.
Ara mateix són les 11 i 20,
seguim al magasin matinal de ràdio d'Esberna,
just a la fusta de la segona hora del programa.
Avui som d'Imecres 28 d'octubre del 2020
i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres a Berner Mainés, jove Sant Justenc,
que ha realitzat un treball de fi de grau,
concretament un curtmetratge amb participació,
podríem dir, pràcticament 100% Sant Justenca.
Hola, molt bon dia, Berner.
Hola, bon dia.
Bon dia. Bé, crec que ho he dit bé.
No sé si estàs acabant ara mateix aquests estudis de grau,
de carrera, de disseny.
Sí, sí, ja he acabat. Era l'últim treball.
O sigui, era el treball de fi de grau el que culmina una mica,
el que conclou tots aquests anys d'estudi.
On has estudiat, per això? Aquí a Barcelona?
Sí, a Ina, a l'Institut de Disseny.
Molt bé, doncs parla'ns una mica d'aquest treball de fi de grau,
perquè tinc entès també que hi ha una implicació
de la ciutadania Sant Justenca.
En què consisteix aquest treball?
Bé, aquest treball parla una mica sobre el tema del col·lapse,
que és com utilitzar el disseny per accelerar el procés de col·lapse,
perquè el col·lapse en si és una manera de canvi, de transformació.
i, bueno, ja el vam realitzar en el Walden, sí, perquè, bueno, jo visc allà.
Sí.
I em van ajudar els meus amics, que són de tota la vida de Sant Just també,
i, bueno...
No, anava a dir que llavors el concepte principal del treball,
tot gira en torn d'aquest col·lapse.
Sí, d'acceleració sobre el propi col·lapse,
i com es pot utilitzar el disseny per accelerar aquest procés i arribar-hi.
I com has utilitzat tu el disseny per arribar aquest col·lapse?
Com ho mostres?
Doncs, bueno, a partir de la subliminalitat,
llavors per això vaig crear una peça audiovisual,
perquè per fer una mica també de propaganda, crear consciència,
i llavors hi havia tot un treball de, com ho diria,
d'agafar aquest propi, bueno, doncs aquest col·lapse,
i a través del disseny, utilitzant el disseny com una arma
i com una eina per accelerar tot això.
Com ho he fet?
Doncs és una mica confús, la veritat, però està bé, no sé.
Per què dius que és confús? En quin sentit?
Doncs perquè és una teça audiovisual,
que és una algú que no he arribat a tocar dins de la universitat,
i aquí ve gràcies a la participació de la ciutadania de Sant Just,
dels meus amics, que m'han ajudat a manegar aquests temes,
del muntatge, l'edició, tot el tema que és un rodatge, i tal.
I ha estat, bueno, ha sigut molt divertit, molt entretingut,
m'ha passat molt bé, i bueno, ja el podreu veure.
Per explorar aquest concepte a nivell pràctic i visual,
ens comentes aquest curtmetratge, Berné,
però què és el que t'empenya?
Vull dir, ens acabes de comentar que no tenies experiència, no?,
en el món de les càmeres, en el món dels rodatges.
Llavors, què és el que t'ha fet posar-ho en pràctica a través d'aquest mitjà?
Doncs és un mitjà que, bueno, jo no m'hi sentia còmode,
i llavors l'he volgut utilitzar per aprendre'n una mica més
i per saber-me, i bàsicament és això,
perquè al final estem aprenent constantment,
i era una cosa que jo volia fer,
i m'ha servit una mica d'excusa per ficar-me una mica dins.
I dius que també l'eix principal és com l'edifici Walden,
i per què has escollit aquest edifici?
Home, perquè arquitectònicament el Walden, doncs,
viu molt, vull dir, el tractem una mica quasi bé
com un personatge més d'aquest curt,
i clar, té aquesta personalitat tan forta,
i té aquesta personalitat tan...
té una presència molt gran,
i a part de que és superestètic,
doncs, hem buscat això també.
Llavors, el Walden, a part que hi ha, bueno,
això que dins de la meva vida és un lloc on hi visc,
doncs, m'ha semblat guai remarcar això.
I com el rodatge com està estructurat?
És a dir, com hi han participat, per exemple,
els Sants Justencs i Sants Justenques?
Doncs, d'actors.
D'actors m'han ajudat.
M'han ajudat a l'hora de fer...
de realitzar tot això.
Sí, sí, la Lua López i el Lluís Bullón
m'han ajudat a realitzar-ho,
i després, doncs, el Genís Casals també m'ha ajudat,
i hi ha actors, eh?
Dic, és un curtmetratge que està dividit en capítols, o...
Ah, no, no, no, és res, és una història,
és una història mateixa.
Mhm.
I res, vull dir, no es dividir en capítols,
és... durar 15 minuts.
Val, clar, és un curtmetratge, per tant...
Sí, és un curtmetratge, no dóna temps, va.
I el treball, te l'han pogut valorar ja els professors, o...
Jo no, el vaig presentar,
el vaig presentar i vam estar-hi discutint,
perquè, clar, aquest treball, diguem-ne que...
o sigui, aquest curtmetratge, diguem-ne que és el suport d'una memòria.
Clar, una memòria...
Ja, faig tot el desenvolupament del tema,
sobre què és el col·lapse,
què és el col·lapse per mi,
què és el col·lapse amb el disseny,
què intervé, com està...
No, no, no, no et demanaré que m'expliquis tot el treball,
però, sí, em podries donar algunes pinzellades, per exemple,
de com s'ha d'acudir fer-ho sobre el col·lapse,
o què representa per tu el col·lapse,
o com es vincula amb el món del disseny?
Doncs això comença una mica, també,
per part de tota aquesta situació atípica que hi ha dintre pandèmia,
i neix d'un confinament, no?, una mica,
on crec que ens vam col·lapsar tots una mica,
inclús la societat es va col·lapsar,
i és això.
Llavors, a mi em va venir aquesta idea,
llavors la vaig evolucionar una mica,
i ara vaig adonar que el disseny és una eina de transformació,
i cada cop que s'aplica, doncs, produeix coses noves i canvia.
Llavors, em vaig donar-li la volta a la paraula col·lapse en si,
perquè em semblava interessant,
i llavors era com el disseny, doncs,
podia entrar i transformar aquest col·lapse,
el podia utilitzar aquesta gent.
I tu n'has quedat satisfet amb el resultat,
o sigui, amb el curtmetratge,
i no sé si també l'esteu movent per alguns concursos,
o perquè el valorin professionals del món de l'audiovisual?
Bé, la intenció ara és, el pròxim pas, diguem-ne,
seria aquest, clar, seria,
potser donar-li un parell de voltes més,
i moure'l, clar, clar.
De moment, se'n va a un festival de curs de Llupliana,
i aviam si després el podem moure més lluny.
Clar, més coses.
Perquè el treball et serveix per alguna especialitat professional
que tu tinguis en ment pensat a dedicar-t'hi?
Ui, ara això, el que jo hauria de fer ara
és pensar sobre què vull dedicar-m'hi.
Però jo suposo que sí,
que això està en tots els camps, una mica.
Jo dic, perquè al final el treball,
el curt, diguem-ne, és un suport a una teoria.
Llavors aquesta teoria es pot presentar on sigui, clar.
I per inspirar-te o per, bueno, no sé,
per pensar una mica, per donar-hi un cop de volta també
en tot el món aquest de l'audiovisual,
de l'hora de gravar, dels rodatges,
t'has ajudat de, no sé si, de professors també,
de professionals,
o t'hi has llançat una mica a la piscina
amb l'ajut dels amics?
M'he llançat bastant molt a la piscina
i ha sigut molt gràcies als meus amics,
que tenen molt de talent i m'ha llegat,
perquè, clar, jo tenia una idea,
tenia una història en el cap,
però per materialitzar-la,
doncs ha sigut bastant a la tum-tum.
I la part més difícil, potser?
O sigui, hi ha parts complicades
o moments d'allò d'arrelitzar el treball de dir,
ostres, és que no puc, estic saturat,
això no ho veig, no me'n puc en sortir.
n'hi ha hagut?
Bueno, sí, per per mi, clar,
n'hi ha hagut bastants,
perquè com que jo no sabia,
havia de deixar bastant que,
això que els meus amics
diguessin,
va, sí, això ja serveix.
I jo em deia com, hòstia,
no entenc per què.
Clar.
I ells ja ho tenien,
ja ho tenien allà al cap.
Molt bé.
Doncs, Berner, escolta'm,
esperem que el treball
estigui ben valorat
per als professors,
per al jurat
que acaba de veure presentar-te'l,
i també que,
si l'aneu movent
per a alguns festivals,
doncs,
que acabi tenint ressò.
Vale, moltes gràcies.
Que vagi bé.
Ciao.
Bon dia.
Bon dia.
Adéu.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc. Així jo no puc treballar.
Algú parque està davant.
No, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passi golla.
Passi golla, passi golla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio Desvert.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 98.1.
Acabem d'escoltar el Sant Justenc, en Berner Mainers, com ens explicava que amb l'ajuda de gent d'aquí de Sant Just ha pogut gravar el curtmetratge allà al Gualden.
curtmetratge que li ha permès, doncs, fer el seu treball de fi de grau a l'Escola Eina.
Ell estudia, bé, a cavatge, el grau de disseny.
I ara, doncs, fes-te'n movent també una mica el curtmetratge per diferents festivals.
A veure si hi ha sort.
Escoltem ara un tema musical de Sebastián Llatra i passarem a fer cuina, gastronomia, amb en Joan Targarona del restaurant Miracle d'aquí de Sant Just.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
Aquí hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
Hi.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
A veure si hi ha sort.
I love you.
A veure si i look.
I hope.
A veure.
A veure si.
Y por supuesto que se sepa, menial, oye.
Quiero una chica, quiero una yarda.
Quiero una mujer que sea muy especial.
Quiero una dama que me sepa, man.
Y por supuesto que se sepa, menial, oye.
El Guaynavici, mi chichi.
El Guaynavici, Sebastián Yatra.
Hablando lindo de Chulería.
De Colombia pa'l mundo.
De Puerto Rico pa'l mundo que muero.
Que noque, que noque, noque, noque, noque.
Que noque, noque, loque, noque, loque, loque, loque.
Que bueno, que vote, vote, vote, vote, vote.
Por all ato.
Aquella mallera.
Vinga, doncs ara, secció de cuina
amb en Joan Targarona.
Ja el tinc al telèfon. Hola, Joan, molt bon dia.
Hola, bon dia, Núria, què tal?
Bé, molt bé.
Esperant a fer aquesta secció culinària
de la teva mà, com sempre, com cada setmana,
i avui esperant a que ens presentis tema.
Doncs, mira,
avui volia parlar-vos una mica
dels panellets,
que costa el dia de fer-ne.
Sí.
Nosaltres avui ens estem preparant
també per fer-ne.
Els farem, bàsicament, per nosaltres,
per fer alguna cosa una mica diferent
i divertida.
i, bueno, explicar-vos que al final
és fer una massa d'una base
estàndard que és bastant simple de fer
i que a partir d'aquesta base
nosaltres farem les diferents versions
de panellets que vulguem fer.
Ah, molt bé.
I això sí que ho hem de tenir en compte.
I després, clar, a veure,
després quan sortim a fora
a alguna pastisseria
i acabem comprant panellets,
clar, sempre tenim la sensació
que són cars,
que tal,
però, bueno, també
s'utilitzen productes cars,
en general.
Clar.
Sobretot quan sortim a utilitzar
champignons
i etcètera, no?
Fluits xecs, en general, no?
Fluits xecs, en general,
l'ametlla també monta,
doncs, també és un producte car
i, clar, a veure,
doncs,
sempre ens sortirà molt més bé de preu
si ja ens ho fem nosaltres.
Per tant,
en aquest sentit,
doncs, és interessant
que, bueno,
que prenguem notes
d'uns passos molt senzills
que s'han de fer
per poder-los fer
i fer-los ben bons.
Molt bé.
Doncs, tu diràs...
Doncs, mira,
originàriament,
la recepta original,
doncs,
utilitza
ametlla ratllada,
fineta,
sucre
i una mica d'ou.
Així és com ho farien
en una pastisseria
i per fer-los ben fets.
I bunyato
o patata
no es fan, també?
Exacte.
Ah, val.
Per això et dic
que nosaltres
nosaltres ens agrada més
fer-los
amb una mica
de patata
o fer la versió
també
amb una mica
de bunyato.
Val.
Què passa?
Passa que també
els fets
també que et puguin sortir
potser una miqueta
més de preu,
val?
I també, doncs,
tenen una malositat
que a vegades
els altres
no tenen,
val?
Però,
originàriament,
es fan sense patata
i sense bunyato.
Val.
però, bueno,
està de posar-li una mica.
Les proporcions
quines serien?
Doncs, mira,
més o menys,
més o menys,
perquè prengueu
una referència,
perquè després
tothom
fa la seva
recepta
una miqueta
al seu gust
i al seu aire
i veureu que
si em busqueu
per internet
doncs en trobareu
moltes.
En principi
seria
mig quilo
d'ametlla picada
ben fina,
mig quilo
de sucre,
uns 150 grams
de patata
o bunyato
i un ou.
D'acord?
D'acord?
Això seria una mica
per fer
la massa
mare
o la massa
base
que utilitzarem
per fer
el panellat.
D'acord?
Nosaltres
en podem fer
amb molta quantitat.
És a dir,
jo ara us he posat
mig quilo d'ametlla,
mig quilo de sucre
i
150 grams
de patata
o bunyato,
però
incrementant
aquestes
proporcions
fas un quilo
de sucre,
un quilo
d'ametlla
i 250 grams
de patata
o bunyato
i un parell
d'ous,
per exemple.
D'aquesta manera
doncs
ja la fem
molta més massa.
Què passa
després?
Un cop fet
aquesta massa,
ara l'explicaré
com la farem,
però un cop fet
aquesta massa
nosaltres la podem
dividir
en tantes parts
com nosaltres
vulguem
o tantes parts
com panellets
diferents
vulguem fer.
Ah,
clar.
Per exemple,
jo vull fer
uns panellets
de taronja
i que portin
un trosset
de taronja
confitada
a sobre.
Doncs
m'agafaré
una petita part
d'aquesta massa,
me la reservaré
i aquesta petita
part d'aquesta massa
la treballaré
per fer els panellets
de taronja,
és a dir,
li posaré
ratlladura de taronja
a dintre.
Li puc posar
trossets de xocolata
també a dintre
de la massa.
Després faré
les boletes
o faré la forma
que a mi m'agradi
i li posaré
un trosset de taronja
confitada a sobre
i a coure el fort,
per exemple.
D'acord?
Vull fer
els típics
panellets
de coco,
d'acord?
Sí.
Doncs bueno,
el panellet
de coco
també.
Hi posarem
una mica
de coco
ratllat
a dintre,
treballarem
la massa,
si volem
o no
fer
algun altre
tipus
de versió,
per exemple,
coco
amb xocolata
és una bona combinació,
si volem posar
també
algun tosset
de xocolata
dintre o el que sigui,
ficarem a coure
al forn
i després
rebussarem
amb coco
també ratllat
per fer-li
una cobertura
de coco
per fora,
no?
Doncs bueno,
tenim
un ventall
de possibilitats.
Podem fer
de
llimona,
els podem fer
totalment
de xocolata,
aquesta mateixa massa
que us he explicat,
si la barregem
amb una xocolata
amb pols
que sigui
una xocolata
doncs bona
de qualitat
doncs
també
ens pot
anar bé
i fem
una massa
per fer
un panellet
de xocolata
per exemple,
tenim
moltes versions.
A més que
cada panellet
també té
la seva forma,
vull dir,
els de
normalment
els de metlla
tenen una forma,
els de pinyons
una altra,
no?
Exacte,
hem de jugar
a donar-los
diferents
tipus
de forma
i perquè siguin
també
fàcilment
identificables
i característics.
Normalment
ja fer-los
més allargats,
els de pinyons
fer-los més
rodonets
i més grossos,
els de coco
doncs
rodonets
però potser
una mica
tan més petits.
Sí,
com en forma
de còno
a vegades
els he vist
també,
els de coco.
Sí,
sí,
hi ha
moltes versions
i és divertit
també
que tothom
faci una mica
la seva.
De vegades
també es fan
quadradets
amb una forma
més quadradeta
amb,
no sé,
per exemple,
amb una mica
de forat
al mig
per encabir-hi
una ametlla
o alguna cosa.
Vull dir,
tenim moltes versions
i és divertit
jugar
a fer
diferents formes
i diferents
tipus,
diferents gustos.
Com fem
la base?
Doncs la base
seria
primer
bullir
la patata
o almoniato
i un cop
estan
mullits
els traiem
del foc
encara estigui
la patata
una mica
calenta
intentem
empelar-la
la xafem
i amb la patata
calenta
ja la barregem
amb el sucre.
Primer barregem
la patata
amb el sucre,
és important
que aquesta patata
estigui
una mica
clandoneta
perquè
així
ara fa que el sucre
se'ns desfaci
lleugerament.
Barregem bé
aquesta patata
amb el sucre
i ens quedarà
una massa
ja
amb una textura
molt agradable
i a partir d'aquí
en aquesta mateixa massa
li barregem
l'ametlla
picada
ben triturada.
O sigui
no l'ametlla
que després
podem posar
per arrebussar
el panellet d'ametlla
sinó
ametlla
picada
com amb pols
vaja.
Amb pols
exacte
i a vegades
barregem
molt bé
aquesta massa
i el que fem
és deixar-la
reposar
amb nevera
unes 4 hores
inclús
d'un dia
per l'altre.
O sigui
està bé
que aquesta massa
reposi.
Un cop
hem ficat
l'ametlla
també
li posarem
l'ou
que m'oblera
de l'ou
també
i ho barregem
tot
ho interrem
tot
fem una bola
l'emboliquem
bé
amb un drap
humit
i
reservem
a la nevera
d'acord?
D'acord?
Reservarem
durant 4 hores
d'un dia
per l'altre.
i després
serà quan fem
això que t'he comentat
no?
Les diferents distribucions
en funció
de quin tipus
de panellet
doncs volem fer
val?
I a partir d'aquí
doncs ho treballem.
Penseu que
un dels ingredients
més cars
amb els que treballem
generalment
són els pinyons
clar
jo ara
no fa massa
em vaig comprar
quant al quilo?
i els vam comprar
78 euros
al quilo
perquè tinc
una referència
Déu-n'hi-do
fa mal
només
escoltar-ho
ja
Sí
en realitat
és que
són cars
són cars
per tant
la veritat
és que
que bueno
de vegades
ens espantem
quan ens diuen
el preu
i pensem
ostres
com pot ser
que
tal
que siguin
tan cars
i tal
bueno
tindrem en compte
això
que
és perquè
els pinyons
són cars
bàsicament
mhm
am
el
mhm
tindrem
hi
mhm
a
mhm
a
mhm
i
a
mhm
a
a
a
a
h
mhm
a
mhm
a