I aquesta hora el que fem és parlar de literatura, parlem de llibres amb dos convidats que tenim avui al Just a la Fusta
per presentar-nos la novel·la Control a l'Escape, que la tenim aquí a l'estudi del Just a la Fusta,
a la Marta Sánchez i al Jeremy Williams. Molt bon dia a tots dos, què tal?
Bon dia, molt bé, encantants.
Ara, de tota manera, he dit Control a l'Escape, però no sé si hauria de dir Escape o Escape.
Doncs això és una de les preguntes que més ens fan últimament, perquè evidentment és un títol que té, amb tota la fe que tenim nosaltres,
que arribi a altres països, és un títol que és com un comando d'ordinador, són tres tecles d'ordinador, el control, l'alt i l'escape.
Les tenim molt sentides, no?, i que estem molt acostumats a dir-les de seguida.
I no té traducció, vull dir, si la fan a França, es dirà igual que si la fan a Anglaterra, si la fan a Alemanya o si la fan allà on vulguis.
Sí que és veritat que aquí hi ha molta gent que diu Escape per referir-se a aquesta tecla i molta gent diu Escape, vull dir que...
També és veritat.
Ens sentim còmodes de les dues maneres.
La catalana deia Escape i jo que soc anglès deia Escape.
Veus?
No, és que t'acostumbras a que quieres que la gent t'entienda la primera. Escape, què? Escape.
Ens dona igual, eh?
O sigui, serien vàlides les dues, no?, llavors?
No passa res.
De tota manera, tindria el significat també d'escapar aquest Escape o Escape, no?
Molt, jo crec que molt.
Té molt de sentit en...
Pensa que estem parlant de literatura juvenil, jove-adult.
És una novel·la de ciència-ficció.
I si és veritat que els protagonistes comencen amb les primeres pàgines, es fiquen dintre d'una aventura que va encreixent d'una manera impressionant.
Sí que han d'escapar, inclús per salvar la seva pròpia vida.
Vull dir que sí, té molt que veure.
Tot quadra, no?
Podem sentir també el book trailer d'aquesta novel·la.
Necessito tu ajuda.
Eh, ¿eres Carlos?
Estoy cerca de mi en el espacio y lejos en el tiempo.
Te hablo desde el futuro.
¿Estàs de broma?
No.
Arriesgaries tu vida per salvar a alguien que aún no existe?
Aquesta seria una mica el punt de partida, no?
Aquesta pregunta, justament, que també apareix fins i tot a la mateixa portada, no?
Aquest plantejament que serveix de punt de partida, no?
Pels dos protagonistes, que són la Mònica i el Carlos, dos adolescents de 16 anys, no?
Aquesta edat que deies joves, però ja una mica adults.
Aquest és el punt de partida.
No sé si també era el punt de partida vostre a l'hora de començar a fer la novel·la,
si seria una mica el plantejament inicial o...
No, començava com un...
Era un videojuego.
Sí?
Que jo iba a fer.
Mira, com a idea principal.
I s'ha convertit en novel·la, eh?
Sí, sí, i dijimos, seria millor com a novel·la.
I ens vam posar.
Sí.
I ja sortim.
I a quatre mans, a més a més.
A quatre mans, sí, perquè nosaltres aquesta història l'hem creat entre els dos,
passejant el gos, cada dia anava creixent més, vam fer tot l'esquema de l'art de la història
i quan ja el teníem, quan ja sabíem com acabava, vam dir, va, ens atrevim.
I sí que és veritat que l'exercici de ficar-lo al negre sobre blanc l'he fet jo,
perquè el gerem està escrit en castellà i el gerem és anglès i encara diu el sartén.
Mira, més convenient que fos jo que ho fes.
Ja, ja, ja, ja, ja.
Però tenim una versió al anglès que és traducció meva i hi ha una cosa interessant allà,
que traduces i pots adaptar perquè eres el co-autor.
No odies les novel·las quan pones nota del traductor, nota pie de pagina,
esto era gracioso en el polaco original, dices, hemos perdido mucho,
nuestra novela no pierde.
O sigui, ja està en anglès també.
Sí, sí, està en anglès i fa pocs dies es va celebrar a Frankfurt,
la gran fira a Frankfurt de literatura,
i la nostra gent la va presentar allà i sembla que ha despertat força curiositat.
Estem amb els dits creuants des de fa dues setmanes.
I a França també, a França molta, perquè Barcelona està...
està molt de moda en França, eh?
Barcelona...
No hi ha la resta del món, vull dir, Barcelona és una ciutat...
La novel·la per això es actua a Barcelona?
Sí, sí, sí, la Sagrada Família està ahí en la portada por algo, eh?
I no podemos decir más porque...
Spoilers.
Spoilers.
Clar, clar.
Que és una palabra en anglès que no sé què te quiero decir.
Sí, aquesta la tenim bastant introduïda, crec.
Sí, sí, spoilers.
Clar, de fet l'argument és bastant...
A part que apareixi la Sagrada Família a la portada o que hi hagi Barcelona de tal o de fons,
sí que l'argument pot ser bastant universal, no?
Perquè és aquesta idea d'algú que apareix, no?, en aquest cas seria a través dels ordinadors
o missatges a través de l'ordinador, no?, que envia aquests missatges
i que llavors comença l'aventura d'alguna manera, no?, d'aquests dos joves.
Clar, clar, de cop i volta són dos joves que estan acabant el quart de l'ESO i els hi entra
per un xat una persona que els hi diu que és del futur, que és de l'any 4.020 i que
tenen un problema molt greu i que necessiten la seva ajuda.
Ells no li creuen, d'entrada, però d'alguna manera ells ho munta per demostrar-los que sí
que és del futur i els hi fa un favor.
Aleshores ells al final diuen, d'acord, t'ajudem, i aquí comença on es fiquen
amb el gran, gran niu que per poc els hi costa la vida.
O sigui, trepidant, no?, que deies al principi, i a més està situada en 8 dies, no?
Vull dir que tu també, això també marca bastant el ritme de la novel·la, segurament.
Es marca per dies, perquè pensàvem que marcaria també una mica més la sensació
del lector de Tengo Prisa, Tengo Prisa, que és una mica el que va marcant tota la novel·la,
el ritme de la novel·la, la falta de temps.
I també que el temps és relatiu, la relativitat de les coses.
Pensa que és una novel·la que estava pensada també per al jove adult,
quan estàs passant a la infantesa, a l'edat adulta, estàs amb aquella edat entre mitja,
que no és ni una cosa ni l'altra, que has passat de quan eres petit i tot era molt fàcil,
perquè tot era blanc o negre, a la boca no caca, i ja està, no?,
que és una de les coses que diu la protagonista.
I entres a l'edat adulta, doncs, allà trobes tots els matisos de grisos,
que hi ha molts, ja no hi ha res segur del tot, ja tot és molt relatiu,
i això ho hem ficat en la relativitat del temps,
i ens hem basat molt en les teories de la física quàntica.
Tot això, també hi ha història d'amor, té una miqueta de tot.
L'element aquest de la ciència-ficció seria la base, no?,
però després, doncs, l'aventura, l'amor, la maduresa, no?,
o el pas a la maduresa, què és el que més us ha costat
a l'hora de posar-ho en matèria, també, o de tirar-ho en davant?
És la nostra primera novel·la.
Primer, la història, com t'ha comentat en Jeremy,
era el... la llavor era un concepte per fer un videojoc.
Passejant, se'ns va ocórrer, que podia ser una bona novel·la.
Vem crear tot el...
Teníeu clar que seria per joves, quan vau pensar en dir,
mira, això podria ser una novel·la?
Sí.
Vam fer l'esquelet i, clar, érem totalment nous en la matèria.
Havíem escrit els dos perquè venim del món del teatre,
de l'estàndar, de la ràdio...
Però, clar, no és el mateix escriure un eslògan
que escriure una novel·la de 460 pàgines.
Havia una cosa que ella hacía que era muy gracioso,
perquè Marta és la escritora.
Marta és qui escribe la cosa,
jo solament critico.
I ens barallem.
Està bé, sí, segur que surt la millor part.
Molt bé.
Escrivia, i el dia siguiente leía todo lo que había escrito y seguía.
I el día siguiente leía todo lo que había escrito,
pero llegaba un momento de pánico,
en que no había tiempo en el día,
porque ya había escrito 200 páginas,
y dice, tengo que ir sola.
Y eso es muy difícil.
Sí, va a ser el primer moment que vaig pensar que no ho aconseguiria.
Quan vaig deixar de tenir la visió de conjunt,
ja vaig haver de fiar de nosaltres mateixos del trosset de mapa.
Allà vaig pensar, em falta molt,
i jo no crec que ho aconsegueixi.
Però sí.
Sí, sí, un cop superat aquest obstacle,
la veritat és que va anar tot molt bé.
Inclús vam trobar un agent literari molt ràpid,
se la va llegir, li va encantar,
i la va vendre amb un editorial molt important d'aquest país,
que és l'editorial SM.
Sí, sí, amb molta publicació juvenil, no?
Sí, sí, sí.
I los de los coles, todos los libros de los coles.
És una editorial gran,
vull dir que no és el mateix treure la teva primera novela
amb edicions Pepito que amb l'editorial SM.
Quan ens van dir que confiàvem en nosaltres,
nosaltres vam posar supercontents.
Encara estem una mica que no me lo creo.
Clar, quan fa que ha sortit el llibre?
23 d'octubre.
No, 23 de setembre.
Un mes i un poquet més.
I de moment teniu ja una mica de resposta?
O sigui, algú que l'hagin llegit ja,
si sabeu si està venent, teniu ja feedback?
Sí, sí, sí. Tenim, a més, bloggers que hi han comentat
i han ressenyat la novel·la.
A tothom li està agradant molt.
Gente en Twitter radiando la novel·la.
Estoy en la página 100, no me lo creo.
No puede ser.
Estem sentint que, evidentment, som nous.
El món literari és molt complicat
perquè no es fa molta publicitat.
Veuràs més espons de televisió, del Fairey,
que no pas d'una novel·la,
perquè es mou d'una manera diferent.
Tot el tema màrqueting es mou d'una manera diferent.
I és complicat dir al món que existeixes.
Encara i així, que no són coneguts.
I per joves, no?
Ja.
Aunque hi ha un element de nostalgia aquí.
Nostalgia para joves.
Tenemos a joves de 18 anys.
Ay, me recordo del Messenger
cuando tenia 12 anys peleando con mi madre.
Pero madres también diciendo,
me acuerdo de pelearme a medianoche con mi.
Me recordo yo del Messenger también.
Nada, perquè...
Bueno, pues...
Sí, sí, sí.
Hay una cosa constante en la novela
y es un truco de la novela también,
que la madre tiene una manía,
que lo robó Marta de mí,
que los ingleses somos muy tempraneros
y medianoche para nosotros es...
Es el no va más, ¿no?
Y yo siempre lo digo,
medianoche, ya es mañana.
Y decíamos a nuestro hijo,
oye, que ya es mañana, ¿eh?
Que ya es mañana.
Es medianoche, son las 12 de la noche.
Entonces los días acaban a las 12 en la novela.
Pero claro, la acción sigue.
Hay un corte allí como un fin de capítulo
de las 12, ya, ya, pero no han acabado.
Están atrapados, están arriba, están abajo,
están en túneles.
Entonces hay mucha nostalgia de madres que dicen,
me acuerdo de esas peleas de...
Quítate del Messenger.
Que no, que no puedo,
porque todos los amigos del colegio están allí.
Entonces intentamos un...
Para la gente mayor hay una nostalgia.
La guerra civil, o me acuerdo,
de un, dos, tres, etcétera.
Pues ¿por qué una persona de 20 años
no podría tener nostalgia de hacer tres o cuatro años?
El mundo cambia muy a prisa.
Es una nostalgia más immediata.
Més immediata.
La claridad.
Una persona de 16 años
té nostalgia de cosas de fa tres años.
Per nosaltres, per exemple,
una cosa de fa tres años es abans d'ahir.
Y el mundo ha cambiado en tres años
más que abans cambiada en 30, ¿eh?
También es verdad.
También es verdad.
I l'acció comença amb el 2009.
Bé, tota l'acció és el 2009.
Sí, sí.
Estem parlant d'aquesta novel·la
que et controla l'escape o escape, ¿no?
Hem dit que era un univers universal.
Aleshores no sé com ho hauria de dir.
Amb els seus autors,
el Jeremy Williams i la Marta Sánchez,
que Marta, tu ets de Sant Just.
És a dir, no vius a Sant Just,
però vas viure aquí durant molt de temps.
Molts anys vaig créixer aquí,
vaig estudiar aquí,
vaig anar a l'escola Canigó,
després vaig anar a l'Institut de Sant Just
i...
I van estar a la ràdio, també.
I vaig estar a la ràdio.
Això ens ha fet molta gràcia.
Estava parlant amb tu abans,
a micròfon tancat.
No recordo ben bé,
perquè fa tants anys...
No era aquí a la ràdio, llavors.
Seria Can Genestà?
Sí.
A les golfes?
Sí.
No en recordo tampoc molt bé on era.
Que vas a entrar a molts llocs.
Sí me'n recordo el que vam fer,
que va ser el micròfon indiscreto.
Vam anar pel carrer Bonavista
amb un micròfon i una gravadora,
perquè em sembla que era un casset,
és que t'estic parlant del Pleistoceno,
la nena,
i per fer un micròfon indiscreto,
i per demostrar que la gent era molt bona.
Vam anar inclús a menjar-me un croissant
al forn del pi,
i vaig tastar-lo
i li vaig dir que no m'agradava
que si me'l podia canviar.
La gent és molt bona.
M'ha valut tota l'explicació
que com l'havia ja mossegat
no me la podia canviar.
Deu, home, si jo vaig comprar-me uns pantalons
i no m'agraden,
me'ls canvien,
això no m'agrada,
vull un dònut,
i te n'adones...
I tot hi ha regat, eh?
Sí, sí, sí,
tot gravat.
Després hi vam dir,
és una broma de la ràdio,
i va ser molt divertit.
Sí, i tinc aquest record,
però no sé ben bé
si va ser per alguna cosa
de l'institut o...
No me'n recordo.
Doncs mira, també...
Sempre m'ha tirat, això de la ràdio, eh?
I avui hem pogut tornar,
encara que estem ubicats en un altre lloc,
perquè des d'aquí crec que fa 12 anys
només que la ràdio està en aquest lloc físic.
Molt maco, eh?
Però molt contenta de tenir-te aquí.
I a més, a més,
el volia preguntar-te també
que a la portada
llegim Marta S. Pina.
Nena, em dic Marta Sánchez.
Nom literari,
nom literari,
doncs no és.
No sabia què fer,
jo he dit com a Marta.
No, doncs és una bona resolució,
segurament, no?
Jo he dit,
doncs escolta...
Clar, a la vegada buscar-ho a Google,
si et busquen per Marta Sánchez,
sortiràs molt tard.
Clar, però Marta S. Pina
té més, no sé, no?
Sí, sí, això.
Té més tironaco, no sé,
igual m'he equivocat, eh?
Parlant amb l'editorial em van dir,
doncs mira,
si tu et ve de gust posar Marta S. Pina,
posa-ho.
I ho he posat.
Marta Sánchez,
la meva vida ha sigut molt trista, eh?
T'ho puc assegure.
Doncs ara comença la part de Marta S. Pina, no?
Clar, ara comença la part de la Marta S. Pina,
perquè a més seguim escrivint.
Esto no queda aquí.
Exacte,
també la següent pregunta una mica
per anar acabant també seria
si teniu ja un altre projecte
per treballar junts
i us han agraïscat la idea, doncs,
de continuar amb aquest tipus de novel·les.
Teniu alguna història entre mans?
En principi,
aquesta novel·la és una trilogia
i estem acabant la segona part.
Molt bé,
Déu-n'hi-do, doncs.
Vull dir que
vamos a tope.
Ja feina.
Sí.
I dos novel·les
por separado
i estem escrivint també.
Cadascú pel seu compte.
Sí, pel nostre compte
el Gerime està escrivint un altre
i jo estic estic d'una altra.
Per joves també?
Per adults?
Per adults.
Per mi és per adults, sí.
Sí, el meu també.
Molt bé.
El meu també.
Tenim aquesta trilogia per jove adult.
Més o menys,
més o menys.
També era d'un poblet d'Escòsia,
jo soc d'un poblet de Catalunya.
Exacte.
Jo ve una similitud, nena,
que això segur que va...
Ha de funcionar.
Home, el testí com és, eh?
Doncs moltes gràcies a tots dos.
Esperem que us vagi molt bé
amb tota aquesta novel·la.
Estarem pendents, estarem atents.
Irà, irà.
Bien.
Nosotros estábamos aquí
hace unos días firmando.
Sí, a Sant Just al Carre.
I a la nit de Sant Just al Carre.
Exacte.
El cap de setmana passat.
Va anar bé?
Doncs va anar molt bé.
De fet,
la nostra novel·la està aquí
a la paperaria Neki.
Encara queden exemplars
per si algú que està
escoltant aquesta entrevista
li pica la curiositat
i diu
jo aquesta aventura
no me la vull.
un pedra,
doncs pot anar a la paperaria
de Neki que la té.
I és una aventura.
Pases por Neki,
coges un ejemplo de la novel·la
y muchos chuches.
Sí, té l'avantatge.
I tens un fin de setmana
de maravillós.
i l'únic és el dentista.
Doncs perfecte.
Moltes gràcies a tots dos,
Marta, Jeremy,
que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Bon dia.
Gràcies a vosaltres.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
I esperem.
Estimat diari,
avui hem fet el programa
1700 de la penya del morro
a ràdio d'Esvern.
Després de nou temporades,
no sé si podré
continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més.
Sempre penso,
va Jordi,
va,
ves l'últim,
deixa-ho,
però és que no puc,
no puc,
oh senyor.
haig de ser fort,
haig de ser fort,
fort com aquesta màquina
d'escriure a Olivetti
que m'està taladrant
el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morro,
cada tarda de 5 a 7,
tot és un drama,
a ràdio d'Esvern.
Veus de la parròquia,
aprofundiment de l'espiritualitat,
una mirada a l'Evangeli,
notícies i activitats d'Església,
audició i comentari
de música i cants religiosos.
Els dimecres,
a dos quarts de vuit del vespre,
i els dissabtes en diferit
a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magacín fet per gent gran
per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia,
divulgació de temes interessants,
entrevistes,
tot allò que paga la pena
de ser comentat
tots els dimecres,
a les vuit del vespre,
i, en segona audició,
els dissabtes,
a les onze en punt del matí.
Recordeu,
seixanta i més.
Carabe,
un programa per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes
ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no perdis tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
Els matins de 10 a 1
s'enjusa la ràdio.
Just a la fusta.
Gràcies.
Ara passen 5.92,
quarts de 12.
Salutem aquesta hora
l'Emilios Casocchio
i el Carles Hernández i Rius.
Bon dia a tots dos,
què tal?
Molt bon dia.
Per fer tertulia esportiva,
avui tenim partit
aquest vespre
en el partit de Champions
del Barça
contra el Bate Borisov.
Ahir vam tenir partit
també de Champions,
no sé si vau veure
el partit d'ahir,
que el fèiem per obert.
Uns quants hi va haver-hi,
no?
Sí,
clar,
parlar-lo del Madrid
perquè el fèiem per obert
i per fer-ho dir
que potser l'havíeu vist.
Doncs sí,
jo vaig veure,
bueno,
vas veure,
el vaig posar,
però em vaig avorrir molt.
Sí,
el Jordi Domènec,
ara que està aquí fora
pintant el barc,
car,
ens deia que es va dormir
i que després ha tingut insomni
perquè encara dormim
però potser també era cansant,
sí,
jo també em vaig dormir
però era de cansant,
sí,
jo vaig estar veient una estona.
I et va acabar el partit?
Bueno,
aviam,
el partit,
la davantera.