...
Últim tram, anava a dir, vinga, últim tram d'aquest programa,
últims, gairebé 15 minuts abans de la una del migdia,
i tenim amb nosaltres el Juli Ochoa,
membre del Centre d'Estudis Sant Justencs,
i també forma part de la Comissió de Patrimoni,
no sé si ho he dit bé, Juli, ho he dit bé.
Bon dia, Juli.
Ben tornat a l'emissora.
Crec que feia una mica de temps que no passaves per aquí, no?
Sí, feia bastant.
Entre pandèmies i...
Sí, això ens ha fregat una miqueta, sí.
I Covid, sí.
Ens vam assabentar d'aquest curs de coneixements Sant Justencs,
que és la tretzena edició a través de Maria Quintana,
de la presidenta del Centre d'Estudis,
que els dilluns té un espai d'actualitat aquí a l'emissora,
i sempre ens va explicant les pròximes activitats,
i una d'elles és aquesta, em sembla força interessant per parlar-ne,
perquè és un cicle de tres conferències
sota aquest títol de Picant Pedra.
Efectivament.
Aquests cicles, d'aquests cursos de coneixements que de Sant Justencs
ja porten un cert rodatge.
El primer el vam fer l'any 1998,
i de llavors ençà, amb una freqüència gairebé anyal,
han hagut algunes aturades,
la pandèmia i altres casos,
però hem arribat ara, un any, a la tretzena edició.
Aquesta tretzena edició ens hem encarregat
els components de la Comissió de Patrimoni,
i l'hem enfocat d'una manera,
en certa manera monogràfica,
a tres temes que formen part del patrimoni,
però no són dels més cridaners,
com poden ser les mines d'aigua,
les construccions de pedra en seca,
principalment les barraques de vinya,
i les grutes de les masies.
Tots els hem posat sota un mateix títol
de Picant Pedra,
ja que el seu origen i la seva tècnica
és picar pedra precisament per aconseguir-ho.
Tot això ho teníem aquí a Sant Just,
o encara és alguna...
no sé si es deu conservar alguna mina...
N'hi ha bastanta cosa.
Mira, el primer tema que tractem,
les mines d'aigua,
vam fer un estudi que ens va portar
una vintena d'anys,
de mica en mica, d'anar fent,
i vam publicar el llibre de les mines,
ara farà uns 30 anys,
on presentàvem un estudi
el més complet possible per a l'època,
i una catalogació pràcticament exhaustiva
del que hi havia.
Val a dir que d'aquests 30 anys en sa,
han hagut algunes variacions,
com la descoberta d'algunes petites coses,
noves,
i la lamentable pèrdua d'altres
que en el seu moment havíem inventariat.
Atletant, passa amb el segon tema
que tractem,
les barraques de vinya.
Ja fa,
encara potser una mica més,
ara no tinc les dates aquí davant,
vaig confeccionar una catalogació
de les barraques de vinya
en un temps en què pràcticament
ningú n'hi parlava,
i vaig catalogar prop d'una vintena
que n'hi havia aquí a Sant Just d'Esvern.
Ho vaig publicar amb un bolletí de les CES,
i va quedar aquell inventari.
Amb el pas del temps,
aquestes construccions que abans ningú s'hi fixava,
han anat entrant en valor,
i ara es considera molt el treball de la pedra en sec
com una part important del nostre patrimoni
paral·lel a l'arquitectura oficial.
Llavors...
Perdona,
com són aquestes barraques de vinya?
Perquè de ben segur algú caminant per colsarola
se n'ha trobat, no?,
potser algunes restes d'alguna,
però no sap què és això.
Exactament.
Consisteix,
el pagès,
al anar treballant,
les pedres que li fan nosa
per correuar les diverses feixes i així,
les arracuna
en un cantó del camp,
i la manera d'aprofitar-les,
ja que no n'hi ha en els sistemes llavors,
d'evacuació de tot això,
era transformar-les en quelcom de profit.
Llavors les aprofitaven
per fer diverses coses auxiliars
de la mateixa agricultura.
Feien marges,
feien brocals de pou,
i feien petites construccions,
les barraques aquestes,
totes de pedra encerc,
sense lligar amb res pràcticament.
Sí, era pedra sobre pedra.
Pedra sobre pedra,
i la pròpia gravitació les manté,
amb una tècnica ancestral de saber-ho fer.
Aquestes barraques servien, això,
d'eixopluc,
mentre es treballava,
per guardar eines,
per vigilar,
era una manera d'aprofitar
una cosa que feia nosa
i transformar-la en una cosa
que anava bé pel cultiu.
Aquesta tradició arquitectòrica
de la pedra en sec
ve, doncs,
des de la prehistòria,
enllaça amb les noragues de Sardenya,
amb els talaiots de Balears,
amb tot el tipus de construccions antigues,
i s'ha mantingut fins ara
en què ja no es fa,
ni hi ha altres tècniques més modernes,
i s'està perdent.
és ara quan s'han posat en valor
i s'està mirant de mantenir-les
i conservar-les.
Que serien com aquestes bordes, no?
Exacte, són bordes.
Bordes, no?
Digue-li, bordes de pastor,
barraques de vinya,
cocons,
barraques Montessinyes a Portugal,
tenen 50.000 nons,
boris...
Però el concepte és aquest, no?
Exacte.
Comparteixen el mateix concepte.
I el tercer punt que tractem
són les grutes.
Les grutes són hipogeus
que es construeixen.
Hipogeus?
Sí.
Capitats Subterranyes Artificials
que acostumen a estar
en el subsol
de la major part de les nostres masies,
a les quals mai s'ha parat atenció,
no són d'accés públic,
ja que són d'ús
dels propis estelans de les masies,
i s'han anat utilitzant
com a fresqueres,
com a refugis,
com a sistemes de fugida,
10.000 aplicacions
que se'ls hagi pogut fer.
Que no és un pou, eh?
Perquè jo m'estic imaginant un pou,
però no és un pou.
Normalment és una galeria
que va parar en una petita sala.
Allà la gent guardava les patates,
la gent guardava les botelles...
Era la nevera.
Exactament.
O el congelador, no?
Per conservar aliment.
I la major part de les masies
en trobes.
Aquí a Can Ginestà n'hi ha una,
jo he entrat,
és molt xula.
Hi ha estat a la de Can Carbonell,
hi ha estat a diverses.
I n'hi ha per tot arreu.
Les xerrades tindran lloc
els dies, els divendres,
dies 13 de maig,
10 de juny i 17 de juny.
La del 13 de maig
la fa un equip
en el qual jo els tinc
molt ben valorats.
Són uns tius realment fantàstics
i uns entusiastes.
Molta gent m'ha preguntat,
escolta,
si tu ets el que vas fer
al llibre a les mines,
com és que no fas tota la xerrada?
No.
Passa una cosa.
Jo, tot el que pugui saber,
està en certa manera
circunscrit
amb el que vaig publicar
fa una trentena d'anys.
aquests nois han seguit treballant,
estan actuals,
i la seva visió
de les mines
i de l'estat
de la qüestió
és molt més actual
que la meva.
I són tius molt bons,
estic plenament en contacte
amb ells,
i ho fan molt bé.
A veure si els podem tenir
també per aquí a l'emisora.
Seria força interessant
també parlar amb ells.
Exacte.
Mira,
un d'ells
és el Sant Justenc
Jaume Campos.
Jaume Campos
que, per raons,
ara viu a Sant Feliu,
però
és...
Bueno,
es va a tocar.
És un equip
de tres nois
que són
el Jaume Campos,
el Josep Menargues,
que el Josep Menargues,
tot i ser Sant Feliu,
ell,
és fill
de la nostra companya
del Centre d'Estudis,
Núria Regedell.
Sí.
I el tercer noi
és un Sant Feliu
que es diu Oriol Valls.
Aquests tres
han fet un equip
que treballen molt bé
amb pinya
i estan ara
fent l'equivalent
a el que vam fer nosaltres
de les mines de Sant Just
o estan fent
Sant Feliu
i estan fent
el catàleg
executiu
de les mines d'aigua
que n'hi ha a Sant Feliu.
Clar,
una part de les mines
de Sant Just,
sobretot de les de Gran Recorregut,
nodreixen Sant Feliu.
Per tant,
l'objectiu
del seu treball actual
comporta
l'exploració
de mines
Sant Justencres,
les quals
ara ells
tenen una visió
molt més actual
que no pas la que puc tenir jo.
Clar,
perquè estan connectades.
Exactament.
Les d'aquí
van a parar cap allà.
La de la Torre Blanca,
la de l'Egasma,
van totes cap allà.
Llavors,
jo penso que la xerrada d'ells
la recomano a tothom
perquè pot ser
superinteressant.
Aquesta serà la primera, eh?
La primera,
que serà ara
divendres vinent.
dia 13.
Sí.
Després,
per qüestions de calendari,
n'hi ha un petit salt
i ja la segona serà
el dia 10 de juny.
El dia 10 de juny,
parlo jo.
Vaig fer el catàleg
de les mines de Sant Just,
tot i que ara
n'hi ha catalogacions
que recullen la meva feina
i alguns afegits
que en el seu moment
a mi se m'havien escapat,
de la mateixa manera
les catalogacions actuals
no recullen,
perquè lamentablement
s'han enfonsat
i s'han perdut
algunes dels que jo
tenia catalogades,
ja ha dit
n'hi ha unes feines posteriors,
però bueno,
jo ara recullo
els treballs d'uns i d'altres
i faré una petita exposició
de l'estat de la qüestió
de les mines,
ai,
de les barraques de vinya
existents en el nostre terme,
parlant de passada,
del per què
l'agència,
la raó de ser
i una mica també
de com està
tot el nostre entorn.
La tercera xerrada
que serà el dia 17 de juny,
tot i que n'hi ha grutes
aquí a Sant Just,
no s'han estudiat a fons,
jo abans he comentat
que he visitat unes quantes,
n'hi ha altres companys
que han estat...
I potser n'hi ha més,
no?,
de cases de titularitat privada
que no es coneixen,
o que tampoc no ho sap
ni la pròpia família
que hi viu.
Exactament.
N'hi ha una gent
del Maresme
que han estat treballant
molt a fons
en el coneixement
d'aquestes,
en la catalogació
de les que hi havia allà.
Són els estudiosos
Pere Benito,
Laura Bosch
i Joaquín Grau-Pera.
Aquests són bastant...
Bueno, són una gent molt bona.
Jo, per exemple,
el Pere Benito
tinc a la meva biblioteca
alguns llibres seus.
Ha estat guardinat,
guardinat en diverses ocasions
amb el prestigiós premi
i l'URO
d'investigació històrica.
La Laura Bosch
ha fet unes catalogacions
boníssimes
també d'aquests hipogeus
a zones de pobles
del Maresme.
Són uns tios
que la gent
que en saben,
realment en saben
i molt.
Els ha contactat
el company Daniel Cardona,
que també és membre
del Centre de la Polició
i ells vindran.
Clar,
faran una exposició
de conceptes genèrics
de lo que són
aquestes grutes,
aquestes cavitats
artificials
aplicables plenament
a lo que és
d'aquí Sant Jús.
Aquesta explicació
genèrica
que ells faran
serà complementada
amb una menció
de les existentes
aquí,
que això ho farà
el propi Daniel Cardona,
que n'hi ha aquí
i una descripció
d'on n'hi ha
i quines característiques
es tenen.
Perquè aquestes
es poden visitar
actualment?
Home,
de visita pública
cap d'elles
està condicionada.
Després,
com que
una gruta
d'aquestes,
per fer-la pública
a tots els efectes,
cal una sèrie
de mínims
de seguretat.
Sí,
igual com es va fer
amb el refugi,
no?
Exactament.
S'hauria d'habilitar
per fer-ho
funcionable.
Ara,
poder-s'entrar,
entro a la de Can Ginestà,
entre altres.
Entro a la de Can Carbonell
perquè sou amic
del Quim Carbonell
i va dir
entreu-me a mirar
a la meva.
Doncs vale,
molt bé,
vaig entrar a la d'aquí,
a la de Can Ginestà.
I són llargues?
És a dir,
tenen recorreguts...
Comparat amb les mines
o comparat amb el refugi
són petites.
O quan poden medir
més o menys.
Seran 12, 15, 20 metres
a tope.
Bé,
deurí i deurí.
Mira,
una altra que ara ve
a la memòria
que vaig entrar també
va ser la de l'hostal
de la carretera
que ens la vam trobar
per aixard completament
explorant un tros
de galeria de mines
que estava connectada
i vam entrar
o vam veure
totes aquestes mines,
aquestes grutes
és el mateix.
Un corredor
que fa una lleugera
sica-saca
i acaba amb una petita sala
que en diuen
l'olla
a la qual n'hi ha
tot repicat a la terra
un banc
adosat
al lateral
per als que s'hi fiquen allà
poder seure
i estar-s'hi.
Clar,
aquestes,
quan la guerra
i els bombardejos
es van aprofitar...
Clar,
utilitzaven com a refugi,
no?
Però en altres èpoques
no de conflictes bèl·lics
i tal,
aquestes grutes
es feien servir
per guardar les patates,
per tenir les ampolles
en fresc,
per tenir una sèrie de coses,
una fresquera.
Clar,
i tot això es feia
picant
directament.
I a més aquí a Sant Jus
que tenim licorella
barrejada amb fang,
no?
Mira,
aquí a Sant Jus
tenim a la part baixa
del terme
terrenys quaternaris
que són
margues i argiles
a sota el quaternari
i a la part de muntanya
afloren
els esquistos,
les licorelles
que són del Paleo Zòmic,
que són més antigues.
Sota
aquesta terra
nostra
d'aquí
del quaternari
trobaries
la capa
del Paleo Zòmic
de les pissarres.
I és aquí
on està la gruta,
més o menys?
Les grutes
les van
on està la casa.
Normalment
acostumen,
sobretot les que estan
aquí en el nucli urbà,
acostumen a trobar
de seguida
l'argila
i n'hi ha altres
que depèn
del que trobin
en el seu sol.
A nivell de profunditat
que poden ser
un parell de metres
cap avall?
No gaire,
un parell de metres
es van
acostumen a ser
sensiblement descendents
però
tampoc són molt profundes.
Que Déu-n'hi-do
la tasca
per crear-les, eh?
Vull dir,
amb les eines
que tenien
en aquella època,
això de quins anys
estem parlant
quan les van crear?
Són difícils
de datar
perquè
pràcticament
en cap d'elles
n'hi ha
cap data
allà posada.
són posteriors
a la masia
però no excessivament
posteriors.
Això a les escriptures
imagino que tampoc
no surt
perquè no forma part
diguéssim
dels metres
habitables.
Exacte.
Clar, clar, clar.
Digues, digues.
No, és això.
Ja veus que
el Cosset
es dedica
a aquesta
edició
d'en Guany
es dedica
a aquests
tres aspectes
d'elements
que formen
part
del nostre patrimoni
però
que normalment
poques vegades
es tenen en compte
i en canvi
tenen una certa
importància
com a testimonis
que són
d'una època
preindustrial.
Les mines,
les barraques
de vinya,
configuren,
les grutes
configuren
el nostre passat
i la nostra
manera de ser.
I tant, i tant.
Escolta,
només preguntar-te
per anar acabant
de quina manera
es poden apuntar.
No sé si cal que siguin
sòcis del centre d'estudis
o és obert a tothom.
És obert a tothom
i les sales,
això m'havia,
veus,
has fet bé
de preguntar-ho,
t'havia de comentar
que a les xerrades
es fan
a l'Ateneu
a la sala
del cinquantenari
que, com sabeu,
té un aforo considerable.
Sí, i tant.
Per tant,
els vam agafar
una sala tan gran
perquè,
quan vam planejar
el curs,
encara estaven vigents
les mesures Covid
i necessitava
molt d'espai.
Ara ja no són tan...
Ara estem en un altre moment.
Exactament.
Però la sala hi és.
Per tant,
pot venir molta gent,
si vol.
Tindran lloc
els divendres
a les 7 de la tarda
a la sala
del cinquantenari
i per apuntar-se,
senzillament,
per tenir un control
de qui vindrà
i saber també
si hi cabrà o no hi cabrà
o així,
val la pena apuntar-se
al correu electrònic
del Centre d'Estudis
Sant Just Tècnics,
que és
centre d'estudis,
tot amb una sola paraula,
arroba
santjust.org
I allà envia les dades
per apuntar-s'hi,
assistir
i cal anar directament
al dia, no?,
de la xerrada
una miqueta abans
i guau dir-la.
Un es pot apuntar
a una,
a dues
o a tot el cicle
tranquil·lament
indistintament.
És gratuït
i senzillament
és anar-hi.
Paper i llapis
per prendre nota
de les quatre coses
que es diguin.
I tant.
Escolta, Juli,
moltíssimes gràcies
per explicar-nos
tot el que comporta
aquestes xerrades,
aquest curs
de coneixements
de coneixements
s'enjustencs.
A veure si d'alguna manera,
ara en parlem fora de micròfons,
seria possible
també parlar
amb els altres
components
i conferenciants,
a veure si d'alguna manera
ho podem fer,
ara ho comentem.
Seria força interessant.
Moltes gràcies,
molt bon cap de setmana,
Juli,
que vagi molt bé
i de nou,
gràcies per passar per aquí.
Gràcies a vosaltres.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.