Vinga, va, doncs ara sí, intentem fer l'entrevista.
Tornem a fer la presentació d'en Jordi Peralta.
Hem dit que és arquitecte urbanístic especialitzat en el disseny de projectes municipals
i que està implicat en el disseny del que serà el nou entorn de la bona aigua.
Parla també una mica del seu currículum de Jordi Peralta,
que ha estat treballant al llarg de la seva carrera en sectors de l'urbanisme,
des de l'administració, també des del sector privat i la docència.
I ara, doncs bé, està encarregat també amb aquest projecte de l'Ajuntament de Sant Jus
anomenat Repensem l'entorn de la bona aigua.
A veure si ara podem sentir el que ens diu en Jordi.
Bon dia, Jordi.
Molt bon dia.
Doncs bé, posem en context l'audiència perquè fa més d'un any, al setembre del 2021,
es van suspendre les llicències per evitar que la bona aigua s'apliqués al planejament
que s'ha aprovat i que es preveia una forta edificació just abans del Parc Natural de Collserola
en el paratge denominat com la Bòbila, que està al costat del pont de Can Pedrosa.
En aquest període, i amb el suport dels serveis urbanístics de l'AMB,
s'ha elaborat una alternativa bastant diferent a l'anterior amb diferents opcions
per la Riera de Sant Jus en l'àmbit de la bona aigua.
S'està configurant una zona de transició entre el Parc Natural i el que seria la trama urbana.
Llavors ara tenim que l'Ajuntament de Sant Jus, l'AMB, també juntament amb Barcelona Regional i tu,
esteu planejant un document que s'anomena l'abans de la modificació del PEGM
del sector de la bona aigua en l'àmbit de la Riera de Sant Jus.
Per què es fa aquest pla, Jordi?
Doncs bé, mira, ens trobem en un planejament força antic
que es va redactar juntament amb el Pla General Metropolità per al Conjunt de Barcelona
i que tenia un pla parcial per a aquest àmbit que data d'aquells anys 70
i per tant tenia una concepció molt expansiva
en aquell context de gran demanda, diríem, habitacional,
de gran creixement demogràfic,
la immigració que venia del sud d'Espanya i que va fer créixer tant les nostres ciutats.
Doncs tota la vall de Sant Jus, com deveu saber,
tenia una previsió de creixement força gran.
Aleshores, l'any 2006 es va iniciar, diríem, un procés
d'esprogramació d'una part important d'aquesta vall,
diríem, situada una mica més amunt, per sobre del que és el pont de Campedrosa,
deixant aquest àmbit fora d'aquest procés, diríem, de desactivació,
que finalment va aprovar-se definitivament, si no recordo malament, el 2019.
I llavors ens ha quedat aquest àmbit planificat dels anys 70, com deia,
amb una concepció que era d'un creixement que havia d'arribar molt més amunt
i, per tant, aquí en l'àmbit de la Bòbila,
que és aquesta esplanada on tenim la cantera,
hi havia l'antiga Bòbila, que va fer l'extracció dels àrids
per anar construint moltes d'aquestes cases que tenim per aquí.
Doncs aquest àmbit de la Bòbila tenia un conjunt d'edificis plurifamiliars
pensats per ser el centre de tot un nou barri
i que amb la desprogramació d'aquest àmbit de la vall
doncs ens ha quedat com una mena de llança
amb fricció, diríem, amb tot aquest espai natural sensible de Coixerola.
Aleshores, aquí tenim molts valors, tenim valors paisatgístics, ambientals, patrimonials,
tenim una memòria històrica, hi ha mines, hi ha el molifarinet,
hi ha tot un seguit d'elements que cal preservar
i, per tant, el que plantegem és repensar tot aquest àmbit
per no esborrar tots els habitatges, perquè això no és possible,
però sí que reubicar-los, traient-los d'aquest espai de la Bòbila,
que està molt en contacte amb l'entorn natural,
i posar-los molt més arraserats per generar un nou front,
un nou parc de la bona aigua que permeti renaturalitzar
i recuperar la traça fluvial que, malauradament, s'ha perdut en tot aquest espai.
Jordi, tenim llavors, que s'està configurant, com hem dit,
aquesta zona de transició entre el que vindria a ser el parc natural de Coixerola,
també la trama urbana de Sant Just,
però exactament, i més concretament, l'objectiu del pla quin és?
A veure, doncs, com dèiem, l'objectiu del pla realment és, en primer lloc,
crear aquest parc fluvial que recuperi els valors ambientals
i generi tot un seguit de valors també socials i de funcions socials
basats en la mobilitat sostenible, en el lleure
i la cohesió social dels veïns i veïnes de Sant Just,
perquè realment aquest sigui un espai que, juntament amb el complex esportiu de la bona aigua
i altres petites peces d'equipament que poden generar-se,
esdevingui un saló, diríem, per gaudir pràcticament dels mateixos valors
que tindríem a l'espai protegit del parc natural de Coixerola,
però amb una proximitat molt important, no?
I, per tant, això, des de la lògica també del pla especial de Coixerola,
que planteja tot aquest àmbit dins de l'àrea de protecció,
com de les vores de protecció que estan fora del que és pròpiament el parc natural,
doncs, un dels reptes, no?, és mirar de contenir aquesta sobrepressió, diríem,
de les persones que entren a Coixerola, i, per tant, la creació d'aquest parc de la bona aigua
ha de servir també perquè la gent utilitzi aquest espai per quedar-s'hi, no?
No només com una porta d'accés al parc natural, sinó com un espai per quedar-s'hi,
per interrelacionar-se i, com dèiem, recuperar valors que s'han perdut,
especialment en relació a la traça de la riera, que es planteja, doncs, de recuperar, no?,
amb una lliera naturalitzada, amb vegetació, adaptada, diríem, també al canvi climàtic, etcètera, etcètera.
I, Jordi, ens podries explicar una mica com és aquesta proposta, no?,
a grans drets, òbviament hi ha moltes parts tècniques i de més,
però una mica el model territorial que s'està concretant al voltant d'aquest model de la bona aigua?
Sí, a veure, perdó, és que et sento una mica entretallada, però en qualsevol cas entenc que em preguntes com per al model.
Exacte.
Bàsicament, el model més concret, anem com aterrant una mica la proposta,
doncs, insistir en que, en tant que abans de pla, això que estem explicant i que el dijous vinent
i el dijous de l'altra setmana, doncs, es faran tallers per tenir més coneixement
i per recollir aportacions de la ciutadania, estem en una fase d'abans de pla,
que, per tant, és una cosa molt previ al que seria un projecte.
Per tant, la gent ha d'entendre que això són unes idees, unes intencions,
que volem, diríem, refrendar, millorar, corregir, ampliar amb les propostes ciutadanes,
però que no són una proposta tancada, un projecte que demà passat es construirà.
Per tant, en aquest sentit, anem concretant les propostes que, en aquest àmbit,
bàsicament se sustenten amb tres idees.
La primera és la de renaturalitzar aquest espai de la Riera,
recuperant el seu traçat, diríem-hi, i revinculant tot l'entorn de la vessant més amunt
que tenim amb les masies de Can Carbonell i de Can Fatjó,
que ha pròpiament dintre del Parc Natural,
i connectar tot aquest espai a prop molt natural,
on la Riera té aquest caràcter,
amb l'espai que tenim per sota de l'urbanització de Bells Oleig
i per sota del club de tenis,
on en la vessant, diríem, més agroforestal,
on tenim la màgia de Can Gelaber i Can Roldan,
doncs també la Riera encara té aquest caràcter.
I, per tant, s'està produint aquest escanyament,
aquesta fractura del que és el traçat de la Riera,
que volem renaturalitzar, recuperar per reconectar com aquests dos espais de coixerola
i, com dic, generar en un context que pot ser urbà condicions o valors
que siguin força naturals.
I, per tant, combinar aquests dos imaginaris,
de lo natural amb l'urban.
En segon lloc, la idea de reteixir, diríem,
que aquesta recuperació ambiental no sigui una nova barrera
on els veïns de Bells Oleig i el cas Corbà i el centre de Sant Just
quedin com separats per aquesta infraestructura verda,
sinó que la proposta pretén generar tot un seguit d'itineraris
per a les persones caminant, a peu, amb bicicleta,
a través de diferents travessers, diríem,
que permetin que aquest sigui un espai amable i atrevessable, per entendre'ns.
