Ara són un quart d'olze del matí, seguim el Just a la Fusta, ja a la segona hora, preparats per fer l'entrevista.
Avui tenim el regidor d'Educació, en Just Fosalva, i el tenim aquí per parlar del cas de les agressions a l'Institut de Sant Just d'Esvern.
Hola, Just, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia. Doncs bé, just tenim que fa uns dies va sortir el comunicat final per aquest cas que va sortir a l'Institut de Sant Just.
Ara crec que va ser el 12 de setembre que el sindicat d'estudiants dels Països Catalans, el grup d'aquí de Sant Just,
va començar a l'Institut un procés per arreglarir el que estava passant amb un professor en concret.
Com està el tema actualment?
Bé, primer m'agradaria matitzar una introducció que has fet, que és que en el moment de fer el comunicat,
el grup es deia Empoderament Lila, i va ser després del comunicat i dels fets també ocorreguts,
i abans del ple que vam tenir una moció, que ells van canviar d'Empoderament Lila,
es va dissoldre com a tal, i uns quants d'aquests membres van passar a formar part d'aquest sindicat estudiantil dels Països Catalans.
Només això per matitzar, perquè va començar com a Empoderament Lila,
que era un grup nascut a l'Institut, originari del propi institut,
i després va mutar cap a aquest sindicat.
Bé, aquest procediment, aquest comunicat va causar un gran de revuelo en la comunitat educativa,
que evidentment, com no podia ser d'una altra manera,
totes les administracions vam aixecar la veu i vam dir què passa a l'Institut, què està passant,
evidentment una situació que preocupava moltíssim,
perquè estem parlant de fets, el canal comunicat es comunicaven que eren fets realment molt greus,
jo vaig de primer trucar a l'Institut, em trucar a la inspectora,
per saber què estava passant, què havia passat, què hi havia els fets reals,
i arran de tot això es va crear una comissió d'investigació interna,
formada per professorat, aquesta comissió d'investigació interna
va fer funcionar durant bastant de temps,
més temps del que determinava el propi protocol,
van estar més dies, es van recollir testimonis,
i ja es va tancar, de fet, el desembre,
no me'n recordo, el dia principis de desembre,
jo crec que, no, mitjans de desembre, més o menys,
vam tenir un consell escolar extraordinari,
on el propi Jesús, que havia fet l'informe final de conclusions
de la pròpia comissió d'investigació,
que no la formava el propi Jesús, sinó que eren altres professors i professores,
van estimar que s'havien recollit aquests testimonis,
que coincidien en que tota l'estona es referien a comentaris inadequats,
o actuacions poc apropiades per part del docent,
uns fets que havien ocorregut, segons els testimonis,
fa tres o quatre cursos,
són fets que actualment ja estarien prescrits,
en el moment del comunicat i en el moment de la comissió d'investigació,
i que d'haver-se exposat de manera de la mateixa clara edat en el seu moment,
segons el propi comunicat de l'Institut,
hauria estat susceptible de ser tractats com a falta lleu.
Això es va comunicar, es va explicar de manera àmplia en el consell escolar,
i després l'Institut, pròpiament, va fer un comunicat a les famílies
per tal d'explicar com havia acabat aquest cas.
Bé, ells, bueno, en el comunicat,
es pregunta al col·lectiu, al sindicat,
com es pot explicar que tot el que han viscut són només faltes lleus.
Bé, doncs, es pot explicar perquè els testimonis,
quan han vingut i han explicat el que passava,
es determina que només són faltes lleus.
Jo crec que aquí hem de diferenciar el que es determina,
perquè hi ha segurament un reglament o un protocol que determina el que és una falta lleu,
amb el que realment va passar.
Jo crec que ja sou consell escolar,
jo crec que també es va veure per part de tots els estaments que estem representats,
ajuntament, famílies, pares i mares, alumnat i professorat.
Tots es va coincidir amb que el que havien passat eren fets greus
i que no es podien deixar de banda,
i que calia, per tant, recordar als alumnes
que hi ha eines, que hi ha mecanismes que existeixen
per denunciar aquests fets,
que no es quedin en silenci,
que cal recordar als alumnes
que hi ha vies per denunciar això,
no només un comunicat, sinó que hi ha moltes eines,
hi ha el tutor, hi ha serveis especialitzats que dona l'Ajuntament,
hi ha els serveis territorials,
hi ha moltíssims mecanismes per passar per aquesta informació,
per passar, si estàs en un cas com aquest,
perquè es puguin engegar els mecanismes necessaris
per fer una investigació o per determinar el que passa
i el garir-ho,
que jo crec que això és una mica també el que va acabar fallant,
que és com pot ser que aquestes persones
que es van sentir en un moment assetjades
no trobessin el mecanisme per denunciar,
quan n'hi havia, ni són molts,
i intentem explicar-los,
potser no arribem del tot bé,
i això era una mica també el debat que es va formular,
de dir, ostres, com podem arribar
i com les persones que estan a l'institut
s'han de sentir protegides pels altres adults
que estem allà,
per tots els serveis,
pels propis professors,
pel personal d'administració,
per tothom que està en contacte amb aquests nois.
