Fins demà!
I terapeuta sistèmic. Carles, bon dia.
Bon dia.
A qui s'adreça aquesta xerrada?
Mira, aquesta xerrada s'adreça a qualsevol persona que estigui interessada en l'àmbit de l'educació,
especialment a les persones que treballen amb infants de llars d'infants,
però també a escoles d'infantil i primària, i per què no, també a famílies que heu educators que treballen en l'àmbit de l'adolescència.
Aquesta xerrada té per objecte la innovació de les escoles a través de la pedagogia sistèmica.
Què és la pedagogia sistèmica?
La pedagogia sistèmica és una aportació actualitzada d'alguns aspectes de la pedagogia que coneixem de fa molts anys,
que també estan vinculats amb temes de neurociència, de neurobiologia, d'intel·ligències múltiples,
i a la que hi afegim tota la dimensió sistèmica, que en el fons vol dir que qualsevol espai de relació,
una aula, un equip de mestres, una família, es mou amb una dinàmica de relacions dintre d'aquests sistemes,
que tenen unes regles de funcionament que els fan que siguin més funcionals.
Per tant, seria una mica estudiar la relació entre els diferents àmbits d'educació d'un nen, no?
Exacte. La pedagogia sistèmica treballa amb tres eixos, bàsicament.
Un és la relació amb les famílies, és a dir, com els centres educatius i les famílies estableixen bons ponts de comunicació,
la relació dins dels equips de mestres, i després la relació dins de les aules, entre els propis alumnes i en relació als adults.
Quin paper han de jugar als pares a les escoles?
Perquè moltes vegades aquest paper dels mestres està més dibuixat, potser està més clar,
però el paper dels pares a vegades està com en un espai una mica gris, que no se sap molt bé on situar-lo.
Quin paper creus que han de jugar els pares a l'educació a les escoles?
Aquest és un tema important. Nosaltres ho mirem des del punt de vista que, d'alguna manera,
els pares són els protagonistes de l'educació dels seus fills i filles, això és una cosa que no és negociable,
i en aquest sentit tenen que tenir el màxim d'informació del que es fa a l'escola,
i l'escola ha de ser el màxim transparent en aquest sentit.
Aleshores, hi ha d'haver una bona comunicació, i els pares han de saber que tenen les portes obertes
de l'escola, i també han de saber que quan arriben a l'escola,
qui organitza la dinàmica interna del centre són els equips educatius.
És a dir, és com trobar el paper que cadascú té des del seu lloc,
i fer-ho amb una mirada amorosa i mirar-los amb bons ulls.
Clar, és a dir que els pares són els protagonistes de l'educació dels fills,
però, d'altra banda, a l'escola els pares tampoc són els que manen, perquè ens entenguem.
Creus que aquesta relació escola-pares, en aquest sentit, es porta correctament?
Estem en procés.
Durant molts anys els pares han estat fora de l'escola,
hi ha una certa resistència en alguns contextos educatius,
que si els pares estan molt vinculats amb l'escola, potser passarà això que dius tu.
Jo no ho volia dir d'aquesta manera, però podria ser, que els que manen l'escola són els mestres.
El que passa és que no és una qüestió de qui mana,
sinó és una qüestió de quines són les funcions que fa cadascú en relació als infants i als alumnes,
i trobar una bona sinèrgia perquè tot flueixi.
Creus que ha canviat molt la relació entre pares i escoles en els últims anys?
Sí, afortunadament ha canviat molt.
Nosaltres treballem una cosa que en diem la generació sistèmica,
que l'any que vam néixer li sobem 15 anys,
i ens surt una generació determinada.
I en aquest moment hi ha un col·lectiu de pares i mares
que són d'una generació que li diem la generació dels 90,
són els pares que han nascut entre l'any 75 i l'any 84,
que tenen un interès extraordinari per a l'educació dels seus fills.
I això està creant una diferència important.
