Són ara mateix les 11 i 11 minuts, seguim el Just a la Fusta d'aquí de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM.
Avui, com cada dimarts, bé, com cada segona hora de tots els dies, tenim l'entrevista
i avui tenim a l'estudi en Just Fosalba. Hola, bon dia.
Bon dia, Núria.
Mira, fes-te una cosa, aprova-te una mica el micro.
Ah, calla.
No, o sigui, el micro a tu, ara.
Molt bé, fantàstic.
Millor així.
Perfecte, ara se't sent bé.
Perfecte.
La teva veu tan característica que, per cert, jo diria que tens bona veu radiofònica, eh?
Segur.
Home, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
No ho dic per dir.
No he pensat mai de dedicar-me a la ràdio, però és una bona alternativa.
Sí, sí, tenim aquí el Just perquè, bé, ets el coordinador del mercat, no?
Bé, sí, podríem dir-ho així.
Sí.
I el mercat, aquest cap de setmana, en principi, si el tema meteorològic ho permet, el mercat organitza la nit de tapes.
És la quarta edició, crec?
Sí, sí, sí, la quarta.
Explica'ns una mica com va començar el tema de la nit de tapes, i que després, ara es diu la shopping night, no?, però que originalment va començar tot amb la nit de tapes, una cosa que va sorgir del mercat.
Exacte. A veure, a veure, la sopa d'all ja està inventada, i ja fa temps que l'està inventada, nits de tapes se'n anaven fent, i algú del mercat que té nom i cognoms, i a més a més no tinc cap mena d'inconvenient a dir, és la Miri, la que té la botiga de pa, va dir, podríem fer una nit de tapes, home, no sé què, en una assemblea un dia, i tots, home, vols dir?
Bueno, sí, no, no sé què, aleshores hi havia de regidor el Ferran Tost, se li va dir, i ell s'hi va posar a la mar de bé, la veritat, perquè sí, perquè era un tema de comerç, que podia dinamitzar, que hi havia la plaça, que el mercat, i tal, i les nits de tapes ja s'havien fet a altres mercats, i a partir d'aquí, doncs va, tirem endavant la nit de tapes,
i vam fer la primera, va ser realment una nit de tapes, després, el regidor, evidentment, que pensen en el, tu com a sentador, doncs penses en el teu mercat, o com a molt, o sigui, com a petit en la teva parada, com a molt en el teu mercat, no pensàvem en el comerç de fora, va ser el regidor qui va dir, bé, però vam de fer extensiu a tot el comerç, i a nosaltres ens va semblar la mar de bé, perquè en el fons era aportar més gent a la nit de tapes,
i va ser a partir d'aquí, quan es van crear les carpetes, les carpes, no carpetes de posar papers, no, no del material, no, les carpes petites, vull dir, que a fora, doncs, es posen els que volen venir, o els que pensen que han de promocionar els seus articles, o senzillament els que per tradició es donen compte que això és una festa que es fa a la nit.
Perquè, clar, jo suposo que això ho van estendre també perquè van veure que va ser un èxit, la primera...
El primer any, a veure, per dir-ho suaument, va venir un tren, estàvem dosades assentats al mig de la via, amb una guitarra tocant el comballà i el vell a xiruca, sí, sí, i el tren ens va passar per sobre.
Quan ens va haver passat per sobre, va fer marxa enrere i va tornar-nos a passar per sobre, o sigui, el primer any va ser un desgavell...
De la quantitat de gent.
De la quantitat de gent.
Pensa que el de la parada, davant meu tinc una altra parada, una carriceria, doncs, ni ella ni jo no vèiem què tenia ella exposat,
perquè és que la gent del mig no et deixava veure, va ser, realment, fins i tot, ara, passada l'experiència,
i si el Ferran m'escolta, riurà per sota el nas, va ser un suïcidi.
Perquè si, per desgràcia, arriba a passar alguna cosa, allà ens riusen de la tragèdia dels alfacs, eh?
Almenys hi havia, dintre del mercat, i no us enganyo, de 400 a 500 persones, no haguéssim pogut sortir de la porta.
És que no us esperàveu tanta gent.
Ningú sabia això.
Ningú sabia això.
Ningú ho sabia.
No ens esperàvem que Sant Just respondria d'aquella manera a la nit de tapes.
Per això, de fet, s'ha anat consolidant.
Els propers anys, hi ha hagut algun any que ens ha plogut una mica, que el tema ploja és molt important.
