Vinga, abans no fem l'entrevista, parlem de la meditació i com ajuda a aprovar els exàmens
i ho fem precisament perquè demà, dia 8 de juny, els alumnes i les alumnes de segon de Batxillerat de Catalunya
comencen les proves d'accés a la universitat, l'ESPAU, la famosa selectivitat.
Una selectivitat que serà una mica estranya, ja ho va ser l'any passat,
perquè, òbviament, els alumnes han estat els dos cursos de Batxillerat condicionats a les restriccions de la pandèmia
i haver de fer classes de manera telemàtica, presencial, a vegades de forma híbrida, etc.
Molt bé, doncs, per exemple, tenim tècniques de meditació que ens ajuden a aprovar els exàmens
i ho fa l'autora Natasha Kaufman perquè dedica un llibre a millorar la consciència plena en els estudiants.
L'estudiant jove, en especial durant l'etapa universitària,
viu les tres dels exàmens juntament amb la pressió del futur laboral incert,
un cervell encara en desenvolupament i també un canvi vital i important de transició vers la vida adulta.
Quin paper pot jugar la pràctica de la consciència plena per gestionar tot aquest batibull emocional?
Doncs bé, ens ho diu Natasha Kaufman, que és professora de secundària a Londres,
diu que en el cas dels universitaris, el ritme de vida accelerat, la pressió per tenir èxit i aconseguir feina,
també l'anonimat i l'aïllament, que caracteritzen la comunicació a través de les xarxes socials,
fan que la consciència plena sigui encara més rellevant.
Diu que per molt aclaparadora que ens puguis amb aquesta etapa també és molt valuosa.
Per molts, l'experiència universitària és un ritu de pas de l'adolescència i la vida familiar a la maduresa i la vida independent.
Per això, doncs bé, creu que el millor moment per adoptar la pràctica de la consciència plena
és ara quan el cervell està en desenvolupament.
Amb 36 anys, aquesta autora, Kaufman, reconeix que li hauria anat molt bé d'estudiar
en haver conegut moltes de les tècniques que ara pràctica de manera quotidiana.
En especial, quan tenia inseguretats que l'arribaven a obsessionar
i va haver de canviar de rumb 5 vegades abans de centrar-se per treure's un títol.
I que, doncs bé, una vegada al món laboral, el fet de trobar la decisió correcta
la va tabelar fins a convertir-la en una persona ansiosa i desconcertada,
incapaç de sortir del seu cap.
Era tanta, de fet, la seva desesperació
perquè se li acudís de manera d'avançar cap al futur
que va perdre tot el sentit del que passava en el present.
El que proposa ell en el llibre no és que els joves es quedin asseguts
una estona en una posició determinada a l'espera
de que es produeixi una transformació en plan zen,
sinó maneres senzilles i diverses
per anar exercint aquesta consciència plena dia a dia
on cadascú ha de trobar la seva manera de fer-ho.
Kaufman recorre els estudis científics
sobre persones que mediten habitualment
per recordar que la part del cervell que respon a la por i l'emoció,
l'amígdala, s'aconsegueix quan es medita de forma constant.
Diu que aquesta part del cervell està associada
amb la nostra resposta a les situacions estressants.
A més, a mesura que l'amígdala cerebral s'encongeix,
adquireix més gruix el còrtex prefrontal,
la part del cervell associada amb les funcions superiors,
com la presa de decisions, la concentració i la consciència.
Un còrtex prefrontal més gruixut
significa que el cervell és capaç de prendre decisions
amb més claredat,
concentrar-se durant períodes més llargs
i ser més conscients.
I això depèn de la regularitat
amb la qual cadascú mediti.
Saps que t'estàs perdent.
I t'hi perds des de fa molt.
De veritat t'ho vols seguir perdent?
Si no veus l'esport femení,
t'estàs perdent la meitat de l'espectacle.
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya,
la Generalitat de Catalunya
i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Un ratolí molt tronera
que la rondava de nit
i imaginava-vos si n'era
que no hi havia manera que es fiqués al llit.
Fins que una rata pinyada
que era rondaire com ell
va venir que una vegada
li va dir ben preocupada
que hi deixaria la pell.
Va dir...
Ei, ei, ei, ei
que hi deixaria la pell.
Va dir...
Ei, ei, ei, ei
que hi deixaria la pell.
Va dir...
Ei, ei, ei
que hi deixaria la pell.
Va dir...
Ei, ei, ei, ei
que hi deixaria la pell.
I ell me la va contestar
pots anar dient a mi
si tu te'n vas a dormir
quan es comença a fer clar.
I ell me la va contestar
pots anar dient a mi
quan...
Vinga, perquè ara són les 11 i 20.
Seguim el magazín matinal de ràdio
d'Esvern, el Just, a la fusta
a segona hora del programa.
Avui som dilluns, 7 de juny del 2021
i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres a Sergi Seguí,
portaveu del grup municipal d'Esquerra
i regidor de l'oposició
a l'Ajuntament de Sant Just
per tractar els temes
de l'actualitat del poble.
Hola, bon dia, Sergi.
Bon dia, Núria.
Doncs bé, comencem
amb temes d'actualitat, si et sembla,
i començarem parlant
de l'Estel,
aquesta nova publicació.
És el nou butlletí informatiu, no?,
de la secció local d'Esquerra
d'aquí de Sant Just.
Bé, no és nova, eh?
L'Estel, diguem-ne
que és la tercera edició.
La tercera edició, ja.
Però l'Estel ha passat
per diferents fases.
Una primera, doncs,
igual farà cap al 2007-2008
en paper,
després el vam fer digital.
Ara feia molt de temps
que no l'editàvem,
però no qüestió de temps
i de feina que comporta
fer un butlletí d'aquest estil.
Però ara amb les noves eines que hi ha,
tipus MailChimp
i de més,
i la persona que ens du les xarxes,
hem cregut convenient
recuperar-lo.
Primer per una qüestió
de comunicació interna,
cap a la nostra militància,
de saber
quines són les coses
que fem tant a l'Ajuntament
com des de la secció local,
quines són les opinions
que tenim els regidors i regidores
i les persones
de l'executiva.
i ho plantejàvem així,
com una eina
de comunicació interna
perquè se sabés
quina és l'activitat
que fèiem
i el bo que té
el correu electrònic
és que ens permet
reenviar-ho
a moltíssima més gent,
ens permet compartir
els articles individuals
per les xarxes socials
o pel WhatsApp
i per tant
al final
acaba convertint-se
en una eina
que ens permet
arribar a moltíssima més gent.
Molt bé.
La voluntat
és seguir-la fent
cada mes
o això...
No, en principi serà mensual
perquè a més ens va molt bé
aquesta periodicitat mensual
perquè el ple municipal
ens marca
quan poder-lo enviar
perquè podem posar
un resum
de les nostres
intervencions al ple
o de les mocions
que hem pogut presentar
o de les propostes
que hem fet
i per tant
ens permet
fer aquest resum
d'aquesta activitat mensual.
també hi ha
enllaços
a activitats
a les xarxes socials
o accions
que hem fet
o alguna trobada
per tant
és això
és recollir
tot el que fem
en un sol lloc
i poder-ho enviar
tant a la militància
com a fora de la militància
evidentment
si algú està interessant
encara que no sigui militant
també se li pot fer arribar
però insisteixo
l'Estel
és viu
des de l'any
2007
recordo
quan jo vaig entrar
a Esquerra Republicana
ja existia
de fet jo vaig heredar
diguem-ne
l'encàrrec
de dur-lo terme
i ha anat passant
per diverses fases
i ara és una fase més.
Molt bé.
Parlem ara
d'un altre tema
i és que Esquerra
es va sumar
a la manifestació
antifeixista
del 20 de maig
a Sant Jús
vau assistir a l'acte
per condemnar l'atac
i l'agressió
que va patir un jove
per motius ideològics
què en penseu
que passin aquests actes
a Sant Jús
van en augment
en general
aquest tipus d'agressions?
De fet hi va assistint
la regidora Molinero
per qüestions d'agenda
malauradament sí
van a més
estem veient
com per exemple
la ciutat de Barcelona
o l'àrea metropolitana
aquest tipus
d'accions
van a més
o les estan
expliquant més
els mitjans de comunicació
perquè a vegades
ho corren
però no s'expliquen
i per tant
tampoc ens arriba
al públic
però sí
malauradament
estan passant més
aquestes accions
d'intentar resoldre
les diferències
a base
de cops de puny
i a més a més
diferències ideològiques
per tant
sí
va ser una agressió
feixista
i sí
és normal
que hi hagi
un seguit
de gent
del poble
que estem en contra
d'aquestes situacions
i que per tant
doncs ho demostrem
fent una trobada
fent una concentració
llegint un manifest
o el que faci falta
però sempre
sempre
sempre ens trobaran
de cara
contra el feixisme
estem a juny
del 2021
han passat
més o menys
una mica més
de dos anys
de les eleccions municipals
del maig del 2019
per tant
estem a la meitat
del mandat
dos anys i dues setmanes
sí
quina valoració
fas Sergi
de com us han anat
les coses
Esquerra
aquí a Sant Just
tenint en compte
que abans formàveu
part de l'equip de govern
i ara
esteu des de l'oposició
nosaltres vam prendre
una decisió
l'assemblea d'Esquerra
va prendre una decisió
complicada
complicada
en el sentit
aquest que tu dis
precisament
perquè passàvem
de ser el govern
durant vuit anys
i de ser el govern
amb un creixement
important
respecte a les eleccions
del 2011
o les del 2015
i a més a més
gestionant àrees
de govern
diguem-ne
que no són
les típiques
que s'espera
d'Esquerra
per tant
fèiem un pas
decidit
però alhora
sabíem
que era
complicat
també és veritat
que nosaltres
vam decidir
que
és cert
que Junts per Catalunya
i Alcaldia Republicana
tenien un regidor més
i tenien uns 400 vots més
però nosaltres sabíem
que amb la nostra experiència
podíem aportar
moltíssim
el ple municipal
i el govern
que es quedava
amb minoria
minoria relativa
perquè minoria
d'un regidor
és més senzilla
de gestionar
que minoria
de sis regidors
per exemple
però és cert
que la nostra experiència
ens donava
jo crec que ens donava
un punt a favor
i així
ens ho vam plantejar
és a dir
nosaltres
no ens plantejàvem
una oposició
que fos
del no a tot
que fos
sempre
amb
rebuig frontal
a qualsevol proposta
que ens feien
sinó el contrari
nosaltres pensàvem
bé
doncs qualsevol proposta
com que ens han de fer propostes
perquè necessiten vots
a l'hora d'aprovar les coses al ple
doncs el que farem serà
posar la nostra experiència
al servei de la ciutadania
i per tant
qualsevol proposta
que ens venia
intentem transformar-la
en base
als nostres valors
i a les nostres polítiques
que defensem
si hi havia acord
perfecte
no hi havia acord
doncs no hi havia acord
i el govern havia de buscar
algun altre soci
diguem-ne
això ha passat
algunes vegades
i d'altres
no
nosaltres ens hem posat d'acord
però
nosaltres en fem una valoració
molt positiva
han estat dos anys
molt estranys
molt estranys
han estat dos anys
en què
en què
tenim dos regidors
no adscrits
cosa que no havia passat mai
a l'Ajuntament de Sant Joan
sí
sí que n'havíem tingut un
Paco Leal
però
però no dos
la renúncia d'un alcalde
no a mig mandat
sinó al cap d'un any i mig
no?
un govern en minoria
que tampoc n'hi ha hagut mai
cap
una pandèmia
per tant
són dos anys
en què ha passat
de tot
de tot
però tot i així
nosaltres en fem una valoració positiva
i per què la fem
així de positiva?
doncs pel que explicava abans
per aquesta voluntat
de ser propositius
per aquesta voluntat
de ser necessaris
també
cosa que s'ha demostrat
i que crec que hem gestionat
prou bé
de fet
per exemple
amb la pandèmia
vàrem demanar
exigir
que el govern
no emparengués decisions
unilateralment
que les consensués
amb tots els grups
vàrem fer la nostra
veient que això
no anava passant
i veient que
el govern podia
prendre decisions
ràpidament
i
i per ajudar
uns col·lectius
concrets
nosaltres
vàrem posar
diferents propostes
sobre la taula
i vam dir
escolta
pel que no pot ser
tampoc
és que una proposta
la posem a sobre la taula
en una reunió
i després resulta que ens diguin que no
però després ens la trobem feta
i per tant
vam presentar aquell document
amb 65 mesures
nosaltres hem intentat
sempre anar
aportant coses
però també és veritat
una cosa
hem intentat
aportar coses
però també
posant el segell
d'Esquerra Republicana
i això és el que hem reclamat
moltes vegades
és a dir
si el govern
aprova pressupostos
gràcies al vot
d'Esquerra Republicana
perquè les propostes
d'Esquerra
s'inclouen
els pressupostos
hi ha de bona visibilitat
per Esquerra Republicana
i aquest fet
encara li costa
una mica
al govern municipal
és una de les coses
que us queixeu sovint
ens queixem sovint
d'aquesta falta
de visibilitat
perquè
ara posaré un exemple
de l'últim ple
precisament
es van aprovar
les diferents
les diferents línies
d'ajuts
a emprenedoria
i empreses
per la contractació
de persones
nosaltres
vam treballar
aquestes bases
conjuntament
amb el govern municipal
i sí que es va dir
en el ple
que s'han treballat
amb el govern municipal
però ho hem vist enlloc més
ni a les xarxes
s'ha dit
que això ha estat així
ni al butlletí
i això
és una cosa
que a nosaltres
ens fa pensar
dir
doncs potser
potser no cal col·laborar més
perquè si al final
hi ha una certa col·laboració
hi ha una certa entesa
tirem endavant projectes
insisteixo
interessants
per a tota la ciutadania
per tots els sectors
però després resulta
que la medalla
només se la penja
el govern municipal
doncs això
ens dona que pensar
i ho hem posat
molts cops
a sobre de la taula
si deixàvem de col·laborar
ja ho hem anunciat
per exemple
deixarem de col·laborar
en qualsevol cosa
relacionada amb la bona aigua
fins que no es pugui
sobre la taula
la revisió de les tarifes
que és tan necessària
doncs potser
hem de continuar
així
amb alguns temes
i fent referència
ja que ho has nomenat
parlem per exemple
d'alguns temes
del ple
parlem d'aquestes subvencions
en quins punts
per exemple
veu estar treballant
amb el govern
alguns punts destacats
nosaltres per exemple
vam proposar
que les subvencions
a les empreses
anessin augmentant
a mida
que els contractes
fossin més llargs
és a dir
que la quantitat
de subvenció
que rebia l'empresa
fos més gran
sempre i quan
el contracte
que oferien
el treballador
o treballadora
fos més llarg
de 6 mesos
de 9 mesos
de 12 mesos
de 18 mesos
doncs la quantitat
de la subvenció
variava
per exemple
en quant
als ajuts
emprenedors
també dèiem
home
hi ha persones
emprenedores
que no treballen
físicament
n'hi ha que sigui
evidentment
que treballen
en un ordinador
una taula
un despatx
però n'hi ha
per exemple
que són professionals
liberals
per entendre'ns
que estan donats
d'alta
a Sant Just
que tenen
el nif
de Sant Just
però
que tenen
passen consulta
a Sant Just
però passen consulta
a Molins de Rei
passen consulta
a Barcelona
o a Esplugues
tenen diferents
treballant
a diferents municipis
i clar
no pot ser
no pot ser
que només
ajudem
els emprenedors
que treballen
a Sant Just
hem d'ajudar
els emprenedors
de Sant Just
però que desenvolupin
la seva activitat
a Sant Just
mínimament
però
si han d'anar
a altres municipis
doncs
en altres municipis
no passa res
l'important aquí
és ajudar
que aquella persona
emprengui
un camí
i això també
es va acceptar
per tant
crec que són
aportacions
substancials
no estem parlant
d'una coma
o d'un punt
o d'un canvi
de paraula
estem parlant
d'aportacions
substancials
i això ens agradaria
que hi hagués
aquest reconeixement
Seguim també
amb el ple
van haver-hi dues mocions
que es van aprovar
dues mocions
que vau proposar
vosaltres
una sobre
el tema
de declarar Sant Just
com a municipi
amic
de la lactància materna
i l'altra
sobre el permís
retribuït
de menstruació
i climateri
són les dues
per consolidar
en certa manera
drets
de la ciutadania
sí
creieu que
per exemple
el dolor menstrual
encara és tabú
i s'ha intentat
invisibilitzar
no tan invisibilitzar
però
sí que és cert
que
que hi ha dones
que el dolor menstrual
els impedeix
absolutament
fer res
sobretot
els primers dies
però generalitzo molt
perquè evidentment
hi ha casos i casos
però
i és evident
que
que hi ha dies
que quan tens
que quan tens la menstruació
no
no
és que no et pots ni moure
no
i per tant
és lògic
que si no et pots ni moure
doncs no vagis
no puguis anar a treballar
no
llavors
quan hi havia cruces municipals
que ens deien
bueno però
podríem fer
podríem incloure més
deixa'm-ho dir així
més malalties
entre cometes
ja ho sé
però perquè ens entenguem
podríem incloure la migranya
és veritat
hi ha gent que pateix de migranya
i és horrorós
i t'impedeix
també
però és que
estàvem parlant
de consolidar drets
de les dones
i una migranya
per tenir els homes
i les dones
i els gays
les lesbianes
i els trans
per tant
diguem-ne que no entrava
dins de l'estructura
i també
hi va haver una intervenció
que ens va sorprendre molt
que va ser la de la portaveu
de Junts per Catalunya
alcaldia republicana
la veia flotats
que
o no la vam saber interpretar
o
no ho sé
però
ens va semblar
que
que ella volia la igualtat
i que per tant
això no calia fer-ho
perquè
igual que els homes
doncs les dones
quan tenen la administració
van a treballar
i ja està
nosaltres
precisament és el contrari
el que s'ha de fer
és defensar
el col·lectiu
més vulnerable
i donar-li possibilitats
que pugui estar
en igualtat
de condicions
precisament
és que si fos per això
les dones
que es queden embarassades
encara les podrien
despatxar lliurement
i no demanar-se
el permís
que es poden demanar
i que
ostres
és que ens va sorprendre
moltíssim
ens va deixar
molt parats
molt parats
i l'altra
l'altra moció
que feia referència
de declarar-se en just
municipi
i amic
de la lactància materna
és també
una conscienciació social
que la lactància materna
no és cap cosa estranya
que les mares
que lleten
poden alletar
a qualsevol punt
i en qualsevol moment
perquè no és una qüestió
de
ai
és que
és que
ara em ve de...
no
és que la criatura
demana
i quan la criatura demana
se li ha de donar menjar
i menja
alletant
i per tant
això pot passar al mig del carrer
o pot passar en una botiga
quan estàs comprant
i a part d'això
també ens ha servit
aquesta moció
per treballar
amb diferents col·lectius
per conscienciar
també
l'ambulatori
per conscienciar
també
diferents comerços
jo crec que aquesta
és una moció
important
i que
la decidé un dia
també
la portava
molt ella
directament
la podeu convidar
perquè us expliqui
l'experiència
que ha tingut
doncs això
parlant amb diferents col·lectius
intentant
intentant posar tothom d'acord
intentant
intentant
fer entendre
doncs això
que l'alletament
és una cosa natural
i com a tal
s'ha de viure
i com a tal
s'ha de veure
Sergi
en el torn de pregs i preguntes
vas preguntar
en nom d'Esquerra
de la CUP
de Junts
i de l'Anna Vilanova
regidora no escrita
sobre el polèmic
nomenament
del gerent del parc natural
de Collserola
dies més tard
va sortir la notícia
que aquest nomenament
de l'exalcalde
acabava suspès
provisionalment
precisament
per una sèrie
de dubtes
que són els que
vau exposar
en el ple
Sí, però fixa't
que nosaltres
en el ple
en cap cas
vam posar
de manifest
ni qui era
la persona anomenada
ni posàvem
en dubte
la seva vàlua
és a dir
nosaltres el que posàvem
en dubte
és tot el procediment
el procediment
llavors
que la persona anomenada
sigui l'exalcalde
de Sant Just
doncs
deu ser
perquè ha passat
un concurs
un seguit de criteris
deu haver presentat
un projecte
i les persones
enteses en aquella matèria
han decidit
que sigui ell
nosaltres això
no ens hi fiquem
no ens hi fiquem
el que sí que ens hi fiquem
és
que
en un òrgan
supramunicipal
com és el Consorci
del Parc de Collserola
on hi ha representats
els nou municipis
que toquen
el Parc de Collserola
on hi ha representada
la Diputació de Barcelona
on hi ha representada
l'Àrea Metropolitana
i el Govern de la Generalitat
obri un concurs
per proveir
la plaça de gerent
la plaça de gerent
que la persona
que l'ocupa actualment
hauria d'estar jurada
des de fa dos o tres anys
per tant
ja van tard
però
dependentment d'això
es fa un concurs
i en les bases del concurs
es diu
que
qui farà
la proposta
d'anomenament
serà el Consell
on hi ha representats
els nou municipis
que toquen
el Parc
entre ells
Barcelona
la Diputació
l'Àrea Metropolitana
i la Generalitat
els serveis jurídics
diuen
escolti
és que hi ha una llei superior
que diu
que per un decret
de la presidenta
que
la presidència
del Consorci
és rotatòria
i en aquest cas
li toca
a la Núria Marín
que és presidenta
de la Diputació
perdó
li toca a la presidència
de la Diputació
que recau
la Núria Marín
l'alcaldessa
de l'Hospitalet
fa aquest decret
i per tant
nomenen aquesta persona
sense passar pel Consell
cosa que deien les bases
i directament
el nomenen
esclar
això és lògic
i normal
i passaria a tot arreu
els municipis
que formen part
d'aquest Consell
aquests nou municipis
diuen
ei ei
un moment
perdoneu
però és que aquest nomenament
o perdó
entre les tres persones
finalistes
que se'ns proposen
és el Consell
qui ha de dir
qui és la persona
escollida
no un decret
de la presidenta
llavors
entre aquests municipis
evidentment
doncs
aixequen el dit
i diuen
escolti
és que aquest procediment
no és el que deien
les bases
per molt que hi hagi
una llei superior
una de dos
o adapten vostès
les bases
a la llei superior
o fan un informe
de la secretaria
o de l'assessor jurídic
o del que toqui
però
això no es fa així
i en aquest moment
estan
que nosaltres demanàvem
quin posicionament
tenia l'Ajuntament
de Sant Just
en tant que municipi
que forma part
d'aquest Consell
perquè el 51%
del nostre territori
forma part
del Parc Natural
deia
quin posicionament
té l'Ajuntament
de Sant Just
insisteixo
la nostra pregunta
en cap cas
va mencionar
ni qui era la persona
que es proposava
ni res similar
això ho obviem
perquè entenem
que qui passa
les proves
les passa
i llestos
o les tres persones finalistes
nosaltres no posem en dubte
la seva vàlua
el que s'hi posem en dubte
doncs és que
en aquest cas
el Consorci
doncs ho ha gestionat
molt malament
molt malament
i anem
per un últim tema
Sergi
des de l'1 de juny
és a dir
ja fa una setmaneta
més o menys
està operativa
la plataforma
de comerç online
de Sant Just
l'ha anomenat
Sant Just Market
quines esperances
teniu
amb aquesta nova eina
veurem
veurem
perquè
han tardat dos anys
en tenir-la a punt
sobretot
ara fa 14 mesos
quan començava
la pandèmia
i demanaves
per quines
propostes
hi havia pel comerç
per dinamitzar-lo
per ajudar-lo
on surti
i ens et deien
no
el Marketplace
el Marketplace
serà l'eina
el Marketplace
el Sant Just Market
al final
serà l'eina
que farà
que el comerç
de Sant Just
sigui una cosa
espectacular
i és clar
penses
home
això fa 14 mesos
entre tant
hi ha hagut
dos o tres regidores
de comerç
cosa que tampoc
ajuda
a assentar
els projectes
i veurem
perquè
me la vaig estar
mirant
i sí que és veritat
que hi ha un centenar
de comerços
però
això és un terç
dels que tenim
per tant
encara en falten
veurem com evoluciona
és evident
que no pots
avaluar una cosa
ni criticar-la
o no criticar-la
o lluar-la
si funciona bé
amb una setmana
de vida
això
hem de donar-li
un temps
ara bé
jo
una proposta
que fem
també
nosaltres estaríem
bombardejant
per terra, mar i aire
que existeix
aquesta plataforma
i per exemple
doncs
faríem una
política
de descomptes
en les primeres
compres
o en els primers
usuaris registrats
o alguna cosa
similar
per fomentar
que la gent
primer sàpiga
que existeix
i segon
bueno
li sigui còmode
utilitzar-la
i trobi
algun
benefici
si tu planteges
uns descomptes
del 10 o del 20%
o fins i tot
si l'Ajuntament
distribuís uns vals
d'una quantitat
X
10 o 20 euros
entre la ciutadania
uns vals digitals
per exemple
escolta
quan et registris
el Marketplace
rebràs en el teu
correu electrònic
un val digital
per 20 euros
per gastar
en qualsevol
dels comerços
i serveis
que trobis
al Sanjus Market
per exemple
doncs jo crec que
això ajudaria
clar
de moment veurem
com va
com evoluciona
però evidentment
ja estarem a sobre
perquè
ens ho van vendre
com la gran eina
que salvaria
el comerç de Sanjust
i ja veurem
de moment
una cosa
una mica més mundana
i que nosaltres
ja vàrem
proposar
ara farà
14 mesos
doncs igual farà
4 anys
quan érem al govern
i quan dèiem comerç
que era una cosa
tan senzilla
com tenir
uns carrets
de la compra
a l'aparcament
del Milenari
que permetessin
anar a fer la compra
pel centre de Sanjust
a dins del mercat
i després
tornar amb el teu carret
de la compra
a l'aparcament
del Milenari
descarregar i tornar-lo
a deixar
se'ns va dir
que no
que això no servia
per res
això era una cotrada
no pot ser
bueno
doncs els carrets
estan a l'aparcament
del Milenari
i ja et fa una pregunta
n'ho has vist
alguna notícia
Núria
sobre aquest tema
no
doncs ni una piulada
ni una notícia
ni un res
per tant
estem en el mateix
d'abans
propostes d'altres
que quan ets allà
no
però quan no hi ets
doncs resulta
que sí que són bones
es duen a terme
però no es diu res
no sigui cas
que algú
descobreixi
que no és idea
del govern municipal
molt bé
doncs Sergi
se'ns acaben els minuts
per seguir amb l'entrevista
llàstim
avui que he vingut
sí
normalment ho fem per telèfon
normalment sí
però avui podia venir
i em feia gràcia venir Núria
molt bé
doncs fins la propera
que vagi bé
fins la propera
gràcies
adéu
adéu
adéu
adéu
Fins demà!