Pas, falten dos minuts per un quart de dotze.
Comencem la segona hora del Just a la Fusta
i a aquesta hora parlem dels projectes d'aprenentatge i servei
coneguts com a APS.
I tenim, per parlar-ne, tenim amb nosaltres
la Maite Sarasa, que és coordinadora
d'aquest projecte d'aprenentatge i servei comunitari.
Hola, Maite, què tal? Com estem?
Hola, bon dia. Encantada.
A la Maite li volem preguntar en què consisteixen aquests projectes,
quins són els objectius dels projectes APS.
Sí, de fet, l'Institut ja fa cinc anys va mostrar interès
per incorporar el servei comunitari
dins del projecte educatiu de centre.
Llavors, de seguida, vam pensar que seria una bona oportunitat
perquè els nostres alumnes tinguessin la possibilitat
de viure una experiència on ells siguin els protagonistes
i que facin accions compromeses per intentar millorar
algun dels aspectes que ells consideren que s'han de millorar
en el seu entorn.
És a dir, que col·laboren amb entitats o amb empreses del municipi, oi?
Sí, sí.
De fet, fan servir el que és la metodologia d'aprenentatge servei,
que no és únicament un voluntariat,
sinó que precisament el que fan és que es preparen
per després, amb les seves habilitats i les seves capacitats,
intentar posar el bo que tenen en funció dels grups que estan.
I, per tant, nosaltres pensem que aquest projecte
l'oferim a un grup de 100 alumnes,
perquè s'oferim a tot l'alumnat de quart d'ESO.
Llavors, intentem donar diverses opcions
perquè ells puguin triar i veure en quin d'aquestes entitats
o en quin d'aquests aprenentatges poden trobar-se millor.
Els alumnes trien quins són els seus camps d'interès?
Sí, nosaltres proposem diferents APS, aprenentatges i serveis,
perquè pensem que les motivacions de l'alumnat són diferents.
Per tant, hi ha aprenentatges i serveis de l'àmbit educatiu,
hi ha també algun APS relacionat amb l'àmbit de salut,
com pot ser el banc de sang i de teixits,
és a dir, que col·laboren en alguna campanya de banc i sang de teixits.
Hi ha també el tema esportiu, que els agrada,
que suposo que després us comentaran també els alumnes com ho viuen.
Hi ha també l'àmbit del lleure,
hi ha alumnes que estan interessats en col·laborar
en les activitats que fa el CAU, en aquest cas.
També en el tema educatiu,
hi ha un grup important de gent que està fent el sharing to learn,
que està considerat també com un gran aprenentatge de servei.
que és una activitat que dona suport d'anglès oral a les escoles de primària de Sant Just.
I també hi ha tot un altre camp de relació intergeneracional que és molt enriquidora
i és tot el que fan amb entitats o grups com són el Centre Milenari,
també us ho explicaran, han estat fent un taller de tràmits online.
Després també han col·laborat i han compartit conversa i històries de vida
a l'escola, bé, a l'escola no, al Centre Sociosanitari de Sant Joan de Déu,
que està aquí a Esplugues, i també a la residència Nostra Senyora de Lourdes.
I com s'avaluen aquests projectes?
Quin és el procés que segueixen els alumnes de preparació, realització i avaluació d'aquests projectes?
Aquesta experiència s'avalua dins de la matèria d'educació, de cultura i valors ètics que fan a Quart d'ESO.
De fet, representa un 30% de la nota global d'aquesta assignatura,
però el que avaluem fonamentalment és la participació, la puntualitat, la motivació, com ells s'impliquen
i quina és la reflexió i valoració que ells fan després d'aquesta experiència.
Tenim amb nosaltres també alumnes de l'Institut de Quart d'ESO,
que han participat en aquests projectes d'aprenentatge i servei comunitari.
Tenim ara mateix amb nosaltres el Miguel Gómez i el Màrio Vescoso.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Ells han participat en un projecte que es basa sobre noves tecnologies, oi?
Sí.
Explica'm una mica sobre què tracta aquest projecte.
El nostre objectiu era ensenyar a la gent gran aquests avantatges de fer tràmits online,
de les noves tecnologies i ensenyar-los la cara bona que té les reds socials i tots els tràmits
que es poden fer a través de la web de l'Ajuntament, que és, per exemple, com la mana cita per al metge
o fer alguna queixa a algun regidor i aquestes coses.
Al principi vam pensar que seria més difícil, perquè potser no entenien les nostres explicacions,
però cada sessió que anàvem fent ens anava motivant cada dia més per continuar fent-ho.
Per tant, el projecte en el que heu participat és un d'aquests projectes intergeneracionals, que diem, oi?
Sí.
I quina ha estat l'acollida per part de la gent gran que ha participat?
La veritat és que va ser molt bona.
Com ha dit el meu company, els primers dies estaven molt nerviosos,
que ens diran, que ens preguntaran,
però a mesura que anàvem passant el dia, amb un total de set sessions que vam fer,
que anàvem els dilluns per la tarda al mil·lenari,
cada dia tenien més ganes d'anar-hi i va ser molt bona l'acollida, la veritat.
Hem notat que han après?
Sí, sí, van aprovar tots molt bé, la veritat.
Sí?
Sí.
Els heu fet una avaluació, també?
Sí, els vam donar un diploma conforme que havien aprovat
i la veritat és que van aprendre moltes coses.
Des del primer dia fins l'últim, dominàvem fins i tot algunes xarxes socials.
I ells estaven també predisposats a aprendre, suposo.
Sí, sí.
Tenien ganes.
Sí, és a dir, nosaltres quan acabàvem una sessió dèiem,
perquè a vegades ens quedaven curtes fins i tot a les sessions i dèiem
si teniu algun dubte el següent dia ens ho pregunteu.
I el següent dia ens trobàvem que teníem milions de dubtes
perquè durant tota la setmana ells havien estat tocant i provant coses noves.
Doncs una bona experiència, no?
Suposo.
Sí, de tant.
Sí, pensa que també tots els aprenentats i serveis tenen el mateix guió, esquema.
Ells han rebut una formació i aquesta formació us la va donar una persona.
El Pere Galindo.
El Pere Galindo, que és el cap d'informàtica de l'Ajuntament,
i va estar amb ells explicant una mica com funcionava el web de l'Ajuntament.
D'acord, és a dir, que el projecte té una fase prèvia de formació,
després la realització del projecte que es fa en aquest cas,
es va fer al centre social, al Milagari.
Doncs tenim més alumnes de l'Institut que han participat en altres projectes
i, si us sembla, fem el canvi que hem d'anar a l'estudi.
M'en d'anar a l'estudi.
Doncs seguim parlant d'aquests projectes APS,
Sering to Learn, com comentàvem...
Perdó, no, Sering to Learn, no.
Aquest és un dels projectes, diríem.
No, perdó, m'he equivocat.
Ara parlem de projectes APS d'esports.
d'esports.
Tenim quatre alumnes, dos que han participat en el projecte amb l'Atlètic Sant Just
i dos que han participat en les jornades esportives.
Comencem amb el Nil Mores i l'Alba Viladot.
Hola, Nil i Alba.
Bon dia.
Perdó.
Ara sí, us tenia el micro tancat.
Bon dia.
Vosaltres heu participat en l'Atlètic Sant Just, el projecte APS.
En què ha consistit?
Doncs el primer dia vam anar al camp de l'Atlètic un dia de partit
i vam anar a veure els partits dels nens petits i a fotografiar amb els valors dels nens
que molts cops es perden quan es van fent grans i volíem ensenyar com quan som petits
em fan actes com donar la mà després de fer una falta o coses d'aquestes que vam fer fotos
dels moments més bonics del futbol.
És a dir, que aquesta era una tasca que fèieu pel club, no?
Us vau coordinar amb ells per fer aquesta feina?
Sí, alguns dels que vam anar-hi estem amb el club, estem com a jugadors
i vam parlar amb el Jan González que ens va dir els dies que havíem d'anar
i nosaltres vam anar allà i vam fer el que ens van dir, ens van dir a quins partits havíem d'anar a veure i tot.
Ens ho van deixar tot ben fet.
