.
Doncs vinc, entrem en aquesta tercera hora,
passarà un minutet d'un quart d'una del migdia
i com bé us havíem comentat,
hem de parlar d'aquesta pròxima inauguració
de la segona exposició de Mons.
Com a nom du el Mont Reflex,
és el segon cicle, podríem dir,
d'aquest...
Sí, de fet, el cicle és Mons
i Mont Reflex és la segona part
que s'inaugura aquest dissabte 7 de maig
a les 12 del migdia, com no, a l'Espai Mercart.
I tenim amb nosaltres avui la Laura Baringó i el Quim Déu,
que són els comissaris d'aquesta exposició,
que ens parlaran, doncs bé, d'aquests sis artistes,
també d'aquest prejudici que volem saber qui és
i de tot el que comportarà aquest Mont Reflex,
que, com dèiem, s'inaugura aquest dissabte,
així que els obrim els micròfons.
Bon dia als dos, Laura Quim.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
La Quim s'espera prudencialment,
a cada Laura digués bon dia.
Bon dia als dos, ben tornats a la millora.
Escolteu, primer de tot,
enhorabona per la primera part d'aquesta exposició
d'exposició del món propi,
que aquí a la ràdio n'hem parlat,
i força, perquè han passat moltes persones
de l'Institut Antoni Algaró
que el llibre té artistes que han participat,
no tots, perquè alguns també els tenim fora,
però, vaja, hem intentat abordar aquesta qüestió
per fer una mica de seguiment
i el mateix farem amb aquesta segona exposició.
El Mont Reflex, per començar,
què integra el Mont Reflex?
El món propi ja el tenim dominat,
però el Mont Reflex, què integra?
Bueno, com tota l'exposició,
nosaltres, primer de tot,
integrant sis artistes, això està clar.
I com l'altra, la Bàrbara Rochecuei,
ens ha fet un text que ens habla de Martin Heidegger
i lo que fa és distinguir-nos
tres tipus de vivencias, no?
El Hummel, que és la vivencia del món que ens rodea,
el Millwell, que és el món amb els altres,
és a dir, la relació que tenim en un moment determinat
amb el que ens envuelve,
però amb les altres persones, sobre todo,
i, finalment, el Selfwell,
que seria el nostre món, el món propi,
que és un poc el que nosaltres havíem treballat
en la primera exposició.
Aquesta segona del món Reflex,
el Mont Reflex,
es situa entre el Millwell
i el Selfwell,
és a dir, una necessitat que tenim
de que el nostre món propi
de acoger la presència del altre,
és relacionar-nos amb la altra persona,
casi com un espejo,
en aquest sentit,
que sigui com un espejo per nosaltres,
perquè jo crec que,
si no sentimos un poco vistos por el altre,
no sentimos com vivos.
Si estuviéramos totalmente solos,
és com que no nos sentimos del todo identificados.
I, entonces,
hace un texto, como siempre,
maravilloso,
que estará en la exposición,
también estará en el pequeño folleto
que tenemos de la exposición,
y luego, evidentemente,
hemos hecho una selección
de los seis artistas.
Quim, si quieres empezar.
Sí, són seis artistas.
Bueno, amb la Laura
sempre hem plantejat el projecte
Aquest Mons
com un projecte de llarga durada.
l'hem anat dividint
en aquestes tres parts
el 2022.
La primera ha sigut
el món propi.
Aquesta és la part,
com va explicar la Laura,
més relacional,
més binària,
més de dos aspectes
que volem ensenyar.
I la tercera part,
que tindrá lloc
a la tardor,
doncs,
ja serà el món
de les utopies.
En aquest cas,
amb la Laura
i com a premisses,
sempre vam voler
ser molt contemporanis
amb les propostes
i amb els artistes
que presentàvem
i molt diversos
també amb les narratives
que volíem ensenyar.
Amb aquest projecte,
o sigui,
amb aquesta edició,
són sis artistes,
que és la Mararza,
la Dominica Sánchez,
la Maria Maria Aixacucha,
Peter Sanz,
Alfonso Alzamora
i Alberto Peral,
que justament
Alberto Peral,
en aquests moments,
està muntant
les seves peces.
Ara mateix,
al Marcard?
Sí.
L'hem abandonat
per estar aquí
a Ràdio d'Esvern.
