Entrem doncs en aquesta segona hora
ara que passen 5 minuts d'un quart de 12 del matí
i seguim amb aquestes entrevistes que us anem proposant cada setmana
avui parlem d'un tema, d'una exposició
que podeu veure fins al 30 de novembre
al Centre Cívic Soledat Sants a Masllui
Es tracta d'Indestructibles, una mirada a la generació del futur d'Àfrica
Un llibre coeditat per Alfons Rodríguez, fotògraf
i també Xavier Aldecoa, periodista
el qual ha afegit el text en aquest llibre
Jo tinc el llibre per aquí al damunt
i avui tenim amb nosaltres Alfons Rodríguez
fotògraf d'aquesta obra, d'aquest llibre
Alfons, bon dia
Bon dia, què tal?
Bon dia, gràcies per venir fins aquí, fins l'emissora
per explicar-nos una miqueta més sobre aquesta exposició
que, com deia, podem veure al Centre Cívic Soledat Sants
fins al 30 de novembre
Indestructibles
Podem fer una mica un resum
és aquest projecte improbable
que li deieu així
improbable
que són
o la intenció era documentar la història
de 10 nens i nenes
de 10 països africans
per ensenyar una mica els reptes
del seu dia a dia
dels assoliments
del que aconsegueixen en aquest país
que està en constant evolució
i que així ho plasmeu
tant en text com en fotografies
amb aquest llibre que tinc aquí
que després hi entenem una mica
una mica en detall
sé que més o menys la idea va sorgir
cap a abans de la pandèmia
ara que la vida s'ha marcat abans
i després de la pandèmia
va ser abans, oi?
va ser cap al 2018 potser?
Sí, sí
va ser abans
fins i tot una mica abans
el 2018
allà és el
el gen
o sigui
ja està d'embrió una mica
del projecte
en aquelles
en aquelles dates
ja
ja
de fa bastants anys
però bé
després
de fet
el que hem fet ha sigut
doncs viatjar
acabar de
més o menys guionitzar-ho tot
i bueno
acabar viatjant
durant quasi dos anys
per deu països
diferents de l'Àfrica
intentant
eh
posar exemples
del que podria ser
la propera generació
de la generació del futur
d'africans i africanes
és un
és un continent molt jove
i creiem que
focalitza en els més joves
en els nens i nenes
nois i noies
del continent
era una bona idea
per apropar-los
a la nostra societat
no?
per apropar
que al final
els seus anells
o els seus desitjos
el que busquen
no?
els seus objectius
no són massa diferents
dels nostres
en les primeres pàgines
del llibre
que el tinc aquí
me l'ha deixat
la Lua
que me l'ha deixat
per poder mirar
i de més
en el principi de tot
que expliqueu
doncs una mica
les vostres peripècies
no?
des de
com heu viscut
els entrebancs
que heu tingut
també
a l'hora de poder
arribar als llocs
a fer aquest reportatge
i de més
hi ha un tros
que diu
seguimos adelante
o no?
indestructibles
és la mateixa resposta
a aquesta pregunta
mil vegades
sí
perquè
bueno
és un projecte
en realitat
és un projecte
molt artesà
és quasi un treball
d'orfebre
perquè
clar
són
són molt països
amb casuístiques
molt diferents
amb uns recursos
diguem-ho així
limitats
tot i que
hem tingut
molt
molts
recolzaments
de diferents
entitats
però
al final
tant de temps
i tants
viatges
i tan complicats
comporten
que acabi sent
un treball
molt
com et deia
molt
artesà
al final
el treball
de reporterisme
o de periodisme
o de fotoperiodisme
com li vulguis dir
és sempre
una mica així
és una cosa
molt
sobre la marxa
no?
és
veure-les venir
tenir sempre
un pla B
per si que es falla
l'A
que moltes vegades
falla
s'ha d'improvisar
molt
però dintre de tot això
estem acostumats
vull dir
és com una mena
ordenada dintre del caos
de treballar
en aquest sentit
Quins deu països
vau arribar
a visitar
en aquests
gairebé dos anys
comentaves
del viatge?
Sí
al final
hem fet
un recorregut
per una part
d'Àfrica
és a dir
a l'est
a l'oest
al nord
al sud
i hem estat
a Cabo Verde
a Gàmbia
a Guinea
a Visau
al Xat
a Etiopia
a la República Democràtica
del Congo
a Mozambique
a Madagascar
i no sé si
s'ha volgut
algú
a Mali
hem intentat
una mica això
de fet
bé
el que et comentava
és només una distribució
geogràfica
sinó també
per temàtiques
o per casuístiques
són temes
o sigui
que ens parlen
són històries de pell
són històries
que parlen
amb noms i cognoms
de nens i nenes
nois i noies
però també
que toquen temes
molt transversals
i generals
que es donen
a tot el continent
i fins i tot
fora d'aquell continent
nosaltres
ens hem focalitzat
a l'Àfrica
perquè és una mica
un continent ple d'estereotips
i marcat molt
per idees preconcebudes
que tenim
i també
ens agradava
trencar una mica
amb això
o sigui
jo soc
Xavier Aldecoa
com tu has dit
és periodista
però és corresponsal
a l'Àfrica
ell coneix
tot el continent
molt a fons
és expert
bastant expert
en tot el que
es podria dir
de la seva geopolítica
i la seva
la seva pròpia
idiosincràcia
és a dir
de la gent
dels africans i africanes
i jo treballo
a tot el món
però és veritat
que he treballat
moltíssim
a l'Àfrica
també
he viatjat molt
des de fa
més de 25 anys
al continent
i a final
era una mica
un intent
això
podríem dir
de
pujar en exemples
a través
d'històries
amb noms
i com noms
temes
que els hi passen
a ells
però que també
ens passen
a nosaltres
volíem trencar
també
aquesta idea
preconcebuda
que tenim
que sempre
són víctimes
dels africans
i no és així
moltes vegades
no ho són
i encara que ho siguin
no es tracta
de posar
l'èmfasi
o de posar
una mica
el focus
en què els hi passa
sinó en què fan
amb allò
que els hi passa
i això crec que
és el que hem intentat
des del començament
del projecte
són 10 històries
però com heu arribat
a estirar el fil
de cada
és a dir
a l'hora de contactar
amb les persones
d'arribar a estirar
de la seva història
que també us ho vulguin explicar
compartir
no?