I el que sí que, com dic,
el que sí que tothom va estar super d'acord,
va estar d'acord amb les conclusions
de la comissió d'investigació,
les trobaven correctes,
van estar d'acords que els fets eren greus
i que evidentment en cap moment
s'ha de poder permetre que passi això,
i vam posar tot l'alerta de dir,
escolteu, hem de trobar mecanismes
perquè realment les persones
que algun cop rebin un comentari
com el que s'han rebut,
tinguin un mecanisme de denúncia
i de posar-ho en evidència
per tal d'engegar un procés,
que és l'important.
Aquests mecanismes de denúncia,
de quina manera es poden introduir
en l'àmbit de l'educació?
Bé, és que no és que s'hagin d'introduir,
és que ja existeixen.
O sigui, el tema no és que...
No ens hem d'inventar res nous,
els mecanismes existeixen.
L'alumne té forts vincles
amb el seu propi tutors,
amb altres professors,
amb delegats de classe.
El casal de joves,
dos dies a setmana està allà,
tenim serveis d'acompanyament
a la gent jove,
tenim espais a l'Ajuntament
de denúncia
en cas d'aquest tipus
de violència masclista.
Tenim una sèrie d'eines,
la policia,
és que és igual,
em podria dir moltíssimes, no?
Per tant, què...
Jo crec que les eines ja existeixen,
el tema és que no sabem per què,
no sabem com,
l'alumnat d'aquell moment
no les va percebre
o no les va notar,
no les va veure
o no les va percebre com a útils
i no en va fer ús, no?
Perquè aquí podríem dir
llavors que falla
algun sistema de comunicació
o de visibilització
d'aquestes eines o...?
No ho sé.
Potser sí, no ho sé.
Aquesta és la reflexió una mica
que hem acabat fent, no?
El propi Consell.
Potser falta una mica més
de visibilització de les eines,
de pedagogia,
tant a casa com a fora,
perquè evidentment les eines estan...
Bé, fins i tot
el mecanisme de les famílies, no?
Vull dir que la família
també és un vincle superimportant
i moltes famílies
de les noies o nois
que van denunciar
no en sabien res.
Vull dir que són
molts petits mecanismes
que han anat fallant
de transmissió,
que creiem que s'ha d'abordar,
evidentment,
i que nosaltres en aquest sentit
ens posem al costat
de l'institut
perquè, igual que ells,
considerem que la confiança
és un pila fonamental
per la bona convivència
dins del centre.
I jo crec que els alumnes
s'han de poder confiar
amb les seves famílies,
amb els seus tutors,
amb els seus delegats de classe,
amb els espais
on hi hagi nàduls de referència,
que ens puguin acompanyar.
No sé si ho recordo bé,
però quan va sortir aquest tema
al mes de setembre,
crec que es va parlant,
va sortir el tema
que la Generalitat
enviava inspectors
per fer unes proves,
per fer preguntes
als afectats i afectades.
Amb això es va arribar a fer?
A veure,
en el moment que sorgés
aquest comunicat,
evidentment,
totes les alarmes s'activen.
L'institut depèn
del Departament d'Ensenyament,
i, evidentment,
tant la pròpia direcció del centre
com després la pròpia inspecció,
que és qui té competència
per fer-ne el seguiment
del que està passant al centre,
es van posar en contacte
amb el grup d'empoderament
per saber què passava
i arran de posar-se en contacte
i veure que calia esclarir els fets,
van decidir crear
aquesta comissió d'investigació.
La comissió d'investigació es crea
perquè hi ha una voluntat
tant de l'institut
com del propi departament
per aclarir els fets.
Vull dir que la voluntat
per part de la direcció
i del propi departament
és clara,
és que volem aclarir els fets,
com la nostra,
com a Ajuntament també
ho tenien claríssim,
cal aclarir que ha passat aquí.
I això és el que ha fet
la comissió d'investigació,
intentar aclarir els fets.
La comissió d'investigació
està formada,
he entès,
per professors...
Sí,
està formada
per professorat del centre,
ara no recordo ben bé,
eren tres persones,
però professorat del centre.
I ja s'han mostrat
part d'aquest comunicat
del sindicat.
Hi ha hagut,
per exemple,
altres treballadors
de l'institut
que s'han mostrat
contraris?
Jo diria que no,
bé,
nosaltres com a Ajuntament
tampoc tenim coneixement
de tot això,
però entenc que no.
Com a mínim,
en el Consell Escolar,
que va ser l'espai
on evidentment
no està representat
absolutament tothom,
perquè és un espai
on hi ha representants
de cada sector,
no està tothom,
només hi ha representants
de cada sector,
jo crec que la resposta
va ser bastant...
Tots més o menys
opinàvem el mateix,
vull dir que no hi havia
gaires,
hi havia matitzacions
d'escolta,
això no ho podem deixar passar,
això és greu,
però en tot moment
veiem clar
que la Comissió d'Investigació
havia fet bé
la seva feina,
s'havien arribat
a les conclusions
que tocaven
pels fets
que havien acorregut
i amb això
no hi havia dubte.
No sé si després internament,
clar,
jo això ho desconec.
Molt bé,
doncs just
se'ns acaba el temps
per fer
l'entrevista.
a mesura que vagin
sortint
novetats
o altres
comunicats,
doncs...
Nosaltres només
seguir
amb la mateixa línia
de donar suport
a l'Institut
i evidentment
a intentar
aclarir els fets,
perquè nosaltres
estem aquí
perquè
els alumnes
de l'Institut
puguin anar
tranquils i segurs
en la situació
nosaltres creiem
que hi ha mecanismes,
que és veritat
que si es desconeixen
el que cal fer
és feina de pedagogia
a les aules
per explicar a l'alumnat
que no han de deixar
passar aquest tipus d'accions
i que evidentment
si passen
el que han de fer
és denunciar-les
i tots els camins
i vies,
perquè n'hi ha moltes
i són molt diverses,
diferents,
per poder ser atesos
i acompanyats,
perquè és un procés difícil,
això també ho entenem
i que esperem
que no es repeteixi
i que si es repeteix
es facin servir
totes aquestes vies,
perquè hem aconseguit
realment arribar a l'alumnat,
que l'alumnat vegi
que aquestes vies són útils,
els ajuden
a resoldre conflictes
i que esperem
que puguin canalitzar
els futurs conflictes
que han de venir
per a aquestes vies.
Molt bé,
doncs just
que tinguis un bon dia.
Molt bé,
moltes gràcies.
Adéu.
A les 11 i 26
seguim el Just
de la Fusta.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Passen 4 minuts de dos quarts de 12 del matí, estem a la segona hora del magazin matinal de Ràdio d'Esvern.
el Just a la Fusta.
Ara ha arribat el moment de fer la secció mensual que fan els professionals i les professionals de la residència Vitàlia de gent gran de Sant Just d'Esvern.
El Just a la Fusta.
El Just a la Fusta.
Ara ha arribat el moment de fer la secció mensual que fan els professionals i les professionals de la residència Vitàlia de gent gran de Sant Just d'Esvern.
Avui tenim la Melania que ve també acompanyada d'una resident de la residència.
Hola, bon dia.
Hola, buenos dias.
Buenos dias.
Hola Melania, buenos dias.
Vienes acompañada hoy, con quién vienes?
A ver.
Hoy vengo con Lucrecia.
Hola, buenos dias Lucrecia.
Buenos dias.
¿Cómo estamos?
Buenos dias tenga todo, porque vengo de Sant Just.
Sí, estamos aquí en la radio de Sant Just.
Ah, bueno, estamos entonces.
Vecinito, vecinito.
Sí, sí.
Ah, sí.
La Melania és terapeuta ocupacional de la residència i ha vingut amb la Lucrecia.
I avui parlarem una mica sobre les diferències entre la integració i la inclusió.
A ver, Melania, explícanos un poco qué es esto cada uno de los términos, las diferencias.
Vale.
Bueno, cabe destacar que a principios de los años 80 se empezaron como a desarrollar varios modelos sociales para atender a colectivos que tuvieran necesidades especiales.
Y dentro de esto se empezó a hablar de integración e inclusión.
La integración en realidad fue como un primer paso hacia la inclusión, pero era como un colectivo con necesidades que se metía dentro de un contexto ordinario y se adaptaba a ello.
Entonces tenía que adaptarse, tenía que normalizarse.
Vale.
Y en cambio la inclusión es un paso más adelante porque es el entorno que se adapta a las necesidades de este colectivo.
¿Y cómo lo hace? Pues quitando barreras, formando a los profesionales para que puedan responder a estas necesidades. O sea, tenemos ahí ya un cambio.