Molt bé, doncs ara mateix són les 11 i 20, seguim al magasin Martinal de Ràdio d'Esberna el Just a la fusta segona hora del programa.
Avui som dilluns 25 de gener del 2021 i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres el veí Sant Justenc, Jordi Selma, corredor i finisher del ral·li de CAR 2021.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Bé, doncs tots i totes tenim clar, Jordi, que en un ral·li d'aquestes característiques i en condicions tan extremes el més important és acabar, més que la posició.
Està claríssim que és acabar perquè la posició va condicionada en el tema de diners i o tens un equip molt, molt potent amb molts, molts diners,
que aquí a Espanya de moment no n'hi ha cap que tingui tanta potència, o gent com nosaltres, que anem a acabar, fem assistència dintre de la carrera,
pas tots els quilòmetres igualment i tot, però ajudes a la gent.
Clar.
Posem en context la gent, Jordi, perquè la teva categoria no és la que potser es veu més visible en els mitjans, la teva categoria és la dels camions.
Sí, no sé, encara no hem descobert per què no li donen tanta visualitat en els medis i, en canvi, és el que a la gent li fa molta més gràcia.
Sí.
Però, en canvi, no dona bombó, no sé per què, però no l'ha potenciat massa, no?
Perquè, Jordi, tu no és el primer cop que estàs lligat a aquest ral·li, tu ja fa anys, no?, que participes o que hi estàs vinculat d'alguna manera amb els Dakars.
Bé, ja fa cinc anys que estem damunt de les carreres amb el tema de camions i ara fa tres anys...
No, ara fa... aquest va ser el tercer any, però l'any passat vaig fer festa, no em van agafar.
Aquest any ja hem pogut anar-hi i és la tercera edició que el fem i es nota ja una miqueta el grau d'experiència, eh?
Es nota ja que tot ho veus una miqueta més fàcil que no pas al principi, dins de la seva dificultat, està clar.
Perquè parles en plural, estàs parlant del teu equip, com funciona el tema del Dakar?
Hi ha uns equips que poden entrar a fer la cursa, uns que no, què vol dir això?
Bé, en aquest cas, jo aquest any, el dia 25 de desembre, vaig haver de trucar a les 4 de tarda d'un equip català que anava al Dakar
i un dels seus tripulants de dintre la cabina va agafar el Covid a l'últim moment.
I em coneixen molt, que som del mateix ambient, i em van... es pot dir que fitxar, sense cap... sense res de diners,
però em van decidir que volien que anés jo amb ells, que això és un gran què, és d'admirar.
I ja, ràpidament, fer visat, canviar el tema d'inscripció, canviar el bitllet de vol,
fer la prova PCR perquè havíem d'anar avançant, i tot això es va fent 24 hores,
i al cap de 30 hores ja estàvem dintre l'avió volant cap a Aràbia.
O sigui que tu hi has participat en aquest 2021 una mica in extremis, és a dir, no hi havies d'haver anat?
Jo no hi havia d'haver anat i anava de rebot.
A l'equip on jo sempre he participat, que és el PBX, que són un equip de Madrid,
aquest any no hi havia camió per mi, perquè només hi havia un camió,
i és un camió que sempre porta un veterano de guerra, que és el Jordi Ginastà, un andorrà.
Llavors no hi havia camió per mi, aquest any no podia anar-hi, que no passava res, que ja està.
Però en canvi em va trucar a un equip català i, bueno, ho he explicat.
Va fer una mica l'anècdota, córrer ràpid, família, feina...
Clar.
Preparant tots els preparatius, bueno, va fer una cosa molt ràpida.
I en quina posició, no sé si es diu així, però en quin lloc vas estar corrent?
Com a pilot, com a copilot?
A dintre de la cabina sempre és recomanable que hi hagi dos pilots,
amb el mínim de nocions de mecànica, que és una mica necessari,
i hi hagi un copilot.
I en aquest cas el que va fallar era el del mig,
que és el que feia de segon pilot.
Llavors jo vaig anar com de segon pilot i ajudar amb el que faci falta.
Per això es demana que sigui un pilot, perquè saps molt bé el que el pilot necessita.
I a l'hora de veure perills, jo veia els perills abans que el pilot,
perquè tinc menys feina a fer.
I en algun moment vas anar canviant, vas anar fent relleu amb el pilot,
perquè hi havia moments que es va trobar malament,
va haver-hi un dia que estava molt marejat,
per això n'has dit que hi hagi un segon pilot dintre la cabina.