Creus que l'educació que han rebut els pares
influeix en després el paper que ells adopten a l'escola dels seus fills, també?
Tots els estudis apunten que sí.
Així que les influències que nosaltres hem viscut en la nostra pròpia infància,
en la nostra pròpia experiència de vida a diferents nivells,
acaben afectant la nostra manera de després actuar com a pares i mares.
El que passa és que avui en dia tenim molta informació,
hi ha un nivell de consciència molt gran perquè també tot ha evolucionat,
i en aquest sentit, malgrat aquesta influència,
també s'estan produint moltes transformacions en una bona direcció.
Això t'ho preguntava bàsicament perquè la franja d'edat que m'has donat d'aquests pares,
que creu que estan canviant una mica la seva conducta,
són precisament els pares que van néixer durant la transició.
És a dir, en l'etat posterior del franquisme.
No sé si això canvia, no?, la seva percepció de l'educació.
És probable, és probable.
El que passa és que no és només aquest factor,
sinó que també són factors que han de veure amb molts nivells.
No solament el que va passant aquí al nostre país,
sinó a nivell, diríem, més global.
Però sí, hi ha moviments en els fets històrics
que transformen la manera d'actuar de les generacions.
i realment en l'època de la transició
va marcar unes possibilitats que abans no existien.
Cada vegada més tenim la sensació
que la cooperació entre pares i alumnes potser augmenta,
però això fa que sigui complicada.
És a dir, per posar un exemple,
quan un nen el castiga a l'escola,
els pares cada vegada tenen més tendència
a posar en dubte el que ha dit el mestre.
Això ho noteu? Creus que és així?
Sí.
Diríem que l'autoritat dels adults
en relació als infants i als joves
ha sofert una transformació important.
Hi ha un nivell de permissivitat més gran,
també hi ha un nivell de llibertat més gran,
però jo diria que estem en un procés
de tornar a trobar una mica el terme mig.
perquè si no, si ens anem als extrems
de no posar gaires límits o de posar molts límits
o de donar-li molta autoritat a l'escola
o de donar-li molt poca,
doncs això ens acaba portant complicacions significatives.
Aquests dies ha estat l'inici...
Bé, les últimes dues setmanes
han estat les primeres de curs de moltes escoles
i hem parlat amb diferents centres
i també vam parlar amb el Xavier Bonal,
que és sociòleg de l'educació
i és qui farà la conferència inaugural
del curs escolar a Sant Just.
I ens parlava, sobretot,
del valor que tenen els espais
també d'educació no formal.
Quin creus que és el valor que tenen aquests espais,
com, per exemple, els menjadors escolars,
les escoles esportives,
els agrupaments escoltes o els esplais?
Jo diria que tenen una importància molt significativa,
perquè al final l'experiència d'un infant
o d'un jove acaba sent la suma
de la seva vivència en cada un d'aquests espais.
Lògicament, els infants passen moltes estones a les aules,
però també en molts altres indrets.
I dintre de la pròpia escola,
considerar l'estona d'esbarjo,
l'estona del menjador,
l'estona d'activitats extraescolars
com un espai educatiu de creixement per a ells
també és molt important.
Les escoles també ens han comentat
que cada vegada més,
sembla que estan des,
projectes educatius
en què l'alumne és més protagonista
i potser aquesta relació mestre-alumne
deixa de ser tan unidireccional
per ser més en educació, cap a aquest sentit?
Això va en aquesta direcció
i ha de seguir així,
perquè al final qui ha de tenir la responsabilitat
de gestionar el seu propi coneixement
i la seva manera de fer les coses
són els infants i joves.
I en aquest sentit,
donar-los protagonisme en els seus contextos de vida
és bàsic.
I això implica una posició diferent dels educadors
en el sentit que hi ha un paper més d'acompanyament
que no tant de traspassar informació.
I això és obvi perquè la societat i el coneixement
han canviat moltíssim.
Doncs d'aquests i d'alguns temes
es parlarà el 4 d'octubre
a l'escola Antoni Algaró
en aquesta serrada sobre innovació a les escoles
a través de la pedagogia sistèmica.
Carles, no sé si vols comentar alguna cosa més.
Bueno, tan sols dir que
en aquesta relació família-escola
nosaltres hi tenim molta confiança,
creiem que els pares tenen un paper rellevant
i després també una confiança molt gran
amb els equips docents
que realment estan fent un esforç
per ajustar-se
en els processos actuals
de transformació de la societat.
Molt bé, doncs Carles Parellada,
moltes gràcies per haver-nos atès
al Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern
i convidem a tothom
que assisteixi a aquesta serrada
que organitza l'Associació Educació Viva i Activa
de Sant Just.
Esperem que sigui.
Molt bé, doncs gràcies Carles
i que tinguis un molt bon dia.
A reveure.
A reveure.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs nosaltres que hem parlat
el Just a la Fusta amb el Carles Parellada,
mestre psicomotricista i terapeuta
que farà aquesta xerrada sobre innovació a les escoles
a través de la pedagogia sistèmica.
Posem una mica de música i tornem d'aquí ben poc
amb la tertúlia dels dimarts. Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
.
Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Sintonitza.
Sintonitza.
La ràdio de Sant Just.
98.1.
dos quarts de 12 del migdia i seguim el Just a la Fusta és hora de fer la tertúria dels dimarts.
Nosaltres, el Pep Quintana, el Jaume Campreciós i el Jordi Ferraz, tots tres han arribat a la ràdio però encara estan col·locant-se als seus respectius llocs a l'estudio de Ràdio d'Esvern.
Els hi donem alguns segons perquè ho facin però que no s'entretenguin gaire en qualsevol cas.
Doncs vinga, ja tenim el primer tertulià col·locat al seu lloc, encara no s'han posat els cascos.
el Jaume Campreciós que entra, això sembla una retransmissió en directe pràcticament.
Van entrant els tertulians, Jaume Campreciós entra a l'estudi, col·loca un got amb aigua al costat del micròfon,
Pep Quintana acaba de col·locar el seu micròfon bé i Jordi Ferraz que saluda també des de l'estudio de Ràdio d'Esvern i ara sí, seu a la cadira.
i Pep Quintana que es posa als auriculars, seria el primer tertulià que tenim ja a punt.
Pep, bon dia.
Bon dia a tothom.
Jaume, bon dia.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
He anat comentant en directe la vostra entrada a l'estudi.
Carai.
Bueno, sí, és que venint de la persona creada del futbol, és que com era la retransmissió esportiva.
Clar, exacte.
Que quan van sortint del vestidor, van dir els noms.
Clar, no em deixen fer retransmissions esportives aquí i he dit, doncs mira, aquesta és una bona oportunitat per fer alguna cosa que s'hi acosti.
Eren l'equip de veterans, eh? El nostre, l'equip de veterans.
De primer any.
De primer any.
I tampoc n'ha sigut una jugada molt ràpida, hauríem de dir.
Ha sigut més aviat el toc.
Home, eh?
Els veterans anem lents.
Una incorporació normal.
Ha sigut, a poc a poc, una jugada pausada.
S'han anat...
S'han acuïnant les jugades.
Són aquelles que es repeteixen tantes vegades a càmaralents.
Poc a poc.
Però al final ja us tenim aquí a tots tres.
Molt bé.
Us preguntava abans d'entrar de què volíeu parlar i he dit, home, d'actualitat, una mica.
Una mica, sí.
Jo he fet un comentari que deia que diumenge és Pasqua i avui és dimarts sant.
O sigui, que ho veig d'aquesta manera, des del meu punt de vista, naturalment, no?
Que ens toca una setmana santa.
Què vols dir? Que és un viacrucis aquesta setmana?
Més aviat, sí.
Perquè llavors el divendres serà un divendres sant important i el dissabte serà també,
i el diumenge de glòria, no?
O sigui...
De glòria o no?
Els resucs.
Això ara reproduïm, diguéssim, el fet que és una setmana santa, en aquest sentit, no?
I avui és dimarts sant.
I el dilluns de Rassaca.
El dilluns de Pasqua.
El dilluns de Pasqua, sí.
De Rassaca.
Sí.
Amb tots els sentits.
Amb tots els sentits.
Sí, sí, sí.
És molt probable.
Però bé, esclar, gairebé que tu dius sí.
De quin tema?
És que gairebé no tenim temes fora d'això.
Jo crec que és un tema que afecta i en coses que a vegades no sabem.
Vull dir, una cosa ja és el referèndum.
Sí.
I l'altra tot el que estan aplicant.
Evidentment.
Avui jo estava veient, ara rebia per internet, doncs unes imatges d'una sèrie de Guàrdies Civils
que sortien d'una capital del sud, acompanyats de banderes de gent cridant a Porellos.
Home.
Vull dir, potser que ens ho mirem una miqueta.
No sé si era a Huelva.
Sí.
Va sortir de la Guàrdia Civil.
N'hi ha 3 o 4.
A veure, una mica m'ha recordat que hi ha moltes pel·lícules d'aquestes de l'Oeste.
No de l'Oeste, de la primera guerra mundial també.
I la gran sensació que quan van reclutar la gent per anar a la guerra, tots els saluden quan surten del poble.
Sí, home.
O també Barcelona com va anar al front de Madrid.
Home, Déu-n'hi-do.
Vull dir, aquestes escenes així bèl·liques.
Aquestes escenes, sí, bèl·liques.
Bèl·liques.
Són desagrables.
Degrables.
En aquest sentit, eh?
Almenys actualment, no?
També, vull dir, m'ha sortit.
Però jo, més que parlar ja d'aquestes coses, sinó, ahir sortien els diaris el tema que han aplicat això de les restriccions econòmiques de la Generalitat,
més ben dit, en paraula en plata, que els n'hi han robat la cartera, així directament.
I les conseqüències que té, ahir parlàvem de cultura, ahir de cultura, d'investigació, que els n'hi han tallat totes les fonts,
els n'hi han tallat tot, que no saben que tenen de quan s'està d'advertar i tot.
I després, a mi, ara parlarem una mica com a Taneu, també ens ha afectat, també ens ha afectat indirectament,
i ens pot afectar bastant, perquè...
Les subvencions.
Per les subvencions, nosaltres teníem concedida una subvenció per fer les obres,
que una, que ens ho pagaven en tres parts, i l'última part com estiguéssim les obres acabades.
Hem acabat les obres i què? Que no cobrarem.
I això es pot fer anar...
I per quina raó?
Perquè entén les subvencions.
Però fins quan?
Per part de l'Ajuntament?
No, per part de la Generalitat.
Però fins quan? Això se sap?
No, a veure, jo, pel que més o menys sé tot,
perquè la discussió no ve, tècnicament et diran que no ve per l'Estatut,
sinó perquè no compleixen el dèficit que teníem previst,
i, per tant, hi ha una llei aprovada fa molts anys que hi ha dèficit per la subvencció,
que suposo que en aquell moment van aprovar tots els grups de dretes
i la PSOE també la va aplaudir,
en la que es deia que si tenies, si no complies el dèficit que et proposaven,
et podien, una de les sancions, que ells es podien fer càrrec de la tesoreria.
I ho han fet efectiu.
I ho han fet efectiu.
I llavors el que fan és congelar aquests diners i pagant ells són,
i llavors hi ha al Ministeri un llistat, el BOE,
que posava totes les coses que estaven afectades.
I la cultura ho tenia quasi tot afectat,
en la qual cosa vull dir...
que vosaltres ens treballen en aquest...
No sé si ho tenen aprovat,
si això vol dir que ens ho parlen l'any que ve a compte del pressupost de l'any que ve.