Doncs vinga, perquè justament són un quart de dotze del matí.
Seguim el magasin matinal de Ràdio d'Esvern,
el just a la fusta, a segona hora del programa.
Avui som dijous, 6 de maig del 2021,
i ens toca fer ara mateix l'entrevista.
Tenim amb nosaltres a la ballarina i professora de dansa
Sant Justenca, Renata Ramos i París,
responsable de l'escola de dansa Renata Ramos d'aquí de Sant Just.
Saludem-la perquè ja la tenim aquí a l'estudi.
Bon dia, Renata.
Hola, bon dia, què tal?
Doncs bé, molt bé, la veritat, dijous passat, 29 d'abril,
va ser oficialment el Dia Internacional de la Dansa.
A Sant Just, però ho celebrarem demà divendres
al parc de Llullia Quieta de Masllui.
A més a més, acabem d'escoltar les prediccions del Carles
i es preveu un dia fantàstic, amb molt bona temperatura.
Teniu ganes ja de poder celebrar alguna festa
Bé, sí, sí, que i tant, que tenim ganes de...
I les alumnes, els alumnes, vaja, tenen ganes de poder ballar en públic
que fa més d'un any que he d'explicar, no?,
que no sàpiga ningú amb el tema de la pandèmia.
L'any passat ens vam quedar mitges i patíem, sí, patíem pel temps,
perquè si no s'anul·lava, clar, el C a l'aire lliure.
Que es fa demà divendres al parc de Llullia Quieta a les sis i mitja de la tarda?
Correcte, a les sis i mitja comença l'acte,
suposo que hi ha una presentació per part de l'alcalde o de la regidora, no ho sé,
i a les 6 i 40, 45, comencen les actuacions,
som quatre escoles i cada escola tenim 10 minuts,
o sigui que la gent no pateixi que es farà...
O sigui que no es farà molt llarg,
que hi ha gent que em diu, és que ara es farà molt tard.
Dic, no, no, tranquils, durarà més o menys hora, hora, hora i pico, tot l'acte.
En el cas de la teva escola, de l'escola Renata Ramos,
també teniu 10 minuts i com, per exemple,
penses una mica, què és el que podrem veure o escoltar?
Quines alumnes ballaran?
Bé, en el meu cas, totes les escoles tenim 10 minuts
i cadascuna ha fet la fórmula, ha agafat la fórmula
que millor li ha semblat,
perquè amb el tema Covid i totes les normatives pel Covid
és tot una mica complicat.
Podem només presentar 6 ballarines o 6 ballarins a l'escenari,
llavors hi ha escoles que tenen molts ballarins
o molts ballarins que volen participar,
llavors fan grups que entren i surten.
En el nostre cas, presentem 4 coreos de nenes des de...
hi ha un grupet que són 3 nenes que tenen 9-10 anys fins als adults.
I he fet coreos de 2 minuts per no passar-me dels 10.
Clar, exacte.
I les altres escoles fan cadascuna la seva fórmula, el que em sembla.
Jo suposo, Renata, que com a ballarina saps una mica el significat
que té el Dia Internacional de la Dansa o des de quan es celebra.
Sí, sí, i tant, sí que ho sé.
Mira, l'any 82, l'any 1982, l'UNESCO va decidir buscar i trobar una data
on celebrar el Dia Internacional de la Dansa,
perquè sempre la dansa és com una mica la germana pobra de les arts.
I no teníem dia, no teníem dia de la dansa.
Aleshores van decidir agafar la data 29 d'abril
commemorant el naixement...
Ara em sembla una mica una enciclopèdia, però m'ho sé.
Vull dir que és una cosa que sí, que ho tinc present.
Celebrant el naixement d'un ballerí coreógraf francès del 1700 i pico,
que va ser...
Ell era ballerí professor i coreógraf de ballet clàssic
i va ser el pare, va ser l'investigador i el propulsor de la dansa contemporània,
de la dansa moderna.
Però això, imagina't, el 1750, posem, perquè ell va néixer el 1720 i pico,
doncs fa molts anys que va néixer.
I no sé el per què van escollir el naixement d'aquest senyor, no ho sé,
però aquest és el motiu pel qual es celebra el 29 d'abril.