I, finalment, la tercera idea força és la de capgirar
aquesta condició que ara actualment té tot aquest espai,
que és com un darrere.
Si us fixeu al centre esportiu de la Bonaigua,
on hi ha tots els aparcaments,
ho percep com una esplanada,
com un espai, diríem, pràctic per aparcar
just davant de la porta del centre esportiu,
en una condició molt com d'un darrere,
però just a sota tenim el col·lector de l'antiga riera
i és una cosa que nosaltres volem recuperar
i, per tant, moure aquest aparcament en els laterals
i, per tant, deixar passar el que és l'àmbit de la riera.
Llavors, en aquest seguit de moviments
i amb aquesta idea de capgirar,
la idea és generar una nova condició de front
on actualment semblen que tinguem com el darrere de la ciutat,
com una mena de pati al darrere
i, per tant, en aquesta nova condició de front
es pretenen reubicar aquests edificis residencials
que es col·locaven als anys 70
en aquell espai de la bòbila
que ens queda ara molt segregat dels teixits actuals
i, per tant, generar un nou front
que permet introduir, des de protecció oficial,
diferents tipologies edificatòries
que s'adaptin a nivell visual, paisatgístic
i també topogràfic
en relació amb les cases de l'estat de l'estat de l'estat
i els equipaments i els altres espais
a l'altre dia.
I, Jordi, també, seguint una mica amb l'entrevista,
pregunto jo com seran els edificis,
parlant també d'aquesta voluntat d'integració amb l'entorn?
Sí, doncs, justament, això que esmentava ara al final
és una preocupació que hem tingut al principi
i que l'Ajuntament també ens va transmetre
una mica per procurar que aquesta proposta
que, evidentment, treia els edificis
de l'àmbit de la bòbila,
que és un àmbit, com dic, segregat
i, per tant, un ciutadà podia entendre-ho
que no és adequat, però, en canvi, no li genera, diria,
una molèstia en relació al lloc on viu
i, per tant, que aquest canvi per col·locar aquests edificis
en major contingutat amb les cases familiars
de l'urbanització de Vallsoleig
en el conjunt podria ser clarament beneficiós,
però, des de la mirada com a particular,
podria percebre's com una amenaça, diríem,
o com un perjudici, diríem,
de les condicions de les vistes,
dels jardins, de les cases que hi ha ara, no?
I, per tant, des d'un principi hem procurat
fer tot un seguit d'anàlisi de treball
per concretar quines són les tipologies més adients
en funció de les altades,
de la dimensió dels edificis,
de la tipologia de si són cases unifamiliars,
aparellades, cases d'amfibera
o blocs una mica més plurifamiliars,
són més adequats en funció de les diferents situacions
que ens trobem d'aquest contacte,
especialment amb l'urbanització de Vallsoleig.
Aleshores, aquí tenim la virtut
que, com que estem en un espai de la riera,
fa com una veguada,
i, per tant, podem aprofitar com aquest atarrassament,
perquè els edificis nous
sempre queden com per sota
de les cases que hi ha ara mateix, no?
Aleshores, l'abans de pla
planteja diferents alternatives
en relació precisament amb aquest model
dels edificis.
A nosaltres, i també això s'ha sotmès
des d'una mirada tècnica
de l'avaluació ambiental
que ha fet Barcelona Regional
i que l'òrgan del tràmit ambiental
de la Generalitat
ho ha d'informar
i a Déu Pada opinar al respecte,
doncs coincidíem
en que les versions
que podien ser millors
eren aquelles que, lògicament,
feien edificis molt més petitons
en contacte amb els edificis,
amb les cases unifamiliars,
i, en canvi, en contacte
amb el que és el parc,
aquest nou parc de la Bona Aigua,
que és la posició com capdavantera,
més baixa,
podíem tenir els edificis
una mica més plurifamiliars,
que no deixarien de ser
planta baixa més dos,
no estem parlant, en cap cas,
de grans blocs
ni grans edificis,
sinó que serien altures
molt assimilables a l'entorn,
que és on també permeten
ubicar aquest habitatge
de protecció oficial
que doni també
aquesta condició de façana
una mica més urbana
i que ajudi també
que aquest espai
de la Bona Aigua,
aquest parc,
sigui un espai viscut,
un espai amb control social,
amb sensació de seguretat
des de la perspectiva de gènere
i per persones que
en certs moments del dia,
doncs en un espai així com gran
i com molt naturalitzat,
podríem percebre-ho
com un lloc insegur,
si això segueix estant
com als darreres de la ciutat.
