.
Ara mateix passen 12 minuts de les 12 en punt.
Estem jancarant la tercera hora del Just a la Fos
del magazín matinal de Ràdio d'Esvern,
la ràdio municipal de Sant Just.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM
i avui som dimecres 28 d'octubre.
Doncs bé, ara ha arribat el moment de la secció
de l'espai de la xarxa 06
que ens porten a un convidat d'alçada.
Es tracta d'en Francesc Domingo Salvany.
Ell és doctor en Medicina i Cirurgia
per la Universitat Autònoma de Barcelona,
especialitzat en pediatria.
També és membre cofundador de la CIM,
l'Associació Catalana per la Infància Maltractada.
Ell treballa al Centre d'Assistència Primària de Balaguer.
Ha participat en congressos sobre la infància maltractada.
També és professor associat
de Clínica Pediàtrica Extrahospitalària
a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida
i té publicacions i ha participat
en nombrosos articles científics.
Doncs bé, en Francesc Domingo Salvany
va participar com a ponent
a la primera sessió virtual
que es va fer el 6 d'octubre
del seminari que el grup pedagògic
la xarxa 06 de Sant Just fa aquest trimestre
sobre els maltractaments i els abusos sexuals
en la infància i l'adolescència.
Bon dia, Francesc.
Molt bon dia.
Un plaer tenir-te aquí als estudis de ràdio d'Esvern.
Un plaer també de sèrie.
La veritat és una rebuda preciosa,
és un local preciós i és un plaer estar aquí amb vosaltres.
Gràcies, home, doncs contents i contentes
que estiguis benvingut.
Doncs bé, Francesc, anem ja a la matèria
perquè el dia de la xerrada,
el 6 d'octubre, parlaves
precisament del bon tractament dels infants.
Però què significa exactament
tractar bé a un infant?
Bé, en el moment en què la xarxa 06
va tenir una mica la delicadesa de demanar a la CIM
perquè jo vinc aquí com a francès
que treballa a Balaguer
però com a membre bàsicament
de l'Associació Catalana per la Infància Maltractada.
I el plantejament de la nostra associació
al començament és justament tractar la part negativa
que és la que sempre anem veient
i parlar de maltractament.
I a mesura que hem anat passant els anys
el que ens ha quedat molt clar
és que hauríem de girar
la truïta a l'enrevés
mirar d'anar a cercar sempre el bon tractament
i així deixaríem pel camí
totes les situacions de maltractament
que els infants reben.
I per això en el moment en què ens van dir
mireu de donar-nos una pinzellada
sobre aquest tema
a Lleida fa ja 9 anys
estem fent un curs d'estiu a la universitat
de 30 hores
per tots els professionals del món de la infància
i esclar, són 30 hores
i no podem resumir 30 hores
en 3 hores.
I el que sí que ens quedava molt clar
és que el primer tema que donem al curs
és justament l'altre costat
el costat del bon tractament
perquè si no ens queda clar
quin és el bon tractament dels infants
probablement
comencem malament el camí
per mirar de donar-los les oportunitats
a les quals tenen dret
i per això vam dir
el primer dia
encara que només sigui una tercera part
i omple una tercera part del seminari
doncs creiem que és important
que tinguem aquesta visió positiva
després ja anirem a altres temes
amb el tema estrella
que en aquest moment hi ha
dels abusos sexuals infantils
que tindré el gran plaer
de tenir la nostra presidenta
la senyora Carme Tello
que ens apuniu sobre això
el mes de desembre
i enmig la Susana Nevado
que és una encant de persona del Pirineu
o sigui que és la sort
que Sant Just podrà acollir
gent de Barcelona
i gent del Pirineu
i gent de la Plana
per un seminari
que la veritat és que ens plau molt de fer-ho
perquè creiem que estem captivats
una mica amb aquest tema
estem captivats
amb aquesta visió positiva
mentre venia
avui ha estat un plaer
un dia preciós que fa
l'arribada preciosa
però mentre venia
de vegades hem de posar les notícies
de Catalunya a ràdio
i també s'han de sentir
de vegades tanco i poso determinades coses
i he pujat escoltant el petit príncep
i realment m'he quedat amb el tros
en què la Guineu li diu
com es captive
m'has de captivar
però com es captive
i es captive bàsicament donant temps
estan disposats i obrint el cor
i en això els nens estan esperant
que els captivem
els captivem pel bon tracte
que aquesta estructura infantil
doncs necessita
de fet el tema
del primer dia
que vam tractar
el títol era
no parlàvem de maltractaments
dèiem
el títol és
què vol dir tractar bé un infant
què és un infant
perquè esclar
hem de partir del principi
amb què estem parlant
i a mi m'agrada molt la metàfora
que és un edifici en construcció
potser en parlarem
una mica més tard
si convé
però és una qüestió
que potser sortirà més tard
i potser aclariríem punts
més bons
però per mi
pujar un nen
és una responsabilitat
que ens toqui a tots
no és una responsabilitat exclusiva dels pares
sinó que és una responsabilitat
de tota la tribu
a què et refereixes a tota la tribu?
