Ara mateix passen 3 minuts d'un quart de 12 del matí.
Seguim al magazín matinal de Ràdio d'Esvern,
al Just de la Fusta, a segona hora del programa.
Avui som dimarts 27 d'octubre del 2020
i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres la Maria Helena Tolosa,
que és psicopedagoga, docent i logopeda,
perquè el dia 5 de novembre a les 7 del vespre
farà una xerrada telemàtica
per impartir a la comunitat educativa,
també a les famílies,
per encarar el curs escolar sense por.
La tenim ja al telèfon,
doncs anem-la a saludar.
Hola, Maria Helena, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs bé, t'estava presentant,
comentava que el dia 5 de novembre
estaràs en una xerrada,
en una conferència de manera telemàtica
amb la comunitat educativa de Sant Just
per parlar una mica d'aquest tret
d'arrencada de les escoles
i també de la xerrada que té per títol
Encarem el curs sense por i amb il·lusió.
Com estem i què pensem del que està passant?
Un tema complicat, eh?
I més.
Cada dia, com que cada setmana,
hi ha noves aliables a posar-hi en el sac,
és com que cada vegada la situació es complica una mica més, no?
No és fàcil.
No és fàcil encara el curs amb il·lusió i sense por,
amb totes les notícies que a poc a poc ens van dosificant.
Primer de tot, com creus que està sent aquest inici de curs
a les escoles de Catalunya?
S'estan complint els protocols, les normes dels centres?
En general, jo els inputs que tinc
és que sí, és a dir, que s'ha normalitzat molt
el que seria el protocol oficial
de les mascaretes,
dels grups bombolla, dels confinaments,
és a dir, parles amb els docents i dius
bueno, aquestes setmanes ens han confinat un grup,
ens han confinat dos, tres, amb els pares...
És a dir, que aquest tema està com molt normalitzat.
Sí que em consta que hi ha algun grup de famílies important,
que també una mica estan preocupats
per un excés de mesures, per exemple,
és a dir, en principi es va dir
que les mascaretes de primària no hi haurien de ser,
després es va dir que excepcionalment hi serien...
Aleshores, home, hi ha una preocupació important
d'un grup de pares que no...
És a dir, que normalitzar aquesta situació
d'una manera una mica, el que els pot semblar a ell,
d'una manera com habitual,
doncs és preocupant i s'aboga
perquè realment cada vegada,
si s'intentin no fer mesures generalistes,
sinó que realment es miri d'una manera més individual,
no vull dir cada infant, no?
Però sí el que són les escoles,
el que és una llarga d'infants,
el que és una escola rural...
És a dir, entenc que s'ha d'anar a les qüestions pràctiques,
però ens trobem que en aquesta gestió de la crisi
una de les coses que passa és que les mesures són com molt generals,
no?
I realment cadascú és com molt específic
i no és el mateix,
fins i tot no és el mateix estar confinat en un poble
que està en una ciutat, per exemple, no?
Doncs de la mateixa manera no és el mateix una escola de cinc línies
que una escola rural,
no és el mateix en funció de les edats,
doncs sí que hi ha una certa preocupació en aquest sentit
que potser no s'està posant prou cura,
no?
Una mica...
Aquesta idea a vegades que fa una mica de poc
és com que la fi justifica els mitjans, no?
Jo crec que la població ha d'estar una mica alerta en aquest sentit,
jo no dic que no siguem ni molt menys col·laboradors, no?
Però també crec que és competència nostra,
evidentment sempre des del respecte,
en alguns moments, doncs,
tenir, aixecar el braç i dir,
escolteu, no ho sé,
ho estem fent prou bé, això?
Estem mirant tots els col·lectius,
totes les necessitats,
o és això que et dic, no?
Aquesta idea de la fi justifica els mitjans.
Jo crec que com a població,
com a pares i mares i en general, eh?
No l'hauríem de perdre de vista
per estar una mica amb aquest esperit crític
que també jo crec que els nostres polítics,
els governants i totes les persones agraeixen, eh?
Perquè ens construïm a partir d'aquest esperit crític,
d'aquesta correcció fraterna, diríem.
Són els centres escolars un lloc segur ara mateix pels infants?
