Comencem ben puntuals aquesta segona hora, passa un minutet d'un quart de dotze del migdia
i tenim amb nosaltres la Txell Ribas, il·lustradora Sant Justenca,
que aquest dilluns va presentar, va inaugurar aquesta exposició de dibuixos creats durant la pandèmia
al Centre Social Milenari. Són dibuixos plens de pandèmia, diu el cartell de l'exposició.
Txell, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, gràcies per venir fins aquí a dedicar-nos una estoneta.
Mira, de fet, el cartell que estàs ensenyant just el podem veure també a través del YouTube de l'emissora,
que de fet ja havies passat per aquí, en plena pandèmia, gairebé.
Sí, estàvem en pandèmia, ja podia moure'ns, ja, perquè vaig venir.
Però que ara estàvem fortes restriccions.
Sí, sí, sí. I vaig parlar d'aquesta col·lecció de dibuixos, realment,
perquè els acabava de... bueno, havia estat fent-los durant tota aquesta pandèmia
i, bueno, vam fer una entrevista sobre aquests dibuixos
i ara, doncs, mira, ens hem animat a fer aquí una exposició.
I tant. Si vols, tirem una mica enrere en quin moment els dibuixes
o et ve la idea, tu ja ets il·lustradora, ja dibuixes temes potser una mica més infantils, normalment, no?
Però vas voler dedicar a aquest sèrie... vas personalitzar el virus, no?
Li has fet ulls, cara... Sí.
I són personetes, que ens poden caure millor o pitjor, però vaja, són... tenen vida, no?
Sí. Sí, vaig... bueno, això, estàvem en pandèmia,
ens havíem d'anar reinventant la feina i coses, allò que vas pensant,
què puc fer i, mira, com que el tema era constant, no?,
a totes les ràdios, televisió i tot, el virus, el virus,
doncs vaig començar a fer... bueno, em vaig inventar un personatge,
el vaig penjar a l'Instagram
i vaig veure que a la gent els hi va agradar, els que em seguien i així,
i vaig dir, bueno, mira, i anava fent, anava fent
i al final em va fer tota una col·lecció de diferents situacions
d'aquest personatge que m'havia inventat
i que realment ha evolucionat una mica, perquè els primers, ara me'ls mirava
i eren una mica diferents, i després ja han agafat coses i sempre són els mateixos.
Fent en personalitat, no? Sí, sí, sí.
I aquestes il·lustracions, que són un total, doncs si són 12, 15,
vull dir, 8...
Total, les que tinc són 20 i escaig, com em sembla,
i les que hem exposat són un recull d'aquestes quasi 20...
em sembla que són unes 25 que tinc, així.
i anem a exposar...
Fé una quinzena, potser, o uns 10, més o menys.
I hi ha algunes que són una mica més, com dir-ho, més fàcils de veure,
perquè es veu, per exemple, el flautista Melin, que comentàvem a fora,
que el segueix en tota una gorda de virus, o d'altres,
que vas agafar inspiració de, doncs, contes infantils, no?
Sí, bueno, jo és que bàsicament faig il·lustració infantil,
faig contes per nens, sobretot per a escoles i per aprendre a llegir,
tot el que és el dibuix molt clar infantil.
I llavors, sí, mentre estava fent vinyetes del Covid,
vaig començar a fer uns quants, que en tinc, em sembla, 3 o 4,
de contes, contes clàssics, vaig pensar, no?
Vaig, mira, contes clàssics.
La caputxeta em va sortir amb el llop,
que no és el llop, sinó és el virus, amagat,
la Blancaneus, que en contra de la poma li dona el virus,
bé, i realment hi ha el flautista de Melin,
que jo crec que el flautista de Melin és el que té més èxit.
Sí.
A més, la gent que l'ha vist, tothom m'ho diu,
ai, que bonic, que bonic.
I tant, oi, a un carnaval, no?, que està disfressat d'una xeringa.
Sí.
No?
Bueno, és que anava, com que els anava penjant,
depèn del moment, doncs, quan venia el carnaval,
doncs vaig fer el de carnaval, el de fidany, també,
que tots estàvem a dins confinats
i aquí qui només disfrutava era el virus,
també hi ha una vinyeta, depèn del moment.
Sí, sí.
Són, com deies, aquesta quinzena o una desena d'il·lustracions
que tenen lloc ara, que tenen l'espai al Centre Social Milenari,
perquè va ser directament l'associació de gent gran, no?,
aquesta entitat que està presidida per Pep Quintana,
que et van demanar, no?, d'alguna manera,
exposar, no sé si això en concret o...
Sí, sí, el Pep em seguia a les xarxes
i llavors m'ho va proposar, com a associació de la gent gran,
perquè ell és el president,
em va proposar de fer una exposició de dibuixos meus,
perquè allà a les xarxes tinc també molts dibuixos infantils,
del que faig.
I llavors, bueno, parlant amb ell,
jo vaig dir-li, bueno,
com t'has d'anar exposant diferents dibuixos que tinc sols,
Bé, sueltos així d'infantil,
però que no agafem tota la col·lecció aquesta de la Covid.
I ell m'ha encantat,
i llavors els hem posat en uns quadres que queden molt bé,
jo crec, tots junts,
i a més pots fer tota una visió en general
del que va ser aquell moment, no?
Més dur, no?
Sí, de diferents moments.
En aquesta invitació, el tarjetó, no?,
diguéssim, de l'exposició,
diu exposició de dibuixos plens de pandèmia,
és obvi, no?, que estan plens de pandèmia,
i és vermell, negre i blanc.
Sí.
Són els tres colors.
Sí, sí, vaig basar-me allò en una cosa senzilla,
perquè ho anava fent bastant seguit,
doncs havia de ser una cosa...
però que dongués, que impactés, no?
El virus enseguida el vaig fer vermell,
vaig pensar que es vegi,
i llavors sí, vaig anar allò jugant amb el negre,
el blanc i el vermell.
Sí, perquè a més el vermell és com,
no agressiu, sinó et crida, no?,
l'atenció, és impactant, no?
Normalment acostuma a estar relacionat
amb temes d'urgència o temes, no?
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Això és el virus, és el que domina,
el personatge del virus, que és vermell,
és el que domina cada il·lustració.
És la primera exposició, diguéssim,
com a tal que fas aquí a, no sé si al Centre Social
o a Sant Jús, per exposar part de les teves il·lustracions?
Bé, a Sant Jús vaig fer una exposició,
però fa molts anys,
a Can Ginestar, una exposició col·lectiva.
Era una altra temàtica molt diferent,
perquè jo vaig estar a Nicaragua un any
i vaig venir amb tots uns dibuixos fets,
dibuixos més pictòrics,
sobre l'experiència d'allà a Nicaragua
i amb col·lectiva, per això.
Érem quatre o cinc que cada un exposava la seva part
i ja vaig exposar aquells quadres.
O sigui que allà sí que hi havia més color.
Allà hi havia més color, sí, sí, sí.
Era més pictòric.
El fet d'escollir aquest vermell negre sobre blanc,
és a dir,
s'assuró una mica del teu treball una mica més diari?
Sí, sí, sí,
perquè jo faig la il·lustració amb molt de color,
perquè a més és infantil,
vull dir que jugo vol,
i aquí va ser una cosa com més concreta,
més jugar amb aquests tres colors,
com més important.
I és més fàcil treballar, per exemple,
amb tres colors,
amb dos en blanc de fons,
que amb més colors en una il·lustració,
o això et surt?
Bé, això depèn.
Com que això són imatges molt concretes,
i molt...
Sí, és més senzill,
però clar,
també has de saber com combinar-ho,
els tres colors,
que quedi realment,
què és el que vols que impacti més.
El personatge d'ahir és vermell,
i llavors això ja hem donat joc de tota la il·lustració,
d'acompanyar-lo en el fons,
i en el context que li doni la imatge amb els altres colors.
I quin procés creatiu comporta crear?
Per exemple, una d'aquestes il·lustracions,
agafem la del flautista de Melín,
per exemple,
quin procés comporta?
És digital directament,
o passes primer per paper,
fas esbossos?
A vegades faig algun esboss però així amb llibreta,
allò de dir quan tens la idea,
però no sempre,
perquè jo treballo en digital fa molts anys,
i llavors per mi la tauleta és com un paper ja,
i llavors moltes esbossos els faig directament ja en digital.
Però sí que a vegades estàs esmorzant i tens la idea,
i fas així amb un paper, amb una llibreta,
i per reafirmar la idea,
i llavors ja ho passes amb el digital.
Però igualment sempre faig l'esboss en digital,
i llavors a sobre ja vaig retocant.
I quanta estona, per exemple,
comporta crear-me una d'aquestes,
o d'aquestes de la pandèmia,
de dibuixos de pandèmia,
hores de dedicació?
No, bueno,
una hora,
una hora segur,
o dos,
o tres,
depèn de...
Perquè a vegades tens la idea,
però no acabes de...
Per dibuix?
Pel dibuix.
Per un, eh, vull dir?
Sí.
A vegades no acabes,
o a vegades...
Depèn.
Aquesta, per exemple,
que tenim aquí,
que és més senzilla,
la idea em va sortir...
Estan fent un test, no?
Sí.
Que ens donen l'altre,
un virus a l'altre.
Aquest potser vaig estar una horeta,
tampoc no,
però n'hi ha que són més...
La del flautista de Melín,
vaig estar-hi més,
perquè és tota la rècola
que hi havia darrere dels virus,
i el flautista,
que també vaig estar donant-li voltes
a veure com el feia.
Depèn,
depèn de...
Tot això,
per això té primer el procés
de tenir la idea, no?
La idea a vegades no et ve tan ràpid
com de dir,
bueno, ara vaig a fer un dibuix,
sinó que et surten moments,
per això,
que estàs esmorzant,
que estàs al llit,
que estàs intentant dormir
i llavors pensant,
i llavors tens la idea,
i aquella idea,
el procés que té fins arribant a la idea,
després és plasmant-ho en el paper,
en el paper,
en el dibuix,
o en el dibuix.
O en el dibuix.
O en el dibuix.
O en el dibuix.
i llavors allà és el procés
de com la idea aquella,
com a vegades la tens molt clara
i enseguida la fas,
i a vegades és com
li vas donant voltes
i vas donant voltes,
depèn.
Depèn de...
Perquè mentalment visualitzes allò?
A vegades sí.
A vegades la tens molt visualitzat
i a vegades tens la idea,
però no...
Un cop el dibuixes,
dius,
ostres,
ben bé no seria així,
a veure,
torno,
torno,
i vas donant-hi voltes.
Si no haguéssim estat parats
en aquest temps,
ben segur que aquests dibuixets
no existirien,
no?
Sí,
és veritat.
En definitiva.
Sí,
sí,
sí.
És com,
malauradament,
però gràcies a...
Sí.
No?
És aquesta dualitat.
Jovar les petites coses bones
que ens ha portat
aquesta pandèmia,
no?
Una mica s'ha de trobar
sempre
la part positiva.
Sí,
una miqueta menys dura,
no?
Menys trista,
perquè clar,
no sé si també d'una pandèmia
a tu també et van ajudar
en certa manera
a treure una mica de pany
a l'assumpte,
entre momentes fotuts
estàvem, no?
Sí,
sí,
sí.
En aquests moments més complicats
de restriccions
i de contagis,
no?
Igual va ser una petita,
no?
Jo dir,
mira,
un punt una mica,
no sé si dir humor,
perquè no sé si és humor,
però,
però,
bueno,
donar-li una altra cara,
no?
A la pandèmia.
Sí,
sí,
és una mica de donar-li
la part més simpàtica.
Exacte.
No?
Del que ens estava passant
en aquell moment.
Que encara vivim,
de fet,
però ja estem en una altra fase,
no?
Sí,
no?
Està aquí.
Tu,
recordar,
per cert,
que poden visitar-la
fins al 2 de juny,
sí,
en el Centre Social
del Milenari,
en aquella sala
que tenen d'exposicions,
que sovint també
hi fan alguns tallers,
però hi veuran a tota la paret,
no?
Sí.
Totes aquestes,
aquestes il·lustracions,
i no sé si hi ha algú
que en algun moment diu,
ostres,
m'agrada molt aquesta il·lustració,
es pot adquirir
o d'alguna manera
poden posar-se en contacte amb tu
per si poden parlar-ho
o si
poden comentar-ho.
Sí, sí,
quedar-se alguna imatge d'aquestes,
bueno,
tenir-la a casa,
em poden contactar,
el meu Instagram
és
Ribes Txell,
i em poden,
o per,
bueno,
sí,
pel meu Instagram
directament
ho poden contactar a mi.
Bueno,
si volen trucar aquí a l'emissora
ja et derivarem
tots aquests potencials
adquisidors d'art.
Sí.
Txell,
sabem que has de marxar,
sí que t'acomiadem,
agraïnt que t'hessis passat per aquí,
i que ens has explicat una mica més
d'aquests dibuixos plens de pandèmia
fins al 2 de juny
al Centre Social del Milenari.
Animo a tothom que passi,
que faci un cop d'ull
en aquesta sala d'exposicions,
com dèiem,
del Centre Social.
Que vagi molt bé
i a seguir dibuixant,
que faci dibuixos.
Moltes gràcies.
Realment ben bonics.
Que vagi molt bé, Txell.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Us esperem.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.