Bueno,
disculpes,
l'artista,
però vaja.
No,
el programa s'ho mereix,
eh?
Sí, no?
Home,
calia parlar-ne,
calia parlar-ne.
Exacte.
Llavors,
és com una espècie
d'efecte mirall,
una mica,
el que intentareu
transmetre
a través d'aquest
efecte mirall
en quant a com veiem
les coses
a través dels altres
com veiem les coses
a través dels altres,
també com,
en un moment,
també treballem la dualitat,
que jo crec que sí
que és important
en molts artistes,
no?
Pete Sands,
per exemple,
és un diseñador,
és un diseñador
casi icónico,
és a dir,
té una serie de piezas,
ell no se,
bueno,
no se llama,
se llama como
diseñador industrial,
o que dibuja muebles,
és a dir,
és com més un creador,
diseñador muebles,
sí,
però com un dibujante
de muebles,
digamos que seria
casi como un artista
de muebles,
no?
Yo creo que él se siente
como un escultor
de ideas
y de ideas
de alguna manera
funcionalistas,
no?
Tiene lámparas,
tiene sillas,
tiene varias cosas,
lo que pasa es que
en un momento determinado
hay piezas que son
para nosotros icónicas
y una de ellas
es la silla coqueta,
la silla de brazos coqueta
y en 1986
él gana un premio
el delta de oro
del FAT
y entonces nosotros
la queríamos relacionar
porque creíamos
que justamente
este punto
que tenía,
ya sabes que
creo que lo hemos dicho
en otros momentos
en que en estas tres ediciones
nosotros queríamos introducir
tanto la arquitectura,
el diseño
en la otra,
por ejemplo,
hubo una conferencia
con un arquitecto
y un escultor,
en la siguiente,
en la utopía también
habrá cosas de arquitectura,
es decir,
queríamos que el mundo
de arquitectura,
diseño,
danza,
es decir,
música,
bueno,
hubiera muchas cosas
que se relacionaran
y fuera transversal,
no?
entonces lo que
queríamos trabajar
con el PTSM
justamente es esta dualidad
con otro tipo de silla,
es decir,
que sería actualmente
una silla
funcionalista,
barata,
económica,
de exterior,
como están pensadas
actualmente
para apilarse,
para ocupar poco espacio
y en vez de la suya
es una silla
pues pensada
en los años 80
donde el diseño
tenía una forma
como más escultórica,
es decir,
que el diseñador
de alguna manera
se esplayaba más,
entonces ponemos
justamente en relación
este tipo
de,
bueno,
ponemos en relación
dos tipos de sillas,
¿no?
que creemos
que es muy interesante
para justamente
de alguna manera
es,
una tiene
lo que no tiene
la otra,
es decir,
es un mundo reflejo
que se reflejan
justamente
las dos cosas
que no tiene
y nos interesaba
justamente
este sentido,
¿no?
Estarán las dos
en sala,
sí.
No volem desvalar
más a...
Ya,
sense fer spoilers,
¿no?
Sí,
no volem fer spoiler.
A més,
és una aposta
que tant la Laura
com jo
penso que en aquest cop
ens hem arriscat bastant.
Sí.
És a dir...
Sí?
Sí.
Quan a l'estil
de...
Amb el que plantegem.
O sigui,
volem...
Us va a la marxa,
eh?
Sí,
ens va una mica a la marxa.
Volíem,
en lloc,
diguem,
d'ensenyar les peces
d'una manera convencional,
que hagués estat bé,
doncs volíem
que la gent,
doncs,
fes preguntes
amb el que es veurà,
amb el tipus de relacions
que es veuran,
no?
O sigui,
tenim una peça
molt icònica
del Peter Sanz
i es muntarà un diàleg,
ja cadascú decidirà
si és un diàleg agradable
o desagradable
o convencional
o inconvencional
amb una altra peça.
I aquesta tensió
o aquest reflex
que no seia tant de mirall
sinó que de relació
és el que considerem
nosaltres interessant.
I és el que apliquem
a totes les obres
que hi haurà
a l'exposició aquest cop,
no?
Aquestes relacions
de l'obra
d'una pintora,
per exemple,
amb l'obra
d'un altre pintor
que es aniran
com generant
diàlegs
o tensions,
no?
Por otro lado
tenemos
a la María María Chacucha
en el que
yo creo
que es una persona
activista,
sobre todo,
es decir,
que es una artista
visual,
trabaja también
en este caso
lo que ya he hecho
para nosotros
es una obra nueva,
eso siempre
es sumamente interesante
que de alguna manera
por primera vez
se exponga
en el espacio
y entonces
son tres impresiones
que estarán
como encoladas
en la pared
y donde tienen
casi como
una idea
de cartel
de calle
porque yo creo
que esa actividad
la lleva
a que su forma
de exponer
es como
es totalmente
activista
hasta ese punto
feminista
evidentemente
es de Perú
pero lleva ya
22 años
viviendo aquí
en España
en este caso
en Madrid
A més
ha fet
recentment
una exposició
al Reina Sofía
i
jo penso
que
perquè
molts dels criteris
de selecció
que tenim
la Laura i jo
tenen a veure
també
amb una part
de fascinació
tant amb l'obra
que volem exposar
com amb qui
exposa
amb l'autoria
d'aquella persona
i jo penso
que
amb l'obra
Maria Maria
que a més es diu
Maria Maria
en doble
que és una Maria
reflejada
ens ha assenat
també
aquesta posició
d'aquest activisme
aquesta reivindicació
de l'art de les dones
del moviment
de les dones
plantejat
el 2022
que també
considerem
molt molt molt
interessant
que a més
estigui ara
Jo diria
que és un reflejo
és a dir
la seva obra
és un reflejo
d'un moment actual
i això
ens interessa
moltíssim
igual que
en un moment
determinat
podem
com hem dit
amb Peter Sanz
tenir una relació
en el caso
de Maria Maria
el que ens està
reflejant
és un moment actual
no vamos
a desvelar
més
esperamos
el sábado
veremos
qué mundo
nos refleja
sí
a més
ha estat
una peça
específica
per aquí
creada
només
per aquesta exposició
i per aquests
moments determinats
és a dir
que estem
molt contents
perquè
té aquesta relació
amb la contemporaneitat
amb el que està passant
en aquests moments
i considerem
que és
molt interessant
que
fugir d'aquesta
museística
diguem
de coses
com ja
molt vistes
s'ha fet
en aquest moment
i s'ensenya
en aquest moment
coses que estan passant
amb molta força
visualment
penso que
que la Maria Maria
és una canyada
d'artista
en aquest sentit
no?
sí
que visualment
serà potent
no?
sí
com va ser el món
propi
també
només entrar a sala
ja era com
uau
és un art
que a Sant Jús
no acostuma a passar
aquí passa una miqueta
també el mateix
sí
sí
o sigui que s'ho prendrà
més d'un
no?
sí
pot agradar
pot desagradar
però
l'art ja té això
la indiferència
és molt avorrida
tampoc està fet
per agradar a tothom
exacte
no?
exacte
la indiferència
és avorrida
aquesta m'agrada
són sis artistes
els sis
i seran
el dia
de la inauguració
bueno
Maria Maria Chacutxa
està en Madrid
bueno
pensaven que
podria venir
però al final
no és possible
i jo crec que
serà l'única
que faltarà
de resta
sí que
ahir seran
la majoria
bueno
en un principi
jo crec que sí
que estaran
els cinc
ahir estem
perquè hi ha alguns
que estan fora
o coincideix
que no
l'Albert
Toperal
ha vingut ara
justament
a col·locar
perquè després
tenia que
fer una exposició
a Valladolid
en el Pati Orrellano
el Moció d'Escultura
entonces no sabemos
si justamente
podrà asistir o no
es decir que
tenemos pequeñas
dudas
pero bueno
vamos a ver
què passa al final
ahora lo tenemos
podemos hablar de él
porque lo tenemos
en estos momentos
en sala
es una persona
yo creo que
es difícil
de definir
porque yo creo
que si le dijeras
escultor
diría no
es decir
es una persona
que yo creo
que está siempre
como más
en los umbrales
entre una cosa
y otra
trabaja
él trabaja
muchísimo
la dualidad
nos ha interesado
muchísimo
justamente
porque yo creo
es el mayor
representante
en esta exposición
de la dualidad
por otro lado
también
es una persona
que en una primera época
él trabaja mucho más
la relación
con el cuerpo humano
y yo creo
que ahora
se ha vuelto
esta relación
se ha transformado
en unas formas
mucho más
puras
más formas
más geométricas
¿no?
yo diría
no tan
en relación
con el cuerpo humano
son piezas
él tiene una exposición
maravillosa
hasta el día 15
en Teclasala
y
bueno
tienen
las piezas
que van a estar aquí
tienen mucha relación
con esta obra
él en Teclasala
tenía como dos obras
relacionaba
obra
más antiguas
tenía seis piezas
más de 1994
pero
y luego relacionadas
con piezas
que había hecho
en este momento
aquí todas las piezas
son mucho más actuales
y bueno
hay poco que desvelar
porque yo creo
que también
es interesante verlo
hombre, claro
y además es que
porque te pondrías
a hablar de él
nos apasiona
también
sí, sí
estem contents
porque las relaciones
de amor
de moment
han sortit
más o menos
sí, yo creo que
nos pasa a los dos
es decir
tenemos una relación
ahí tan fuerte
que también
nos pasa un poco
este amor
lo esparcimos
es fluctuar
es fluctúa
claro, también
dins d'aquest
mon reflex
imagino que también
hi haurán
activitats paraleles
así como va ser
con el mundo propio
no sé si con escoles
o entidades
que imagino que
también tienen relación
o que también
participaran
en este caso
participará
la Escola Canigó
y ya
bueno
es una cosa
que inaugurem
el día 7
y el día 9
10 y 11
ya tenemos
las visitas
pactadas
con la Escola Canigó
al matí
además
a tope
porque son
seis grupos
seis grupos
monseñe
eran cuatro
y a más a más
porque intentemos
que el día 25 de maig
es faci
la exposición
de las obras
de los niños
que estamos
bueno
muy contentos
con la participación
de ellos
i después
también
con esta voluntad
que hemos tenido
siempre
de integrar
el texito cultural
y pedagógico
del pueblo
nos hemos puesto
en contacto
con Gaudí
en Crianart
con la Escola
de
Arte Plástica
los cursos
de Canigín
Agastá
y también
farem un trabajo
con alumnos
de allá
allá
hay un montón de talent
también
hay un montón de talent
mucho
estará muy bien
yo creo que estará
muy bien
los talents
se tienen que combinar
que es una miqueta
la
y acaban exposando
también
la idea es que acaben
también
exposando
los córneres
en un córner
claro
será una cosa
y a más a más
igual aquí
el córner
es una mica
más petit
que el córner
del món propio
eso quiere decir
que las obras
ocupan más espai
sí
y
o necesitan
también más espai
o necesitan respirar
también
sí
porque
no sé
bueno
aquí no podemos hablar
pero Anadot
o Patricia Deuder
podríamos
saps
están en
petits jocs
y yo creo que
esta exposición
necesita
los artistas
necesitan más
claro
y he tenido
un tiempo
entre una y l'altra
d'organizar
col·locar
treure
porque las obras
anteriores
me imagino que
han anat a casa
de los artistas
o a otros
llocs
para exposar
y han entrado
de noves
todo esto
comporta una logística
forza importante
no
manos
para ayudar
no dormimos
no dormimos
pues feo buena cara
feo muy buena cara
para no dormir
la verdad
es cosmética
es cosmética
natural
me imagino
es cosmética
natural
es important
también decir
que
que pienso que
que tan
amb la Laura
com
amb mi
hi ha una part
que no
no
no
visquim
no
no
vivim
d'una manera
com
molt
de
treball
no
hi ha una part
també
apassionada
que
que en disfrutem
d'aquesta feina
no
llavors
també
doncs
les penes
se passen
con
con alegria
que
que
que
es
diferent
heu d'explicar
com
heu d'explicar com
ho feu
això
bueno
té a veure
a vegades
doncs
amb la passió
que posem
amb
certs projectes
si és gent
que nosaltres
volem exposar
que ens agrada
que ens agraden
els artistes
i ens agrada
l'obra
que fan
doncs
és un acte
que
que ens
complau
moltíssim
i això
també compensa
a vegades
doncs això
moltes nits
d'intranquilitat
o
nervis
que en molts moments
tenim
home
imagino
després
tenim a la
Dominica Sánchez
otro
enamoramiento
a primera
ella expuso
relativamente
hace dos meses
en la
Artur Ramon
la galería
Artur Ramon
es
bueno
es una persona
que sobre todo
aquí se la conoce
relativamente poco
ella ha expuesto
prácticamente
siempre en el extranjero
muchísimo
en Francia
y en Estados Unidos
es una artista
que trabaja
de alguna manera
yo creo que
mucho
las emociones
y además
para mí
tiene como una dualidad
en sus cuadros
trabaja sobre papel
trabaja sobre pigmentos
de pastel
y lápiz
entonces
esas curvas
que ella tiene
que las hace
a través del lápiz
y luego los compactos
sin estar marcado
esos compactos
son como geometrías
pero sin realmente
ser geometrías
yo creo que
esa dualidad
es muy interesante
en su obra
además nosotros
ben volguem
tot moment
i pensem
que l'art contemporani
no té
per què
estar relacionat
amb la gent
jove
diguem
i llavors
aquí
ens ve la fascinació
tant amb la Laura
com
meva
que de fet
la descobreix Laura
a Dominica
amb la persona
vull dir
és una persona
amb 76 anys
dona
a demés
76 anys
76 anys
i dona
i dona
amb una potència
amb una potència
brutal
amb un discurs
darrere
que ens té
fascinats
tant com a persona
com pel que fa
i penso que
per nosaltres
és una peça
molt fonamental
poder apostar
amb gent així
en una exposició
com d'aquestes
característiques
aquí
vull dir que
hem de donar veu
i hem de trencar
també certs tòpics
que a vegades
tenen a veure
amb que
l'art modern
o l'art contemporani
només ve
de gent jove
que també
evidentment
però
hem de donar veu
sobretot
i en aquests moments
penso que
políticament
és interessant
també
que siguin dones
i dones grans
les que puguin
en un moment determinat
portar un discurs
molt trencador
i això vol dir
que també
és per un públic
que no té edat
no
exacte
no hi ha ni límits
per baix
ni límits per dalt
aquí està
i un poco
lo que hace
yo creo que
además en sala
damos la primicia
están colocadas
tanto
Dominica Sánchez
como Alfonso Alzamora
que yo creo que
se reflejan mutuamente
yo creo que son dos artistas
donde trabajan las emociones
pero no los hemos querido
introducir
en el mundo propio
que podría ser una cosa
mucho más interior
más personal
más propia
más encerrada
en ti mismo
a veces
sino que creo que
se reflejan
como mutuamente
y toman
en esas emociones
toman unas posiciones
un poco diferentes
Alfonso Azamora
en este caso
él trabaja también
las piezas son grandes
de las tres piezas
que exponen
suerte que tenéis
una sala grande
sí
exponen tres piezas
grandes
que creo que además
en el valor
en estos artistas
de la pieza grande
que son buenos
artistas
exactamente
un buen artista
lo puede ser
en pieza pequeña
pero yo creo que
en estos
yo creo que ese reflejo
de los dos
de unas medidas
muy aproximadas
de un color
muy potente
y de una manera
un poco diferente
de trabajar
pero casi
yo creo que es un reflejo
el uno en el otro
y en medio
una escultura
de Alfonso
una escultura
a la vez que vacía
no vamos a decir más
sí, sí
que cada uno
imagine
o tiene lo que quiera
que hace un punto
de conexión
o de unión
entre ellos
¿no?
¿y cómo?
porque cuando
dissenyamos en sala
sobretot la Laura
que es experta
en disseny
d'exposiciones
es descobreixen
diàlegs
después
o sigui
l'altre dia
que andávem
col·locando
las piezas
davant
una de la otra
en una cierta distancia
vas veient
com
aquellas piezas
s'expliquen
se van
comunicando
coses
i això també
és molt interessant
i per això
a vegades
actuen
d'alguna manera
exacte
i això es veu
quan
es veu
realment
l'exposició
físicament
i també
quan estan col·locades
les peces
a vegades
mentalment
tens la idea
de posar unes coses
però
justament
quan estan col·locades
és quan
generen
aquests diàlegs
que és la part
que nosaltres
considerem
molt més interessant
i llavors la Laura
un moment determinat
aquests dos mons
el de la Dominica
i el d'Alfonso
estaven ahí
com a Blando
i la Laura
s'hi va posar
l'escultura
en mig
en plan
de
bueno
pues ara
vais a ver
vais a flipar
vais a flipar
pero bueno
yo tengo que decir
que
realmente
el trabajo
de diseño
de exposiciones
normalmente
yo lo hacía
en solitario
y con Quime
es un placer
es decir
al revés
a mí me instiga
es decir
que
bueno
yo creo que
es un trabajo
mutuo
y maravilloso
y luego
él tiene
un maravilloso
trabajo gráfico
que yo ahí
sí que no hago nada
tengo que decirlo
es decir
es todo
mano propia
y en ese sentido
es muy interesante
bueno
como último
nos quedaría
la artista
Mararza
que yo creo
que es un poco
la que
se sale
un poco
y también
nos parecía bien
es la más joven
ella yo creo
que
el entorno
el mundo
relacional
para nosotros
en ella
era justamente
que su materia
prima
es decir
como hay algunos
que puede ser
la escultura
lo matérico
la pintura
el óleo
o el pastel
en ella
realmente
lo matérico
es algo
que ha hecho
otro
porque son libros
son facturas
son papeles
de lotería
es decir
ella trabaja
con el papel
impreso
de alguna
de las maneras
ella trabaja
con sobre todo
la palabra
la frase
el lenguaje
y le da
otro contexto
le da
otro contenido
y además
yo creo que
como primicia
podemos decir
porque lo normal
es que cuando tú
veas
sus objetos
son matéricos
o están
evidentemente
estas frases
o estas letras
formando casi
como esculturas
llamémosle
como instalaciones
o y en un momento
determinado
nosotros hemos querido
también
tener una pequeña
pieza
para recordar
esa maraza
que todos
conocemos más
pero nos ha interesado
mucho presentar
ese trabajo
en un vídeo
en un vídeo
que va con loop
que dura
seis minutos
me parece que es
que es como
un poco repetitivo
porque bueno
en ese trabajo suyo
yo creo que la idea
de la repetición
es constante
y entonces
nos interesaba
justamente
porque
la escultura
como está trabajada
con ella
es de una cosa
efímera
al máximo
porque con estos papeles
ella va creando
sus frases
su lenguaje
evidentemente
es feminista
porque también
ella
se
lo marca
y lo defiende
es de Castellón
es decir
que vamos teniendo
gente
un poco
pues
el peral
de Santurce
María María
Chacucha
de Perú
es decir
vamos rodeándonos
un poco
de gente
fuera de aquí
y
pero bueno
yo creo que tenemos
a los seis
y luego tenemos
el prejuicio
que nos lo va a contar
el Kim
que en el cartel
dieu
seis artistes
y un prejudici
más la Clara Aguilar
que amenizará
una mica de música
DJ7
a fora del mercat
pero qué vol dir
y un prejudici
pues aquí está
bueno
primer
abans de res
sí
aquí está la grácia
abans de res
evidentment
no desvallarem
cap res
perquè això
es té que comprovar
en sala
no
però
el concepte en si
serà
com una xerrada
o una imatge
o una idea
amb la Laura
vam dir
des d'un bon principi
que la idea era
el que hem explicat abans
no
doncs
sis artistes
amb sis narratives
diferents
però volíem
sempre
muntar
una mena
d'esquema
que ens fes
repensar
les coses
no
amb l'exposició
anterior
venia
per un quadre
d'un col·leccionista
que va ser
una història
també
pràcticament
policia
que ens
qüestionava
un grapat de coses
sobretot
el sentit
de la propietat
que tenim
tot això
i en aquesta segona
exposició
vam parlar
del prejudici
el prejudici
entenc
o s'entén
quan nosaltres
visitem
un museu
o una exposició
doncs nosaltres
veiem
unes imatges
o unes obres
que ens interessen
no tant a vegades
pel que estem veient
i sí
per l'autoria
d'aquella
del que estem veient
anem al Prado
i veiem un quadre
que potser no ens agrada gens
però si al costat
veiem que és de Goya
o que és de Velázquez
doncs
li donarem una importància
molt més gran
perquè
vivim en una cultura
a més
en aquest sentit
bastant pop
que
el culte
a l'autor
doncs és molt gran
en aquest cas
doncs
volem
muntar un joc
en aquest sentit
volem que
es vegin
una sèrie de coses
i que
i
que
aviam com ho explico
sense dir-ho
com ho dic
sin dir-ho
és a dir
que ens plantegem
la idea
del prejudici
que tenim
quan anem a veure coses
i hasta aquí
ho poden veure
la cartella
estarà
en otro lugar
del espacio
veremos las obras
y es un poco también
preguntarte
simplemente
te gustan o no
te gustan
sin tener que
immediatamente
mirar la cartella
y decir
uy si es de este artista
no me va a gustar
entonces ya
hay el
prejuicio
sino ir blancos
totalmente del tema
ver si nos gusta o no
y luego ya descubriremos
de quién es
o ya nos lo dirán
no es tan necesario
a veces saberlo
queríamos también
porque
en el fondo
yo creo que
muchísimos artistas
lo que tienen
son 10, 15
no sé
X obras maestras
y otras
que en un momento determinado
viven de esas obras maestras
entonces
no todo artista
hace algo
que es maravilloso
pero
y puede tener cosas
que no nos gusten
pero sin darnos cuenta
hay ciertos artistas
que los tachamos
con una cruz
y decimos
es que no nos interesa
pero igual
tienen épocas
que son maravillosas
y luego
han desarrollado
o se han ido
o han evolucionado
hacia otra parte
y yo creo que
eso es interesante
como mínimo
que seamos más
yo diría
que más limpios
que cuando veamos algo
nos preguntemos
a nosotros mismos
si nos gusta
o no nos gusta
y a partir de ahí
no nos dejemos
influenciar tanto
sería bien que los museos
a veces no posessin
el nombre de la artista
sería como una idea
totalmente
aquí está
aquí está
y aquí está
una mica
la idea de patart
que tenemos
la Laura y yo
de que esta exposición
no sea fácil
que sí que lo es
pero que no sea fácil
a la hora
de cumplir
las expectativas
que uno tiene
sino que pienso
que el art contemporáneo
y en especial
los criterios expositivos
que nosotros tenemos
son porque
después de ver
o mientras estamos
veient
pues pasen cosas
por el nuestro cap
y nos cuestionan cosas
que pienso
que es lo interesante
de l'art contemporáneo
y de este tipo
de exposiciones
y aquí nos hemos
entes muy bien
la Laura y yo
hubiésemos
podido ser
más fáciles
y decir
bueno
exposemos las cosas
bien posadas
es aburrido
exacto
una mica
escolteu
abans de marxar
y sé que
anemos al revés
porque ahora
os haré la pregunta
de mon propio
pero quería ser
una mica
valoración
de como ha anat
han estado
tres o cuatro meses
más o menos
volia saber una mica
como había anat
la primera
claro
al final va ser una mica
la presentación de mons
la primera fase
portas obertas
no sé
como ha anat
también
a visitas
visitas guiadas
una mica
una mica de valoración
si esteu contents
també
de com ha anat
i de la gent
que hi ha participat
i que hi ha passat
a mirar també
les obres
bueno yo
creo que sí
que los dos
estem molt contents
bueno
es que yo creo
que ahora
no tengo los números
pero me parece
que al final
han pasado
bastantes
ochocientas personas
una cosa así
que es un número
enorme
está muy bien
no ha llegado
a los tres meses
han sido dos semanas
dos meses
y tres semanas
y a ver
la valoración
la gente que la ha visto
las críticas
que hemos tenido
bueno yo creo
que ha estado muy bien
nosotros como no
evidentemente
siempre quedemos más
y luego
todas las actividades
que se han hecho
que yo creo
que eso es un punto
sumamente importante
de enfatizar
y de
y porque
no solamente
ha estado una escuela
como la escuela
Monseño
o ha estado
la escuela Algueró
sino que de alguna manera
se han hecho
visitas comentadas
un montón
se han hecho visitas
hasta particulares
de poca gente
o en un momento determinado
de escuelas
como puede ser
Tras
Bellas Artes
es decir
ha habido muchas escuelas
que han venido
y se han hecho
expresamente visitas
para ellos
luego
se han hecho charlas
sumamente interesantes
la relación
con Calgibreté
ha sido
buena
y fructífera
ha habido
tres charlas
en Montpropi
y quieren continuar
evidentemente
ahora con Montreflex
y luego
evidentemente
charlas interesantes
por ejemplo
fue fantástica
la de Anadot
Miquel Planas
con Alberto Peñín
de la sobrasada
de la sobrasada
exactamente
a la sobrasada
a la orxata
a la orxata
exacte
València
i Mallorca
luego también
estuvo
la Musea Solsona
pero no dejarme
ninguna más
un grapat
de col·laboración
Joan Olpinell
també va estar
recentment
que va tancar
una mica
música i poesia
música i poesia
bueno
jo crec que ha estat
molt
relació positiva
almenys
aquesta primera fase
i esperem
i desitgem
i estem treballant
perquè creiem
a més
que
hi ha
que haver
aquesta relació
perquè
l'exposició
sigui viva
es tenen
que passar coses
es tenen
que entrar
gent
potser
entren
a veure
una xerrada
o
participar
en la lectura
de poemes
però
segurament
aquesta és l'excusa
per entrar
a veure l'art contemporani
i surten
amb dues coses
la lectura
de poesia
i l'avisnatge
d'una exposició
i el llibret
de l'exposició
exacte
i penso que
és interessant
és interessant
perquè
a costa
i tant la Laura
com jo
estem contents
i ho hem parlat
moltes vegades
que
com molta gent
hem entrat
en diàleg
amb molta gent
que ens ha felicitat
per haver-los explicat
i haver ajudat
d'alguna manera
a entendre
el món narratiu
d'un grapat d'artistes
i això ens fa
absolutament feliços
i tant
va doncs a sumar
més visitants
800 o 1.000
o els que siguin
tots els que vulguin venir
i des d'aquí
des de la Justa
ja sabeu que anirem fent
seguiment també
d'entrevistes d'artistes
o col·lectius
entitats que hi participin
així que
que vagi molt bé
aquesta segona
etapa
podríem dir
d'aquest món reflex
tot recordant
que aquest dissabte
7 de maig
a les 12 del migdia
s'inaugura
amb Clara Aguilar
amb aquesta música
de la productora
i polifacètica
musical i artista
Clara Aguilar
també Sant Justenca
això és la petjada
Sant Justenca
i amb aquests artistes
que amb ganes
ja de veure
aquesta muntana
a aquestes hores
al mercat
Laura aquí
moltíssimes gràcies
per passar per aquí
que vagi molt bé
i ens veiem
properament segurament
gràcies a tu
digues digues
i moltíssimes gràcies
a tu Mireia
i agrair-te
de veritat
perquè tota la part
que has elaborat
aquí
amb Justenca la Fusta
doncs ha estat
també fonamentada
per donar a conèixer el projecte
estem molt agraïts
amb aquesta part
no hi ha de què
home
aquí hem de donar veu a tot
i si és cultura i art
encara més
i que no seguirem fent
que vagi molt bé
Laura, Quim
adéu
bon dia
m'agraït
Més tu voudrais
qu'elle soit
ta reine
ce soir
Toi l'héroe
tu t'en fous
c'est pas
c'qui t'plait
Si seulement
elle savait
comment
comment
tu l'envisageais
même si
t'es une fille
Si seulement
elle savait
comment
comment
tu pourrais
l'aimer
tellement
plus que
lui
Mais peut-être
qu'un jour
elle verra
tout l'amour
que tu pourrais
lui donner
Moi je crois
aux histoires
qui peuvent
parfois
bien se terminer
Mais tu voudrais
qu'elle soit
ta reine
ce soir
Même si
de reine
c'est pas
trop accepté
Mais tu voudrais
qu'elle soit
ta reine
ce soir
Toi l'héroe
tu t'en fous
c'est pas
c'qui t'plait
Mais tu voudrais
qu'elle soit
ta reine
ce soir
Une fille
de reine
c'est pas
trop accepté
Mais tu voudrais
qu'elle soit
ta reine
ce soir
Toi l'héroe
tu t'en fous
c'est pas
c'qui t'plait
Mais je pense
qu'un jour
elle acceptera
qu'elle aussi
elle t'aime
un peu plus fort
Moi je crois
aux histoires
auxquelles
les autres
ne croient
pas encore
Et tu voudrais
qu'elle soit
ta reine
ce soir
Même si
de reine
c'est pas
trop accepté
Et tu voudrais
qu'elle soit
ta reine
ce soir
Toi l'héroe
tu t'en fous
c'est pas
c'qui t'plait
Toi l'héroe
tu t'en fous
c'est pas
c'qui t'plait