Avui, divendres 30 d'octubre, tanquem el dia i la setmana de la millor manera possible amb una convidada d'alçada.
És la veïna Sant Justenca Rosa Maria Maristany, cofundadora de l'associació Trans Baix Pau i Roses de Sant Feliu,
entitat de referència a tot el Baix Llobregat que defensa els drets del col·lectiu trans.
La Rosa la tenim en aquests estudis, la teníem fa precisament un any, més o menys, asseguda també en aquestes cadires
per parlar sobre la fundació d'aquesta associació, juntament amb la seva sòcia, la Fina Campàs,
i per detallar una mica la situació en la que es troben les persones d'aquest col·lectiu en aquell moment,
fent especial incidència al Baix Llobregat.
Ara tenim la Rosa Maria. Hola, molt bon dia, Rosa Maria.
Bon dia.
Quedem per parlar justament el 30 d'octubre, a finals d'un mes,
que alguns mitjans s'han afanyat a patejar-lo com el mes de l'any trans.
Què passa l'octubre en relació al col·lectiu?
Bé, de fet és el tercer cap de setmana de cada mes d'octubre que es comença el fet trans,
que, de fet, és el dia que nosaltres comencem a tractar el tema de la despatologització de les persones trans.
És una reivindicació, bàsicament.
És a dir, aquest concepte de la despatologització es celebra, com has comentat, el tercer cap de setmana del mes d'octubre.
I a què fa referència, en concret, per la gent que ens estigui escoltant i no sàpiga molt bé de què va la cosa?
Bé, no és molt llarg d'explicar, però l'any 1990 l'OMS va decretar que la homosexualitat ja deixava de ser una malaltia
i al mateix any van dir que la transsexualitat sí que ho era.
Doncs llavors hem estat 30 anys en un limp, bàsicament, 27,
fins que l'OMS va declarar que les persones trans no eren malaltes, sinó que ara tenien una incongruència de gènere.
I, de fet, tampoc estem contentes, les persones trans, contentes, les persones trans per dir que som incongruents del gènere.
Vostè coneix alguna persona trans que sigui incongruent amb el seu gènere?
No, no té cap sentit, no té cap mena, no?
Però, de fet, ens va marcar unes pautes de comportament com respecte a les administracions,
amb la salut, amb tot plegat, que ens tenien com a persones malaltes
i, per tant, no teníem els drets, diguéssim, que hauríem de tindre com el reste de la ciutadania.
Perquè de les sigles LGTBI, tu diries que la T, la que fa referència a la transsexualitat,
és la més oblidada, per dir-ho així?
Sí, les persones trans estem discriminades...
de totes maneres, vull dir, les persones trans han estat sempre discriminades,
vull dir, és un tema que estem lluitant per la nostra salut, estem lluitant per la nostra feina,
estem lluitant per tindre unes lleis que ens emparin amb una jurisprudència,
amb una transitorietat jurídica,
amb respecte a les lleis ordinàries o inclús orgàniques de la que la resta de la ciutadania disfruta.
De fet, jo sempre estic dient que no entenem el per què complim amb totes les obligacions
i, en canvi, se'ns neguen la resta dels drets.
Això mateix que comentes de l'OMS del 1990,
també ho podem llegir en el Manifest Trans, que heu llegit a Sant Just, concretament,
quan dieu, recordem el greu ja que patim les persones trans l'any 90,
l'OMS va despatologitzar la homosexualitat amb totes les formes,
i el mateix any va declarar en malaltia mental la transsexualitat recollida com a tal
l'antiga llei 3 barra 2007, fet que fa tres anys que l'OMS va rectificar
i ens va classificar com a persones amb incongruència de gènere.
Bé, és que, de fet, això va més lluny, no?
Perquè, per exemple, el que nosaltres lluitem és per la nostra autodeterminació del gènere
perquè és un dret fonamental.
És un dret fonamental de qualsevol ciutadà que es sentís representat.
Per exemple, dintre el món binari, dintre el binarisme, per exemple,
ens trobem persones, homes i dones, no?
Els homes i dones en diem que són persones cis perquè estan conformes
amb el gènere que li van assignar al moment de néixer,
pels genitals que van veure.
Les persones trans són tot el contrari.
O sigui, nosaltres no ens reconeixem amb el gènere que ens van assignar
en base als genitals de naixença, no?
Per aquest punt, allò ens van considerar que érem persones malaltes.
Ho hem demostrat per actitud i per passiva que malaltes no tenim res.
De fet, hi ha moltes persones dintre el col·lectiu trans que tenim formació,
tenim formacions universitàries i d'alta volada, eh?
Vull dir que no són persones malaltes, són persones normales i corrents, no?
