Title:

Ciutat educadora, educació no formal i reptes d’equitat a Catalunya: entrevista a Xavier Bonal

## Resum de l’entrevista Entrevista a **Xavier Bonal** (doctor en Sociologia i especialista en *Sociologia de l’Educació* i *Política Educativa*) arran de la seva conferència inaugural del curs 2017-2018 a Sant Just. Bonal defensa el paper central de la *ciutat educadora*, la necessitat d’articular l’*educació al llarg de la vida* i el pes creixent de l’*educació no formal* per reforçar la **cohesió social** i la **igualtat d’oportunitats**. ### Ciutat educadora i educació al llarg de la vida - **Repensar l’educació més enllà de l’escola**: cal integrar-hi *ajuntaments*, *empreses*, i una oferta pública d’*educació d’adults* per actualitzar coneixements en un context de canvis accelerats. - **Cohesió i sentit de pertinença**: l’acció local és clau per fomentar el **sentit d’espai públic**, la identitat ciutadana i la participació. ### Educació no formal: habilitats i equitat - Desenvolupa *habilitats transversals* molt valorades: **treball en equip**, **solidaritat**, **comunicació**. - És un **motor d’igualtat d’oportunitats**: redueix les desigualtats d’accés a activitats extraescolars (idiomes, arts, esports) segons l’origen social. - Imprescindible **oferta pública i col·lectiva** amb participació d’ONG, associacions i clubs: és el **capital educatiu i cultural** de la ciutat. ### Governança i polítiques - Els **ajuntaments** s’hi impliquen tot i tenir competències limitades; cal una **política nacional** que integri l’educació no lectiva. - El nom del departament (“d’**ensenyament**” i no “d’**educació**”) simbolitza el focus restringit en el sistema formal. ### Crisi, segregació i escola pública - Malgrat la **bona qualitat docent**, la crisi ha lesionat el dret a l’educació: augment de la **segregació escolar** i la **polarització social**. - L’augment de la **demanda d’escola pública** és positiu, però no garanteix per si sol l’**equitat** si no s’aborden la planificació de places, el **repartiment d’alumnat vulnerable** i les **beques menjador**. - La **fragmentació** pot donar-se també dins la xarxa pública, no només entre pública i concertada. ### Llengua i rendiment - Rebutja la **politització** del debat lingüístic: el **bilingüisme** no perjudica el rendiment educatiu segons les dades. > “Les comunitats que són bilingües… no tenen pitjor rendiment… està molt lluny de ser cert.” ### Innovació pedagògica i Escola Nova 21 - Innovar és **necessari**, però alerta contra la “**febre de la innovació**” com a mantra que menystingui el **capital humà i l’experiència** docent. - La **innovació per competències** és positiva si trenca inèrcies, però ha d’estar **adaptada al context social**: allò que funciona en escoles de classe mitjana pot no ser adequat en entorns d’alta vulnerabilitat. ### Ensenyament d’idiomes i anglès - Assignatura pendent respecte d’altres països. Cal **aprenentatge efectiu** i programes valents (p. ex., **trilingüisme**). - Evitar que el **mercat** determini l’accés: l’escola pública ha de garantir **mínims de qualitat**. - Bones pràctiques: impartir **matèries no lingüístiques en anglès** (model tipus *AICLE/CLIL*) a partir d’un nivell adequat. ### Idees clau - **Ampliar el concepte d’educació**: integrar formal, no formal i informal amb lideratge local. - **Combat a la segregació**: planificació, beques i distribució equitativa d’alumnat vulnerable. - **Política nacional d’educació no formal** per reforçar el teixit local. - **Innovació contextualitzada** i sostinguda, no només cosmètica. - **Impuls decidit de l’anglès** des de la pública per no ampliar bretxes socials.

['educació', 'ciutat educadora', 'educació no formal', 'educació al llarg de la vida', 'igualtat d’oportunitats', 'cohesió social', 'ajuntaments', 'política educativa', 'segregació escolar', 'escola pública', 'bilingüisme', 'innovació pedagògica', 'Escola Nova 21', 'anglès', 'trilingüisme', 'AICLE/CLIL']