sí
ens agrada molt
la frase africana
que diu
que per pujar un nen
cal la intervenció
de tota la tribu
i tota la tribu
vol dir
tota la societat
en el fons
hi ha un pòster
que ens agrada moltíssim
demostrar
quan fem les sessions
de l'associació basca
que va penjar
per tots els comerços
del país basca
ja fa anys
uns pòsters grans
que hi havia a la cara
d'un nen
i deia
bon tractament
dels infants
responsables tots
en el sentit
que el que cal
és una sensibilització social
que els nens
necessiten algú
que velli per ell
en aquest moment
hi ha molts interessos
en tots
en tots els àmbits socials
però ells no tenen
l'obbi de pressió
i la dificultat
dels infants
és que no voten
a les eleccions
no tenen dret
a decidir
i la societat
fins fa poc
no l'ha reconegut
com a persones
en ple dret
i si
com a societat
signem
els drets
als infants
ja fa molts anys
la llei d'infància
des del 2010
però no
ens comprometem
a fer efectiu
el que signem
estem sent maltractadors
per negligència
com a societat
caram
o sigui que
compte
perquè en aquest moment
després sortiran
a veure quins tipus
hi ha
i tal
probablement
però
compte
perquè si el maltractament
més detectat
pels professionals
és el maltractament
per negligència
des de fa
molts anys
i continuem
any rere any
continuant detectant
que els maltractaments
per negligència
són els més freqüent
més freqüentment detectats
pels professionals
vol dir que com a societat
no estem fent bé les coses
no pot ser que els professionals
estiguem dient
que els nens
no estan rebent
el bon tractament
perdó
el bon tractament
en el qual tenen dret
i en canvi
no fem res
com a societat
per a canviar-ho
i aquest és un motiu
pel qual
com a associació
també estem aquí
i també estem aquí
a Sant Just
clar
o sigui
responsabilitat
de tothom
es fa amb el similar
aquest de la tribu
de pujar
a un nen
doncs
bueno
fins que arriba
a l'edat adulta
que és responsabilitat
una mica d'atur
que estiguin també
ben tractats
de fet
de fet
si volguéssim ser
molt estrictes
vull dir que
en el nou protocol
en aquest moment
s'està elaborant
tot un protocol
de salut
perquè és l'àmbit
en què en aquest moment
jo estic treballant
un protocol
que amb el tema
de la Covid
ens ho ha aturat tot
aquest any
havia de ser
el desplegament
de formació
dels professionals
i ara s'està reestructurant
tot per fer-ho en línia
però la introducció
del nou protocol
diu que el bon tracte
el constitueixen
les diferents manifestacions
d'afecte
de cura
de criança
de suport
i de socialització
que reben els infants
i els adolescents
de la seva família
del grup social
i de les administracions
o institucions
de tal manera
que se'ls garanteixi
comptar
amb les condicions necessàries
per a un desenvolupament
integral
adequat
afectiu
psicològic
físic
sexual
intel·lectual
i social
això és fer un bon tracte
i no ho estem fent bé
i si
perdona
si alguna part
d'aquesta
es falla
llavors
ja
ja
diem
que
que hi ha maltracte
o
aquesta és una
de les dificultats
que tenim
és molt fàcil
Núria
que ens decantem
cap a la vessant
més
més cridanera
que és la del
mal tracte
i t'entenc
t'entenc
però
no vull
no vull caure
en aquest camí
perquè
és que
anar a buscar culpables
és
començar malament
el camí
totes les persones
els infants
els seus pares
els professionals
la societat
en la qual estem
tots tenim
perquè som persones
factors de risc
i factors de protecció
llavors
en el moment
en què
estem augmentant
moltíssim
els factors de risc
en relació
a la infància
i no ho compensem
amb factors de protecció
no anem bé
llavors
m'interessa més
mirar
de desbrinar
de quina manera
podem
entendre
l'edifici infantil
perquè llavors
un cop l'entenem
és fàcil
que comprenguem
quan estem fent
bé les coses
i
i per mi
no sé
em sembla que
m'havia fet
una mica de guió
Núria
sí
però
bé
en aquest moment
potser sí que insistiria
en el tema
de l'edifici infantil
perquè
per mi
és una comprensió enorme
per entendre
com puja un edifici
i com puja un infant
a veure
a veure
quan algú
es vol fer un edifici
es vol fer una casa
allà baix
a Lleida
encara hi ha molta gent
que es fa la seva casa
doncs
primer
vol fer un projecte
està molt clar
que si tu no
que si tu no fas una casa
dius
ara vull fer una casa
me la faig aquí mateix
a la ràdio d'Esvern
i començo a muntar la casa
vull dir
evidentment
no ho fas
això
el que mires de fer
és de dir
a veure
amb qui la faig
lògicament
ho me la plantejo
fer sol
ho dic sola
tant se val això
però jo miro un projecte
i aquesta casa
en el moment
en què tu fas el projecte
aquesta casa ja hi és
està en el teu imaginari
però psicològicament
aquesta casa ja hi és
per això
en el moment
en què plantegem
l'edifici infantil
també ens plantegem
que abans
de la concepció
d'un infant
de fer-lo viable
biològicament
idealment
hi hauria d'haver
un projecte previ
per què?
