logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bé, doncs ara són gairebé un quart de 12 del matí, seguim aquí al magasin matinal de Ràdio d'Esvern, el Just a la Fusta.
Avui som dilluns i 7 de febrer del 2020 i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres avui el portaveu del grup de Ciutadans a Sant Jus, en Quico Ferrer.
M'està saludant, m'està dient que no ha mal dit. Quico, hola, bon dia.
Hola, bon dia. Ja no sóc de Ciutadans, Núria, recorda't. Regidor no escrit.
Val, vas presentar... Val, no me'n recordava, és veritat, perdó, que no sabia encara que ja havies presentat el...
La solicitud de regidor no escrit, correcte.
Val, val, però, d'acord, llavors ja no representes aquest partit, sinó que estàs com a...
Bueno, segueixes les tipes polítiques com a regidor no escrit.
Correcte.
Molt bé, doncs, Quico, comencem. Temes d'actualitat que, bueno, fan referència a l'actualitat Sant Justenca.
Començarem, per exemple, amb el tema, bueno, és un tema que està sortint amb tots els portaveus,
que és el tema del nou sistema de residus, la gestió d'aquí, dels residus de Sant Just.
Tu, quines mesures o, bueno, quines accions creus que s'estan fent o que s'han de fer per millorar el sistema?
Bueno, haig de dir que és un sistema nou, que és un sistema que necessitem el que és la màxima informació de tots els Sant Justencs,
que podem tindre per part de l'Ajuntament, per part nostra, per informar com es treballarà aquesta recollida nova de residus, val.
Haig de dir que jo, com a regidor, vaig votar en contra d'aquesta iniciativa, val.
Ja us vaig dir per què, perquè crec que és farragosa i crec que, a moment donat,
la pràctica d'anar amb la targeta i tot el tema aquest pot donar a que s'embruti més el que és els carrers,
perquè, a moment donat, no obri la targeta o qualsevol cosa d'aquesta i, abans, la gent deixi el que és la brossa i passi.
I, després, l'altra cosa que no estic d'acord és perquè, clar, tot això generarà el que és, vulguis o no,
el que és un control, un control dels nostres residus, un control que anirà seguit d'unes penalitzacions.
És a dir, si tu, per exemple, deixes el que és el cartó fora o t'equivoques, no sé què,
entenc jo que hi haurà el que és una penalització o una taxa per haver d'equivocar-te amb la tirada del que és els residus.
I tot això ha passat una mica de puntilles, que dic jo, saps?
Perquè no ho han dit, però s'està fent.
Perquè jo, per exemple, tenim la família a una casa de Santa Maria de Miralles
i aquesta història, que estava a prop d'Igualada, ja s'està implantant.
De fet, ja s'està implantant.
I també hi ha penalitzacions.
O sigui, si tu no poses la brossa al seu lloc,
com que estàs controlat pel tema identificatiu,
de les targetes, doncs vulguis o no,
escolta, doncs el tenen com controlat, no?
Llavors, jo crec que això és una cosa
que hauríem de parlar, que hauríem de treballar
i que hauríem de mirar el tema de la privacitat, no?
De dates, no? De dades, no?
De les persones, no?
Que això ha passat una mica de paral, no?
Ens hem focalitzat en el tema de la recollida selectiva,
que sí que és important,
però vulguis o no la part privada
de control de dades de cada un dels ciutadans
o dels comerços, això no hem parlat
i no s'ha posat sobre la taula, no?
Com gestionarà això?
Quines taxes hi hauran?
Quines penalitzacions es duran a terme?
I tot això crec que és molt important, d'acord?
Dit això, haig de dir que precisament
he parlat amb el Jus, que és el regidor
que porta el que és aquesta iniciativa
i que, bueno, espero que vagi molt bé, saps?
Però m'ha comentat que, bueno,
que l'important és que ho volen tirar endavant
amb una informació prèvia
de la ciutadania ben clarificadora.
M'entens el que vull dir?
Que no volen...
No tenen pressa, saps?
Prefereixen fer-ho bé
o que es retraci el que és un mes o dos,
el que calgui,
però que estigui tota...
Que la gent estigui informada, no?
Que estigui informada, d'acord?
Llavors, una de les coses que m'ha comentat
és que, en principi, cap a març-abril
començarà el que és el porta-porta,
la Nàvia de Comerços, d'acord?
I després vindria el que és cap al juny,
començaríem al barri de Majuí, d'acord?
Que és un barri una mica més dents
i amb la plana, que és una mica més ampli, no?
Un barri més ampli, no?
I veure aviam què tal, no?
Però vull dir que és un tema
que ja el tenim sobre la taula.
És un tema que m'agradaria,
juntament amb el grup de l'oposició,
aviam govern, donar-li l'hoguets mitja volta
en quant a tema de taxes,
de penalitzacions, de dades,
tot això, aviam si ho poguéssim treballar
o que ens informéssim millor,
de tot el tema aquest.
i després l'altra cosa és
que jo vaig posar sobre la taula
quan vaig estar el dia del ple,
és quant de més,
que m'han comentat que un 15%,
haurem de pagar per aquest tipus
de recollida selectiva, no?
I després, quan ho recuperarem?
És a dir, escolta,
paguem un 15% més de contractació,
però això, què comporta?
Què és el que guanyem?
A part del que és la recollida selectiva,
vull dir,
som el que és un municipi més eficient,
estem més conscienciats,
això és el que m'agradaria que ho parléssim.
Molt bé, doncs, si et sembla,
deixem aquest tema tancat,
per dir-ho d'alguna manera,
i, per exemple,
obrim el de l'escola Bressol,
perquè en els darrers plecs
tu també vas d'una importància
en els pressupostos
que s'accelerarés tot el procés.
Correcte, correcte.
Aviam, hi ha dos punts importants.
Una, que és l'escola Bressol,
que a dia d'avui,
ja, com vaig dir amb l'anterior ple,
tant a l'Esquerra Republicana,
com jo quan estava dintre de Ciutadans,
vam negociar amb el govern
perquè s'adavantés
el que és l'exercici de la construcció
de l'escola Bressol.
i això ja és una realitat.
Precisament,
ho vaig comentar l'altre dia
amb TV's Plugues,
ja el divendres passat
vam tindre una reunió,
vam tindre una reunió
amb els arquitectes
que es porten aquest tema
i ara mateix estem esperant,
aviam,
quina superfície tenim
per poder planificar
el que és l'escola Bressol.
L'estem parlant entre 1.400 i 1.000 metres,
depèn del que ens doni
el que és permís,
el que és la Generalitat,
doncs farem el que és
un abansprojecte
amb aquesta superfície.
Evidentment,
si tenim més superfície
agafarem el que és part
del que és el terreno
que està al carrer Montserrat
i si no tenim més superfície
doncs haurem de treballar
amb el terreno que tenim actualment.
I saps si començaran
les obres imminentment,
si ens haurem d'esperar uns mesos
i per...
Bé, ara mateix estem
en un procés de planejament.
Ara mateix estem en un tema
que ens han de dir exactament
que estic parlant de 15 dies,
que podrem saber-ho,
si disposem de 1.000 metres
o de 1.400 metres.
Llavors, a partir d'aquí,
quan ens donin el que és l'ensenyament,
ens digui,
escolta, disposeu d'aquesta superfície
i llavors començarem a treballar.
Evidentment, ja hi ha un abansprojecte
que és el que vaig ensenyar
el dia del ple dels pressupostos
que me'l va explicar el que és el Joan
i estem treballant.
Després també una altra mesura
que estava...
No sé si la vas posar
dintre del tema dels pressupostos o no,
és el tema de les mesures
a favor de les persones amb discapacitat
per millorar els carrers més antics.
Correcte, correcte.
Aquesta és una de les propostes
que jo vaig posar sobre la taula
a l'hora de donar el que és
el meu vot favorable
amb els pressupostos del govern del PSC,
del senyor Perpinyà.
Vaig demanar,
perquè ja havia presentat
el que és una moció,
que precisament la moció
que vaig presentar
quan era regidor de Ciutadans,
doncs me la van aprovar
tots els diferents grups polítics
i el tema és aquest, Núria,
el tema és que a dia d'avui
sí que es fan el que és
amb els nous carrers,
ja s'adequen segons la normativa actual
de Minus Vàlids,
però els carrers antics no.
Llavors jo vaig dir,
escolta, fem una cosa,
com que és veritat
que hi ha el que és un projecte
d'adequació per part de la Generalitat
per fer això,
però portem des de fa set anys
amb aquest projecte
i encara com que no ho han tirat endavant,
estan treballant,
però encara no ho han tirat endavant,
vaig demanar,
aviam si poguéssim disposar
de lo que és uns calés
per tirar endavant
lo que és una sèrie de carrers
i realment ja s'han treballat,
es va disposar de 90.000 euros
amb aquest exercici
i a dia d'avui
hi ha lo que és una planificació
d'arreglar 15 carrers
d'aquí de Sant Jús
a nivell de treure
el que són barreres arquitectòniques
i que la gent minusvàlida
o la gent invident
puguin passejar tranquil·lament
per Sant Jús.
Saps algun carrer d'aquests 15?
Sí, teníem bona vista,
teníem freixes,
teníem...
els tenia apuntats,
el que passa és que no me'ls he portat,
però hi ha 15 carrers
perquè el Joan
me'ls va acantar
i estan previstos ja
per treballar,
de fet ja estan en cartera.
Molt bé,
també parlem d'un tema
que va sortir
en el ple del mes de gener,
en el ple del mes passat,
és el dictamen
que es va aprovar
la pròrroga
i la modificació
del complement aquest
per fomentar
i millorar l'assistència
entre el personal
pertanyent al cost
de policia local.
Correcte,
el tema dels 300 euros aquests.
Sí.
Bueno,
em sembla correcte,
em sembla molt bé,
vull dir,
tot el que sigui,
el que és poder incentivar
i motivar
el que és
els nostres agents,
doncs això jo crec
que és favorable,
de fet,
és un punt positiu.
L'altra cosa
important
que cal dir
és que ja hem aumentat
el que és la plantilla
del cos policial
amb dos persones
o recursos més,
ja disposem d'això,
que això és una de les coses
que també vaig demanar
amb els pressupostos
i, bueno,
tot això ajuda,
tot això ajuda
el que és
fer una feina global
entre el cos policial
millor
i que estiguin
més motivats
perquè a vegades
passa això,
escoltem,
hi ha masses tasques
a fer
amb pocs recursos,
llavors,
hi ha el que és
com una saturació,
una,
saps el que vull dir?
Llavors,
quan ja disposen
el que és
els altres companys
i a sobre hi ha
el que és
un plus
de cèntims
en quant a tema
d'hores ben fetes
i gestionades,
doncs això
és molt millor.
I després també
un altre tema,
mobilitat
i, bueno,
les millores
del transport.
Tu creus
que Sant Just
encara ha de fer
més millores
o ha d'anar
implantant
més ajuts
pels joves
o
per la gent gran
o simplement
pels santjustencs
i santjustenques
en el tema
del transport?
Sí,
estem treballant,
em consta
que el que és
el govern
està treballant,
estic molt interessant
amb les propostes
que està fent
el que és
el govern
perquè ara
hi ha
la proposta
d'arribar
a l'E-35
poder-lo fer
arribar
fins a
la Renfe
de Sant Feliu.
A l'E-30
es refereixes?
A l'E-30,
perdó,
a l'E-30
arribar-lo
fins a
la Renfe
de Sant Feliu
i això
només caldria
fer dues parades més.
Llavors és una de les coses
que precisament
el Just també
em va comentar
que porta el tema
de mobilitat
que està sobre la taula
que és una proposta
i que
quan ho proposin
el dia
del ple
crec que
és força interessant
que surti
que sigui
aprovada
per tots
perquè vulguis o no
donem el que és
una sortida més
a la gent
de Sant Just
perquè pugui
agafar
el que és
la Renfe.
Per l'altre costat
està el que és
el tema
del tram
que ho estem passant
una mica
de puntetes
per almenys
la gent
de la posició
no ho diu gaire
però ara mateix
estem en un punt
molt verd
molt verd
o sigui
molt madur
saps el que vull dir
i hem passat molts
anys
negociant
el que és
el tema
del tram
que passi
per el que és
la carretera real
i que guanyem
en quant a tema
de temps
per arribar
fins al que és
Barcelona
és a dir
hem calculat
em sembla que són
8 minuts
de Sant Just
fins a Barcelona
i això és
molt interessant
o sigui
el temps
dius
d'estalvi
entre
el que és
la connexió
que hi ha actualment
si féssim
el que és
fer-lo passar
per el que és
carretera real
en estalviaríem
8 minuts
i aquests 8 minuts
són molt importants
molt importants
per la gent
de Sant Just
que vol anar
cap a Barcelona
i això
és una de les coses
que vulguis o no
el govern
ha estat treballant
en silenci
per què?
