El just a la fusta és la segona hora i com totes les segones hores tenim l'entrevista del dia.
Avui tenim amb nosaltres el telèfon a la Miracle Serra de Cuina Miracle.
Hola Miracle, bon dia.
Hola, bon dia Núria.
Bon dia.
Doncs mira, ens posem en contacte amb tu perquè sabem que d'aquí poc fareu tu i el Joan Targarón, el teu fill, una xerrada, una conferència sobre el teu llibre Cuina amb fruites.
Sí, sobre Cuina amb fruites, perquè vam fer aquest llibre, però bàsicament la xerrada és gastronòmica.
És una xerrada sobre gastronomia que es fa aquí a Esplugues, a l'Aula Universitària de la Gingran, a la residència de la Mallola.
I bé, em van demanar si volia fer una xerrada gastronòmica i mireu, hem anat lligant tot i fem una mica de xerrada gastronòmica.
Posem el llibre i expliquem una mica per què ens agrada cuinar amb fruites, encara que no és la cuina poder que fem tots els dies al nostre restaurant, però que ens agrada.
I llavors, mira, aquest ha sigut un fill conductor que ha anat lligant-ho tot.
Perquè la xerrada serà sobre gastronomia, però en quins àmbits incidireu?
Home, incidirem bàsicament en la meva vida gastronòmica.
Com he arribat jo a aquest punt?
Com ha sigut tota la meva trajectòria gastronòmica dins d'aquest món?
En fi, una mica de gastronomia, però no són plats o coses concretes.
O sigui, no és...
No, és una miqueta com de fill de com ha sigut la meva trajectòria dins del món de la gastronomia.
I bàsicament serà això.
Llavors, si algú vol preguntar-me coses sobre gastronomia i tal,
jo estic disposada i oberta i sembla que pugui contestar-la.
Jo contestaré i si no, és que no ho sabré.
I no, no poder dir-ho sobre aquella cosa, no?
Per situar la gent, per posar-la en context, el llibre que vas fer amb el teu fill, amb el Joan,
de Cuin amb fruites, es va publicar fa quan, Miracle? Potser quatre anys?
Fa el 2014.
El 2014, el novembre del 2014, va sortir el llibre, i bueno, va ser una data molt important,
perquè a més a més del llibre vaig tenir el meu net, vull dir, ha sigut un mes de novembre molt de naixement, no?
I bueno, molt bé, ha sigut un llibre que ha tingut una acollida fantàstica,
se n'han hagut molts llibres, que ha sigut...
Bueno, és un llibre molt xulo, i llavors és molt atractiu.
A més, amb les il·lustracions de les pintures que hi ha a dins,
amb les fotografies que han val fer el Xavier Pérez Llorenç, que era un professional extraordinari.
A cada recepta hi ha el vi que l'acompanya ha fet per l'Àstrid, del Celler de Can Mata.
Que bé.
Del Celler de Can Mata, que també li ha que agrair molt, perquè va col·laborar moltíssim amb nosaltres.
En fi, ha sigut un conjunt de persones que hem treballat,
perquè una cosa, un projecte, tirés endavant.
I jo et vull fer una pregunta, Miracle, com vas començar tu en el món de la gastronomia?
Vaig començar molt petita, quasi per obligació, una miqueta,
perquè a la meva mare no li agradava i em va dir que anava jo a cuinar.
I a partir d'aquell dia, em va regalar un llibre i mira coses com són la vida.
Sí, sí.
Si la meva mare em va començar a agradar el món de la gastronomia a través d'un llibre,
i que quasi bé, diguéssim, ha sigut el meu de la meva vida laboral o de jubilació, amb un llibre.
acabant fent jo un llibre de l'astronomia.
Vull dir, és una miqueta anecdòtic, però és curiós.
I tu, mira, clar, com t'arreles aquí a Sant Jurs?
Quan comences a obrir els locals aquí al poble?
Aquí a Sant Jurs, bueno, els meus pares ja tenien...
van fer un dels primers dos o tres súpers de Catalunya
que es va portar a l'Espar, l'acadena Espar té una cadena holandesa de supermercats.
Van obrir aquí a Espanya, tenien aquí esplugues de delegació,
van obrir el meu pare i dos o tres persones més els primers de Catalunya i d'Espanya.
I els primers súpers, que va ser súper difícils,
perquè la gent s'ha deixat el seu cistell i viatges coses enllà.
El meu món gastronòmic ha vingut des que tota la meva vida he estat vinculada amb l'alimentació.
Però bàsicament perquè la meva mare em va obligar, em va acometes, no?
Em va dir, mira, a partir d'ara cuinaràs tu per la família, jo tenia uns anys.
I, bueno, jo m'anava dient perquè...
Jo volia que jo opre aquí.
La meva mare va ser molt moderna, em va ensenyar a fer moltes coses,
em va obligar a estudiar moltes coses diferents,
a fer moltes activitats que les meves companyes,
i les enemigues del carrer de les meves nenes no...
Les meves amiguetes no ho feien.
Ja, clar.
Déu-n'hi-ho.
I, bueno, mira, doncs tot això li haig d'agrair
perquè m'ha anat tot molt bé a la vida en aquest aspecte.
Va obrir molts fronts, no?
Sí.
Que em feien la possibilitat, vull dir, em va fer estudiar música,
em va fer estudiar francès, em va fer...
Tot això era fora d'hores.
I, esclar, eren coses que jo, al llarg de la meva vida,
ho he agraït.
Perquè en aquell moment potser m'ha semblat que era una obligació,
però ara comprenc que ha sigut una cosa molt superpositiva per mi.
Oi tant, perquè, òbviament, a part de cuinar i de fer-te, bueno,
d'obligar-te, no?, una mica que agafessis aquesta responsabilitat a casa,
amb la cuina, també et va inculcar altres valors,
altres ensenyaments, formacions...
Exacte.
Sí, sí.
I això també...
I era una dona molt moderna.
Llavors, per la seva edat,
tenia una visió molt més avançada
i comprenia que havíem d'estudiar,
que havíem de saber més coses.
No ens deixava anar a dormir si no llegíem un llibre.
Vull dir, bueno, jo vaig llegir moltíssim
i ella no tenia possibilitats.
Aquí, però aquí la saben.
Ella tenia una amiga que en tenia
i li demanava,
va, deixa'm un llibre per la meva mena, deixa'm un llibre...
I jo sempre havia llegit molt.
Clar.
I tot això ajuda, ajuda a obrir la ment,
a estar oberta a coses noves, aventures noves.
Llavors, tot això em va inculcar ganes de viatjar,
ganes de conèixer, de saber...
En canvi, jo amb el col·legi vaig ser molt dolenta.
Jo, amb uns anys, em van treure del col·legi
perquè jo no hi volia anar.
Caram.
Perquè jo havia estat al col·legi Núria,
vaig passar molt mala experiència,
una experiència que avui en dia
no estaria ni emmesa ni permesa de cap de les maneres.
Però, bueno, no al col·legi Tancí,
sinó una persona del col·legi.
Llavors, després vaig anar al col·legi Montserrat,
però jo ja no hi anava feliç, no volia, saps?
Clar.
I en aquella època les coses eren bastant diferents.
Vull dir, els meus pares, com que jo no volia,
hi era cada dia una trifulca,
partia plorant i plorant,
el que no hi havia.
S'ha acabat i em van fer estudiar en una acadèmia que hi havia,
un senyor que feia el Lluís Cobert,
francès, que feia comerç,
batxillerat i no,
i em van fer estudiar per allà a les tardes.
I això ja ho vaig acceptar bastant millor.
I ja hi anava a les tardes,
al dematí estava a casa,
feia el dinar i a la tarda cap allà a l'acadèmia.
Vull dir, la meva vida va fer així
fins que vaig tenir 17 anys.
I als 17 anys ja,
doncs, bueno, entre tot això,
jo havia estat estudiant el francès,
estudiant la música, estudiant a cosir,
estudiant el corticolfecció en sistema martí.
i la meva mare em feia fer tot el que em podia
perquè jo feia més coses.
I la veritat és que la valoració
al llarg de la meva vida
ha sigut donar-li sempre gràcies.
Perquè ella s'ha morit molt jove,
però em va deixar un legat
que m'ha servit per tota la meva vida.
I això, doncs, bueno,
és unes gràcies que li heu de donar.
Molt bé.
Doncs mira, clar,
se'ns acaba el temps de l'entrevista.
Sí.
Recorda'ns quin dia és la conferència.
Mira, la xerrada o conferència,
o mira, aviat, jo ho veu com una xerrada.
Sí.
És demà, demà la tarda.
i ho faran aquí a l'aula universitària d'aquí d'Esplugues,
de la residència a la Mallola.
A més, se'n livenen 10 anys que això es va inaugurar.
Vull dir, és un acte com, entre cometes,
festiu i per disfrutar una mica d'aquest esdeveniment, no?
Molt bé.
I, bueno, ha anat tot lligat.
A més, farem també una mica d'exposició de les pintures que vaig fer per l'edició del llibre.
I, bueno, tindrem uns quants diversos allà per ser el Gold Ball.
En fi, una miqueta de festa, diguéssim, entre cometes.
Això és un acte festiu,
però fer aquesta commemoració dels 10 anys de l'aula.
Molt bé.
Doncs mira, clar, que...
Molta il·lusió.
Sí, oi tant.
Que vagi molt bé demà, Miracle.
Molt bé.
Moltes gràcies.
Segur que us sentireu molt a gust a l'aula universitària.
Sí.
I que tindreu moltíssimes coses a explicar.
Clar que sí.
Que vagi bé.
La Gina, la Gina Pol, d'aquí de l'Ajuntament.
i ella, doncs, entre ella i ella em farà una setlla de periodista, no?
Diguéssim, em farà com, diguéssim, les preguntes.
I una xerrada.
Com jo m'ho miro com una xerrada normal.
Com ara amb tu.
Com jo em sento amb vosaltres, no?
Sí.
Que parlem de coses...
Home, llavors anirà sobre rodes tot, Miracle, anirà rodat, llavors.
Sí.
Serà un èxit.
Moltes gràcies, home.
Jo espero, jo espero.
però espero no estar tan cansada com avui.
Avui estic cansada.
Perquè he estat treballant fins ara i em canso al final.
A veure, tinc l'edat ja.
L'edat ja també va pesant.
Però, bueno, en fi, em fa il·lusió fer-ho.
I, bueno, esperem que tot vagi molt bé
i que la gent sortir molt contenta que és el que es tracta.
Molt bé, Miracle.
Una abraçada.
Gràcies, carinyo.
Moltes gràcies.
Que vagi bé.
I fins una altra, Núria.
A tu.
Adéu.
Adéu.
Adéu, adéu.
Doncs acabem de parlar amb la Miracle Serra.
Són les 11 i 27 minuts.
En breus començarem la tertúlia esportiva.
Això sí, abans farem la predicció del temps
amb el Carles.
Un tema musical.
I comencem aquesta segona part
de la segona hora aquí,
al Just de la Fusta.
...
...
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit