11.36 del matí, entrem doncs ara sí a parlar amb Jordi Selma, a més doble sorpresa perquè no el tenim per telèfon sinó que el tenim aquí en persona i sempre és millor, Jordi, bon dia.
Ei, bon dia.
Bon dia, benvingut a l'emisora, benvingut també a l'Ajusta en aquest magazín.
Avui tens a més un doblet a Ràdio d'Esvern, passes ara per aquí, nosaltres no et traurem tanta estona, seran uns 20 i escaig minuts, però després passes per aquest programa de bentrobats, benvinguts, benvolguts, amb Ferran Carreras.
Sí, sí, ja vam tenir aquesta entrevista ja planejada, abans d'anar la cara, el Ferran ja té, quan tornes el dia 20 i tal, ja està, i bé, ja està, contents d'estar aquí.
Que per ser aquest programa, nosaltres ara ens escoltaran en directe, també t'estan veient pel canal de YouTube de Ràdio d'Esvern i si volen ampliar, perquè allà t'hi estaràs una bona estona, amb en Ferran, serà avui a partir de dos quarts de vuit del vespre, quan podran escoltar aquesta entrevista.
Però aprofitem que tenim aquí, Jordi, primer enhorabona per haver passat pel de Carg, no és una cosa fàcil, i després preguntar-te com ha anat sabent que has estat en una quarta posició.
Bé, molt contents, contents d'haver pogut anar a la Carg, això és el primer premi que durant l'any ho treballes i fins últimament no saps si pots anar-hi,
i la sensació agridolça, com alguns han pogut veure a través de les reds socials, doncs una cursa molt ben feta i anàvem sempre a primers,
fins que l'últim dia vam tenir una petita avaria, i això ja és pena de mort, i vam passar de primers a quarta posició, que llavors va ser un xasco,
ens vam quedar els tres de la tripulació, parlant malament, pasmaos, de dir com pot ser que hagi passat això.
Clar, a vegades no, sovint m'imagino que aquests impediments o retrasos són coses que són gairebé calculables, són imprevisibles, no?
Formen part del joc, i s'ha d'acceptar, i s'ha acceptat, ja està, l'únic que portava molts dies fent molts esforços tot l'equip,
els mecànics durant tota la nit reparant el vehicle, deixant-lo sempre llest, la tripulació una feina ben feta,
i el penúltim dia, faltant 140 quilòmetres per acabar tot en la car, després de fer-ne el fet quasi 8.000,
una petita avaria d'un tub d'aigua i que et deixi fora de pòdium, no?, que és una miqueta l'esperança que teníem.
És a dir, una mica l'objectiu era trepitjar aquest pòdium, no?
Sí, home, com que quan vam arribar a la car no ens esperàvem, ens esperàvem...
Nosaltres lluitàvem per fer un top 10, que eren 19 camions, vam dir, bueno, doncs estem entre la meitat i estem contents,
i quan vam veure els camions que hi havia vam dir, ui, potser no arribarem ni a top 10 perquè hi havia camions de molt bon nivell,
però quan vam començar a fer feina vam veure que anàvem força bé, vam dir, bueno, potser sí que podem anar més avançat,
i vam començar a ser tens, vam baixar quarts, i ja a mig de cara ens vam posar primers i vam liderar tot el de car,
primer, és clar, això per nosaltres era una satisfacció bestial, i dèiem, massa d'hora hem arribat a anar primers,
i llavors és quan portes el xasco d'una tonteria, d'una microavaria, era una cosa que era irrisòria.
Clar, però us va restar temps, vau acumular...
Clar, quan estàs a tant... els cinc primers estàvem tots tan junts que a la mínima tonteria et mouen posicions,
i aquesta ha sigut la diferència.
Clar, clar.
Però molt contents, eh?, d'haver arribat a demostrar que podíem estallar tant com per nosaltres, personalment,
com pels patrocinadors, i, bueno, mediàticament ha anat molt bé.
Clar, a més, el canvi aquest any, i em corregiràs, és l'equip també, no?,
anteriorment havies anat amb, crec que era amb Malones...
L'hem passat amb Jalan Marrones, fa uns anys amb PB Kids, i ara amb l'equip Pedregà, sí,
perquè tot això és, com que és un món de diners, el patrocinador que tinc cada any aquest any no va poder-hi anar,
per motius seus, i llavors em vaig a buscar la vida, i a aquest equip Pedregà li faltaven tripulació,
i vam arribar a uns acords, que jo els vaig fer uns arreglos al vehicle, tal, tal, tal,
i vam poder arribar a poder anar al Dakar sense posar diners, que és la intenció, eh?,
i ho hem lograt, i a sobre els vam demostrar que podrien posar el seu camió davant de parrilla,
que és el que interessava.
Llavors, aquesta tripulació de la que parles, que no és un vaixell, és un camió,
però aquesta tripulació ja ve amb tu, és a dir, surt des d'aquí amb tu, o te la trobes quan arribes al Dakar?
El copilot, sí, jo aquest any em vaig buscar un copilot, que era el Xavi, un bon amic meu,
i llavors ja el vaig a... bueno, anàvem agafats de la mà, i si anava jo, ell venia amb mi.
Xavi Ribas.
El Xavi Ribas. I el Jorge Toral el va posar a l'equip, que era un mecànic que el va posar a l'equip.
I llavors vam fer un trio, doncs ens vam amullar molt bé, que això és l'important, eh?
Ara et faré preguntes molt bàsiques, perquè no he estat mai a un Dakar.
El seguiment pot ser mediàtic, però tampoc no és un seguiment del dia a dia.
Et faré preguntes bastant bàsiques, però crec que l'audiència també les vol saber.
Com funciona el dia a dia? És a dir, fem una mica de cronologia d'un dia, per exemple, al Dakar, no?
Us la veu? Vent d'hora, vent d'hora, imagina't.
El lleves a les 6, 6 i mitja, més o menys, la nostra categoria.
A les 7 i mitja, avui, ja sortíem del bivac.
Fèiem una mitja d'uns 250-300 quilòmetres d'asfalt, que això ja és un enllaç, que això ja forma part de la carrera.
Llavors arribaves a un punt del desert i et diuen, ara comença el crono.
Feies uns 250-300 quilòmetres més d'off-road, o sigui, pel desert, per pistes, per sorra, cronometrades.
I quan arribaves al punt X et deien, ara has de tornar a un altre bivac, que estava a un altre lloc del país,
que has de fer 200 quilòmetres més.
Per fer nit.
Per fer nit el següent bivac.
Què vol dir? Que cada dia feies una mitja entre 700 i 800 quilòmetres al dia.
Déu-n'hi-do.
Que després de tants dies, són els 8.000 quilòmetres acumulats que portàvem sobre el cos,
amb aquests 12 dies, que fas una mitja, això, de 800 a 700 quilòmetres més o menys al dia.
Déu-n'hi-do. I l'esquena?
No, jo l'esquena la tinc una mica delicada.
Fa uns anyets vaig descobrir de posar-me un coixí que porten els minuts vàlids a les cadires de rodes,
que són uns coixíns de viscolàstica, i això és la meva salvació.
Quan em lligo amb l'ernès, el coixí fa uns 8 centímetres o 10 de gruix,
i em fa d'emotlla entre el meu cul i el bàquet, que és el seient,
i jo estic de veritat que no he patit gens de mal d'esquena.
He patit molt de mal de costelles, perquè vaig anar de cara amb dues costelles fisurades,
que tirant amb els cars aquí a Sant Jús em vaig fer mal.
Molt valent. Et va l'esport de risc, eh, estic veient.
I vaig fer l'error de saber que anava al de car i em vaig voler tirar els cars,
perquè fa molts anys que m'hi tiro. Vaig tenir un pinyo una miqueta fort,
ja em vaig fisurar dues costelles, i sí que és veritat que he patit molt, molt de mal de costelles.
I t'hi han deixat anar igualment, es veiem, aquest part de medi que et deixaven patit?
No els hi vaig explicar que anava al de car.