Sí, sí, sobretot aquesta edició.
I, a més a més, pinta, en principi, pel que...
Pinta en bastos.
Pel que ha dit el Carles, i és un home que respecto força en aquest tema, pinta malament, ja veurem què acaba passant.
Però, malgrat els altres anys que hi ha hagut una certa pluja, que hi ha hagut anys que sí que ha plovisquejat, tampoc no es que hagi sigut d'allò,
les nits de tapas s'ha consolidat, i, de fet, per això hem arribat a la quarta edició, perquè, ostres, perquè funciona, la veritat.
Hi haurà alguna novetat aquest any, o...?
Bé, com a mercat, nosaltres no podem oferir masses coses, però a fora, sí que al llarg del carrer i a les cantonades hi ha espais d'animació.
Hi haurà diferents grups que també sé que a la plaça Antoni Malaret, doncs allà s'hi fan actes, a la cantonada crec que és... i ara et parlo de memòria, eh?
Sense la xuleta al davant. A la cantonada de Bonavista creu també s'hi fa alguna cosa, davant del mercat a la mini placeta que ha quedat entre la granja, el ballart i el super, diguéssim,
que hi ha la font, allà també hi haurà gent que cantarà, bé, hi ha gent que va fent... altres anys hi ha hagut nombres de mags i de pallassos, sí, sí, sí, es munta...
A veure, el que et deia, s'ha anat consolidant i s'hi han anat muntant tota una sèrie d'activitats al voltant de... que està molt bé que sigui així.
Sí, sí, a més a més que abans la festa de tardor era com pensaves en Sant Lluís al carrer, però...
I s'havia acabat, exacte.
Sí, però ara tampoc ho pots concebre sense tenir en compte de... va, Sant Lluís al carrer, però la nit abans, el dia abans, hi ha la nit de tapes, la...
Sí, de fet, la voluntat de... una, entre cometes, si és que se'ls hi poden posar condicions a l'administració, una de les nostres voluntats era que la nit de tapes fos abans,
la nit abans, de Sant Just al carrer, perquè per Sant Just al carrer hi ha molta gent, la gent es queda, no marxen, perquè el nen té la paradeta,
perquè l'amic del nen posa la paradeta i la vull anar a veure, per milions de raons la gent no els desplaça aquell dia de Sant Just.
Aleshores, ens va semblar que era molt bo aprofitar aquesta empenta, ja que hi havia gent, i nosaltres fèiem un esforç d'oferir els nostres productes amb tipus tapa,
i, doncs, coi, havia de ser aquell dia. I l'Ajuntament sempre ens ha dit que sí. Té de dir que, amb tot el que fa a temes a nits de tapes,
ens entenem força bé, acabem arribant a acords, perquè la voluntat de l'Ajuntament és que això tiri endavant, no pas de posar-hi frens, no?
Clar, clar, clar.
A veure, un dels frens que, si és que es pot dir fren, que tot és un fren, que és una realitat, jo mateix penso que t'he dit que si no que ha sigut una desgràcia,
un dels frens que ens han posat és l'afluència de públic, és a dir, fins que no surten 10, no entren 10,
i hi ha d'haver un flux i hi ha d'haver una certa mobilitat, perquè si no ens la juguem, ens la juguem tots, i policia no ens donaria el permís.
De fet, fruit d'això, aquest any intentarem una cosa nova, veus? Una novetat que no t'explicava.
Aquest any la beguda, o sigui, la tapa l'agafaràs dintre del mercat a cada parada, la que a tu t'agradi, la que vulguis, la que vegis,
però la beguda l'agafaràs a fora, per tal de crear un flux de moviment de la gent,
perquè si no ens trobàvem que la gent, que tenen el seu dret, i és evident que ho vulguin fer, no?,
s'apalancaven, i si no surts tu, no entra un altre.
I com que això, també tenim ja un sistema de seguretat, de vigilància, fins que no surten 10, no entren 10 més.
I aquest era un problema pels assentadors, perquè no podíem oferir a tothom qui volíem la nostra especialitat,
o el nostre avantall de productes que havíem posat allà.
Aleshores hem de fer que això es rodi.
