11 i 11 minuts, comencem la segona hora del Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern
i a aquesta hora tenim amb nosaltres a l'estudio de Ràdio d'Esvern
la Dolors Leiva. Hola Dolors, què tal?
Hola, bon dia.
Dolors Leiva és regidora de Serveis Generals, Urbanisme, Habitatge i Recursos Humans
però avui parlarem de temes d'habitatge
perquè l'Ajuntament ha engegat diverses iniciatives en aquest sentit.
Justament, ahir sortia un article al diari El País
que deia que la construcció d'habitatge social ha caigut a nivells dels anys 50
que hi ha 400.000 persones que sol·liciten habitatge protegit
i que en el 2017 només se'n van lliurar, no arriba a 5.000.
És una situació delicada, no?
És una situació complicada, però a Sant Just ja portem molts anys,
ho sap tothom, és una de les primeres viles de Catalunya
en construcció de protecció oficial.
De fet, en tenim més de 1.200 pisos construïts de protecció oficial.
Com dèiem, aquesta situació, evidentment, de demanda de pisos de protecció oficial
es dona per una posada dels preus en l'últim any i mig, aproximadament.
S'ha notat que els preus han tornat a posar a Sant Just sobretot, oi?
Sí, sí. Nosaltres sempre hem estat atents al tema de l'habitatge.
L'habitatge és una de les necessitats essencials de les persones
i, per tant, s'ha de garantir la possibilitat que una persona pugui accedir
a un lloc d'habitatge digne en bones condicions,
ja sigui nou o de segona mà, diríem,
de forma de compra-venda o en forma de lloguer.
Nosaltres hem volgut sempre donar un accés a l'habitatge.
I últimament s'havien baixat els preus,
però hem tornat a l'època en què els preus estan pujant
de manera, podríem dir, perillosa.
Estem parlant de pujades del 14-16%.
Es parla molt de la bombolla immobiliària a Barcelona,
on els preus estan arribant, sobretot en alguns barris,
a límits ja insostenibles,
però això suposo que també té un efecte rebot, no?,
a les poblacions al voltant.
Sí, i especialment a Sant Just.
A Sant Just sempre hem estat de les poblacions
que patim més la bombolla immobiliària.
És un poble preuat, ja sigui per la proximitat a Barcelona,
per gaudir de Collserola,
per la situació en què es troba i la tranquil·litat
i tota la qualitat que desprèn,
però sempre ha volgut venir a viure molta gent.
Això fa que els preus pugin per sobre de la mitjana de Barcelona.
És a dir, hi ha barris on s'està pujant molt
i Barcelona té diferents barris,
però nosaltres estem per sobre de la mitjana de Barcelona.
Doncs, déu-n'hi-do els preus de Sant Just que pugen.
Em comentaves abans de començar l'entrevista
que a l'Ajuntament el que li preocupa
és que això s'acabi convertint en un poble dormitori
on només hi visqui gent d'un cert estatus
o d'un determinat nivell socioeconòmic, oi?
Exacte.
Nosaltres volem que segueixi sent una població en vida,
que la gent participi, que la gent hi visqui,
que la gent treballi i col·labori amb les entitats.
és una població en què la gent té una xarxa social molt important.
Si això no ho ajudes,
si no deixes que els joves es quedin,
que facin el seu circuit vital
i ajudes també les persones ja de certa edat
que es mantinguin aquí i no perdin el pis
perquè els preus es converteixin en desorbitats,
es pots convertir en una espècie de gueto de persones
que tenen un pis preciós,
però que van a dormir i després parxen a fora el cap de setmana
a gaudir de la seva torre o de...
En fi, no els interessa fer vida dintre del poble.
I volem que sigui un poble viscut
i, a més a més, accessible a tots els nivells econòmics.
Bé, aquest és el problema.
Parlem ara de les solucions.
L'Ajuntament ofereix solucions
per intentar fer front a aquest problema,
que, evidentment, és un problema gran i és difícil, no?
Suposo que l'Ajuntament pugui donar una solució completa al 100%
m'agrada els esforços.
Bé, es fan esforços, es fan esforços.
Es va fer un sorteig de 54 habitatges,
estan ja en una fase molt avançada d'execució.
Segurament cap al març, abril, es podrien entregar.
Ara, el dimecres, tenim un nou sorteig d'habitatges,
de 43 habitatges de compravenda, de propietat.
I el 9 de juliol tindrem uns altres habitatges,
uns 25, de lloguer.