perquè
la millor opció
per l'infant
és que aquest edifici
comenci a créixer
abans que biològicament
sigui aquí
aquest nen
ja és el cap
dels seus pares
i el cap
dels seus pares
doncs
està ja vivint
i aquesta vivència
ajuda
a que el vincle
que ja veurem
que serà el fonament bàsic
en la relació
que haurà de tenir
amb les persones
del seu niu
doncs ja comenci
a funcionar
en el fons
un pòster
que vam fer
fa un temps
dèiem
com millorem
l'autoestima
dels infants
a la consulta
per nosaltres
els professionals
i vèiem que
la primera aportació
ja la fèiem
en el període
d'embaràs
quan la mare
està embarassada
ajudant-la
a que la projecció
positiva
que ella té
respecte a aquest nen
estigui a totes
durant aquest període
i donant
les màximes
possibilitats
per aquest infant
que ella ja desitja tenir
per això
de vegades
hi ha aquest dubte
de dir
quan comença
la pregunta és
de dir
quan neix un infant
de vegades
molts estudiants
quan fèiem
les presencials
ens diuen
quan neix un infant
i llavors diuen
aquí el Francesc
es comença a posar
en temes morals
dic no, no, no, no
dic no començo
per aquí
dic en quin moment
neix
doncs un nen neix
quan neix en els seus pares
el desig de tenir-lo
perquè aquest nen
ja hi és
en l'imaginari
dels pares
hi és
i en el moment
en què es concebi
en l'imaginari
de la mare
estarà absolutament
present
durant els mesos
d'embaràs
en el pare
també
però en la mare
és una presència
omnipresent
sempre
i en el cas
que
aquests
bé
que aquesta presència
no
no hi sigui
sinó que
la concepció
sigui una mica
sense haver-ho
desitjat
a vegades
també passa això
si passa
i passi
sovint
vull dir
no cal
jo la consulta
a vegades
es fa difícil
preguntar
quan venen
amb el seu nen
preguntar
a veure en quin moment
per preguntar
dir
escolti
vostès el van anar a buscar
va venir
quan no volíem
o a veure què
no
però és bo saber
en quines perspectives
doncs
aquesta família
va arribar
aquest nen
de dir
els va costar
de tenir-lo
aquesta és una pregunta
fàcil
de fer
i més
hi pots entrar
bàsicament
de dir
hi ha molta gent
que està fent
fecundacions
i el vitre
perquè no tenen
la possibilitat
llavors
doncs
fàcilment
les famílies
si hi ha prou
confiança
i els captives
és molt fàcil
que ells
ells mateixos
t'ho diguin
ui
ja la primera
no
vaig deixar les pastilles
i ens hi van posar
i de seguida
llavors
moltes vegades
ja penso
i amb el que pugui
venir després
de dir
bueno
vigili
que vostè
no estarà
en condicions
del 100%
fins d'aquí
dos o tres anys
no corrin
vull dir
plantejaments
d'aquest tipus
que fan
que se sentin
recolzats
amb un desig
d'un edifici
que ells
volen crear
però
hi ha gent
que no li passa
això
estic d'acord
però
per això
comentàvem abans
que tot tenim
factors de risc
i factors
de protecció
llavors
no tothom
que ha tingut el fill
sense haver-lo desitjat
i que ha arribat
diu
bueno
doncs ha arribat
doncs escolta
aquesta és la feina
que hem de fer
com a tribu
és recolzar la gent
que està en aquesta situació
però això deia
que en el període
de l'embaràs
ja millorem
l'autoestima
de l'infant
perquè la mare
pot veure'l
d'una manera
positiva o negativa
ja en el moment
en què està
en la fase
dels fonaments
de l'edifici infantil
fent el simil
que dèiem abans
teníem un projecte
que ens agrada dir
que és un embaràs
psicològic
abans
d'un embaràs
concepcional
aquest és el projecte
de l'edifici
i el moment
en què t'hi poses
que dius
venga som-hi
ja hem trobat el lloc
el moment
les condicions
que tenim
tenim els diners
per fer l'edifici
estem en les millors
condicions de fer-ho
ens hi posem
i això és la planificació
familiar
i cal
com a societat
oferir recursos
suficients
perquè la gent
tingui aquesta possibilitat
i això ja es fa
prevenció
de maltractament infantil
perquè estem mirant
de ben tractar
justament ja l'embaràs
els fonaments
en els quals
ha d'arribar
i a partir d'aquí
de dir doncs
recolzem
aquest infant
ja en l'imaginari
si anéssim molt enrere
ja no és el tema
d'avui
hauríem de fer prevenció
parlant ja
amb els instituts
amb els nois
que tenen embarassos
no desitjats
perquè la pulsió sexual
i la societat
està fomentant
determinades conductes
que són molt facilitadores
d'un embaràs
no desitjat
i mentre
el front
el còrtex
prefrontal
de les persones
que no creix
fins als 20 o 22
doncs no comença
a funcionar
i dir escolta
pare
pare
no vagis tan de pressa
clar
tenim un període difícil
però bé
aquest seria un altre tema
però és un període
de prevenció
també important
però tornem a l'edifici
hem tingut un embaràs
psicològic
perquè hem fet
un projecte
posem la primera pedra
en el moment
en què fem
la concepció
per dir alguna manera
seria la primera pedra
de l'edifici
però l'edifici
no creix a partir
de la primera pedra
creix a partir
d'uns fonaments
que són bàsics
perquè l'edifici
després a partir
de rent de terra
pugui pujar
però compte
perquè aquests fonaments
és l'embaràs
o sigui
els fonaments
d'un infant
doncs
es juguen també
en el moment
en què estem fent
l'embaràs
que és el moment
de construcció
dels fonaments
perquè plantegemos
que si els fonaments
