.
Passen 3 minuts de les 11 en punt, avui dijous 23 de maig del 2019.
Estem ja a la segona hora del magàssim matinal de ràdio d'Esvern,
el Just a la Fusta, i a l'hora de l'entrevista avui tenim
el director de l'Escola de Música de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern,
en Xavier París. Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Xavier, aquest cap de setmana tenim una cita amb la música
aquí a l'Ateneu de Sant Just, a la sala cinquantenari, veritat?
Sí, correcte. Forma part dels concerts que fem el mes de maig,
concerts d'instrument dels nostres alumnes,
on cada alumne toca el seu instrument en solitari,
que és a diferència dels concerts que fem d'agrupacions,
que són els de Nadal i de final de curs,
que els alumnes toquen en les agrupacions grans,
amb els grups de Can Coral, que tenim muntats,
i les orquestres o conjunt instrumentals, combos, que es diuen també.
Aquí toquen el seu instrument individual i fan el concert de solista,
que també hi donem molta importància, això.
De fet, és aquest dissabte el segon dels concerts,
perquè dissabte passat, el 18, ja vam fer l'altre,
que perquè els concerts tampoc no siguin massa llargs,
els dividim en dos blocs per instruments.
I aquest 25, doncs toca la guitarra, el saxo,
alguns alumnes de violí, que no vam poder tocar dissabte passat,
i alumnes també de piano.
Com va anar el concert del dia 18?
Perquè el dia 18 era piano, violí i flauta?
Sí, i flauta, flauta travessera, sí, correcte, molt bé, molt, molt bé.
I et dic que el no sé, tampoc, massa, massa, massa llars, massa extensos,
doncs penso que es fa una estona de batllada agradable,
i ara amb la fantàstica sala de l'Ateneu,
que la tenim tota nova, reformada, doncs encara millor,
vull dir, les instal·lacions estan molt bé, molt modernes,
i sobretot ara que ve, la calor, tinc remera condicionat,
vull dir que molt bé.
És un dels típics drames de...
Era un, vaja, perquè ara ja no...
Però el tema de la calor, sí que veies a tothom allà als concerts,
ventant-se, i era una mica...
Especialment al final de curs.
Sí.
Però molt bé, dic molt bé, perquè, bueno, és el que intentem.
No és aquesta obsessió perquè els alumnes es posin a prova,
perquè no és equivocar-se de nota,
no és això que volem incol·locar,
que és el que hi ha més ansietat en l'alumnat,
que és normal,
sinó que és una ajuda més pedagògica
al que volem nosaltres ensenyar amb la música aquí,
que és l'expressió musical, la comunicació,
perquè tocar instrument és aprendre a comunicar-se
a través de l'instrument.
Ja ho diem sempre,
no és que ensenyem a tocar un instrument,
sinó ensenyem a fer música a través de l'instrument.
És el que ens agrada,
és el missatge que ens agrada incol·locar.
Més o menys, quants alumnes toquen el concert?
El passat van tocar uns 25,
i aquest que ve en tocaran uns 18 o així,
més o menys.
A vegades no toquen tots,
hi ha en què van tocar i al febrer,
perquè també fem aquests concerts,
també els fem el mes de febrer,
el febrer fem i el maig fem els concerts aquests
d'instrument solista.
Hi ha en què toquen al febrer,
hi ha en què toquen al febrer i maig,
i hi ha alguns que, per exemple,
ara és època de comunions,
a vegades no han pogut coincidir.
Tots no toquen,
però toquen els que tenen preparat
i tenen disponibilitat.
I les famílies, els pares i mares,
a tu, quin és el feedback?
O sigui, els agrada?
Jo penso que sí,
pel que em diuen, els agrada molt,
insisteixo.
A més són concerts,
bueno, són agradables,
perquè són...
és una durada
que és còmodament suportable.
Els fem dissabte a les 10.30 del matí,
són molt puntuals en començar,
perquè així també penso que,
bueno,
a l'acabar,
que duran potser una horeta o així,
a hora i mitja ja és molt.
Normalment el passat va durar quasi una hora,
el que ve potser una horeta menys,
bueno,
a les 10.30 acabes més o menys
a les quarts de 12
i ja tens el cap de setmana lliure
per anar fent.
Vull dir que
la gent en general molt bé,
a més,
bueno,
mirem que vagi àgil,
tot està ben coordinat,
la gent surt molt contenta.
