Música
Doncs bé, les persones que sé que tenim avui aquí a l'emissora
i que no ens fallen mai, un d'ells sempre és el Carles Sánchez,
el coordinador d'En Bici Sense Edat aquí al nostre municipi.
Carles, bon dia.
Molt bon dia.
Que no falla mai, a més, com sempre, amb aquest somriure,
amb aquesta il·lusió i ganes.
I, a més, avui ve'ns acompanyat, si no tinc mal apuntat per aquí, del Ricard.
És així?
Sí.
Sí? Bon dia, Ricard.
Bon dia.
Ricard Serrano.
Sí.
Bon dia, buenos dias.
No sé si prefereixes que parlem en castellà o t'he sentit a fora...
Jo, a nivell d'oïda, soc bilingüe.
Vale.
Pots donar respostes en castellà, per això cap problema.
Y entonces, el vocabulario es mucho más rico en castellano y voy más cómodo.
Cap problema.
Doncs venga.
I tant.
I tant.
Carles, com estem?
Com ha anat l'estiu?
Bé, bé, bé, molt bé.
Hem descansat i molt tranquil·lets, per això.
I hem agafat forces per seguir pedalant, no?
Sí, sí, sí.
Que seria.
I hem començat a tope ja.
Sí, oi?
Sí.
Estic veient una de les notícies, de fet, que ens en fèiem ressò a principis de setembre,
és que aquest mes de setembre s'han incorporat nous voluntaris, no?
Si no tinc mal encaminat.
Es va fer la sessió aquesta teòrica, també la pràctica al mes de juliol, així que seguiu creixent.
Suposo que també hi ha gent que surt i altres que entren, no?
Sí.
Però veus, no m'entenim.
Anem així.
I aquest mes, doncs, també és un mes històric, com hi ha temes de mobilitat a molts municipis i ens demanen també visibilitat.
i també hi vam fer una trobada de voluntariat, com la que vam fer aquí a Sant Jus Solidari,
doncs ara la vam fer ja a Castelldefels i va estar molt maca.
Com una festa, no?
Sí, bueno, vam anar als de Sant Jus, un grupet de Déu amb els tricicles fins a Castelldefels.
Fins allà, eh?
Sí, sí, sí.
Ah, amb el tricicle.
Sí, sí, van venir de Barcelona també, de Terrassa, de Sant Cugat i va estar molt xulo.
Van fer allà, van fer, primer havia una pedalada de Castelldefels que es va aprofitar perquè el capítol d'allà també busqués més voluntariat,
i després vam fer una quedada de nosaltres amb algunes activitats i per conèixer-nos, intercanviar experiències,
doncs això, els de Sant Jus, els de Barcelona, els dels vuit capítols que...
I bé, bé, i amb novetats també perquè, bueno, comencen nous capítols, sembla ser, i molts, sí, sí.
A nous municipis també.
Sí, a Cornellà, que també hi van presentar i la veritat és que contents, contents molt.
Sí, i crec que també venies content per portar avui el Ricard, no?
Que ja has dit que crec que és el més batarà.
Sí, de...
Perdó, del sociosanitario.
Sí, de Sant Joan de Déu, no?
De Sant Joan de Déu.
Ja llevo 10 anys.
10 anys.
10 anys.
Empecé, nada, de forma muy sencilla, además con mucho miedo, porque yo ese mundillo no lo conocía y me impresionó un poco.
Y dije, uy, probemos.
Y la verdad es que ese probar fue ir asumiendo más competencias, más actividades y he hecho allí de todo.
Lo único que con la pandemia, la pandemia anuló todas las actividades.
Y cuando se empezó otra vez a desconvocar todo el problema, atendí otra problemática diferente, que no eran actividades urbanes.
Pero poco a poco me fui quedando sin trabajo, hasta que le comenté a la coordinadora, digo, bueno, ¿qué hago?
Dice, mira, nos están haciendo un servicio de triciclos y dice, yo voy bastante desbordada, si quieres coordinarlo, y dije, ningún problema.
¿Por qué? Porque en el sociosanitario hay tres actividades.
Lo que es hospital de día, lo que es un hallar de enfermos mentales, con total autonomía, no están cautivos, o sea, pueden salir perfectamente.
Y luego lo que es propiamente el sociosanitario.
Por lo tanto, son tres actividades muy diferenciadas y había que coordinar con triciclos, con la visita y sanidad, coordinar todo ese manejo.
Y de paso me dice, y si quieres, y si quieres, pedaleas.
Y yo como nunca tengo un no por respuesta, sino simplemente probemos y a ver qué sale, me he convertido en agente doble.
Es un agente doble, un filtrado.
Soy voluntario.
También pilotas los triciclos.
Soy voluntario de triciclos, lo único que le puse una condición a Carlas, y es que cuando hiciese de voluntario de triciclos, fuera un servicio prestado al sociosanitario.
¿Por qué? Porque si surgía algún problema, ya estaba yo para poderlo solucionar.
Como responsable, ¿no?
Entonces, por un lado, me miro los deberes de la semana, aviso a los distintos sitios de qué día, normalmente son siempre los mismos, de qué día van a ir los triciclos y cuantos triciclos.
Y según cómo funciona cada una de estas tres actividades, por ejemplo, hospital de día, simplemente con decir que van a ir el miércoles por la mañana, ya me desentiendo.
¿Ya está gestionado?
Con la yard, tengo que insistir, porque ya hay cambios de turno y normalmente se presta el fin de semana, el sábado, así que tengo que estar un poco más pendiente de decir, oye, que van a venir dos triciclos y tener preparado a alguien.
Y en el socio, que es mucho más complejo, ya digo que voy a ir yo y ya me encargo de buscar a la gente y bajarlo.
Eres como un monitor del grupo, ¿no?
Sí.
Una mica?
Sí, sí.
Clar, al final, això és lo ideal, perquè clar...
La televisión interna, de dins i fora, ¿no?
Som un voluntari que coneix tot aquest equipament que hi ha en aquests tres amb persones amb diferents necessitats i, clar, ens dona tranquil·litat i ens facilita, però no t'ho pots arribar a imaginar.
Si hi hagués un Ricardo a cada equipament, doncs està molt bé, molt bé, molt bé.
Esto me lo dijo también, eh? Perdona, Ricardo, no he tallat, però quan vam estar parlant abans de l'entrevista em deia
vindré una persona que a molts de nosaltres ens agradaria tenir aquesta visió que té, una visió com molt perifèrica de dins de l'equipament, de fora, de ser responsable de les persones que estàs passejant.
Sí, clar, además, con la ventaja no solamente del funcionamiento, sino que conozco a las personas.
Claro, exacto.
Es eso, que conozco a las personas.
Entonces, las auxiliares y las enfermeras también me conocen.
Claro.
Por lo tanto, nos pasamos información.
Oye, que voy a venir esta tarde, ¿a quién me dejáis?
A tal, tal.
Y si no, pregunta por alguien más.
Eso es lo que es sociosanitario, que es la parte más delicada.
Más delicada porque la problemática es muy distinta y ahí sí que hay mucho cambio de turnos.
En el hospital de día, lo único que le he dicho a Carles es que si algún día falla algún voluntario,
que ya cojo yo el ciclo.
Sí?
Sí, sí.
Ara entenc per què deia, ho tinc a puta per aquí, és una persona extraordinària, em deia.
Sí, claro.
Bé, imagina't.
Mi mujer no piensa lo mismo, pero bueno.
No lo sé, pero el Carles també.
Ell també els fa marxa, o sigui, li fa monitoratge, com a voluntari, de marxa, o sigui...
Sí, de marxa, de marxa, de caminar, vols dir?
Marxa nòrdica, sí.
Marxa nòrdica.
Lo que pasa es que también lo he dejado.
La marcha nòrdica se puso como una prueba para la ya residencia para comprobar cómo afectaba
la actividad física a pacientes mentales, porque el confinamiento les descompensó a todos.
Entonces se hizo la prueba y se comprobó que el ejercicio de una hora, aunque fuese a la semana,
se les hizo una analítica al principio y otra analítica al final, y se comprobó que algo habían mejorado.
O sea, que hay beneficio, ¿eh?
Ya hay beneficios de l'esport.
Imagino que también en aquests tres ciclas también es beneficiosos, ¿no?
Sí.
Entonces yo me apunté voluntariamente a la persona que hacía de monitor de la marcha nòrdica
a acompañarle, porque él desconocía, claro, eran unos 15 o 16, desconocía.
Pero ahora ya todo funciona normalmente y ya he dicho, yo quiero ir al gimnasio, salir del gimnasio,
entro a las seis y media, salgo a las nueve y media, desayunar en casa tranquilamente,
lees las noticias y luego me pongo en marcha.
Escolta, Ricard, no sé si està correcte fer-ho, però volia preguntar-te l'edat,
perquè el que ens va dir que eres el més veterà.
No hay problema porque...
Vull dir, a veure, que pedales...
Porque así hay gente de mi edad que se pueden animar.
