.
Doncs vinga, perquè ara són un quart de dotze,
seguim el magasin matinal de ràdio d'Esvern,
el just a la fusta, segona hora del programa.
Avui som dijous 18 de febrer del 2021
i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres l'artista plàstica Imab Boronat
perquè avui al vespre, al celler de Can Ginestà,
inaugura exposició que estarà fins a finals del mes de març.
Tenim la sort de tenir aquí a l'Imma els estudis de ràdio.
Està una mica nerviosa, però, Imma, estem en família, no passa res.
Bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Bon dia, tot bé?
Sí, sí, molt bé.
Molt bé.
Doncs bé, Imma, era el que dèiem,
que aquesta tarda hi ha la inauguració de l'exposició al celler de Can Ginestà.
Una exposició que, comencem pel principi,
porta de títol Dona o ets?
Sí, exactament, dona o ets, sí.
Explica'ns una mica aquest títol,
què és el que remet, per què l'escolls per l'exposició?
Bé, aquest títol, aviam, d'entrada,
molta gent que l'ha llegit diu Dona o ets?
No ho entenc, Dona o ets, no?
O sigui, és un títol que no és fàcil de xifrar, no?
Així, el primer cop dic.
El que jo vull expressar amb aquest títol,
és una reflexió sobre la dona com a ésser, no?
A vegades ens plantegem, no?
Jo soc una dona, jo soc un home,
i ens classifiquem directament en un gènere,
i això a vegades genera desigualtat, no?
Perquè, d'entrada, ja si et classifiques en un grup,
doncs deixes de ser part de l'altre grup, no?
O sigui, ja t'estàs posicionant, no?
Clar.
Clar, jo, com tothom, no?
Des de petita, doncs, soc una nena, no?
Una dona, ara, i, bueno, doncs ens estem classificant.
Per tant, si jo em plantejo, però, si soc una dona o un ésser,
i surto del que seria el gènere,
doncs ja tinc una visió més àmplia.
I jo crec que aquesta visió, doncs, ens apropa més
al que seria una igualtat real, no?
Veure'ns tots com a éssers, i no tant com a gènere, no?
I també és un títol que crec que és bastant d'actualitat,
en el sentit que jo tinc, per exemple, bastants alumnes,
perquè jo soc professora, després ja ho explicaré si va falta,
professora de dibuix, de visual i plàstica,
i treballo amb alumnes tant de l'ESA com de batxillerat,
i ells ja molts cops es plantegen, no?,
quin gènere, o si soc d'aquest gènere, com soc,
o si no soc, vull dir que és un tema, jo crec,
que també ha d'espertar col·lectiu, no?
O sigui, una miqueta de veure'ns és un altre posicionament.
A més, és una exposició que arriba ara a finals de febrer,
però que estarà durant tot el mes de març fins al dia 26.
Més de març, més de la dona, concretament,
perquè el dia 8 és el dia de la dona,
per tant, molt ben escollida i molt ajustada a la data.
Parlem també, si et sembla, una mica de les obres
que els visitants i les visitants vagin a veure al celler.
Què s'hi trobaran allà, Imma?
Quin tipus d'obra?
Tu ets pintora, és a dir, sabem que són quadres,
però quina mena de quadres?
Què vols expressar?
D'entrada, el que vull expressar és una obra que surt del cor,
de l'emoció, i una obra que realitzo amb les mans,
bàsicament, o sigui, agafo el que seria l'acrílic
o diferents pigments amb les mans,
i la plasmo perquè és com una connexió molt directa.
És una obra que intenta fer com un viatge
a través de la dona i de l'ésser,
i de la connexió, des de la part més de la infantesa
fins a la part més adulta, inclús la part més cruel,
a vegades, com s'han de tractar,
i on també apareix un altre ésser,
dins de l'obra que no vull classificar només com a home,
però sí que és la part, a vegades, més violenta,
entre cometes, que trobem,
com ara el paper de l'ésser aquest home en les guerres
i el paper que fa la dona com a creadora o com a mare
i com a vegades també patidora,
tot i que jo crec que quan hi ha un conflicte o una guerra
aquí pateixen les dues parts.
És una exposició on us trobareu també
que hi ha una part de vídeo,
una participació, una part de text.
Aquest vídeo és un vídeo que narra un text que he escrit
i un poema,
que he tingut la sort que la Clara assegura,
l'ha pogut llegir, interpretar,
i s'ha deixat això, sortint el vídeo.
I també apareixen, trobaran alumnes meus
donant testimoni de com se senten com a dona,
com a home,
i també aquesta mirada del gènere.
No, t'anem a dir-me que, si et sembla,
podem posar un petit fragment
perquè els radigents també em puguin escoltar,
si et sembla bé,
aquest text que tu has dit que es compòs,
ja he interpretat per la Clara,
si et sembla bé.
Sí, em sembla perfecte.
Molt bé, doncs a veure com sona.
Dona o ets connectada a la teva ànima,
connectada també com un arbre a la terra,
donant vida i creant,
i sobretot ésser creatiu.
Ésser que és nena,
que pensa, somia,
sent i viu des de l'empatia,
compassió.
Ésser que irradia energia blanca,
violada.
Ésser que dona i busca amor.
Nena connectada a l'amor.
Nena trencada, maltractada.
Nena objecta, nena.
Dona que dona amor, que es buida.
Dona dipòsit, dona de plàstic.
Ésser inferior?
Projecta ésser.
Creix i fes créixer.
Estima't i revela't.
Després de tot ets vida
i pots, com les altres, desconnectar
i, per què no, desconnectar de l'entorn.
Càrrega feixuga.
Energia densa.
Tot ha de passar pel meu pensament?
A què jugues, ésser dents?
A destruir?
Descarregant mi?
T'acullo i dono vida
i tu destrueixes, mutiles,
menysprees,
utilitzes i despersonalitzes?
A què jugues?
A la guerra?
A qui li plores?
A la mare?
A la font?
En qui et consoles?
No crec que no tinguis ànima ni puresa.
No crec que no puguis evolucionar.
No ho crec.
No baixarem de nivell.
D'igual a igual,
energia frontal.
Dona jutjada.
Dona que jutja les dones.
Por, inferioritat.
Dona gastada.
Dona, sigues tu.
Dona, brilla sense por.
Éssers densos que miren amb enveja la teva llum.
La teva essència.
Mostra't per poder ensenyar.
Energia volàtil connectada a l'amor universal.
Energia densa agafada a la terra.
conflicte interior femení, entrega, amor i respecte.
Lluita de poders.
Igualtat de capacitats.
Doncs, Imma, realment, a part de la interpretació de la Clara, òbviament, és un text molt profund.
Sí, sí que és profund.
A més, em va sortir de l'ànima.
O sigui, vaig començar a reflexionar, no?
I com a dona, no?
També, i com a ésser, i veient també experiències d'altres dones, no?
Que han compartit i han patit, doncs, això, no?
Maltractaments, doncs, han sentit utilitzades, o inclús jo, no?
També m'han tingut èpoques, doncs, que dius, ostres, que difícil ho tinc, no?
Pel fet de ser dona, de cara, doncs, també a vegades a la comprensió de l'altre gènere, no?
I tota la càrrega, no?, que porta la dona.
És un text profund perquè, realment, sí que intenta plasmar tota la part aquesta energia densa,
o quan parlo de l'energia densa, és l'energia més negativa o més destructiva,
que molts cops, doncs, s'atribueix a l'altre gènere, no?, al masculí.
I que la dona ha d'anar acceptant, però, clar, és una càrrega.
I molts cops jo veig, no?, inclús la representació de les dones, no?,
al llarg de la història, no?, la dona, doncs, o la verge, o la dona mare,
o la dona que cuida, la dona s'entrega, normalment, no?
I després hi ha l'altra part de la càrrega i la part més destructiva.
Això ho he volgut.
Llavors, a la part del text que parlo de l'energia frontal, o d'igual a igual,
la igualtat seria això, no?, veur-nos tots, doncs, com a S,
respectar-nos i canviaria, no?
Hem de dir que el vídeo, aquest és el vídeo que també es pot veure allà a l'exposició,
a més a més dels quadres, el vídeo continua, és a dir, hi ha més textos
i, a més a més, també estan interpretats per part de l'alumnat, no?,
del qual tu també ets professora.
Sí, hi ha l'alumnat de l'Institut Maria Aurelia Canmain, de Cornellà,
que és un institut que s'impartix en l'ESO com batxillerat, també batxillerat artístic.
La veritat és que ha sigut molt maco treballar amb ells, poder-los implicar en aquest tema,
no a part de la coeducació i tot el tema que seria artístic.
I també és una exposició on es podrà veure a col·laboracions, per exemple,
també de la Pilar Montserrat, que és una escultora que fa poc que va també exposar aquí a Canginestà,
que ha posat una peça, que és una peça més volàtil.