no arriben
a nivell de terra
que és el cas
d'un nen prematur
el nen que neix
abans d'hora
malament començarem
un edifici
estem començant
abans d'hora
llavors hem de
córrer cuita
arreglar moltíssimes coses
deixant de banda
que tot això
generi una frustració
amb aquests pares
que estaven esperant
un determinat moment
de naixement
havien previst
aquest edifici
d'una determinada manera
i en aquest moment
han de pujar a paret
abans d'hora
i això són unes dificultats
en les quals
s'hi poden trobar
i s'hi troba molta gent
i en aquest moment
hi ha moltes prematuritats
que per nosaltres
diem
que la prevenció
de la prematuritat
ja és una forma
de ben tractar
els infants
perquè el nen prematur
sabem que és un nen
que és un nen a risc
de rebre maltractaments
i direm
com és això
justament
perquè l'edifici
no l'estem començant
amb les millors condicions
que podíem fer
i a partir d'aquí
doncs treballem
com a professionals
perquè els embarassos
estiguin
en les millors condicions
possibles
per a aquest nen
que ha d'arribar
compte
doncs
amb no passar-se
de més
o de menys
de treballar
més hores
als sis mesos
perquè així
tindrem més llarg
que la maternitat
perquè llavors
com que apretes
als sis mesos
per massa força
l'embaràs
tenim un part prematur
o les persones
que diuen
bé
no bé
una copeta
no fa de res
però compte
que estem tenint
molts nens
amb síndromes
alcohòliques fetals
no tant aquí
per si per exemple
amb gent
procedent
de l'Europa de l'Est
és veritat
compte que hem de tenir
moltes coses d'aquestes
que ho hem de tenir present
perquè aquests fonaments
han d'estar
en un ciment
que sigui
en condicions
i
sí
diguem Núria
els professionals
teniu alguna manera
ja de poder preveure
en alguns contextos
si un infant
per exemple
pot néixer
sota maltractaments
o
per al context
és possible
que en pugui patir
sí
el nou protocol
a nivell de salut
ja està incluint
moltíssim
el tema
del maltractament
prenatal
perquè no en parlàvem
de preguntar
el maltractament
prenatal
se'ns feia evident
el maltractament físic
hem anat passant
a reconèixer
el maltractament psicològic
el maltractament emocional
el maltractament sexual
que és el que més reconeixem
perdó
el debús sexual
que és el tema estrella
però compte
que hi ha
els maltractaments
prenatals
i tenen
unes conseqüències
prou importants
a nivell
de desenvolupament
d'aquest infant
perquè els nens
que tenen una afectació
ja sigui
a nivell
de drogadicció
per part dels pares
d'un maltractament
de la mare
durant aquest període
de no tenir cura
per la part més social
de la part
del nen
que estàs esperant
hi ha tot un seguit
de factors
que és important
llavors
evidentment
hem de ser
suficients professionals
amb nombre
però també
amb actitud
per detectar
quines famílies
tenen factor de risc
en quines es troben
en situacions difícils
no tant per fer
una etiqueta
que ens agrada molt
a l'associació
dir
els factors de risc
no són
sistemes d'etiquetatge
de les famílies
els factors de risc
són un esperó
pels professionals
per dir
ai
aquí te toca
pencar més
aquí no et pots aturar
aquesta gent necessita
més ajuda
i si tu no li dones
difícilment
la trobaran
perquè
a vegades es perden
perquè els factors socials
de risc
moltes vegades
s'acumulen
en determinades famílies
i aquesta és la responsabilitat
de la tribu
mirar d'ajudar la gent
que està en dificultats
més socials
perquè els seus fills
estiguin en millors condicions
que no pas
les que estiguen ells
i aquest és un sistema
que es pot fer
i es pot fer
de forma prenatal
i en aquest moment
a nivell
de seguiment
dels infants
doncs
el protocol inclou
el seguiment
que hem de fer
les llevadores
durant el període
prenatal
per saber
en quines persones
hi ha més risc
en què haurem de vigilar més
el moment
en què aquest nen
arribi a casa
i en aquest moment
s'està incluint també
una visita
que per nosaltres
és fonamental
a nivell de prevenció
i a nivell de foment
del bon tracte
que és la visita
a casa
en el moment
en què el nen
torna a casa
en els primers dies
i aquesta visita
per part
de la infermera pediàtrica
o de la llevadora
per poder veure
en quin niu ha caigut
aquest nen
perquè una cosa
és el que tu pots veure
a la consulta
però l'altra cosa
és quina és la realitat
que viuen cada dia
a casa
i un cop allà
un pot veure
quines dificultats
quins hàbits tenen
quins costums tenen
perquè no tots els nens
han nascut aquí
no tots els nens
tenen
els valors culturals
de la família
catalana
de Sant Just
tenen els valors
de la família
del lloc on han nascut
i els valors culturals
són importants
en el tema
del maltractament
i el bon tractament
perquè determinades
conductes
que aquí no acceptem
són absolutament acceptades
per moltes famílies
que tenim aquí
com a treballadores
perquè venen per la immigració
i busquen un millor lloc de feina
i la nostra feina
és mirar
que se sentin acollits
ja com a professionals
i donar-los
eines
o recursos
perquè entenguin
quin valor
li donem
a un infant aquí
que no és el mateix
que el valor
que li puguin donar
a la seva societat
el maltractament
