En punt un quart de dotze, aquesta hora parlem de la xerrada
que es farà aquest divendres a la sala Piquet de l'Ateneu
sobre què és el cohousing, cohabitatge, una altra manera de viure.
Aquest és el subtítol d'aquesta xerrada
en la qual participaran Josep Maria Ricard i Lourdes Raja
a partir de dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu.
En parlem ara amb en Josep Maria Ricard de Sostre Cívic.
Aquí tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar d'aquest model alternatiu d'accés a l'habitatge.
Bé, com tots sabem, l'habitatge darrerament ha tornat a sorgir la bombolla immobiliària
i torna a haver-hi, diguem-ne, l'augment de problemes amb l'habitatge.
Aleshores, una de les solucions que nosaltres donem
a través de l'entitat cooperativa Sostre Cívic de Barcelona
és la creació de cohabitatges, en aquest cas,
en servei d'ús. És a dir, una cooperativa que simplement és la propietària de l'immoble
i lloga en quant, en principi, els apartaments amb el règim d'ús.
És a dir, la persona que fa servir aquest habitatge és el mateix tenç propietari i llogater.
per tant, és veritat que és un canvi, eh? Llavors, això...
És un canvi de, diguem-ne, de paradigma en quant no hi ha especulació.
És a dir, imaginem-se que un grup de persones, doncs amb unes característiques determinades,
siguin més joves o més sènions, que hi ha dos aspectes diferenciats,
perquè uns hi ha uns cuidados pal·liatius i els altres, doncs, no els necessiten,
però comunament, diguem-ne, necessiten els dos un habitatge.
Un habitatge vol dir que sigui un preu assequible,
que no hi hagi promocions de particulars ni res de tot això,
i el que es fa és crear-se una cooperativa d'habitatges en règim d'ús, no?
Vol dir que si, en principi, aquell habitatge, tots els costos generals han costat,
per anir en trentes, uns 30.000 euros d'entrada,
i la resta pagues com un lloguer per tota la vida,
quan tu algun dia, o en el cas de la gent més gran, es morís,
que, en principi, o la gent més jove, canvia de feina o canvia de localitat,
recupera aquesta quantitat inicial, que poden ser 20.000, 30.000, 12.000,
depèn de les característiques o la situació de cada habitatge.
És a dir, es prohibeix l'especulació sobre el cost que tu has pagat.
Per tant, no canvia, per entendre'ns...
No canvia, simplement, diguem-ne, si aquest habitatge ha costat, en total,
30.000 euros l'entrada, si tu vols marxar, et retornen aquests 30.000 euros.
Clar, si, per exemple, has tardat 10 anys visquent amb aquest habitatge,
doncs considera que l'IPC, o sigui, els preus del consum,
diguem-ne, van a sobre d'aquest preu d'entrada.
Però el màxim és això.
Mai pot passar, com, per exemple, ha passat ara, o ha passat darrerament,
que habitatges de protecció oficial construïts farà 25, 30 anys,
que en aquella època el canvi potser valien 18.000 euros,
per entendre'ns, o dos o tres milions de pessetes,
s'han vengut per 200.000 euros.
O sigui, una cooperativa d'habitatges en sol, diguem-ne, d'ajuntaments,
o en sol, diguem-ne, públic, de protecció oficial,
s'ha especulat, inclús, amb els habitatges de protecció oficial.
Per la qual, nosaltres anem en contra, també, d'això, evidentment.
Ja no parlem de l'iniciativa privada, que els preus són lliures
i cadascú fa el que vol, que per això passa el que ha passat.
És a dir, si en 10 anys aquell pis que et va costar 100.000 euros
el pots vendre per 400.000,
el mercat, diguem-ne, ho demana,
i aquí vull la bombolla,
per anar en contra d'això i fer els prems més assequibles
i l'habitatge, sobretot per joves i per gent gran,
perquè l'altre problema de la gent gran són les residències, no?
Però, diguem-ne, per gent jove el cohabitatge serveix això.
Clar, la característica del cohabitatge
és que estàs creant una comunitat, no?
Una comunitat de propietaris, com ara de propietat horitzontal,
que és el que hi ha comunament,
sinó, ara ve una comunitat,
en la qual tu tens uns espais privats,
que és casa teva,
o sigui, no és com a casa, és casa teva,
el que passa que, clar, evidentment,
és un pis o un apartament,
depèn de les famílies o d'una persona,
dos o si hi ha nanos, més gran o més petit,
però pot oscillar entre els 50 i 60 metres.
Però tens uns espais comuns
a compartir amb el rest de la comunitat,
que poden ser la cuina, els menjadors,
les sales polivalents,
els tallers d'abricolatge,
etcètera, etcètera, no?
O sigui, hi ha un espai...
Entenc, per tant, que és un mateix edifici, no?
Que llavors hi ha aquestes...
L'agantadora potser també és compartida, no?
Per entendre'ns.
Sí, sí, sí.
Per exemple, la bugaderia
és una de les coses més fàcils de compartir,
perquè no cal tindre 30 rentadores...
En un edifici, en tens una de més industrial.
Evidentment, la gent que accedeix a aquests cohabitatges
són gent ja amb uns valors totalment diferents
o canviants del que és avui dia la individualitat,
de ser preveixen compartir...
Bé, els valors que darrerament porta una cooperativa, no?
Sí.
Per exemple, Catalunya és capdavantera amb les cooperatives, no?
Però ja no és l'aquella cooperativa d'habitatges
que un cop acabat l'habitatge
es fa la protecció, com he dit abans,
o sigui, la propietat horitzontal,
sinó que continua la cooperativa
perquè, clar, en règim d'ús dels seus propis habitatges.
O sigui, és un canvi de paradigma
i al mateix temps una nova filosofia de vida,
que és el que per mi els joves
o la gent gran inclusiu,
o sigui, en menys d'aquestes dues etapes,
intentem frenar aquesta bombolla, no?
I facilitar amb l'administració pública,
el que passa que no estem massa ben compresos
amb aquesta administració,
perquè és tan nou que no s'entén tot això, no?
L'accés per això és...
S'ha de fer aquest pagament, doncs, de,
dèiem abans, no sé, d'uns diners,
és a dir, per entendre'ns, una quantitat important,
o es pot fer per parts, com si fos un lloguer?
Com ho plantegeu?
No, no, o sigui, l'ho he dit abans,
per exemple, imagina't-nos que, no sé,
un covitatge d'un edifici, no sé,
per exemple, el terreny és en cessió d'ús
per cedit per part d'un ajuntament.
El que s'ha fet a Barcelona.
Barcelona, l'alcaldessa Colau,
doncs, ha deixat per uns anys determinats,
són 75 anys renovables,
per altres 15 o 90 anys,
ha deixat un sis solars
a diferents punts de la ciutat.
Nosaltres, a Sostre Cívic,
hem ajudat a crear les cooperatives
de gent que els interessa viure amb aquest solars.
S'ha fet un estudi econòmic
del que pot costar, diguem-ne,
cada, diguem-ne, tot l'edifici,
i sortia sobre, no sé,
els 100.000 euros, per entendre's.
Estem parlant d'un pis de 60-70 metres,
però quart, el poble nou,
o sigui, no estem parlant de llocs molt enllunats,
sinó quasi bé, diguem-ne, bueno,
dins de l'extraràdio, però està bastant centrat.
Sí.
Aleshores, aquests 100.000 euros com es troben?
Doncs es troben, clar,
perquè la cooperativa és la que projecta
i construeix l'edifici sobre un solar
cedit per l'Ajuntament de Barcelona, no?
Aleshores, què passa?
Doncs que, bueno, que normalment es paga el 20% d'entrada,
que serien aquests 20.000 euros sobre els 100.000.
