This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Bé, a veure un moment que us heu d'ajustar el micro, ara.
Bé, aquest curs heu acabat les 3, segon de batxillerat.
La setmana passada us vau examinar de la CELE.
Com ha estat això de fer les proves amb les mesures Covid? Va, expliqueu-me.
Bé, jo crec que el fer les proves amb la mascareta per mi va ser una mica agobiant,
perquè amb els nervis i tot, aquí tenir una cosa a la boca que gairebé no pots ni respirar
i teníem una aigua, que anàvem de tant bevent aigua per deixar de portar la mascareta, però bé.
Jo has dit la paraula selectivitat i ja m'he tornat a posar nerviosa, imagina't.
Però bé, en veritat la clau de la selectivitat és anar tranquil, eh?
O sigui, jo penso que pel calor va ser una mica agobiant, però bé.
L'únic raro va ser que ens van deixar tots al mateix lloc tots els dies
i les classes eren més petites, però va estar bé.
Bé, suposo que també a les classes no hi, no ho sé, no hi deuria haver massa gent, no?
Entenc? També deixaven distàncies...
Sí, la veritat és que amb aquest tema tots van ser superrespectuosos
i van complir totes les normes de seguretat molt bé.
Com us van anar les proves, els exàmens? Com vau veure el nivell?
En el meu cas em van anar bastant bé, realment.
Bé, les notes ens les donen el 25 de juny, però realment tots vam sortir amb la sensació
que ens van anar bastant bé, no? Parlo ja per una mitja general, no?
I jo crec que realment la clau de la selectivitat és anar tranquil,
perquè tu només entrar ja veus allà a moltíssima gent supernerviosa,
que és molt fàcil que els nervis es transmetin entre tots,
i la clau és anar centrat, que portes un any fent tota aquesta matèria, no?
I doncs això, anar supertranquil, que saps que t'anirà bé, saps?
Sí, sí.
Dina, per exemple, en el teu cas, com vas trobar el nivell?
Sí, jo la veritat és que m'ho imaginava molt més complicat.
Et posen com molta pressió.
Sí.
Realment és un examen del que has estat fent,
no és el que ha dit ella, del que has estat fent durant dos anys de batxillerat.
Clar.
I jo el vaig trobar, després les notes ja les veurem,
però realment es posa molta pressió pel que és, jo crec.
I tu, l'altra, Júlia?
Jo, igual que la Dina, me l'esperava molt més difícil,
i mira que ja m'havien advertit que realment la selectivitat era més fàcil que batxillerat.
I no m'ho vaig creure fins que no vaig tenir l'examen endavant,
i vaig veure que es podia fer perfectament, o sigui, zero nervis.
De les assignatures troncals, de les obligatòries,
perquè suposo que cada una, en el vostre cas,
no sé si hi haureu agafat, suposo que un batxillerat diferent,
però en les troncals, per exemple,
es va començar dimarts de la setmana passada en llengua castellana,
dimecres vau fer català i anglès,
i dijous, història.
D'aquestes obligatòries,
quina creieu que va ser la que us va fer una clatellada més gran?
Home.
A veure, jo, sincerament, crec que totes em van anar mitjanament bé,
però la que va tenir així una mica més de polèmica
va ser la de llengua castellana, no?
Que, home, el tema de l'oxímoron i tot això,
doncs va tenir bastanta polèmica.
Però realment ja es va avisar l'Àngel Gallego,
que realment és la persona que fa l'ESPAU, no?
Que ens va dir que realment un error generalitzat no és un acert, no?
I que realment doncs hem d'aprendre que si nosaltres fallem
hem de tirar cap endavant, no?
Ens hem de capficar en que això és així i això és així.
Si no, seguir endavant i admetre que ho hem fet malament i ja està.
Amb dina, per tu també castellà?
Sí, a mi, castellà, potser també història, sobretot la part de les fonts,
però, bueno, va ser aquestes dues, les altres, les vaig trobar faciletes.
Sí, en el meu cas crec que matemàtiques amb atontolles una mica més del compte
perquè va ser una mica més rebuscadet, tema penallets i això,
però al final jo crec que m'ho he dret bé.
Ha estat un curs, hem de dir, una mica estrany, bé, en realitat els dos últims cursos.
De fet, vosaltres sou la generació que ha fet el batxillerat Covid, per dir-ho d'alguna manera.
Expliqueu-me, per exemple, cadascuna de vosaltres el vostre cas, per exemple.
Sé que la Dina és de Sant Just, però que estudia en un institut fora, a Barcelona.
A Barcelona. Quin batxillerat vas escollir, Dina?
Com han estat aquestes classes que has fet des que va començar la pandèmia?
Com t'has anat defensant aquests mesos?
Clar, jo vaig fer el batxillerat escènic i, clar, moltes assignatures sí que són teòriques i bé,
però assignatures com dansa, teatre, sobretot els mesos de confinament que era tancat 100%,
va ser un caos perquè fent dansa des de casa, amb la videotrucada, no vèiem la pantalla
i ara, durant aquest any, sí que, bueno, nosaltres per sol vam tenir només un dia a la setmana virtual
i ens ho anaven intentant adaptar perquè no ens coincidís amb les escèniques,
que ens coincidís amb assignatures més teòriques, però, bueno, ha costat poder muntar-ho,
sobretot projectes que teníem de fer obres, projectes de dansa,
que van quedar tots estancats per la pandèmia, però, bueno.
Entenc que no es van poder fer, no?
No, no, no. Aquest any hem intentat fer altres, però aquells ja es van quedar allà.
Júlia Inglés, quin és el teu cas?
El meu cas, bueno, l'he passat d'estar fent l'humanístic, aquest any em vaig passar al social
i les mateixes em costaven de per sí.
I amb el confinament, fer les classes online em va anar bastant malament.
I més el nostre professor va explicar superràpid i era molt difícil seguir aquesta classe
i altres classes també.
Però, bueno, bàsicament que les online, sobretot, el que més em va costar a mi
era que no parava de fallar el wifi, sempre els professors es quedaven penjats,
les classes no anaven bé, es feien més curtes
i era tot que et costava molt seguir la matèria en tots els casos.
I, bueno, al final, doncs ens hem pogut treure tots bé, però ha sigut un any dur.
I la CL, doncs, al final també ha anat millor del que ens esperàvem tots.
Perquè, Júlia, tu has estudiat a l'Institut de Sant Just, no?
Sí.
I quants alumnes, més o menys, vau presentar-vos a la selectivitat de l'Institut?
Doncs, tot el curs, menys tres persones.
Sí, sí, o sigui...
Que vindrien a ser més o menys una cinquantena de persones?
Sí, sí, cinquanta i pico, jo crec.
I, Júlia Lombardi, el teu cas?
Doncs, jo vaig fer el social als dos anys i la veritat és que ja en un principi ja tenia molt clar
què volia fer econòmiques, però, finalment, a segon ja em vaig canviar i vaig fer un gir
i vaig dir, doncs, ara voldré fer dret i faré dret i faré dret i em vaig capficar.
I, realment, a mi el que m'agradaria destacar, sobretot de tota la pandèmia, és la docència, no?
És a dir, jo crec que, en el meu cas, en la meva escola, he de donar gràcies a tots els meus professors
perquè, realment, sense ells no hauria sigut res possible.
O sigui, tots, en tots els moments, si voleu fer classes de rapes, videotrucades,
el que sigui necessari per preparar-vos millor,
òbviament, sempre, amb la nostra voluntat, no?, de voler,
doncs, sempre ens han ajudat moltíssim i crec que això també ens ha ajudat, doncs,
a portar-ho d'una manera més fàcil, no?
I jo, la veritat, que molt bé, molt bé.
Perquè, perquè les últimes classes, bueno, les últimes, les classes les feia totes ja presencials?
Sí, nosaltres, en el nostre cas, bueno, vam tenir molts pocs casos,
només ens vam confinar una setmana d'una noia que va donar un cas positiu,
però, en tot el curs, la veritat és que va anar tots superbé
i ells ens ho deien, que complíem tot molt bé, el dit,
i que, la veritat és que va estar molt bé, o sigui, en aquest cas.
La Júlia ve de l'escola Miranda
i, més o menys, quantes persones s'hi van presentar, de quants nois us vau presentar?
Sí, nosaltres érem 36, en total, que ens vam presentar
i, la veritat, que a quasi tots ens van anar bastant bé, per allò general.
I ara una pregunta una mica més general.
Què us sembla l'examen de selectivitat com a sistema d'avaluació per entrar a la universitat?
És a dir, que tot es concentri en un examen uns dies determinats?
Què en penseu? És un sistema just, el sistema de les notes de tall?
Home, això va ser polèmica, la veritat, i jo crec que és que tenen raó.
És a dir, el sistema educatiu, tant aquí a Espanya com a molts països,
s'ha de millorar, no?
És a dir, crec que l'examen de la selectivitat és una manera de veure que
nosaltres hem absorbit tots els conceptes,
però són conceptes que realment a nosaltres, a la carrera, que volem fer,
ningú els aplicarà, no? És a dir, no ens serviran al llarg de la vida.
Per exemple, sí que és veritat que les matemàtiques, en alguna manera, ens poden ajudar a raonar,
però hi ha moltes cases, com ens va dir la meva professora de castellà,
que et continua un punt per posar si és oxímor o no pleonasmo.
És una manera de, jope, doncs, fastidia una mica,
perquè realment a tu et va la nota, no en aquell moment?
O sigui, tu t'estàs fent un esforç molt gran per aconseguir un resultat
i després veure que et baixen un punt per posar una creu,
doncs, realment, fastidia bastant.
I què en penseu vosaltres, per exemple, Dina?
Clar, jo crec que, o sigui, són uns exàmens que durant quatre dies
et pot passar qualsevol cosa, et trobes malament,
estàs amb gent que no sap gestionar els nervis
i per aquests dies, quatre dies, no és ni una setmana
i ja no pots entrar a la carrera que vols només per aquests exàmens.
I és això el que ha dit ella, que molts exàmens que estem fent
no ens serviran per la carrera que volem fer.
Per tant, o sigui, just, no ho trobo gens.
I tu, Júlia, tampoc veus...
No, no ho veig clar, o sigui, no ho veig res just.
A més, jo, estant a la selectivitat, ho vam parlar molts companys i companyes,
que ens semblava com si fossin màquines.
Teníem la sensació de...
No es té en compte ni el nom de les persones.
Et donen una etiqueta, tu la poses i no es té en compte ni qui ets
ni com et dius, ni si t'has anat malament, si tens...
No sé.
És com molt...
És com en el cas d'història.
Molt fred.
Sí.
O sigui, tu t'aprens uns conceptes, o sigui,
t'aprens de l'any 36 al 75,
ho vomites a l'examen i és que el dia següent preguntes a la meitat d'alumnes
i quasi ningú se'n recordarà del que ha escrit a l'examen.
Ja, clar.
I aquest és el problema, realment, no?
Que nosaltres aprenem a memoritzar.
Exacte.
No aprenem a...
És un sistema molt memorístic, no?
Exacte.
Que no permet, doncs, no...
Potser no es valora tant el fet de saber reunir, el fet de...
El fet de saber comprendre, el saber de...
Bé.
Un altre tema, el de les notes de tall.
Quines carreres voleu fer vosaltres?
O no sé si us voleu agafar un any sabàtic.
Quin és el vostre projecte ara mateix de futur?
Bé, jo en el meu cas vull fer interpretació que no es necessita nota de tall.
Jo a la selectivitat només he fet la part obligatòria.
per si en algun moment vull fer una carrera, però no ho necessito per res.
Per tant, en un moment no...
Vols fer interpretació a un dinar?
Intentar Institut del Teatre, sinó Eòlia o al Col·legi del Teatre.
Ja que és bastant complicat entrar, només hi ha 12 places, això també és un altre tema polèmic.
12 places a...
12 places a l'Institut del Teatre i a Eòlia i es presenten 160 persones.
Caram.
Hem de tenir en compte que l'Institut del Teatre és l'únic lloc públic, no?, on es fa teatre.
Sí, sí.
És a dir, és com l'única universitat pública de teatre.
Sí.
I només hi ha 12 places.
Exacte.
Caram, difícil estar la cosa, però bé, tot és intentar-ho, presentar-se els exàmens.
T'has presentat els exàmens?
Sí, sí, sí.
I què tal?
Bé, m'han anat bé, però encara no sé...
No sabeu les notes.
Bueno.
Ja, espera.
Bueno.
Júlia Inglés, tu per on vols anar?
Doncs jo ja a primera d'atxillerat vaig decidir fer... que volia fer psicologia i per això vaig canviar-me el social.
I doncs jo vull entrar a psicologia a l'AUB, que espero entrar.
La sèrie m'ha anat prou bé, però clar, és això, no se sap.
A més, també hem dit que potser les notes de taí baixen, llavors si baixéssim per mi m'aniria perfecta.
Que és una nota alta la que es necessita?
Bueno, mirant el panorama tampoc és tan alta, però és un 9,3, però bueno, que s'intentarà arribar.
I si no, doncs mirar una altra carrera, intentar fer el salt l'any que ve i, mira, un any tampoc és tan aquesta edat realment.
Clar.
Si ho fas perquè tu vols fer una carrera, doncs fes-ho, lluita pel que vols.
I tu, Júlia?
Bueno, jo en el meu cas vull fer dret, si pot ser a la Pompeu Fabra, o sigui, jo ja he escollit com a primera opció a la Pompeu Fabra
i si no seria a la Universitat de Barcelona.
Però bueno, també és veritat que la Pompeu Fabra, no?, doncs té aquesta fama de que les notes de taí són bastant altes
i realment, doncs a veure si entro.
A mi la Célia ha anat prou bé, però també és el meu cas que jo havia d'escollir unes específiques, no?
Jo en el meu cas vaig escollir també matemàtiques, filosofia i a part economia, no?, també,
per intentar pujar i arribar a la nota que necessito, no?
Les que, clar, suposo que són assignatures que ponderen o 0,2 o 0,1 per poder tenir una mica més de nota.
Entenc, en Júlia, que la casa de la Dina ja ens ha dit que no va examinar-se d'específiques
perquè no li calia, però en el teu cas potser sí, no?
Sí, bueno, és que en el meu cas, o sigui, la meva nota és un 11,2, no?
I realment també, a mi molta gent sí que m'està dient que, clar, com hi ha una ocupació de...
Realment no t'ofereixen 268 places, però hi ha una demanda a 500 persones.
Clar.
Llavors, clar, realment, a tu et diu, a nostre, doncs realment, és que cada any pujan les notes de tall a la Pompeu Fabra.
Llavors, si et posa que és un 11,1 o un 11,2, tu has d'anar per l'11,5.
Perquè si vols entrar a l'obrada, has d'anar per aquella nota.
Ja, clar.
Llavors, doncs, bueno, a veure si va bé tot.
I, Júlia, tu també t'hauràs presentat específiques, no?
Sí, jo, justament a les mateixes que ella, perquè per psicologies, més o menys, bueno,
havia de dir aquelles uniques específiques, que són les uniques que em ponderaven amb el social.
I, en el meu cas, ho veig una mica més difícil, perquè la unica que em ponderaven 0,2 és matemàtiques
i empresa i filo és 0,1.
Per tant, és una situació una mica de risc, però bueno.
Ja, bueno, a veure què tal.
I, bé, ja per anar tancant l'entrevista, tema graduació, com ha estat?
Perquè, clar, amb mesures Covid tot està bastant restringit.
Ara sembla que ja es permeten fer més coses, però no sé si el mes de maig o principis de juny,
quan la cosa encara està una mica més verda, vau poder fer graduació.
Jo la tinc dimecres, precisament, perquè l'anàvem a fer abans de la selectivitat, com dues setmanes abans,
i la meva professora es va haver de confinar, la tutora, i era la que organitzava tot i ho vam haver de plaçar.
I aquest dimecres sabíem què podem fer.
Però podran venir pares, família...
No, en principi crec que no.
No, només estareu vosaltres?
Sí, i la nostra classe, només.
Molt bé, molt bé.
En el cas de l'institut, en Júlia, com ho heu fet?
Sí, la meva graduació va ser una setmana abans de la CLE, i va ser també en petit comitè, res de pares ni de famílies.
L'únic que va estar molt bé, que ho van retransmetre per online, en directe,
llavors va estar bé per això, perquè vam poder seguir, però, bueno, va ser en petit comitè, però molt bé.
I en el cas de la Miranda, com ho vau fer, Júlia?
En el meu cas, exactament igual que a l'institut.
O sigui, nosaltres ens vam dir, podreu fer la graduació, i tots molt contents ens van dir,
però no podran venir ni pares, ni germans, ni avis, ni res, òbviament.
Clar, tots ens vam quedar una mica aixafats, però realment vam pensar, jo, perquè realment tenim la sort, no?,
que, per exemple, els del 2002 no vam poder ni celebrar-ho,
estaven allà per al FaceTime o per al Meet i poc més.
I nosaltres almenys hem pogut, doncs, celebrar-ho i posar-nos als vestits,
que per mi ja és molt, i jo també vaig donar gràcies, no?, a tot el professorat.
Molt bé, doncs, ara, res, noies, us toca gaudir, que aquest serà, jo crec, el millor estiu de les vostres vides.
I res, esperar. Heu dit el 25 de juny?
Sí.
Doncs res, el 25 de juny, consulta les notes, us veig allà totes, consultant,
que sempre es col·lapsen i es pengen els programes i les webs de tot el sistema.
Molt bé, doncs, una abraçada a les tres, gràcies per venir, que us vagi bé i molta sort en el futur.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!