Quina és la manera que es rodi? No ho sabem si ens anirà bé.
on anem a provar aquest any, posem que la beguda es recollirà fora,
enganxat a la paret del mercat, evidentment, amb el seu etiquet, el funcionament serà el mateix,
i l'Ajuntament li hem demanat, doncs, que ens cobreixi tota aquella esplanada de davant,
de taules, perquè la gent s'ho pugui menjar en una taula, aleshores.
I bé, estem a l'expectativa.
Ara que tot això està penjant del fil, que Sant Pere digui, doncs sí, o doncs no.
O la verge de la cova.
La que sigui, la que sigui.
Si hem d'anar a les clarisses a portar els ous, anirem a les clarisses.
Sí, sí, perquè, clar, quantes parades, bueno, quantes parades sou al mercat que participem?
Totes, totes, 16.
Hi haurà segurament l'excepció d'una que l'any passat ja, per qüestions de salut, no van participar-hi,
i crec que aquest any la situació serà similar, han decidit que no,
perquè els hi és un merder molt gros, i bueno, cadascú ho té, però els altres, és que hi som tots.
Tu i tots oferiu tapes, no?
Sí, tothom ofereix tapes.
Val, no, serà facta sorpresa, no?
Sí, perquè no t'ho diré.
No, no, ja sé que hi ha molts d'abans que no m'ho diràs, però trobarem cosetes repetides?
No.
No?
Bé, si véns a casa, no, perquè la meva dona, que és molt més curosa que jo,
cada any apunta les tapes que fem, i la quantitat.
Bueno, això va molt bé, perquè l'any que ve tens un veremo a seguir.
Clar, exacte.
Però jo no em fixo tant en la quantitat, perquè això és variable, sinó que em fixo en el que hem fet.
i no repetim... Bé, repetirem una, però amb diferent, no és que la repetim.
Similar.
Similar, o sigui, el procés és el mateix, però el producte final no és igual.
Val.
Sí, sí, no, no, no, és cert. I com que les tinc apuntades, les controlem.
I pots dir-nos quin número de tapes?
A casa n'hi pots trobar de vuit a nou. Tapes diferents, de vuit a nou.
I jo em referia al número de tapes, o sigui...
Ah, ah, jo, clar...
Més o menys, eh?
Sí, sí, no, perquè hi ha un tema que no controlo, i ho entendràs de seguida.
Tapes assentades, o sigui, que estiguin emplatades, perquè m'entenguis,
o posades dintre d'un recipient, perquè per fer bonic, voltarem les 600.
Però després hi ha un imponderable que no puc controlar i que cada any em destrossa i em desborda,
que són les croquetes.
Ah.
Sí, perquè les croquetes pugen calentes.
És a dir, i el pobre Ferran, que és el meu fill gran, que el tinc allà fregint croquetes com un negre,
doncs va fregint i...
Clar, i va fent pipam.
Va fent escote, és a dir, Ferran, 30 croquetes, fill meu, i el pobre es posa a fregir allà com un boig.
Clar, pugen les 30 i s'acaben. 30 més, Ferran, no s'acaben.
Quan te'n queden 10 dius, Ferran, 30 més, i el pobre està allà enganxat a la fregidora.
Ja esteu preparant coses?
Evidentment, evidentment.
Evidentment, perquè, clar, aquí hi ha una cosa que no es veu i que potser està bé que ho digui,
però no serveix de res.
Nosaltres tancarem dissabte el mercat a les 3, anirem a dinar i tornem a casa, i tornem al mercat,
perquè hem de buidar els taulells, tot el que hi tenim desapareix i ho amaguem,
de les càmeres o on sigui, i omplim el taulell de tapes, i tornar a guarnir,
fent el... perquè el taulell que veuràs no és, si vas a casa, no és el mateix taulell ni té res a veure amb el que tinc ara muntat.
Que, per cert, és nou, el taulell que té el just.
Ara fica, sí, és veritat, s'ha fet una parada nova i...
Home, és una novetat, perquè ha ajuntat dues parades que sempre havien estat separades,
o sigui, eren seves, no?, eren teves just, però sempre les havien vist separades,
que era el tema de les llagums i el tema de la cancel·laderia,
i ara està tots junts amb una, i realment que és una parada que fa goig quan entres bé.
Si es fa el shopping night ja, els oients que ens esteu escoltant,
si aneu, doncs vosaltres mateixos ja ho podreu corregorar.
Sí, sí, és així.
He juntat, a veure, la història d'aquestes parades és molt senzilla,
és una mena de Romeu i Julieta, a veure,
els cigrons i les mongetes eren la parada de la meva mare,
i les botifarres i el porc era la parada del meu pare.
Aleshores, estaven així i funcionaven així perquè, fins i tot,
comptablement, evidentment, són dos mons diferents,
i fiscalment són dos mons diferents,
i per això estaven, suposo, físicament separades,
perquè els era més fàcil.
A partir que ja fa anys, ma germana va dir
jo no em vull saber res de tot això,
mentre la meva mare va estar en actiu,
perquè el meu pare es va morir fa ja molts anys,
doncs, mentre la meva mare va estar en actiu,
bé, doncs, la parada, jo no vaig tocar res, jo no vaig dir res.
A la que la meva mare un bon dia va dir
nen, jo ja en tinc prou, nen, que tinc 60 anys, eh, poca broma.
Bé, tampoc tinc 60, però és igual.
M'acosto més als 60 que als 50.
A la que la meva mare va dir
nen, jo ja no vull saber res d'això,
clar, jo vaig començar a donar voltes
a com ajuntava amb allò,
perquè és que era absurd, aquella paret entre mig,
dos mons que podien estar bastant junts
perquè no són tan llunyans l'un de l'altre
a la manera d'unificar-los.
I la manera que vaig trobar, doncs, és això,
era tirant-ho tot a terra
i fent una parada nova
que acollia les dues activitats.
Ho he girat, també és cert,
he posat-los allà uns a l'altre cantó on estaven.
Sí, bueno, donar-li un toc diferent.
Sí, i, bueno, dos parades que...
Bueno, jo tenia dos parades que tenien 30 anys que d'una,
ara tinc una parada que té 30 dies.
És així.
Molt bé.
El just ha vingut amb la bata i tot ja...
Sí, és que m'és capat de treballar, eh?
Sí, sí.
Ara et tornarem a deixar treballar, just.
Molt bé.
Quina il·lusió em fa, mira.
Sí, sí, sí.
Quasi que s'està bé aquí, assegut.
Doncs, moltes gràcies per ser-hi.
A veure, al final,
si es fa o no es fa el shopping night,
depenem.
Segur que la decisió que es prengui
serà sempre mirant cap al bé de...
Bé, doncs...
Esperem que sigui així.
Sí, sí, sí.
El millor seria que no plogués,
però em fa l'efecte que això no passarà.
Bé, doncs, gràcies igualment per venir
i fins una altra.
Molt bé.
Moltes gràcies a tu, Núria,
per haver-me permès venir aquí a explicar-ho.
A tu, home.
Adéu.
Vinga, adéu.
Fins demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui a les 9 del vespre
Emma de M música
Un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana
Aquest dimarts, a les deu del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Vinc als cursos de català per poder millorar la meva feina.
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català.
Vull donar un servei millor als meus clients,
per això faig un curs de català en línia al Parla.cat.
El Consorci per la Normalització Lingüística i al Parla.cat
ofereixen cursos per adults, ja sigui presencials, semipresencials o per internet.
Millorar els coneixements de català és bàsic per les nostres relacions,
tant personals com professionals.
Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català.
012, la Generalitat al teu costat.
Primer van ser les zones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610 777 015.
Ràdio Desvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio Desvern.
90.1 FM.
Ràdio Desvern.
90.1 FM.
Ràdio Desvern.
90.2 FM.
Gràcies.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
És una cosa molt dura, eh?
La pujada de l'Iva...
Tothom està marxant pel costat de feina
i veus que són gent més o menys preparada.
L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva
com el que va passar a Islàndia.
Cap optimisme on n'hi ha.
El Jutta no està al costat d'ells
perquè hem de trobar alguna solució.
Que sigui que sigui que estigui davant.
El principal són els interessos de Sant Just.
Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta
o que té alguna resposta.
Perquè n'hi ha d'esperança, no?
Així es fa bé.
Just a la fusta.
Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
I'm nothing special.
El Jutta no està a algú que té alguna cosa revulsiva.

Tothom està a algú que té alguna cosa revulsiva.
Tothom està a algú que té alguna cosa revulsiva.

El Jutta no està a algú que té alguna cosa revulsiva.
El Jutta no està a algú que té alguna cosa revulsiva.

El Jutta no està a algú que té alguna cosa revulsiva.


Complutiva el Jutta no està a algú que té una cosa revulsiva.
F'reg thema a algú que té alguna cosa revulsiva.
Gràcies.