Són les 11 i 18 minuts, estem al Just Telefusta de Ràdio d'Esvern
i ara tenim el telèfon a l'Iñaki Biascoa. Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia. Truquem a l'Iñaki perquè ara està fent una...
diguem que està decorant o estàs pintant un dels murs de l'escola Montsenya Sant Just d'Esvern.
Exactament, ja es va acabar la setmana passada.
Sí?
I bueno, està allà perquè...
El Múria, l'actuació ja s'ha acabat?
Sí, ja s'ha acabat.
I com ha estat l'experiència?
Algún cop havies participat així en un projecte a nivell d'escola?
Sí, alguna vegada amb algun taller o amb la dibuix i la pintura.
Sí?
Però aquest tipus d'intervenció ha sigut bastant maca
perquè l'Ajuntament el que volia era que el dibuix interactués amb les plantes que posteriorment ells plantaran.
És per això que el mur, la meitat del mur està pràcticament buida, no està tota pintada,
perquè s'hi plantarà una heura just darrere del dibuix i queda una morera que amb el temps, que creixi,
diguéssim que interactuarà una mica amb l'obra que s'hi ha fet.
O sigui, de moment el que nosaltres veiem des de fora, així és com quedarà, no?
Bé, quan...
Com quedarà, però falta...
Falta que creixi la planta.
Exacte, falta d'intervenció vegetal, en aquest temps.
Perquè tu, en què et vas inspirar?
És una cosa que et van demanar des de l'escola o vas poder tenir tu llibertat?
O amb els nens, ho vau consensuar? Com va ser?
No, això va ser més un encàrrec de l'Ajuntament.
En un principi no es demanava que fos alguna cosa estrictament pensat per l'escola,
però sí que tenia en compte que era una escola, bueno, un punt,
que l'escola Montseller és una escola verda i sostenible,
i que a partir d'aquí, bueno, que podia fer, em deixava amb bastanta vida lliure,
una cosa que s'agraeix molt a l'hora de poder preparar un projecte.
Aleshores, per mi una mica, bueno, va ser una cosa molt maco de poder pensar...
De fet, jo vaig ser alumne de l'escola.
Ah, val.
I va ser una cosa molt maco poder pensar un projecte, diguéssim,
de donar porta oberta també a l'imaginació, a l'imaginació als nens,
i jugar amb aquest concepte d'escola verda que comparteixo molt.
Perquè ells et van inspirar o et van dir què els agradaria,
o ha estat arrel d'algun treball que han fet ells a l'escola?
No, en aquest cas no, en aquest cas no.
He sigut completament lliure i l'Ajuntament em va contactar a mi directament
i a partir d'aquí va ser, bueno, jo pensant una mica en diverses coses sobre l'escola
i anant a veure l'espai primer i tot plegat,
doncs a partir d'aquí vaig ser jo qui va treure els temes i va crear l'obra.
Perquè a Sant Just has fet alguna altra actuació d'aquest tipus
o has col·laborat amb més façanes o en altres projectes?
A Sant Just sí, a Sant Just s'ha fet, bueno, es va inaugurar el passat octubre...
El refugi.
El refugi, el refugi antiaèri de Sant Just, dels quals em va tocar fer la part moral d'aquest refugi,
junt amb altres artistes, escultors i d'altres disciplines,
i que de fet es pot anar d'hores allà al pati de les escoles.
I després també l'any passat vam renovar el passenal del casal de joves.
Des de fa molts anys havia organitzat la pintada també del casal de joves,
del mur de la Rambla de Sant Just, que ara ja no hi és.
Bé, la veritat que des de fa molts anys porto col·laborant amb el poble
en diferents projectes, tasques, tallers de pintura,
com hi ha intervencions a la carrer també.
Perquè tu, bé, tinc entès que sobretot més que arreu dels teus inicis
estaven molt lligats amb el tema de, bé, no sé si es diu així, amb el grafiti.
Sí, de fet vaig començar a Sant Just, a la Riera de Sant Just,
quan era molt petit, intentant pintar i anàvem per allà a jugar amb els amics
i evidentment tenia una influència molt gran per la gent que baixava allà a pintar.
Ara estic mirant...
Digue'm, digue'm.
No, dic que ara estic mirant aquí una imatge que hi ha,
perquè jo encara no m'he pogut passar, no he tingut ocasió de passar-me per davant del mur,
però sí que en una fotografia estic veient la imatge
i sí que veig que hi ha com una mena de fulla que sí que recorda a temes així més naturals, no?
Que és, suposo, el que has dit de lligar aquest concepte d'escola verda.
Sí, per mi, una mica, el concepte que jo vaig treure,
però tampoc vull que sigui molt obvi, sinó m'agrada molt deixar peu a...
Crec que tinc un estil ja molt figuratiu i amb el concepte m'agrada deixar peu a que la gent també interpreti.
La meva idea era una mica enfatitzar l'aprenentatge i convivència amb la natura mitjançant el joc.
Aleshores, bueno, hi ha una història una mica d'un nen amb una espècie de pes que està jugant amb uns globus
i aquests globus entren a l'interès de la terra.
Un concepte de l'aprenentatge i tot aquest joc que es pugui tirar més històries.
Però, bueno, també m'agrada molt que sigui un món molt imaginari,
que els nens puguin jugar, interpretar,
i amb uns colors que s'acuïn a l'entorn,
però que a la vegada també siguin una mica vistosos,
perquè cridin més l'atenció als nens,
que puguin fer les seves interpretacions, jocs,
i inclús per què no agafar carinyo segons quins personatges.
Perquè t'han arribat opinions dels propis nens?
No, encara no, no en tinc cap.
De fet, com que es va fer just a principi d'any,
de seguida vaig tornar a l'estudi
i no he pogut estar bastant junts.
estic a Barcelona, aleshores no he tingut cap opinió.
Sí que em va coincidir
just els dies abans de la cabalgata de Reis
i he estat molt content
amb les primeres reaccions dels nens
que passaven per allà,
que anaven a veure la cabalgata,
i tots els nens que em dèiem que eren,
els seus pares em dèiem que eren de l'escola
i que tenien...
Que els agradava.
Que els agradava acabat i tot.
La veritat que la reacció va ser bona.
Molt bé.
El fet de pintar el carrer també és maco per això,
perquè tens l'opinió directa de l'espectador.
I a vegades és bona, a vegades no,
cosa que valoro moltíssim sense qualsevol tipus de crítica.
A mi, bueno, no ho sé,
sempre la valoro molt i sempre m'entreguda.
Doncs gràcies, Iñaki,
per estar aquests minuts al telèfon amb nosaltres a Ràdio d'Esvern.
Gràcies a vosaltres.
I a veure si veiem més murs o més projectes
comptant amb la teva col·laboració.
Molt bé, això espero.
Adéu, gràcies.
Adéu, moltes gràcies.
Adéu.
Són les 11.26.
Abans de passar a la tertúlia,
farem una trucada a Arnau Cònsol
per la secció de la xarxa 06.
No marxeu.
En uns minuts tornem.
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmood jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suol.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Ara que ja no us en recordeu
de les vacances d'estiu
i que estem quasi bé a les portes del Nadal,
nosaltres seguim el peu del canó.
Passa't per la plaça Mireia.
Cada tarda, de 5 a 7,
a Ràdio d'Esverd.
A l'escoltes Ràdio d'Esverd.
Sintonitzes Ràdio d'Esverd.
La Ràdio de Sant Just.
98.1
Ràdio d'Esverd.
98.1
Ràdio d'Esverd.
98.1
Sant Justenques.
Un programa d'entrevistes
amb reflexions i històries personals
de dones de Sant Just.
Els dilluns a dos quarts de vuit del vespre
i els dijous a dos quarts de nou.
Sant Justenques.
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat,
tot això i més ho trobareu al programa a l'audició
que s'emet tots els dilluns de vuit a nou del vespre
o a les seves repeticions.
Us hi esperem!
Ràdio d'Esverd 98.1
Són les 11 i 29.
Ara passarem a fer la secció quinzenal,
la secció de la xarxa 06.
