A un minut de tres quarts de dotze del matí
seguim en aquesta segona hora del programa
i passem de parlar de català a qüestions de salut mental
perquè com bé sabeu tenim la nostra trobada mensual
amb l'Associació de Salut Mental del Basllopregat avui
però trobarem a faltar en Jaume Vidal
que des d'aquí li enviem una abraçada i salutacions
però tenim amb nosaltres avui a la Lola Castany i a la Montse Solsona
Bon dia a les dues
Bon dia
Bon dia a les dues
La Lola sí que havies estat per aquí en més d'una ocasió
Sí, he estat en altres programes
I crec que acompanyant el Jaume Vidal també algun...
També, i hem fet programes sobre comentaris
o de l'Associació i del Dia Mundial de la Salut Mental
i abans de presentar la Montse
volia recordar, per si la gent en general no ho tenim present
és que el dia 19 va ser el Dia Internacional del Suïcidi
i es van fer activitats a certs punts de Catalunya
perquè els familiars o supervivents, que se li diu
puguen expressar i sentir-se una mica acompanyats
Nosaltres com a associació tenim un grup de dol per suïcidi
per si algú us vol apuntar
ja donarem el telèfon del Jaume
Vinga, perfecte
I ara, si et sembla bé, presento la Montse
Si tant, home
Mira, la Montse Solsona Ipairó és sociòloga
va estar, perquè ara està jubilada
va ser profe d'investigació
de l'autònoma dedicada als estudis de gènere
però avui ve com familiar d'una persona amb una malaltia mental
i ella ens introduirà a les malalties de la gent més jove
Que és una mica la qüestió que volíem tractar avui
Salut mental en gent jove, no?
Sí, en gent jove
amb adolescents en particular
Diguem, a partir dels 12, 13, 14 anys
que potser és el moment en què ells percebeixen que no encaixen
d'alguna manera
no saben què els passa
però estan en una reunió d'amics
o estan en una reunió familiar
i es donen compte que no es poden comunicar de forma
semblant a com es comuniquen altres cosins o altres familiars
Aquest és el primer, jo diria que és el primer símptoma
no encaixo
no sé com relacionar-me
Com es nota això?
Perquè també entenent l'adolescència
com una època també difícil ja de partir
que a vegades els costa expressar-se
com identifiquen que realment és diferent aquesta sensació?
Sí, jo ho he vist això
ha passat i ho he vist verbalitzar-ho
o sigui, en una festa
amb molta gent de la família
entrar en un procés
com de desconsol
com de veure
clar, en aquest cas particular
és un cas d'una noia
amb un diagnòstic d'Asperger
però en el cas d'una noia
que és molt diferent del que se sap
en el cas dels nois
que són persones molt tancades
i que no es relacionen
en aquest cas, en el cas de les noies
són molt sociables
però es relacionen amb uns codis particulars
o sigui, aprenen com unes
diguem, els temes que els interessen
com unes frases que els permet relacionar-se amb l'exterior
aleshores, en un context en què tothom parla de tot
en què hi ha una discontinuïtat a la conversa
és sentir com un desconsol, un desconcert
un saber que no pots estar parlant amb les altres persones de la mateixa manera
sortir d'aquest grup
refugiar-se en una part exterior
i dir
no encaixo, no encaixo, no encaixo
no sé què em passa, no encaixo
això uns anys abans de
la manifestació
exacte
de problemes més greus
jo diria que això és important
perquè és com el primer símptoma
i és com estar atent
atenta a què és el que li està passant
a aquesta persona
i aixecar la mà, no?, demanar ajuda
o explicar què és
jo penso que d'aquí la Montse també introduirà
les xarxes socials
la importància que tenen en relació
a la gent jove
clar, perquè la primera cosa és sentir
no encaixo
llavors he de buscar a iguals
a persones, altres persones
que viuen algú semblant
identificar-se
identificar-se
com un similar
bueno, conèixer altres casos
i poder posar-hi un nom
també, no?, i aleshores aquí comença
la seva recerca
de relació amb altres persones
que tampoc encaixen
i que cada una té la seva versió
del que li està passant
i aleshores aquí
si les persones del voltant
no estem prou atentes
es pot donar
un procés
d'autodiagnosi
precoç, diguem
i no correcte
no?
perquè també té
un cert atractiu
el dir
jo pateixo aquesta malaltia
i tota la vida seré així
perquè clar
estan com
amb una
mena de presó
perquè fonamentalment
una persona
jove
que té
algun tipus de trastorn
és una persona
que pateix
però això costa molt
d'acceptar-ho
com a prèvia
perquè tu veus
que a vegades
les reaccions que tenen
amb la seva mare
amb el seu pare
són unes reaccions
com agressives
i et costa
no?