Ah, no ho van saber. Ara ho estan sabent si ens estan escoltant.
Les llàgrimes, al mes d'un dia plorava de mal, competint, plorava,
amb les llàgrimes de dolor de mal de costelles.
Feia molt de mal, molt, molt.
I mira que anava a xutar, tens revoltarens i ibuprofenos,
i tenia un joc de pastilles ben dintre el cos, però vaig patir, eh.
Déu-n'hi-do.
Teniu hores mortes, entre cometes?
És a dir, clar, en aquestes jornades, tants quilòmetres, 700, 800 al dia,
entre dormir, descansar, curar-te, o estar psicològicament actiu i bé,
no teniu hores d'orci?
No, arribes al bivac a les 7 de la tarda, a les 6, a les 5, depèn del dia,
prepares el camion pel dia següent, sopes i vas a dormir d'hora,
jo soc molt de temps a dormir d'hora, m'agrada estar ben d'espera el dia següent,
però no tens massa temps de sociabilitzar-te massa.
Això volia preguntar.
Feu pinya amb altres equips, altres categories?
No tens massa temps.
No tens massa temps.
L'etapa de descans, sí, eh, cada 6 dies hi ha una etapa de descans,
que és la meitat del Dakar, llavors aquell dia rentes la roba,
vas a parlar amb amics que tens dintre del campament,
però entre el que és el Dakar no tens temps.
Com definiries el Dakar?
Perquè entenc que ha de tenir una mica de màgia,
és a dir, el fet que t'ha d'agradar estar al mig del desert,
veure potser algun vehicle, a vegades crec que ni cap,
podria ser sols.
Sobretot t'ha d'agradar l'aventura,
no t'ha d'agradar el món del motor.
Tal com hi ha molts seguidors
que al dia a dia segueixen el Dakar
i durant l'any no segueixen res del món del motor,
i és perquè jo considero que és una aventura
vinculada al món del motor,
no al món del motor vinculat amb l'aventura.
O sigui, primer va l'aventura
i després ja et pot agradar o no el tema del motor.
Sí, perquè tu creua un desert de 300 quilòmetres
que tens uns punts,
que tens un roadbook
i has d'anar de punt A a punt B sense perdre't,
això no fons és aventura.
sabent que entremig trobes entrebancs
com dunes, com rius de sorra,
com punxaràs, com pots avaliar el camió
en què l'has de reparar.
I t'ha d'agradar l'aventura.
El motor ja ve afegit, també n'has de saber.
Jo crec que ve afegit, sí.
No se conèixer també.
Clar, ve afegit,
però hi ha gent que ho fa amb bicicleta,
però a mi m'agrada molt el món del motor,
però és una aventura
que quan ajudes la gent
trobes algun cotxe que ha volcat
i el poses de peu, per exemple,
o trobes algú que et demana gasolina.
Nosaltres portem un xerricant,
que és un petit dipòsit,
una petita garrafa de metàl·lica homologada
plena de gasolina,
que parades pel camió no ens fa falta,
no la necessitem.
Però jo la carrego cada any
perquè sé que sempre trobes algú
que te'n demana
i ho fas per solidaritat, no per res més.
I ha estat el cas aquest any, també?
Sí, sí, sí.
Vàries vegades,
o sigui que l'he buidat diverses vegades.
I tu pares, ajudes i continues?
Sí.
Llavors, això no et resta temps de la meva cron?
No, perquè aquest any m'he parat
en moments que sabia que em podia parar.
És a dir, que anaves amb força avantatge
respecte a...
Sí, hi havia moments
que em van demanar a parar-me
i vaig passar de llarg
perquè primer soc jo,
però si puc ajudar en els enllaços,
et trobaves un bugui que faltava gasolina,
una moto,
bueno, doncs ajudaves
i forma part del rol del Dakar, també.
Sí, la solidaritat entre categories,
entre corredors...
Sí, i sobretot la meva mentalitat,
que m'agrada molt,
la sensació d'ajudar,
em gratifica molt saber que estàs ajudant algú
que està pobre molt pitjor que tu en aquell moment.