és a dir
que es vulguin implicar
en el projecte
com ho heu arribat
a assolir
imagino també
que en Xavier
tindrà també
més a la mà
o més contactes
potser
o pot arribar
sí
de fet
bé
ha sigut
que la història
és diferent
ja han arribat
històries
a través meu
també han arribat
històries
a través del seu
vull dir que al final
és un compendi
de coses
i sobretot
de l'experiència
que tenim
de treballar
al continent
al final
hi ha molta gent
que ens ha ajudat
a arribar
a aquestes històries
i altres han sortit
una miqueta
quasi quasi
sobre la marxa
o de contactes
amics
personals
que tenim allà
al continent
com per exemple
la història de Congo
que va arribar
a través d'una persona
que coneix
el Xavi d'allà
i bueno
és la història de Congo
dels dos nens soldats
que és una història
de les més complexes
de les que podríem dir
que és més difícil
d'arribar
perquè
és un grup rebel
i són dos nens
que quan vam explicar
la història
eren soldats
en actiu
vull dir
no són nens soldats
reintegrats
a la societat
que és més fàcil
d'arribar
a través d'ONGs
o d'agències internacionals
vull dir
que era molt
era com molt casolà
arribar allà
i al final
vull dir
no hi ha un mètode
concret
simplement és
la pròpia mètode
del reporterisme
a l'Àfrica
podríem dir
fins i tot
també
a altres llocs
però sobretot
a l'Àfrica
que és allò que
tot sembla
que mai sortirà
fins que hi ha un moment
que tot eclosiona
i llavors tot és molt fàcil
i funciona una mica així
que és el que hem intentat
d'alguna manera
treballar dintre
dels nostres paràmetres
que coneixem
i que ens dona
la nostra experiència
Quins peribles
heu passat
heu viscut
han estat
dos anys
de viatge
no sé si interromput
o seguit
però
quins peribles
heu passat
en el llibre
si podem llegir
algunes d'aquestes històries
de canviar
de guia
o de persona
de confiança
que us pugueu moure
d'haver d'ensenyar
la motxilla
moltes vegades
davant de la policia
o davant de gent armada
quins peribles
heu passat
Bé
de fet
jo crec que
nosaltres sempre
el que hem intentat
des del bon començament
és que els protagonistes
i aquestes històries
tinguin
el seu protagonisme
a prop
i mai ens posem
davant nosaltres
per això no ens agrada
massa parlar
de què ens ha passat
o què hem viscut
però al final
a nivell d'anècdota
és evident
viatjant
de qualsevol manera
que viatgis
sempre t'acaben passant coses
perquè
és com una
com una petita
o fins i tot
com una gran aventura
has d'agafar
transports
públics
transports
locals
has de conèixer gent
que no tens ni idea
d'on et portaran
o qui són
moltes vegades
l'idioma
potser una barrera
l'idioma
per això
clar l'idioma
bé
Àfrica es divideix
en grans zones
idiomàtiques
a nivell
de la seva influència
colonitzadora
que són el francès
l'anglès
i el portuguès
i al final
amb això
et mous en un cert
àmbit
del país
però quan arribes
a segons
a on
o a quin lloc
o a quin punt
o a quin cercle
concèntric
de la teva història
molt al nucli
doncs ja potser
que llavors
et trobes
amb què?
Són llengües
llenguatges locals
idiomes locals
llavors sempre
has de fer-te
acompanyar
o d'anar
amb una persona
local
que nosaltres
en tinguem fixer
que són els que
ens faran
les traduccions
hem de recordar també
que aquest projecte
no només és una expo
o un llibre
és també
un llibre fotogràfic
un llibre
de narrativa
periodística
és un espectacle teatral
que ja s'està produint
és un documental
que ja està funcionant
bastant bé
a nivell de festivals
i que tard o d'hora
acabarà sortint
amb alguna plataforma
vull dir
és un projecte educatiu
que va per escoles
i per centres culturals
pels més joves
amb una sèrie
de
diguem-ne
de material escolar
perquè els mestres
puguin treballar
amb els nois i noies
d'aquí
de les nostres ciutats
en fi
que és una
nosaltres li diem
un projecte transmedia
d'alguna manera
és un web
també ja hem fet
un àlbum il·lustrat
és un projecte
que abarca
molts formats
de difusió
perquè és el que pretenc
és un projecte
que pretenc ser
educatiu
dintre de la seva
una mica
dels seus objectius
o fins
i en definitiva
vull dir
es tracta una mica
d'això
de traslladar
uns coneixements
o de traslladar
uns missatges
que ens donen
la gent que està allà
a l'Àfrica
africans
els nens i nenes
africans
i traslladar-ho cap aquí
perquè d'alguna manera
acabem apropant-nos
a ells
i això era el nostre objectiu
sempre ho ha sigut
és el bon començament
l'heu assolit
sentiu que l'heu assolit
sí
estem molt satisfets
perquè l'acollida
fixa't que aquesta expo
que veurem aquí
a Sant Lluís
ja l'han visitat
a prop de 100.000 persones
100.000 persones
a més de 30 ciutats
de molts països
de diferents països
Brasil
Bèlgica
Gàmbia
a tot Espanya
vull dir
al final
això
et dona una idea
que hi ha un interès
que Àfrica en realitat
no és una cosa
que estigui marcada
per uns estereotips
que tothom gira
gira la mirada
perquè
és el que sempre escoltem
i el que sempre ens expliquen
i al final
el fotollibre
es va esgotar
vull dir
la prova
que ara ja hi ha
una productora
fent aquest espectacle infantil
basat en el projecte
avui tot això
ens indica
que ha tingut
una trajectòria
i que l'està tenint
encara en el present
tot i que ja fa
més de dos anys
que el vam acabar
el projecte
i això
evidentment
és molt satisfactori
per nosaltres
perquè és el que intentem
arribar
per què fem nosaltres
aquestes fotos
o aquestes filmacions
o
el xavi
per què escriu
els seus llibres
doncs
d'alguna manera
per arribar
quanta més gent millor
i quan vau començar
el projecte
teníeu aquesta idea
que fos un projecte
transversal
360
o transmèdia
que comentaves
la voluntat ja era aquesta
o a mesura de
podríem dir
de l'èxit rebut
heu anat ampliant
sí
teníem aquesta idea
sí
sí
per ser sincer
nosaltres
des del bon començament
ja pensàvem que
com a mínim
el que faríem
seria
una exposició fotogràfica
tots els reportatges
a premsa
ràdio i televisió
que ha sortit
a molts
ara no
no et podria dir quants
però ha sortit
a National Geographic
al País
a la Vanguardia
a diferents llocs
i
volíem això
evidentment
perquè són reporters
nosaltres fem la nostra feina
per publicar-la
però també volíem això
sobretot
una exposició fotogràfica
i com a mínim
un fotollibre
i un llibre
de periodisme narratiu
però després
s'han anat incorporant
altres idees
que han anat sortint
que ens han proposat
de fer
i això
indica que
el projecte
està més viu que mai
i que el que nosaltres
intentàvem
amb un bon començament
que era
tindre una certa repercussió
portar aquestes històries
de la Cati
del kanji
de tot
els indestructibles
que nosaltres els diem
doncs que al final
bueno
és una cosa que interessa
la nostra societat
vull dir
hem estat
exposats
a Brussel·les
a llocs
vull dir
molt significatius
i després
als nostres
barris
no
que també
això és molt important
no
per exemple
amb el projecte educatiu
que és una exposició
molt més senzilla
però que a la vegada
és molt més portable
als llocs
no són marcs de fusta
com aquesta que veurem
aquí a Sant Just
doncs que ha arribat
a llocs molt
concrets
d'àmbit molt local
que això és el que
també volíem
al principi
sobretot
això
vull dir
podíem fer un llibre
que s'ha venut
a diferents països
del món
però que després
aquest projecte
arribés
per exemple
aquí
jo soc d'aquí
i soc d'esplugues
però faig molta vida
a Sant Llius
també
són els meus barris
on vaig cada dia
a comprar
o a passejar amb el gos
o el que sigui
són els meus barris
i això indica
que
no sé si que nosaltres
ho hem fet bé
això ja no depèn de mi
dir-ho
però sí que indica
que la gent
que el projecte
ha tingut molt bona acollida
per part de la gent
i bé
això és el que intentàvem
des de bon començament
aquesta
intentar
doncs entrar
dins de les cases
sobretot dels més joves
i això és una cosa
que ens ha interessat molt
és a dir
portar
fer aquesta mena
d'acorda
perquè els joves
d'aquí
l'estiressin
i arribessin
d'alguna manera
a connectar
amb els d'allà
aquests ponts
que en diem
moltes vegades
perquè la gent
jove d'aquí
pugui conèixer
la gent jove d'allà
i què té
l'Àfrica
com a continent
que potser no tinguin
d'altres
o per què
vau escollir
i vau decidir
a banda
que el Xavier
és corresponsal
també en aquest continent
però què té
què ha tingut
de diferent
que us ha
tret
o us ha
captivat
per anar allà
a treballar
a indagar
a investigar
a conèixer
i a retratar
com tu bé has dit
el Xavier
és corresponsal
allà
ell coneix
molt bé
el continent
jo crec que és
una de les persones
que més coneix
el continent
actualment
al nostre país
jo diria
que
ha sigut
una mena
de fusió
és a dir
jo sempre he treballat
al continent
des de fa
més de 25 anys
