Doncs vinga, va, comencem l'entrevista del dia i tenim amb nosaltres ara l'Ixam,
que forma part dels nous propietaris del restaurant del Parador de Sant Just.
Hola, Ixam, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Doncs bé, explica'ns una mica qui sou les persones que resteu encarregades, no?,
una mica el càrrec del Parador de Sant Just.
Al Parador de Sant Just, les persones que venim són treballadors i venim des del Màssia de la Salut
i, bueno, tenim un projecte de la Màssia de la Salut de menys de proximitat,
d'un estil que està funcionant molt bé, agrada molt bé, treballem molt el cap de setmana
i al Parador va ser una oportunitat de dir, bueno, ja que el cap de setmana treballem molt,
entre setmana tenim una feina per això d'aquí i crec que dins de la població i dins de la ciutat de Sant Just
podríem oferir aquest servei que nosaltres estem donant a la Màssia al Parador de Sant Just.
Perquè com està la vostra aterrada al Parador?
Qui us va cridar l'atenció d'aquest lloc que, de fet, és un lloc bastant emblemàtic a Sant Just,
està al mig de la Rambla, en un lloc que crida l'atenció,
que està molt a la vista també dels ciutadans d'aquí del poble?
A veure, cridar l'atenció no hi havia un punt concret,
però acabes de dir la frase correcta, que és emblemàtic, no?
Nosaltres estem en un altre lloc que és emblemàtic, que és la Màssia de la Salut,
és un lloc emblemàtic de Cosserola, de Sant Felis de Llobregat,
i el Parador tan emblemàtic és i a la vegada és proper a la nostra plaça
on estem nosaltres treballant, no?
Hem començat fa res, pocs dies,
i, sincerament, la meitat dels clients que tenim al Parador són clients nostres de la Màssia.
Sí.
I com han estat aquests primers dies d'experiència?
Com veieu que és la clientela d'aquí del poble?
Us costarà fidelitzar-la?
Teniu algunes idees de propostes de carta, de menús, d'alguna cuina concreta?
Primer, la clientela, sí, ens costarà guanyar-la,
però de moment ens estem guanyant bé, perquè ja ens coneixen més o menys què fem.
La carta, oferirem una carta totalment diferent,
un producte de proximitat,
un producte que nosaltres mateixos tenim un correu,
un hort, aquí al Parc Agrari,
tota la verdura, la fruita,
tot allò que es pot ser de proximitat,
no, és nostre, no només de proximitat,
sinó producte fresc nostre,
la majoria del producte.
I, de moment, estem molt còmids.
Per què?
Perquè hi ha un clientela que el que estem oferint li agrada,
i és una clientela fàcil.
Vol menjar bé,
de qualitat,
i, de moment, s'estim sentint a gust.
Estem demanant temps, paciència,
que proven realment el que nosaltres farem el producte real.
Clar.
Com us donareu a conèixer?
És a dir, fareu algun tipus de promoció a través de les xarxes socials,
o destacareu algun dels vostres punts forts,
per exemple,
tot el tema d'aquest hort, no?,
que dieu que teniu,
de productes d'aquí de casa,
de proximitat.
Sí, sí, i tant.
No només ens donarem a conèixer nosaltres
pel nostre producte,
pel nostre hort,
sinó també la col·laboració amb els altres pagesos,
que tenen un producte molt bo
i ben fet amb una experiència bastant important.
I després,
nosaltres,
la novetat que venim amb el parador
és un lloc emblemàtic.
Necessitem que hi hagi circulació,
que hi hagi moviments,
que hi hagi clientela,
i de moment comencem amb els esmorzars,
que ja abans no s'obria,
abans s'obria a les 12,
tancava a les 4 i una altra vegada a les 8.
Ara estem obrint de 7 i mitja del matí
fins a l'hora de tancar la nit el sopar.
Farem esmorzar fins a les 10, 10 i mitja aproximadament,
els dinars,
el tapeó,
el tard de vespre
i el sopar,
perquè és un lloc que se l'ha de treure profit,
és un lloc emblemàtic
i necessita qualitat.
I Sant Lluís
és una plaça molt bona
perquè hi ha gent jove,
gent gran,
i al nivell de sopar,
per exemple,
hi ha una quantitat de clients
que nosaltres necessitem donar aquest servei,
de proximitat.
Clar.
Per exemple,
el tema que comentes dels esmorzars,
clar,
fins ara no hi era.
Els esmorzars,
què oferireu?
Oferireu algun tipus d'esmorzar ja...
Alguna oferta,
algun menú?
De moment estem fent una oferta
per veure quin tipus de clientela tenim.
L'oferta és la bolleria,
normal que ens hem associat amb el fornet,
que és una cadena de pesticeria important
a nivell de Barcelona i Catalunya,
i entrepans de varietat fet al moment.
No som entrepans fet allà
i no, no.
Tot el nostre menjar fet al dia.
No tenim congelador,
no tenim...
Tenim producte que el client,
quan demana un entrepà,
se li fa el moment.
Quan demana una paella,
se li fa el moment
i quan demana un xuletón,
doncs igual.
Molt bé.
Després, per als migdies,
als dinars també hi ha,
suposo, no?,
algun menú que també fareu,
igual que al sopar, o...?
Farem menú.
Ara ja estem fent menús
i per sota estem tenint
una resposta molt positiva,
una resposta que nosaltres pensàvem
que no arrencaríem de tot del bé,
però, sincerament,
al migdia estem contents.
De moment,
migdia menú,
menú s'està fent molt bé
i contents.
Cap de setmana i nits també.
El que hem de treballar,
i la gent s'ha d'aproximar,
ens ha de veure com treballem,
és als esmorzars
i a la tarda és que tenim
una terrassa espectacular.
Clar.
Suposo que aquestes són
les diferències que hi havia,
no?,
amb els anteriors propietaris
del parador
i també li heu de...
Bueno,
heu de donar a conèixer a la gent
que hi ha aquest nou horari,
que hi ha aquesta nova oferta,
també.
bé.
Bueno,
hi ha una mica de nou de tot.
Sí.
Nou horari,
nou producte,
nou propietaris,
nou servei,
i, evidentment,
tocarem un tres punts importantíssim,
que és la qualitat,
el servei,
i, evidentment,
la comoditat del client.
És una cosa...
És un lloc emblemàtic.
Necessitem donar-li
aquest nom.
La gent ve i diu,
ixam,
aquest lloc
ha funcionat tota la vida.
Ha passat el que ha passat ara,
que jo no vull parlar
dels antics propietaris
perquè no hi ha estat amb ells,
ni tinc ni idea,
però nosaltres
volem donar aquesta resposta
en una plaça tan bona
i tan bonica,
tan emblemàtica pel poble.
Sí, bueno.
El parador
ha de ser un lloc emblemàtic.
Per això tenim un personal
d'experiència nostra.
Això és una de les coses
que nosaltres vam entrar
dins de l'estratègia
de la gent que funciona
a la Masia
en vez de treballar
en un altre lloc
i només treballar
amb nosaltres el cap de setmana
que treballés
tota la setmana amb nosaltres.
Clar.
I ja està.
I això és una de les coses.
Acabem de començar,
el personal està d'acord,
animat,
animat,
sí,
animat i amb ganes
i, bueno,
el nou horari
de tot el dia,
esmorzat,
menys
i una carta
petita,
però molt espectacular.
La gent
n'encanta.
Us heu informat
d'alguna manera
d'una mica
els altres
comerços de restauració
que hi ha al poble,
no?,
per saber el tipus
de competència
que teniu
o com podeu explotar
també els vostres
punts més forts?
Sí,
a veure...
O ja coneixíeu el panorama
que hi havia a Sant Jus
també perquè heu estat
treballant a Sant Feliu.
Coneixem a Sant Jus
perquè hem treballat
més o menys
a Sant Feliu
i després
abans d'agafar el paradó
vam estar
amb temps
donant voltes
per al poble
perquè era aquí ja.
Perquè no volem
ser amb competència.
No volem fer menú
i ja està
i si no
donar un servei nou
i donar...
És que jo no vinc
del món de la restauració.
i quan agafo alguna cosa
ha de ser emblemàtic.
La Masia de la Salut
feia 80, 90,
5, 20 persones
el cap de setmana
i ara estem fent
600, 700 persones.
Vull dir,
hem triplicat
la clientela
i la Masia de la Salut
és un lloc emblemàtic
i per mi...
Sí, sí, conegut.
I conegut
i per mi
o per nosaltres
i per l'equip
i per l'altra persona
que ho porta
també que és important
no només jo.
El paradot
no només és un local
d'hostaleria
que s'ha de servir
a les persones
sinó també
té un nom important.
Està a l'alçada, no?
Està a l'alçada.
Ara
el que toca
és que nosaltres
estem a l'alçada
d'aquest lloc
tan emblemàtic
i per això
oferim
tot el que puguem
i més
de servei,
de qualitat,
la gent que estigui
còmoda
que torni.
Bueno, sincerament
estem còmods
de moment.
Molt bé.
Doneu a conèixer
també a través de les xarxes
d'Instagram
els diferents plats,
menús
que oferiu?
Esteu fent proves
de moment
per veure
quines són les coses
que més encaixen?
Sí.
Tenim una persona
que s'està dedicant,
és una persona
que ja ens porta
el perfil
de la Masia.
Perdona que parli tant
de la Masia
però que l'èxit
ha sigut bo
i...
És l'experiència
que teniu, no?
Sí, sí,
l'experiència
que tenim
i és molt bona
i l'equip
que tenim
per sort
des que hem començat
sigueix amb nosaltres
i la mateixa persona
que està fent
el projecte
de la Masia
ha agafat
el projecte
del...
Del parador.
Del parador
i ara està començant
i nosaltres estem...
Bueno...
Adaptant-vos...
Sí, estem fent
una adaptació
per a veure
com ho acertem.
Vale.
No estem donant
pal de sec
d'això
avui treu això
i a veure
què passa demà
però sí que és veritat
el que traiem
és per a veure
on està la sortida més.
La gent és més de peix,
més de paella,
més de carn.
Ara,
doncs,
estem donant voltes
per enfocar-nos
una mica
en les paelles
perquè ens surten molt bé.
Molt bé.
Bueno, estem mirant,
estem mirant
i el que pujarem
és el pugem
amb carinyo,
amb il·lusió
amb, sobretot,
el client
que estigui bé,
content
i que torni.
I per això
estem comodíssim
perquè ja han provat,
han tornat,
han tornat a tornar
i això és bo.
Oi tant,
molt bé.
Doncs Ixam,
moltíssimes gràcies
per estar aquests minuts
aquí a la ràdio,
a Ràdio d'Esvern.
Haurem de provar
al Parador
l'oferta que tenim
de plats
i de tapes
i d'entrepants
i de tot el que ens oferiu allà.
Us convidem.
Perfecte.
A que vingueu.
a vosaltres
i a tota la ciutadania
de Sant Lluís
i a l'entorn.
Gràcies.
Vinga, adeu Ixam.
Adéu.
Vinga, adeu Ixam.
Vinga, adeu Ixam.
Vinga, adeu Ixam.
Vinga, adeu Ixam.
Vinga, adeu Ixam.
Vinga, adeu Ixam.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara tenim en Pere Oliver
Sant Justenc, que ens parlarà
sobre una exposició ben particular
que hi ha al Centre Social
El Milenari. Hola, Pere, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia. Sempre és un goig
venir aquí, perquè aquí havíem
vingut molt sovint a fer programes a la ràdio
i venia a parlar per la Ràdio Desperts.
Oh, i tant. Sempre fa il·lusió.
Sempre fa il·lusió i també
és una il·lusió per l'emissora que tornis a tant en tant
per parlar de diferents projectes,
exposicions que s'hi fan al poble,
com és el cas d'aquesta que hi ha ara al Milenari.
Explica'm, què és el que hi troba la gent?
Doncs, mira, són uns quants dibuixos
dels que he fet el darrer any,
entre l'any 2022
i alguns del 2023,
de tires publicades a la revista
de Sant Just, la Vall d'Avers,
i amb una web que es diu
El Churro Ilustrado, que la fan des de Madrid,
de l'Associació d'Autors de Còmics d'Espanya
i l'Associació de Humanistes Gràfics,
i allà, doncs,
posant a Google
El Churro Ilustrado.
Doncs, mira, no m'ho diguis dues vegades,
que ho provem ara mateix.
És a dir, a Google podem posar
El Churro Ilustrado.
El Churro Ilustrado,
i també en el meu compte de Facebook,
si poses Pere Oliver Zaragoza a Facebook,
allà tinc penjats també els dibuixos meus,
però a la web d'El Churro surten els meus
i els de molts altres col·laboradors
del Churro Ilustrado,
com els del Marc Llulls,
o els del Ricardo Oliveira,
que firma Fritz,
i molts altres dibuixants de l'associació.
I amb quina assiduïtat
hi participes tu en aquesta associació?
Bueno, El Churro Ilustrado.
Envies tu els dibuixos i ells te'ls publicen.
Sí, sí, sí, sí.
Em donen el tema.
Per exemple, el tema d'aquesta setmana
és lo políticamente correcto, no?
I llavors he fet un dibuix d'un negre
que ja no se li pot dir negre
i un gordo que ja no se puede llevar gordo,
sinó ligeramente flofli y de rodas carnes.
O sigui, anem canviant el llenguatge,
però sempre fem el llenguatge de la sàtire
sobre les últimes coses que ha dit Putin.
Sempre és actualitat.
Gairebé sempre és actualitat política,
però també política i social, no?
I com arribes tu a participar al Churro Ilustrado, Pere?
Arribo a participar perquè soc membre
de l'Associació d'Autores de Còmics d'Espanya
des de fa una pila d'anys.
Vale.
I també del Cercle Estic de Sant Llub,
llavors els dibuixants ens reunim,
ens trobem en els salons del còmic
i, vaja, això, vull dir que aquesta associació
va néixer a Madrid amb una vagília de...
No sé si recordo de Nadal o de Cap d'Anys,
sempre va una vagília de Nadal
que ningú s'ocupava d'aquestes coses.
Dic, va, feu una associació per fer...
Però el Churro Ilustrado, a part de ser aquesta associació
on també s'hi publica a la pàgina web
aquests diferents dibuixos,
també és una revista, estic veient.
Va néixer com a revista de paper.
Va néixer com a revista.
Va a revista de paper en un barri de Madrid,
de la zona centre de Madrid,
però per problemes econòmics
la revista de plegar, com és una cosa habitual,
perquè hi ha hagut un canvi enorme
en les revistes de publicacions en paper.
Hi ha hagut una davallada tremenda
després de la pandèmia,
moltes han plegat
i algunes, fins i tot alguna,
tan popular com el jueves,
ha passat de setmanada mensual.
Sí, sí, sí.
I a més el canvi d'hàbits,
i penso que la pandèmia va influir,
que la gent no consulti tot per internet
i per les xarxes socials,
mireu la quantitat de quioscos que han plegat,
o sigui, no afectant només a les revistes i als diaris,
sinó pràcticament a totes les publicacions en paper.
Bé, el sector en general, no?
Sí, el sector en general,
i a més que hi ha un canvi d'hàbits,
o sigui, la gent s'ha acostumat a mirar pantalletes petitones,
i veus que pel mòbil i els autobusos
la gent mira pel·lícules, mira sèries...
Totalment.
O sigui, s'han acostumat a veure-ho en format petit,
també el cinema i el teatre,
sobretot els cinemes,
s'han vist afectats,
en tancat moltes sales de cine,
o sigui, que en certa forma han canviat els hàbits, no?
Escolta'm, i Pere, com has decidit...
Bueno, no sé quins criteris has utilitzat tu
per escollir...
Suposo que no hauràs escollit per l'exposició que hi ha al mil·lenari
tots els dibuixos i totes les tires
que hauràs fet aquest últim any, o sí?
Ah, no, han fet una tria.
Una tria.
Vaig anar allà amb gent de l'associació
i vaig portar una pila de dibuixos i vam fer una tria.
Sempre igual que, per exemple,
per la Vall d'Aversa en faig vàries i fan una tria,
pel xurro faig vàrius i fan una tria.
Sempre hi ha algú que tria
i mai els gustos coincideixen,
perquè l'any 2018 vaig publicar un TV
on les tires de la Vall d'Aversa
al Saló del Còmic de València,
al Saló del TV Valencià,
que el vaig titular
Garrimanchos de l'Operot Correcuita.
Perot Correcuita és el teu sobrenom, no?
Sí, però el canvio.
A vegades poso Perot Borcòlic
i vaig canviant.
Vaja, a la Vall d'Aversa
i que firmes com a Perot Correcuita.
Sí, ara últimament poso Perot Borcòlic
per anar fent canvis.
I al xurro il·lustrador
cada setmana canvio,
cada vegada firmo d'una manera diferent.
Ja és una cosa de...
Home, molta imaginació, eh, Pere,
s'ha de tenir,
no només per dibuixar, crec jo,
sinó també per anar firmant cada setmana
amb un nom diferent.
Sí, sí, jo crec que has de firmar
amb noms inventats.
Poso Pericos, que té marruscles,
Perico Pintamón, o sigui,
vaig canviant, vaig canviant de forma.
Però poso Perot a la Vall d'Aversa
i Perico al xurro.
Perquè tu, Pere, normalment,
per exemple, en el cas de la Vall d'Aversa,
sabem que fas normalment tires
o són més dibuixos?
Com ho definiries?
Tires, tires.
Són tires còmiques
que poden ser de dos, tres vinyetes
o una vinyeta sola,
però sempre ocupen el mateix espai.
Normalment acompanyen l'editorial,
veig que les posen sempre a la pàgina 3
i em diuen quin és el tema de l'editorial
perquè faci alguna sàtira
sobre el tema que tracta l'editorial
de la Vall d'Aversa.
I no t'és difícil o et costa,
bueno, no sé,
poder plasmar el tema aquell d'actualitat,
no?,
amb un dibuix?
Perquè només tens la tira,
l'espai de la tira, eh?
A vegades em costa molt
i a vegades em surt de seguida.
Depèn,
perquè també hi ha temes
que es presten més a la sàtira
que a uns altres.
I a més,
ara s'ha d'anar una miqueta
amb peus de ploma
amb el políticament correcte,
perquè hi ha coses
que satiritzàvem
en el temps del TVO
i ara no les podrien fer.
Vull dir,
les sàtires...
Com...
Si ara...
No sé,
si ara es publiqués
El negrito babalí
y suamito morcillón,
seguro que no sería
políticamente correcto.
Home...
I així és una...
Tota una sèrie de personatges,
no?
Algunes travesures
de cipi-zape
tampoc són políticamente correctes.
Doña Tuna Suegra
suposo que tampoc ho seria.
Vull dir,
que ha canviat
en certa manera
el llenguatge
i allòs també
el llenguatge
de la sàtire,
per exemple.
Avui tens
que afavorir
el feminisme,
tens que afavorir
el moviment
LGTBI
a través del llenguatge
i abans
el cinema
i la sàtire
eren
gairebé...
Feien una burla
d'aquestes
percepcions,
d'aquestes formes.
Ha canviat
la forma
de percebre
l'humor
en la societat.
A mi m'ha agradat
poder participar
en aquesta exposició
perquè
jo faig humor
lliure
i dibuixo a mi aire
des que estic jubilat
perquè quan treballava
a l'editorial
durant molts anys
tant a Sant Sebastián
com a Madrid
com a Barcelona
dibuixava
personatges ajenos
llavors
t'entrenes
a fer un personatge
i fas cobertes
quan toca
l'osso-yogui
i l'osso-yogui
pica piedres
després posteriorment
xinxant
Son Goku
Doraemon
I ara estàs al teu aire
per dir-ho així
Ja estic al meu aire
perquè en canvi
quan fas personatges ajenos
i t'equivoques
dos mil·límetres
de les línies del personatge
el tens que tornar a dibuixar
perquè no et pots apartar
de l'expressió
d'aquell personatge
i inclús a vegades
em deien
però al costat
delgat
dibuixes unes rates
i uns bitxos
que no són del nostre estil
que són teus
dic bueno
però com que
no sortien
en la versió original
me'ls deixaven passar
també hi ha
hi ha
empreses
que són més exigents
que unes altres
amb els seus personatges
per exemple
la Disney
i la Marvel
i la DC
són super exigents
amb els seus personatges
altres autors
no sé
com per exemple
el xinxant
com que ell mateix
ja desmanegava
el personatge
i un sortia
amb cap merrodó
i l'altre més boturut
feia descobertes
de xinxant
i te les aprovava
gairebé totes
també has fet dibuixos
de xinxant
sí
i el xinxant
és un dels que
vaig dibuixar més
perquè a més
feia les cobertes
de xinxant
i a més
molt divertit
perquè havia d'adaptar
el llenguatge
de la sàtira japonesa
a coses
que funcionessin aquí
perquè no és
el mateix humor
no, no
clar
llavors el traductor
m'ho passava
literalment
i a més
ho canviava
per adaptar-ho
a l'humor
i a la sàtira
d'aquí
Pere, veig que vens acompanyat
d'un llibre
sí
és el...
explica'ns
què és aquest llibre
que portes
perquè hi ha el personatge
conegudíssim a la portada
sí, es titula
Son Goku Made in Spain
perquè és
tota la història
del Son Goku
del que feien els aficionats
de Son Goku
i on treien les còpies
i com el van descobrir
abans
que fos publicat a Espanya
i abans
que fessin
els animes
per TV3
és la història
de Son Goku
podríem dir així
sí
són alguns
els seus autors
són alguns
dels que van descobrir
Son Goku
dels que el van descobrir
comprant còmics japonesos
comprant manga
originals japonès
i enviant fotocòpies
a la televisió
i fotocòpies
a les editorials
perquè algú
ho edités aquí
ah
i quina
quina vinculació
té aquest llibre
amb tu
Pere
com hi has participat?
em van demanar
que escrivís el pròleg
home
ni més ni menys
que el pròleg
d'un llibre
això és el primer
que has trobat l'actor
quan obre el llibre
Pere
vaig fer el pròleg
i un dibuix
una paròdia de Son Goku
dibuixat per mi
i vaig fer el pròleg
i el dibuix
i a més
igual que ells expliquen
com van contactar
amb les editorials
jo explico
com vam contactar
amb ells
i la sorpresa
que era per nosaltres
que uns nois
llavors aquests nois
que ara
són gent que ara
per 30 anys
de Son Goku
ara eren entre 40 i 50 anys
però llavors
tenien 12 i 13 anys
i 14
i que aquests adolescents
vinguessin a les editorials
amb fotocòpies
dient
però com no editeu això
que és tan meravellós
i va ser l'editorial
qui
per iniciativa d'ells
els vam posar en contacte
amb l'editorial
Sueixa
del Japó
per editar-lo
aquí a Espanya
i a Sueixa
van ser els primers
meravellats
a dir
vau dir
que això
que interessarà
que això
amb aquest humor
d'en japonès
aquí agradarà
home
doncs mira
si ha agradat
Son Goku
fa 30 anys
que funciona
i arrel de Son Goku
va venir la gran moda
del manga
i l'anime
i arrel de Son Goku
s'han publicat
quantitat de personatges
i quantitat de títols
com Naruto
Ranma y Beach
Sailor Moon
un munt de dibuixos
que coneixem
i un munt
i a més
un cel·lò del manga
que ha anat cada vegada més
el cel·lò del manga
va començar
al Sant Andreu Teatre
el Sant Andreu Teatre
va passar a l'estació de França
a l'estació de França
a la filla de Montjuïc
i ara el darrer
l'han fet a la filla de Montjuïc
que hi ha dalt a l'Hospitaleta
amb uns pavellors
molt més grans
clar
home és que Son Goku
opera
va ser una revelació
va ser
en el moment
en què va sortir
una explosió total
i absoluta
jo crec que
en part
l'èxit que ha tingut
també el manga
aquí
no només a Catalunya
sinó també a Espanya
ha estat en part
gràcies també
al boom
que va suposar Son Goku
en el seu moment
i tant
sí sí
sí sí
i el creixement del manga
i l'interès
per la cultura japonesa
i a més
és molt curiós
que en aquest llibre
ve també
els que estaven a favor
els que estaven en contra
vam tenir crítiques
de polítics
que deien
que el Son Goku
no triomfaria
que seria un desastre
i Pere
i com va ser per tu
que et demanessin
d'escriure el pròleg
d'aquest llibre
perquè
perquè vaig ser
un dels
de l'equip d'edició
de Son Goku
perquè
era de les persones
que
l'equip que dirigia
Antonio Martín
en aquells anys
i en el que estava
la Maria Meca
i estava Juanjo Sarto
i altres persones
molt experts en còmic
estava també jo
i érem un equip
que editàvem
ja molts còmics
primer a Sant Sebastián
fent còmic americà
i còmic europeu
i després
a partir dels anys 80
a Barcelona i a Madrid
editant
superherois
i llavors
com ja teníem
una divisió
de còmics
i ens de l'Ul Planeta
que editàvem
molts títols
doncs
teníem possibilitats
d'obrir una línia
amb còmic japonès
oh mira
ja teníem experiència
editant còmic americà
còmic europeu
i còmic espanyol
doncs podíem editar
també còmic japonès
perquè teníem
un equip preparat
i un contacte
amb impremtes
de nivell
per poder fer
un producte
setmanal
perquè tot el que havíem fet
fins aleshores
era mensual
i
Son Goku
Dragon Ball
bola de drac
va ser setmanal
i en dos idiomes
o sigui
hi havia una edició
en castellà
i una edició
en català
i a més
vam passar
de còmics
que fèiem
de 5 a 6 mil
tiratges
cada setmana
a fer com
tirades
de 85 mil
i 90 mil
exemplars
com era
en bola de drac
o sigui
que l'empresa
estava contentíssima
amb nosaltres
i com no estar-ho
no?
Déu-n'hi-do
i has fet referència
a que quan has escrit
el pròleg
del llibre
Pere
i has fet
una mena
un dibuix
que és com una
com ho has dit
una sàtira
o una
Sí, perquè he fet
un Son Goku
amb una autocaricatura
meva
amb una autocaricatura
que l'has fet
amb uns quants anyets més
no?
Sí, clar
Sí, sí
Un Son Goku
una mica més
més gran
de l'edat
que estem acostumats
a veure'l
Sí, però Son Goku
té moltes edats
inclús ressuscita
vull dir
Son Goku
apareix jove
apareix nen
apareix gran
Son Goku
és com
tots els personatges
tots els herois de paper
són en certa manera
eterns
com és en certa manera
van i venen
estan de moda
a una època
que tornen a passar
tornen a sortir
però hi ha personatges
com no sé
com
Corto Maltex
o com
Carpanta
vull dir
Zipi Zappe
Mortadelo
són immortals
perquè són personatges
que tenen ànima
que tenen fons
que tenen entitat
no?
I quant
quant temps fa
Pere
que està el llibre publicat?
Podem trobar
a les llibreries?
Sí
està publicat
per Dolmen Editorial
que és una editora
de Palma de Mallorca
es va presentar
al Saló del
el Museu del Còmic
de Sant Cugat
el vam presentar
fa un parell de mesos
ara s'ha presentat
la setmana passada
al Saló del TVO
Valencià
que em consta
que ha sigut un èxit
ahir es va presentar
a Fan Cimat
a Madrid
i a diferents llibreries
ara es pot trobar
totes les llibreries
especialitzades
de còmic
de tot Espanya
molt bé
i fent referència
a l'exposició
que parlàvem d'aquí
del Centre Social
al Milenari
Pere
fins quan la podem veure?
Crec que fins al 31 de març
i segurs com
la prorrogaran una mica
perquè no ha tingut
gaire difusió
les exposicions
que es fan al Milenari
no és com les que es fan
al Cim de Can Ginestar
o les que es fan
al Mercat
o al Mercat
sinó que són molt més discretes
i a més potser
perquè no és l'especialitat
de l'associació
de gent gran
passen
jo crec una mica
desapercebudes
perquè queden
queda una mica apartat
el Centre Social
al Milenari
suposo que tothom on és
és del carrer
Àngel Guimarà
número 1
de Sant Just
perquè a tu et demanen
de fer l'exposició
a en Pere
a través de l'associació
de gent gran
sí
perquè jo soc membre
de l'associació
de gent gran
és un dels 5
o 6 llocs
o 7
que soc soci
mare meva
Pere
llarga vida
al món associatiu
de Sant Just
sí
però soc soci
d'altres entitats
que per exemple
l'Associació
d'Autores Etocòmics
d'Espanya
és a nivell
de tot l'Estat
el Cercle Artístic
de Sant Lluc
és de Barcelona
el Club de Natació
Mediterrània
és a Barcelona
soc soci
també des de fa molts anys
i va ser una proposta
teva
Pere
a exposar allà
el mil·lenari
o t'ho van demanar?
ho van demanar
concretament
en Pep Quintana
que ara fa poc
que ha deixat de ser president
ha sigut president
molt poc temps
suposo
dels problemes de salut
cosa que
a la gent gran
ens afecta sovint
ara penso que és
la Palmira Bedell
que és a la presidència
i aleshores
s'ha renovat
però normalment
l'activitat
més sovint
que fa l'associació
de gent gran
són excursions
viatges a Benidorm
viatges a Cambril
perquè la gent
es campi la boira
Bailes de Salón
ara fan la presentació
també d'un llibre
em penso
de la Palmira Bedell
demà
demà dia 14
a les 6 de la tarda
o sigui que és un
em sembla que és el segon llibre
que ha fet la Palmira Bedell
de contes infantils
jo tenia entès
que em feia una
de presentació
amb la Xita Camps
del llibre
il·lustrant Sant Just
aquest et refereix
aquest
aquest et refereix
ah doncs no
crec que és la setmana
és la setmana
del dimecres
el dimecres 29 de mar
al claustre de les escoles
a les 7 del vespre
sí
sí però demà
també ho ha presentat
ah també la presenta
fan més presentació
perfecte
escolta'm
a mi m'ha arribat
el comunicat
no pot ser
sí sí o i tant
la presenta demà
al mil·lenari
i després l'altra setmana
a les escoles
i segurament també
a Can Gina està
perquè
hi ha gent
que estan molt arrelades
a Sant Just
són molt coneguts
i els hi fan
de seguida propostes
per anar
a diversos llocs
a presentar coses
hi ha molta gent
que tot i que vivim
a Sant Just
la nostra vida laboral
i professional
inclús hem viscut
hem estat en altres ciutats
i treballant
en altres llocs
no hem tingut vida
laboral a Sant Just
no tinc vida laboral
a Sant Just
i col·laboracions
a Sant Just
des que estigui jubilat
però abans
tota la meva labor
de treball
era a Barcelona
Sant Sebastià
i Madrid
clar
diferent
bé
Pere
ho hem de deixar
en aquest punt
si et sembla
ha estat un plaer
tenir-te aquí
els micròfons
a ràdio
d'Esvern
ens passarem
pel mil·lenari
a veure aquests dibuixos
doncs sempre que vulgueu
ja sabeu
moltes gràcies
i reveure
d'acord
fantàstic
Pere
que tinguis bon dia
i bona setmana
gràcies
igualment
adeu
adeu
bon dia
bon dia
Laura
titular
titular
a aquesta hora
de l'actualitat
política
perquè hi ha data
ja