Des d'un punt de vista mèdic,
és a dir, des d'un punt de vista epidemiològic,
la majoria d'epidemiòlegs,
viròlegs, metges,
estan parlant d'un entorn segur.
Evidentment,
a la comunitat, jo crec,
científica,
hi ha opinions per tot, no?
Però és que també,
en aquest moment,
ens estem trobant amb uns fets complicats.
Això me'n recordo que deia em sembla que era el doctor Trilla
ja fa quatre mesos, no?
És a dir,
tu, quan fas una investigació científica,
abans d'aquesta investigació no s'ha publicat,
el període que passa és llarguíssim.
És a dir,
poden passar dos anys.
Tu has d'estar fent una investigació
i a lo millor demà passat,
això ja ho estan comentant a la premsa.
Això, en certa manera,
és un gran disbarat d'aquest moment, no?
Perquè mai el coneixement científic
ha actuat d'aquesta manera
d'avui per demà,
doncs, hi ha...
I aleshores,
aquests, no?,
hi ha un sector important de la població
en aquest sentit
que van donant com opinions, no?,
que van dient,
bé, és que potser és això.
Doncs investigueu
i després, quan tinguis una certa fiabilitat,
és el moment de dir-ho,
com s'ha fet sempre en el terreny científic, no?
Aleshores,
això fa que és una de les situacions,
jo crec que a vegades és un gran estressant
per la població en general,
i ja no dic pels pares i les mares, no?,
quan tu dius
s'hauran de tancar les escoles,
potser,
escolta tu,
quan ho tinguis una mica segur
i ho vegis clar,
aleshores digueu,
però cal ara posar aquesta angoixa
damunt de la taula,
com si no tinguéssim prou de coses,
entens?,
aleshores,
bé,
són aquestes cosetes.
Però, en general,
jo veig que l'opinió general
és que l'escola és un entorn segur,
entre altres coses,
perquè la incidència en els infants
a nivell de contagi és menor,
perquè la simptomatologia
gairebé és inexistent,
hi ha tota una sèrie de dinàmiques.
Una altra cosa és,
que és important també,
no?,
aquest col·lectiu de professors,
no?,
que sí,
que poden ser de risc,
no?,
i que, per tant,
la cosa és el que tu puguis
viure com a infant,
i l'altra és
el que tu,
com a adult,
si agafes,
no?,
el virus,
pugui afectar-te,
però, clar,
això passarà a tot arreu,
no?,
però, en general,
jo pel que sento,
eh?,
tampoc,
amb tota la mobilitat,
perquè no soc una experta científica,
per tant,
però jo el que llegeixo en general
és que l'escola,
ara com ara,
és un entorn prou segur,
prou segur,
entenent que jo crec que aquest també
és una part important,
i de fet a la xerrada ho abordo,
no?,
mai a la vida potser
havíem estat en un moment
d'incertesa tan gran
com el que estem vivint
en aquests moments,
tu,
abans,
tothom et deia,
tu pots triar,
tu pots triar,
no?,
pots triar la teva vida,
pots triar la teva feina,
en aquests moments,
per primer cop,
potser,
des de fa molts anys,
no podem triar,
és a dir,
hi ha coses que no pots triar,
assumir això,
és dur,
i està sent dur,
però és la realitat,
això és la realitat,
hi ha coses en aquests moments
que no depenen de nosaltres
i que no podem triar,
i gestionar això
és una de les grans dificultats,
de la mateixa manera
que la seguretat,
al 100%,
tampoc existeix,
la pregunta a vegades és,
escolta'm,
aquest estàs disposat
per garantir
el màxim de seguretat,
no?,
una mica,
aquí també,
doncs,
és una altra línia
de discussió,
no?,
és a dir,
quantes coses
diem que no
per reduir
aquesta,
aquesta mínima probabilitat
de contagi,
i la qüestió també és,
a nivell social,
quina quantitat mínima
de contagi
estem disposats
d'assumir com a rics,
també,
no?,
l'altre debat,
interessant,
aleshores,
ho dic en el sentit
que deies de l'entorn,
no?,
una mica,
és a dir,
és l'escola un entorn segur?
Home,
el 100%,
no t'ho dirà ningú,
evidentment,
però és això
el que volem,
és a dir,
busquem el 100%
de seguretat,
perquè aleshores
ens tanquem tots a casa
i no fem res,
no?,
i això és una opció
i això és saludable
i no només des d'un punt
de vista mèdic,
sinó des d'un punt
de vista emocional
i psicològic,
tot això és sostenible,
cap on anem,
no?,
una mica.
Fent referència
al títol de la xerrada
que comença dient
encara amb el curs
sense por i amb il·lusió,
de què i qui té por
en els centres escolars?
Són els docents?
Són les famílies?
Els infants?
A veure,
jo crec que la cultura
de la por
està sent molt present
en general,
no?,
de fet,
també mediàticament,
etcètera,
no?,
aleshores,
jo capto molt
la por
per part dels pares
i mares
que els fills
i filles
puguin contagiar
els seus pares,
no?,
o sigui,
els avis,
no?,
és a dir,
hi ha aquest ron-ron,
no?,
de dir,
ostres,
i si els meus fills
poguessin contagiar?
Jo crec que aquí
hi ha una por
important
i aquesta por
és el que et deia,
cada pare
i cada mare
les sosté
com pot
i com vol
perquè hi haurà pares
que no tindran opcions
i si han de treballar
els fills
han d'estar amb els avis,
hi haurà pares
que tindran opcions,
hi haurà pares
que decidiran
que els nens
vagin a veure
els avis
amb mascareta,
n'hi hauran que no
i hi haurà avi
que seran ells
els que tindran
molta por
i diran
els fills,
mira,
no ens porteu els nets
perquè tenim por.
Això també és molt dolorós
que un avi
ho digui,
no?,
però també passa,
no?
Jo crec que aquesta
és una por important.
El que et deia,
hi ha un sector important
de pares
que tenen por
que els infants
en un entorn
com el que s'està creant
a l'escola,
papis separats,
grups bombolla,
tothom amb mascareta,
de dir quina vivència
et pot quedar
de tots aquests fets,
no?,
una mica,
és a dir,
a mi em consten,
no?,
pares que em comenten
que els fills tenen por,
tenen por
d'agafar
el virus
o
també al revés,
és a dir,
tenen por d'anar a l'escola
perquè aquest entorn
els crea desconfiança
i prefereixen
estar a casa
perquè per ells
estar a casa
és un entorn
més segur,
no des del punt de vista
de contagi,
sinó
de l'atenció
psicològica,
emocional
i del suport
de sentir-te
cuidat
en aquest sentit,
no?
I després també
hi ha un col·lectiu
de pares important
doncs que
desconfien
que de fet
no hi ha estudis
que valin
l'ús
de les mascaretes
continuats
en el centre
en infants
no ens en oblidem
no són adults
en infants
en creixement
és a dir,
estem parlant
d'infants
que estan
en desenvolupament
neurològic,
psicològic,
físic,
no?
I no hi ha estudis
que valin
quines conseqüències
pot tenir
un ús
en els adults
és molt diferent
perquè els adults
ja estem
desenvolupats
poden haver-hi
altres conseqüències
que també n'hi ha
però
una mica
aquesta facilitat
també hi ha pares
i evidentment
també hi ha pares
i mares
en por
en el sentit
que
tenen fills
amb risc
no?
o el pare
o el pare o la mare
també són persones
de risc
no?
I aleshores
hi ha aquesta por
de dir
ostres
si el meu fill
es contagia
a l'escola
i ens ho passa
a nosaltres
per tant

aprendre
en gaudir
una mica de la vida

a l'escola
aquests efectes emocionals
de la crisi

diferents
perquè aquest any
com que no pot haver-hi
presencialitat
a les escoles
on entrar a fer
escola de pares i mares
doncs
és complicat
i realment
està sent una eina
pels pares
que venen a les sessions
molt potents
perquè és un espai
on ells
se senten escoltats
i no hi ha censura
és a dir
la gent
pot dir la seva opinió
pot dir com se sent
pot dir com ho està vivint
des del que ho està vivint bé
al que ho està vivint malament
perquè tampoc
no ens oblidem
que també hi ha famílies
que no viuen
tot el que està passant
per les seves condicions
econòmiques
per la casa que tenen
per les circumstàncies
que estan vivint
d'una manera dramàtica
vull dir
i també
s'ha de ser respectuós
amb aquesta gent
perquè a vegades dius
home
hi ha qui ho està passant malament
però també hi ha gent
que ho està normalitzant
i està portant una vida
feliç
saps què vull dir-te
no tampoc
i també tenen dret
a expressar-ho
doncs això girona
altres programes
no els conec
però sí que crec
que és molt important
aquest any
donar aquests espais
encara que sigui
dintre de la família
encara que sigui
en el nostre
en el nostre dia a dia
jo a vegades
animo
de dir
no sé
és diumenge a la tarda
després de dinar
t'asseus amb els teus fills
fas un cercle de diàleg
amb els teus fills
i els que visqueu a casa
i fem
doncs passem un objecte de diàleg
per donar
el torn de paraula
i preguntem una pregunta
tan normal
com dir
escolta
què està sent difícil
per tu
o què ha sigut difícil
per tu
en aquesta setmana
i donar-nos aquest espai
perquè tothom a casa
pugui expressar
què està sent difícil
i també dir
què ha estat el millor
d'aquesta setmana
i entendre
que quan un fill
o algú
diu que hi ha alguna cosa
que li ha sigut difícil
no es tracta
de treure la importància
no es tracta
d'intentar solucionar-ho
sinó es tracta
de validar-lo
i de dir
ostres
entenc
que pugui ser
difícil per tu
no jugar al pati
amb en Martí
perquè en Martí
està en un altre grup
i ja sé
que és el teu millor amic
i no et censuro
no t'invalido
no li trec importància
no
i que jo pugui dir
hi ha alguna cosa
que pugui fer per tu
perquè sigui més fàcil
no
doncs potser avui
no sé
fent patates fregides
que és una cosa que t'agrada
i és una cosa positiva
en el dia d'avui
per portar aquesta situació
que és una mica
difícil per tu
crear aquests espais
aquest any
és bàsic
una mica
poder parlar
i per comunicar-nos
i que l'altre
ens escolti
amb amabilitat
i amb empatia
és a dir
que estic callant
eines concretes
i recursos
per poder ajudar
o educar emocionalment
els infants
els nens
i gestionar
aquestes emocions
jo crec que sí
a veure
és un any
en què els pares
i les mares
especialment
és a dir
sempre necessitem
tenir autocura
però una mica
també és entendre
que aquest any
els pares i mares
a nivell
especialment emocional
hem d'estar
ben acomodats
o sigui
ens hem de donar
temps
per gestionar
nosaltres
les nostres emocions
per després
poder sostenir
també
les nostres entorns
perquè una mica
que les pors
que si el meu fill
té por
que siguin
les seves pors
que no siguin
les meves
que li he traspassat
és a dir
que cadascú
es faci càrrec
una mica
de les pors
que això
també
està passant
per això és important
que com a pares i mares
ens cuidem molt
i ens en donem
compte
de què és el que
estem emetent
i què és el que
estem transpuant
nosaltres
per tal
que siguem conscients
de quin és
el clima emocional
que nosaltres
estem creant
a casa
i si ens convé
o no ens convé
aquest clima emocional
i transmetre
aquest clima emocional
aquest any
la gestió emocional
crec que és
un pal de paller
de fet
també
la Generalitat
havia fet
aquella web
que es diu
gestionemocional.cat
em sembla que és
no estic segura
però bueno
que hi ha
un termòmetre
també hi ha
tots els exercicis
de respiració
de mindfulness
etcètera
totes aquestes coses
aquest any
dedicar-nos
uns 10 minutets
cada dia
a dir
com estic
què estic pensant
totes aquestes coses
són importants
clar
molt bé
doncs
Maria Helena
ja no tenim més temps
per l'entrevista
han estat les primeres
també pinzellades
per veure una mica
el camí
que seguirà
també la xerrada
que recordem
serà el 5 de novembre
a les 7 de la tarda
que vagi bé
i que tinguis
molt bona setmana
molt bé
doncs
moltes gràcies
igualment
que vagi bé
adeu
adeu
adeu
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a