Continuem en directe a La Justa i ara passarem a fer l'entrevista del dia
al Josep Morral, que és un artista de Manresa
i que té moltes coses per explicar-nos.
Bon dia, Josep.
Hola, bon dia.
Bon dia, què tal?
Bé, bé, bé, tot a punt ja per la inauguració de dijous.
És que és demà, demà dia 20?
Sí, sí, exactament, demà.
Que fort, que fort.
Bé, ens podràs explicar una mica en què consisteix aquesta exposició?
Sí, bé, l'exposició és bàsicament d'obra pictòrica,
també hi ha un treball de fotografia,
bueno, d'impressió digital, manipulada pel ordinador, diguéssim,
i la idea gira entorn a la natura i concretament als arbres,
donant valor als arbres i tot el que representen
i tota la relació que hi ha entre nosaltres i els arbres, també.
Sí, l'exposició es diu Seabra
i demà això la podreu veure aquí a Can Ginestà
i és bastant interessant.
He vist algunes imatges de l'exposició
i la veritat és que, bueno,
he estat investigant el respecte
i, clar, a part, o sigui,
bàsicament el que em crida l'atenció
és que el que vols mostrar
és la relació que hi ha entre l'ésser humà
i un altre ésser viu,
que és l'arbre i que és la natura,
i que és, sí, això, la natura, a part de la natura.
Exactament, exactament.
I també tot a través de la pintura, també.
La pintura també juga un paper important.
d'alguna manera és un missatger, no?,
entre nosaltres i la natura.
Sí, de comunicació.
Es converteix en una taca pictòrica
que no és tan pintura tradicional sobre un suport,
sinó que la làmina de pintura acrílica,
ja ho veureu,
es separa del suport, no?,
i va, diguéssim, abraçar
o va incorporar-se amb elements pròpiament naturals,
que no estan manipulats, no?,
un tros d'escorça, un tros d'arrel,
d'alguna manera és que està la nostra relació
i hi ha algunes coses que són buscant a similitud, no?,
entre les branques dels arbres
i els nostres bronquis, per exemple, no?,
els pulmons, no?,
i buscar que tenim un cúmode, d'alguna manera.
És molt interessant, si teniu l'oportunitat,
us convido a investigar sobre l'obra d'en Josep
perquè a internet la podeu trobar,
i m'ha cridat molt l'atenció una declaració teva
que diu
l'art és per a mi una necessitat
que transcendeix la realitat quotidiana o monòtona,
la fa més memorable
i, sobretot, transmissible a les generacions futures.
Pots explicar una mica aquesta frase,
a què et refereixes amb aquesta declaració?
Sí, sí, perquè l'acció artística a vegades
està una mica menys tinguda
dins de la cultura, no?,
o dins la nostra societat.
Sembla que sigui un afegit més, no?,
semblant que no sigui necessari, no?
Clar que...
La mateixa pandèmia ho vam veure, no?
Totalment.
Perquè si no hi ha una alimentació, no?,
absolutament.
De respirar si no ens morim, no?
De respirar si no ens morim, no?
Però també hem de sortir a fora,
també hem de caminar,
també hem de llegir,
també hem d'escoltar música
i també hem de veure obres pictòriques,
perquè això ens enriqueix,
ens fa una mica més humans, també, no?,
i ens allibera de la realitat quotidiana
dura i avorrida i monòtona.
I ens fa pensar,
ens fa aturar el moment
i dir, doncs, nosaltres som aquí,
i per què som aquí?
i ens fa fer preguntes,
i això ens fa fer humans
i és un element fonamental.
I a més,
l'art és un element comú
en la resta d'essers en general,
però en la resta d'essers humans
i és un mitjà de comunicació,
és el que tu deies ara
al principi de l'espai.
Sí, sí.
També m'interessa molt
el teu procés d'inspiració.
Com el descriuries?
Sí, bé, home,
em parteix de l'observació
i de recollir materials naturals.
A vegades no saps massa bé per què,
però tenen un atractiu.