El que veurem demà, segurament, Renata, és una festa de la dansa una mica diferent
a com les havíem vist, sobretot per tot el tema de les distàncies,
dels aforaments, de l'espai.
També és un lloc nou, ho feu al parc de Iulia Quieta.
No sé si abans ho havíeu fet en aquest emplaçament o estàveu acostumats a...
No, en aquesta plaça...
Bé, a Sant Jús, el Dia Internacional de la Dansa, no fa molt, molt que se celebra.
Deu fer uns sis, set anys, potser.
I ho hem fet a dos llocs diferents.
El primer cop, els primers anys, ho fèiem al costat de l'Ateneu, a la plaça, no sé...
Malaret?
Sí, correcte, és una plaça nova.
Els dos últims anys, abans de la Covid, ho vam fer a la plaça Maragall
i aquest cop es fa a Mas Lluí, a una plaça que jo encara no conec.
He d'anar, demà la descobriré per primer cop.
I sí, clar, la manera de celebrar-ho aquest any és especial, com tot, com absolutament tot.
Com s'està fent amb la majoria d'actes, exactament.
Exactament. I, bueno, el públic ha de venir amb cita prèvia...
Clar, ha d'agafar entrades, per dir-ho així, eh?
Ja no en queden.
Ja no en queden, mira, imagina't.
No, no, és que allò que es diu molta merda, desitjant que vingui molta gent, doncs ja està ple de mi.
Ara ja està ple.
Sí, però sí que és veritat que l'espai on està el públic estarà delimitat, suposo per balles o no sé, però si algú vol venir i es queda amb les ganes i diu, ai, no hi puc anar, sí, sí que podeu venir, perquè com és una plaça oberta i gran, al voltant de les balles es podrà veure.
De més lluny i no asseguts, però es podrà veure, sí.
Perquè, Renat, explica'ns una mica ara quina és la realitat a l'hora de fer les classes de dansa.
És a dir, com us ha afectat a vosaltres tot el tema del Covid, la pandèmia, totes les restriccions?
Jo parlo per mi, suposo que cadascú ho ha viscut, hem tingut els mateixos problemes, però cadascú s'ha espavilat o ha aplicat el que li ha semblat de la millor manera.
En el nostre cas, en el meu cas, bueno, porto més de 35-37 anys donant classes, vaig començar molt jove a donar classes i va ser com un xoc i una situació, evidentment, ja no parlo només pel meu sector, sinó restauració, botiga, comerç, tot.
Però, bueno, t'explico el meu cas. Ens van obligar a tancar l'escola un dijous, 12-13 de maig, i jo vaig començar a pensar quina fórmula podia fer.
Ja no només pel fet de mantenir els alumnes, entre cometes, per la part del negoci, sinó també com una mica preocupant-me, ostres, no poden quedar-se sense ballar,
perquè la dansa ja traspassa una mica el que entenem com fer exercici, no?
És una feina necessària, és un medi d'expressivitat, hi ha gent que té depressió o ansietat i troben la seva teràpia a través de la dansa, no?
Llavors jo era una, totalment una, zero l'esquerra a nivell de social media i d'internet, i vaig pensar, a veure, Renata, què fas?
Vaig trucar a un amic meu i li vaig dir, Miquel Àngel, vull donar classes online, i, bueno, em va ajudar aquest amic, això va ser un dijous,
i jo el dissabte ja estava donant classes online.
Sí? Oh, mira!
Llavors tinc la lectura, ha sigut duríssim, perquè molta gent s'ha donat de baixa, hi ha gent que té por, hi ha gent que té familiars grans o malalts,
o sigui, baixes n'hi han hagut moltíssimes, moltes.
Ha sigut, és duríssim a nivell econòmic, duríssim, duríssim, però, en el meu cas, ha sigut curiós perquè he recuperat alumnes,
com que fa anys donava classes al Col·le Alemán, i, bueno, he donat classes, he viscut als Estats Units, i a Itàlia, i tal,
de repent he recuperat alumnes que online poden fer classes amb mi.
Ah, mira, veus!
I ara, un cop vam poder tornar, o sigui, de 12 mesos n'hem tancat 6, un drama, de 12 mesos n'hem tancat 6, n'hem tancat 6,
però ara dono classes presencials, i no em puc oblidar de l'ordinador, perquè tinc Alemanya...
Ostres!
Sí, tinc alumnes per tot arreu que em diuen, ai, que bé que ho hem pogut recuperar.
I, bueno, o sigui, saps, els dos costats...
I a les dues vessants.
Sí, sí, bueno.
I les alumnes, aquest fet que no poguessin seguir ballant, com ho han viscut?
Tenien ganes de quan vau tornar a obrir, de poder tornar a les classes?
Com ho han estat vivint, elles?
Mira, hi ha de tot, evidentment que hi ha de tot.
El que, si ens va sorprendre molt, una altra professora que treballa a l'escola i a mi,
és que, bueno, van haver-hi nens de totes les edats, que es connectaven absolutament a totes les classes online,
absolutament a totes les classes online.
Després hi havia gent que deia, no me n'entero, jo et veig que vas a la dreta, però és l'esquerra.
Ja ho intentava fer de manera que els fos fàcil i tal, però el juliol vam obrir un casal d'estiu,
perquè el juny ens van deixar tornar a obrir, no?, les escoles de dansa i tal.
El juny ens va deixar obrir i el juliol alguns pares ens van demanar casal d'estiu.
Vam obrir així amb pocs nens i tot amb mesures de seguretat, etcètera.
Però era molt curiós perquè hi havia pares i mares emocionats que ens donaven les gràcies.
Sí, sí, sí, es veu que hi ha una franja d'adolescents que han viscut molt, molt, d'una manera molt intensa, molt dura.
Molt dura, gent que s'ha tancat molt, saps que s'han, bueno, que...
S'han aïllat, purè.
Sí, amb les pantalles de l'ordinador, de l'iPad, del mòbil.
I hi havia pares que ens deien, ostres, és que torna a riure, torna...
Ha de fer alguna cosa, no?, el nen.
No, no, no, i que ho veien ells, no?, que torna a estar actiu, comunicatiu, feliç, que torna a riure, sembla...
I, clar, la Clara i jo ens vam mirar i vam dir, uau, no, no sabíem que podia arribar així a capes com tan profundes, no?,
que no és només fer un casal i anar a ballar, sinó que, de repente...
De quina manera la dansa actua com a balsam de, no sé, per alliberar, per destensionar...
Mira, la dansa és, bueno, és un arc mitjançant la qual et pots expressar, pots connectar.
Jo, per de professora de dansa, soc també professora de ioga i meditació i ho comparo bastant.
En el moment que balles, que estàs ballant, com estàs connectada, molt connectada amb el teu cos, amb el moviment,
realment no estàs pensant absolutament en res.
És com una mena de meditació.
És com una meditació.
I, doncs, no sé, ja inclús tinc una classe d'adults que són dones que tenen les seves feines, no?, advocat, metge,
i sempre diuen, és que no té res a veure quan vinc a fer exercicis i gimnàs,
que quan vinc a ballar, diuen, és que quan vinc a ballar, què penso, la dreta, l'esquerra...
O sigui, genera unes endorfines, no?, l'hormona de la felicitat.
I diuen, és que no em perdria per res la classe de dansa, perquè surto nova, no?
Ai, que bé que surto nova, que no he pensat en res, ni en problemes, ni...
És, bueno, no ho sé, no ho has provat mai?
Bueno, perquè és curiós que m'ho demana...
És com, bueno, potser no has ballat, però sí que has anat a una discoteca, no ho sé.
Sí, sí, és veritat, sí.
És un moment que...
No m'agrada dir moment de desconnexió, sinó tot el contrari, moment de connexió amb tu, no?,
amb el teu ésser, amb la teva essència, no ho sé.
És un moment d'estar amb un mateix, també.
Totalment.
I ara mateix, les classes, Renata, com les podeu fer?
No sé si heu de mantenir algunes ràtios amb les alumnes...
Hem tingut 250.000 normes i mesures diferents, ha sigut com una...
Jo m'ho prenia com un joc, et dic la veritat.
Vinga, cada setmana anem a revisar, no?
Sí, m'ho prenia com un joc, perquè, saps, a més, uns diuen unes coses i uns altres diuen a nosaltres,
i t'ho dic de veritat, o sigui, saps, ets com...
Ventilem, no ventilem.
Exacte.
Sí, no, a fora, ara dintre, ara...
Bomboll, ara no sé què.
Sí, delimita el terra, ara no, ara sí.
Bueno, tu m'has preguntat en aquest moment què...
Sí, en aquest moment...
No sé si la setmana que ve canviarà.
En aquest moment podem tenir un aforament màxim del 50%,
el qual ja el tenim per les baixes que hi ha hagut.
Bueno, mira...
Vull dir, no hem de deixar ningú fora.
Per sort.
Sí, bueno, clar, i depèn també de l'espai que tu tinguis.
Jo tinc la sort que tinc una sala força gran, però, bueno, hi ha gent que té sales més petites i és més complicat, no?
El 50% d'aforament i seguim fent exactament les mateixes pautes, que és prendre la temperatura quan arriba l'alumne,
deixen les sabates a fora, gel hidroalcohòlic per les mans i distància, i totes les classes són amb mascareta.
Sí, això és una mica... potser el que portem pitjor, perquè, clar, ara comença a fer bon temps...
Deveu tenir bombones d'allà d'oxí.
Bueno, clar, suem, és bastant complicat, però, bueno, no ho sé.
Ens hem d'adaptar, clar, és que és això o res.
Exacte, exactament, sí.
I les alumnes, aquests canvis, els noten o s'hi han adaptat bé?
Bueno, també parlar en general és complicat perquè cadascú ho viu d'una manera.
Hi ha gent que m'ha dit, fins que no pugui venir sense mascareta no vindré, s'han donat de baixa.
Clar.
I ho entenc, ho entenc, vull dir, cadascú sap el que...
El que decideix, no?
Hi ha alumnes que s'han adaptat i venen amb la mascareta.
Sobretot les nenes petites, o sigui, els que van al col·le i van 8 hores amb la mascareta,
aquests ja malauradament no, sinó que tristament s'han acostumat, no?
I la porten posada sempre i tal.
Però els adults sí que hi ha gent que m'ha dit, mira, fins que no pugui anar sense mascareta,
o fins que no em vacuni i tal,
no vindré.
Molta gent diu fins setembre, fins setembre.
Clar, encara queden mesos, no?
De lloguers, d'ives, d'autònoms, encara més, no?
Tots els...
Però, bueno, és que no hi ha una altra.
O tanques o aguantes, no?
Exacte.
Show must go on i ja està, vull dir...
Doncs, Renata, si et sembla, deixem aquí l'entrevista.
Molt bé.
Gràcies per haver vingut, per haver estat aquests minuts aquí amb nosaltres.
Gràcies a vosaltres per fer...
Per anunciar aquesta...
Bueno, sí, per fer ressò, no?
Home, doncs...
De que la dansa existim, també.
Sí, perquè l'any passat, la veritat és que ens vam quedar una mica orfes de poder anar anunciant cosetes
i això que es van haver de cancel·lar, òbviament, per tot el tema de la pandèmia,
i ara, a poc a poc, doncs, podem tornar a anar anunciant aquests actes que també ens fan il·lusió,
la festa de la pau, la festa de la primavera, doncs...
A poc a poc.
Exacte.
Molt bé, gràcies.
Que vagi molt bé demà, Renata.
Ens veiem demà.
Molt bé.
Adéu.
Adéu, bon dia.
Adéu, adéu.
Ara escoltes Ràdio d'Espera.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Adéu, bon dia.
Fins demà!
If you stay with me tonight
I won't let you go
I won't let you go
If you stay with me tonight
Iniciem la implantació d'un nou model de recollida de residus domèstics
per reciclar més i millor.
Un nou sistema en què els contenidors de les fraccions orgànica i resta
s'obriran amb targeta.
Saps com funciona?
Informa-te en el web santjust.cat barra residus
i els perfils de Twitter i Instagram
arroba santjustresidus.
Utilitza la targeta i recicla més i millor.
Pel Medi Ambient, a Sant Just, canviem el xip.
Ajuntament de Sant Just d'Esverd.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
оль
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit