Doncs seguim a Ràdio d'Esvern, comença la tercera hora del programa
i seguim ara amb una entrevista al Xavier Bonal,
doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona
i especialista en Sociologia de l'Educació i Política Educativa.
Ell serà qui conduirà la conferència inaugural
del curs escolar 2017-2018, dimarts 10 d'octubre a Sant Just.
I per parlar-ne tenim el Xavier Bonal al telèfon.
Hola, bon dia, Xavier. Hola, bon dia.
Jo et sento bé.
Ara sí, ara sí.
Perdona, hem tingut un petit problema tècnic.
Ara sí que et sentim bé.
Doncs dèiem que el dimarts 10 d'octubre
impartiràs aquesta conferència inaugural del curs 2017-2018 a Sant Just.
Quin serà el tema principal de la conferència?
Doncs el tema principal es guirà en torn
al paper de la ciutat educadora
en els canvis socials actuals,
com hem de repensar l'educació,
no només associada a la institució escolar,
com hem fet habitualment,
sinó havent d'implicar moltes més institucions
i la mateixa administració local
en construir processos educatius amplis,
de bastant amplis.
Sant Just forma part d'aquestes ciutats educadores.
Què vol dir això?
Això vol dir que per entendre els processos de formació
i d'educació al llarg del segle XXI,
en el context del segle XXI,
ens calen instruments que van molt més enllà de l'educació formal.
Per diversos motius.
El primer potser i el més clar,
i tothom l'entendrà,
és que l'educació és ara ja al llarg de la vida.
No podem pensar que tenim prou en formant-nos
en l'etapa que estem a la institució escolar,
sinó que necessitem constantment
renovar els nostres coneixements,
que es fan obsolets ràpidament,
i tenir accés a canvis
que es produeixen a una velocitat
que deixen antiquats ràpidament
els coneixements que tenim.
Per tant, el paper que poden jugar les empreses
en aquesta formació permanent,
la mateixa oferta pública
que es pot generar des dels ajuntaments
en forma d'educació d'adults, etc.,
ho fa molt necessari.
Això per una banda.
I després hi ha una altra qüestió
que no té tant a veure amb les habilitats,
o la producció,
sinó que té molt a veure amb la necessitat
de generar sistemes de cohesió social,
sistemes que la ciutadania s'identifiqui amb la ciutat,
que la faci seva,
que tingui sentit de lloc públic.
I per això crec que els ajuntaments,
en particular,
i les ciutats en general,
tenen un paper molt important.
Hem parlat molt aquí a la ràdio,
amb les escoles,
també del que és l'educació no formal,
que suposo que està molt vinculat a això.
per exemple a les estones de menjador,
en el lleure,
el paper de les entitats esportives,
els esplais o grupament escoltes,
també en l'educació dels nens i nenes.
Quin creus que ha de ser el paper
de tots aquests espais en l'educació no formal?
Crec que és fonamental.
És fonamental perquè, com dic,
l'adquisició en aquests processos
s'adquireixen un tipus d'habilitat
que a més són cada vegada més demanades
en el mercat de treball,
fins i tot des d'una lògica d'eficàcia
és important que la gent aprengui a treballar en grup,
a ser solidària,
a comunicar-se, etcètera.
I això té lloc tant a la institució escolar
com fora de l'escola.
I després perquè és un instrument molt potent
d'igualtat d'oportunitats.
No oblidem que els infants,
quan en funció del seu origen social,
tenen oportunitats en el fora escola,
per dir-ho així,
que són molt desiguals.
Hi ha famílies que es poden permetre
formacions complementàries molt àmplies,
amb els idiomes,
amb les arts,
amb els esports, etcètera,
i altres, en canvi,
no tenen aquestes oportunitats.
Per tant, pensar de manera pública
i de manera col·lectiva
una oferta educativa
per tots aquests sectors
em sembla una qüestió molt estratègia
també per la igualtat d'oportunitat
i la participació
de tots aquests sectors
que comentaves,
des d'organitzacions no governamentals,
associacions,
clubs esportius, etcètera,
que puguin participar
d'aquesta oferta.
De fet,
és el capital,
el capital educatiu i cultural
que té la ciutat
i que s'ha d'aprofitar.
Creus que els governs dediquen
a aquesta educació no formal
i a aquestes entitats o NSC's
que parlàvem,
l'atenció i els recursos
que necessiten o que mereixerien?