és una resposta
del malestar
que tenen
i tu no el pots interpretar
com una falta
d'educació
de respecte
si no has d'anar
més enllà
i averiguar
què és el que passa
perquè a tu
tampoc t'encaixa
alguna cosa
n'hi ha alguna cosa
que tu intueixes
però
tu tampoc saps
i tot això
es va allargant
amb el procés
fins que al final
alguna cosa
el fa explotar
ja
molt visceralment
perquè al principi
no saps
ni
si portes al metge
que li dic
que té una angoixa
o potser no la té
que és una maleducada
que és un maleducat
que no té
un comportament
adient per tu
però potser per ell sí
perquè
són fases
potser
potser estàs pensant
Lola
en casos
que això ho hem parlat
quan s'autolesionen
a vegades el sofriment
és tan gran
que
no es perceben
com a persones
ni física
ni espiritualment
i aleshores
s'autoagradeixen
per sentir que sí
que són ells
o que són elles
aquestes persones
és com
una manera
d'intentar
fer terra
agafar-se
no?
Sí
i l'autolesió
segons les persones
que ho han fet
les llibera
d'aquesta angoixa
perquè senten dolor
i això
clar
a ti t'ho expliquen
i no
et quedes blanca
i no saps com reaccionar
perquè
el primer punt
és dir
oh no ho facis
no
no podem dir això
hem d'anar més enllà
perceben el dolor
com
com una reafirmació
com una
bueno
treuen l'angoixa
amb el dolor
és com la gent
que pren alcohol
i t'angoixa
pren alcohol
i se li embalangoixa
i després
tenen altres símptomes
però clar
l'autolesió
sempre ens fa
molt mal
de veure-ho
i parlaves
de les xarxes socials
també
no Lola
que li comentaves
que són destacades
que són destacades
diguéssim
sí
ella ho ha viscut
amb aquest familiar
sí
bueno no
és el que deia
o sigui
que es busquen
es busquen entre ells
entre elles
igual
s'intenten identificar
els seus símptomes
o com viuen
però acaba sent positiu
diguéssim
aquesta troballa
si és que realment
la fan
la troben
jo diria que no
no
no
a veure
però
del que ens parla
això
és de la necessitat
que les persones
que estan al voltant
en primer lloc
els pares
que tinguin
aquesta actitud
d'escolta
els pares
i tots els que estem
al costat
també
perquè
és intentar
buscar l'ajuda
en el lloc
on es necessita
o sigui
aquestes persones
quan estan tan incòmodes
no estan bé
ni a una festa familiar
ni al col·le
ni amb els amics
aparentment
no
els amics
del barri
posem per cas
només estan bé
quan es poden trobar
amb persones
que estan
en una posició
semblant a la seva
aleshores
què cal fer
escurçar
aquest període
en què
indubtablement
buscaran
una explicació
del que els està passant
com
en primer lloc
demanar ajuda
a l'escola
a l'escola
poden ajudar
amb persones
de la pròpia escola
però sobretot
també per negociar
i per acordar
un règim
d'estança
a l'escola
que sigui diferent
dels altres
per exemple
en el cas
de la meva familiar
tenia molts problemes
amb el grau de soroll
que hi ha a l'escola
que això
bueno
en persones joves
és que és allò
s'acaba la classe
pati
i allà hi ha un esclat
de soroll
molt important
era molest
aquest aspecte
de bogeria
o sigui
de sentir-se
molt malament
la primera cosa
va ser
que la pròpia escola
va proporcionar
un espai
tranquil
amb música
que pogués
escoltar
després
va ser
un procés
ja de dir
intentem
fer
que no vingui
cada dia a l'escola
que només vingui
dos dies a la setmana
aleshores
farem un sistema
de tutorització
fins i tot
en una època
va deixar d'anar
a l'escola
totalment
o sigui
que és aquesta
etapa
diguem
d'escoltar
d'intentar
respondre