Per tant,
aquesta condició de front
té també aquest objectiu,
de donar seguretat
i vitalitat a l'espai.
I ja per acabar
i més ràpidament,
Jordi,
què s'espera
d'aquest procés participatiu?
Perquè sabem que
l'Ajuntament ha organitzat
un parell de trobades
de participació
amb la ciutadania,
el dijous 16 de març
la primera
i el dijous 23 de març
la segona.
Què s'espera
en aquestes sessions?
Doncs bé,
el primer
és que la gent
conegui
el treball
en què s'està fent,
que no és un projecte,
insisteixo,
que estem començant
i per tant
hi haurà moltes
oportunitats
de participar.
Aquesta és una primera
però n'hi haurà d'altres
al llarg
que la proposta
es vagi concretant
i doncs
bàsicament,
a part de conèixer,
evidentment,
que la gent
pugui opinar
sobre els elements
que es posen sobre la taula
i idealment
ens agradaria
que la gent
pogués venir
amb una actitud
propositiva
i per tant
apropiant-se
en certa manera
d'aquest repte
que ens agradaria
que fos col·lectiu
de crear aquest nou
part de la bona aigua
que fos algo
viscut i compartit
per la major
quantitat
de persones possibles.
I en aquest sentit
plantejarem
com tres
temàtiques
que són complementàries
i que ens ajudaran
a donar més ingredients
i a corregir
aquells que no
siguin convenients
segons la perspectiva
ciutadana
que bàsicament
són
com ens imaginem
aquests espais lliures
aquest parc
de la bona aigua
com ens agradaria
que establíssim
o concretíssim
aquest model
de la mobilitat
més sostenible
que segurament
també ha de contemplar
la mobilitat
amb cotxe
perquè no és
una qüestió
aliena
i finalment
com hem de fer
els usos
i les construccions
si hem d'imaginar
que en planta baixa
en algun punt
podem generar
alguna petita
activitat comercial
alguna
cafeteria
un quiosc
que ajudi
a dotar
una mica
d'activitat
d'aquesta urbanització
i el costum
d'aquest parc
són tot un seguit
de temàtiques
sobre les que ens agradaria
com dic
que la gent
se senti
una mica
interpel·lada
a plantejar idees
i propostes
per millorar
tot aquest treball
molt bé
doncs Jordi
ha estat un plaer
tenir-te aquí
als micròfons
via telefònica
a ràdio
d'Esvern
esperem que vagin
molt bé
aquestes sessions
participatives
i res
a seguir treballant
per aquest nou model
de l'entorn
de la bona aigua
de Sant Just
Moltíssimes gràcies
Que vagi bé
Bon dia
Adéu
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Carlos me contó
que a su hermana Isabel
l'acharon del trabajo
sin saber por qué
no le dieron ni las gracias
porque estaba sin contrato
aquella misma tarde
fuimos a celebrarlo
Ya no tendrás que soportar
al imbécil de tu jefe
ni un minuto más
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
I seguim parlant amb ella d'alimentació, nutrició...
Hola, Elvira, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Doncs bé, tornem a tenir-te aquí per fer sessió
i seguim una mica amb les anteriors sessions
que ho havíem deixat una mica a mitges, no?
Sí.
Parlem avui de nutrients, no?
Del resultat d'aquest procés de la digestió
que ja havíem parlat en altres capítols.
Correcto.
Explica'ns, doncs.
Bueno, ya, o sea, el objetivo es que nosotros podamos entender
que desde los alimentos, cuando nosotros vemos una manzana,
esa manzana para nosotros es una manzana,
pero para el cuerpo significa que tiene unos nutrientes
que le van a ayudar a mantenerse vivos, no?
Entonces, una vez que se somete esta manzana a la masticación,
recordemos, masticar bien durante por lo menos 20 veces,
pasa por el esófago, el estómago,
en el intestino están las vellosidades que se encargan
de poder absorber todos estos nutrientes.
Pero, básicamente, absorben tres, dos tipos de nutrientes.
Uno que son de un tamaño muy grande,
a los cuales se les conocen como macronutrientes,
por su tamañote,
y otro que son micronutrientes porque son pequeñitos.
Los macronutrientes tenemos que son los hidratos de carbono,
carbohidratos o azúcares,
que están en los pan, arroz, pastas, frutas, verduras,
leguminosas, ¿de acuerdo?
Y luego tenemos las proteínas, ¿de acuerdo?
Las proteínas son una serie de aminoácidos juntitos.
Cuando están esas cadenas,
están a nivel de vellosidades, ¿vale?
Son los aminoácidos.
Y eso es lo que utiliza nuestro cuerpo.
Eso es un macronutriente también.
Y esto lo provienen, básicamente,
las legumbres, que son proteínas de origen vegetal.
Tenemos carne, pollo, pescado, huevos, derivados lácteos.
¿De acuerdo?
Y la leche, por supuesto.
¿Vale?
Entonces, por último,
tenemos el último grupo,
que si bien es cierto no se digiere,
como dije la última vez,
en el estómago,
que hace como un embudo,
tarda en llegar al intestino delgado,
cuando llega al intestino delgado,
las sales biliares son las que lo deshacen.
¿Y en qué deshace la grasa?
Lo que nosotros vemos es un trozo de mantequilla,
¿de acuerdo?
Cuando llega al intestino,
es ácido graso, ¿vale?
Sí.
Colesterol, glicerol, etc.
Son partículas muchísimo más pequeñas.
¿Vale?
¿De acuerdo?
Para poder ser utilizado por nuestro cuerpo.
Esos son los macros.
Pero después tenemos los micros.
¿De acuerdo?
Que evidentemente son mucho más pequeños,
son vitales para todo lo que es el funcionamiento
de nuestro organismo.
¿Vale?
Que son las vitaminas y los minerales.
¿De acuerdo?
Entonces, vitamina quiere decir vital para la vida.
Necesitamos muy poquito,
pero las necesitamos todos los días.
Las vitaminas tenemos de dos tipos.
Las que necesitan grasa para poder ser utilizadas,
como la vitamina A, D, E y K.
¿De acuerdo?
Y las hidrosolubles, que son el complejo B y la C.
¿De acuerdo?
Vale.
Y los minerales, que hablamos de sodio, potasio, hierro,
calcio, selenio, oro, zinc, magnesio.
Un montón de minerales.
Sí, lo que pasa es que la diferencia entre los macronutrientes
y los micronutrientes básicamente se diferencian
por las cantidades que nuestro organismo necesita.
Por ejemplo, en una persona que consuma 1,200 calorías,
y que no me gusta hablar de calorías porque no me gusta nada,
lo que sea, ni contar, ni pesar, ni medir,
porque no debemos estar pendientes de un número.
Pero, ¿no?
Entonces, cuando tú calculas la dieta de una persona,
tú dices que el 50% tiene que ser aportada por hidratos de carbono,
es decir, por azúcares, ¿de acuerdo?
Claro.
El 30, entre un 20, entre un 15 y un 20% en proteínas.
Sí.
Y entonces, el 35% de grasas.
La gente dice, uy, 35% de grasas.
Claro, es que un gramo de grasa aporta 9 kilocalorías, ¿de acuerdo?
Vale.
Mientras que un gramo de proteína aporta 4.
Y un gramo de carbohidratos aporta 4 también, ¿de acuerdo?
Vale.
Entonces, el carbohidrato es la fuente energética por excelencia
y más abundante en la naturaleza.
Que más hemos de consumir, ¿no?
Sí, sí, por supuesto.
A ver, salvo enfermedades muy específicas,
es decir, cuando se quita un carbohidrato,
se le controla un carbohidrato a un paciente,
por ejemplo, a los niños epilépticos, ¿vale?
Porque hay que evitar el azúcar porque el azúcar acelera,
las crisis epilépticas.
Ahí hay que tener ojo y cuidado con los carbohidratos.
A un diabético, a pesar de lo que dice la gente,
hay que controlar, hay que, más que controlar el azúcar,
hay que controlar la calidad del carbohidrato.
Es decir, no es lo mismo comerse un pan blanco que un pan integral.
Es decir, si, por ejemplo, nosotros a un diabético queremos levantarle el azúcar,
¿qué le daremos?
Una cucharadita de azúcar.
¿Sí?
Porque al llegar a la boca, la saliva ya lo digiere,
cuando llega al estómago ya pasa y ya tenemos azúcar en sangre.
Vale.
¿De acuerdo?
Entonces, los carbohidratos no son ni buenos ni malos,
sino hay que saber qué carbohidratos y cómo complementarlos.
Es decir, yo soy, mi eslogan en general suele decir,
no hay alimentos buenos ni malos.
Ni malos, ¿no?
Si no hay propiedades de alimentos.
¿De acuerdo?
Entonces, si un día me como un helado,
yo sinceramente me lo como disfrutando un montón, ¿vale?
Porque yo digo que el arrepentimiento engorda.
¿Qué es un helado?
Pues es un alimento que por fuera nosotros veremos que,
si lo comemos solamente de sabor a fruta,
evidentemente es agua y azúcar.
Soy consciente de que es agua y azúcar,
pero también debo ser consciente de que si yo durante el día
me he comido frutas, verduras, he comido proteínas
y mi alimentación está relativamente balanceada,
me puedo dar ese permiso perfectamente.
Claro.
No debo castigarme porque me he comido un helado de fruta.
No, claro, es arribar a ajustar la balanza, ¿no?
Sí, yo creo que los extremos son negativos
en todos los sentidos de la vida.
Es decir, la alimentación no deja de ser menos.
Yo siempre le digo a las personas cuando llegan a mi consulta
que una alimentación saludable no quiere decir comer frutas,
verduras y la misma comida todos los días.
Es decir, si yo tengo una boda o tengo los viernes un tapeo
con mis amigos y hay patatas bravas, patatas chips,
si hay cerveza, pues lo que no puedo hacer es fustigarme,
colgarme el permiso de disfrutar un momento que es especial para mí
porque estoy compartiendo con mis amigos
porque yo tengo que seguir una dieta saludable.
Clar, i no posar etiquetes dolentes a aliments, ¿no?
Si no, tenint en compte més aviat les seves propietats.
Exacto.
Por eso es importante que la gente entienda
que nosotros vemos una manzana.
La manzana nos la han vendido de dos maneras.
Como saludable, porque ya dicen que una manzana al día
mantiene al médico a raya
y en la Biblia nos dicen
la manzana fue el motivo del pecado de Adán y Eva, ¿no?
Sí, el refrán era
An apple a day keeps the doctor away o algo así, ¿no?
Sí, exacto, exacto.
Entonces, fíjate como un mismo alimento
tiene dos creencias.
Dos caras, sí.
Exacto, dos creencias.
Sin embargo, lo que tenemos que ver
es que tiene unas propiedades.
¿Cómo sabemos que esas propiedades están en el alimento?
Porque básicamente se someten
a un tipo de digestión parecida
a la que se somete en el cuerpo
y se calculan los valores.
Por eso sabemos cuántas calorías,
cuántas proteínas y cuántos carbohidratos
o vitaminas y minerales poseen los alimentos.
Entonces, cuando seguimos con los carbohidratos,
estamos diciendo que no tienen proteínas
y no tienen lípidos.
Pues básicamente no es que tengan, no tengan,
sino que sus cantidades son tan poquitas
que son irrisorias.
Por ejemplo, el único alimento
que sí tiene 100% o 99,9% de todo
son las grasas.
Cuando tú ves la tabla de composición de alimentos,
tú dices, la mantequilla, 99,9 calorías.
Claro, 99,9 grasas.
Claro, evidentemente ese es el único alimento
que de por sí es único.
Pero, por ejemplo, las legumbres.
Las legumbres entran dentro del grupo de carbohidratos
porque su mayor aporte es carbohidratos.
Sin embargo, piensa que también aporta proteínas.
Tiene un aporte muy interesante de proteínas
que por ello lo usan los vegetarianos.
Lo que tenemos que tener en cuenta
es que esas proteínas,
al ser de origen vegetal,
tienen limitaciones.
Le faltan algunas cadenitas
que pueden ser suministradas.
Como las B12, ¿no?
¿La B12?
Esa es una vitamina.
Ah, vale.
Esa es una vitamina.
Y la B12 también la pueden conseguir
los vegetarianos normalmente.
Vale.
¿Vale?
Pero estamos hablando de los aminoácidos,
de las proteínas, ¿no?
Entonces, estos aminoácidos,
¿quién se los va a dar?
Pues los cereales,
que a pesar de que pertenecen
al grupo de carbohidratos también,
también aportan esos aminoácidos que faltan.
Con lo cual, cuando nosotros juntamos
las legumbres con un cereal,
estamos haciendo una llave perfecta
y estamos consumiendo como si fuera una proteína
de alto valor biológico.
¿Y cómo lo sabemos esto?
Lo sabemos por la composición,
por las propiedades que tiene cada alimento.
Vale.
Que es el que anomenem com els nutrients, ¿no?
Sí, esos son los nutrientes, ¿vale?
Que aportan, todos aportan nutrientes.
Todos los alimentos menos el agua.
Y el agua sí que aporta nutrientes,
pero del tipo micro.
Es decir, minerales, básicamente.
¿De acuerdo?
Según la fuente,
tendrá más o menos minerales.
I tu, Elvira,
consellas, per exemple,
aquests suplements que parlaven,
per exemple,
de vitamines, minerals,
i a vegades hi ha suplements vitaminics
amb pastilles o amb sobres.
¿Fan la mateixa funció, realment,
que si consumissin, per exemple,
una poma o...?
A ver, eso depende.
Como decía Jarabe, vale.
Depende.
¿De qué depende?
Mira, en mi consulta,
yo en principio siempre enseño a comer primero.
Yo considero que debemos aprender a comer
y aprendiendo a comer se tienen muy buenos resultados.
Ahora, evidentemente tenemos que entender
que nosotros actualmente tenemos una serie de circunstancias
que pueden no favorecer que la alimentación
que estamos teniendo de forma natural
llegue a cubrir todas las necesidades.
Por otro lado, acuérdate que la tierra está muy cansada,
es decir, está produciendo muchos alimentos
y que desde que se siembran hasta que llegan a tu mesa
se van perdiendo estos nutrientes, ¿no?
Entonces, depende.
¿De qué depende?
Si una persona tiene una alimentación relativamente saludable,
adecuada a su edad, sexo y talla, ¿vale?
y actividad física, pues, ¿cuándo puede necesitar un suplemento?
Bueno, cuando cae enfermo.
Vale.
¿Por qué?
¿Vale?
Porque básicamente cuando nosotros caemos enfermos,
nuestro sistema inmunológico se está esforzando para defenderse
y con los alimentos no vamos a tomarnos un kilo de naranjas
para tener vitamina C.
Vale.
¿No?
O un kilo de frutos secos para tener zinc y magnesio.
Entonces, en este caso, dependiendo evidentemente de la patología,
pues, sí que seré, yo sí que recomiendo,
dependiendo, siempre dependiendo del antecedente de la persona
que se pueda, que se deba suplementar.
¿Suplementar por suplementar?
No.
No.
¿Vale?
Es decir, yo suplemento cuando, por ejemplo, embarazadas,
sí, por supuesto, hierro y ácido fólico,
personas de la tercera edad que tienen,
que son un, que tienen un consumo elevado de medicaciones
como para la atención, para el colesterol.
Sí, porque normalmente los abuelos no comen, no comen todo.
Tienen también sus manías, ¿no?
Vale.
Entonces, aquí, pues, habría que hablar dependiendo
del estado físico de la persona también,
porque hay muchas personas que no, no lo necesitan
porque tienen una buena producción.
Es que, por eso depende, la suplementación,
porque he visto que, como me llega muchas veces,
es que he visto que el colágeno es bueno para las rodillas.
Ajá.
Lo necesitas, no lo necesitas.
O sea, es que...
Claro.
Si tú tomas proteínas de buena calidad,
la estás comiendo, la estás tomando en cantidades suficientes
que están siendo adecuadas,
la suplementación por la suplementación no es necesario.
La suplementación es cuando queremos obtener una mejora
a partir de algo que estamos mal.
¿Y cómo podemos saber, nosotros, si tenemos las vitaminas,
si tenemos suficientes proteínas,
en una análisis de sangre, ya lo veíamos?
Vale.
Para saber esto, en principio, una analítica de sangre,
pero yo siempre digo lo que tú sientes.
Nosotros, cuando no consumimos lo que debemos,
ya nos sentimos mal.
Pero no nos escuchamos,
sino que arrastramos al cuerpo lo que sea.
Ostras.
No, claro.
A ver, si yo quiero saber cómo están tus niveles de,
por ejemplo, de proteína,
no necesito tampoco ir a una analítica de sangre.
Hay básculas que hoy en día te pesan
y te dicen cuál es el porcentaje de proteína
que tienes en tu cuerpo, ¿no?
Y según tu edad, tu sexo,
y talla y otros datos,
pues yo puedo calcular si estás bien o mal.
¿De acuerdo?
Pero si, por ejemplo, yo quiero una deficiencia de vitamina B12,
como suele ocurrir en los vegetarianos,
pues sí recurro a una analítica.
Para los micronutrientes,
normalmente es mejor siempre una analítica.
Para los macronutrientes, pues básicamente,
piensa que hay síntomas y signos de desnutrición,
de carencias, ¿vale?
Y ya para acabar, Elvira,
¿por qué nos comentabas abans
que no aconsellaves
contar, ¿no?
Tant el que es consumeix
com el que hauríem de consumir
o las calories?
Te voy a poner un ejemplo muy fácil.
Tú sabes,
espero que los oyentes también sepan
lo que es un electrocardiograma.
¿Qué es un electrocardiograma?
Es el funcionamiento del corazón.
Y cuando está funcionando,
sube, baja, se queda en la mitad,
sube, baja, se queda en la mitad, ¿verdad?
Sí.
Y entonces,
cuando se queda lento, recto,
¿qué quiere decir?
La muerte, ¿no?
Exacto.
¿Y qué estamos intentando nosotros contar
con contar calorías
o mantener un peso?
Estamos intentando meter
toda nuestra vida en una línea recta.
Entonces, por eso yo no recomiendo.
La alimentación no puede ser
una cuestión exacta.
Milimétrica, ¿no?
No.
Y la pérdida de peso tampoco es exacta.
Muchas veces la gente se frustra
porque va a ir a la báscula
a ver cuánto ha perdido.
Y muchas veces tú dices,
no, es que no has perdido en peso.
A lo mejor has perdido en volumen
y no te has dado cuenta.
Por ejemplo, en las mujeres
tú vas y dices,
bueno, ¿y cómo te queda el sujetador?
Ah, sí, me he metido en,
ya he rodado el crochet dos tallas.
Ya eso es pérdida.
Pero no está reflejado en el peso.
Por eso no me gusta que se fijen
ni en las calorías que consumen
porque nos obsesionamos por un número
y cuando no cumplimos ese número
pues nos frustramos.
Claro.
Elvira, muchísimas gracias.
A vosotros.
Moltes gracias.
I res, esperem a la propera sessió
a poder parlar
i seguir tractant temes d'alimentació,
de dietètica, etc.
Bueno, si quieren mandar preguntas
estaré encantada de contestarlas.
Clar que sí.
Molt bé.
Doncs, Elvira, una abraçada,
bon dia
i fins la propera.
Vinga, hasta luego.
Adéu.
Adéu.
Un minutet i connectem
amb Catalunya Ràdio
per escoltar els butlletins informatius
i seguidament també tindrem a la Lua
per fer l'informatiu de...
perdó, el butlletí informatiu
de les notícies d'aquí,
de Sant Jus,
de Ràdio d'Esvern.
Això és un autobús, tu.
Això és un autobús.
Sí, home.
I tant.
Això és un blues, tio.
Com que un blues?
Sí, perquè un blues.
Just blues.
Ah, just blues.
Perfecte.
Si t'agrada el blues,
tots els dimarts de 9 a 10.
Això està recollit en els drets humans,
el dret d'autodeterminació.
O sigui, un país que gira s'esquena
a lo que és una província del seu estat,