que porto
treballant
al continent
tot i que
la meva feina
m'ha portat
a diferents llocs
m'ha portat
als 6 continents
del planeta
però
sempre
he tingut
una especial
predilecció
pel continent
africà
i no sé
ben bé
què és
però
potser
el que
et diu
qualsevol
escriptor
del continent
o qualsevol
viatger
que hagi estat
allà
és un continent
molt
apassionat
és a dir
quan el coneixes
és difícil
de sortir-ne
és a dir
pots sortir
però hauràs
de tornar a entrar
probablement
sempre hi ha alguna
cosa que
et convida
a tornar
al continent
africà
no sé
si és
probablement
sigui la seva gent
per sobre de tot
i també
com no
la seva
pròpia casuística
aquesta manera
d'entendre
la vida
allò que
diuen
sense
insisteixo
sense fugir
un cop més
dels drames
perquè hi són
però
la realitat
és que
li saben
donar la volta
els africans
i les africanes
li saben
donar la volta
tot aquest drama
i no es tracta
d'ajudar
sinó
d'escoltar-los
moltes vegades
es parla
del continent
silenciat
del continent
invisible
no
això no estem
d'acord
en absolut
ells estan allà
i només cal
aixecar la mirada
per veure'ls
i només cal
escoltar-los
perquè
ja hi parlen
i ja et diuen
les coses
el continent
n'Àfrica
està evolucionant
constantment
i molt
i molt
positivament
el que passa
és que
moltes vegades
no ens fixem
passem
passem
una mica
de puntetes
o passem
per sobre
i no ens fixem
en aquell
continent
és un continent
que té
molt a dir
i que segurament
tindrà
molt a dir
en el futur
un parell
de qüestions
també
indestructibles
si mires
la definició
és qualsevol cosa
que no pot ser
destruït
que no pot ser
descomposat
és a dir
que no hi ha manera
d'eliminar-ho
o de dissoldre'
podríem dir
la definició
més de diccionari
això per un costat
i per l'altre
de totes les fotografies
que teniu al llibre
se'n veu
una quarantena
crec que són 44
en concret
l'exposició
de Soledat Sants
com heu fet la tria
dos preguntes en una
això és molt difícil
fer aquesta selecció
aquesta edició gràfica
aquesta feina
aquest exercici
és complicadíssim
és més que tot el projecte
gairebé
això em va tocar a mi
evidentment
una mica
comenta-ho
amb el Xavier
però em va tocar a mi
perquè jo he portat
sempre una mica
la direcció
més d'imatge
de tot el projecte
i va ser molt complicat
perquè
com podeu imaginar
tinc milers
d'imatges
tinc milers
de fotografies
si no et volia preguntar
quantes
però ho tenia apuntat
no li preguntaré
perquè
potser no sap exactament
no sé la xifra
no la sé
però imagina't
imagina't
onze històries
deu països
i potser milers
en cada una
de les històries
multiplica
i aquí tindràs
una xifra
de molts números
però a part
està tot el vídeo
és a dir
està tot filmat
en vídeo
perquè hem fet
el documental
vull dir que
això implica
una dedicació
visual absoluta
i també
de coneixement
de l'entorn
al final
és un projecte
que està basat
en la narrativa
o sigui
som contadors
d'històries
cadascú
a la seva manera
però
és el mateix
no hi ha tanta diferència
i
a partir d'aquí
això implica
que
que tindre
que escollir
potser
per cada tema
entre centenars
o
un parell
de milers
de fotos
o tres mil fotografies
sempre és molt complicat
però ho has aconseguit
tenim una
aquesta petita mostra
potser
ho he aconseguit
però no sé si és la millor selecció
això sempre quedarà
una mica
pendent
perquè tinc
disdús plens
de fotografies
d'indestructibles
i tot i que
l'he revisat
moltes vegades
evidentment
però
potser hi ha alguna
que si la veu
algú altre
o algun editor gràfic
diria
aquesta és molt bona
no l'has posat
però bueno
al final s'ha d'escollir
hi havia una altra pregunta
que perdona
el tema d'indestructibles
és a dir
perquè el continent
en si creus
que és indestructible
les persones
les ànimes
que l'habiten
són indestructibles
per tant
no s'acabarà mai
amb elles
per entendre'ns
sí
a veure
parteix una miqueta
d'un títol
sempre ha de ser
una cosa potent
sota el nostre punt de vista
des del punt de vista
periodístic
o des del punt de vista
d'un projecte documental
sempre ha de ser
una cosa potent
i que funcioni
en moltes llengües diferents
sobretot
en una llengua internacional
com és l'anglès
i funciona
en aquest sentit
nosaltres creiem
que indestructibles
era un bon nom
perquè
perquè realment
tenen molt
d'indestructibles
aquests nens
i malgrat tot
aquells nens
i aquelles nenes
malgrat totes
les dificultats
en el seu dia a dia
assoleixen
moltes vegades
el que volen
ajolir
i si no ho assoleixen
continuen vivint
que no és poc
ni fàcil
exacte
no descartem
que tinguin
doncs
les seves
crisis
existencials
les seves
les seves pors
evidentment
però
tot i així
continuen endavant
en un context
i en un entorn
que és molt hostil
moltes vegades
molt hostil
aquí
estem acostumats
som una mica
vivim dintre
d'una societat
del benestar
i aquest benestar
ens atrofia
moltes vegades
segons quina és capacitat
perquè estem molt acostumats
a tindre-ho tot
amb un clic
amb un
obrir una aixeta
i tenim aigua
donem per sentat
que anirem a l'escola
perquè els nostres pares
ja s'encarregaran d'això
i allà no és així
allà moltes vegades
s'ha de lluitar
per això
o sigui que malgrat
totes aquestes dificultats
els assoleixen
objectius
que per nosaltres
poden resultar
més o menys fàcils
o no
però els assoleixen
amb moltes més dificultats
que nosaltres
i això jo crec
que els fa
d'alguna manera
ho hem volgut
simbolitzar
amb aquesta paraula
indestructibles
indestructibles
indestructibles
a la primera plana
de fet
sí
després de la contra
hi ha els agraïments
i després també
hi ha una dedicatòria
volia preguntar
qui és aquest
aquest ancià
el diallo
no sé si ho veu
diallo
sí diallo
no?