Però, bé,
portes a l'estudi,
també a partir de fotografies,
també amb dibuixos,
i tot això es barreja, no?,
d'alguna manera.
El material natural que has trobat,
el dibuix que has fet,
la fotografia...
I va creant espurnes
que no saps com van portant-te
cap a un camí,
cap a un lloc o cap a un altre.
I així es va generant l'obra.
Una cosa porta a l'altra.
Va seguint un fil
i aquí va estibant.
I per què dius que la inspiració no existeix,
que només hi ha una feina diària darrere?
Sí, això ho han dit altres artistes.
Clar,
la gent a vegades pensa
que estàs una mica
així esperant que vingui
alguna mena de raig diví
que t'il·lumini, no?
Però, en el fet, és la feina.
No sé massa què he de fer, no?
Agafes un llapis,
agafes un quinzell,
agafes la càmera fotogràfica,
agafes un objecte
i a partir d'allò
va estibant un fil
i van sortint coses.
A vegades aquestes coses
no tenen massa valor,
les guardes amb una llibreta
o amb una carpeta
i al cap d'uns anys
allò mateix,
que et semblava
que no tenia valor,
tu mires,
i jo què sé,
t'il·lumina
i et porta a una altra banda
o dues coses
que no tenien massa relació,
juntes,
creen una cosa
que sí que té un cert valor
i que pot arribar a algun lloc.
Suposo que el sentit
que abans no es trobava
en un moment concret
sí que es troba,
no?,
posteriorment.
Exacte.
Sí, sí,
és això,
perquè el que busques
és que tinguis sentit,
no només pintar per pintar,
dibuixar per dibuixar.
Clar.
i el que fas,
arribi d'alguna manera,
faci pensar,
sacsegi a l'espectador,
no?
Clar.
I el primer espectador
sóc jo
i m'ha de sorprendre a mi
i m'ha de sacsejar a mi,
no?
I això una mica
busco la meva sorpresa,
també.
Ai,
que interessant,
és molt,
molt interessant.
També,
bueno,
s'ha de saber
que aquest projecte artístic
va néixer,
si no m'equivoco,
l'any 2019,
veritat?
Amb l'exposició Simbiosi?
Sí.
I com eren aquestes,
o sigui,
quina diferència,
diguéssim,
hi ha entre aquelles obres
i les actuals,
o són les mateixes,
o com aniria la cosa?
S'ha anat enriquint,
l'altre dia,
mentre les penjàvem
amb la meva dona,
la Múlia,
també veiem,
mira,
aquesta obra,
ja el 2019,
ja hi era.
Aquesta també,
em sembla que,
dues,
tres,
potser no massa més,
però el projecte ha anat creixent,
s'ha anat enriquint,
s'ha anat afegint
noves obres.
És interessant veure
com que va néixer una mica,
home,
jo sempre he treballat a la natura,
però en aquesta experiència
del 19,
va ser el Centre d'Art Contemporari
i Sostenibilitat,
que és un centre d'art i natura
que hi ha a Caldés,
em va donar l'oportunitat
també de treballar
una mica,
no només en pintura,
que és el que jo més feia,
sinó també el seu entorn,
que hi ha en bosc,
allà doncs hi ha artistes
que treballen més
amb l'an d'art,
que fan les obres allà,
en el bosc,
no?
I d'alguna manera
vaig fer també
que la pintura
sortís de l'espai,
d'exposició,
i més cap al bosc,
una mica,
això em va fer relacionar
elements naturals
i elements pictòrics
i d'alguna manera
va néixer tot en aquí.
Llavors,
també t'he escoltat dir,
bueno,
he llegit que has dit
que malgrat que la cultura
i la tecnologia
generin un món paral·lel
de la realitat natural,
el que tu dius,
al final no podem oblidar
les nostres arrels,
les naturals,
no?,
de les quals parles ara.
Sí, sí, sí, exacte,
perquè hem creat
un món tan artificial,
la natura es queda
com molt allunyada,
no?,
de manera de visualitzar.
Sí,
poc personal,
potser,
poc emocional,
potser.
Poc emocional,
sí, clar,
és acollidor,
és protector,
clar,
quan plou no ens mullem,
ens ofereix aliment,
clar,
d'alguna manera,
però ens separa,
no?,
d'aquestes arrels
que teníem de viure
a la natura directament.
Bé,
jo busco que això
ens ho recordi,
que ens recordi
que venim d'aquí,
d'alguna manera.
Clar,
de les nostres arrels
mai millor dit.
Sí, sí.
I et volia preguntar,
ara ja,
o sigui,
és una reflexió
que va una mica més enllà,
en algunes obres
és com que trobem
una idea recurrent
que s'associa,
en la qual s'associa
el pensament i la natura.
Llavors et pregunto,
un arbre pot pensar?
Sí,
això es veu que
d'alguna manera sí,
clar,
és que els vegetals
són molt diferents
dels animals
i no hi ha,
diguéssim,
un nucli de pensament,
un òrgan especialitzat
en això,
no?
Sembla que tot està
més distribuït
a través de tot el
d'aixer viu.
Però sembla que
els arbres
tenen memòria
per experiments
que s'han fet,
no?,
recorden algun fet,
no?
Sí.
I evidentment
que prenen decisions
i es connecten
entre ells
i, per tant,
alguna mena
de centre nerviós
distribuït
per no ser ben bé on,
potser més aviat
sembla cap a les arrels,
però sembla que sí,
eh?
Que sí que hi seria.
Saps,
mira,
fa un parell de dies
em vaig assabentar
d'una cosa
que em va dir
la Mària és la dona
que ve aquí
a netejar
la ràdio
i em va explicar
i em va explicar
una cosa
que el tronc dels arbres
té molt a veure
amb el coi
de les persones
i es pot esbrinar
l'edat que tu tens
segons les marques
o ratlles
que es marquen
al teu coi.
Sí,
sí,
sí,
sí,
si es marquen
al coi
tres ratlles
és que
doncs tens
trenta anys,
si es marca un
és que tens deu,
sí,
sí,
sí,
molt curiós.
Llavors,
trobo molta relació
amb això
que em va explicar
la Mari,
o sigui,
trobo relació
amb això
i amb el que tu
estàs dient,
clar que sí.
Sí,
sí,
perquè busco
aquestes relacions,
no?
També una altra relació
que trobareu
és amb les neurones
també amb les arrels
o els nervis
de les fulles,
no?
Que d'alguna manera
sembla que hi hagi
com una connexió,
no?
Que faci com una
corrent elèctrica,
no?,
a través d'elles.
I també parlant de...
Sí,
perdona,
perdona.
No,
no,
o també
entra,
també recordava una mica
el tall
d'un tronc,
no?,
consèntrics,
no?
També una mica
com unes zones
de transmissió
o també
les mateixes zones
o ondulacions
que fa un cervell,
no?
Bueno,
la idea és una mica
buscar aquestes relacions
i fer-les visibles.
I ara que has mencionat
el cervell,
també em crida l'atenció
que has dit
que el cervell
s'assembla a un niu
on neixen les idees
i també és molt bonic
aquest paral·lelisme,
no?
Sí,
un niu,
per fer aquesta obra
ben bé no l'he portada,
però una mica
ho diuen totes,
el que veureu
és també la similitud
del paral·lelisme
entre cervell
i una llavor
també d'alguna manera.
Ah, clar, sí, sí.
També d'on creix un arbre,
d'on creix una idea potent,
no?,
que es farà força,
que es farà,
anirà fent gran,
aquesta també és una metàfora
que m'interessa.
Molt bé, doncs, Josep,
gràcies per mostrar-nos
aquesta natura
i els arbres
com una forma de comunicació
i com una forma d'art
perquè, com tu dius,
també ho són,
clar que sí.
Recordem a tots els suients
que el Josep Morral
exposarà la seva obra
demà, dia 20 d'abril,
a Can Ginestà
i jo crec que es gaudirà bastant.
Sí, sí.
És molt, molt interessant.
Josep, moltes gràcies,
que tinguis un gran dia
i, bueno,
contactarem quan calgui amb tu.
Molt bé.
Gràcies a vosaltres
i espero que ho trobeu interessant.
Clar, i tant.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé.
Molt bé.
A vosaltres, una abraçada, bon dia.
Una abraçada, adeu.

i al final,
a vosaltres a vosaltres,
cada cop lluny,
que s'habit merda a baix.
best one man has,
before he can hear people cry.
Yes, and how many deaths
will it take
to know that too many people died.
després a les nostres xarxes
que pengem l'entrevista del dia
i que vaig gaudir
perquè crec que és molt interessant
i la reflexió també
Sí, sí, sí
Doncs sí, doncs moltes gràcies
que vagi molt bé
Adéu
If you're traveling
in the north country far
Where the winds
hit heavy on the borderline
Remember me
to one who lives there
For she once was
a true lover of mine
If you go
in the snowflakes storm
When the rivers
freeze and
summer ends
Please see she has
a coat so warm
To keep her
from the howling winds
Please see if her
hangs long
If it rolls and flows
all down the breast
Please see for me
if her hands hangin' long
For that's the way
I remember her best
I'm wondering
If she remembers me
at all
Many times
I've often prayed
In the darkness
of my night
In the brightness
of my day
τηisen
i many times
gedruzi
would film
as
es
er
We
will
send
her
She
would
be
if
you
she
will
do
she
I
she
will
If she
will
spill
be
would
she
be
be
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Sentiu, és la sintonia del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats.
Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes
i les curiositats d'aquí i d'arreu.
Fem ràdio amable, parlollent tranquil i culturalment curiós.
Benvinguts, convidat i amanitat.
Benvolguts, viatges, història.
Ben trobat, cultura.
Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats
aquí, a Ràdio d'Esvern.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin
però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parla no treu la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parla no treu la llengua?
All I needed for another day
And all I ever knew
Only you
Sometimes when I think of her name
When it's only a game
And I need you
Listen to the words that you say
It's getting harder to stay
When I see you
All I needed was the love you gave
All I needed for another day
And all I ever knew
Only you
All I needed was the love you gave
All I needed for another day
And all I ever knew
Only you
All I needed
All I needed was the love you gave
All I needed for another day
And all I ever knew
Only you
All I needed for another day
And all I ever knew
Only you
This is gonna take a long time
And I wonder what's mine
Can't take no more
Can't take no more
Wonder if you'll understand
It's just the touch of your hand
Behind a door
Behind a closed door
All I needed was the love you gave
All I needed for another day
And all I ever knew
Only you
All I needed was the love you gave
All I needed for another day
And all I ever knew
Only you
I am
I am
I'm
I am
I am
I am
I
I am
I am
I am
I am
I am
I am
I am
I am
I am
I am
I am
I am
I am
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar
Dóna'ls vida
Que tornin a sentir el vent a la cara
Et necessiten
I tu a ells també
Des de Bici sense edat
Et necessitem
Festa voluntari
Més informació al portal justsolidari.cat
O enbicisenseedat.cat
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
Bona nit
Hauríeu d'haver vist ara el Pep Quintana
Veient la cançó que estava sonant
The Sound of Silence
Pep Quintana, com estem?
Hola, què tal? Bon dia, Raquel
Bon dia, estic molt contenta de tenir-te aquí
Com sempre, no? Com cada dimecres?
Avui és el segon dimecres que ens trobem
Però bueno, tant de bo, tant de bo que això continuï
Això espero, naturalment
Pel bé de tots
Doncs sí, la veritat és que sí
Què m'expliques, Raquel?
Doncs res, que aquí estem
Acabo de fer una entrevista
Que has escoltat sobre
Art i arbres
Sí
Però crec que és interessant parlar amb tu
Sobre art i televisió
I sobretot sobre cultura i televisió
Ah
Què et sembla el tema?
Em sembla bé
Em sembla bé
Recordes que hi ha un programa que diuen
La televisió és cultura
Que surten
Doncs que diuen
Home, sí, no?
Amb aquell programa de TV3
A la PM
A la PM
Surten els famosos
Que s'enriuen de si mateixos
Exacte, pràcticament
Doncs jo diré que sí
Que la televisió és cultura
I evidentment
I una cultura
Molt, molt potent
I important, no?
I precisament
Ho remarco, això
Pel reportatge que ahir al vespre
Vaig veure
I que va veure, suposo
I espero
Moltíssima gent
I que et recomano
O et recomano a tu
Que vegis també
I et deia en broma
No cal que dinis
Vull dir, no cal que dinis
En lloc de dinar
Ho has de veure ja
En lloc de dinar
Mira't aquest reportatge
Perquè era realment interessant
Molt interessant
Molt ben portat
I quan es va acabar
El programa
Encara em va acabar
D'arrodonir més
La meva sensació
Que havia estat
Un bon programa
Pel fet que
El realitzador
Era amic meu
El conec
Jo he treballat amb ell
Forces vegades, no?
Quan posava
Veus jo a la televisió
Pels programes com aquest
O 30 minuts
60 minuts
I aquests programes
Això no ho sabia
Ah, no
A mi també
No ho saps tot
De la meva vida
Ens anem
Coneixem
És com impossible
Que ho sàpigues tot
Està clar
Doncs sí
Jo posava
Em van
Fer una prova
Em van acceptar
I vaig entrar
Doncs a TV3
A posar veus
Pels programes
Pels programes
Aquells de 30 minuts
60 minuts
Etc
Etc
Crec que sé qui ets
T'estic posant cara
Ara mateix
Em sembla
Però jo no tinc cara
Només tinc veu
No sortia mai
Ja, però clar
Jo hi pensava
I aquesta persona
Que està parlant
Com serà?
I ho tinc davant
És que no
Vosaltres no ho veieu
Els que s'esteu escoltant
Però et tinc davant meu
Això sí
Perquè se separa aquest vidre
Que dic jo
De la peixera
És la veritat
Sí
I doncs
Tornem una miqueta
Endarrere
Del que deia
D'aquest programa d'ahir
De la televisió
De Catalunya
Doncs que van dedicar
A la begonya
El Verdi
Vaig quedar parat
Sorprenentment parat
De la qualitat
D'aquesta persona
I tot el que havia fet
Perquè
Com ella
Suposo que n'hi ha
Moltes persones
Que són
Anònimes
Que ella
Doncs ha treballat
Al costat de la Cavaller
Ens explicava
En el reportatge
Que doncs
En algun moment
La Cavaller
Refiava d'ella
Perquè ella
S'ho sabia tot
I si doncs
Fallava de la lletra
O fallava alguna cosa
La tenia sempre al costat
I l'ajudava
Inclús a mitja interpretació
I doncs
Aquestes persones
Com a anònimes
Un cop i volta
Les descobreixes
Després
Durant la pandèmia
Durant
Moltíssimes nits
Hi havia una soprano
Que cantava
Des del balcó
De casa seva
I el veïnat
Doncs primer
Era una sorpresa
Tot plegat
Però van acabar
Acostumant-se a sentir-la
O sigui
Volien sentir-la
Cada nit
I es va fer
Un far de cantar
D'àrees i àrees
I àrees d'òpera
Inclús va arribar
Doncs que
Fora d'aquí
Van saber
Que hi havia una persona
Que cantava
Cada nit
Per ajudar
La gent
Que estava
A casa
Per la pandèmia
I doncs
Va ser
Doncs
Notícia
A nivell internacional
I ahir
Aquesta senyora
Ens va explicar
La seva vida
Tràgica
La veritat sigui dita
Molt tràgica
I doncs
Realment
Arribava
Era una forma
D'explicar
Molt serena
Dintre de la desgràcia
Que explicava ella
Però vull dir
Dintre d'un nivell
Que no hi havia
Cap
Llegrimeta
Que
Que
Doncs
Provoqués
Un rebuç
Sinó al contrari
Una decisió
Absoluta
A la manera
Que explicava
I tot el que li havia passat
Inclús vull dir
Jo recordo
Haber vist
A la televisió
Que
Duraven el reportatge
D'aquella
Cantava des del balcó
I el seu marit
L'enregistrava
El que cantava
I aquests
Senyor es va morir
Al cap de poc temps
Oh
Llavors
Ella es va quedar
Desvalguda
Totalment
Perquè
Després de tot
El que li havia passat
A la vida
Va trobar
Aquesta persona
Que la va
Doncs
Com
Illuminar
Sí
Li va obrir
La vida
El camí a la vida
Doncs perquè la va estimar molt
Es va trobar
Recolzada
Se va trobar
Estimada
Etc
Etc
Etc
I ho explicava
Doncs d'una manera
Molt emotiva
I de cop i volta
Em diu
I al cap de pocs mesos
O sí
No gaires
Que estaven
En aquesta qüestió
De la pandèmia
Ell va morir
Millions
Ella va quedar com
Desvalguda
Saps
Amb quina persona
Trobo un paral·lelisme
Sí
I ho vaig parlar
Ho vaig dir un dia
A la meva secció de música
Amb la Maria Calas
Ja
No sé
O sigui
Sé que és molt típic
Però també és una vida
O sigui
Tot i tenir una preciosa veu
Va tenir una vida
Tràgica
Ella que era cantant
De tragèdies gregues
Va tenir una vida
Molt tràgica
Al final
Sí, esclar
Aquí hi ha una amiga seva
Que més a més jo la conec
Perquè he cantat amb ella
També amb alguna coral
Que estaven juntes
Perquè són amigues
Però ara què faràs
Doncs a què
Ho deixaràs
Diu
No, ja ho saps
L'òpera no la deixaré
Perquè les òperes s'acaben
Quan es mor la
La noia de l'òpera
I li diu
A mi encara em queda un acte
Ah, que bona
Molt bé
Era molt interessant
Molt interessant
I per això
Doncs recomano
Si hi ha gent
Que ens està escoltant
I no va tenir la sort
De poder veure
Aquest reportatge
De TV3
A la nit
De la de Begoña
Al Verdi
Doncs
El miri
Perquè segur
Segur que m'ho agrairà
D'alguna manera o altra
I per tant
Doncs això és el que
Et volia explicar una mica
Avui
A els nostres ovidors
Molt bé
Jo quan tinc un forat
Aquesta setmana
Ho miro
Sí
Perquè i a més
M'agrada quan
Estic fent
Quan miro
Alguns reportatge
Per exemple
M'agrada com
Tenir tota l'atenció
En aquest reportatge
Sí
I no anar fent
Unes altres coses
Al mateix temps
Que això passa
Amb el multitasking
I tal
Llavors
Quan tingui tota l'atenció
I el temps
O sigui
Ho miraré
Perquè em sembla
Molt molt interessant
Ho trobaràs interessant
I t'agraverà
Clar que sí
I a més
El que diem sempre
Si ens agrada la música
Al final
Aquesta temàtica
Ens ha d'interessar
D'alguna forma
Efectivament
I ens apel·la
Sí
I a més a més
Ens descobreix
Uns personatges
Que aquesta noia
Quan era jove
Molt més jove
Cantava al liceu
Amb la
Mosserrat Cavaller
I
Jo no m'he entrat mai
D'aquests segons papers
O tercers papers
De vegades
Amb les òperes
De plegat
I no te n'enteres
I després resulta
Que té una veu magnífica
I tant
Té un físic
Que sembla molt
A la Cavaller
Que amb alguns reportatge
L'han fet passar
Per la Cavaller
Per dir-ho així
Aprofitant
I bueno
Etcètera
No puc dir més
Millors coses
Que les que vaig veure
Ahir al vespre
Que em va emocionar
Moltíssim
Quin és el nom
Del reportatge?
És
Bueno
El nom complet
És
No sé què
D'una soprano
Però es diu
Begoña al Verdi
És el
El 30 minuts d'ahir
O sigui
Ahir a la nit
És el
Si mirem en el calendari
I en el
A la carta
A internet es troba
A la carta
Exacte
Exacte
I alguna qüestió
De la vida
Mira queden
Com uns set minuts
O així
Alguna qüestió
De la vida
Que vulguis tractar avui
Sí que tenim
Minuts
Encara per parlar
De la vida
És que tu ens deleites
Amb les teves
Ens deleites
Amb les teves
Amb els teus
Assumptes sobre la vida
I crec que és interessant
Que ens aportis a això
Ah bé
L'oritat
El que explico
És el que visc
Normalment
O el que m'interessa
En algun moment determinat
O el que vull
Aprofundir una mica més
En allò
I per tant
Doncs mira
Per exemple
Aquest matí
M'ha trucat un amic
Des de Tarragona
I això és molt important
Per mi
Primer perquè hagi pensat
En mi
M'hagi trucat
Segon perquè
Doncs ens venim molt
Amb el parc musical
També
Ens van conèixer
Cantant Gregorià
I ell és monjo zen
O sigui que
És catòlic
De naixement
Però la seva vida
Ha seguit
Per aquesta banda
Zen
No
I per una altra banda
Doncs hi ha un altre amic
També
Que canta gospel
Que guai
I llavors
Tenim aquesta relació
Per separat
Dels uns dels altres
No es coneixen
Aquest
El monjo zen
No es coneix
Amb l'amic meu
Que canta gospel
Però aquests enllaços
Per mi
M'interessen moltíssim
Perquè
Em fan estar
A dintre d'uns ambients
Absolutament diferents
Dels que jo
Estic amb el Gregorià
Jo soc
Gregorianista
I llavors
Doncs tot això
Que s'enllaça
Em fa viure
I per tant
Allò que dius
Parlem una mica la vida
Doncs això
Això per mi
És una part
De la meva vida
Aquests contactes
Amb músics
Amb gent
Que ens agrada molt
La música
Com a mi
I que llavors
Doncs el que fa
És que
Han tingut
Una dedicació
Diferent de la meva
Absolutament diferent
De la meva
I
Doncs això m'enriqueix
Moltíssim a mi
I fa que després
Doncs jo
Pugui
Tenir converses
Amb ells
De coses
Absolutament diferents
Per separat
Perquè a més a més
Junts no hem parlat mai
I llavors
Però vull dir
Que hi ha aquesta relació
Entre els uns
I els altres
Que connectem
Connectem
I després com?
Doncs sí
Per coses
Pràcticament etèries
Perquè quan cantem
Al cap d'un moment
Allò ja no existeix
Clar
Totalment
Esclar
Vull dir que
El que té
De gràcia
Diguéssim
Això
Aquestes vivències
És que
Són etèries
Absolutament
Un cop has parlat
Com a mare
Jo acabo de dir
L'última paraula
Ja s'ha acabat això
Ja no surt
Enlloc més
Ja s'ha acabat
Aquí perquè fem un post
I queda gravat
I queda gravat
Però vull dir
Que és una cosa
Doncs
Que no és normal
Quan parlem
A casa
A la família
O ens truquem
Per telèfon
O que sigui
Doncs són converses
D'un moment
Intenses
Moltes vegades
Aquest company
Que tinc
Que és Gen
El Montjosen
Doncs
Ara se'n va
A França
I
Doncs té
Unes sèries
De vivències
Quan va a França
Normalment
Va amb algun monestir
Perquè li agrada molt
Cantar
I anar amb el monestir
Amb els monjos
I llavors acostuma
Moltes vegades
Així que pot
Portar-me un disc
Del monestir
Que ha estat
O sigui
Que tinc una sèrie
De discos
Que ell m'ha obsequiat
Quan ha vingut
Dels seus viatges
I que això
També ens lliga moltíssim
Però d'una altra banda
No
Jo els vaig conèixer
Amb ell i la seva dona
Quan
Volien aprendre
Gregorià
I vam venir
Amb un curs
Que jo organitzava
Amb un professor
I resulta que
Llavors
Vam començar
L'amistat
En aquell moment
I d'aquí fins ara
Ja fa uns quants anys
Perquè
Primer no estàvem casats
Després es van casar
Es van casar
Tenen una nena
De sis anys
Vull dir
Que ha passat el temps
I llavors
I llavors
Hi ha hagut sempre aquesta relació
Que ha estat molt interessant
Interessant
Sí
Ell és
Montjosen
I ella
És
Lutier
De flautes
De bec
Lutier
Vull dir que construeix
Flautes
Flautes
Flautes
Flautes
Molt interessants
I molt bones
I molt
Molt ben fetes
I
Que
Estan molt reconegudes
Per tots els flautistes
Que les han
Provat
I per tant
Doncs hi ha
Tuna relació
També música
Amb aquesta
Noia
No?
Que és
La
La Marie
La Marie
És francesa
I doncs
El seu pare
És un professor
Extraordinari
De luterisme
De lutier
De lutier
I per tant
Doncs
És tot un
El món s'enganxa
No?
Una cosa amb l'altra
És com si
Toquéssim una cosa
Però no te'n pots despendre
Perquè
Allò ja t'ha quedat
Entremig dels dits
I segueixes
Totalment
Mira, jo et volia comentar
Digui
Durant els 24 anys
De la meva vida
Perquè
Sóc bastant jove
Ho he de reconèixer
Sí
Sí
I encara em queda
Molt, molt, molt
Per aprendre
I per viure
Sí
M'ha donat
Perdó
M'ha donat
Que jo no
O sigui
Molts cops
Sento
Perquè jo tinc amics
Grups d'amics
Molt diversos
Sí
I sento com que no
Pertanyo a cap grup
En concret
Però sí a tots
I això és superbonic
Perquè al final
Bé
Jo tinc una frase
Que vaig escriure fa temps
I que m'agrada citarla
I m'agrada com
Aferrar-me una mica
A aquesta frase
Que és
Bé
Diu una cosa així
La vaig escriure en castellà
Que és
Mereces a alguien
Que sepa que com tu no hi ha nadie
I al final
Em sembla
Que és el que
O sigui
El nostre
Com dir-ho
La nostra major virtut
És el que ens fa únics
I això
Ens ho aporten
Les diverses coses
Que a la vida
Anem agafant
I tant
I tant
Som la suma
Suma de moltíssimes coses
Sí
Som el resultat
De les vivències
En el fons
I de persones molt diferents
De parts del món diferents
I amb experiències vitals
Diferents també
I tant
I tant
Doncs entre tu i jo
Hi ha una distància important
D'edat
No de res més que d'edat
Però sí que hi ha un lligam
Tenim
Ens agrada la música
Per exemple
Estem aquí a la ràdio
Tu m'estàs entrevistant
Bé
Estem fent un programa teu
Una conversa
És veritat
Tota la raó
És un programa teu
Que doncs
Jo dic que
Ets la meva jefa
Ho he sentit
I doncs
Molt bé
I tot això suma
És que això només ho pot dir el Pep
Jo no ho diré de mi mateixa
Soc la jefa
Ho diu ell
Perquè és veritat
És la que manen aquest programa
Bé
Clar
Sí
Tu portes el programa
Sí
I per tant
I faig guions i tal
És la batuta d'aquest programa
La directora
I per tant nosaltres
Aquí estem
Doncs comentant amb tu
I complementant
Tot el que estem fent aquí a la ràdio
Per tant
Doncs és això
La vida
És la suma
De moltíssimes coses
I com més anys tinguis
Més ens sumaràs
Per sort
I més coses tindré per valorar
Perquè més coses hauré viscut
Hauràs viscut
I tant que sí
Clar que sí
Molt bé
Doncs Pep
El Pep
Com et diem aquí
Moltes gràcies
Com cada setmana
Per venir
I ens escoltem
La setmana vinent
Vinga
Endavant
Gràcies
Que vagi molt bé
Gràcies
Adéu
Adéu
You've found hope
You've found faith
Found how fast
She could take it away
Found true love
Lost your heart
Now you don't know
Who you are
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!