El projecte, sobretot, el que vol o intenta és transmetre els valors del fair play en l'esport
perquè pensem que és una mancança que té a nivell general, no l'atlètic en concret, sinó en general
tot el tema del futbol genera una sèrie d'actituds que no són positives
i ells es volien plantejar una feina que és aquesta, precisament
la de copsar valors que ja té prou l'entitat els té definits
i amb aquestes fotografies també volíeu fer un vídeo, no sé si el teniu ja acabat perquè encara s'està fent.
Estem fent-ho i aquest vídeo vam agafar precisament el meu equip de futbol, els meus nens del Benjamí D.
i vam dir-los que diguéssim una paraula de valors que ells creguin que és molt important al futbol
i els 13 jugadors, cadascun, en aquell dia 12, van anar fent una paraula,
la primera que se'ls hi passés pel cap o la que més reflectia en el que pensaven
i van anar fent el vídeo. I ara l'ajuntarem i farem un vídeo sencer.
En el cas dels vostres companys que participaven en el projecte sobre les noves tecnologies
van fer un procés de formació, aquest procés també s'ha dut a terme en altres projectes
com el de l'Atlètic Sant Just?
El Jan va venir a l'institut, els va fer una xerrada, una mica de com era la filosofia del club,
com estaven distribuïts, els va ensenyar també el web de la seva entitat
i va transmetre una mica les seves preocupacions sobre aquest aspecte dels valors.
Seguim ara amb un altre projecte APS, en aquest cas també vinculat amb els esports
i amb les jornades esportives. Els que ja hem participat, o dos dels alumnes que ja hem participat
i que tenim avui aquí amb nosaltres són el Marc Mèrida i l'Aina Rey.
Hola Marc, hola Aina, què tal com?
Hola.
Com va anar aquest projecte sobre les jornades esportives?
Doncs un balanç ben positiu, vam agafar els nens a primera hora i els vam portar cap a l'Atlètic,
cap a l'Atlètic on es van celebrar aquestes jornades esportives
i la idea, la missió d'aquestes jornades és que amb totes les escoles i part de l'institut de Sant Just
tinguessin un dia en comú en què es coneguessin entre ells i poguessin dur a terme tots aquests valors
que se'ls estan intentant ocorrer als nens perquè vegin i va ser, va resultar.
Per tant, va una mica en la mateixa línia que el projecte l'Atlètic també d'educar amb els valors de l'esport, oi?
Aquest era l'objectiu.
És interessant que t'expliquin una mica com ells es van sentir, perquè ells deixaven de ser alumnes
per ser monitors, o esportius en aquest cas, o professors, per entendre'ns.
Com us vau trobar fent aquesta tasca?
Curiós. Principalment va ser curiós.
Sempre haver estat des de segut a la cadira, diguem-ne,
doncs ara fer de professió, intentar que els nens et fossin cas, doncs...
És difícil?
Jo m'ho esperava més difícil, sincerament.
Vull dir, encara va sortir prou bé.
Per el que podria haver sigut i per com érem nosaltres, més o menys, encara va sortir bé.
Potser ara enteneu una mica més els professors quan us demanen que feu silenci
o que estigueu atents, no?
I bé, suposo que una bona experiència, no?
També aquesta de posar-te a l'altra banda.
I tant.
en Reguidora, perquè et donen a conèixer noves perspectives per qualsevol aspecte després que et pugui venir a la vida.
Hem conegut tres projectes, un sobre noves tecnologies i dos sobre esports.
Quins són els projectes que han tingut més èxit, en general, entre els alumnes?
De fet, depenem molt el tema esportiu.
No sé si és perquè ells també fan molta pràctica d'esport i estan motivats.
Sí que és important que quan ells triïn una PS d'aquest tipus, ells vulguin fer-la.
perquè nosaltres no li posem cap condicionament.
Ells han de fer una cosa que els agradi.
Això és la clau de l'aprenentatge de servei perquè ells puguin aprendre i sentir-se bé.
Ells són els protagonistes d'aquestes experiències.
Per tant, han de triar el que volen fer i amb qui volen fer aquesta experiència, que és molt important.
Tots els alumnes participen en algun projecte?
Tots els de Quardeso?