A més,
clar,
no deixa de ser que veus,
com a pares,
veus tocar els teus fills
en un escenari
com la sala 50 anys de l'Ateneu,
que, bueno,
llueix aquell escenari,
poden fer una actuació
en un escenari gran
i a més,
per exemple,
els alumnes de Piano
tenen un piano de gran cua
per tocar,
que realment és una sort,
perquè no sempre hi ha l'oportunitat
de tocar amb un piano de cua
i ja s'ho veu que sigui
el més gran que hi ha,
que és el gran cua.
Vull dir que
penso que
surten molt contents.
Jo,
el flip que m'arriba és aquest.
i ara parlant més
de l'escola de música,
perquè els heu dividit
una mica
per instruments,
quin és l'instrument
que més es toca?
Com sempre,
és el piano,
però anar a l'escola de música
i quan jo estudiava
a conservatori també.
És l'instrument
que més sortida,
més demanda té.
Hi ha instruments
que tenen,
a vegades
també va per escoles,
o sigui,
si una escola,
potser pel que sigui,
ha insistit molt
en la corda,
a vegades hi ha escoles,
he vist alguna escola de música
i de companys
que conec que
hi ha molta corda,
per exemple,
hi ha molt violín,
molt violonxel,
perquè potser a vegades
té tirada
i si un instrument
comença a tirar molt,
doncs els que pugen
també ho veuen
i s'engresquen,
a vegades també és això,
però generalment
el piano
és el que tira més,
és a dir,
famílies que no tenen contacte
amb el món musical
i que el nano és petit,
la nena és petit per triar,
normalment
hi ha més possibilitats
que triïn el piano
com a instrument,
és el que potser
la gent coneix més
i ho veu més,
potser més bonic o així
i a vegades
és perquè l'alumne
vol un instrument concret
com pot ser el violí
o el violonxel
o la flauta
que aleshores
l'apunten allà,
si no,
si no té una orientació
hi ha més possibilitats
que s'apuntin al piano
que en un altre instrument
perquè per exemple
el violí,
la corda,
a vegades fa més respecte
però és un instrument
que per començar
costa més,
és més complicat,
és més difícil,
s'ha de reconèixer
que un piano
sona molt bé
de seguida,
perquè toca una tecla
és molt fàcil,
molt senzill.
I m'ho sorprès
que es dividís
també en instruments
i que el pròxim concert
hi hagi el de saxo,
o sigui,
teniu més d'un alumne
que toqui el saxo?
Tenim un alumne.
Un alumne per això.
Sí, sí, sí.
Sí, bueno,
és això,
és instruments
que pel que sigui
tenen més tirador menys
o a vegades
també això és començar.
havíem tingut més alumnes
de saxo,
bueno,
han anat marxant,
va fluctuant això,
va fluctuant.
I a vegades això,
als concerts,
els altres alumnes
o els que han de començar
veuen el saxo,
a les audicions,
els hi agrada,
els hi moda.
Fa anys
quan el Simpson
estava molt de moda,
com que l'Alissa Simpson
tocava el saxo,
va haver-hi de haver
molta afició.
Vull dir que això
va a vegades per modes.
O s'engresquen
al veure un que toca el saxo,
jo també vull fer-lo.
De fet,
els concerts també són
una mena de parador,
no?,
perquè altres nens
o joves
o gent
que s'animi,
que li piqui
el gossanillo
que se'n diu,
no?
Sí, correcte,
exactament.
Escolten els altres instruments
i també a mi m'agrada
el dels concerts aquests
que, com que toquen
totes les edats
en aquest concert
de Penjabadi Serra,
tocaran des dels petitons
fins als més grans.
I els més grans
estem parlant de nanos
que estan al carrer universitari.
Doncs, clar,
m'agrada
perquè tant els més petits
i els mitjans
com fins i tot els pares
veuen el progès
i veuen una projecció
del que pot ser
l'estudi musical
quan surten aquells alumnes
ja més grans
que toquen.
Amb un bagatge, no?
Amb un bagatge
i toquen unes obres
ja que sonen a professional.
Això és bonic
perquè també anima a dir
ostres,
amb el treball
on es pot aconseguir,
on es pot arribar.
És molt bonic.
I això m'agrada,
els concerts.
Per això,
el de barrejar edats,
bé,
de posar totes les edats juntes.
Fa molts anys
ho separàvem,
posàvem els petits
en un concert
que era millor tot junts
perquè així es veu.
La gent també s'engresca més
si veu realment
que pot haver-hi
una evolució
de l'instrument.
Sí, sí, sí.
I ja per acabar,
una pregunta referent
a com va anar
el concert
ja fa algunes setmanes,
un concert que vau fer
a la plaça Malaret,
van participar
alguns instruments
o com va anar
que també va participar
per exemple
als tallers de música.
Sí, molt bé.
Va ser el dia 4 de maig,
dissabte,
ja a la plaça Malaret.
Molt bé, molt bé.
La veritat és que
hem estat molt contents
del resultat
i de la proposta
del concert
perquè el lloc
va ser molt agradable
per nosaltres
va ser un estímul
perquè no havíem tocat
mai a l'exterior.
Els nostres alumnes
sempre toquen
a la sala cinquantenari
o els dos
o tres últims anys
que participàvem
en el Festival Sinfònic
també ho fèiem
a la sala municipal
de la Saneu
perquè també és un escenari
tancat
que està molt bé.
Però teníem ganes
de fer alguna cosa diferent
que els alumnes
veiessin carrer
o sí que toquessin a fora
que també és una acústica diferent
i és un feeling diferent
fins i tot de la gent
perquè en una sala tancada
el públic està assegut,
està callat,
no hi ha moltes distraccions
no, exactament
i les llums estan apagades
i és un altre ambient
en canvi
a l'exterior
ja hi ha gent dreta
gent passant
gent xerrant
que és un altre estil
que també està bé
és també molt amè
i ens agradava aquesta proposta
i precisament
de l'Ajuntament
es va plantejar
de fer alguna cosa diferent
que no fos el Sinfònic
i es va apostar
per aquesta proposta
de fer-ho així
al carrer
que aleshores
sí que llavors
al Sinfònic
també participen els tallers
però cadascú en un local diferent
i aquesta vegada hem dit
doncs fem-ho a l'exterior
i en un lloc
o sigui tots junts
combinant
a més crec que era la primera vegada
que es feia la proposta
sí, sí, sí
va ser el primer cop
i la veritat és que
molt contents
els alumnes també
els pares també
el que deies abans
del feeling
o del feedback
ens ha arribat molt positiu
i nosaltres com a mestres també
i ja per acabar
la propera cita
a part d'aquest cap de setmana
serà el concert de final de curs
no?
sí
mira
de fet
l'1 de juny
aprofito per anunciar
que ja
a la tarda
hi ha un espectacle
que organitzem
del grup Sonall
que ja l'any passat
que també vaig estar
en una entrevista aquí
vam venir a fer un taller
de música per nadons
que és un grup especialitzat
en això
i ara en lloc del taller
farem un espectacle
que es diu
la nostra amiga Girafa
orientat de 0 a 6 anys
i és un espectacle
interactiu
amb els nens
petitons
que estan allà
interaccionen amb ells
està molt bé
això l'organitzem
però diguem
que és el grup aquell
que ve de fora
a fer-ho
allà la teneu
sí
a la sala cinquantana
la teneu
o l'1 de juny
i que es poden apuntar
nens de l'escola
i nens de fora
sí
és oberta a tothom
correcte
però bueno
sí
la propera
és el nostre concert
el final de curs
que és el 19 de juny
que és el concert
que fem ja
com el de Nadal
d'agrupacions
instrumentals
fem els combos
els grups de conjunt
instrumental
fem els grups
de cant coral
dels petitons
i dels grups de llenguatge
participa també
el coratge
jo com no
sí
comptem amb ell
i les orquestres
que organitzem
l'orquestra gran
de l'escola de música
l'orquestra de cordes
hi ha una orquestra
de flautes i guitarras
o sigui
ja són agrupacions grans
i amb aquest concert
fem el tancament
del curs
molt bé
Xavi
doncs jo no sé
si vols destacar
o alguna altra data
o alguna altra
no no
aquestes són les activitats
així
només destacar
que ja primers de juny
ja comencem
les matrícules
vull dir que anunciar
ja que ja comencem
a obrir matrícules
ja pensant
en el curs que ve
clar
no no
és que
ja fets
ja s'acaba el curs
exactament
ha de ser
quatre setmanes
sí sí
vull dir matrícules
i tot això
ha de començar
ja el procés
perquè si no
el 3 de juny
ja comencem
doncs
Radients
ja sabeu
el 3 de juny
comencen
aquest període
de matrícules
a l'escola de música
de l'Ateneu
us dirigiu allà
si no també
segur que per la web
o d'alguna altra manera
sí sí
ens poden trobar
al facebook
també a la web
de les 3 doble ve baixes
escola oem.cat
també tenim canal
de youtube
per si volem ver
les activitats que fem
i tenim també canal
a Som Cloud
que és on pengem
les obres guanyadores
dels concursos
de composició
que és un concurs
que ho agraït sempre
i que el fem
el mes de maig
que també és un altre concert
però podríem dir
que és un concert
de professors
perquè el que fem
és que les obres guanyadores
dels alumnes que es presenten
les estrenem
als mestres
els professors
i fem un acte
que el vam fer
el 8 de maig
i que també es poden
escoltar aquí
les obres
dels alumnes guanyadors
fantàstic
doncs
moltes gràcies
per passar-te
pels micròfons
d'aquí
de Ràdio d'Esvern
al magasí matinal
just a la fusta
Xavi
desitgem
que vagi tot molt bé
aquest dissabte
i als propers concerts
també
doncs sí
moltes gràcies
un pla d'esquí
altre cop
que vagi bé
una abraçada
adeu
de Ràdio d'Esvern
de Ràdio d'Esvern
d'Esvern
de Ràdio
de Ràdio d'Esvern
de Ràdio d'Esvern
d'Esvern
de Ràdio
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!







Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ara començarem la tertulia de cada dijous.
Tinc aquí ja l'estudi a l'Arbre, a l'Alina i a la Montse.
Hola, bon dia!
Hola!
Bon dia!
Bon dia!
Bon dia!
Com van les coses?
Com han anat aquests dies?
Com es presenta el cap de setmana?
Enfeinats?
Votant?
No votant?
Bueno, part de setmana jo aniré a votar a la nou del matí,
sí, com altres vegades, en les eines d'anar al bosc,
i després m'aniré al bosc a treballar una estona,
i m'oblidaré de tot,
ja faran les eleccions.
Hi ha persones que estan tot el dia allant les notícies intoxicant-se per a mi,
perquè tot no se sap hasta el dia següent.
Bueno, hasta a les 10 de la nit, almenys.
No, jo aniré a votar perquè és un deure,
però molt entusiasmada no, però aniré a votar.
Sí, entusiasmada no,
perquè vull dir, hi ha uns embolics que no s'aclaren,
vull dir, tothom ataca a tothom,
i ara tot és odi, odi per mirar, odi per no saludar,
vull dir, trobo que no té ni cap ni peus,
però aniré a votar.
I tu, l'Ina, també, no suposo?
Sí, sí.
O estàs d'interventora o estàs de...
No, no, no, no, clar, no,
jo aniré a votar com a bona ciutadana,
perquè com diu la Montse, és un deure.
És un deure.
El que passa que, esclar,
com ja la mobilitat meva no és gaire bona,
el salt no sé com podrà ser,
potser és un salt petitet,
el bot no sé com serà.
Home, normalment s'introdueix una botlleta dins d'una urna.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Gràcies.
Podríem posar un paper i fer una travessa
per fer-ho divertit.
Sí.
I a veure la setmana que ve,
i a veure la setmana que ve,
qui ha encertat més.
Jo n'hi ha coses dintre de les seleccions
que penso que es gasten masses diners
amb unes propagandes...
Amb les botlletes?
Sí, amb les botlletes, molt.
Estic d'acord.
Molt, gràcies, gràcies, bonica meva.
Sí.
Però amb les botlletes,
amb els posar papers enganxats a les parets.
A les parets.
A les cartels.
Embrutar.
La part aquesta, com si diguéssim,
de publicity,
que, ojo, en ingles és propaganda,
la paraula propaganda només que és política, eh?
No és publicity.
Però aquí també jo parlo propaganda i publicity.
Doncs es gasten massa cèntims,
trobo que no fa falta.
O sigui,
tindríem que fer unes coses molt més concretes.
Simples.
Més simples.
Sí.
I punto.
I cada un presentés,
no les mancances de l'altre partit,
sinó les seves propostes pel poble.
I això no ho fan.
No.
Perquè aquí és el que la gent queda molt decebuda.
Perquè l'únic que fan és criticar l'altre partit.
Ei, un moment,
i vostè quina solució ens aporta?
Clar.
Clar.
És aquesta la part que falta.
No, no.
Miri, el meu programa és aquest i penso que és això.
Punto.
Aquest senyor fa l'altre?
Doncs vale.
L'altre fa l'altre?
Vale.
Valorar el programa.
que dóna pena.
i això que jo com a l'arbre no m'agrada veure gent i debates i totes aquestes,
perquè et quedes desvuit encara més.
Doncs fa pena de veure l'histrionisme que cada un d'aquests representants té davant del públic.
Aquesta manera de dir, aquí estic jo, per fer això...
El representant, em penso que és el del PP, que parla amb una prepotència...
És igual, tots una mica.
Una mica tots ells estan...
Que són los sabedores de la verdad.
Bueno, i aleshores això és una mica de...
Veus algun que és moderado, moderado i bé, però...
Estic a vigilar.
El fill d'una amiga que viu ara en Sabadell, Tarassa,
va venir i diu, perquè tantes candidatures en este poble,
però si este poble et viu bé.
Diu que volen posar...