Clar, aquest any, a més,
una de les màres notícies
és que mor un dels corredors,
un molt jove,
crec que és en 19 o 20 anys.
Bueno, era un mecànic d'un equip
que va tenir un accent de tràfic
com podia tenir per aquí a Espanya
i en 20 anys d'un equip de soul-racing
o un equip així.
I això afecta l'ànim o l'estat, diguéssim,
de la gent que competeix?
Et fa pensar de dir,
bueno, doncs podria passar aquí a Espanya, també, eh?
Però sap greu qualsevol persona que passi alguna cosa.
Aquesta any ens ha acollit molt
que han hagut atemptats terroristes
contra la caravana del Dakar
i això sí que ens ho va fer pensar molt.
Va haver-hi un equip francès
que un tio va perdre la cama
o un tros de cama,
li van posar una bomba a l'apa,
i tot això sí que ens ha fet qüestionar
de dir, hòstia, què estem fent aquí, no?
O sigui, tant ens val la pena estar aquí.
Jo crec que l'any que ve
repensaran d'anar a països
que puguin tenir vínculs amb terroristes.
Clar, però ha de ser zona desèrtica,
és a dir, sí o sí, ha de passar per allà,
si no, seria el Dakar, com a tal.
Sí, però hi ha moltes zones al món
que no hi ha vínculs islàmics o terroristes
i hi ha zones de desert,
com pot ser tornar a Sud-amèrica.
Tu tens de Xile, Perú,
amb molta, molta sorra
i no tens cap víncul d'aquests.
O tens la banda de Xina, Rússia.
L'únic que, clar, s'hauria de canviar la data,
perquè a Xina i Rússia ara li veiem
seria impracticable, no?
Volíeu d'anar amb rodes d'imtacus, no?
No, és inviable perquè el fred seria excessiu,
èpoques de pluja seria excessiu
i llavors el més probable
que torni cap a Sud-amèrica,
és el que estem deduint tots.
Sí, perquè l'organització
ho ha deixat entendre o...
Sí, estan corrent veus
i se n'han adonat
que aquest any hi ha hagut
dos atemptats terroristes
i jo crec que una empresa com és ASSO
no se la pot jugar
a que acabessin coses greus
perquè ens unem tots a passar bé, no?
Jo crec que alguna cosa
es courà de cada l'any que ve.
I dins de, diguéssim,
la teva vida professional, laboral,
com encaixes al Descartes?
Bé, sort que laboralment
tinc horari molt flexible,
que em gestiono la meva pròpia empresa,
llavors puc marxar quan vulgui,
que això és el que m'interessa.
I l'any vinent també?
I tornarem?
Bé, ja hi estem pensant.
En funció d'on sigui també, però...
Ja hi estem pensant,
l'únic que és com tot,
passes molts mesos negociant amb gent
pel tema de diners,
anar a un camió en el Descartes
val una mitja de 120-130.000 euros,
llavors has d'arribar a lograr
una part d'aquests diners
per poder fer-la de carn.
Llavors, queden molts mesos,
però bé, lluitarem.
La perseverança no la perdrem mai.
Home, si et tira més aquesta aventura,
si et segueix tirant
o t'arrossella aquesta aventura,
segur que...
Sí, sí,
és un esport que m'agrada,
el món del camió m'agrada,
i la veritat és que m'agrada,
i passant aquests 20 dies
a l'hivern fora de casa,
doncs no ho sé,
m'agrada fer-ho,
i ja està,
i lluitarem per fer-ho.
I altres categories per això,
per explorar, no, el camió.
No, perquè el camió és el més segur,
més còmode,
vas a tres persones,
no soc una amant...
Sempre hi ha tema de conversa, no?
Sí, i no soc una amant de les motos,
amb el món del cotxe...
Bé, no m'atrau tant.
En canvi, el camió...
Bé, m'agrada molt el camió,
la sensació és molt bèstia.
Clar, dius més segur...
Sí.
Clar, comparar, per exemple,
amb una moto, no?,
que vas realment sol,
i físicament et poden passar més coses, no?
Sí, i amb el camió vas tres,
que això també, hòstia,
moralment és molt gratificant.
Amb el cotxe vas embotit a dintre d'un cotxe
que hi ha caps dues persones,
l'ajustet,
amb el camió pots portar la teva pròpia tenda,
si vols, bueno,
no sé, és més còmode,
és més...
A part de ser una amant dels camions, eh?
Però considero que és més fàcil,
entre cometes.
Clar, perquè cada vehicle porta,
que explicaves això del punt,
diguéssim, des del bíbec 1
fins al bíbec 2,
on dormiu, no?
Porteu la vostra pròpia...
No, això ho porten els camions assistents,
de punt A a punt B
tu vas per la pista competint,
però per la carretera
els camions assistents
porten els teus...
Com xerpes.
La teva roba, sí.
Com vehicles.
Però jo sempre,
dintre del camió,
sempre porto un kit de supervivència
en cas d'haver de quedar-me a dormir allà.
Llavors porto un sac de dormir bo i tot,
i roba de bric,
perquè si passés alguna cosa,
almenys que se t'espatlla el camió
i no ve ningú a buscar-te a la nit,
almenys a poder-te solucionar el tema.
Sí, està preparat ja per si passa res,
que us quedeu tirats...
La previsió...
La previsió...
Funciona, el que sigui,
poder dormir sota les estrelles,
però amb tendre de campanya.
Ja ho he fet diversos anys, eh?
M'ha passat ja diversos anys.
Per sort m'ha passat a Sud-amèrica,
que el tema del clima és molt més...
és més afavoridor,
però he dormit molts dies sota el camión,
al mig del desert.
Déu-n'hi-do, això és com un gat, no?
Sí, però, bueno,
a Sud-amèrica,
a Aràbia estem a 0 graus a la nit
i a Sud-amèrica està a 15.
El problema no és tan greu.
A Aràbia hauria sigut un problema.
Clar, clar.
Home, allà es manté el calor,
quan fa fred, però...
Sí, tot i que als deserts
sempre fa fred a la nit,
però a Perú,
al cil estiu,
potser baixem a 15 graus a la nit.
Cosa que a Aràbia aquests dies
estàvem a 0, 2, 3, 4 graus.
Sí, anava a preguntar,
el tema climatològic, meteorològic,
ha estat, diguéssim,
un company de competició o no?
Aquest any ens ha traicionat el fred.
L'any passat vaig anar amb un tipus de roba
i aquest any anava amb el mateix tipus de roba
que l'any passat
i he passat molt de fred.
Molt, sí.
Sí, et notes, no, Jordi Selma,
què portaré l'any vinent quan hi torni, no?
Roba més d'abric i un sac més bo,
segur, perquè, hòstia,
dormir durant 10 dies amb molt de fred
no és recomanable
i aquest any m'ha passat, eh?
Tot i que, clar,
la gent que t'estigui mirant
pel canal d'Instagram de ràdio
veurà que estàs plenament sa,
se't veu perfecta.
Sí, no, estic intacte.
Vull dir, escolta,
sembla que no hagi anat al Dakar.
T'havia de preguntar,
entrenament com es fa?
És a dir, prèviament a entrar al Dakar?
Entreneu d'alguna manera?
Practiqueu?
Doncs aquest any ha sigut el primer any
que me n'he adonat
que m'he de preparar més físicament
perquè fins ara
sempre anava a la categoria mare,
la principal,
i sempre anava amb últims
o dels 10 últims.
Què vol dir?
Que físicament
no era tan exigent.
A la categoria que hem estat aquest any,
que hem estat tants dies
a primeres posicions,
vol dir que
hem hagut d'estar
en un rendiment físic
i de concentració molt, molt alt
i he notat la mancança física.
O sigui,
tot el dia molt cansat,
molt mal de braços,
perquè mantenir velocitats molt altes
durant 300 quilòmetres
fins ara això no m'havia passat mai
i en aquesta categoria
me n'he adonat
que físicament he de millorar.
Ara que parles de velocitat també,
quan arribeu,
en el teu cas de camió clàssic?
A 115 per hora
era la velocitat màxima
que podíem agafar nosaltres.
Que podíeu pel camió
o per normativa?
La categoria no et deixava passar
de 115 quilòmetres per hora,
115 o 118,
i com que era tot
fer velocitats mitges
ha sigut un decart molt ràpid
que m'he anat
no a queixar,
sinó a recomanar a l'organització
que he considerat
que les velocitats mitges
eren massa altes
per ser una categoria
tan amateur.
Perquè jo que porto molts anys
competint amb camión
he hagut de posar
tots els meus 100% de sentits
per poder controlar
el camió dintre de la pista
i competíem contra gent
que no eren
corredors professionals.
I jo creia
que era una mica perillós.
És a dir,
pel grau de perillositat
que gent que no domina tant
vagi tan ràpida.
però això ja és, diguéssim,
no responsabilitat individual
però que cadascú col·loqui
aquell vehicle,
aquella velocitat
és tu saber que ho pots fer, no?
Sí, però la gent
per anar a guanyar posicions
és capaç de fer...
Bé, he vist molts accidents
de cotxes
que corriam...
Com que corriam cotxes
i camions barrejats,
jo cada dia
adelantava molts cotxes
que anàvem molt més ràpid
que ells
i al no ser professionals
del món del motor
veies que era perillós
perquè no estan acostumats
a competir.
I llavors cada dia
anava a fer jo reclamacions
a l'organització
no per la meva integritat física
que jo entro al camión
no em passava res
sinó perquè la gent
no feia a casa
quan t'hospitaves
quan els avisaves
que s'apartessin
i és perquè és una categoria
molt...
És molt amateur la categoria
amb velocitats molt altes.
Però sembla que amateur
i Dakar
no puguin ser compatibles, no?
No, però per això
he fet la categoria
de clàssics
perquè en el fons
és perquè la gent
que tingui una mica de diners
pugui anar a fer el Dakar
més fàcilment
que no pas
és el Dakar professional
que és el que he corregut jo cada any
i aquest any he corregut
el Dakar clàssics
que no és tan professional.
I cal estudiar...
A veure, entén-me, estudiar...
Cal fer una prèvia
d'informació
de llegir documents
informes
normatives
abans d'anar al Dakar?
Sí.
Jo crec que...
Pensa que és la Fórmula 1
del món de l'off-road
i llavors
quan més documentat estigui
és molt millor.
Jo crec que sí.
Sí, ho fas, eh, prèviament?
No, perquè ja me la conec
jo no ho faig
perquè ja me la conec
o sigui, conec
el sistema Dakar
fa molts anys
que el conec
i el tinc apamat
i no cal
que m'ho aprengui.
Però la variació
cada any
de circuit...
És igual,
bé, fem els briefings
cada dia
et diuen
com serà el dia següent
si hi haurà molta pedra
molta sorra
bé, per això
ja forma part del rol
però si el primer any
que vas al Dakar
t'has d'empapar molt bé
el sistema del Dakar
com funciona
això sí que ho has de fer
però ara portes ja uns quants anys
i allò ja no cal.
Clar, la tecnologia ajuda força
no, imagino?
És a dir, conduint
quan estàs fent...
Sí, avui en dia
els copilots
la tecnologia
els ajuda molt
el roadbook
ja vas amb una tablet
ja no vas amb el roadbook físic
bueno, s'ha millorat una miqueta
que hi ha vegades
que és un handicap
hi ha gent que prefereix
més el paper
que la tablet
bueno, això s'anarà sent mullant
El paper no et fallarà mai
no?
La tablet si se't trenca
Aquest any
se'ns va penjar la tablet
durant una etapa
vam fer una etapa
a vista
sense roadbook
Uau
Bueno, sí
I amb què us guiàveu?
Bueno, les roderes dels cotxes
ens van ajudar
el que no sabíem
els perills
i llavors ens vam menjar
més d'un forat
bueno, va ser una mica perillós
però se'ns va penjar
el programa de la tablet
bueno, hàndicaps
que passen amb la tecnologia
que amb el paper
saps que tens un paper
allà amb 25 pàgines
clar
se't pot mullar
amb un got d'aigua
amb res més
Sí, els seus perills també
perquè dins de les rutes
com...
és a dir, quin perfil de ruta
tens traçat
a l'hora de tu
començar
aquella jornada?
pensa que el Dakar
que he fet aquest any
és anar del punt A al punt B
passant pel mig del desert
passant pels rius
rius que són
passa aigua un cop
cada 10 anys
llavors hi ha molta sorra
se t'enfonsa el camión
hi ha moltes pedres
has d'esquivar moltes plantes
i el Dakar
ai, l'organització
i això et fa passar per allà dintre
tu buscas la vida
però per allà dintre
hi ha wet points
que tu has de fitxar
via satèl·lit
si passes lluny d'allò
ja no fitxes
i perds punts
i tu saps on són
aquests wet points
tu has de passar pel track
et diuen
aquella línia recta
tu l'has de fer sí o sí
llavors aquesta línia recta
l'has de complir
i si no perds wet points
i has d'anar jugant amb això
per això dic
que és una mica una gincama
en el fons
sí, sembla bé
ho estàs explicant
sembla que si no agafes
aquesta bandera en aquest punt
ja no et comptes
no, clar, allò ja perds 100 punts
i vas penalitzant
llavors has de complir-ho
clar, clar
ens queden uns 3-4 minuts
Jordi
alguna anècdota
o alguna experiència
que diguis
uau, això m'ha marcat
o això no ho oblidaré
aquí vam riure
o vam plorar
doncs mira
una cosa que m'ha marcat molt
i no té a veure molt de car
és més tema polític i religiós
el tema de les dones amb el burka
que culturalment ens costa acceptar-ho
i em va marcar molt
anant per una carretera asfaltada
i de cop venia un minibús de cara
que va girar perpendicularment
cap a un camí de terra
i va ser just quan jo passava
pel seu costat
i eren un minibús
amb 15 o 18 nenes
de 10, 12, 14 anys
totes vestides de negre
amb el burka
amb la reixa als ulls
i t'ho asseguro
que allò m'ha quedat marcat
i em queda marcat per tota la vida
la imatge, no?
de veure aquells ulls
engaviats
sí, les vaig tenir
arran, arreu
a dos metres meu
i hòstia
em va impactar
i dius
hòstia, nosaltres vam la competició
però durant molts dies
de feia pensar
hòstia
i nenes de veies molt petites
10, 12, 14 anys
i em va marcar molt això
home, sí que té a veure
una mica amb la competició
en el fons
la competició ja no és
deies aventura, motor
però també és cultura
una mica
la geografia
la religió
sí, la religió ja
és un tema molt important
impacta molt
llavors
el tema de les dones
totes amb burka
amb la reixa als ulls
i els homes
ben lliures
és una mica
la diferència
que no estem acostumats
culturalment aquí
al nostre país
per res
no cal que ens acostumem
tampoc
i tema d'alimentació
el de cara
és molt monòton
i del primer dia
a l'últim
menja sempre el mateix
llavors pasta
llegums
marmelada
pa
mantega
i
algun dia vam posar peix
però
bueno
menja és el mateix
que tenies ganes d'arribar aquí
i menjar un plat
ben fet a casa
no?
el que sigui
que t'agradi
però
el dissabte quan vaig arribar
em vaig fer un entrecot
a la nit
que ja me l'havien comprat
un bon entrecot
ben fet
Jordi
moltíssimes gràcies
per passar per aquí
t'esperen per aquí fora
tot l'equip
de benvolguts
ben trobats
benvinguts
que m'estava fent un senyal
semblava que no li agradés massa
que jo hagués passat primer
a entrevistar-te
moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
i molta sort
si l'any vinent
i tornes
i esperem que també tornis
a passar per aquí
i així coneixerem
la teva experiència
de nou
bon cap de setmana
igualment
moltes gràcies
Bona nit
Bona nit
Bona nit