El trimestre passat vam conèixer,
vam tractar el tema de l'aprenentatge i servei.
Aquest segon trimestre parlarem sobre la literatura.
Per això avui, ja 14 de gener,
comencem aquesta segona part de la secció
amb el tema de la literatura.
Per això tenim l'Arnau Cònsol,
al telèfon, en aquest primer programa.
Hola, Arnau, bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
La Silvana i tu va obrir la llibreria
al centre de Sant Just el 5 de gener del 2016,
de veritat?
Sí, senyora, ara fa tres anys.
Ara fa tres anys.
Hi ha una secció de la llibreria
que està dedicada a literatura infantil i juvenil.
Això mateix.
Què s'entén per literatura infantil i juvenil?
La literatura o els llibres destinats a un públic a partir de...
De fet, nosaltres veiem que a la llibreria tenim exemplars
del 0 als 99 anys.
Aleshores, clar, potser de 0 a 1 el primer any,
bàsicament són més objectes, llibres aquests que són de tela o de plàstic
i que es poden mullar i embrutar i rentar.
Sí.
I, per tant, jo crec que quan es parla de literatura infantil
hauríem de començar més a partir dels dos, tres anys.
Perquè abans també hi ha la darrera de llibres
que els nens els tractin com a objectes.
perquè es mouen, obren una pestanya, surt...
A partir dels dos o tres en què el nen, per el meu enteniment,
ja li pots començar a explicar alguna història,
més enllà que es deixin llubernar pels colors
o pels sorolls, per exemple, que fan alguns llibres,
o el facte que tenen algunes pàgines,
podríem començar a parlar de literatura.
Per tant, de contes, què se'ls pot explicar?
a les criatures que es van complexificant,
així que van creixent, clar.
Perquè vosaltres, ara mateix, a la botiga,
quins llibres són els que veneu més?
O quines col·leccions són les que...
De literatura, eh?
Sí, infantil, eh?
Sí, sí, infantil i juvenil, sí.
Clar, és complicat.
Perquè, per exemple, a partir dels sis, set anys,
ho tinc bastant clar.
Potser perquè jo també conec més els llibres
i, per exemple, ja hi ha col·leccions
com, per exemple, L'agos i els monstres,
que és el gran èxit de la literatura catalana,
diguéssim que infantil o prejuvenil.
Perquè, clar, és una col·lecció
que a partir dels set, vuit anys ja s'hi poden posar
perquè ja llegeixen amb una certa fluïdesa
i la col·lecció té la gràcia
de barrejar molt dibuix
amb una mica de còmic, fins i tot.
O sigui, els personatges parlen
amb els característics globus del còmic
i, a banda, text més aviat curt.
I, sobretot, és una col·lecció
que explota la imaginació del nen.
És a dir, bueno,
el protagonista, que és l'agos,
s'imagina que a la seva habitació
hi ha molts monstres,
o són monstres que no fan por,
sinó que ell pot parlar
i els explica contes.
I els contes que els explica normalment
són adaptacions de grans clàssics de literatura, no?
Si hi havia una balena blanca molt dolenta,
que si hi havia un tresor amargat en una illa,
coses d'aquestes.
Tu, com a llibreter,
quan si et ve algú preguntant
sobre recomanacions de llibres
de literatura infantil i juvenil,
si n'has de recomanar,
en recomanaries algun en concret,
algun en especial,
o que saps que s'està venent bé,
que agrada?
Clar, el primer que fas
és demanar si el nen,
o nena, vaja,
quin interès són els llibres.
Si s'hi aficiona molt,
si li costa, evidentment, l'edat,
i a partir d'aquí el ventall és amplíssim.
Ja et dic,
una de les meves primeres recomanacions,
si el nen ja té 6 o 7 anys,
induïdors cap a 8,
és anar a aquesta col·lecció de lagos i els monstres,
que existeixen en català com en castellà.
Sé que també s'ha traduït a altres idiomes.
I, en fi,
si ja la coneixen i busquen una altra cosa,
no tan complicat.
Clar, aquí també depèn molt
qui ve a comprar,
pare,
pare,
avi,
o el fet que,
si el nen,
doncs,
s'interessi pel llibre aquell,
o digui,
no, això,
ho conec,
vull una altra cosa.
Perquè,
normalment,
qui acostuma a triar els llibres?
És la família,
o són els mateixos infants
que,
per als seus propis interessos,
ja van directes a la secció,
aquell llibre?
amb aquestes edats,
sobretot,
són els pares,
o els avis.
Moltes vegades,
els avis que,
o han de tenir uns dies el nen a casa,
o hi han d'anar,
doncs,
volem tenir llibres ells,
i es deixen recomandar bastant.
Els avis més que els pares.
Hi ha una campanya,
ara,
que es diu
Fa sis anys,
triar un llibre.
No sé si n'esteu al corrent,
allà que el llibre té.
Ens pots explicar de què va?
És una campanya
que promociona
el gremi de llibreters,
que s'inventa
la llibreria,
el Departament
d'Educació i Cultura,
hi ha una...
Bueno,
en fi,
qualsevol llibreria
agremiada al llebri,
al gremi de llibreters,
perdó,
té dret,
això,
a vendre
una sèrie de llibres,
els nens rebent un bal a casa,
per valor de 13 euros.
I aleshores,
aquest bal serveix
per anar a qualsevol llibreria,
que estigui a gremiades,
i canviar-lo per un llibre,
el que ells vulguin.
Si el llibre no arriba
als 13 euros,
el llibre és gratis,
i si passa als 13,
paguen la diferència.
Val.
Aleshores,
jo crec que és una
campanya ben pensada,
en part,
perquè els nens
s'acostin
a la llibreria,
que en molts casos
et trobes
que ja hi ha anat
més d'un cop,
i els hi agrada remenar,
i doncs mira,
escolta,
mira,
hem fet sis anys,
els hi regala una cosa,
sempre està bé.
Però les llibreries
i el volum de negoci
és fantàstic,
tot i que
els llibres es cobren,
que nosaltres cobrem
amb un bal,
es transformaran diners
i un ingrés
del departament
del cap
de dos o tres mesos,
els pagaments
van com van.
De totes maneres,
no crec que sigui
una campanya
que es pugui dir
de fomentar la lectura,
tal com l'envenut.
Per què?
Fomenten
que els nens
vagin a la llibreria,
sí,
fomenten
que es comprin llibres,
sí,
i és evident que
fent-ho,
per exemple,
els mesos de novembre,
que hem fet
els dos últims anys,
doncs clar,
és just un mes
que la gent,
o sigui que el volum
de negoci baixa,
perquè clar,
la gent està pensant
amb el Nadal
i ara controlem-nos
i per tant
dos milions
és un ingrés extra
que et va molt bé.
Però no fomenta.
Aquí un control tens
que després el nen
llegirà aquest llibre.
Clar.
No crec que aquest sigui
la millor campanya
per fomentar la lectura,
per fomentar
la compra de llibres,
sí,
la lectura
crec que es fomenta
d'una altra manera.
Com la fomentaries tu?
Bé,
fent un gran treball
a les escoles
i de connexió
escoles-lliberies
o escoles-biblioteques,
òbviament.
Perquè a la llibre...
En contacontes
hi ha projectes
com per exemple
que fan el del Pal,
que va començar a cornellar
i crec que algunes escoles
de Sant Just
també fan.
És que hi ha un contacontes
que se'n va
aula per aula,
els explica
l'inici
de tres o quatre llibres
i cada nen
tria
quin d'aquells
contes
vol seguir llegint.
Això es crea
interès
perquè el nen
llegeixi.
O per exemple,
el que vaig veient
que algunes escoles
fan,
no sé si és Sant Just,
però sí
a Barcelona,
perquè venen nens
dient
mira,
em deixen triar
un llibre
el que vulgui
perquè em faci
un treball,
una redacció,
el que sigui.
Això és molt més útil
que no pas
obligar
a una sèrie
de llibres
que sí,
estan pensats
per a unes certes edats
i que potser
alguns nens agradaran,
però no a tots.
La gràcia és que,
com fem als adults,
els llibres
no ens vinguin imposats,
sinó,
pel que sigui,
ens criden l'atenció
i el volem llegir.
I tu fas,
tu a la botiga
tens un racó
molt maco
dedicat així
pels nens
i pels,
pels preadolescents,
normalment
et venen a buscar
això,
llibres
que han dit
hem de llegir,
m'han fet llegir això
a l'escola
o em fan llegir allò
o són llibres
que pel seu plaer
van a buscar?
No, no,
la majoria de llibres,
això ja passa més
quan arriben a l'institut,
o sigui,
estem parlant de juvenil
a partir dels 12,
que hi ha unes lectures
obligades
a cada
trimestre
de català,
d'anglès
i de castellà
o de francès
en algun cas,
no?
Els instituts,
l'institut en aquest cas
de Sant Just,
també l'escola
Garbides Pluges
ens envia
una relació
de llibres,
nosaltres procurem
tenir-los
per fer el servei aquest,
perquè la gent
quan vingui
puguin comprar
i no hagin d'esperar,
cosa que a vegades
passa.
Val.
Però trobes això
amb altres escoles
que la manera
de potència
és de dir
no obliguem
un llibre en concret,
tria tu el que vulguis,
vés a una biblioteca,
vés a una llibreia
que te n'ensenyin
quins són
els de la teva edat
o els que més o menys
poden ser la teva edat
perquè això de l'edat
és molt relatiu
i ja està,
llavors
després hauran de fer
el treball
o el que toqui.
Perquè això de l'edat...
això és més potenciar
la lectura
que no...
Bé,
el sentiment aquest
de dir
és que estic obligat
a llegir.
Bé,
clar,
són deures
i els deures
no n'ha agradat mai
a ningú.
Perquè això
que dius
de l'edat,
penses que a vegades
s'exigeix
que en una edat
es llegeixin
un tipus
de llibres
que,
per exemple,
amb 10 o 12 anys,
doncs,
clar,
llegir un llibre
que tingui dibuixos
ja és...
es veu
una mica infantil
o...
Sí,
jo crec que el de les edats
l'imite bastant.
En el sentit
que, bueno,
fins i tot
els propis pares
a vegades
estan molt obsessionats.
Però això és adequat
per als 8 anys?
No,
clar,
què vol dir adequat?
O quan estan fent
el canvi de lletra,
que estan allà
prenent la lletra
de pal
després de la lligada.
Bueno,
clar,
però veus a vegades
nens que trien un llibre
que atreu molt l'atenció
i que veus
que amb la mirada
que posen
quan arribin a casa
se'l miraran.
Sí.
Clar,
però el pare
diu,
però això no té
la lletra de pal.
No hi ha,
però escolta,
el nen
acabarà aprenent
a llegir igual.
No,
a vegades pensa
aquesta obsessió
perquè ara toca de pal.
Ara toca un llibre
que digui
de 7 anys
i clar,
tu veus
que darrere
hi posa
més 8.
Però entre els 7
i els 8
de debò
que hi ha alguna cosa
que s'han de perdre
ui,
que encara no toca
això,
aprendre-ho?
No ho sé.
I hi ha alguna temàtica
per anar acabant ja
l'entrevista,
alguna temàtica estrella
ara mateix
que dius
no,
és que ara tiren els monstres,
no,
és que ara tira el futbol,
és que ara tiren les ciències
amb els nens.
doncs,
per exemple,
una mica els has dit
tots,
perquè fins a certes edats
els monstres tiren molt
i jo crec que aquest és un dels èxits
d'aquesta col·lecció
que et deia,
Lagos i els monstres,
o d'aquell llibre
del Santi Balmes
que es va vendre molt
l'any passat,
jo mataré monstres per tu,
monstres pactats
de diferents maneres,
però és que la literatura
al final
és la imaginació
el poder,
és fer de la ficció
doncs una cosa
per passar l'estona,
els monstres
són pura ficció.
Tots n'hem imaginat
i per tant
trobar-te'ls allí
dibuixats,
explicats,
és una cosa
que en principi
a tot nen
crida l'atenció.
Després hi ha els que prefereixen
no, no,
explica'm història real.