Un minut i un quart de dotze, Sant Just Solidari comemora demà el 20è aniversari del Centro de Desarrollament Infantil de Camoapa.
L'any 95 va començar a funcionar aquest equipament al barri escondit del poble nicaragüent,
agermanat amb Sant Just i ho va fer amb la intervenció de Sant Just Solidari.
L'Urdés Molina, sòcia de Sant Just Solidari, professora de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona,
parlarà demà de la situació actual d'aquest centre i del que ha significat per la població en aquest 20è aniversari.
I ara la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, L'Urdés.
Bon dia.
Per parlar una mica d'aquesta situació, d'aquest 20è aniversari, suposo que 20 anys són molts per moltes coses,
però en aquest cas concret, per un centre com aquest, m'imagino que també ha evolucionat en tot aquest temps.
Sí, ben segur. Jo no el conec des de l'inici, però fa 3 o 8 anys que el conec,
i la veritat és que només en aquests 7 o 8 anys ja hi ha hagut canvis en positiu.
Sí? Què és el que... o en què més ha avançat, en què més ha millorat?
Bueno, suposo que inicialment, quan es va fer fa 20 anys,
transponia una necessitat de tindre els nens que no tenien escola,
i per tant potser era, no ho sé, no ho sé segur, però potser era existencial.
Des d'aquests 7 o 8 anys hem fet... l'escola està dins, no és oficial,
però segueix els criteris del MINET, del Ministeri d'Educació de Nicaragua.
Aleshores, quan vam començar nosaltres a treballar amb ells,
era treballar des de Sant Júr Solitari i des de Vínculo Sestelí,
doncs era un centre que és bastant tradicional, no?
I davant d'aquests anys hi ha hagut un canvi de l'actuació educativa
a favor de la participació i que els infants i les famílies tinguin un protagonisme.
I, per tant, doncs, ja està funcionant bé aquest canvi?
Sí, sí, sí, les educadores estan molt compromeses, estan molt implicades,
hem estat fent activitats de reflexió sobre la pròpia pràctica
que han repercutit en canvis en la manera de fer.
Les situacions econòmiques són molt precàries,
o sigui, no és que tinguin molta disponibilitat econòmica,
a part de l'ajut que proporciona Sant Júr Solitari,
però, bueno, es substitueix amb il·lusió i amb...
treball d'aquí.
Perfecte.
Un centre com aquest, suposo que a Camuapa,
és molt necessari, o té molta força, no?
Sí, sí, tant de bon n'hi haguéssim més.
Clar.
O hi ha una població d'una zona popular, no?
I, bueno, si n'hi haguéssim d'altres, doncs estaria bé.
Marca també el dia a dia de la seva vida,
o és una activitat més,
o quin paper té en la seva vida quotidiana?
Bé, en la zona on està ubicat el centre,
jo crec que és un centre,
o sigui, és un nucli de cultura
que es difon a les famílies i al barri, no?
O sigui, tothom el coneix,
tothom el coneix,
perquè és una ciutat petita.
Però els que reben la seva incidència,
clar, perquè ja són moltes famílies
que ja tenen fills a ells mateixos
i tornen a portar els fills en aquest mateix centre,
i, clar, sí,
per tant, hi ha una incidència en el barri.
O sigui, és un centre cultural, en el barri.
Clar.
De fet, ara se celebra aquest 20 aniversari,
per tant, m'imagino que
potser es fa difícil per ells imaginar-se
la vida, entre cometes,
o sigui, queda molt gran dir la vida, eh?
La vida sense aquest centre,
és a dir, seria diferent la relació entre ells
o la vida que moapa sense aquest centre?
Sí, segurament,
perquè ja et dic que hi ha famílies actuals
que potser no tinguin tant a l'escola,
que, clar, ells van tinguin tant
per anar a aquesta escola, també.
O sigui, que per ells és un element
que ha recorregut tota la seva vida, diríem, no?
Què li faltaria?
Què més cap on hauria de tirar?
Què més cap on hauria de créixer
en els propers anys, aquest centre?
Home, millores educatives sempre se'n poden fer.
La importància d'anar reflexionant
sobre el que fas i anar introduint nous elements
és interessant, no?
L'equip està molt motivat
i jo crec que això és un element positiu.
El que vam començar fa aproximadament
en un any més o menys,
si em sembla que és la primera vera de l'any passat,
vam començar a treballar amb les famílies
i implicar, o sigui, el treball o la relació
o la família d'escola és molt quotidiana
des de sempre, no?,
perquè està molt ben inserita en el barri.
Però el que no s'havia fet
era fer activitats conjuntes
en què les famílies estiguessin implicades
d'una manera natural, diríem, no?
Que no estigui fer una xerrada.
O sigui, fer una xerrada sí que s'hauria fet abans,
però fer una activitat, per exemple,
en el pati,
en què tots adults i infants juguin junts,
això era una cosa que no s'havia fet mai, no?
I, bueno, les famílies estaven encantades,
i hi havia dones grans que deien
que nunca havia jugado a sí.
I, bueno, jugar a sí,
volia dir tenir uns jocs de carrer
en el pati, no?,
com posar, no sé, una xerranca
i jugar a nens i adults tots junts,
educadors i mestres i infants, no?
O, no sé, fer un recorregut d'obstacles, no?
I les famílies, allò,
jugar és una cosa de nens, no?
O sigui, que el joc està molt considerat
com una cosa d'infància
i els adults no participen,
inclús amb els propis fills, no?
I allò d'implicar-los, no, no,
juguem tots,
estaven entusiasmats.
I això ha sigut iniciat,
o sigui, això jo crec que és una de les coses
que hem de treballar més
i millorar-la més, no?
I que sigui no una festa una vegada l'any,
sinó que, bueno,
que pels pares sigui natural
entrar i jugar amb els nens
en l'entorn de l'escola, no?
És a dir, aquesta implicació
de les famílies, no?
Que suposo que no és fàcil d'aconseguir, també.
Sí, però entenem-la
com una implicació de participar-la.
Sí, sí, sí, sí.
Tu com a persona, no tant pensant
que ets pare de la criatura,
sinó pensant que tu estàs participant
i disfrutant d'aquella escola.
En aquella activitat, no, també?
Demà es farà aquesta xerrada
justament, doncs, també
a l'Escola Brasol Municipal Marrex.
Suposo que, bé, no sé,
potser no, eh?
Però és molt diferent
d'un centre infantil
aquí a Catalunya
que d'un centre que a Moapa?
O s'assembla molt més
del que ens pensem?
Mira, humanament,
és molt semblant.
La vida humana
i l'activitat
i el joc
i les relacions
són molt semblants
en el sentit
que si vas a buscar
l'essencial de les relacions,
això,
els humans
són humans
a tot arreu, no?
I la infància,
els infants
són infants
de tot arreu.
Però, clar,
hi ha moltes diferències
tant culturals
com de mitjans.
Aquí
anem amb mitjans
encara que
no ens sembli que no, no?
Allà hi ha precarietat,
o sigui,
no és que
tinguin pocs mitjans,
és que
som mitjans
molt precaris.
Tant les famílies
com les medicis educadores
són persones
que tenen
una vida molt senzilla, no?
I que
tenen molt poques possibilitats
a l'abast
de tenir llibres,
de tenir contes,
de tenir joguines
de qualitat, no?
Perquè les poques joguines
que arriben són sempre
de segona mà
i, a més a més,
doncs amb barbis
i les que arriben
a Nicaragua, vull dir,
són molt
d'una qualitat
dubtosa, diríem,
a nivell pedagògic.
I, clar,
vol dir que
no tenir accés
tan fàcil
com tenim nosaltres
a tot,
però nosaltres
tenim coses
de molta qualitat,
encara que
ens facin retallar,
encara que ens facin...
Vull dir,
si tens possibilitat
d'anar a una lluita
que buscons contes,
doncs tens contes
per infants preciosos, no?
I, en canvi,
ja, doncs,
és que no pots ni comprar-los,
o sigui, no és que no tinguis els diners,
que tampoc els tens,
però és que, a més a més,
no hi són,
o sigui, no pots...
no els pots ni veure, no?
Internet
ha portat
molta informació,
però les educadores
també són...
tenen una vida tan precària,
també, elles,
que això encara no hi atreveixen
d'una manera regular, no?
Vull dir que no.
No tenen elles
internet a casa
ni a l'escola.
Llavors, vol dir que no.
Que per elles és una cosa...
Està fora del seu món,
diríem, no?
Encara que estigui
en el món nicaragüenc
i estigui molt estès,
a Nicaragua.
però les educadores
estan en una situació
molt senzillada
en la seva vida
personal, diríem, no?
Llavors, vol dir que, clar,
tot això són
menys possibilitats
de les que tenim aquí.
Clar.
La xerrada de demà
serà una mica
per explicar
què és el que és fallar
i què és el que...
com ha evolucionat
o com la planteja?
Sí.
Sí, més o menys és això
perquè, bueno,
a mi el que m'han demanat
és...
O sigui, el títol de la xerrada
diu si...
pels pares, diríem, no?
si el meu fill
estigués a Camua,
per quina escola tindria, no?
i llavors, bueno,
ens explicarem això,
el que s'hi fa allà
i intentant de valorar
que, malgrat totes aquestes precarietats,
això,
les persones
són persones
a tot arreu
i que coses
positives
i creatives
n'hi ha a tot arreu,
inclús en alguns aspectes
a nivell de relació
i a nivell de solidaritat
i de suport mútu
i de participació
de l'altre
estan millor
en aquests llocs
en situacions precàries
que no pas
en els llocs
on tenim
tantes coses a l'abast, no?,
perquè ja considerem
que tenim gràcia
de tenir-les.
Llavors, clar,
també valorar aquest aspecte, no?,
de que no...
no veure la solidaritat
o la cooperació
com un ajut benèfic,
sinó com un intercanvi,
en lloc cooperatiu, no?,
un intercanvi entre iguals,
que tenim coses
a portar en aquest intercanvi,
o sigui que
el que ens poden aportar
els nicaragüents
a nosaltres,
doncs,
fem moltes coses positives
per nosaltres, també, no?,
donar-li aquest toc, també.
O sigui,
obrir una mica els ulls, no?,
segurament, o la ment,
no sé què seria.
Si el meu fill
estigués a l'escola
de Camuapa,
tindria
menys possibilitats materials
de jocs,
de joguines,
de...
Internet,
el que deies abans, no?
De materials, això,
però potser tindria
unes possibilitats
de contacte
molt pròxima,
molt vital,
molt integrada,
molt contextualitzada, no?
O sigui,
que també té unes vantanyes,
diríem.
I hauríem d'aprofitar-ho,
de recuperar-ho,
justament,
doncs,
si pensem una mica
en el que s'hi està fent
i en el que tenim aquí.
I segur que
a les escoles d'aquí
n'hi ha moltes
que ja ho estan treballant,
eh?
Tampoc és que
ni pugui dir
que no ho tenim,
però vull dir que
ho hem de...
Aquí ho hem de pensar
que ho hem de fer això,
allà surt espontani.
Encara és molt més primària
la relació, diríem, no?,
i té vantanyes, això.
Està clar.
Doncs, demà,
a les 9 del vespre,
es farà aquesta xerrada
a l'Escola Brasol Municipal Marrex
per parlar, doncs,
d'aquest 20è aniversari
del Centre de Desceralli Infantil
de Camoapa.
Passarà amb l'educadora
Lourdes Molina.
Hem pogut parlar amb ella avui.
Moltes gràcies, Lourdes.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Moltes gràcies.
Fins aviat.
Adéu-vos.
Just a la fusta,
el magasín del matí.
Cara B,
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons més amagats
de la música
dels últims 50 anys.
Música
sense etiquetes
ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
Agenda.
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
vius connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Vine al Besar Hiperàzia de Sant Just d'Esvern.
Al Besar Hiperàzia trobaràs productes de la millor qualitat,
al millor preu.
Roba i complements.
Perfumaria i cosmètics.
Productes per a la llar.
I moltes coses més.
Vine i troba el que estàs buscant.
Estem a la cantonada del carrer La Forja
amb la carretera reial de Sant Just d'Esvern,
just al costat del restaurant Nou Món.
Besar Hiperàzia.
Just a la fusta.
Seguim els ulls fins a estimar-se.
Diu que demà plourà.
Normes per viure sense normes.
Calous es va ca guai.
A mi se'n conquista així en pijama.
Fem-nos tot d'Europa en tren.
Deia avui sóc de qui em vulgui.
Benvingut als Pirineus.
Fem-nos tot el mot.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ah!
Ah!
Veus de la parròquia
Aprofundiment de l'espiritualitat
Una mirada a l'Evangeli
Notícias i activitats d'església
Audició i comentari de música i cants religiosos
Els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
i els dissabtes en diferit a dos quarts d'11 del matí
Fins demà!
Aquest divendres es projecta una nova sessió a l'Ateneu, serà la Casa de la Morera de Sara i Xac a les 8 del vespre a la Sala del Cine.