perquè teníem
el que és
la frontera
podríem dir
de l'Ajuntament
d'Esplugues
perquè l'Ajuntament
d'Esplugues
demanava una sèrie
de requisits
i un dels requisits
que demanava
és que arribés
el que és el metro
fins a Esplugues
que ja li han donat
el que és
l'aprovació
sembla ser que sí
que els hi donaran
el que passa
que ara
acaben de negociar
com ho fan
com ho amortitzen
però al principi
ja sembla ser
que tiraran endavant
faran el que és
una boca de metro
just on està
l'Ajuntament
d'Esplugues
i llavors
a partir d'aquí
s'ha de
foradar
el que és
el carrer
de Caràterra Real
fins on està
el pont
on està
les aigues
saps el que vull dir
allà
on el lavabotxos
fins allà
per sota
hi haurà
el que és
el carrer
podríem dir
de canvi
del metro
però clar
tot això
què vol dir?
que té que haver-hi
el que és
una ordre
a nivell d'obra
és a dir
hem de foradar
per sota
fem abans primer
el que és
el tram baix
tot això està
ara mateix
en estudi
i és una de les coses
que
que els experts
decidiran
però vull dir
que està
molt
està maduret
la cosa
que és força interessant
això
i ja
un del
l'últim tema
destacant
de l'entrevista
és el tema
de l'habitatge
i el

el parc
de l'habitatge
creus que
a Sant Just
encara li falta
més
més
més habitatges
a un preu assequible
perquè és difícil
accedir
a l'habitatge
aviam
t'haig de dir
Sant Just
com bé sabem
és un municipi
que a nivell de metres quadrats
preu metre quadrat
el que és
és car
el que sí que
s'està treballant
des del que és
el govern
és
poder aconseguir
el que és
pisos
de protecció
de lloguer assequible
i això
és una realitat
i ara
precisament
el divendres passat
va arribar
el que és
per part de la Generalitat
el projecte BOMER
el que és la fase 1
ja ens l'han donat
com a bo
perquè
s'havia quedat
una mica paralitzat
perquè havia de fer-se
el que és un reforç
del projecte
entre la fase 1
i la fase 2
i ara ja
ha arribat
el que és
la carta
de la Generalitat
conforme que ja
podem començar
a fer obres
això vol dir
que a la primera fase
tindrem
el que són
600
habitatges
i 200
per disposar
del que és
habitatge
assequible
habitatge
assequible
vol dir
que un pis
de 70 metres quadrats
Núria
valdrà
553 euros
o sigui
està a uns
7,9
al metre quadrat
això és molt positiu
perquè a dia d'avui
agafar el que és
una hipoteca
de 200 o 300 euros
si no tens parella
podríem dir
o guanyes un bon sou
vull dir
és complicador
saps el que vull dir
en canvi
si pots accedir
a un lloguer
de 500 euros
hi ha una persona
que estigui guanyant
en entorn
als 1.200
1.500 euros
s'ho pot viure
saps el que vull dir
i això
és el que estem treballant
des d'aquí
o jo treballaré
des d'aquí
perquè
es vegi promouent
el que és
aquests pisos
de protecció oficial
Molt bé
doncs
Quico
ja només
l'última pregunta

com
com t'està anant
aquesta nova faceta
o aquest nou camí
que s'han pres
com a regidor
no adscrit
la veritat és que
força
força bé
la veritat
no he canviat gaire
t'haig de dir
perquè
realment
de suport
en tenia pocs
solament
quan em
em donaven
el que són
mocions
per presentar
i algunes
de les mocions
que em presentaven
eren una mica
suïcides
que dic jo
eren mocions
d'aquestes
que
més que reivindicar
el que feies
és fer-te
en amics
saps el que vull dir
perquè al final
jo crec que
el que s'ha de fer
és buscar
el que és
l'entente
entre dues parts
i sobretot
ha d'haver
el que és
un respecte
entre el contrincant
saps què vull dir
que això és el que
l'altre dia
vaig denunciar
que no hi havia
aquest respecte
aquesta educació
aquest saber
fer a nivell polític
que a dia
que a dia d'avui
està mancant
volia comentar
una cosa
Núria
volia comentar
que amb els meus
vuit mesos
que he estat
representant
Ciutadans
he fet més
que podia haver fet
l'antic regidor
de Ciutadans
que he aconseguit
el que és
una disposició
de cèntims
per millorar
el que són
els nostres carrers
i crec que he aconseguit
un millor diàleg
i una entesa
entre els diferents
partits polítics
que hi ha
i que manen
el que treballen
aquí pel municipi
una relació
més saludable
cosa que abans
no existia
i després
he aconseguit
un respecte
per el tema
de les façanes
a nivell
de l'Ajuntament
que hi havia
un respecte
que no hi hagi
temes polítics
representants
una neutralitat
tot això
s'ha aconseguit
en vuit mesos
i no hem pogut
treballar més
perquè les coses
han anat
com han anat
però la meva línia
de treballar
pel municipi
pels
Sant Justencs
és la línia
del diàleg
la línia
de buscar
el bé
de Sant Just
apartant-me
una mica
o posant de costat
el que és
la part
nacional
la part nacional
s'ha treballat
pel municipi
i evidentment
sempre respectant
el que és
la Constitució
i anant
per aquesta línia
això no deixa
que
escolta'm
aquesta vida
s'ha d'escoltar
s'ha d'aprendre
i s'ha de negociar
perquè al final
lo blanco
no és blanco
i lo negro
no és negro
avui dia
sempre has d'arribar
a un punt
intermig
molt bé
doncs
amb aquest missatge
de consens
en Quico
ha fet
la seva primera
entrevista
com a regidor
no escrit
enhorabona
per aquesta nova
faceta
Quico
i ens tornem
a sentir
doncs
a la propera
d'acord
gràcies
un dia
una abraçada
fins ara
igualment
adeu
molt bé
passant 4 minuts
de 2 quarts
de 12
ara seguirem
amb la secció
de cuina
amb en Joan
Targarona
de Cuina Miracle
uns minutets
i comencem
sabeu que es coneixen
més de 30.000
sardanes
i n'hi ha
uns quants milers
d'enregistrades
voler conèixer
quan i on
van ser estrenades
o a qui
van estar dedicades
si us agrada
les sardanes
i teniu curiositat
tot això i més
ho trobareu
al programa
l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9
del vespre
o en les seves repeticions
us hi esperem
fa 65 milions
d'anys
que es van extingir
però últimes informacions
diuen
que això
no és cert
del tot
vine dissabte
22 de febrer
a la festa
de disfresses
del mercat
i coneix
l'últim
dinosaure
de la comarca
dissabte
22 de febrer
festa
de carnestones
toltes
del mercat municipal
vine a gaudir
de la festa
Bé, doncs ara passen 5 minuts ja de dos quarts
i seguim
aquí al Just a la Fusta
tenim amb nosaltres
ara en Joan Targarona
hola Joan
bon dia
sí, hola
què tal
bon dia
bon dia
mira
avui
us venia a parlar
una miqueta
doncs
del que és
el calçot
per exemple
i la carxofa
home
això
ara estem
a graït
ara estem precisament amb
bueno
comença ja
tot el tema
del calçot
no
i per tant
doncs
doncs
a
aprendre
a treballar-lo
no
a fer una
calçotada
però
tenim
podem anar més enllà
d'una calçotada
no
podem fer molts altres
plats
no
i igualment
amb la carxofa
o no
i com aviat
Potser d'aquí un mes i mig o dos mesos també hi haurà el Quinto Tapa d'aquí a Sant Just també.
Aprofitar també per utilitzar aquest producte de proximitat d'aquí del Parc Agrari, del Baix Llobregat, etc.
Intentar promocionar una mica aquests productes que tenim molt a la vora i que ara és el moment de consumir-los.
Si voleu, parlem una mica del calçot.
Per exemple.
Aleshores, sembla una tonteria, però suposo que la gent no sé si sap que el calçot,
el que és nominar-lo com a tal, calçot, ve perquè és una ceba que treballem a sota terra, que creix a sota terra,
i que creix una miqueta i aquesta miqueta que creix després té els talls verds per sobre.
I el que fem és calçar-la. Calçar-la vol dir que la cobrim amb més terra perquè torni a créixer una mica més.
Per això d'aquí ve la paraula calçot.
L'anem calçant, és a dir, l'anem cobrint la ceba amb més terra, amb més terra, amb més terra, fins que tenim la mida del calçot que volem.
Ostres!
Això ja és una anècdota interessant de conèixer.
Sí, sí, sí, jo i tant.
A partir d'aquí...
Però realment el calçot és, per dir-ho així, de la mateixa espècie que la ceba?
O són...
Sí, jo crec que és una espècie diferent, igualment.
Vull dir, si no calçéssim amb la terra, tindríem una ceba?
Podria ser que al final obtinguéssim una ceba.
Per això mateix és aquesta feina de calçar-lo.
També et diré que les cebes en podem tenir tot l'any, i el calçot s'ha de fer és específic molt d'una temporada concreta.
Sí.
També perquè s'afavoreix el clima, etcètera.
Vull dir que, bueno...
Per treballar-lo, pensem que quan diem calçot sempre ens ve al cap calçotada.
Sí.
Per tant, normalment a les calçotades hem de saber, per exemple, que al calçot li hem de treure les arrels, només una miqueta, i l'hem d'escapsar una mica de les fulles.
Per això sempre hem de deixar una part de la fulla per poder...
Agafar-lo.
Agafar-lo i estirar-lo, estirar la pell exterior per poder-lo menjar.
O sigui, això ja és un tema important que hem de saber.
bé, li hem de tallar les arrels una mica, això sí, i l'hem d'escapsar per la part de dalt també una mica, no massa.
Ara, això és una cosa important.
No cal netejar-los, no cal passar-los per aigua.
Tal com es treuen de la terra, es poden cuinar, d'acord?
Anem a fer la versió de calçotada amb una barbacoa o una mica al camp, amb una zona ben controlada, on puguem fer un foc.
Es fan el foc directe, d'acord?
D'acord.
Normalment, si no tenim ganes d'anar-los voltant un a un, que també és una mica dificultat,
si en fem 20 o 25 no en passa res, però si estem parlant que estem fent 150, no volem anar-los voltant l'un amb l'altre, no?
Clar.
El que es fan és amb un fil ferro, es punxen per la part de dalt i es van passant, es van enfilant tots amb un fil ferro i a més a més s'enfilen com per mides.
D'aquesta manera, amb el fil ferro, diguéssim, els tens tots agafats amb el fil ferro i d'una revolada els fas la volta i els tens.
Clar.
Sempre amb foc directe. Això què vol dir? Que ens quedaran negres, la pell quedarà negra.
Quan sabem que estan fets? Quan els toquem una mica ja estan tubets.
D'acord.
Quan comencen a suporar una mica del seu propi suc. Aquí és quan sabem que ja estan fets.
Anem a suposar que els volem fer a casa perquè no tenim un jardí o no tenim una barbacó o no tenim una zona de poder fer un foc i els volem fer al forn.
Doncs també es poden fer al forn. Amb el forn ben fort, que ens quedin ben torrats per fora. I per dintre ja et dic, igual, que estiguin tubets ja els tenim.
Si els fem al forn l'avantatge que tenim és que no ens embrutarem tant les mans com si els fem al foc directe que queden negres.
Negres, clar.
A partir d'aquí. Imaginem, per exemple, que nosaltres fem... Bé, el calçot al final, en cru, el podem treballar com qualsevol altra ceba.
És a dir, nosaltres el podem tallar i el podem cuinar, el podem utilitzar per un rústit, el podem utilitzar per una amanida, si volem, el podem utilitzar com qualsevol altra ceba.
En el cas que fem molts calçots i ens hagin sobrat, tenim moltes opcions que podem fer.
Per exemple, d'un dia per l'altre, doncs els que ens han quedat, pelar-los, passar-los per farina, ou i per ratllat i fregir-los i fer un calçot arrebossat.
També.
També podem tallar-los a trossets, aquests que ja estan cuinats, i fer-ne una truita o incorporar-los amb una truita de patata.
Utilitzar-los per fer una crema.
Podem fer moltes opcions, tenim molts plats que podem reinventar amb els calçots que ens han quedat.
Clar.