I amb aquesta gent, amb aquest equip amb el que vas córrer,
tu ja els coneixies amb ells?
Sí, sí.
Aquí a Espanya ens coneixem tots,
i a Catalunya encara més,
i llavors l'amo del camión és molt amic meu,
i el motiu que m'escollís a mi és que volia algú de confiança,
però tot és el que emana.
Dintre de la cabina ha d'haver-hi molta confiança,
molta complicitat, molt bona harmonia,
perquè són moltes hores d'estar junts,
i molts dies, molts perills, moltes alegries, moltes emocions,
i sobretot és notar de posar nerviós.
El nerviosisme és molt dolent en aquest cas.
Jordi, tu ens has comentat que es nota una mica l'experiència,
i que no és el primer cop que estaves en un Dakar.
Com ho has notat, això?
De quina manera has pogut preveure més contratemps,
i has pogut posar remei abans?
Com ho has notat?
Bé, més sultura, ho he notat.
La segona edició no vaig notar-ho,
aquesta tercera ho he notat,
molta més sultura, més tranquil·litat,
no t'amoïnes tant,
si passa alguna cosa ja ho solucionarem,
i avui dormo tres hores,
doncs bé, dormo tres hores,
menys nervis, menys...
No ho sé, he anat molt més tranquil,
i això ho disfrutes molt més,
la veritat és que això és molt més fàcil tot plegat.
Perquè, quin era una mica el dia a dia del Dakar?
Quin és el vostre dia a dia?
Mira, la categoria de camions comença sempre,
és l'última,
i vol dir que arribes a l'última.
Llavors, hi ha hagut dies que hem arribat a les 5 del matí,
i a les 7 o les 8 ja tornàvem a sortir,
hi ha hagut dies que hem arribat a les 8 del vespre,
i l'indemà sortíem a les 11 del matí,
que hem tingut dies de tot,
en general, tu surts, fas la teva etapa,
portàvem 4 clients amb recanvis dintre el camió,
per sort no ens han durat massa feina,
llavors no despoiem fer molts quilòmetres cada dia,
però ens vam trobar un dia, per exemple,
a les 9 a vestre,
que un client caterí ens va demanar
que el anéssim a buscar,
que estàvem al vehicle espatllat,
i el vam haver d'arrossegar 140 quilòmetres
d'especial, de pista de terra,
entre dunes i pista,
que va ser un dia que el vam arrossegar
unes 8 o 9 hores, aquest tio.
Llavors, clar, tot és molt més lent,
no pots córrer,
portes un tio eslingat al darrere,
és molt més perillós,
i va ser un dels dies que es variava 5 del matí,
per exemple.
Però vam fer que aquest pilot
pogués reenganxar-se el dia següent,
i això és una miqueta de la finalitat, no?
I que és clar que surts molt més cansat,
molt més...
Cada dia que passa esgotes més les teves assistències,
esgotes més les teves energies,
però això diuen que estan dur,
perquè són moltes hores i molta pressió dintre la cabina.
Clar.
Quants quilòmetres han estat de recorregut i quantes...
Un més o menys, ja, uns 7.600 quilòmetres.
I això en quantes etapes, en quants dies?
Això en 12 etapes,
que són uns 5.000, quasi 6.000 de terra,
els roes,
i els altres per asfalt,
que són els enllaços.
Va haver-hi una etapa que era de 460 quilòmetres
per dunes i pista, dunes i pista,
i després teníem 500 quilòmetres de carretera
fins a arribar al bivac.
Això suposa moltes, moltes, moltes hores.
I el fet que sigui per l'Aràbia Saudí,
quina experiència és, perquè Déu-n'hi-do?
Bé, culturalment s'obta,
perquè és una cultura molt diferent de la nostra,
visualment i de paisatge és espectacular,
molt, molt, però molt maco, molt,
i digne de veure.
Completament diferent al que és Sud-amèrica.
Tema de públic, no hi havia públic,
pot dir que hi havia un 1% de públic,
i en canvi a Sud-amèrica
era una barbaritat al públic que hi havia.
Bé, són cultures diferents.
El tema paisatges és digne de veure.
impressionant, molt.
Pel que fa a la duresa,
tu què prefereixes,
Amèrica del Sud, Aràbia Saudí?
Millor Aràbia,
perquè Amèrica era molt més...
Els últims anys d'Amèrica
era molt monòton,
molta sorra i sempre el mateix.
En canvi a Aràbia hem tingut molta sorra,
molta hamada,
que diuen que són descampats,
que tenen 30 i 40 quilòmetres de llarg,
que saps que pots anar molt ràpid,
molta zona de pedres, també,
molts rius secs,
o sigui, tenia molta varietat aquí a Aràbia,
cosa que a Sud-amèrica no en tens tanta.
Val.
I contra temps,
que ens has comentat que a nivell mecànic
no heu tingut masses?
Bé, vam tenir el tercer dia,
s'han fet tenir una varia de motor,
no sabíem què era,
ens vam espantar molt
perquè sonava com si un pistó no n'és,
que això és una cagada molt grossa.
vam anar al servei dels nostres mecànics,
i ens van dir que una vàlvula,
s'havia trencat un tros de vàlvula,
l'accento de vàlvula,
bé, és una història de mecànica,
i tothom ens va recomanar que no seguíssim,
però el jefe de l'equip va dir que sí,
que ni que rebentés el motor,
que ell volia seguir,
i per sort vam poder fer tot el decar
amb un 30-40%,
no, un 30% menys de potència,
que això és un mal de cap molt gros,
perquè quan hi ha dunes molt grosses
necessites tenir els 700-800 cavalls
que portàvem a sota,
però ho vam poder fer
amb un soroll molt lleig,
molt preocupats cada cop que sorties a l'especial,
però no, no,
la veritat és que vam sortir-nos-en
que ja és un gran cap.
I Jordi, al punt?
Quan sortíem del bivac cada dia,
tots els mecànics de tots els equips ens miraven,
jo sempre deia que ens miràvem
com si fóssim uns xais
que anàvem al matadero
i que ja tornaríem,
doncs igual.
I en aquest cas,
quan tornàvem,
tothom ens aplaudia,
perquè, hòstia, un dia més,
un dia més,
i sí, sí,
al final vam completar
els 9 dies que faltaven.
Perquè ara que parles d'això,
una mica com és la relació també
entre els corredors?
Suposo que, òbviament,
hi ha aquest nivell de competició,
no?, perquè al cap i a la fi...
Sí, però la relació és molt bona.
No, esteu competint.
La relació és molt amistosa.
Hi ha alguna petita rivalitat
entre equips espanyols,
per això sí que, bueno,
hi ha una miqueta més de rivalitat,
però la veritat és que
hi ha bona relació.
Sí que és veritat
que tot el que és món de diners
és un món molt lleig.
I el món de la competició
vol dir diners.
Vol dir patrocinadors.
Si pots agafar un patrocinador
tu ni li pots fotre o a algú,
això es nota una miqueta
que hi ha una miqueta
del risc i ràfia aquest.
Però m'imagino que
amb tot arreu on hi ha diners
el problema aquest sempre hi serà.
Però a nivell espanyol
has comentat que
ara mateix no hi ha cap equip,
no?, que estigui
tan fort consolidat.
No, bueno,
hi ha l'equip de PH Trucs
que és del Rafa Tibau,
hi ha l'equip de FN Speed
que també va posar un camió.
Aquest any hi havíem quatre
equips espanyols de camions,
n'hi havíem tres aquest any
dintre la pista.
I bueno,
això està bé,
i ens paràvem i t'ajudaves
i un dia li deixaves una rosa
i un dia per accedir la pista
te n'has d'oblidar
d'aquests problemes econòmics
que pugui haver-hi fora,
això te n'has d'oblidar.
Perquè has comentat també
que de fet una mica
les posicions van en funció
de l'economia de l'equip.
Això és així o és a dir que...
Sí,
quan més diners tens
més pots córrer
i més,
bueno,
perdó,
quan més córres
més trenques
i si trenques
has de tenir diners per reparar.
Llavors és imprescindible
tenir molts diners,
per fer una molt bona posició
has de tenir molts diners
per portar molts mecànics,
per portar molts recanvis,
per renovar cada dia peces
perquè si no és impossible.
I Jordi,
és més difícil
conduir un camió
que per exemple
un cotxe
o una moto?
Bueno,
això es porta a dintre.
No,
per mi no és difícil,
hi ha algú
que li podria ser difícil,
això,
cadascú
tenim les nostres habilitats
i jo en tinc una
que es porta camions
que a part
que és la meva feina
ho tinc molt per la mà
i m'apassiona.