als neguits
que està
visquent
en la vida
quotidiana
després
en paral·lel
és intentar
trobar
una ajuda
per als sistemes
de salut
o en aquest cas
es va derivar
a l'hospital
quan hi van haver
doncs
aquests casos
d'autolació
per poder
ajudar
no només
a tenir un diagnòstic
sinó
a ser
escoltada
perquè el diagnòstic
a vegades
és difícil
tarda molt
moltes vegades
els metges
són molt
prudents
en el moment
de dir un diagnòstic
o una medicació
i tarda molt
de temps
perquè ells
ho valoren així
vull dir
aquí no podem
opinar
perquè
clar
hasta donar
un diagnòstic
d'aquest tipus
d'una malaltia mental
o
qualsevol cosa
pels metges
també és dur
hasta que no estan
molt segurs
i això
passa temps
i mentre
has de buscar
coses
més alternatives
que vagi
a una psicòloga
que tu creus
convenient
o a la psicòloga
de salut pública
però
les estades
són
molt
amb el temps
tarden molt
potser necessiten
teràpia cada setmana
també
teràpia als pares
tot
es va allargant
molt
perquè és difícil
voldria dir
que a vegades
el diagnòstic
és difícil
perquè no és clar
i d'altres vegades
com per exemple
en el trastorn autista
perquè
s'ha utilitzat
tota la problemàtica
dels nois
s'ha aplicat a les noies
quan no funciona
en absolut
o sigui
que aquí també
hi ha una part
de recerca
que és encara
incipient
però
que s'està prenent
molt en sèrio
perquè el patró
és completament diferent
això potser també
dificulta
a l'hora de detectar-ho
amb persones que són noies
en aquest cas
i el que deia la Lola
és ben cert
perquè és
quan se senten
acompanyades
o sigui
en paral·lel
a vegades
amb el sistema
de salut pública
sobretot això
durant tot el temps
del confinament
que estaven
absolutament
desbordats
els professionals
i les professionals
sanitàries
de trobar alguna ajuda
en paral·lel
i
tenir molta paciència
perquè a vegades
aquesta ajuda
que tu has buscat
aquesta psicòloga
doncs
no hi ha una bona
connexió
amb la persona
que està patint
i això
doncs
s'ha de seguir
buscant
i
fins trobar
l'ajuda
i
que després
hi ha
el que passa
amb el temps
hi ha
transors d'aquest tipus
que són molt intensos
als 14-15 anys
i que després
a partir dels 16
s'hi troben
perquè això és fonamental
també
com tothom
alguna cosa útil
a fer en aquesta vida
uns estudis
que et motiven
alguna cosa que vegis
que tu pots fer
doncs
això
va més de baixa
i aquestes crisis
que eren tan tremendes
i que destrutaven
a tota la família
i a tothom
doncs ja
la persona
doncs ja es va suavitzant
i són altres tipus
de crisis
que igualment
s'han de gestionar
però ja no són
tan greus
jo voldria dir una cosa
com a familiar
en aquest cas
i és que
ens hem de posar
o sigui
hem d'entendre
que
tot el que nosaltres
veiem
les persones
que estan més properes
els seus pares
el pare
la mare
o la mare
si està sola
els germans
o els germans
nosaltres jutgem
aquesta personeta
com deies tu
està sent mal educada
amb els seus pares
o està reaccionant
agressivament
bueno
escoltem
acompanyem
no jutgem
perquè tot allò
que tu
amb una reacció immediata
davant d'una situació
pots pensar
i verbalitzaries
el pare
o els germans
més grans
això ja ho han vist
ja ho han considerat
porten intensament
una recerca
per poder comprendre això
això
per mi ha estat
una lliçó
perquè jo al principi
també
però com pot ser
aquesta nena
que arriba
que imposa
a la seva mare
10 tasques
i que han de ser
immediatament
ara
o si no
bueno
doncs
has d'entendre
que
bueno
pots acompanyar
la criatura
de dir
no mira
a Déu
no li demanes
deu coses
a la mare
anem a escriure
a la pissarra
a veure
d'aquestes deu
quines són
les prioritàries
tres
bueno
fem-ho
però tot amb molt
d'amor
molt de carinyo
molt
perquè
bàsicament
l'objectiu
és
aminorar
aquest patiment
no
aquesta persona
que està patint
i
buscar
baixar-li
i buscar
sí
aplanar el camí
no
una mica
exacte
i tenia apuntat per aquí
que també volíeu parlar
de la Rupi Caur
aquesta poetessa
jove
ho dic perquè ens queden
un parell de minutets
solament
solament un moment
que ella explica
una cosa
del grup
d'ajuda
que va
als seus familiars
el que
li ha ajudat
també
sí
això és fonamental
clar
saber que
això amb totes les crisis
amb totes les coses grosses
de la vida
com violacions
com violència de gènere
com
doncs en aquest cas
els pares
que pateixen tant
per aquesta criatura
també el saber
que no estem sols
els grups de pares
o tota la feina
que fan
les associacions
pares, mares
i poder anar compartint
i saber
que el que t'està passant
no et passa només a tu
això és fonamental
per tant
xapó per l'associació
i el tema
de la poeta
és que el tema d'art
això no encaixo
no encaixo
que deia jo al principi
es tracta de trobar
aquests llocs
on sí que se senten bé
per exemple
en el cas
de la meva neboda
era dibuixar
jo m'anava
a exposicions
amb ella
ella agafava el seu quadern
es posava a dibuixar
un quadro
que li cridava l'atenció
i allà
era el no temps
era un estar tranquil·la
en el cas
de la Rupi Cahur
que és aquesta
poeta
canadenca
d'origen indi
que ha estat
fa poc a Barcelona
fent recitals
la vas veure
no vaig veure
el recital
i tant
i tant
te va agradar
i tant
i tant
vam riure
i vam plorar
va passar tot allà dins
exacte
és que
va ser molt especial
molt especial
la veritat
ens hi torna
us recomano molt
jo la conec de fa anys
i l'he vist moltes actuacions
no en directe
no l'he vist mai en directe
però
sí
bàsicament
l'important d'ella
és que
en comptes
de quedar-se en el fang
i en el patiment
de tantes coses
que li han passat
és transcendir-ho
creativament
i aleshores
és trobar
amb cada persona
quina és
el llenguatge
l'eina
el tipus d'expressió artística
que li pot agradar
i que la pot
algerir el seu
els seus llibres
són totalment autobiogràfics
per tant
encara
transmet més l'emoció
que ell ha patit
ha viscut
ja sigui
mira si aquest és un d'ells
o el de Flowers
no?
però
el títol aquest
a mi m'agrada molt
tot el que necessito
existeix ja en mi
perquè bàsicament
superar qualsevol
situació traumàtica
és empoderar-se
i és saber això
que tot està dintre nostre
el que passa
que a vegades
hi ha unes barreres
que ens impedeixen
l'arribar en aquest fons
en definitiva
i ens acompanyem
amb això
en ajudar-nos
mútuament
a trobar
aquest interior nostre
que sí
que efectivament
Lola Castany
i Montse Solsona
moltes gràcies
per venir fins aquí
avui
a explicar-nos
tot plegat
sí
hem de marxar en breu
podries donar el telèfon
del Jaume Vidal
per si algú
vol sol·licitar ajuda
o vol tenir més coneixements
de les coses que fem
o vol participar
en un grup d'ajuda mútua
perquè aquí a Sant Just
n'hi ha un
vull dir
que a cada població
en tenim un
vinga el dic
és el 6-59-96-10-16
Jaume Vidal
president de l'Associació
de Salut Mental
del Basllo Pregat
que esperem que estigui bé
i que la pròxima
la pròxima trobada
aquí a l'emissora
doncs també el veiem
moltes gràcies a les dues
i bon dia
bona setmana
bon dia
gràcies
gràcies