Nosaltres estem fent habitatges de protecció oficial
perquè la gent pugui accedir a un habitatge digne
i amb garanties de poder tota la vida pagar-lo,
que és molt important, eh?
Si no estic equivocat, crec que Sant Jus és el quart municipi de Catalunya
en construcció de protecció oficial.
L'alcalde ho ha destacat alguna vegada aquí, no?
Si és...
Em sembla que estàvem al tercer.
Al tercer, tercer.
Sí, però bueno, estem allà una mica...
Els que estan més amunt, vaja.
Sí, exacte, tenim Sant Cugat, que té bastanta tradició,
i després nosaltres també hi havia...
Ara no recordo, però nosaltres em sembla que érem el tercer, sí.
Per tant, en qualsevol cas,
la política d'habitatges de protecció oficial
és una de les principals iniciatives de l'Ajuntament,
en aquest sentit...
Terrassa és el segon.
Terrassa.
Terrassa és el segon.
Sí.
Que són Barcelona, Terrassa i Sant Cugat, els que estan per a...
Sí, en principi, sí.
Que són municipis, a més a més, molt més grans que Sant Jus.
Sí, exacte, exacte.
En proporció, nosaltres hem fet un esforç molt més gran,
perquè suposo que nosaltres gaudim,
evidentment, invertim,
perquè considerem que és un dels eixos principals
de la vida de les persones.
És a dir, per poder independitzar-te necessites un habitatge.
És que és essencial.
I després, per poder fer vida sana, mentalment,
necessites poder garantir a la teva família,
a la teva parella, a la teva unió,
que tu pots estar visquent amb una mica de garanties
de no perdre el pis.
El risc a perdre el pis o a no tenir-ne
és una de les causes de malaltia mental avui en dia més important.
Per tant, ojo, que no estem parlant de qualsevol cosa.
És una cosa importantíssima.
La construcció de pisos de protecció oficial té dues vies,
el lloguer i la compra.
Quines són les diferències entre aquestes dues vies
de pisos de protecció oficial?
Bé, són formes diferents de gaudir del pis.
Hi ha molta tradició a Catalunya i a Espanya
d'adquirir un pis per tota la vida.
És una tradició.
altres països tenen una tradició més de lloguer.
Nosaltres estem impulsant mesures de lloguer,
polítiques de lloguer,
perquè molta gent està deixant de banda també aquesta forma de vida
i prefereixen tenir una situació temporal garantida,
però temporal respecte de l'habitatge en què estàs.
És una forma de vida diferent,
et permet fer canvis, et permet desplaçar-te.
Avui en dia la joventut pot viure uns anys estudiant a l'estranger,
pot preferir venir a formar-se aquí,
després canviar de lloc d'habitatge conforme creix la seva família.
Antigament era més allò,
es compraven la vivenda i passaven tota la vida en el mateix lloc.
Avui en dia hi ha més mobilitat i creiem que les polítiques d'habitatge de lloguer
van bé també per un recanvi i ajudes a diverses famílies.
Bé, són dues maneres diferents d'enfocar la vida,
però les dues sempre centrades en que puguis garantir una certa tranquil·litat anímica
que puguis pagar el teu habitatge i seguir mantenint qualitat de vida
amb la resta dels espais vitals.
Formació, família, gaudi, etc.
Sí, també hi ha promocions de pisos de compra.
Suposo que també els pisos de lloguer requereixen un esforç més gran, no?
Per part de Promunça i de l'Ajuntament.
Sí, exacte.
El pis d'habitatge de propietat, tu fas la inversió, els construeixes,
controles els costos i després, a l'adquirir-los la persona,
es fa càrrec del cost.
Per tant, aquesta persona, Promunça, no assumeix la càrrega,
l'Ajuntament tampoc.
Mentre que quan l'Ajuntament fa polítiques de lloguer,
evidentment es queda amb la titularitat i el deute de la construcció.
I al llarg dels anys es va pagant mitjançant el lloguer,
però clar, són al llarg termini que vas pagant la construcció,
no és el dia que el compres.
Llavors, clar, sí que assoleixes una càrrega, una despesa,
però és un dels objectius que nosaltres volem fer.
Per tant, nosaltres assolim que realment necessitem donar aquesta prestació a la ciutadania
i hem invertit, hem fet inversions importants.
La construcció de pisos de procés oficial és una de les mesures,
evidentment, de les administracions, per mirar de pal·liar aquest problema de l'habitatge,
però clar, l'Ajuntament tampoc pot construir pisos per tothom, no?
No.
Aleshores, una altra via d'acció és actuar en el mercat privat.
També ho està fent l'Ajuntament.
Nosaltres estem actuant en tots, obrint totes les portes que podem.
Ara, per exemple, si et referies a això, no?, a les bases de rehabilitació,
nosaltres estem fent un pla pilot innovador que s'ha intentat a Barcelona i no s'ha aconseguit.
És a dir, nosaltres l'hem millorat, l'hem ideat i confiem que aquest sí que sortirà.
Vam començar paral·lels i ells han desistit i nosaltres continuem amb la idea.
Nosaltres creiem que Sant Just té, i a més a més amb dades a la mà,
té un parc d'habitatge molt antic.
Tenim el 60% que és de més de 40 anys, habitatges molt antics.
Alguns tenen greus deficiències, ja no dic de sostenibilitat o d'habitabilitat,
d'alguns tenen realment de pur manteniment.
Tenen situacions de lavabos antics, de sistemes elèctrics molt antics,
temes fins i tot que entranyen risc.
Per tant, nosaltres ajudem a la rehabilitació dels pisos
perquè els propietaris tinguin unes condicions de vida millors.
Normalment hi ha moltes persones que tenen un piset
i a vegades no tenen la liquiditat per poder arreglar-se el pis.
I nosaltres volem ajudar que se l'arreglin
i hem donat una prestació, una quantitat de 90.000 euros
per intentar que la gent s'arregli els pisos.
Però després volem ajudar la rehabilitació en els pisos llogats.
Per tant, que es beneficiï també el llogater que tingui un pis en millors condicions
perquè a vegades poden tenir també el sistema elèctric antic
o poden tenir unes finestres trencades
o poden tenir un terra molt desigual
i les condicions de vida són una mica penoses.
Volem que els pisos estiguin en condicions dignes
i a més a més, en els pisos de lloguer
el que fem és frenar el lloguer
perquè nosaltres li donem al propietari
una subvenció perquè el pis es quedi
en condicions dignes i molt maques
però clar, ell ha de frenar la pujada del lloguer.
Nosaltres, a canvi de donar-li aquesta subvenció
insistim i a més pactem
que el lloguer quedi frenat durant una temporada
o inclús rebaixat.
És a dir, que el propietari no es beneficiï d'aquestes reformes
per després posar encara més el preu del lloguer, no?
Exacte, sí que es beneficiarà d'un pis en millors condicions
però que no ho utilitzi per...
No repercutessin el lloguer, no?
Per pujar el lloguer, no, no, la idea és aquesta.
No tindria aquest benefici.
Bé, aquestes són algunes dels ajuts
que ofereix l'Ajuntament.
També hi ajuda el lloguer dels joves, oi?
També, també.
Ja és la segona campanya que fem.
Nosaltres ajudem a joves que tenen el pis a Sant Jús
que tenen fins a 900 euros de lloguer
i nosaltres els subvencionem fins a 200 euros al mes.
Nosaltres entenem que són persones que, ostres,
estan començant la seva vida independent
i, per tant, els sous no són exigerats
i llavors intentem ajudar també amb el tema de l'habitatge
a través del pagament,
que això sí que ho fa Barcelona, ens ha copiat,
de pagar una quantitat en termes absoluts del lloguer.
Crec que avui és l'últim dia per presentar la documentació,
si no estic equivocat, eh?
Però ho hem anat repassant aquí a la ràdio
i ara se m'ha dit...
El tema del lloguer.
Del lloguer dels ajuts dels joves.
Els altres han estat oberts a diferents campanyes
i obrirem més, però aquest sí.
És un dels col·lectius més vulnerables,
dels joves, en el sentit de l'habitatge?
Sí, però nosaltres hem identificat tres grups.
Tenim el grup de jovent,
que normalment hi ha una situació precària
en temes laborals,
per tant, això els impedeix accedir a un habitatge amb facilitat.
Després tenim les famílies monoparentals,
són famílies que estan en una situació de risc,
segons els últims estudis,
perquè només hi ha una font productora
i també hi ha moltes despeses
i després també hi ha persones
amb diferents malalties,
amb situacions de malaltia,
que també necessiten ajuts.
I en aquest cas ja és més assistencial.
Tenim, per tant,
tres línies d'actuació diferent.
Algunes vegades han anat juntes,
algunes vegades han anat separades,
però són envers els tres grups que actuem.
Però també actuem sobre la població en general.
Fins al límit econòmic en aquestes últimes bases
està en torn dels 53-59,
depèn del número de membres de la unitat familiar.
Abans comentàvem també que aquestes són les...
bé, hi ha unes promocions de producció oficial,
que ens sorteixen els propers dies
per saber qui podrà beneficiar-se
d'aquests habitatges de producció oficial,
però l'Ajuntament té previst fer-ne més
de cara al futur.
És a dir, això no s'acaba aquí.
Ho dius per aquella primícia que t'he comentat.
No, no, és que no s'acaba aquí ni s'acabarà.
La idea és que realment
és un tema que ens preocupa,
que identifiquem com un dels essencials de la vida.
És a dir, nosaltres donem ajuts a l'escola,
donem ajuts encara al menjador escolar,
ajuts, per tant, a menjar,
i ajuts a l'habitatge.
Hi ha temes essencials sobre els quals
nosaltres en cap moment deixarem d'insistir
i d'invertir, si cal.
I nosaltres estem fent...
pel que passa és que està molt verd.
Estem perseguint la possibilitat
que dintre d'un temps
tinguem 100 o 200 pisos més
de protecció oficial.
Nosaltres seguirem amb la idea
d'intentar donar
pisos de protecció oficial
perquè pugui viure la gent
de tota la franja econòmica
dintre d'un Sant Just integrador.
L'alcalde quan passa per aquí
les últimes vegades que passa per aquí
comenta que la crisi
evidentment ha afectat els pressupostos
de l'Ajuntament, però que ara sembla
que comença a haver una mica més
de possibilitat econòmica
de tirar endavant projectes d'aquests.
Sí, sí.
Ell porta molt de temps
i ell explica que van passar de 31
a 21, a 24 em sembla,
és a dir, van fer una gran davallada
de pressupostos.
Quan jo vaig entrar els pressupostos
ja eren baixets, però tot i així
s'invertia en habitatge
i ara estem, sembla que estem
sortint de la crisi,
el que passa és que jo sempre
aquestes coses vull veure-ho
amb perspectiva i ser prudent,
perquè de la mateixa manera
que va haver-hi una bombolla
immobiliaria que va petar,
podríem dintre d'un temps
tenir una altra bombolla,
perquè el tema econòmic és cíclic.
Però ara estem millorant molt,
tenim la possibilitat
de tenir ingressos
i si hi ha una modificació legal
podríem invertir encara més,
perquè és un ajuntament sanejat
i la veritat és que
podem fer moltes coses.
Ara s'estan fent molts carrers,
coses que durant l'època
de la crisi es va frenar.
No es va frenar el tema social,
perquè això és essencialíssim
per nosaltres,
però el tema de fer carrers
es va frenar,
però ara s'estan fent
i suposo que tothom es queixa
i tothom veu que als carrers
hi ha les valles i forats i tal,
però és que s'ha de fer,
s'ha de fer
i ara ha arribat el moment de fer-ho,
tenim diners
i ara s'està arreglant sent just.
Les voreres,
les carreteres,
per sota,
el soterrament de les línies,
tot el que calgui,
s'està fent ara.
Bé, ara ja només falta
que la població
aprofiti també
aquests ajuts de l'Ajuntament,
que a vegades n'hi ha alguns
que tot i que són atractius,
sembla que queden allà
i la gent no els demana, no?
Sí, sí, sí,
és curiós.
El tema de la rehabilitació,
un altre més senzillet,
que era per exteriors,
aquest és tot per interior,
tot és per qualitat de vida.
Sí.
Havíem fet algun projecte
i la gent no ho havia demanat,
no es va demanar,
no sé si és que no som capaços
de transmetre-ho,
no sé quines és la circumstància,
però a vegades no arriba,
no arriba prou.
I que ho sàpiguen tots els veïns i veïnes,
que demaneu, demaneu i demaneu,
que és possible que en algun cas no es doni,
però normalment s'ha donat sempre
perquè no es demana prou.
O sigui, tenim ara un pressupost
de 90.000,
però ampliable.
Si realment hi ha més gent interessada,
nosaltres destinarem més.
O sigui, nosaltres el que volem és
donar un producte
que tingui un resultat,
no oferir un paper,
sinó realment que hi hagi un resultat
de rehabilitació
i que es millori tot.
Doncs bé, des de la ràdio
posarem el nostre granet de sorra
per difondre aquests ajuts.
Moltes gràcies, Dolors,
per haver passat pel Just a la Fusta
i repassar totes aquestes iniciatives
en matèria d'habitatge.
A tu, moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.