que és un
etxicero
ara no s'haurà
de parlar en català
és un
com es diria
és un bruixot
sí
és com un xamant
un bruixot
de Mali
no?
diu qui va morir
poc després de compartir amb nosaltres
la seva història
perquè va ser tan important
com per dedicar-li
al llibre
sí
bé
jo us diria que
demà
a la visita guiada
que farem a l'expo
explicarem
en detall
demà a les 7 de la tarda
allà al centre
Soledat Sants
farem una visita guiada
al Xavier
i jo mateix
i explicarem
en detall
la seva història
però és un
com un piscolavi
si vols
sí
és una història
molt curiosa
i que
representa molt bé
la nostra feina
nosaltres vam anar
a Mali
amb la recerca
d'una nena
i
volíem explicar
la seva història
i ens vam trobar
que aquella nena
no tenia història
per una sèrie
de circumstàncies
però que potser
la tenia
el seu germà
petit
i
quan estaven
d'alguna manera
doncs
treballant
aquesta història
la història
del kanji
el net
del diàleg
ens vam adonar
que per darrere
sempre hi havia
un home gran
ja molt gran
que no és fàcil
de trobar
a les aldees
al medi rural
africà
que sempre estava
com dient
amb el cap
no
no
o estava com
queixant-se
o no sé si
perquè clar
estàvem entrevistant
els pares
el propi nen
veïns
etc
i sempre anava
com darrere
com dient
no no
no
no
no
estic massa d'acord
amb el que estan contestant
els meus
no
estan responent
els meus veïns
i veïnes
i llavors
el xavi va dir
qui és aquest senyor
li va preguntar a algú
i va dir
bueno
és el xaman
és el bruixot
una mica
de l'aldea
i tal
i té molts coneixements
i li tenim molt de respecte
i tal
llavors vam anar
cap a ell
i llavors
d'alguna manera
la història
va inclusionar
per si mateixa
no
i ens vam adonar
que aquesta capacitat
que tenim
que tindre els reporters
no
d'adaptar-nos
a les circumstàncies
allà
es materialitzava
de la manera
més clara
i més contundent
possible
no
i ens vam adaptar
llavors
a la seva història
i la seva història
és la que ha fet
que la història
de Mali
sigui una història
molt maca
per nosaltres
molt profunda
que connecta
també
diferents generacions
tres generacions
concretament
és a dir
la seva
la de l'avi
la dels seus fills
o pares
del kanji
que era el protagonista
de la nostra història
que ja era un nen
tres generacions
i de com
les tradicions
i de com
com es barrejava
les tradicions
amb la modernitat
per dir-ho així
i com tot això
ara mateix
està
en un punt
per dir-ho així
de fusió
és un moment
en què
tot s'està fusionant
però que encara
hi viuen
i que encara
tenen força
en aquelles
tres generacions
i ens vam adonar
que era una història
molt bonica
pensàvem que
l'havíem perdut
que havíem viatjat
fins a Mali
pràcticament
per res
i al final
ens vam adonar
que allà
hi havia
una de les històries
potser més potents
per aquesta interconnexió
entre generacions
que també
ens interessava molt
perquè era com
un homenatge
a les generacions
anteriors
no només
a la generació
de més joves
que sempre
d'alguna manera
són els que es creuen
o els que som
de fet
protagonistes
del seu present
però que el passat
és molt important
també
el passat
la gent
que ens ha
que ha passat abans
que nosaltres
per aquell mateix camí
té molt a dir
té molta experiència
i l'avi
el diàló
representava tot això
i és una mica
aquest pivot
sobre el que
tot gira
en aquesta història
de Mali
no va arribar a veure
ni el llibre
l'obra
no
no
no
no
no
les persones
que hi han participat
l'han arribat a veure
l'han rebut
molts
molts
sí
molts han vist
les seves fotografies
en premsa
el llibre
l'exposició
fins i tot
alguns
però altres
penseu que no és fàcil
és gent que està
jo ara estic darrere
gent que està bastant
aïllada
en segons quins llocs
si no ens és fàcil
però jo ara estic darrere
de tornar
he tornat
a Madagascar
no he pogut contactar
amb la protagonista
de la història de Madagascar
però estic intentant
contactar-la
de cara a un proper viatge
que tinc l'any que ve
al país
i vull localitzar-la
i vull portar-li
material
del que
bueno
en definitiva
de com
en definitiva
és agraïment
perquè nosaltres hem fet tot això
perquè ells ens han obert
les portes de les seves vides
i ens han deixat explicar
les seves històries
i això d'alguna manera
els hi hem d'agrair
i què millor manera
que portar-li el resultat
i mira
tot ser protagonista d'això
i insisteixo
hi ha alguns casos
que sí
que ja ho han rebut
perquè és gent
que té més comunicació
gent que fins i tot
amb WhatsApp
doncs et pots comunicar
amb ella
és molt més fàcil
que no agafar un avió
i anar-te'n a una aldea
a les terres altes
de Madagascar
on no saps
si trobarà
si encara hi viu allà
etcètera
la casuística
de cada persona
l'indret on viu
i la dificultat
d'accedir-hi
el llibre es pot adquirir
encara d'alguna forma
és a dir
el llibre en paper
el que tinc jo aquí ara
amb mi
sí
el llibre fotogràfic
s'ha esgotat
hem fet una segona edició
i també s'ha esgotat
i el llibre
de periodisme narratiu
indestructible
des del Xavier Aldecó
amb el grup Planeta
amb Península
aquest sí
es pot adquirir
encara
suposo que a llibreries
o a través del web
o Amazon
etcètera
aquest sí
que encara es pot adquirir
és un llibre
que a més a més
abarca més històries
perquè clar
la pròpia
la pròpia narrativa
i les pròpies dimensions
d'un llibre
implicaven
que podies posar
moltes més històries
llavors el Xavier
va afegir
més històries
de les que hi són
al projecte
en el projecte
vam parar a Monza
perquè vam pensar
que si no
podríem explicar
cent o mil
clar
on poses el límit
i no tenia sentit
perquè tot això
després
per fer la difusió
d'això
per transformar-ho
en un format
més o menys
assequible
per tothom
i poder explicar-ho
era massa
massa lío
de fet
el documental
no té les 11 històries
perquè era massa llarga
llavors
hauríem d'haver fet
una sèrie
i per això
no donava
següent proposta
següent proposta
i
i aleshores
bueno
ho hem deixat
amb una versió
de 76 minuts
que té
7 històries
i amb una versió
de 57 minuts
més televisiva
diguem-ho així
que té
una història menys
vull dir que
hem adaptat
cada un dels formats
de difusió
tots estan basats
en la mateixa
amb les mateixes
11 històries
però
ho hem adaptat
una miqueta
al propi format
el llibre
el llibre acaba
amb una fotografia
doble pàgina
sencera
d'un bosc
que ara no sé
el tipus
d'arbres
semblen roures
eucaliptus
eucaliptus
mira
no l'he clavat
amb una persona
que va caminant
i es gira
o que es vulgui girar
o que ja s'ha girat
que visualment
sembla que
o tu
estàs entrant
cap allà
o encara pots seguir més
o sembla que
encara et deixi
les portes obertes
per dir una forma
és a dir
que el llibre
no conclueix
en el sentit que no queda tancat
és a dir
hi ha més històries
de moltes més persones
africanes
sí
aquesta és la història
d'Etiopia
és la història
d'una nena
que acaba de néixer
perquè no ho hem comentat
però vull dir
el projecte
abarca des de 0 anys
a 18
és a dir
una mica
el que podíem considerar
que ja passes a l'edat adulta
per generatjar-ho
una mica
i aquesta és la darrera foto
del llibre
i de la història
d'Etiopia
perquè precisament
és simbòlica
d'això
aquí ho has encertat
vull dir
és
la vam posar
com a la darrera foto
perquè simbolitzava
una miqueta
que el camí continua
que ells són joves
que són històries
inconcloses
que no
no són històries
que tenen
una presentació
una introducció
un
un ús
i un desenvolupament
i una conclusió
de tot
no perquè són històries
que no han acabat
són nois i noies
són gent jove
tenen de fer
tota la vida
per davant
tant de bo
poguéssim
tornar
d'aquí 10 anys
i veure com estan
i fer un indestructible
les dos
en aquest sentit
per la curiositat
de veure com
han avançat
a la vida
qui ho ha aconseguit
qui no
però no perquè siguin
africans
perquè a nosaltres
ens passa igual
d'acord
nosaltres comencem
comencem
amb unes idees
amb uns objectius
i no sempre
els assolim
però
no és important
aquí
com diu sempre
el Xavi
vull dir
aquí
la nostra societat
l'èxit
està sobrevalorat
ningú li fa cas
al procés
d'aconseguir l'èxit
i jo crec
que això
també
és importantíssim
ens hem de fixar
una miqueta
en el nostre camí
en el nostre pas a pas
on hem d'arribar
d'alguna manera
perquè si no
ens omplim
de frustracions
i d'anells
no aconseguits
i això
ens fa pitjors persones
al final
perquè ens fa
estar enfadats
amb nosaltres mateixos
i amb el que ens envolta
i per anar
acabant al fons
parlaves abans
del tema
també potser dels valors
o de la manera
com estem acostumats
a viure
podíem dir
aquí
o aquí mateix
a Europa
països
podíem dir
que la tecnologia
forma part del nostre dia a dia
obres l'aixeta
i tens l'aigua
o tens un clic
i tens el producte a la porta
realment
quan tens aquestes experiències
amb aquests contactes
amb persones
històries
que tenen al darrere
i que les comparteixes
amb ells
perquè estàs amb ells
retratant
i prenent apunts
podríem dir
però les estàs visquent
amb ells
quan tornes aquí
allò que diuen
de
valores més les coses
o quan
quan toques
o quan prens contacte
o prens consciència
potser
de
com es viuen
altres països
o del que no tenen
altres països
no?
àsia
per exemple
jo soc
potser
més tendent
a àsia
i he visitat
molts països
i també
ostres
cada vegada
que tornes
d'un país
d'aquests
sigui el que sigui
no?
hi ha algú dins teu
que ha desencaixat
i ha de tornar a encaixar
no?
no sé
si també us va passar
el mateix
sí
jo no sé
si
viatjar
viatjar a aquests llocs
i viatjar per tot el món
et fa millor persona
però sí que et fa diferent
a mi
viatjar m'ha ensenyat molt
com sempre he dit
m'ha ensenyat molt
a obrir els ulls
d'acord
potser la meva professió
també
allò de la mirada
del fotògraf
que és el que
realment compta
a mi
m'ha ensenyat moltíssim
és la carrera
de la meva vida
per dir-ho així
i
i també m'ha fet diferent
aquest sentit
a tindre perspectiva
sobre els problemes
sobre els obstacles
a tindre
aquesta capacitat
d'obrir els ulls
davant d'un problema
i potser no tancar-los
perquè
podríem dir que és més fàcil
tancar-los
perquè bueno
molt
a les nostres societats
molts vivim
amb els ulls tancats
moltes vegades
o simplement girem
girem la mirada
i ja està
i aquí ho tenim solucionat
no mirem
i ja no hi ha el problema
i a mi m'ha ensenyat
a fer
precisament el contrari
a obrir bé els ulls
i a mirar
i afrontar les coses
com són
i això al final
acaba donant-te una certa
no sé si dir-ho així
però una certa satisfacció
perquè
creus que has afrontat
les coses
no t'estàs amagant de res
i això és un dels meus principis
que jo sempre he intentat tenir
amb la meva trajectòria
professional
i també personal
i en definitiva
crec que a mi
viatjar
i conèixer aquestes històries
no només les indestructibles
sinó les
centenars d'històries més
que m'ha tocat
d'alguna manera
explicar
m'han aportat això
i això ja et dic
no sé si em fa millor
però segurament
em fa diferent
a una certa part
de la població
perquè bueno
al final viatjar
tu ho vulguis o no
et fa diferent
sí
encara que s'hagi
democratitzat molt
el fet de viatjar
doncs potser no tothom
pot fer aquest tipus de viatges
o almenys
no amb aquesta extensió de temps
que són més
pots impregnar-te
empapar-te
sí
Òbviament
és un privilegi
et sents que ets certament privilegiat
tu pots viatjar
no vull
en cap moment
doncs
menyspare la gent
que viatja per plaer
al contrari
crec que això
diu molt d'aquella persona
però sí que és veritat
que quan viatges per plaer
perquè t'agrada viatjar
i està
bueno això és relatiu
perquè jo també viatxo
o sigui jo viatxo
i m'agrada el que faig
vull dir
és una mica la meva
aquesta feina
és una mica la meva maldició
i la meva benedicció
a l'hora
vull dir
però quan viatges per plaer
però saps obrir els ulls igualment
i pots viatjar
de moltes maneres
no sempre has de viatjar
d'una manera molt concreta
molt absent
de la resta del país
o de la societat
on vas
o pots viatjar
més o menys integrant
en canvi
encara que sigui
una mica de puntetes
perquè hi anem 15 dies
o el que sigui
però si realment
està dins d'ell
d'alguna manera
com connectes amb el país
o amb la gent que coneixes
està dins teu
no amb el propi viatge en si
vull dir
no és tan important
anar a veure
les piràmides de Gicè
sinó el noi
que trobes allà
que potser
t'està venent
t'està venent
un souvenir
però si parles
amb ell un quart d'hora
veus que no és
un venedor de souvenirs
és un ésser humà
amb moltes inquietuds
i amb moltes ganes de saber
i de parlar amb tu
i no només és per vendre't
una piràmide en petit
feta de fusta
que hi ha molt més
darrere d'aquella persona
i és aquella pausa
que sempre hem d'aplicar
també a la nostra feina
aquella empatia
aquell anar a poc a poc
el que et portarà
a viure el país
d'una altra manera
no és fer quilòmetres
perquè sí
o posar-te un segell
al passaport
no
ni molt menys
vull dir
jo mai ho he comptat això
però
jo he repetit moltíssims
o sigui
no vaig cada vegada
a un país diferent
simplement
per anar a un país diferent
vull dir
jo he viatjat moltíssim
però és que he repetit
tantes vegades
al mateix país
perquè hi ha sempre
coses diferents
sempre un punt de vista nou
sempre hi ha una persona nova
que has d'explicar
la seva història
un poble
una casòstica diferent
vull dir que
es tracta de
viatjar
no de viatjar a un lloc concret
que segurament
tu tampoc seràs el mateix
en el primer viatge
que en el segon
i el tercer o el quart
en el mateix lloc
encara que sigui el mateix indret
no?
exactament
perquè ja ho estàs vivint
d'una manera
molt diferent
també
vas agafant confiances
com les persones
el primer dia que veus una persona
potser ets d'una manera
i potser tenim aquella curaça
una mica del paper
que volem interpretar
però quan la vas coneixent
t'adones
que ja pots ser més lliure
pots ser més tu
llavors allibera certes coses
que al final pot ser pitjor
o millor
però les alliberes
després ja fas balança
exacte
al fons
ens hem allargat
però perquè hem pogut
també m'informaven abans
que l'entrevista que teníem
a continuació
s'havia cancel·lat
per tant també
he aprofitat i he anat tirant
i mirem
hem anat a tocar gairebé
a les 12 del migdia
ens queden 3 minuts
però et volia preguntar
i aprofitant
que també tenim aquests minutets
la part tècnica
de càmeres
de tota la part
d'artilogis
que necessiteu
tu com a fotògraf professional
portar més en uns països
on les temperatures són altes
ja
humitat
si ho pots contestar
així en un parell de minutets
com t'organitzes
i com sobreviu el material
també
la pols
la sequetat
la sequera
de fet
això sempre acaba sent anecdòtic
també
perquè amb aquest viatge
que ha sigut tan llarg
se'ns acaben avariant màquines
acaben perdent materials
i coses
però bueno
el clima
no deu ajudar massa
sí
el clima
en el sentit del propi clima
no
però sí que la pols
quan canvies un objectiu
alguna cosa
s'ha d'anar molt en compte
amb això
tècnicament
nosaltres els reporters
no som massa
tècnics
en aquest sentit
vull dir
el que veritablement
importa és la teva mirada
no la teva mirada
sinó com mires
i això és el que realment
nosaltres posem a l'èmfasi
no
amb la mirada
en el moment
en aquell guies
d'aquella persona
vull dir
tècnicament
però la càmera ha de funcionar
perquè aquella mirada
es pugui plasmar
exacte
la tècnica és important
però relativament important
és una de les eines
que portes
com a reporter gràfic
és una de les eines
no és la principal
tot i que evidentment
és de les que són principals
perquè has de portar
aquell testimoni gravat
gravat o fotografiat
però en definitiva
una càmera
una càmera de vídeo
una càmera
un micro
el que sigui
no és més que una llibreta
i un bolígraf
vull dir que
la sort que tenen
els periodistes
és que una llibreta
i un bolígraf
és molt baratet
i el nostre
és molt car
no pesa tant
i no pesa
clar clar
sí sí
però
però després
el talent
l'has de tindre igual
vull dir
per transformar allò
en una cosa
que és més un missatge
i no un arxiu digital
gravat
i tant
fem el recordatori
demà a les set
del vespre
demà a les set
del vespre
farem una petita
presentació
una petita introducció
i després una visita guiada
que vindrà
gent d'aquí
de l'entorn
de Sant Jus
d'Esplugues
de Sant Feliu
i també
penso que vindrà
l'alcalde
per presentar-nos
i bé
a partir d'aquí
farem
això que et comento
una visita guiada
i després
s'obrirà
com una mena de torn
perquè la gent
pugui comentar
i fer consultes
o fins i tot
mentre que fem
la visita guiada
a nosaltres sempre
ens agrada més
aquesta interactuació
que no
deixar anar
tot el rotllo
i que després
la gent pregunti
que sí que
convido a tothom
a venir
serà un plaer
rebre'ls
i explicar
un cop més
què és indestructible
i tant
gràcies al Fons
per explicar-nos-ho
una miqueta abans
a nosaltres
també
i als oients
enhorabona
per aquesta feina
aquesta tasca
també pels premis
que heu rebut
reconeixements
del documental
i ens veurem
segurament demà
al vespre
a veure si podem anar
també com a representació
de l'emissora
i seguir aquesta
petita guia
d'aquesta exposició
amb una petita mostra
recordem
de les milers
de fotografies
gràcies
moltes gràcies
al Fons
també de rebot
al Xavier Aldecoa
que avui no el tenim aquí
però igualment
i em deixava
alguna cosa més
el José Bautista
que també està
dins del documental
ell és el codirector
del documental
juntament amb nosaltres
i el seu talent
és
com jo dic
és infinit
i ha sigut
una aportació
magistral
com
tot això
tan divers
i tan
moltes vegades
complicat
de fer
que són
10 països
11 històries
s'ha transformat
en un guió
i en un muntatge
exquisit
i a tot
Joan Roig
del talonatge
que ha fet
una meravella
imagina't
càmeres diferents
països diferents
al llarg de dos anys
tot això
s'havia d'homogeneïtzar
i ells ho han aconseguit
molt bé
doncs en una bola
en equip també
i fins aviat
Alfons
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
gràcies per l'oportunitat
Gràcies