Tots els de Quardeso estem parlant d'uns 103 alumnes, per tant, hi ha moltíssima gent.
El que passa és que és veritat que no tots s'impliquen.
Ara, jo penso que l'institut o els centres educatius han d'ofer-te aquesta possibilitat
que els alumnes d'aquesta edat tinguin una experiència d'aquest tipus,
perquè jo crec que els pot ajudar a entendre primer els problemes que hi ha a la societat
i que ells també són agents actius per poder canviar coses que volen canviar.
L'empatia és un valor que treballen molt.
No sé si...
Jo encara recordo els primers anys de fer aquesta experiència o coordinar aquesta experiència
alumnes que són una mica trastos, els ho poden entendre,
que no estan motivats per estudiar, que no volen anar a l'institut.
Encara recordo un dissabte al matí
que anàvem a fer la recollida dels aliments a Caprabo
i a totes aquestes botigues de Sant Lluís
i em deien uns companys
Maite, no els esperis perquè no vindran.
Tu a les 9 del matí un dissabte estaven aquestes persones allà.
Per tant, veure els seus companys, que aquesta gent respon,
es responsabilitza i es motiven per aquest tipus d'accions
és molt important.
Segurament també el valor de la responsabilitat
està molt present, no?
Perquè és el que deia, em passen de ser els alumnes
que estan asseguts a la cadira i escoltant
a ser ells els que han de tirar del carro, no?
Com s'ha costumat.
Sí, o alumnes que han col·laborat amb la campanya de banqui de sang
i de teixits que es fa aquí a la població
i aquest any ja n'han anat a donar sang
perquè ja són majors d'edat.
Això dona molta satisfacció perquè penses que ha valgut la pena.
Quina valoració es fa dels... són tres anys, oi, que es fan aquests projectes a PSA?
No, aquest és el cinquè any que ho fem, però ells només ho fan durant tot un any.
La valoració és molt positiva, tant per part de l'alumnat com del centre.
I dels dos projectes nous d'aquest any, que si no m'equivoco era el del centre social mil·lenari
i el de les jornades esportives, oi?
Sí. Bé, les jornades esportives sempre les fem.
Els que han estat com a nous són els tràmits online d'aquest curs.
Aquestes valoren molt positivament, però encara no hem fet el que és la fase de valoració global.
Però ells estan molt contents i crec que la gent del centre mil·lenari també està molt contenta.
Ara també estem fent un altre PS que és bastant nou, que és continuar la col·laboració
amb temes que tenen a veure amb la tinença responsable de mascotes.
D'acord.
Que és també un altre tema important i que preocupa la població, però també ens preocupa a nosaltres
perquè la majoria d'alumnes de l'institut tenen també mascotes.
Llavors estan fent des d'un web, estan fent una aplicació,
que ja la presentaran d'aquí un mes o 15 dies. Encara no està feta.
D'acord. Doncs hem de deixar aquí l'entrevista.
Moltes gràcies, Maite Sarasa i als alumnes de l'institut,
al Miguel Gómez i al Màrio Vescos, que els hem tingut abans parlant de noves tecnologies,
també al Marc Mèrida i l'Aina Rey i al Nil Mores i l'Alba Viladó.
Moltes gràcies a tots per haver vingut.
A vostè.
Gràcies.
Adéu.
Bon dia.
Adéu.
Fem ara una pausa per la publicitat i de seguida tornem amb la tertúlia dels dijous. Fins ara.
de dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out,
l'Smooth Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
Smooth Jazz Club.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Cada tarda, de 5 a 7.
Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que realitza el grup Marc,
mestres àvies recuperadores de contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Sant Justenques.
Un programa d'entrevistes
amb reflexions i històries personals
de dones de Sant Just.
Els dilluns a dos quarts de 8 del vespre
i els dijous a dos quarts de 9.
Sant Justenques.
Benvinguts a Babilònia,
on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural
que cada dijous de 9 a 10 del vespre
comentarà els millors llibres,
les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants,
les pel·lícules i obres de teatre
més destacades de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilònis.
No us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Primer, van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
RadioDesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio Desvern.
Cada dia, més a prop teu.
Vols riure?
Vols tocar en un cercle de percussió?
Vols fer ioga?
Arteràpia?
Vols cuinar?
Doncs vine a passar-t'ho bé
a la Festa de la Vida Bona.
el 27 de maig,
des de les 10 del matí,
a les 2 del migdia,
al Parc Torre Blanca.
Cerca més informació i els horaris
a www.vidabona.llobregat.info.
Una activitat del grup impulsor
de la salut mental comunitària
al Baix Llobregat.
Fes de la teva vida
una vida bona.
Foto de la Laura a Roma.
Moltes emoticones,
un gui graciós,
un acudit de la Laura,
la Laura menjant pizza a Roma...
Ara que ho compartim tot,
podem compartir molt més.
En Mans Unides compartim un objectiu,
acabar amb la fam al món.
I per això desenvolupem projectes
a 60 països.
Planta-li cara a la fam.
Entra a mansunides.org
i comparteix el que importa.
No et trobes bé?
Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa,
truca al 061.
Al 061,
el nostre personal sanitari
t'oferirà ajuda
a les 24 hores del dia
per resoldre la teva situació
i t'indicarà
a quin centre és millor
que t'adressis
en cas que calgui.
Així podràs rebre l'atenció
que necessites
més ràpidament.
Per una salut millor,
061,
CatSalut respon.
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda.
No et perdis tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
A l'escoltes ràdio d'Esbert
Sintonitzes ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
11 i 35 minuts
seguim en directe al Just
a la fusta de Ràdio d'Esbert
i a aquesta hora tenim amb nosaltres
els tertulians
o el tertulia
i tertulianes
dels dijous.
La Joana Algarra,
hola Joana,
com estem?
Hola, molt bon dia.
Bé, gràcies a Déu.
La Montse Larrea,
hola Montse.
Bon dia.
La Lina Santa Bàrbara,
la Lina
i l'Arbre Gulló.
Bé, bon dia.
Escolta,
que per mi no és problema
que parles en el plural femení.
Sí?
Puc dir-ho?
Igual com en el de la CUP.
Sí, exactament.
No cap problema.
Tertulians?
Ah, bueno.
Durant molts anys
ha hagut la contradició
de parlar en masculí
hem d'admetre
que mentre es busquen
una cosa neutra,
si no és possible,
doncs es parla en femení.
Clar, he de dir
que si hi hagués
tres homes i una dona,
segurament diria
els tertulians.
Ho admeto.
Admeto,
però tenia que dir
els tertulians.
Això és un costum.
Si hi ha tres dones
i un home,
doncs
em sembla
que no fa una realitat
dir tertulians,
que és el que molta gent diria.
Ja en els anys 90
el secretari de l'escola
posava les mestres,
les mestres i tal
i un va fer caixondeu
que dia
ah, que no sé què
i dir, vale,
i vas comptar
pom, pom, pom, pom, pom,
nou dones,
tres homes,
i ara parlarà
tot en plural femení.
En plural femení.
En plural femení.
No, no va pitar ningú, eh?
I les altres,
si estan al llibre,
si no l'han llançat,
ahi estan en plural femení.
Per cert.
Ai que no.
Un alumne de l'institut,
heu vist que hi havia uns alumnes
a l'institut
que han vingut a fer una entrevista,
un m'ha dit de vostè.
I molt bé.
Vale, vale.
Escolta'm una cosa,
els cubans,
entre ells,
pares i fills,
es parlen de vostè.
Però no estic acostumat
a que em diguin de vostè encara.
Què se sent
quan comencen a dir de vostè?
No,
jo l'única vegada
que em vaig quedar una mica així
és quan un nen molt jove
em va dir
senyora,
siéntese por favor,
al metro.
Dic,
ostres,
a buena edad hemos llegado.
Sí,
que a vegades veus
que pocs joves,
que són els que s'estan
seguint,
la persona adulta
que li ho diuen,
fa una reacció
d'orgull, eh?
No, no, no,
no,
mira,
n'hi ha una cosa
que està bé
que diu,
diu,
s'ha desmallat,
s'ha desmallat
aquest xicot
dintre del metro,
bueno,
dintre d'un autobús,
i diu,
per què?
Diu,
perquè,
ara vinc a la inversa,
diu,
perquè ell s'ha aixecat
per una senyora
i la senyora
li ha donat les gràcies.
Perquè n'hi ha vegades
i fixeu-s'hi,
jo quan m'agrada
anar una mica així
volant d'anar mirant,
doncs veus
que a vegades
xicots joves
o xicotes,
vull dir,
que s'ha corrector
políticament
i xico-xica,
doncs aleshores
veus
que fan gestos
molt,
molt
avallerosos,
molt educats,
i la persona gran
passa olímpicament,
doncs no.
És un...
És un tòpic.
És molt delicat,
això,
jo sempre
em plantejo
aquest dubte,
perquè entres
a l'autobús,
per exemple,
hi ha molts llocs,
seus,
i es va omplint l'autobús
i al final
arriba un moment
que dius,
potser m'hauria d'aixecar
i deixar una persona
més gran
que pugui seure.
Ah,
hi ha els cartells
que ho diuen.
Sí,
sí,
però aleshores
et planteges,
per exemple,
veus una persona
que creus
que té una certa edat
però que la veus
més o menys bé
de salut
i penses,
l'he de ser a seure?
És a dir,
què quedaré pitjor?
Si la deixo seure,
i li dic que segui
o si no faig res?
No,
fas una insul·lació.
Jo el que faig moltes vegades
és aixecar-me
i quedar-me de peu
i no dir res a ningú.
El que passa és que
llavors moltes vegades
ve una altra persona jove
i es queda en lloc.
Aleshores potser un sistema
bon seria dir
Pol?
Ja està.
A mi m'ho havia una mica
d'insol·lació.
Ja està.
Alguna vegada
en l'autobús
una senyora
em va fer aixecar.
Jo estava assentada
als llocs que diu
per gent gran
i no fa gaire temps
parlo d'un parell d'anys
o tres
i em va fer aixecar
perquè diu
que aquell lloc
a mi no em corresponia.
jo per no discutir
em vaig aixecar
i la vaig deixar seure
i llavors
quan ella va baixar
després que jo
o abans que jo
llavors li vaig dir
no es tracta d'això
es tracta
que vostè em podia dir
que em deixa seure sisplau
perquè jo no puc estar dreta
i jo m'hagués aixecat
perquè si hem d'anar
amb el carnet
per identitat a la boca
jo tinc la mateixa edat
que vostè
o sigui aquest lloc
també podria ser meu
també podria ser meu
perquè em podia dir
és que jo no puc estar dreta
sisplau
em deixa seure
d'alguna manera
et podries haver sentit
afalagada
també al final
però dius
mira
s'han pensat
que
jo segons ella
jo era jove
segons ella
jo era més jove que ella
quan en realitat
jo no sé si és correcte
però ja som adults
i els que ens escolten també
aquella noia jove
que diu
per favor
per favor
deixi'm seure
i era jove
i l'altra persona diu
ah
és que estic embarassada
diu fa molt
diu 15 minuts
això també
és molt vell
aquest
fa 15 minuts
és molt vell
aquest acudit
no
jo generalment
aviam
sec
si hi ha lloc
però a mi no m'importa
quedar-me dreta
a l'autobús
no m'importa
perquè
tinc suficientment
equilibri
com per aguantar-me
a la barra que sigui
no demanaria mai
que em deixessin seure
actualment
no ho sé
d'aquí endavant
jo
vaig passar
dintre de 20 anys
sí
dintre de 20 anys
sí
però és que dintre de 20 anys
no sé si seré jo
això no ho sap ningú
mira
segons avui
el premio Nobel aquest
potser
el 120
encara es pot viure
a la contraportada
de la Vanguardia
no sé si l'heu llegit
no sé
però em deixes quedar
molt sola
no
perquè clar
si tu
dius 120 anys
tot el teu entorn
desapareix
no sé si
la meva sogra
que va morir
als 97
la meva sogra
va morir
als 97
i no tenia el cap
clar
però
els últims anys
i ella diu
escolta
les meves amigues
no em venen a veure
i ella mateixa
es queda parada
i diu
esclar
totes colguen
sea rocaвал