I els 80.000 restants, en alguns casos,
és la banca ètica, que és FIARE o cooperativa 57,
inclús TRIO2BANC,
que fa un préstec a la cooperativa,
perquè és la propietat de la cooperativa,
de l'import restant.
I, aleshores, la cooperativa cobra un dret d'ús,
amb altres paraules seria,
amb el sistema immobiliari seria un lloguer,
però que el cas nostre seria
jo tinc el dret d'usar aquest espai
a canvi d'un lloguer tou,
que poden sortir a 20 anys 80.000 euros
amb un interès bastant assequible,
i a més a més amb banca ètica,
doncs a uns 450-500 euros al mes.
Un altre exemple que hi ha, per exemple, de cohabitatge,
hi ha en aquests moments persona que ha sigut capdavantera
de pràcticament mitja Espanya,
és, diguem-ne, la Borda.
La Borda és una cooperativa d'habitatges,
també de gent jove i gent gran,
amb apartaments individualitzats,
amb serveis comuns, diguem-ne, a baix,
o a dalt, no sé quin lloc estan col·locats,
per compartir tot l'edifici.
O sigui, realment és molt més assequible,
no hi ha especulació,
és a dir, la construcció és absolutament a cost.
Clar, pagues els impostos, pagues els projectes,
els planells, els permisos, les tasses, el que vulguis,
però tot això a costa.
O sigui, no hi ha un promotor immobiliari que faci publicitat
i que faci amb el 30 o 40% de benefici,
que és aquesta especulació.
Si el terreny és cedit per l'Ajuntament,
doncs l'edifici, al cap d'un cert temps,
90-75 anys, depèn del que s'estableixi en el conveni,
retorna tot l'edifici amb propietat a l'Ajuntament.
O sigui, imaginem-se que té l'Ajuntament,
evidentment, pensem a llarg plaç, a 75-90 anys,
vol dir tres generacions,
tindrà tota una sèrie d'equipaments socials sense cost.
I en aquests moments, inclusiu,
nosaltres estem muntant grups,
per exemple, a Girona en tenim un,
diguem-ne, ja que s'està formant i creant,
que precisament són gent gran,
o sigui, gent de 60-70 anys.
O sigui, aquests nascuts a la generació dels 50.
I el que intentem fer, diguem-ne, és el mateix,
o sigui, en comptes d'anar a parar amb una residència pública,
que possiblement estan massificades,
ja que es parà molt de temps,
i, a més a més, el sistema de residència pública,
amb aquesta generació que ara té 50, 60, 70 anys,
no ens interessa.
Jo no vull viure en una cortina
que ens separi d'una persona que no connecta res.
I, per l'altra banda,
les residències privades són caríssimes
perquè som reses mercantils.
És una S.A. que van a fer negoci.
I com que no tenim en disposició 4.000 euros mensuals
que pot valdre un habitatge, diguem-ne,
en una residència i a sobre és a fons perdut,
ens ho hem de crear nosaltres.
Però no volem subvencions per part de l'administració,
sinó simplement volem que ens cedeixin en bus,
o sigui, que no es venguin patrimoni,
que en definitiva també és nostre, dels ajuntaments,
i allà a sobre poder construir cooperatives
sense afany de lucre
per solucionar un problema tant a gent jove com a gent gran.
No, no, clar, la idea és perfecta, no?
D'alguna manera ho és molt bona.
És oli amb un llum.
I per nosaltres, diguem-ne,
que podem tindre una certa inversió.
És una inversió de 30.000, 40.000 euros, 20.000 euros,
depèn de la situació, del solar,
si el vols més a la platja,
si és una ciutat més gran com Barcelona,
o més petita com, per exemple, Sant Just d'Esbert.
N'heu parlat amb l'Ajuntament d'aquí, Sant Just?
No, jo no hi he parlat, particularment no hi he parlat.
Jo sé que hi ha bastant interès,
diguem-ne, amb l'Ajuntament d'aquí, Sant Just,
com a mínim per conèixer aquest, diguem-ne,
nou sistema, que ve nou per nosaltres,
però des dels anys 80, Dinamarca, Holanda...
Això et volia preguntar, hi ha referents a Europa, per tant, eh?
Perdó?
Hi ha referents en països d'Europa.
Sí, sí, sí, o sigui,
imaginant-se en aquests moments a Dinamarca,
de cada tres edificis, un ja és amb aquest sistema de cooperativa de cohabitatge.
és una altra mentalitat.
Possiblement nosaltres som més mediterranis,
ells som més de casa, etcètera,
però la individualitat s'ha acabat ja.
O sigui, hem de fer les coses conjuntament
i socialment, diguem-ne, que siguin assequibles per tothom, no?
O sigui, no podem...
Jo m'hi trobo en aquests moments,
quan estem buscant terrenys a vegades privats
perquè els ajuntaments no entenen
que els estem fent, no dir un favor,
però els estem solucionant un problema
que tindran d'aquí quatre o cinc anys,
és a dir, les gent grans anem fent més grans
i vivim més anys i no hi ha prou residències
en aquests moments
que puguin encabir el millor 600.000 jubilats
en aquests moments de Catalunya
i d'aquí deu anys ens anem dos milions.
Doncs què estem fent?
Doncs estem anant a...
A avançar-se en un problema que passarà.
Un parell d'anys jo recordo, per exemple,
pels voltants de Girona,
que podien val de terrenys privats 300.000 euros,
ara estan a 1.000, o sigui, a 1.500.000 euros.
Hem pujat cinc vegades el preu del terreny.
I dius, home...
Clar, clar.
Tornem a estar...
No hem après, no hem après, no hem après.
No.
I en comptes de fomentar...
I fa poc, a més a més, de tota...
A mi a vegades em sorprèn
quan veiem que torna una mica aquest boom
d'especulació immobiliària
perquè fa molt poc
quan va petar la bombolla, no?
Sí, sí, sí.
O sigui, per exemple,
no hi ha habitatges socials
perquè o són del Cerep
i són cars
i els ajutats no poden endeutar-se,
però sí que hi ha terrenys públics,
o sigui, d'ajuntaments,
que bé se'ls venen a vegades,
diguem-ne, a residències privades
perquè construeixin, diguem-ne, edificis
o que construeixin per fer negoci ells, no?
Home, millor que nosaltres,
que diem, els hi construïm una residència.
Els hi donarem tot l'edifici
a cap d'etat de temps.
No cal que es venguin el patrimoni.
L'Ajuntament pot formar part d'aquesta cooperativa,
diguem-ne,
però simplement el que volem és que
es deixin construir allà on hi ha necessitat.
Per exemple, a Sant Just, seguríssim,
que hi ha 30, 40, 50 persones més grans
de 50, 60 anys,
diguem-ne, que no saben amuntanar,
que s'estan fent grans
i que pensen que d'aquí 5 anys, 6 anys,
què faran?
Per exemple, jo sempre dic que amb la xerrada,
si és el que parlarem, diguem-ne, demà,
aquí a Sant Just,
nosaltres, els nascuts als anys 50,
som la primera generació
que ens hem encarregat dels nostres pares,
però som la darrera
que no volem que els nostres fills
s'encarreguin de nosaltres.
és a dir,
jo no vull encarregar-me,
que els meus fills s'encarreguin de mi,
ni vull que la societat, a vegades,
també s'encarregui de mi.
El que vull jo ser autogestionat,
inclús la meva bellesa
ha de ser autogestionada.
Per tant, ja dic,
som les darrers dels nostres pares
i les primers dels nostres fills.
Tenim una altra mentalitat, eh?
La gent que avui dia té 80, 85 anys,
han viscut també una altra època i tal,
però aquesta generació
que hem estat empresaris,
que hem estat metges,
que hem estat notaris,
que hem estat electricistes,
obrers,
el que vulguis, etcètera,
ja partint d'una altra mentalitat.
Si a sobre,
imagina't, doncs,
que tu vols compartir
i les cooperatives
et donen tot aquestes facilitats,
bueno, això és la facilitat.
Què necessitem?
Doncs que la gent ho entengui.
Clar.
Entengui que volem solucionar
el nostre propi problema
amb les nostres financiacions.
L'únic que demanem
a la Generalitat
o a les administracions
és, home,
un cop demà,
com a mínim,
en un terreny
que no te l'has de vendre
perquè bé te'l vendries
en una residència privada,
doncs,
deixa'ns-los a nosaltres
sense...
I nosaltres paguem els impostos,
pagarem l'IBI,
pagarem el lloguer,
inclusió,
a vegades del terreny, no?
Clar.
De fet, el futur va per aquí també.
Si solucionem un problema
a Sant Junt,
a Piera i a Lleida,
no ho sé.
Exacte.
Aquest divendres
se'n parlarà,
doncs,
en aquesta conferència,
com dèiem,
que es farà
a dos quarts de vuit del vespre,
a la Sala Piquet de la Taneu.
Exactament, dos quarts de vuit, sí, sí.
Una proposta interessantíssima
i que segurament,
doncs,
està clar que el futur passa per aquí,
possiblement.
El futur passa per aquí,
ara tu ho has dit, sí, sí.
Una conferència,
com dèiem,
que s'organitza des de Sostre Cívic
i serà amb Josep Maria Ricard
amb qui hem pogut parlar aquest matí.
Moltes gràcies
i també amb la Lourdes Raja.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Molta sort.
Bé,
si els veiem allà
i pots explicar-ho una mica més
als teus oients.
Exacte.
Molt bé.
Que vagi molt bé.
Fins aviat.
Bon dia.
Gràcies.
Bon dia.
La informació més propera
al Just a la Fusta.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils com
el chill out,
l'esmood jazz,
el funk,
el soul
o la música electrònica
més suau.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Esmood Jazz Club.
T'hi esperem.
La plaça Mireia
amb Mireia Redondo.
Cada tarda,
de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Veus de la parròquia.
Compartirem experiències,
espiritualitat,
notícies d'actualitat
i parlarem
sobre la visió ecològica
del bisbe de Roma,
Francesc.
veus de la parròquia.
i veus de la parròquia.
La parròquia.
La parròquia.
www.radiodesvern.com
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General
de Trànsit t'enviarà una etiqueta
ambiental adhesiva. Perquè tothom
ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Llavors et poso un quilo de pomes?
Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar.
Cada any malbaratem
el 45% de la fruita que produïm.
Mentrestant, 800 milions de persones
passen gana.
El món no necessita més menjar,
necessita més gent compromesa.
A Mans Unides, recolzem projectes
contra la fam a 60 països.
Té compromès? Truca al
900 811 888.
Sabies que una gran part
de les urgències mèdiques es poden
resoldre sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé o si et fa mal res,
el millor és trucar al 061.
Al 061 sempre tens un metge
o una infermera a prop
per atendre't,
orientar-te
o indicar-te
a quin centre sanitari
t'has d'adreçar
en cas que calgui.
Per una salut millor,
061,
cat salut respon.
Generalitat de Catalunya.
Dius que et preocupa el meu futur,
que vols el millor per mi,
però no et dóna la gana reciclar.
Passes de separar les teves deixalles.
És més fàcil posar-ho tot
a la mateixa bossa.
El meu futur
també va en aquesta bossa?
A Catalunya encara reciclem
molts menys residus
que els que generem.
Fins quan?
Redueix,
reutilitza,
recicla,
reacciona.
Amb la col·laboració de
Coembes i Ecovidrio,
Generalitat de Catalunya.
Passen cinc minuts
de dos quarts de dotze
de seguida fent tertúlia esportiva,
però abans el temps.
Saludem, per tant,
el Carles Hernández de Rius.
Carles, bon dia.
Molt bon dia.
Bé.
Parlem del temps.
Avui, Grisot,
a mig sortit del sol,
no?
Fa una estoneta.
Sí, és un dia així
una mica tontet,
i és el que dèiem,
aquesta depressió tan potent
que ha fet canviar
una miqueta el xip
a tota la península ibérica
i a França,
perquè venien de temperatures
de 29 i 30 graus,
no només a Portugal,
sinó també a Madrid,
a Sevilla,
temperatures elevadíssimes
per l'època de l'any que és
i fins i tot mínimes
a Madrid de 15 graus,
que això,
aquí dius,
vale,
però allà a Madrid,
que estan elevats,
doncs és realment complicat.
Doncs bé,
aquest front fred ha arribat,
està arribant,
està com...
és molt gran, eh?
O sigui,
encara hi ha un tros
de front fred a l'Atlàntic
i ens està arribant a nosaltres,
però aquí el que dèiem,
arriba com una mica descafeinat,
arriba desgastat
i com a mínim
arriba desgastat a Sant Jús,
perquè ahir ja es van reproduir
algunes tempestes
cap a la zona interior
de Tarragona,
comarques interiors de Lleida,
també alguna cap a la vall d'Aran.
Avui aquestes tempestes
tornaran a proliferar,
però no arribaran ben bé
a Sant Jús,
o sigui que tornarem a estar
en un dia
que sí que hi ha
una certa activitat
a altres punts de Catalunya,
però al litoral central
no massa,
però sí que és cert també
que cada dia
es van apropant una miqueta més,
però els mapes
no acaben de definir
on acabarà plovent.
Ahir ho comentava
en Tomàs Molina,
TV3,
que fa de molt mal
preveure un cap de setmana
marcat per l'estabilitat
pel sol,
però amb creixement
de núvolades
a partir del migdia
que poden caure
realment on vulguin.
I realment hi ha molts números
que caiguin
en moltes zones de muntanya,
això és bastant clar
i evident,
en zones de l'interior,
però clar,
quan comences a parlar
de tempestes
que poden caure
al Baix Llobregat Nord,
els vellesos,
el nord del Barcelonès,
el Maresme fins i tot,
clar,
que no toqui Sant Jús,
doncs és realment fotut.
Bé,
aquesta inestabilitat,
aquest aire fred en alçada
amb temperatures elevades
en superfície,
tot i que avui
mantindrem aquests valors
per sota dels 20 graus,
portem 3 dies per sota,
recordeu el dissabte
aquella pujada
que vam tenir fins a 26,
a partir de llavors
ens hem anat mantenint
amb aquests 20 graus
i avui seguirem
amb aquesta situació.
Com que el sol
queda una mica interbolit
perquè aquests núvols
ja aniran fent,
tot i que crec que al migdia
farà més solet
i després a la tarda nit
es tornaré a tapar
una miqueta més,
doncs seguirem parlant
de valors estables,
molt semblants als d'ahir,
mínimes al voltant
dels 13 graus,
màximes que no toquen,
bé,
que toquen els 20 graus.
Però en canvi,
a partir de demà dijous
sí que el termòmetre
té tendència a remuntar,
potser demà arribem
a una màxima de 22-23
i divendres
podríem estar en 23-24
i aquestes temperatures elevades
podrien continuar
al cap de setmana.
Podem tenir moments
de sotregada
perquè si cau alguna tempesta
farà baixar el termòmetre
i es notarà una miqueta
més de frescor.
Però realment,
els mapes diuen
que els migdia
seran molt agradables
a partir de demà
i ben bé fins dilluns
o dimarts
de la setmana vinent.
En aquests moments
tenim algunes tempestes
que abarquen la Vall d'Aran,
el Pallars Sobirà,
l'Alta Ribagorça
i aquestes tempestes
podrien continuar
al llarg d'aquesta tarda,
també tot el que és
la zona del Pirineu
i no descartem
algun ruixat també
que a comarques interiors
de Lleida
i també als ports
de Tarragona.