Clar,
hi ha gent que és pilot
de cotxes
que ha provat camions
i diu que ho considera
molt difícil.
Bueno,
això suposo que són
les habilitats
que té cada un.
Perquè el teu dia a dia,
a banda del Dakar,
la teva professió
està lligada
amb el món dels camions
d'alguna manera o altra?
Sí,
el món dels camions
i les excavadores,
per això
m'agraden els camions,
llavors
estic tot el dia
sobre camions
o excavadores
i llavors ja,
bueno,
és el meu dia a dia.
Per això
quan agafes un camion
de carreres
per mi és una cosa,
bueno,
estic acostumat
a estar sobre bitxos
amb molts cavalls
i molt grossos.
I com entrenes
al llarg de l'any?
No,
no s'entrena.
No,
agafes algun dia
el camió
i fas alguna pista,
algun circuit tancat,
però per capritxo,
no per entrenar-te,
perquè no,
bueno,
no tens,
a Catalunya
no està preparada
per tenir espais
per entrenar,
llavors,
bueno,
bé,
potser els...
Està una miqueta bé,
no cal ser cap meravella,
però que estiguis
una miqueta en forma
i n'hi ha prou.
Potser els cotxes
i les motos
sí que tenen
més facilitats
per practicar
en alguns tipus
de circuits,
però clar,
és que els camions
ho teniu més difícil
en aquest sentit.
Està més complicat
per per exemple
el motiu
que destrosses
molt els circuits.
I a Espanya
hi ha dos o tres circuits
que pots anar,
però val molts diners
llogar-los
perquè les rodes
els camions
llaures molt
els circuits,
cosa que un cotxe
no ho fa.
I el que fas
és que llavors
en careix molt tot,
llavors el que fas
és no entrenem,
vull dir,
que les coses
que a tu t'agraden
les portes dintre
i no cap practicar
massa.
Perquè tu tens camions
de la teva propietat?
Jo tinc un camión
propi de carrera
que en moment
no he anat mai
al de cara amb ell
i no tinc masses
ganes d'anar
al de cara amb ell
perquè si pots
anar sempre
amb un equip
està molt bé
anar a poder
anar amb un equip.
Tens molt menys
mal de cap,
menys nervis,
jo anava allà
i hi havia un director
d'equip
i hi havia
els mecànics,
jo només m'encarregava
de fer la feina
bé dintre del camión.
El dia que anem
amb el meu camión
serà el teu camión,
seran els meus mecànics,
seré jo el jefe d'equip,
seran masses coses juntes.
Això t'agradaria
per això,
anar amb el teu camió,
amb el teu equip?
Sí,
perquè talles més
el bacallà
i pots decidir
més coses
però no em treu la son,
o sigui,
si puc anar sempre
amb camions d'altres
no em faria greu,
no passarà.
I costa molt
de mantenir en temps
un camió
d'aquestes característiques.
Bé,
nosaltres
som un grupet
d'amics
que gestionem el camió
i llavors no ens costa
perquè ens ho fem tot nosaltres.
I has de pagar mecànics
per molts diners.
Bé,
nosaltres som un equipet
de quatre persones
que hi ha un mecànic
que domina la hidràulica
i motors,
l'altre domina
la part pneumàtica
i tot això ens ajuda
a fer-ho molt més fàcil.
Clar.
I Jordi,
les experiències
més dures de la prova
per tu?
Perquè clar,
entenc que els corredors
no sou aliens
a les notícies
que van passant.
És veritat
que aquesta edició
també hi ha hagut baixes.
Sí.
quan escolteu
que hi ha
companys vostres
doncs bé,
que acaben morint
o que no poden
acabar la cursa,
com ho rebeu això?
Quin és l'impacte
que sentim?
Bé,
la veritat és que no te n'enteres.
Jo m'ho vaig enterar
perquè des d'Espanya
m'ho van dir,
però home,
si el coneixes
l'impacte és més fort,
quan no el coneixes
sap greu
perquè dius
mira aquest francès,
el Pierre aquest,
aquest tio amb 52 anys
sap greu,
però tampoc no pots
amargar-te massa
perquè llavors
ja penses
que què fas aquí,
no?
i que és veritat
que amb camions
la perillositat
és molt menor.
Les motos
són molt perilloses,
els quats
són molt perillosos,
vehicles de quatre rodes
ja no ho sap tant
i camions
ho són molt poc.
No vol dir
que no et puguis fer mal,
però arribar a perdre la vida
és molt complicat,
eh?
Molt.
Val.
I a part que...
Fem puntes de velocitat
de 140 km per hora,
que és molt ràpid,
i anem moltes hores
al cap del dia
de 140 km per hora
per pistes de terra,
i quan has de fer anar
els camions
s'han anat molt bé,
són molt segurs,
els acabes parant.
Clar,
no és el mateix
anar en un camió
que sembla
que estiguis
com més protegint,
no?,
que en una moto
que sembla
que a qualsevol topada
pots acabar sortir volant,
pràcticament.
Ja sabem que les motos
la carroceria
és el propi pilot
i admiro,
jo quan veig
els pilots de moto
els admiro
perquè aquesta gent
sí que són gent valenta,
nosaltres no som ningú,
nosaltres anem tres amics
dintre un camión,
sí, sí que fa,
és una màquina molt pesada,
molt bé,
però la rosa
també és molt grossa.
però en canvi
una moto
es troba una rasa,
es troba una pedra,
per això l'hem passat
per morir el Paolo,
aquest any el Pierre,
sempre hi ha hagut accidents
i van a 160 per hora,
una caiguda,
són greus,
acaben sent molt greus.
I ja per anar tancant,
Jordi,
com va començar
per això
la teva passió
pel Dakar
o la teva primera oportunitat
per anar-hi,
com va sorgir?
Bé,
la primera oportunitat
vaig començar l'any 2015
anant a l'equip Epsilon,
que és un equip de,
el primer equip espanyol
que ha anat al Dakar,
amb camions,
un equip només de camions,
vaig començar a anar a sopar
amb ells cada dijous,
i vaig fent l'amistat,
i jo des de ben petit,
amb els meus pares,
els deia que de gran
aniria al Dakar,
sempre ho deia,
sempre,
que els meus pares,
els que pensen res de mi,
que era normal,
tan petit,
i fins que va arribar
l'oportunitat
de poder anar al Dakar,
la gent ja t'ha conegut,
tenir el teu propi
que anem de carrera,
tens una mica un aval,
que veuen que no és un capritxo,
sinó que tu vas en sèrio,
un segon any
poder-hi anar,
ara aquest tercer any,
bueno,
a poc a poc
hi va una lletra
i ens anem posant
tots al nostre lloc.
Molt bé,
doncs,
Jordi,
felicitats per haver
pogut acabar la cursa,
per poder haver acabat
el ral·li Dakar,
que ja és molt
haver estat finisher,
i bé,
suposo que
això també
serveix per agafar forces
i per animar-se
de cara
a la propera edició,
també,
a participar-hi.
Bueno,
no fan falta
massa ganes,
perquè ja hi són dintre,
no cal que m'animi massa
perquè ja hi tornaria,
si pogués.
Sí,
ara mateix també,
eh?
Sí,
sí,
un cop,
quan estàs allà
estàs pensant
que què collons fots aquí
i en canvi
quan estàs per l'avió tornant
d'hi,
hòstia,
a veure si no hi puc tornar,
o sigui que...
Sí,
això passa a moltes coses,
eh?
Passa a moltes coses.
Sí,
sí,
per això,
per això.
Com pateixes és quan dius
què faig aquí,
no?
Clar,
exacte.
Com cop ja no pateixes,
ja l'ésser humà tenim capaç
d'oblidar les coses dolentes.
Exacte.
Molt bé,
doncs Jordi,
gràcies per agafar-nos el telèfon,
ha estat un plaer poder parlar amb tu.
Felicitats de nou
i ja seguim la setmana.
Doncs moltes gràcies.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Hem parlat amb Jordi Selma Veí,
Sant Justenc,
que ha fet,
ha acabat l'edició 2021
del Reli de Car,
que s'ha celebrat aquesta edició
a l'Arabia Saudí.
D'aquí pocs minuts
parlem amb l'àstrid del celler
de Can Mata,
que ens farà una ressenya
d'un bí.
i ja seguim la setmana.
i ja seguim la setmana.
Hi ha un món
outside your phone.
If you see the bright side,
you'll be free.
Tu barra mami
és al millor regal que a ti.
Let's forget it tonight.
You will see.
Tu barra azú
és al millor regal que a ti.
Let's forget it tonight.
Agua.
Puc estar-me fent res,
igual que ho fan les flors.
believe in me
it's the best present
that I have.
Vaig sempre tant de pressa
que no ho veig.
Vull atrapar-ho tot
i ara conformo al menys.
Yeah.
Your days and your
na-na-na-na-na-na-nights
running and running away
de la teva pell
de la teva pell
de la teva pell
no fuig.
Tu vas a'm portant segur.
Ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-i
no m'oblidis mai.
No t'oblidis mai.
No t'oblidis mai
d'on vens.
If you see the bright side,
you'll be free.
Trobar-me a mi
és el millor regal que tinc.
Vinga, doncs,
amb aquesta melodia
dels Stay Homers
passem a parlar
amb l'Astrid Goldstein.
Trobar-me a tu
és el millor regal que tinc.
If you see the bright side,
I'll be free.
I'll be free.
Ja tenim l'Astrid al telèfon.
Hola, Astrid, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Ens agraden els dilluns
perquè després de les entrevistes
sempre parlem amb tu
i ens portes un bon vi.
I, escolta'm,
ressenyes amb bons vins
al darrere
sempre ens agraden.
Escolta'm,
què ens portes?
Sí, per acabar la jornada.
Bueno, mira.
La jornada,
la matinera.
La matinera, exacte.
Què ens portes avui, va?
Doncs mira,
avui us porto un vi del Priorat,
que a més hi ha dies que no el fèiem,
estàvem fent ruta bastant per aquí,
l'altre dia vam anar una miqueta més lluny
i sempre retornem al Priorat.
Que bé, escolta'm.
A més, estava pensant fa una estona,
dic, ostres,
avui crec que hi hauríem de posar
una petita secció de música
amb aquest vi
i crec que amb la que tenies ja
posada ara fa uns segons,
és l'entrada perfecta.
Per què?
Ai, com el relaciones
amb la música que teníem
dels Steve Homes?
Alegria.
Alegria, eh?
Alegria.
Això ens toca en els dilluns aquests
així una mica lletjos
de color.
Sí.
I per això em toca a mi
afanyar-me amb el vi
i...
i arreglar-ho tot, no?
I avui, pensant en música,
doncs,
l'has escollida,
o sigui,
fèiem una bona presentació.
Te'n recordes que abans
l'Arnau sempre et deia
posa música per aquest tros
de llibre?
Sí, sí, sí, sí.
Doncs, potser aviat
també hauríem de fer-ho
amb els vins,
però mira, avui
t'has avançat.
T'he enviat una imatge...
Sí, molt bé,
me l'has passat, sí, sí.
No sé què t'abocaria.
Ja?
Doncs, és una imatge
així com curiosa,
amb una imatge
molt artística, veig,
com amb molta personalitat.
I diferent.
Sí, sí, sí.
És una ampolla
una mica estranya,
la veritat,
perquè és blanca,
o sigui, no blanca
perquè el que hi hagi dins
és blanca,
o sigui, l'ampolla
és blanca
i aquest dibuix
que està...
Bueno, és en blanc i negre,
de fet.
Està fet com així.
Exacte, totalment trencador,
diríem...
És un vi sense etiqueta.
Sí.
Té un dibuix.
És exacte,
no té l'etiqueta,
és simplement el dibuix
posat a sobre de l'ampolla
que l'han fet de color blanc,
suposo que perquè es vegi
el dibuix i el nom del vi.
Exacte.
Sí que té una contraetiqueta,
però no...
Com que queda al darrere,
no sempre és el més visual.
Però sí,
té etiqueta
i que ens diu el que és.
Realment,
per si un priorat,
primera...
La primera sensació seria...
Uau, què és això, no?
Parlem d'una zona
en què normalment
sempre han estat
unes etiquetes
i un tipus d'ampolla
que era així
una miqueta més seriosa.
Sí que amb els últims anys
el disseny ha anat fent
de les seves
i han trobat realment
etiquetes
molt ben treballades,
molt boniques,
però aquesta,
jo diria que és la que trenca...
Jo diria que és la que...
dins del que tinc jo al celler
és la que més trenca
amb tot
i sobretot amb tòpics, no?
I sobretot
amb aquella imatge
que tenim dels vins negres
del priorat
de trobar-te
una ampolla
de color blanc.
Clar, és que és...