I després també tinc una companya que, bueno, que se't dedica al tema dels mobles,
que m'ha deixat un moble que me'l va preparar, sí, la Maria Àngels,
i de Mariposes i l'oèl·lules,
que me'l va preparar i he posat també una part de l'obra damunt d'aquest moble, no?,
que simbolitza una part de nena que ja veureu que està a l'exposició.
I m'has comentat una cosa que no vull que passi per alt,
i és que és el tema de pintar amb les mans.
Com és això? Vull dir, hi ha algunes imatges dels quadres, no?,
que hem tingut accés, com es pot dibuixar això amb les mans?
És a dir, sense fer servir un pinzell que et permet, òbviament...
A veure, el pinzell, de tant en tant, et surt, eh?
Vull dir, de tant en tant, si hi ha un mini detall o l'assignatura o alguna cosa,
sí, que a vegades, doncs, clar, és que no el tinc tan fix, no?
Però que sí que la base, i gairebé tot, ho podríem dir 80%, 90% de l'obra, és a les mans.
Doncs, mira, a l'hora de pintar, jo el que faig, sobretot, és connectar amb mi, no?
O sigui, és un moment molt íntim, tot i que, a vegades m'he gravat o hi ha gent que m'havies pintat.
Jo crec que he d'estar molt concentrada i molt connectada.
I, com que és una pintura, la meva, que surt molt des de l'interior,
doncs, a vegades, si hi ha, entre mig un pinzell o alguna altra eina que interfereix, no?,
o em molesta en aquell moment, no em deixa pintar tant de pressa o plasmar-ho tant de pressa.
I el fet, també, de poder utilitzar les mans, no?, i notar el tacte,
és un tipus de pintura que s'apropa una mica, també, a la part escultòrica, no?,
en moments, o sigui, intento connectar molt, també és com molt primitiu, no?,
aquesta part, perquè també és molt, molt bàsic.
Però sí, sí, o sigui, es pot, eh?, vull dir, es pot fer, bueno, jo ho faig, tampoc.
Bueno, clar, tu ho sents així i és com t'expreses amb l'escultura.
Sí, sí, sí.
Parlem ara una mica, si et sembla, de la teva trajectòria.
No sé si és la primera vegada, Imma, que exposes aquí a Sant Just,
si ho havies fet altres cops de manera col·lectiva,
o potser ho has fet en altres galeries d'altres pobles, d'altres ciutats.
Una mica la teva trajectòria relacionada amb l'art, com comences a vincular-t'hi?
Bé, a veure, bueno, des de petita ja, doncs, sempre m'agradava dibuixar,
també vaig estudiar música, m'ha agradat sempre tot el tema artístic,
i, bueno, no sé, vaig anar seguint, vaig fer Belles Arts,
quan vaig acabar el cou, vaig fer Belles Arts,
i després ja vaig començar a fer exposicions,
però a nivell local, no, posar el Prat, Terrassa,
doncs, aquí a Sant Just sí que vaig exposar el 2009,
amb l'Ismael Cuevas, que és un altre artista d'aquí a Sant Just.
Dintre del poble que tinc és, dins de, participo a l'Artaneu,
que som un grup d'artistes que estem a l'Artaneu,
i allà també pintem i fent coses.
Bé, bàsicament he anat fent durant tota la meva vida,
doncs, utilitzant les meves obres i buscant alguna exposició que altra,
i et dic bàsicament per aquí, doncs, a Barcelona alguna, també,
i a Sant Just.
Perquè ens comentes que també, bueno,
ets professora de visual i plàstica,
a l'hora de transmetre els ensenyaments als teus alumnes,
aquesta passió per l'art, com ho fas?
És a dir, com els hi transmets?
A part de, suposo que, no sé si hi ha alguns continguts
o ensenyaments que s'han d'impartir, sí o sí,
però també hi ha gran part, no?,
del professorat a l'hora d'estimar la matèria
o de transmetre-la d'alguna manera o altra.
Sí, és molt important, sobretot, és veritat,
que hi ha els continguts que s'han d'impartir, no?,
el que diu el currículum, i això s'ha de fer.
I després també hi ha la part de tractar l'alumne
com a és també creatiu,
i sempre des de la seva creativitat.
O sigui, jo com a professora de dibuixi,
sí que al final he d'acabar posant una nota, no?,
de visual i plàstica o de la matèria que sigui,
però sempre intento que l'alumne tregui la part creativa seva pròpia,
amb la seva personalitat.