Claro, exacte, exacte, per fer rassó.
Yo tengo 75, 7, 5.
Ojo, eh.
Y tirar endavant aquests tricicles, eh, que son elèctrics, pero vaya, que no sé si es la teva forma.
Bueno, le he tenido que pedir a Carles que cuando yo lleve el triciclo solo llevaría una persona.
Vale.
Porque ha tenido algún problemilla.
Hombre, es que...
Porque con dos subiendo es complicado.
Y la verdad es que disfruto mucho.
Sí.
Y como además también conozco a los que van, pues...
Clar, es satisfacción doble, ¿no?
Sí, sí.
No, no, es una...
Ja et vaig dir que es una passada.
I ens passaba això al socio, ¿no?
Que la Laura, que es la coordinadora, que es...
Bueno, pues t'ho pots imaginar, ¿no?
Es una profesional, pero es una apasionada.
Pero va molt, molt, molt, molt...
No arriba a tot, ¿no?
I sí que fins que va entrar Ricardo, era bastant...
A vegades, pues, anàvem, ens costava...
No ens esperàvem perquè havia hagut un canvi de torn.
O sigui, patíem una mica, ¿no?
I des d'aquesta EI, doncs, clar, això ja és una altra cosa, ¿no?
I, bueno, doncs molt contents.
I el que comentava, ¿no?
Doncs un exemple, ¿no?
Que tothom pot ser voluntari.
O sigui...
Sí, sí, no hi ha límini d'edat.
Tenim de 18 a 75 anys.
Perquè tu, Ricardo, ja ho coneixies abans?
És a dir, abans que t'ho proposessin des del sociosanitari, coneixies?
O havies vist aquests tricicles pel municipi?
No sé si...
O no...
Es cierto que unos meses antes sí que algún día había visto los triciclos,
pero hacía poco, o sea, no era un tema...
Hacía poco porque también con el tema del confinamiento del COVID no se podía salir.
O sea, cuando se empezó a relajar todas las medidas de confinamiento
fue cuando empecé a verles.
y por lo menos visualmente los conocía.
Sí, pero conocías el proyecto.
No entendía...
No, veía unos que iban ahí en unos triciclos.
¿Quiénes son, no?
¿Quiénes son?
Y mira, terminas también haciéndolo.
Hasta el cuello.
Hasta el cuello.
I com veus...
Vull dir implicat, eh?
Em preferia...
Com veus la...
Com defineixes l'entitat?
Com hi treballa la implicació del Carles?
És a dir, com funciona aquí?
Perquè sí que és cert que cada capítol, com diu el Carles, és diferent, no?
A cada poble hi ha persones diferents, voluntaris diferents,
i funciona de manera diferent.
Bueno, primero, jo, Carles, no sé cómo no ha ingresado todavía.
¿Dónde? ¿Por qué tiene que ingresar?
No, no, porque...
Para dividir a tres.
No, gestionar a los voluntarios, con todas las incidencias que supone cada uno de los voluntarios,
porque todos tenemos algún problema en un momento determinado.
Por lo tanto, tiene que gestionar todo el colectivo de voluntarios.
Tiene que gestionar todo el colectivo de servicios que se presta.
O sea, se tienen que prestar servicios a particulares, ahí lo tiene que hacer él.
Sí, a residencias, ¿no?
Tiene que gestionar residencias que, si tiene la suerte de que hay alguien en la residencia...
Un Ricardo.
Sí, exacto.
Con que pueda contactar.
Entonces, claro, gestionar todo eso, que es de hoy para mañana, que me falla alguien,
que es muy complejo, yo le admiro.
Y yo lo único que hago es un granito de arena en...
Sí, ya, pero amb todos los granitos de arena es como se sustituyen las cosas.
Y la verdad es que me sorprendió que los usuarios, cuando los llevas, van comentando,
sobre todo en un hospital de día.
Ah, mira, por aquí está tal sitio, por aquí está tal otro, allí está...
Se les ve que empiezan a disfrutar porque empiezan a ver cosas que ahora no pueden ver.
Claro.
Y disfrutan.
O gente que no les sirve visualizar cosas que no han visto,
pero eso de salir y que, y además la forma como tienen los triciclos,
que ellos van delante, que les va dando el aire.
La verdad es que ellos están encantados y en algunos, sobre todo en la llave,
oye, que yo el sábado quiero ir, ¿dónde me tengo que apuntar?
Sí, hay cola casi, y hay forza personas que volan.
Bueno, hay de todo, pero es que además, claro, no es un tema de que un usuario diga que quiere ir.
Es un tema además de que el centro considere que esa persona le puede servir como terapia.
Sí, que es una dopla de asisio, ¿no?
O sea, claro, se envía a aquella gente, primero, que quiere ir, no se fuerza a nadie,
y segundo, que le puede resultar, a efectos de terapia, le puede resultar interesante.
Por ejemplo, hay gente de sociosanitario que me dicen que ni se me ocurra llevarles.
Para el tipo de patología o la...
Sí, que pues no es...
Entonces, no es solamente prestar un servicio de, yo quiero ir,
sino que es el centro el que determina si esa persona es idónea o no idónea.
Y que puede tener beneficio.
Por lo tanto, también en ese aspecto, yo también hago de comunicación interna.
¿A quién podemos llevar?
Pues mira, llévate a este, tal, y si vienes tú, llévate a este.
Si no, ya buscaré a nosotros.
Tens la part aquesta positiva de que al anar amb tu,
que ets una persona que els coneixes, que treballes amb ells o que estàs amb ells,
és un punt, és com anar amb el pare o la mare.
I ara, al trobador comentava que com a la resta de capítols normalment van gent gran,
i a no ser que aquestes persones poden tenir algun tipus que comencen a fallar la memòria
o tenir demència o potser estan menys actives,
quasi tothom és molt, molt agraït, no?
I com a Sant Just també anem amb altres perfils que potser et pot semblar que no notes aquest agraïment
o sembla que potser no ho estiguin gaudint, però realment ho gaudeixen
o és molt beneficiós per ells, no?
I també amb les persones amb alguna diversitat funcional, no?
O sigui, anem a l'Esproceat, que és a l'ocupacional,
però a poc a poc hi ha el CAE, que és d'atenció especialitzada,
que són persones que requereixen molta assistència.
I ens van comentar de fer sortidetes, quan anéssim de mitja horeta,
d'anar provant, sempre amb una professional.
O sigui, amb un acompanyant.
Un acompanyant sempre, i hem vist uns avenços que ahir els comentava, no?
Era un company, doncs, quasi que s'emocionava, no?
Doncs un nen que volia pujar i que volia, però es baixava, no podia,
i cada cop que anàvem, doncs, provàvem uns minuts.
I els dos mesos, doncs, va seure i va sortir, no?
Doncs, clar, deien les professionals, dius, que no us podeu imaginar
el que representa això.
O un usori particular que tenim, que al principi, doncs, també, no,
no aguantava els sorolls ni els sots, anava molt neguitós,
i allà va venir a Castelldefels amb nosaltres.
Uau!
I jo sigui, i feliç, i allà...
Llavors, clar, si hi ha persones que coneixen a qui estem portant
i són terapeutes o tens un interlocutor
que poden ells decidir la part de com el projecte els pot ajudar,
doncs, clar, amb carinyo i amb paciència,
doncs, s'obtenen uns beneficis molt, molt bèsties
a nivell d'autoestima o de poder estar...
Clar, ara aquest nano, doncs, amb els seus pares,
doncs, pot fer més coses, perquè s'ha acostumat, no?
També han estat, en aquest cas, la mare molt valenta
de com insistir i no obligar-lo, però veure que igual, però no, no.
Veure que podia i ajudar-lo, no?
Sí, però nosaltres també dèiem, ostres, però que no et preocupis,
que agafa una crisi i ha passat el temps,
i ahir, doncs, és el que et dic, vam estar dues hores per arribar a Castelldefers,
vam passar allà el dia i va tornar i ahir...
I, clar, veus això i dius, hòstia, doncs...
Home, tia, els dones, i si són globals, no només per la persona,
ja per la família, no? És a dir, pel seu entorn més immediat.
Però en aquest cas, que hi hagi un Ricardo,
és ideal que sigui on és, no?,
perquè potser és l'equipament que no se l'has procés,
però sí que, doncs, té com aquests tres equipaments a dins,
amb diferents tipus de persona i va genial.
Clar, diguéssim que té una particularitat diferent, no?,
a la resta dels quals, no?,
Correcte, correcte.
Entitats particulars o residències que teniu un perfil una mica més marcat,
més conegut, potser, no?
Exacte.
Ja sabeu el perfil d'aquestes persones.
Que molt bé, molt bé.
Està content el Ricardo, eh?
Jo crec que, no?, valoració general, diguéssim,
d'ençà que vas començar a pedalar i a involucrar-te.
Sí, perquè, a més, el món del voluntariat
és un món molt especial.
Jo he descubierto habilidades que no sabía que tenia.
Tulles pròpies?
Sí, sí.
O sigui, habilidades en poderme relacionar...
Vale, esas sociales, no?
Exacte, ese món social de persones
que te necessiten.
Y, claro, los que venimos de una actividad
muy limpia, muy sana,
encontrarte con personas que te necesitan,
pues al principio es un choque.
Es decir, uy, ¿cómo voy a asimilar esto?
Entonces, descubres, como voluntario,
unas habilidades y dices,
pues si soy capaz de relacionarme con gente
que no está como yo,
pero que les trato igual.
Yo, por ejemplo, nunca he querido saber
qué enfermedades tenían,
porque entonces, si sé la enfermedad,
les voy a tratar como un enfermo.
Luego, en sí, con el transcurso del tiempo,
de algunos sí,
pero nunca lo quiero saber.
¿Por qué?
Porque lo que estoy viendo es una persona.
Y he descubierto eso,
esa habilidad de ver gente
con ciertas deficiencias,
que los tratas de igual a igual.
De eso es tracta de normalizarlo.
Més enllà de les necessitats
que puguin tenir, no?
Em refereixo a algú que has de conèixer
que té brots o que té unes certes...
Sí, bueno, suposo que el mínim a nivell de...
A nivell mèdic, diguéssim, no?
A nivell mèdic, clar.
Això sí.
Ens queden tres minutets.
Tinc a apuntar per aquí, Carles, també.
A més, vam parlar l'altre dia també
amb un dels organitzadors.
Hi ha cursa de cars amb data.
Hi ha 12 i 13 de novembre.
No sé si el Ricard ho sap,
això que heu fet alguna baixada amb bicicles.
Sí, farem aquest any.
Bé, em vaig trobar, a més a més,
a l'incansable organitzador.
I baixareu? Sí, sí, baixarem.
Sí? Hi haurà baixada de bicicles?
Sí, home, sí, perquè hi ha molta gent al poble
i donem, com sempre, visibilitat.
I tant.
I ja va...
És un bon aparador.
És molt bon aparador
i la primera vegada ens va ajudar molt
perquè des d'aquella baixada
ja es va apuntar gent al voluntariat
i ho farem.
Jo igual no participaré
perquè estaré participant a la cursa.
Ah, val, aquest any baixes però amb car, eh?
Sí, bueno, l'any...
Menys el primer any
però ja jo tinc ja la parella...
Categoria?
Categoria sènior, no?
O quina és?
Jo al sènior.
Sènior no és, la categoria crec que és.
Sí, sí, però bé,
però bé, aquí és passar-ho bé i...
I tant.
Llavors potser veiem el Ricard, eh?
Baixant la...
O no.
O caminant, potser.
No sé.
També em procuro...
Es pot anar caminant, també.
També em procuro regular les activitats.
Clar.
Tampoc es pot arribar tot, no?
Clar.
Però algú del grup, ja et dic jo,
que s'encarregaran com l'any passat,
se'n van encarregar i fa dos.
No, fa dos no, que no va haver-hi curs.
El 19.
Exacte.
El 2019, després el 21.
Sí, sí.
O sigui que sí que farem.
I el dia 30 tenim també curs de voluntariat,
ja tenim algun...
30 de setembre, eh?
El 30 de setembre hi ha curs també,
ja hi ha uns quants escris també de Sant Just.
A veure, també, i bé, i no parar.
I no parar.
Abans de marxar, que ens quedeu un minut,
on trobar informació si hi ha algú que ens està escoltant
i vol contactar amb vosaltres,
vol ser voluntari, vol saber com funcioneu?
En va a Sant Just Solidari, no?,
al justsolidari.cat,
i allà sempre a la pàgina principal hi ha,
o si hi ha un curs per apuntar-se
o informació per fer-se voluntari,
o a la web de l'associació en visitsencedat.cat.
Que també hi ha les xarxes, no?
I també les xarxes, però sí, sí.
Doncs, molts èxits, Carles.
Inaugurem aquesta temporada, ens veurem sovint.
Potser un cop al mes, una cosa així, ja veurem.
Ja ho vam dir, i mirarem de venir amb personatges il·lustres.
I tant.
Ricard, moltes gràcies per passar per aquí.
I gràcies per ajudar també aquesta entitat.
Ens veiem aviat.
I Carles, el mateix, ja ho saps,
s'agradiníssima que passis per aquí
i ens expliquis tot plegat.
I que vagi molt bé, molts èxits amb la bicicleta
i amb aquestes persones que ajudeu.
I que vagi molt bé el programa.
I un merci.
Adéu.
All the good love
When we all alone
Keep it up