Crec que hi ha un esforç significatiu
per part dels ajuntaments,
que precisament a vegades
són els que directament
haurien de tenir,
no tenen tantes competències
en educació,
però s'hi impliquen molt,
i en canvi crec que estaria molt bé,
no puc generalitzar,
hi ha ajuntaments que ho fan millor
que altres, evidentment,
hi ha ajuntaments que dediquen
més pressupost a l'educació
que altres,
però hi ha més consciència,
crec,
en l'administració local
per aquests processos
que no pas en la pròpia
administració autonòmica
o l'administració estatal.
És a dir que
s'entén molt que aquests processos
han d'operar a escala local
quan crec que també
hi hauria d'haver-hi
una mena de política nacional
capaç de crear
una oferta educativa
prou atractiva
també per allò
que es considera
educació no lectiva.
És prou significatiu
que seguim tenint
un departament
que es diu
d'ensenyament
i no d'educació,
la qual cosa
il·lustra clarament
que l'àmbit de competència
que s'entén
que té, per exemple,
la Generalitat en Educació
es dedica
al sistema educatiu
lectiu,
formal,
però abandona
pràcticament
l'informal
o el no formal
que es queda
en mans
dels ajuntaments.
Com deies,
l'origen sociològic
i econòmic
dels infants
condiciona molt
quina és
l'educació
que poden rebre
i en aquest sentit
en els darrers anys
la crisi econòmica
ha afectat molt,
també ha augmentat molt
la demanda
de l'escola pública
en aquest sentit
per la crisi econòmica
que d'alguna manera
estem començant a sortir
però encara no del tot.
en quin punt
es troba
ara mateix
l'educació
i l'ensenyament
a Catalunya
i quins són
els reptes
que afronta?
Sí,
crec que la crisi
si bé no ha tingut
efecte
afortunadament
des d'un punt
de vista
de l'eficàcia
del sistema
tenim professionals
crec molt implicats
en l'educació
i que asseguren
una bona qualitat
d'ensenyament
també és veritat
que sí
s'ha produït
lesions
en allò que podem entendre
com el dret a l'educació
les oportunitats educatives
la segregació escolar
per exemple
la polarització
dels alumnes
més desavantatjats
en algunes escoles
i els més avantatjats
en les altres
aquests són indicadors
que nosaltres
anem mesurant
i veiem que
aquesta fragmentació
degut a la crisi
es pot haver augmentat
aquí tenim un factor
de risc important
perquè una societat
fragmentada
segregada
evidentment
és menys cohesionada
i és més difícil
assegurar
la igualtat
d'oportunitats
en aquest context
per tant
hem d'estar alerta
hem d'estar
pendents
d'assegurar
que els mecanismes
que tenim
de redistribució
aquí també
els ajuntaments
poden jugar
un paper molt important
amb la seva
política educativa
poden ser un factor
d'equilibri
i d'equitat
de situacions
que han anat
amb certa tendència
a la fragmentació
malgrat
com deies
molt bé
per exemple
hi ha hagut
un repunt
de demanda
d'escola pública
derivat de la crisi
però també
això no ha evitat
un cert repunt
de la polarització social
en funció
de l'origen
de les famílies
en un tipus
d'escoles
i altres
no necessàriament
entre escola pública
i concertada
a vegades
entre les mateixes
escoles públiques
hi ha diferència
d'importants
dius que hi ha hagut
aquest repunt
de l'escola pública
creus que això
és positiu
per al sistema públic
que estigui creixent
o pot suposar també
un risc
per descomptat
jo crec que l'augment
de demanda
d'escola pública
és sempre positiu
perquè crec
que és el factor
que està en millors condicions
de garantir
l'equitat educativa
i evidentment
la qualitat educativa
també
però
cal no oblidar
que
aquesta expansió
de la demanda
pública
no sempre
està distribuïda
de manera equitativa
i ens podem trobar
en situacions
en les quals
efectivament
més demanda
de pública
no significa
més equitat
perquè hi ha
més segregació
més polarització
per tant
s'ha de vigilar
molt determinats
instruments
com la planificació
de les places
s'ha de vigilar
instruments
com
com es reparteixen
els alumnes
en una ciutat educativa
especial
quantes beques
de menjador
podem donar
etcètera
com impliquem
a totes les escoles
en l'assumpció
d'alumnes
amb risc educatiu
en definitiva
això és el que pot garantir
millor l'equitat

és la politització
innecessària
i no real

molt contundent
i molt clar
quan després
en canvi
ens anem a les dades
i mirem relacions
entre llengua
i rendiment
etcètera
les comunitats
que són bilingües
per dir-ho així
com Catalunya
o el País Basc
o Galícia
no tenen pitjor rendiment
que les altres
és a dir
aquest instrument
a vegades
que s'ha intentat presentar
que el bilingüisme
podia endarrerir
el ritme d'aprenentatge
dels infants
està molt lluny
de ser cert
molt lluny
de ser cert
i per tant
sí que hi ha hagut
una utilització política
del tema lingüístic
que evidentment
s'ha de poder
rebatre
amb evidència
i amb dades
i això
evidentment
no ajuda
fins i tot
en el funcionament
quotidià del sistema
Ja per acabar
volia preguntar
també
als models educatius
ara moltes escoles
parlen de treballar
per projectes
com per exemple
el projecte
d'escola Nova 21
n'és un exemple
quin és el teu
punt de vista
sobre la implantació
d'aquest nou model
creus que el futur
va cap aquí?
Jo crec que
totes les escoles
no només tenen
el dret
d'innovar
si tenen
una mica
l'obligació
d'innovar
simplement
perquè la societat
i les necessitats
ens obliguen
a aquest canvi
ara bé
el que no hauríem
de confondre
és la innovació
com a mantra
és a dir
considerar que
l'important
és innovar
i per tant
innovar vol dir
fer coses noves
d'una manera
gairebé
malaltissa
tenim un capital
humà
i un capital
cultural
en les nostres escoles
molt vàlid
amb molta experiència
i que no ens el podem
dilapidar
en nom de la innovació
tampoc
per tant
crec que
s'ha de mesurar
i s'ha de ser
intel·ligent
en la manera
de gestionar
aquesta febre innovadora
si em permeteu
l'expressió
una mica
també és veritat
que
evidentment
hi ha un efecte
molt positiu
d'aquest tipus
d'iniciatives
que és que
s'accegen
el sistema
els sistemes
a vegades
i les institucions
poden tendir
a certa inèrcia
les coses
aquí les fem així
i ens oblidem
de la resta
mentre la societat
en canvi
canvia molt ràpidament
per tant
la reflexió
al voltant
de l'educació
per competències
de la innovació
em sembla molt vàlida
i una altra reflexió
que podria fer
al voltant d'això
té a veure amb innovació
i context social
és a dir
no tota mena d'innovació
funciona igual
a qualsevol context social
i a vegades
aquests discursos
i diria que
especialment
l'Escola 9-21
tendeix a considerar
que
tenim les fórmules pedagògiques
per resoldre els problemes
i potser
aquestes fórmules pedagògiques
són molt aptes
i molt adequades
per resoldre problemes
a escoles
de classe mitjana
o mitjana alta
i en canvi
no ho són tant
en contextos
de major exclusió social
per tant
la lògica innovadora
ha de ser
molt depenent
del context
i adaptar-se bé
al context
Un altre tema
ja final
per tancar l'entrevista
que totes les escoles
volen implantar
és el de l'anglès
creus que s'està millorant
en aquest sentit
en l'ensenyament d'idiomes?
Jo crec que
el nostre sistema educatiu
té una assignatura pendent
amb això
si ens comparem
amb altres sistemes
del nostre entorn
el tema de l'adquisició
de segones llengües
és més eficaç
i per tant
aquí
hem d'aprendre
d'altres models
crec que
s'estan fent
alguns passos
interessants
jo no soc
especialista
del tema
ni del tema
de llengües
el tema lingüístic
però crec que
s'estan fent
alguns passos
interessants
per impulsar
una qüestió
que és molt inevitable
que és que
l'anglès
és la llengua franca
del futur
i que
per tant
també
en les oportunitats
educatives
l'accés
a un bon nivell
d'anglès
pot ser molt determinant
el que no ens podem
permetre
és que sigui
el mercat
no l'administració
pública
qui pugui
assegurar
aquests mínims
si no
ens trobem
en què famílies
que es poden pagar
cursos d'anglès
de qualitat
fora de l'escola
tenen nivell
elevadíssim
i altres infants
no hi poden accedir
per tant
que l'escola pública
prengui iniciatives
al voltant d'això
innovi
generi nous programes
s'atreveixi
amb el trilingüisme
són iniciatives
que em semblen
molt importants
i molt vàlides
fins i tot
el que es fan
en altres països
per exemple
és que a partir
d'un determinat nivell
no és que hi hagi
classes d'anglès
sinó que algunes
assignatures
normals
s'imparteixen
en anglès
és a dir
solí a determinat nivell
que això sí que realment
ajuda
que els nanos
adquireixin l'anglès
també com a llengua
vehicular
en el procés
d'aprenentatge
doncs
moltes gràcies
Saber Bonal
per haver-nos atès
al Just a la Fusta
de Ràdio d'Esvern
ens veiem a Sant Just
el dimarts 10 d'octubre
en aquesta conferència
inaugural
allà estarem
gràcies a vosaltres
gràcies
fins aviat
fins aviat
bon dia