La resta difícilment,
però no es descarta
perquè cada dia que passa
aquesta inestabilitat
de tarda
va guanyant cos.
Tenim aire fred
en l'alçada
i temperatures agradables
i fins i tot ara
crec que és algun reflex
però cap a la selva
i cap al Baix Empordat
hi ha algunes taquetes
molt minces
que també podrien ser
algunes tempestes
a punts del litoral.
Perquè veieu
que hi ha una certa inestabilitat
i que té tendència
a anar més.
Seguirem parlant
d'aquesta situació,
ja ho veurem,
però vull dir,
es va complicar una mica
tot i que els dies
seran més agradables.
Doncs veurem
com ha resolt el teu plegat.
Potser no ho serem fins dissabte,
però...
És que això és de dia a dia,
aquesta primavera
i aquesta situació
és de dia a dia.
Perfecte, Carles,
gràcies
i no marxis
perquè és que...
No, em quedo aquí a Sant Adé.
Vull dir,
en 8 segons
comença la tertúlia.
Molt bé.
I el que dèiem,
doncs,
moment per la tertúlia esportiva.
Avui,
amb tertúlia el complet,
tenim l'Emilio Escasóquio,
el Carles Hernández de Rius
i l'Enric Riva
que aviat entrarà a l'estudi
també per fer aquesta tertúlia
de dimecres de Champions.
A més a més,
saludem de nou el Carles.
Bon dia, Carles.
Molt bon dia,
què tal?
I també,
doncs,
això,
el que dèiem,
l'Enric que entenem
que entrarà també
d'un moment a l'altre.
L'Emilio el tenim també aquí.
Bon dia,
Emilio,
què tal?
Bon dia,
Albert.
Ara sí,
ara sí,
era cosa meva,
eh?
Ara sí?
Bon dia.
Sí,
sí,
no en tenia cap d'obert,
eh?
Era cosa meva.
I també,
doncs,
el que dèiem,
molts micròfons,
tenim aquí avui a l'estudi.
Perquè ahir a la nit
va haver una mica
de nerviosisme a l'estudi,
veig,
perquè hi ha molts cables
per aquí.
En fi,
si us sembla,
comencem parlant de Champions
perquè estem en mig
de la jornada,
de la tornada
de les semifinals
de Champions,
ahir va partit,
va guanyar
la Juve,
però va perdre
la inevitabilitat,
eh?
Vull dir,
que el Mónacot
no ha perdut
totes les inevitabilitats,
encara continua sense
però només li ha marcat
tres gols
en totes les Champions,
eh?
Però n'hi havien marcat cap,
no?
Dos.
No,
n'hi havien marcat dos.
Ah,
a pensar que no n'hi havien marcat cap.
Aquest és el tercer.
Portava rècord,
també,
no sé si eren 700 o 800 minuts
sense que li marquessin
un gol a Europa,
però el...
continua sense perdre a casa.
Exacte.
La Juve,
que això és un altre rècord
que aquest anirà mantenint...
I estima que la final sigui a Càrdif,
ola,
que tal?
Que si fos...
Que si fos a casa la guanyarien,
però si anar a Càrdif la perdran.
No.
No crec que n'han perdut sis.
Ja en tenen prou.
No,
no s'ha dit
que no hi ha 6-7.
Ja.
No,
els italians guanyen la Champions
cada set anys.
Ah,
sí?
Vinga,
aferrem-nos l'estadística.
Des del 89.
Aferrem-nos l'estadística,
xorra,
vinga.
També vaig sentir
que el Madrid
no guanyava una Lliga
i una Champions junt
des del 50 i pico.
És que la Lliga
no la guanyaran,
ni la guanyaran.
Bueno,
potser no es placifica
el Madrid avui.
Sí,
clar.
Està clar
que no arriben a la final
i no guanyem la Lliga.
Ei,
jo vull venir
als espais
que feu del...