Com deia, de fet, a la presentació de l'entrevista,
tu, Rosa Maria, ets una de les fundadores de l'associació Trans Baix Power Roses de Sant Feliu,
ja comença a tenir una mica més de reconegut,
fa tot just més o menys, com he dit, un any, doncs que està en actiu.
Dos.
Dos? Ostres, doncs, Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, ja hem fet els dos anys.
Ostres, ja ha passat.
Com valores llavors la feina que heu estat fent?
Quines activitats heu anat fent al llarg dels mesos?
Heu vist que han tingut resultats, això que heu anat fent, xerrades, conferències...
Sí, la veritat és que això ens omple molt de joia, no?
Bàsicament, el que hem fet, hem fet xerrades a tots els diaris
i mitjans de comunicació de tota la Baix Llobregat, no?
Però el més important és que hem llegit les mocions trans a vuit ajuntaments del Baix Llobregat,
vuit, que no són pocos, i a més a més al Consell Comarcal,
i tots aprovats per unanimitat.
De fet, hem tingut comentaris molt macos, inclús d'aquestes faccions neoliberals, eh?
Vull dir que sembla increïble, no?
No hauria de ser una cosa...
Però sí, sí, diu, és que inclús ens van arribar a dir,
hem llegit moltes mocions amb aquest ajuntament,
però mai ens havíem presentat una moció tan completa.
Diu, és que no li falta ni en sobre una coma, no?
I la veritat és que quan te les aproven per unanimitat et dona un brí d'esperança.
Gràcies a això, els 31 de març, i de fet, amb l'octubre trans,
la majoria d'aquests ajuntaments pengen un domàs amb els colors trans
a les balconades de l'Ajuntament o dels edificis que hagin assignat per aquest tipus de coses, no?
Però, bàsicament, la nostra feina, i la més important, és la pedagogia.
Nosaltres donem xerrades a les escoles, als instituts,
també a instituts de formadors,
perquè creiem que és molt necessari.
I, de fet, el que tu deies, Núria,
és que t'omple de joia quan estàs sopant un estiu
amb les teves filles a l'Ateneu, allà a la terrassa de l'Ateneu,
amb les teves filles i el gendre,
i estàs acabant de sopar,
se t'acosta un matrimoni amb la seva filla,
i la seva filla et diu,
tu eres rosa?
Dice, sí, jo estuve a la xerra que estic...
hiciste en l'institut.
Dic, ah, molt bé, i què tal te pareixió?
Dice, me pareixió fantàstica.
I salta el pare i diu, gràcies a aquesta xerra,
nostra filla s'empoderó
i ens confessó, pues,
que tenia una orientació sexual normativa.
O sigui, lesbiana, en aquest cas, no?
Ostres!
I la veritat és que jo li vaig preguntar al pare,
bueno, i a usted como le siento,
dice, yo, fantásticamente bien,
porque de la manera que me lo explicó, dice,
lo entendi perfectamente.
Ostres, això a nosaltres ens omple de joia.
Però és que no solament això.
Han sortit nois trans, nenes trans,
per totes les... per diverses escoles.
Per què?
Estaven reprimides de dintre les escoles,
no s'atrevien a obrir la boca.
Els companys,
quan veu que detecten una...
entre cometes,
una raresa,
que ja no són com ells,
i automàticament els ataquen,
els humillen,
m'entens?
Clar.
En el moment que fas aquest tipus de xerrades,
els alumnes se'n donen compte
del mal que n'ha estat fent.
Del mal que n'ha estat fent aquella persona.
Acabar la xerrada
i després escoltar
a través dels tutors
que ha anat molt bé
i que els nanos s'han empoderat,
i a més a més que s'han empoderat
tots els nanos del nano que estava patint
aquell bullying,
aquella espècie de bullying,
ostres, això t'omple de joia.
I són coses que realment satisfan,
satisfan.
Satisfan perquè
la pedagogia és el més important.
El que no se sap,
es té por.
Normalment es té por.
O es desprecia
per la por o per la ignorància.
En el moment que tu
expliques
el respecte per les diversitats
tant de gènere
com d'orientació sexual
i la resta de les diversitats humanes,
perquè tots els sers humans
som diversos,
i ho expliques d'una manera
molt normalitzadora,
sense drama,
sense...
sense...
drama,
sense...
sense que mena de drama.
És a dir, tal com és.
Tal com és.
Tal com és.
I et presentes tu tal com ets
i veuen que ets una persona normal,
a la qual es pot parlar,
i a més quan tu
interactues amb ells,
els hi fas preguntes,
els hi dones l'oportunitat
que preguntin,
totes les coses que preguntin,
totes les preguntes,
inclús de vegades a formadors
que et fan preguntes
una mica més
gruixudes de respondre,
però és bo que les facin.
Sempre és molt bo que les facin,
perquè hi ha maneres
i maneres de respondre
a aquestes preguntes,
i quan els hi respons
a aquestes preguntes
amb una
lògica,
amb una manera fàcil
que ho puguin entendre,
llavors automàticament
ja et diuen
ah, ostres,
em pensava
que era una altra cosa, no?
Evidentment,
l'estigma que patim
les persones trans
ja tothom el coneix,
ja ho hem dit
amb aquesta ràdio
i amb totes les ràdios,
i em sembla que
ja no cal,
ja no cal,
perquè jo crec
que aquí me'l vas obligat
en aquests moments
la gent ja comença
a saber
el que significa ser trans
o el que significa
tindre una orientació sexual,
no normativa,
que són dues coses diferents,
eh?
Recordem-ho.
És a dir,
divulgueu
les realitats trans,
també lluiteu
contra el bullying escolar,
també contra la transfòbia,
i també lluiteu
per la inserció laboral
i social
de les persones.
Entenc,
des de l'associació
feu aquesta mena
d'acompanyament
o intenteu
alleugerir
els tràmits
que poden haver
amb les administracions.
Bé,
això ens arderia
que pugui ser així.
La realitat
és que trobes
de vegades
que les administracions
no són més feixugoses,
no són dinàmiques.
No ho faciliten,
no?
No,
perquè desconeixen molt
aquest tema,
els hi ha una mica gros,
eh?
Sí que hi ha ajuntaments,
com per exemple
aquí a Sant Just,
que es comencen
a interessar
per aquest tema,
Sant Feliu també,
el Prat,
i al Prat,
el Prat de Llobregat,
tenim inclús
a Cornellà,
també tenim
aquí
a Sant Boi,
tots,
Olesa de Montserrat,
Sant Vicenç dels Hors,
Molins de Rei,
molt important,
Molins de Rei,
ostres,
allà hi ha persones
empoderades
i persones
que et segueixen,
persones que
et pregunten,
et demanen,
et demanen coses,
d'agabar,
vull dir que,
aviam,
entenem que
el Baix Llobregat
està fent un canvi
radical en aquest aspecte.
i crec
que d'aquí
d'un parell d'anys,
quan tota aquesta merda
que ens envolta,
i perdoneu
aquesta paraula
per ràdio
de la Covid,
això s'hagi acabat
i que podem disfrutar
i gaudir
de ser nosaltres mateixos,
doncs,
llavors,
tornarem a la càrrega,
diguéssim,
per entrar
dintre els esquemes
de totes les administracions
en aquest aspecte
i que desenvolupin
dintre els plans
que ja tenen previstos
poder
fer pedagogia
inclús
a la gent
de les administracions,
no?
I això serà
un pas
molt important.
Des de quins
sectors
o àmbits
la gent
es posa més
en contacte
amb vosaltres
a l'associació?
És a dir,
de quines matèries
també us demanen
més assistència,
més ajuda,
o sigui,
per exemple,
sobre les xerrades?
Normalment,
és el que més us demanen,
no?
Que aneu a instituts
o a escoles
a xerrar?
Evidentment,
sí.
O també,
els caus,
també,
els caus d'agrupaments,
escoltes,
també,
perquè és un focus
de concentració
de nanos
de diferents edats,
no?
O sigui que tenim,
jo,
com que havia sigut
en les meves èpoques
llobetó,
ara hauria de ser
una d'aina,
no?
Però,
en el meu moment
era amb llobetó,
les coses com siguin,
eh?
Doncs,
passar per tots
els llobetons,
els rangers,
els pioners,
els escoltes,
tots són grups,
i aquests grups
estan molt interessats
a assabentar-se
de tots aquests fets,
no?
Perquè inclús
dintre els seus
propis amics
troben amics
que tenen
orientacions sexuals
diferents a les seves,
no?
Vull dir,
això no s'ha de veure
com un pecat,
no s'ha de veure
ni provocar
com un insult,
sinó tot el contrari,
no?
Vull dir,
s'ha d'entendre
que totes les persones
som diverses,
no?
I què en penses també
ara que has dit
això
de la notícia aquesta
que va sortir
del papa
que sembla
que estava
com d'acord,
no?