Vull dir que un alumne dibuixi bé o malament,
a vegades ho pinti bé o malament,
doncs, bueno, això és el meu punt de vista.
No sé que sigui un dibuix tècnic que ha de ser superobjectiu,
tota l'altra part creativa s'ha de desenvolupar.
I si l'alumne es veu recolzat
en el sentit que aprecies la seva obra,
sigui com sigui, treu la part creativa.
Vull dir, si no,
si des de petit o quan som més jovenets
els hi vas tallant,
o dius això està mal fet, o això no està bé,
o tu no saps dibuixar,
o aquí et dibuixis no val la pena,
la part creativa es talla,
perquè és una cosa que va creixent, no?
Crec que en el sistema educatiu s'hauria de donar
molta més importància i molt més pes
a la part creativa i artística,
perquè és una part també per expressar emocions,
per créixer com a persona
i per ser més crític.
Sí, de fet, el batxillerat,
a no ser que no agafis el batxillerat
específicament artístic,
no?
Si agafes les altres modalitats,
la plàstica i el dibuix,
tota aquesta part,
ja no es torna a tocar,
una mica com la música passa.
Sí, passa.
Jo he tingut alumnes a l'ESO
que a vegades els veig que no,
que s'han quedat a nivell d'evolució
del seu dibuix,
doncs igual s'han quedat a segona primària
o tercer, perquè no s'ha treballat.
És normal,
és com si jo t'ensenyo matemàtiques fins a quart
i després et dic,
mira, t'ensenyar alguna coseta.
Clar, si no es treballa,
no creix, no?
I sí,
jo crec que s'ha de treballar
és una part molt important
i més ara,
per exemple,
durant la pandèmia
o quan hem estat confinats
o quan hem estat
en moments
més en contacte amb nosaltres mateixos,
per la vida,
per el moment que ens ha tocat viure,
moltíssima gent ha tret la part creativa
i ha necessitat aquesta part,
perquè és un aliment
de l'ànima
i de la persona,
vull dir,
no es pot...
I jo com a professora
intento això,
sobretot,
fer aflorar al màxim
la seva creativitat
i animar-los,
no?,
i implicar-los.
Clar,
perquè tu, Imma,
quan t'inspires
o en quin lloc tens
per...
No sé si tens algun estudi
o a casa teva mateix
per pintar...
Amb què t'inspires
o com...
Sí,
a veure,
per pintar en un lloc així,
fixa,
ara mateix tindria
l'espai que tinc a Ateneu,
que és...
Però és que,
ara, per exemple,
amb el tema de pandèmia,
no he pogut anar tal com volia,
o sigui,
a vegades trobes a faltar
aquests espais grans,
no?,
per poder estar i tal.
Però, bueno,
està bé,
tinc aquell espai,
però pràcticament,
doncs,
pinto a casa,
al menjador,
quan estic un moment
que estic així sola,
necessito estar tranquil·la
i m'inspiro,
doncs,
em poso igual
alguna cosa de música,
saps,
o el silenci,
i a partir d'aquí,
doncs,
ja va sortint.
Sí, sí.
I tornant a l'exposició,
i per anar també
tancant una mica
l'entrevista,
has comentat
que els quadres
tenen aquest eix temàtic,
no?,
del tema de la dona,
que també hi ha col·laboracions
d'altres artistes,
s'articulen d'alguna manera
les obres,
o estan posades
en algun sentit concret,
o sigui,
la posició
dins de la sala.
Ja em recorregut,
que seria,
bueno,
t'has entès la part del vídeo
i després,
a banda i banda
de la pantalla
que hi ha gran
amb el vídeo
que va passant
en bucle,
amb una música
de fons i tal,
tens el que seria
el discurs
de l'home
i la guerra
i a mà dreta
doncs la dona
connectada
amb tot el tema
de la seva
part més infantil,
no?,
i després
sí que hi ha,
ja veureu
que hi ha com un recorregut
amb diferents obres
que fan referència
a part del text,
com una narració,
i a la sala més,
a dintre,
la sala petita,
hi ha també
l'obra de la Pila Montserrat
que fa diàleg
amb una obra meva
on parlem
de les dues energies,
la densa
i la més volàtil,
que ja veureu
que també hi ha
la relació
amb l'escultura
i la pintura
i després,
per acabar,
hi ha la part
de què seria l'alumnat,
que a partir
d'aquests textos
i de les reflexions
on han fet
les seves pròpies obres.
Clar.
Sí, sí,
que hi ha una part
de disseny tèxtil,
que han fet,
han dissenyat
com un vestit,
que està molt maniquí,
on diu
d'anar a brillar
sense por
i ja veureu
que han utilitzat
tela de pintura
que jo els he volgut facilitar
per poder,
sí,
fer aquest vestit,
no?,
en aquest maniquí
que és un maniquí
que m'han facilitat
també l'Institut,
la meva companya,
la Glòria,
que és dels anys 30
i després tota la part
de dibuix
que ja l'hem col·locat
a la paret,
no?,
de dibuix
dels alumnes.
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs, Imma,
desitgem aquest vespre,
aquesta tarda,
que vagi molt bé
la inauguració
de l'exposició,
sí,
que segur que és
tot un èxit,
que estarà allà
al celler de Can Ginestà
durant tot el mes de març,
no sé si et saps
l'horari
pels interessats
o interessades
que vulguin.
Sí,
hi ha diferents dies
de visites guiades
que estaran publicats,
suposo que,
a la pàgina de Can Ginestà
o truquen per telèfon,
al celler et diran
les visites,
per exemple,
demà faig una,
dissabte o una altra
i avui s'inaugura
a dos quarts de vuit.
D'acord.
Perquè si ve bastanta gent
ho farem a fora,
o sigui,
pel tema de la pandèmia,
es faria a fora d'entrada
i aniríem entrant,
no hi ha cap problema
i demà també faré
una altra visita de tarda,
dissabte
i hi ha també
cinc dies més programats
que estan al calendari.
Molt bé.
Doncs, Imma,
per cert,
també tens compte
d'Instagram, no?
Per si algú
vol donar alguna ullada.
Sí.
i m'ha guió baix
Boronat.
Molt bé.
Sí.
També tinc una web,
és iboronat.com
i, bueno,
sí, sí.
Allà es poden veure
una mica les coses
i les pintures que fas.
Sí.
Molt bé,
doncs, Imma,
ha estat un plaer
tenir-te aquí en directe
als estudis de ràdio d'Esvern.
molta sort
i que vagi bé,
d'acord.
Moltes gràcies.
Adéu,
bon dia.
Adéu,
bon dia.
projecte.
Música
Fins demà!
No hi podré explicar-me com hem arribat aquí.
Potser va ser la màgia de la mà, o això que em vaig deixar hipnotitzat.
I si recordo aquell somriure, penso en tot allò que em vaig prometre que un dia et diria...
Sempre et busco on et trobaves d'arribar, i jo no puc veure, jo no puc creure.
Sé en tu cara, em falta un dia al teu costat, però per dintre alguna cosa em diu que això ens havia de passar.
Bé, la veritat és que em senta bé, cada frase d'aquest paper.
Ja no puc evitar-ho més, evitar-ho més.
I és que la nit d'aquest hivern, em desvetlla d'un somni etern, on mai hi caurà la pluja.
No sé, va ser la màgia de la mà, o això que em vaig deixar hipnotitzat.
I si recordo aquell somriure, penso en tot allò que em vaig prometre que un dia et diria...
Sempre et busco on et trobaves d'arribar, i jo no puc veure, jo no puc creure.
Sé en tu cara, em falta un dia al teu costat, però per dintre alguna cosa em diu que això ens havia de passar.
Sempre et busco on et trobaves d'arribar, i jo no puc veure, jo no puc creure.
Sé en tu cara, em falta un dia al teu costat, però per dintre alguna cosa em diu que això ens havia de passar.
Em diu que això ens havia de passar.
Ara escoltes, Ràdio Despert.
No em toquis els ous.
No em toquis el calamar.
No em toquis el nad.
Perquè toques molt més del que et penses.
Toques l'esforç de molts veïns.
Perquè tinguis productes de qualitat a taula.
Toques el que menge la meva família.
Toques el que més m'agrada.
Ara, el que toca, productes catalans.
De qualitat.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
0-12.
La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
0-12.
La Generalitat al teu costat.
Soc llavor.
Soc planta.
Soc flor.
Soc la llavor que desperta el teu amor.
Soc la llavor que està a prop teu.
Soc la llavor del canvi i la transformació.
Soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure.
Soc llavor.
Soc la teva planta.
Soc la teva flor.
Fem créixer el verd.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob.
Informatiucomarcal.com
Boxell Groot.
Boxell.com
Tiexplでしょう.
Fins demà!
Viper rins demà!
Fins demà!
Sienta!
Sienta!
Sienta!
Tiena!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit