la gent no ho pensa
molts que et diuen
ostres
és que jo a ficar-me al gimnàs
no
és que no cal
jo ho faig a casa
no cal que aixequis més pes
que el teu
no?
corporal
jo ho faig a casa
i sense peses
o sigui
treballo amb el meu propi pes corporal
però clar
treballo coses
que no treballava abans
i que reforcen
tota aquesta musculatura
i que és superimportant
i notes després
que pista t'ajuda
tiro molt
tiro molt més que abans
i corro molt més fàcil
i aguantant millor la postura
i bueno
moltes coses
beneficis
bons beneficis
corporals
en quant al futur
més immediat
diguéssim
en quant a competicions
per què t'estàs preparant ara
o quina és la teva pròxima fita
doncs ara he acabat just
ara just he acabat
temporada de pista coberta
amb el campionat
d'Europa Braga
he fet una setmaneta de descans
obligada
perquè també s'ha de descansar
s'ha de desconnectar
mentalment
i que el cos
es recuperi
perquè és molta tralla
la que ens fotem
i ara ja
avui mateix
ja començo
amb la temporada
de pista aérea lliure
que objectiu important
és el campionat d'Espanya
a Tenerife
del 17 al 19 de juny
de juny
val
queden mesos
però ja comencem
eh
aquests preparatius
sí sí
i tant
s'ha de començar ja
i vas amb algun objectiu
com deies
tema pòdium
no?
de fer una bona marca personal
com arribar a trepitjar pòdium
vull intentar fer medalla
un altre cop
en els 800
i en el 1500
i en el 1500
a més a més
vull intentar
fer una
bueno
millor marca personal
vull intentar
sí
és l'objectiu
en el 1500
la millor marca personal
això ho tenim segur
vinga a veure
Sònia
volia preguntar-te
abans de marxar
tens el
el típic apartat
de medalles i copes
a casa
la vitrina
la famosa estanteria
o no?
no?
no
o les guardes
en un calaix
en un calaix
sí
no les tens allò
presentades
no presentades
no ho vull fer
m'agradaria fer-ho
almenys el més important
al final
les medalles
tampoc ocupen tant d'espai
com els trofeus
sí que és veritat
que quan feia ruta
quan feia mitges
melatons
tinc trofeus
a patades
i el que
els tinc a casa
els meus pares
els meus pares
tenen una casa
i estan allà
tots
però bueno
les medalles
sí que les tinc jo
i aquestes sí que
no són tan difícils
de posar en algun lloc
un puest
i sí que m'agradaria
fer així
com un Hall of Fame
d'aquests
un reconeixement
amb fotos xules
estaria guai
però bueno
al final
per espai
i per tot
no ho fas
però
estaria guai
dependent
tens bones fotografies
també
t'anava a preguntar
aquestes fotografies
te les envien directament
ja com a curiositat
entenc que hi ha
els fotògrafs especialistes
en esport
entenc que ja tenen
un cert contacte
amb les atletes
o els atletes
i ja
entenc que directament
gairebé que contacten
vosaltres us les envien
que gràcies a ells
tens aquestes fotografies
sí, sí, i tant
els de Catalunya
ja els coneixem a tots
perquè són els assidus
quan vas a fora
com per exemple
aquest campionat d'Europa
sí que hi ha altres fotògrafs
però bueno
tots els pots contactar
per les webs
a les webs
de les federacions
et donen
les facilitats
perquè vegis qui són
i pots contactar amb ells
i normalment
les contractes
o no
si no les contractes
després
ells les pengen a les webs
i tu les pots comprar
però tu també tens
la possibilitat
de fer
contractar un pack
i ells
et segueixen
per exemple
tu li dius
doncs mira
jo corro a Portugal
el 800
la final del 800
doncs ell està allà
el dia X
a l'hora tal
i està fent-te
el reportatge
només a tu
i després
bueno
ho pagues
però després
te les donen
home sí
gràcies a ells
també tenim fotografies
veient de fent aquest esport
que no vas parlar
n'altres veure't
sí
alguns també
te les regalan
també m'han regalat
moltes
però sí
normalment
ho pots comprar
sense problema
teníem seguint la pista
com sempre diem
Sònia
a veure aquest pròxim
campionat cap al Junt
molts èxits
que vagi molt bé
endavant
aconseguir aquesta fita
tan personal com pòdium
si poden ser les dues
encara millor
i gràcies per venir fins aquí
i explicar-nos la teva experiència
per convidar-me
que vagi molt bé
moltes gràcies
a desel
a
a
s
a
a
a
a
Bona nit
Bona nit
Bona nit