Però és que té
una lògica
aplastant,
vull dir,
tots són
hijos de Dios,
és que és evident,
les persones
quan neixen
neixen com neixen,
perquè se'ls ha de forçar
a tindre
una orientació sexual
determinada,
si el seu sentiment
és estimar
un home
estimar un home,
una dona
estimar un home,
o estimar tots dos,
o estimar-ne'l tots,
vull dir,
o no estimar-ne cap,
vull dir,
sexualment parlant
estic dient,
estimar,
el concepte
d'estimació
és molt més ampli,
clar,
sí,
o per exemple
que una persona
tingui una identitat
de gènere
diferent
a l'assignada,
vull dir,
per què?
Per què s'han de contradir
amb això,
vull dir,
això que deien
és que en el deuteronomio
les persones trans
estan excomulgades,
això és
una història
de vora del foc,
partint de la base
que els evangelis
es van escriure
300 anys després
de la mort de Jesucrist,
per tant,
qui va interpretar
els evangelis
deuria ser un llumbreres
o potser
més a ser
i el que recordem
recordem
qui era
la millor amiga
de Jesús,
no?
Eh?
Val?
Vinga.
Vinga,
parlem ara
d'un tema
una mica més tècnic,
però que és important
posar també
sobre la taula
i ho farem fàcil
perquè els redividents
també ens entenguin.
Parlem del
Reial Decret Llei
6 barra 2019
de l'1 de març
sobre l'Estatut
del Treballador.
concretament
és un article,
una part de l'article 4C
sobre les no discriminacions
a l'accés
dels llocs de treball.
Van incloure
per orientació sexual
en el tema
de les discriminacions,
però no van incloure
per identitat
de gènere.
Tu ho has classificat
de greuja molt fort.
Expliquem una mica,
Rosa Maria,
per què és un greuja
molt fort,
o sigui,
això què implica
que no hagin inclòs
això de la identitat
de gènere?
Bueno,
per començar
jo quan ho vaig fer
aquesta consulta,
la vaig fer
a tots els nivells,
a tots els àmbits polítics
del meu partit,
la resposta
és silenci.
O sigui,
no va haver-hi
una resposta,
el que passa
que si vaig estar
parlant
amb persones
de convicions obreres,
em van dir
que,
Rosa,
en la vida
s'havia posat
el tim a la mesa,
però ¿sabes què?
Teneis
tota la razón del mundo.
Jo pensava
per dintre,
bueno,
vamos a ver.
Dice,
la visibilitat
de les persones
lesbianes i bisexuals
a les institucions
és més que lògic.
Vull dir,
sabem quins polítics
actualment
tenen
aquestes orientacions
sexuals,
però vosaltres
no heu vist
algun polític
que sigui trans?
No.
Ni un.
Zero.
Zero en compàs.
Per tant,
no existim.
Com que no existim?
Home,
per l'amor de Déu.
Jo soc una persona
que treballa,
soc una persona trans
que treballa,
llavors si treballo
has d'estar
emparada
amb l'estatut
del treballador.
Per què no estic
emparada
amb l'estatut
del treballador?
A mi l'orientació
sexual,
quan hablen
d'orientació sexual,
es refereixen
tant a les normatives
com a les no normatives.
O sigui,
no pots ser una persona
discriminada
per la seva
orientació sexual
sigui quina sigui
la seva
orientació sexual.
Vull dir,
i això no ho discuteixo,
vull dir,
això ho trobo perfecte,
ara molt bé.
Vols dir que
no va haver-hi
cap persona
del col·lectiu
LGB,
cap,
ni una,
en tot Espanya,
que se n'adonés
compte d'aquest
petit detall
que les identitats
de gènere
no hi eren allà?
Es van deixar
la T, no?
Sí, sí,
a mi això
se'm fa molt grossut,
molt, molt.
O sigui,
jo com a persona
treballadora
que estic cumplint
amb totes les obligacions
que la societat
m'imposa,
tots els impostos,
totes les...
tot,
totes les...
totes les obligacions
que tinc,
resulta que ni tan sols
estic representada
amb la no discriminació
dintre l'Estatut
del Treballador.
Aviam,
dintre el real decret aquest,
que és un afegit
de l'Estatut
del Treballador
del 78,
però bueno,
el cas és que això
és un greu jo...
No fort,
no,
ho trobo fortíssim,
però llavors em diuen,
no, no,
és que hi ha una sentència
del Tribunal Supremo
que està desemparada
dintre del sexo,
perdona?
I, o sigui,
si tu eligeixes
a l'Estatut del Treballador,
hi ha una...
que no se poden discriminar
per sexo,
o sigui,
que hi ha una sentència
del Tribunal Supremo
que nos dice
que estamos emparadas
del sexo,
o sigui,
vamos a ver,
a ver si nos entendemos,
sexos hay masculino,
femenino,
i ahora resulta
que también hay trans,
sexo trans,
aviam,
la persona que va
interpretar la llei,
que va transcriure
aquesta llei,
evidentment,
molt pro-trans
no era,
això no ho tinc clar,
no,
claríssim.
Bé,
ara en aquests moments
aquest real decret llet,
com sabreu,
s'està reformant
des d'una perspectiva feminista.
Jo l'altre dia
a la taula de treball
amb la Dirigació General
d'Igualtat,
jo i moltes altres persones trans
de diferents associacions
que estem amb aquestes taules de treball
precisament
per tractar,
per tractar,
de treure
l'entrellat
de la llei trans
o la reforma integral
de la llei
legislativa
i 3 del 2007
amb la inclusió
de les persones trans
dintre,
qualsevol de les lleis
serà bona
sempre que defenguin
els drets
de les persones trans.
Jo li vaig preguntar
a la ministra,
i dic,
oi,
ja sé no la ministra,
la senyora Montero,
i dice,
ara que estan reformant
vostedes
este real decret
en perspectiva feminista,
no seria hora
que incluyeran
d'una vez
per todas
a les mujeres trans
i de paso
que incluyeran
les identidades
de género
en l'article
de la discriminación
en l'estatut
del trabajador.
Resposta,
nula.
Tomamos buena nota.
És que arriba un punt
que dius,
què hem de fer?
Què hem de fer?
Perquè hi ha alguna
llei estatal,
a part del tema
de l'estatut
del treballador,
hi ha alguna llei
estatal trans
ara mateix
que estigui...
No,
no n'hi ha cap.
De fet,
hi ha la llei,
com bé sabràs,
el 2014,
si hi ha lleis trans
de diferents comunitats,
però la llei trans
no està englobada
dins l'estatut.
O sigui,
hi ha comunitats,
com pot ser
la comunitat de Madrid,
la comunitat de Luzia,
la comunitat de València,
que tenen la seva llei
pròpia
per a les persones trans.
Aquí tenim
l'empart
de l'11
o el 2014
i aviat
tindrem
la llei
d'igualtat
de tracte
i no discriminació
que abarcarà
un punt
molt important
que és la gestió
diguéssim
per lo penal
entre conceptes
per a les agressions
LTV-fòbiques
que és un punt
que fallava molt
a l'11
del 2014,
no?
Tot això
s'està tramitant,
no?
Però, de fet,
no hi ha una llei
transestatal
que estigui aprovada,
perquè una llei
transestatal
ha de ser una llei
orgànica,
no ha de ser una llei
que es pugui manipular
a cada canvi de govern,
no.
L'estatut del treballador
és una llei ordinària.
Cada govern que arriba
hi fica
esmenes d'edició
o fa unes variacions
com reconeixerem
el que és la llei Rajoy
que va fotre
en l'aire
l'esperança
de molta gent
que es n'anava a jubilar.
És així,
és clar.
Molt bé,
doncs,
ha de ser
d'entrada
una llei orgànica,
però perquè sigui
una llei orgànica
ha de tindre
una transitorietat jurídica.
I això què vol dir?
Vol dir que
tots els articles
de les persones,
tots els articles,
tot l'articulat
que farem
les persones trans
dintre d'aquesta llei
orgànica
han d'estar
emparats
per altres lleis
ni que siguin ordinàries
ni que siguin
orgàniques també.
Altres lleis
que la resta
de la ciutadania té.
com pot ser
per exemple
aquest famós
estatut
del treballador,
però també hi ha
la violència
de gènere,
però també hi ha
el pacte estatal
de la violència
de gènere.
I altres coses.
Perquè a l'hora
de redactar
aquestes lleis
compten
amb vosaltres,
amb les associacions?
O sabeu
una mica
qui forma part
d'aquestes
taules
de redacció?
Aquesta
és una gran pregunta.
No,
jo crec que
això depèn
del servei jurídic
de qui està
el govern
en aquell moment.
Tenen els seus
departaments jurídics
i el que ens interessa
és que
el ser
una llei
orgànica
vol dir que
s'aprovi
per majoria
simple
al Congrés
dels Diputats
i que
estigui fet
de tal manera
que
faci un pàssing
al Senat
i que no
es pugui impugnar
el Tribunal Suprem,
el Tribunal Constitucional,
perdó.
Llavors,
això,
a dintre hi ha
un saber jurídic
que valoren
molt bé
el que es pot posar
i el que no es pot posar.
De fet,
quan aquesta llei
estigui completament
redactada,
hi haurà el període
d'esmenes
per part de tots els partits,
que seran moltes,
la llei del 3
del 2007
van haver-hi,
per part del PSOE,
70 esmenes, eh?
Déu-n'hi-do.
70, eh?
Vull dir que
això et dic
que,
quan es presenta
el registre
és una cosa
i que surti
aquesta llei
ni és una altra.
Poden passar 3, 4
o 5 anys més, eh?
Ara,
en aquests moments
totes les associacions
de persones trans
que hi ha
en el conjunt
de l'estat espanyol
estem treballant
de valent
perquè almenys
una de les dues lleis
o les dues lleis
sortirà una llei
tiri endavant, eh?
De fet,
en el manifest
també dieu
que la constant lluita
dels col·lectius
LGTBIQ+,
ha permès
que Catalunya
i altres comunitats
autonòmiques
tinguem unes lleis
en part
per al nostre col·lectiu
tot i que
hi ha lleis
aprovades
pel Parlament
com la 11 barra 2014
que encara
falta molt
per al seu total
desplegament
i, bueno,
tot i que
ja la instrucció
estigui feta
és el que comentaves
que, bueno,
que li falta
bastant recorregut.
Exactament,
vull dir,
ens trobem
moltes vegades
que tothom
la coneix
però no sabem
com aplicar-la, no?
I per això
es van crear
els SAIs.
Tenim el SAI
del Consell Comarcal,
tenim el SAI
de Sant Feliu,
aquí a Sant Just
tenim el SIET
que és el Servei
d'Atenció Integral
de la Dona
però també
hi és a Sant Feliu
i també
hi ha molts pobles
que s'ha buscat
un mixing
entre el SAI
i el SIET
per protecció
de la dona, no?
Però, clar,
el SAI
és per protecció
de tots els col·lectius
LGTBIQ+.
Vull dir,
aquest és el
tema
i suposo
que de mica en mica
doncs
arribarem a bon terme
amb aquestes coses
i ho comentaves
abans de l'agressió
l'agressió aquella
se'n va anar directament
a l'escola
van trucar
directament
a una associació
LGTBI
aquesta associació LGTBI
va trucar
a l'Observatori
de l'Hemofòbia
l'Observatori de l'Hemofòbia
doncs va
va fer el comunicat
de l'agressió
a aquesta persona
transsexual
a Sant Feliu
val
però aquest no és
el procediment
correcte
si nosaltres
disposem de recursos
com és el SAI
als SAIs
al Bas Llobregat
el que hem de fer
és anar a buscar
una associació
una entitat
del centre de Barcelona
perquè denunci
o que faci un acompanyament
als bolsos d'esquadres
i tramitar
aquesta denúncia
quan ja tenim
els recursos aquí
vull dir
això no és correcte
això no és correcte
i dóna el cas
que el president
d'aquesta associació
que va presentar
l'Observatori
de l'Hemofòbia
és precisament
una
una associació
que va presentar
una moció
a l'Ajuntament
de Sant Feliu
perquè
tinguessin
un SAI
o sigui
tu que estàs apretant
perquè tinguessin
un SAI
ara resulta
que t'endús
aquesta denúncia
a través
de l'Observatori
de l'Hemofòbia
no és correcte
tot és vàlid
estic d'acord
molt respectuós
també estic d'acord
però si tenim uns recursos
els hem de fer servir
ahir dijous
al ple municipal
de l'Ajuntament
de Sant Just
del mes d'octubre
Rosna Maria
es va produir
l'adhesió
al pla comarcal
per la diversitat
de gènere i sexual
Sant Just
doncs
assume aquesta reivindicació
de la despatologització
de les persones trans
aquest mes d'octubre
què consisteix
una mica
aquest pla comarcal
quins eixos
té?
bueno
els eixos
són sempre els mateixos
la protecció
en tots els àmbits
dels col·lectius
LGTBIQ+,
la CULA+,
amb aquests plans
no hi és
però nosaltres
per deferència
ho prenem
de fet
és que hi hagi
un empar
i una protecció
però aquí
s'hauria molt de dir
perquè una cosa
és que hi hagi
un pla
que aquest pla
cada eix
pedagogia
ensenyança
s'ha de transmetre
a les escoles
i es pot fer
a través d'un sai
com hi ha
jo em vaig trobar
a algun poble
i dic
escolta
jo estic picant pedra
aquí per donar
una xerrada
a una escola
i no cobro
o em paguen molt poc
i en canvi vosaltres
porteu gent de fora
que fa la mateixa xerrada
la mateixa xerrada
cobren
500 o 600 euros
dic això
ho trobo
una aberració
primerament
perquè per això
estan
les associacions
al Basque Obregat
les associacions
al Basque Obregat
no estan per dir
ei
tenim una associació
i el dia
ensenyem una bandereta
o portem un pin
no, no
estem
per treballar
i per treballar
amb ganes
i treballem
bàsicament
altruísticament
de fet
dediquem moltes més hores
que la gent es pensa
portant una associació
no és fàcil
clar
ara marxem
cap al món audiovisual
concretament
ha parlat d'un documental
del qual tu n'ets
una de les protagonistes
la pel·lícula es diu
Trànsito i Felicitat
i és de Jonás Benerroc
i
la qüestió és que
et van estar gravant
en diferents situacions
del teu dia a dia
durant un parell d'anys
com ha estat
aquesta experiència
què n'extreus
d'aquest rodatge
aviam
l'experiència que em trec
és molt positiva
perquè realment
el que volíem
no era buscar
el típic
el típic
drama
o
que surtin tots els tòpics
de les persones trans
no
no no no
tot el contrari
el que volíem era
donar una visió
molt normalitzadora
vull dir
del dia a dia
d'una persona
d'una o dues persones trans
amb tota la gent
que les envolta
i l'acceptació
que tenen aquesta gent
d'entrada
l'estupefacció
però
després l'acceptació
vull dir
són processos
nosaltres el procés
ja el tenim fet
però la gent
que ens envolta
el procés
també l'hem tingut que fer
i aquest procés
els ha costat una miqueta
i de fet
els segueix costant
però ara
el porten
aquest procés
amb simpatia
sí
és un documental
que al sortir
dels estereotips
típics
de les pel·lícules
o dels documentals
que surten
persones trans
que totes van
supermaquillades
totes tenen
un cos
superheterenormatiu
que tenen
unes curbes
de vèrtic
jo xapó
per aquestes noies
perquè escolta
això
ja m'agradaria a mi
poder disfrutar
d'unes curbes
d'aquestes
però no és el cas
el cas és que
som persones
ja de certa edat
i la veritat
és que
sortim
en molts àmbits
dintre el que és
entre Sant Just
i Sant Feliu
i no sé
si ja sortim
en algun altre poble
no ho recordo
l'hauria de veure sencera
potser sí
que una mica
de Sant Boi surt
però
home
jo al trailer
he vist
algunes seqüències
que no estàs
ni a Europa
que estic
en un altre món
potser
ah bueno
perquè en quins moments
us graven
o sigui
són moments
íntims
moments íntims
sí íntims
però no hi ha sexe
amb aquest documental
en aquest documental
no hi ha sexe
perquè
n'hem considerat
que no
el que sí hi ha
és un cos
nu
transexual
que és el meu
això el trailer
no surt
no el trailer
no surt
però el documental
sí surt
però és perquè la gent
se'n doni compte
que
tot i no tindrà un cos
normatiu
és un cos
com els d'ells
o com les d'elles
bàsicament
no
em va demanar
si volia que acabés
aquesta escena
jo li vaig dir
que sí
que sense cap mena
de problema
les persones
el que no saben
ho pregunten
i el que no pregunten
i el que no pregunten
perquè no s'atreveixen
doncs llavors
els queda a dintre
i els genera dubtes
no
per tant
aquests dubtes
visualment
es difuminen
quan sortirà la llum
aquest documental
ai nena
m'agradaria molt
aviat
ja es tenia d'haver estrenat
però estem
amb el tema
de la pandèmia
en principi
es tenia d'haver
estrenat
allà
al Palau Falguera
però després
pum
va vindre
la patacada
i es va quedar
mira
el calaix
com ell que diu
després estem intentant
el cinebaix
però ara
amb les noves restriccions
ara s'entornem
ja una altra vegada
està maleït
aquest documental
està maleït
bueno
crec que com aquest documental
molts altres projectes
també estan així
que volen
i que no poden
sí
jo li dic al Iona
el Jonas Benarroch
en abreu és Iona
li dic a l'Iona
li dic
escolta
l'estrenarem
a títol pòstum
quan ja no hi sigui
llavors no l'estrenaràs
llavors potser tindrà molt d'èxit
tu
perquè no hi haurà ningú
que el debati
però
el que volíem fer
era estrenar
el documental
i fer un debat
o sigui fer un debat
i participar
diu amb tota la gent
del públic
clar
per acabar ja
de rematar-ho
i després
l'hem presentat
amb bastants
amb bastants
certàmens internacionals
de moment no tenim
cap notícia
que hagi sortit
ni nominat
perquè
com diem
la majoria
estan
tots aquests tipus
de documentals
estan
enquadrats
en formes molt
estereotipades
i veure un documental
de disseny
com és aquest
perquè
no deixa de ser
un documental
de disseny
normalitzador
doncs la veritat
això la gent
no els hi acaba
no ho acaben
d'entendre
però si tu ho veiessis
aquest documental
sencer
fliparies
però fliparies
que són colors
ostres
i ara també
acabem ja
l'entrevista
perquè hi ha una campanya
un missatge
que circula
per les xarxes
que diu
no ens facis
cap pregunta
que pugui ser
ofensiva
o irrespectuosa
sigui per curiositat
ignorància
o per mofa
quins tipus
de preguntes
Rosa Maria
us poden arribar
a ofendre
o inclús
preguntes
que realment
t'hagin fet
que t'hagin ofès
o que hàgiu comentat
jo a mi no m'ofenen
cap mena de preguntes
cap ni una
perquè jo les responc
sempre
jo tinc moltes taules
i sempre que em fan
una pregunta d'aquestes
pam
els hi surto una
els hi pego una castanya
que els deixo distrets
no?
em diu
un senyor
d'aquí al poble
que em tractava
diu
jo li vaig dir
oi jo sé una mujer
eh
i a mi no m'agusten
els homes
oi jo sé una mujer
bueno
el vaig
el vaig matxacar
durant 5 minuts
i ara el vas pel carrer
i em diu
buenos días
senyora Rosa
bones tardes
senyora Rosa
vull dir
és així
hi ha preguntes
que són ofensives
com per exemple
escolta
tu t'has operat
tu tens penins
o tens
tens penins
o tens vagina
i escolta
i tu
tu que tens penins
jo no
jo tinc penins
ah sí
aviam
va demostra
ensenya-ho
jo no m'ho crec
ensenya-m'ho
escolta
jo tampoc
t'ensenya
el meu
ja està
o un home
molt gran
de Sant Feliu
estava parlant
amb una amiga
i amb una amiga
del poble
estàvem prenent
un cafè
amb una terrasseta
i aquests homes
es van acostar
són el grup
dels rapsodes
del poble
sí
són els rapsodes
són escritors
són tots
i un d'ells
em diu
tu baixa't els pantalons
i jo et diré
i et diré
quant dona ets
i llavors
em quedo mirant
i dic
val d'acord
estic totalment d'acord
amb vostè
però vostè també
se'ls baixa
i així m'ensenya
tot l'home que és
i llavors
l'home
se'm queda mirant
s'encongeix
se sent a la cadira
i diu
bueno jo
quan era jove
era un bon artiller
i des de llavors
hi ha rosa amunt
i rosa avall
això de tot depèn
tot depèn
depèn molt
bàsicament
això afecta més
a les persones
dels col·lectius
de l'EGB
que no pas
de les persones trans
a les persones trans
estem tan acostumades
a que ens matxaquin
cada dia
només baixant les escales
ja t'identifiquen
d'una manera diferent
de la que realment et sents
la teva expressió de gènere
és femenina
però
la meva expressió
és femenina
però només parlant amb tu
la meva veu
el teu cervell
ja no em processa
com una dona
m'està processant
com un home
aquest és el quit
de la qüestió
llavors
si jo et dic
que soc una dona
tu no m'has de qüestionar
clar
tu m'has de respectar
com una dona
perquè soc una dona
diversa
ni que tingui aquesta veu
ni que sigui
tan convidada
d'alçada
un metre vuitanta sis
aviam
i tanta alçada
eh
i la meva embargadura
és gran
potser també
per això els de Milena
ho va estar
per això també
es queden una mica
encorreguts
tot suma
tot suma
tot suma
el que té
desvantatges per un cantó
té avantatges per l'altre
és així
és així
molt bé
doncs amb aquest missatge positiu
Rosa Maria
ens acomiadem
tanquem aquí
l'entrevista
d'avui
30 d'octubre
ha estat un plaer
tenir-te els estudis
de Ràdio d'Esvern
un altre any més
i esperem que
el proper any
anem sumant
i anem
anem
canviant també
les entrevistes
que hi hagi un any ja
que
haguem de
no sé
de dir
bueno
per fi tenim aquesta llei estatal
no?
com ha estat?
com l'heu rebut?
com
o que diguem
bueno
s'ha estrenat el documental
i anem a programar
la xerrada
o escolta'm
la veritat és que m'agradaria
convidar tota la gent
tant
de Sant Just
com de Sant Feliu
a poder
o inclús tota la gent
de la Basque Llobregat
a poder visualitzar
aquest documental
la veritat és que
em faria
moltíssima il·lusió
i sí
esperem que tinguem
una llista tal
i sí
m'agradaria
que cada any
ens recordéssiu
en aquest sentit
això voldria dir
que estem encara vius
i tirem endavant
i que idea passa
en campany
exacte
moltes gràcies
i bueno
fins la propera
bona cap de setmana
adeu
adeu
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria