I aquesta hora el que fem és parlar d'una activitat que es fa aquest vespre que el llibre té.
Es presentarà La recerca del flamenc, una obra que han escrit conjuntament Sebastià Portel, Joan Tudó i Jaume Pons a l'Horda.
Per tant, un llibre escrit a sis mans i que presenta la Breu Edicions.
Per això, aquesta hora saludem a l'editor de la Breu Edicions, l'Esther Andorra.
Molt bon dia, Esther, què tal?
Hola, bon dia.
Per parlar una mica de la proposta que es farà aquest vespre, que es farà aquest vespre que el llibre té, aquesta La recerca del flamenc.
Amb aquest títol suggerent, ja també d'entrada.
És un títol que, de fet, els va il·luminar una mica els autors en el sentit de ser un referent que en una conversa va sortir.
I el títol, i fins i tot el color de la coberta, em van enviar un whatsapp dient
serà color rosa alberà, que qui vingui avui a la llibreria, a qual llibre té, sabrà el sentit de les coses.
Que potser una de les coses per les quals s'ha de començar és explicar la genocida del llibre.
Perquè a part de ser sis mans, que segons com és avui, perquè hi ha un pròleg de l'Embreu Sobirat,
Diguem que nosaltres, evidentment no tenim pressupost per enviar elscriptors a Nova York o a Hong Kong
perquè facin una estada literària, però per amistat i també per correspondència, diguem,
amb el carinyo que tenim a les Terres de l'Ebre, doncs vam decidir fer una estada,
ara farà un any, just la setmana que ve, la primera setmana de juny de l'any passat,
vam enviar els tres autors tota una setmana perquè escrivissin el que volguéssim.
Tenien un mínim de caràcters, no tenien un màxim i no tenien tampoc cap limitació temàtica.
Sí, hi havia lliure, eh? Del tot?
Absolutament. Els vam dir que hi havia d'haver una petita referència,
però que podia ser una frase en plan quan vaig estar a Masa Bernis,
vull dir una cosa superpuntual i no calia que fos com un retrat paisagístic impressionista
ni unes acotacions especials, no?
Era, sobretot, quan hem parlat amb ells, que nosaltres no érem del tot conscients,
quan són nois autors molt bons, però que tots tenen altres oficis per guanyar-se la vida,
i a vegades vam fent encàrrecs d'editorials,
jo mateixa, com a editora, no era conscient que potser a vegades no tenen el temps
per escriure el que volen, sinó que s'han d'adaptar a la dinàmica de la vida normal i corrent,
encara que normal i corrent fins a cert punt tenen un escriptor que és una altra cosa,
i donar-los una setmana, doncs, per no fer res i poder dedicar-se a escriure una cosa
que ni temàticament, ni de forma, ni res, estigués com circonscrita
a uns desitjos editorials o de públic, no?
Llavors, això, segons com, en plan de broma, dèiem, això pot ser perillós,
a veure què ens sortirà, però que n'ha sortit, n'estem superorgullosos i molt contents.
Clar, perquè cadascú llavors fa un relat independent,
o havien de tenir i després s'havien d'unir les històries? Com anava?
No, no, són absolutament independents. El que els uneix és la circumstància
de la forma i el lloc i el temps de l'escriptura. I diguem que nosaltres
els hi vam donar aquesta setmana de juny i, en principi, teníem que entregar
l'original tancat al setembre, no?, per rumiar-ho, corregir-ho o modificar-ho,
i tots estaven bastant, com, una mica ansiosos i tenien ganes d'ensenyar-vos
com havien d'anar les coses i cap al juliol ja teníem els textos.
Que ràpid.
Sí, són nois molt complides.
I allò de dir, també tenien la curiositat de fer la nostra reacció
i ens van enarvelar i van dir que no cal una edició en plan de contingut,
ho heu fet perfecte, endavant, no?, fem galerades.
I la recerca del flamenc llavors, que també el títol parla d'aquesta recerca,
no sé si té a veure amb el fet d'aquesta recerca de la inspiració o no,
no vagi ens partint.
És una cosa que, evidentment, té el seu sentit metafòric,
però quan van arribar el primer dia,
els Hernández, que és el que té la casa rural allà,
els va dir que era època de flamencs i que hi solia haver, no?,
i és en plan, bueno, doncs farem l'excursió per anar-los a veure.
Però aquella excursió no va tenir la sort de trobar-los i llavors els va quedar com el cuquet, no?,
de dir, la recerca del flamenc que no hem arribat a veure mai, no?,
i llavors diguem que aquest flamenc s'ha convertit en una metàfora del que busques
quan vas a un lloc que ja té el seu catàleg, té el seu pensatge definit,
té el que esperaries del lloc i, en canvi, les circumstàncies et fan canviar, no?
I a la vegada, doncs, això del flamenc ens fa una broma de dir
que des de, clar, això ho van fer el juny d'any passat
i després trobàvem flamencs pertot arreu, menys el Delta de l'Ebre,
flamencs, evidentment, a paradors, amb camises, amb corbatins,
i vèiem flamencs que sembla que ens persegueixin,
fins i tot gerros de Sarajón amb flamencs estupendos,
i ens anàvem enviant les fotos dient
el flamenc ha enviït el món, no?
Que bo, la clara.
Sí.
I llavors, doncs, tot queda lligat amb aquest títol de la recerca del flamenc.
De tota manera, entenc que, per tant,
si cadascú també té el seu relati independent de l'altre,
també hi ha tres estils diferenciats, no?, en aquesta obra.
No sé si els he de la vegada que ho digui,
però cadascú, en el fons, s'ha autorretratat.
Sí, han creat uns alter egos per autorretratar-se.
hi ha diverses circumstàncies, diferents èpoques històriques,
canvis de sexe, il·luminacions gairebé místiques o religioses, no?
Però el cadascú...
El que també n'he passat és que allò que tenien en compte,
diguem que feia temps,
que els rondava una idea com molt vaga
d'això m'agradaria acabar de donar-li forma.
I parlant-ho amb ells,
quan ens vam trobar amb la llibertat de poder-ho fer,
el primer que els hi va venir al cap
és aquell conte pendent que era com una espineta clavada
de dir, allò ha de prendre la forma aquí, no?
Per tant, una cosa que ja tenien molt endins, no?
Sí, però una cosa que no acabava de suporar
perquè no trobaven la circumstància ni la manera.
I parlant-ho també,
que són contes molt diferents,
amb cadascú també la seva manera d'escriure,
diguem que és com una explosió del seu estil.
I ells, evidentment, vivien junts
i en parlaven, però sense llegir-s'ho.
I el que vam fer és el divendres, el vespre,
perquè va ser de setmana,
el divendres vam fer una festa
i a més de vernis que va venir tot de gent de l'aldea
i que va estar molt bé, vam posar música,
feia una nit així i una clara, molt bonic,
ja relcaven unes granotes dels rossans.
I llavors la proposta era que llegissin,
si volien, fragments del que havien escrit
o les sensacions, com un dietari,
el que els hi fos, o sigui, més natural.
I llavors un parell, ja m'ho posa a l'orda i el Sebastià Portell,
van llegir fragments i el Joan Tudor va llegir fragments de llibres
que s'havia portat per preparar-se,
per aclimatar-se al paisatge, no?, de diversos autors.
I llavors, bueno, va ser una festa molt xula,
però llavors parlant-ho deia
hem sigut bastant independents a l'hora d'escriure-ho
i hem intentat establir barreres així de privacitat
per no contaminar-nos uns als altres.
I jo crec que per això a cada relat
són espais molt diferents.
Perquè, vull dir, en cap moment,
ni nosaltres ho havíem dit,
ni ells els hi va sortir de mena,
també els hi podria haver sortit de dir,
mira, fem una cosa consensuada,
que els contes dialoguin entre ells
o que hi hagi una escena...
El que estic fent dir que a tots tres
surt la paraula flamenc, això sí que hi és.
Ens fa de buscar el flamenc que porta a cada escudins, no?
I bé, hi ha aquest lloc.
Clar.
Us ho plantegeu fer un més autors de l'Abreu,
aquesta idea, doncs, de enviar uns quants autors
a veure a què ens surt?
Sí, la idea és fer-ho cada dos anys.
Si el 2017 en faríem una altra,
faríem una altra espada
i a l'octubre del 2017 fer un altre volum.
I la idea és sempre no fer antologies
d'aquestes que fan 20 autors junts,
fer triades, fer sempre tres.
Molt bé.
I el que passa és que anem rumiant llistes
de propostes,
que també una de les gràcies
és que nosaltres, la nostra primera proposta,
diguem, com la carta als reis,
van ser ells tres.
Els tres primers.
i els tres van poder i els tres van voler
i llavors jo pensava que potser
era una mica una gestió una mica complicada
i no, al final va ser tot molt fàcil,
que ens en alegrem molt
al que no sé és el proper,
veure com, vull dir,
els desitjos i la realitat,
si toquen o sumen.
L'Ara Cerca del Flamenc
es presenta a part en aquest vespre
a que el llibre té.
Com m'heu plantejat l'acte?
Què es farà avui, Esther?
És un misteri,
perquè sobretot el porter,
el sòcia porter i els demògons a l'ordre
són molt expansius
i ara fa molts dies
que no presenten al Flamenc.
Jo crec que ho trobem a faltar.
En fi, portem...
Això és una bona notícia.
Anem per la tercera edició del llibre.
De l'Ideo, no?
Sí, anem a treure l'octubre
i els formats que hem fet,
normalment,
que jo crec que seguirà aquesta línia,
el que no sé és cap a on derivarà,
és que jo faig una petita introducció
de la gena C del llibre,
una mica més ampliada
del que t'he comentat ara,
i després els faig preguntes
sobre els contes,
sobre l'experiència,
i les veig sent sempre diferents.
I sempre intento una mica
sorprendre'ls
i descol·locar-los una mica
perquè són contes
que tenen tanta xitxa,
diguem,
que sempre hi ha coses
per treure'ls de, no?
Sí.
Llavors, clar,
la mateixa pregunta a tots tres,
però normalment dialoguen, no?
A vegades es contradiuen.
Dius, ostres,
però si estàveu fent el mateix,
estàvem al mateix lloc.
Doncs les percepcions d'ells mateixos
són diferents, no?
I normalment acabem
amb una lectura,
amb un fragment de la lectura,
i també fa gràcia
que van canviant de fragments.
Hi ha coses
que encara no hem llegit mai,
i no sé per què,
i a vegades sí, no?
I també jo tinc l'intriga
de la tria
que ara ens hem escrit
aquest matí
en plan
avui vull tries diferents.
I així,
ens hi posem, no?
Home, suposo que també
presentar un llibre
quan ja porta també
una mica més de rodatge
té el seu punt, no?
M'imagino.
En tots els llibres que fem,
tant sigui narrativa,
com sigui,
podes dir,
qualsevol gènere,
jo sempre dic
que el llibre
i les circumstàncies reals,
diguem,
de l'autor
i el per què de les coses,
fins que no portes
sis o set presentacions,
sobretot si són dialogades,
no n'acabes de cobsar
del tot el valor.
Perquè la teva lectura
és la teva
i tu te la fas teva
i hi ha les teves sensacions.
Però a vegades
hi ha molts cops amagats
que si l'autor
no ho desvetlla,
doncs el mateix editor
no ho sap.
Llavors,
jo estic molt a favor,
hi ha la presentació
més formal,
però de cada vegada
que l'autor,
hi ha autor
que és més hermètic
i autor
que si s'explica
doncs és un cop sentir-ho.
Llavors,
tu pots fer una relectura
com il·luminadora,
no?,
de dir,
ostres,
això va per aquí,
no?,
a auto-homenatges,
referències,
a pel·lícules,
a altres obres,
no sé,
a més,
més farcit,
perquè tots tres
són joves
però són molt cultes
i molt savis,
encara que ells ho negarien,
no?,
però això es nota
que hi ha un pòsit
de contingut
darrere
d'aquests
petits contes,
que petits
tant no són,
una de les coses
per les quals patien
era per la longitud
del conte
i al final
tots tres
és un volum
de 140 planes
i...
Sí, patien,
penses que quedaven
curts,
vols dir?
Sí,
patien de dir,
clar,
això de no
ben limitats
els caràcters,
doncs,
patien una mica
de passar-se
de curs
i no,
ha sigut
la mida ideal.
Doncs avui
es podrà descobrir
en aquesta presentació
que es farà
a les 8 del vespre
que el llibre té,
la recerca del flamenc
amb Sebastià Portell,
Joan Toto i Jaume Pons
a l'horda
i també,
doncs,
hi serà l'editora
de la Breu Edició
a l'Esther Andorram
que hem pogut parlar
aquest matí.
Moltes gràcies,
Esther.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Molt bé.
Adéu.
Smooth jazz.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'smooth jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth jazz.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
setmanes.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Estimat diari,
avui hem fet
el programa 1700
de la penya del morro
a ràdio d'Esvern
i després de 9 temporades
no sé si podré
continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més.
Sempre penso,
va Jordi,
va,
ves l'últim,
deixa-ho,
però és que no puc,
no puc,
oh senyor.
haig de ser fort,
haig de ser fort,
fort com aquesta màquina
d'escriure a Olivetti
que m'està taladrant
el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morró.
Cada tarda de 5 a 7
tot és un drama
a Ràdio d'Esvern.
Les últimes enquestes
de mitjans de comunicació
certifiquen que el 0,1%
de la població de Centjust
escolta la desbernada
i tu
t'apuntes?
No et quedis
fora de joc.
Escolta la desbernada
divendres a les 8 del vespre
i dissabtes a les 12 del migdia.
aquí,
a Ràdio d'Esvern.
Bits.
Molt més que nits d'electrònica.
Bits.
Ara divendres, dissabtes i diumenges
a 10 a 11 de la nit.
Primer, van ser les ones.
98.1 FM.
Després, internet.
Ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Just a la fusta.
Sant Just en directe.
Pràcticament dos quarts de dotze
és moment com cada divendres
de connectar aquesta hora
amb l'Institut de Sant Just
per sentir el posem-li veu
una setmana més
amb els alumnes
del taller de ràdio
de l'Institut.
Som-hi.
Comencem.
Tots els divendres i des de Sant Just
des de Sant Just
us enri veu
us enri veu
us enri veu
sub indo by broth3rmax
Bon dia, Sant Just, i benvinguts al Posem l'hi veu.
A la secció de Ciència i Tecnologia ens parlaran sobre la ciberdelinqüència
i xarxes socials com l'Instagram.
A la secció de Cultura i Moda ens parlaran sobre l'incendi que hi va haver a l'escola dimecres passat,
a més de les crítiques de la gent sobre les talles de la roba.
A la secció d'Esports i Salut ens parlaran d'un tema que està directament relacionat amb la robòtica.
A la secció de Pàgines web de la setmana ens parlaran sobre unes quantes pàgines web molt interessants i a la vegada molt útils.
Per últim, a la secció de Música us parlaran sobre els nous discos que estan sortint a la venda aquests dies i que ho estan petant.
A més, us diran quina ha sigut la cançó de la setmana escollida.
Esperem que el programa d'avui us hagi agradat i comencem amb Posem-li Veu.
A més, us diran quina ha sigut la cançó de la setmana escollida.
A més, us diran quina ha sigut la cançó de la setmana.
A més, us diran quina ha sigut la cançó de la setmana.
Fins demà!
Un dia, Manel, com ja saps, i la majoria de gent té assumida,
la ciberdelinqüència cada vegada es negoci amb més beneficis que es poden trobar a curt termini.
I per ajudar la gent a millorar les seves contrassenyes, portem cinc consells molt importants.
1. No compartir les contrassenyes amb ningú ni enviar-les per mail o per serveis de missatgeria com WhatsApp.
La millor manera en què ens podin interceptar la nostra contrassenya és memoritzar-la.
Sempre que queda escrita en algun arxiu o paper pot ser robada o interceptada per algun delinqüent.
La segona ja és no introduir el nom d'usuari o de l'empresa a la contrassenya.
En aquest sentit, evitar posar el nostre nom o el de la nostra empresa.
Dificultarà la tasca a tot aquell que vulgui sostreure la nostra informació.
3. No afegir una paraula completa.
A més que assenyalar que hem d'intentar tallar les paraules i mai escriure-les de forma completa.
La millor manera és fer servir arrobes o guillons al mig.
Aquesta serà una altra forma d'esquivar els ciberdelinqüents.
La cuarta...