que aquí
es feia
fa 50 o 60 anys
maltractament físic
la bufetada
una bufetada
a temps
és el millor remei
que es deia
sí
el refrany
i llavors
això
hi ha moltes
cultures
que encara
de les cultures
que venen
moltes encara
ho tenen
compte
perquè
en determinats
països
i ara no entraré
en el tema
de l'abús
perquè és un tema
de la carme
però
hem de tenir present
que el tema
de les relacions
incestuoses
i intrafamiliars
no estan tan mal vistes
com poden estar vistes
aquí
si més no
des del punt
de vista
oficial
compta
perquè
la nostra feina
no és tan ser
molt hipòcrates
en el sentit
de criticar
què és el que fan
les famílies
que venen aquí
amb els seus fills
si abans
com a societat
no hem estat capaços
d'oferir-los
els valors
que donem
a un infant aquí
compte
perquè
hem de ser molt humils
amb això
a mi particularment
i una cosa
que m'agrada
i l'he portat aquí
és
com rebem
a les famílies
a mi em sembla bàsic
que
et refereixes a les consultes
pedièstiques
però és que també
en qualsevol altre àmbit
si una persona
ve aquí
estic d'acord
dirà
vostè que parla
català o castellà
perquè els respectes
el que hi ha
però
una de les coses
que hem mirat de fer
i va ser motiu
d'una comunicació
és de dir
no tindrem
una segona oportunitat
per una primera impressió
d'aquesta gent
respecte al tracte
que els hi donem
no hi ha segona oportunitat
per una primera impressió
llavors
aquesta primera impressió
ha de ser
prou motivadora
perquè ells acceptin
el missatge
que els hi volem donar
que els seus fills
també els estimem
tant com els estimem
ells
i això és important
de dir-los-hi
i entrar
en el que ells
senten al cor
com li diu
la seva mare
al seu fill
aquí
t'estimo
com es diu
t'estimo
amb
Amolov
doncs hem de saber
com es diu
t'estimo
Amolov
i aquest
és un prospecte
que és una cosa
tan simple
com dir-los
quan arriben
dir-los
que és bon dia
i quan arriben
amb el seu nen
els hi dius
Noku San
o Noku Sabacan
i això ho han de tenir
apuntat allà davant
en una primera visita
o si són romanesos
dir-los
doncs
bona ziua
que li xitari
no?
això és una manera
d'entrar molt diferent
que no pas
vostès han de seguir
les normes d'aquí
ja
i nosaltres
no acceptem
altres valors
no, no
són rebudes diferents
són rebudes diferents
i això no depèn
exclusivament
dels seus pares
perquè
potser estan pobres
han vingut
amb unes condicions
que no són
les que nosaltres
podem veure
des d'un determinat
estatus de Catalunya
necessitem
aquesta gent
perquè els necessitem
com a país
però necessitem
també que els seus nens
siguin uns ciutadans
que després pugem
en condicions suficients
perquè se senten valorats
per una comunitat
que els acull
i això és bon tractament
i per això
perdona Núria
que potser
voldries encarar
com deia
el pendís
cap a l'altra banda
com dèiem
però
va ser absolutament
la meva intenció
quan vam parlar
amb els de la xarxa
dic no
no m'arrossegaré
perquè podríem començar
a fer una llista
de tots els signes
de maltractament
dels nens
per saber el que passi
que si jo et dic
Núria
mira
si un nen
té això
això
i això
això
és un indicador
que aquest nen
està sent maltractat
però et faré una mala feina
perquè si després no et dic
quines solucions tens
en el moment
que l'has detectat
a part de que no podré
solucionar el problema
t'hauré generat a tu
un desencant
respecte a la feina
que fas
amb la qual cosa
el bon tractament
dels nens
està en funció
que creem una xarxa
de suport
de les famílies
i dels infants
suficient
cadascun al seu lloc
a mi em toca balaguer
però bueno
Sant Just li toca a Sant Just
i Sant Just
jo tinc una xarxa 06
és un regal
tenir una xarxa 06
o sigui que
colla
es tireu de la xarxa
potencieu aquesta xarxa
perquè aquesta xarxa
demana
nusos
potents
però molts nusos
no fan una xarxa
la xarxa es forma
quan aquests nusos potents
que vibren
des del seu cor
com a professionals
són capaços
de buscar un altre
nus potent
que té canç de vibrar
amb el mateix
la xarxa es fa
per els lligams
i si no hi ha lligams
i si no hi ha interrelació
amb els professionals
no estem fent bé la feina
i què passa
si en un indret
per exemple
no hi ha aquesta xarxa
no es
o sigui
no s'arriba a formar
aquesta mena
de grup
o d'interacció
de diferents
professionals
o gent
si no hi ha
s'ha de crear
i el professional
que hi ha
perquè no se senti sol
ha de buscar
què li fa costat
quan un està
en un determinat
lloc de treball
no tothom
té les mateixes capacitats
però això és el que
ens enriqueix
un podrà ser bo
en un determinat aspecte
a nivell social
i l'altre serà molt bo
en un altre aspecte
de caire tècnic
sumem esforços
però tinguem clar
quin és l'objectiu
o sigui
la convenció dels drets
dels infants
i la llei d'infància
d'aquí
deixa molt clar
tenim una llei
que ens obliga a tots
com a ciutadans
no hi ha com a professionals
la llei d'infància
14 del 2010
la llei d'infància
de Catalunya
ens obliga a tots
com a ciutadans
d'oferir sempre
l'interès superior
dels infants
ho estem fent?
estem mirant
la prioritat
dels infants
enfront
de tots els altres
volors
que a nivell social
es posen?
probablement no
llavors
jo el que dic
els companys que venen
si no els estudiants
quan venen
els dic
mireu
el més important
és que quan arribeu
a un lloc
altres
parleu
d'ulls amb ulls
per això m'interessa
aquesta presencial
no podia ser amb telèfon
aquesta entrevista
Núria
perquè en aquest moment
et puc donar un missatge
perquè t'estic arribant
dels ulls amb els ulls
i aquest missatge
te'l puc donar
perquè
com deia aquell
el missatge
és el missatge sencer
llavors
en funció
que jo conega
qui és l'altre nus
de la meva xarxa
actuaré diferent
perquè
sé que l'altre
vive en el mateix
i crear-te
la teva pròpia xarxa
depèn de cada professional
i un equip
el formen dues persones
ja
perquè si hi ha dues persones
que vibren
perquè els preocupa
un determinat infant
això ja es tracta
bé amb aquest infant
perquè
com l'embaràs psicològic
de la mare
per aquells professionals
i aquell nen allà al davant
encara que no hi sigui
presencialment
i aquesta és la vivència
que hem de tenir
respecte als nanos
vull dir
de donar-los aquesta opció
i ajudar el niu
en què neixen
que això
és un altre punt
perquè
després del
niu aquest
en què
en què neixen
seguint fent
una
mica una comparació
aquest símil
amb l'edifici
quina parceria
ja tenim
com els fonaments
la primera pedra
què es devindria
després
sí
ens queda clar
que quan tu fas un edifici
arribes a nivell de terra
i comences a pujar paret
ens agrada fer el símil
també amb l'edifici
en el sentit
de quins són els pilars mestres
de l'edifici infantil
quines són les parets mestres
que no es poden tocar
de l'edifici
i que aguantaran
l'edifici
sempre
i el que queda molt clar
és que
la paret mestra
és el vincle
i les emocions
ara es parla molt
d'aquest aspecte
però fins molt temps
els mateixos professionals
no veiem
la importància
del que és
el vincle
fa
en els anys
fa 40-50 anys
els nens
es posaven tots els nius
les mares separades
el pit
però que es donava
es va promoure
moltíssim
el lletament artificial
i van fer un retrocés
com a mamífers
enorme
i en aquest moment
estem retrobant
una altra vegada
el caliu
per què?
perquè sabem que
ets mare, Núria?
no
d'acord
per les mares
que hi hagi
a l'audiència
i hagin tingut el fill
ells saben
que
aquell nen
ha rebut
un enamorament
enorme
en el moment
en què
l'han agafat
i li han posat
sobre el pit
en el moment
de néixer
totes les mares
et parlen
que aquell
ha sigut
un moment
de vivència
tan gran
de felicitat
tan gran
que obliden
totes
les dificultats
que hagi pogut
tenir el part
que fa
que allò
s'ha de
seguir cultivant
i la nostra obligació
com a professionals
és que aquest vincle
que s'ha creat
tan fort
que el nen
li dóna la mare
i la mare
li dóna el nen
continuï potenciant-se
i que l'autoestima
d'aquest infant
la generim
ja amb aquesta mare
i amb aquests pares
perquè
si aquest infant
pel que sigui
neix amb una dificultat
compte perquè som
una societat
tan perfeccionista
que no acceptem
ni la mínima cosa
que el nostre imaginari
havia pensat
com era un ideal
i això
compte perquè
tots tenim defectes
no hi ha ningú
que sigui perfecte
i el que s'ho cregui
té un problema
llavors
dintre les nostres imperfeccions
el que hem de fer
és anar a buscar
els factors
que tenim
de protecció
a tots plegats
i el factor de protecció
per un infant
està molt clar
que es construeix
a partir dels lligams
que pot fer
amb el niu
en què neix
i no podem abordar
el tema del maltractament
i el bon tractament infantil
sense tenir en compte
el niu
en què neix
els pares
el nucli biològic
en el qual neix
aquest nen
diem que la millor manera
de tractar un infant
és tractar bé
els seus pares
després n'hi ha una altra
que no és la reivindicació
d'avui
però que nosaltres
diem els professionals
i la millor manera
que les famílies
se sentin ben tractades
és tractar bé
els professionals
que tenim aquest encàrrec social
però bé
aquest seria un altre debat
no hi ha
un altre història
però
pel tema que ens toqui
no podem defugir
per les conterrarietats
que tenim
com a factors socials
que ens dificulten la feina
defugir
aquesta feina
que tenim
com a professionals
de l'àmbit de la salut
de protecció
i de xarxa
de la infància
perquè si no
i sóc així de clar
estem
sent maltractadors
per negligència
en el moment
en què no actuem
fomentant
el millor interès
del nen que neix
som maltractadors
per negligència
individualment
com a professional
d'una xarxa
però també
com a institució
perquè no ho han posat
com a prioritat
i a nivell polític
no cal que parli
perquè hi ha
o sigui
a nivell de lleis
o hi ha alguna mena
hi ha alguna mena
de forma
de saber
si s'estan produint
aquests maltractaments
com actuar
o
bé
aquestes
a veure
de vegades
deleguem
amb qui hi hagi
qui ho faci
això
i això no és un tema
de
de determinades persones
evidentment
que hi ha gent
que té més responsabilitat
per fer
a mi com a pediatra
em toca
em toca tenir la formació
per detectar-ho
i per canalitzar-ho
de la millor manera possible
a veure
aquest tema
per mi
a Balaguer
doncs ha crescut
al costat
d'un altre professional
que no és de l'àmbit
estrictament mèdic
és de l'àmbit
del treball social
i els professionals
mèdics
estem molt formats
en detectar patologies
i ser els reis
del mambo
a l'hora d'arreglar-les
però
ens remenem
molt malament
amb les situacions
que no som capaces
de controlar
per un tema biològic
i llavors
això necessitem
l'altra banda
aspectes més abstractes
no?
més socials
els aspectes més
de positivitat
de coses
que van més enllà
de lo que és estrictament
biològic
o estructural
i en aquest sentit
ens hem de complementar
jo he après més
de l'àmbit social
en aquest tema
de la gent
de treball social
que no pas
d'altres companys pediatres
que també
i a partir d'aquí
doncs
dels psicòlegs
de tota la gent
que pugui anar
tirant enrere
aquest esperit
i millorar
l'autoestima
pels infants
a partir d'aquell moment
del naixement
doncs
és una mica
el que comentava abans
en cada moment
què és el que podem fer
per millorar
l'autoestima
dels infants
primer
millorar
el dels seus pares
en els primers períodes
perquè
amb un nen que ve
li pots anar dient
ui
aquesta malaltia
que té
ai que malament
que farem
l'altre exemple
molt clar
que passava
fa uns anys
amb els nens
amb síndrome de Down
neixien nanos
i la primera
trobada que trobàvem
és que vostè ha tingut
un nen mongòlic
que era com es feia
fa molt temps
i tot plegat
els abordatges
i quina arribada
al món
tenim d'un nen
quan sabem
que en aquest moment
els nens
amb la síndrome de Down
són les persones
més dolces del món
i que en aquest moment
s'està veient
que com que arriben
a edats adultes
perquè s'han cuidat
les associacions
que puguin arribar
a edats adultes
són les persones
millors
per tenir cura
de gent gran
perquè
el cromosoma
21
que tenen de més
és el cromosoma
de l'abonesa
jo dic això
ens faria falta
molts
o molts
de la nostra societat
tenir un cromosoma
21 de més
perquè l'abonesa
sortís
i no sortissin
altres coses
que estan sortint
però
i com és que
s'ha generat
tot això
justament perquè
algú es va preocupar
des de nivell mèdic
que en famílies
en què
es trobàvem
en aquesta dificultat
s'ajuntessin
entre elles
creessin
una associació
respecte
a la Fundació
Síndrome de Down
que en aquest moment
està funcionant
com un exemple
a nivell mundial
de lo que s'ha de fer
a nivell de grup
d'ajuda mutua
de professionals
però també
de famílies
perquè al cap i la fi
quan un té un problema
potser no és el metge
el més indicat
el moment
en què m'arriba
una persona
que acaba
tenint un nen
amb síndrome de Down
hi ha una cosa
que a mi m'agrada
moltíssim de fer
i és trucar
amb una mare
que té una filla
ja gran
que ha passat
amb la síndrome de Down
que jo vaig poder portar
fa uns anys
i que està
absolutament disposada
a ajudar altres persones
que es troben
al començament
del camí
i aquesta gent
i fomentar
aquesta xarxa
fomentar
aquest grup
d'ajuda mutua
és una feina
que els professionals
també tenim
i el lligam
entre aquestes famílies
que lliguem
això és una feina
que hem creat nosaltres
no som presents
però també hi ha presents
els nens
en el lligam
que estem creant
i aquesta és la filosofia
de bon tractament
que m'agradava moltíssim
posar en aquest moment
vull dir
perquè
és que si no ens perdem
anant a buscar
els errors de la gent
tots en tenim
llavors
coi
siguem capaços
d'estimular
la part positiva
que tothom té
que tots els pares
tenen
malgrat les dificultats
que tinguin
digues
digues
Núria
perdona
és que si no
ja saps
jo quan m'apassione
tant el tema
i els companys
ja m'ho diuen
tu
tu no tindràs temps
per parlar
de tot això
ja ho sé
la Núria
em coneixerà
no
anar a preguntar
totes
aquestes bones pràctiques
o el bon tractament
cap als infants
durant el confinament
d'alguna manera
s'ha posat en perill
o
o ha estat penjant
d'un fil
en alguns casos
sí
aquest és un tema
un tema
que ens ha preocupat
moltíssim
com que jo
us ho donaré
una documentació
que per mi
és absolutament
i llegint només
l'encapçalament
i amb això
amb aquest tema
tancaríem
sí
tancaríem
doncs amb aquest tema
jo parlaria
amb el tema
que el confinament
diu
quan pensem en el confinament
que estem vivint
no podem oblidar
que el maltractament
que pateixen els infants
passa
darrere de les persianes
abaixades
a l'altre costat
de les portes tancades
és aquest silenci
ensordidor
que amaga
angoixa
por
dolor
i neguit
és una violència
oculta
que s'ignora
es minimitza
o s'escombra
sota la catifa
però és una violència
que ataca
de manera profunda
i que a més a més
altera la forma
de veure i confiar
al món
de les seves víctimes
imagina
que els que
hi han de cuidar-te
els que hi han de
mantenir-te
fora de perill
dels monstres
els que hi han de vetllar
pel teu benestar
són els que et fan mal
i aquesta és una dificultat
important
que tots tenim
en relació
a aquest tema
i que ens obliga
a crear una xarxa
suficient
de bon tractament
justament perquè
aquests casos
aquests casos
com a societat
els sàpiguen veure
el principal lloc
de detecció
de maltractaments
i d'abusos sexuals
és l'escola
si la sap fer bé
per què?
perquè
els infants
petits
la seva
de és
la senyoreta
per mi
quan arriben a la consulta
si vull entrar
en contacte
amb un nen
li pregunto
quin curs fas
com es diu
la teva senyoreta
i què tal la senyoreta
t'ha posat el racó
és una manera
d'entrar en confiança
amb el seu món
i em diuen
no
perquè tu et portes
molt bé
i la senyoreta bé
no?
però o sigui
la seva senyoreta
és un gran què
saber el nom
de la senyoreta
d'un nen
és un primer pas
per entrar en contacte
amb ell
i tractar-lo correctament
en la consulta
quan ve
per qualsevol altra cosa
i llavors
el confinament
ha estat molt dolorós
pels nens
perquè si tots aquests
vincles que dèiem
que eren importants
per fer créixer
l'edifici infantil
un dels lligams
principals
són els mestres
són els companys
de classe
i especialment
les famílies
en les quals
tenen dificultats
hi ha famílies
que ho estan passant
molt malament
ho estan passant
molt malament
i famílies
que ho estan passant
molt malament
globalment
i tot i malgrat això
estan mirant
de tenir cura
absolutament
molt bé
dels seus propis fills
i les famílies
que ho estan passant
pitjor
en aquest confinament
han sigut les famílies
amb nens
amb problemes
de discapacitat
nens
amb problemes
que necessiten
escoles especials
i
que les famílies
no han tingut
el descans necessari
per reprendre aquest nen
després del centre de dia
perquè els centres de dia
han estat tancats
i en aquest moment
cal donar moltíssim suport
a les famílies
que han tingut nens
amb dificultats
perquè també és una manera
d'ajudar l'infant
que aquesta família té
és
és un deure que tenim
no
no podem amagar-nos
sota la
com deia
sota la catifa
les coses
exacte
sé que hem d'acabar
però m'agradaria
que va només una coseta
del petit príncep
que et deia
ah molt bé
en el fons
si ens poséssim
en el lloc
dels infants
el petit príncep
Sant Ejoperí
deia
diu
els infants
han de tenir
molta paciència
amb els adults
i
això
en el fons
lliga moltíssim
amb una altra
presentació
d'un mestre
que deia
que els adults
no som res més
que nens
empobrits
per la vida
Caram
són frases potents
eh
són frases potents
però a mi em donen
molt
el punt de reflexió
de saber que un infant
pot arribar a ser
la persona
més vàlida
per la capacitat genètica
en què arriba
en funció
de quin és
l'ambient
que li donem
però pot ser
la persona
més desgraciada
del món
si com a societat
i com a tribu
no el fem capaç
de donar
el màxim
en el qual
es pot sentir
feliç
i es pot sentir
realitzat
i això
és autoestima
i aquesta persona
amb autoestima
serà capaç
de millorar
també
el nostre
el nostre
petit país
que bé
doncs
Francesc
jo crec que
hem tingut
una bona
una bona dosi
de
dels teus
coneixements
i
sobre
el tema
dels
més com
el tractament
ara et diria
bones pràctiques
per al bon
tractament
dels infants
podríem canviar
així ara
una mica
el títol
de la secció
per dir-ho
d'alguna manera
digue-li
parlem de parentalitat
positiva
és una bona manera
de fer-ho
si voleu
allargar més
sobre parentalitat
positiva
i sobre
maltractament
i confinament
entreu a
Save the Children
Save the Children
ha fet una feina
preciosa
una mica
el que us llegia
abans
és d'un document
d'aquest any
que diu
més mal
em fa a mi
d'acord
maltractament
i confinament
i després
entreu en parentalitat
positiva
que hi ha
consells enormes
per mirar
de fer
positivament
aquest camí
que l'hem de fer
amb el mantell
que el Covid
a sobre o no
és igual
però això
no canvia
els infants
continuen sent
com dèiem
cèl·lules
mare
potencials
que arribaran
allà
nosaltres
els ajudem
a caminar
i en el fons
és una mica
aquest el camí
després ja parlaríem
d'altres coses
però
si no
si no entrem
per aquest punt
és complicat
i en el camp
del protocol
la sessió última
la sessió de presentació
del protocol
hi va una frase
que va ser preciosa
que
de la
de la
qui ho va presentar
diu
poso el meu servei
al servei
de la persona
vulnerable
i en el camp
del bon tractament
i el mal tractament
és aquest
i si a un infant
li falla
el seu niu
la seva família
que no li falli
la seva tribu
perquè ningú
tria la seva família
però la tribu
es beneficia
de la família
i de l'infant
una societat
justa
combat
la mala sort
combatre la loteria
biològica
és el que hem de fer
per donar oportunitats
a tothom
i donar oportunitats
a les persones
independentment
de la seva bona
o mala sort
que ho sàpiguem fer
aquest serà un bon camí
i per tractar millor
els infants
i també
a les famílies
en les quals neixen
amb aquests missatges
Francesc
deixem aquí
l'entrevista
ha estat realment
un temps
molt vàlid
molt profitós
i res
esperem que
tinguis
una bona setmana
i que tinguem
altres ocasions
per poder
seguir parlant
amb tu
moltíssimes gràcies
de debò
no us perdeu
les companyes
la Susana
i la Carme
que són
són un regal
nosaltres fem el curs
set persones
i no ens entenem
els uns
sense els altres
com diuen els
de Ubuntu
els africans
sóc una demanada
d'Àfrica
jo sóc
perquè nosaltres som
i això ens ho agrada
dir al grup
però em sembla que també ho podem dir aquí en general
cadascú de nosaltres és
perquè tots som
sense els altres no seríem
moltes gràcies Núria
a tu Francesc
que vagi bé
adeu
adeu-siau
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no