Divendres 15 de març del 2019,
estem a la segona hora del Just a la Fus
del magazín matinal de ràdio d'Esvern.
Avui tenim a la missa hora en Lluís Casals,
president de l'entitat Sant Just Solidari.
Bon dia, Lluís.
Bon dia.
Tenim a l'estudi per parlar dels projectes
de cooperació i desenvolupament
que s'estan duent a terme des de l'ONG Sant Justenca,
que ara mateix centra els seus focus en dos llocs,
a Nicaragua i a Gàmbia.
Nosaltres, però, ens centrem específicament
per parlar d'un projecte que ajuda els joves de Camoapa,
que és el projecte Beques.
Lluís, quan va començar el projecte?
Com ha anat evolucionant al llarg dels anys?
Bé, aquest projecte comença el 2004
a través de la iniciativa d'un grup de brigadistes joves
que van anar a Camoapa, a Nicaragua,
i ells van proposar iniciar aquest projecte.
Per tant, ara portem aproximadament uns 15 anys
amb el projecte Beques.
I quina inversió s'ha fet al llarg dels anys, més o menys?
Bé, la inversió...
Sort que porto els apunts.
Bé, és que són dades i aprendre-se-les de memòria
és gairebé impossible, eh?
La veritat.
El projecte Beques portem invertits
durant tots aquests anys uns 38.000 euros.
Déu-n'hi-do.
Darrerament, el diumenge 3 de febrer,
doncs bé, uns 135 euros es van sumar,
bueno, es van afegir, no?,
perquè va tenir lloc el partit solidari de Hockey Club Sant Just,
que, bueno, doncs els beneficis que es van obtenir,
que van ser precisament 135 euros,
doncs bé, es van aconseguir amb aquest partit.
Què ens en pots explicar d'aquesta data del 3 de febrer?
Què va passar?
Bé, el 3 de febrer és un acord que vam fer
amb el Hockey Club Sant Just,
és un acord que ens congratula,
que és molt interessant.
El Hockey Club Sant Just és una de les entitats esportives fonamentals
en el nostre poble,
i dintre de la seva trajectòria vam voler fer un pas endavant,
un pas endavant significant-se
amb el seu compromís vers la solidaritat,
i vam fer un acord l'any passat a través del qual
el Hockey Club Sant Just visibilitzava,
donava visibilitat a la nostra entitat,
perquè la seva segona equipació,
les samarretes dels jugadors i jugadores del club,
són samarretes logotipades amb el nom de la nostra entitat,
de Sant Just Solidari, amb la nostra web.
D'aquesta manera, cada vegada que ells juguen amb la segona equipació,
doncs donen visibilitat a la nostra entitat,
i en aquest cas, en aquest partit,
es donava la feliç casualitat que ells s'utilitzen a la segona equipació,
quan la seva s'assimila una mica amb la del contrari.
Llavors, com que era més o menys groga o el contrari,
doncs van fer servir aquesta equipació,
i la gent que entrava a veure animar el nostre equip,
el nostre equip de primera divisió,
doncs...
Sabia que podia donar...
Podia fer un donatiu...
Ja no era tant en l'aspecte econòmic,
sinó en l'aspecte de donar a conèixer Sant Just Solidari,
i en concret el projecte de becas.
Perquè és el primer cop que una entitat esportiva col·labora amb Sant Just Solidari?
No, hem fet diferents col·laboracions,
per exemple, amb el Fronton...
Ai, el Fronton, perdó, el Pàdel Club Sant Just,
que ha organitzat...
ha organitzat...
campionats de pàdel,
i la gent, la inscripció al club no...
la fa de forma gratuïta,
i la inscripció dels jugadors...
la inscripció dels jugadors i jugadores
en el partit, en el campionat,
va a beneficiar Sant Just Solidari,
una altra vegada també es van fer
amb un altre pàdel club de Sant Joan d'Espí,
és a dir, s'han donat diverses ocasions
en les quals entitats esportives,
de Sant Joan en aquest cas,
i de Sant Just,
han col·laborat amb la nostra entitat.
Parlant ara, tornant al projecte becas,
l'objectiu, o sigui,
la finalitat d'aquest projecte,
en què consisteix?
El projecte becas consisteix en el següent.
Els alumnes, quan comencen
a la secundària,
es tenen una sèrie de despeses afegides,
les famílies, els alumnes que van a l'escola pública...
Els alumnes, estem parlant de...
Camuapa.
Sí, els nois i noies.
Necessiten despeses de material,
d'uniforme,
d'uniforme ja tot és obligatori
a les escoles públiques anar amb l'uniforme
que han de costejar els alumnes,
i han de comprar una sèrie de materials
que en el cas de l'educació bàsica
estan coberts per la República,
pel Ministeri d'Educació.
I això feia que les famílies més humils,
els alumnes,
abandonessin els estudis a acabar la primària
perquè no podien afrontar aquestes despeses.
A través del projecte becas,
es bequen els alumnes
simplement per tenir aquesta petita inversió
en material i uniformes,
i això fa que molts alumnes
que no haguessin pogut cursar la secundària
la puguin fer.
Des que vam començar,
ara estaríem al voltant uns 940 alumnes,
nois i noies,
que s'han pogut beneficiar.
Ostres!
I és per nosaltres un goig,
una satisfacció,
una il·lusió,
veure com nois i noies
que començaven la secundària,
ben jovenets,
avui han pogut anar a la universitat,
han continuat els seus estudis.
També a Camuapa era molt difícil
que la gent de classes més populars,
de nivell econòmic més baix,
poguessin accedir a la universitat
fins que Sant Jus Solidari
va construir la universitat actual
que hi ha a Camuapa,
que la va construir Sant Jus Solidari
i apoyant i recollint
un sentiment de la societat civil
i de les empreses
que veien que era necessari
que hi hagués una universitat en el poble
perquè els joves de nivells més baixos,
de famílies més baixos,
no podien pagar-se el desplaçament a Boac
o a Camuapa
i ara estudien 500 alumnes,
estan matriculats
i segueixen estudis universitaris a Camuapa
i actualment el pressupost de Sant Jus Solidari és zero
perquè la universitat, un cop construïda,
la va assumir la Universitat Nacional Agrària
i Sant Jus Solidari ha desaparegut d'aquesta universitat.
Sí que hi seguim col·laborant
perquè el nostre projecte d'aliances per al desenvolupament
un dels actors importants és la universitat.
Tornant a l'inici,
és un goig de veure que nois i noies
que de ben segur
haguessin abandonat els estudis
a l'acabar l'ensenyament bàsic,
doncs amb el projecte
que es poden continuar l'ensenyament secundari.
És maco també el fet de poder seguir la pista
aquests alumnes que després
poden acabar anant a la universitat
i fan els seus estudis
i després poden dedicar-se a allò
que professionalment els motiva i els agrada.
És correcte, sí.
Perquè més o menys tu saps
quan podria costar un curs escolar
en un institut d'allà...
Sí, el compromís
a les persones que volen participar,
que volen apoiar el projecte de beques
és 60 euros durant 5 anys.
60 euros a l'any durant 5 anys.
Per què durant 5 anys?
Perquè durant 5 anys
és el temps que transcorre
des que una alumna comença i acaba la secundària.
Llavors, si algú es vol comprometre,
es tracta de no deixar-lo penjat,
sinó que es compromet
a seguir subvencionant aquesta beca
durant 5 anys.
Fugim una mica de la idea
de l'apadrinament.
És a dir, nosaltres no portem fotos dels alumnes,
no posem en contacte la família amb l'alumne,
pensem que no és una...
Respectem que altres organitzacions ho facin,
respecte absolut,
però no és el nostre camí en aquest sentit,
no és la nostra manera, no és el nostre estil.
Per tant, les famílies, les persones
o les famílies que vulguin col·laborar
en aquesta beca
no entraran en contacte amb l'alumne
ni sabran qui és, no?
Però saben que estan col·laborant
amb un dels pilars fonamentals
pel desenvolupament com és l'educació.
Entenc que els requisits per als alumnes,
no sé si ho demanen ells,
del fet de poder estar becats o no,
suposo que a part del compromís,
no sé si hi ha algun altre barem econòmic
perquè puguin accedir a aquesta beca.
Sí, la nostra contrapart,
l'associació,
el comitè de germenament de Camuapa,
que és la nostra contrapart allà
que està organitzada
per diferents representants de la societat civil
i que fa els 30 anys que portem nosaltres treballant
estan al costat nostre.
Ells fan un procés de selecció
treballant conjuntament amb les escoles
per veure el nivell acadèmic.
Se'ls demana que hi hagi un èxit acadèmic
en l'ensenyament bàsic
que faci preveure
que aquest alumne és capaç
de continuar els ensenyaments secundaris
i, a més a més,
s'analitza la situació econòmica a la família
per tenir clar
que estem parlant d'una família
que no podria, d'altra manera,
costejar-se aquests estudis.
Estem parlant de famílies,
a vegades de 6, 7, 8 membres,
normalment monoparentals,
perquè la responsabilitat dels homes
en aquella zona de l'Amèrica Central,
del Caribe,
és un nivell molt baix de responsabilitat
i normalment són famílies monoparentals
en què les dones són els puntals
que tiren endavant els fills.
Doncs normalment són famílies monoparentals
que potser són 6 o 7 persones
que viuen amb 9 o 10 metres quadrats
d'una petita,
que aquí n'anomenaríem quasi una barraca,
amb un sostre de seny.
I, en canvi,
veu sortir aquell nen,
aquella nena,
els veu sortir cada dematí
absolutament polits,
que han hagut d'anar a buscar l'aigua
amb galleda,
absolutament polits,
pentinats,
pentinades,
amb les trenes fetes
i a l'uniforme blanc,
immaculat
i acabant cap a l'institut de secundària.
Llavors, es tracta d'aquest tipus de famílies
que viuen amb aquestes condicions tan precàries
però que se selecciona
a través de la comissió d'endermenament
i hi ha un equip de gent
que treballa amb nosaltres
i que fan aquesta selecció
per complir aquestes dues condicions.
Nivell econòmic molt baix
i, per altra banda,
un nivell acadèmic
que faci preveure
que l'alumne pot seguir amb èxit de la secundària
i durant el transcurs de la secundària
es van revisant les seves calificacions acadèmiques
que necessàriament les ha de superar
per poder continuar a becada.
Perquè amb els 60 euros anuals
quin tant per cent es cobreix, més o menys?
No, amb els 60 euros anuals
es cobreix el 100%
de la despesa
perquè l'ensenyament públic és gratuït.
El que es cobreix
és la inversió
que no podria fer la família
perquè el noi o la noia
tingui els uniformes
i els materials
que necessita portar a l'escola.
Llibres, materials, estris, etcètera.
Que se'ls fa com una festa
i se'ls entrega a tots els alumnes
i firmen un compromís
amb els seus pares
de seguiment i d'acolliment
a les normes
amb les quals es dona la beca.
Hem destacat aquest projecte a beques
com un dels projectes
que ara teniu en marxa.
Hi ha molts projectes
a Cam Moapa
i altres llocs
que ja han estat finalitzats
però d'altres que encara segueixen
d'altres projectes
que encara segueixen en marxa
i que s'estan realitzant.
Per exemple, tenim el projecte de Visions
el de Dona i Energia
el del Centre de Desenvolupament Infantil
o el de Casa de la Mujer.
Hi ha algun que vulguis destacar
del qual ara n'estigueu fent
alguna activitat o promoció
des d'aquí, des de Sant Just?
Sí, en tot cas destacaria
el projecte d'Alianzas
pel Desarrollo Socioeconòmico
que és el projecte
en el qual estem dedicant
més esforç econòmic.
Has de veure que
les quotes d'associats
per exemple del 2018
cobrien 21.000 euros
per part dels socis i sòcies
de Sant Just Socioeconòmico
i l'aportació
a l'Alianzas pel Desarrollo Econòmico
era de 33.000
i és que pràcticament
a part tenim l'aportació
de l'Ajuntament de Sant Just
que històricament
estem colze a colze
conjuntament amb l'Ajuntament
però vull dir que
és el nostre projecte
més fort a nivell econòmic
en el qual
el que estem fent
és després de gairebé 30 anys
treballant
en posant els pilars
sobre els quals
es pot fer un desenvolupament
d'una societat
que són l'educació
que és la salut
que és la xarxa
d'empoderament
de xarxes socials
de les dones
etc.
sobre aquests pilars
estem treballant ara
d'una manera fonamental
amb el desenvolupament socioeconòmic
és a dir, treballar amb la millora
de les capacitats productives
dels camperols
s'ha creat una nova cooperativa
dintre del projecte
d'alianzas
per al desenvolupament socioeconòmic
es treballa en xarxa
amb altres projectes
com deia abans
amb la universitat
etc.
amb la casa de la mujer
es treballen
amb dones
amb petites dones
productores
per reforçar-les
en el seu negoci
es fa
la paraula sona
molt
així
molt grandiloquient
el petit business plan
de cada un
dels petits negocis
que els hi és
molt important
per veure
cada una
de les decisions
que prenen
com afecten
els seus guanys
els seus beneficis
o les seves pèrdues
a final d'any
se'ls dona tecnologia
perquè en les èpoques
de sequia
puguin acopiar
el ferratge
pel bestiar
perdó
en les èpoques
de pluja
puguin acopiar
el ferratge
pel bestiar
el conservin
i
amb uns resultats
realment impressionants
de creixement
productiu
i de millora
aquest és el camí
és a dir
nosaltres partim
de la filosofia
que
ONGs
i organitzacions
d'acollida
com
Open Arms
etc.
són imprescindibles
pel drama
que s'està vivint
però que no hem d'oblidar
que hem de treballar
l'arrel
i és a dir
que la gent
pugui desenvolupar-se
pugui viure dignament
treballant
amb desenvolupament
econòmic
en origen
i és una tasca
llarga
dura
difícil
que es veu en generacions
però que
pensem que és el camí
per on hem d'anar
les ONGs
fonamentalment
sense oblidar
l'acció necessària
sobre els drames
que s'estan produint
en el moment
però
el treball
que realment
aportarà solucions
és el desenvolupament
en origen
i l'última cosa
a tractar
per ja anar
tancant l'entrevista
que no volíem
deixar
passar per alt
és el fet
fer referència
a la xerrada
que es va organitzar
crec que fa una setmana
amb Xavier Ruiz
cap de l'àrea
d'Amèrica Llatina
del Fons Català
de Cooperació
sota el nom
crònica
d'un desengany
sobre els esdeveniments
que s'estan produint
a Nicaragua
des de l'abril
ja de l'any passat
com us afecta
aquesta situació
de violència
a l'hora
de desenvolupar
la vostra tasca
com a organització
allà?
Bé
ens afecta moltíssim
ens afecta moltíssim
perquè
els nostres
els nostres
germans
de Camuapa
ho estan passant
molt malament
estan en una
en una situació
de
de
de
violència
una situació
d'opressió
una situació
de control
hi ha molta por
hi ha hagut
més de
centenars
i centenars
de morts
en el país
degut a
l'acció
violenta
del govern
per
per
per
esclafar
aquesta aixecada
aquesta aixecada
popular
aquesta revolució popular
i
afecta moltíssim
perquè a més
l'economia
l'economia
ha anat cap avall
d'una forma
d'una forma
impressionant
el que passa
que dintre de tot
el context
dintre de tot
el context
de Nicaragua
que
que encara
doncs està
està molt malament
diguem que
Camuapa
no és dels més afectats
no és dels més afectats
per exemple
una de les coses
que ens ha afectat moltíssim
és que la universitat
va tancar
però ara ha tornat a obrir
ara ha tornat a obrir
i ara podem tornar
a treballar
amb la universitat
nosaltres el que hem dit
des del començament
d'aquesta situació
és que
continuarem
ara més que mai
al seu costat
amb ells
perquè pensa que
quan et trobes
amb aquesta situació
tan desesperada
com la que ells
s'han trobat ara
l'únic que et queda
és sentir que no estàs sol
que els vincles
que tens
en aquest cas
amb els germans
i germanes
de Sant Just
continuen vius
i estem al seu costat
més que mai
sobretot
exacte
la xerrada amb el Xavier
va ser una xerrada
magnífica
magnífica
el Xavier
va fer una exposició
diàfana
clara
de quin ha sigut
el procés
ell ha sigut
un testimoni
d'excepció
després dels seus 10 anys
a Nicaragua
explicant
el fenomen
jo crec que és una xerrada
que va exposar
una visió
molt original
molt original
i molt viva
d'on està
l'arrel del problema
i amb una visió
que encara no ha donat
avui cap diari
aquí
i fins i tot
jo ja lleixo
publicacions
que normalment
es dediquen
com a un món diplomàtic
etcètera
no he sigut capaç
de fer una crònica
de fer una crònica
ningú s'ha atrevit
a fer una crònica
ningú avui per avui
a nivell periodístic
s'ha atrevit
a fer un anàlisi
polític
de què és exactament
el que està
el que està passant
a Nicaragua
si tens un minut encara
una anècdota
per exemple
quan es va produir
no m'allargo
però
de totes les gènesis
tranquil
però quan es va produir
el punt àlgid
de l'abril
en el qual
la massa
de gent
que estava
tirant a terra
els arbres
que havia
els arbres
faraònics
que havia construït
la
la companya
del president
Rosario Murillo
i avançaven
cap a la residència
presidencial
i l'endemà
es preveia
que n'hi havien
fins a l'abril
va haver-hi un punt
en el qual
semblava que tot
canviaria
és a dir
que la gent
rodejaria
la residència
presidencial
i realment
cauria el govern
i llavors
ens explicava
el Xavi
que de cop i volta
va haver-hi
una invasió massiva
de Whatsapp
i Facebook
que semblava
que venien
de les pròpies
organitzacions
convocants
que desplaçava
la gent
en una altra zona
de la ciutat
com si fos
un manifestódromo
en un costat
que no molestaven
i realment
van aconseguir
que l'endemà
tota la gent
deixés aquest punt
i se'n més cap a l'altra banda
incògnita
d'on sortien
aquests
aquests
Whatsapps
que estaven
que
a darrere hi havia poder econòmic
és a dir
que estaven
estaven
estaven
no era un aficionat
el que estava
a darrere
que estava fent
no?
probablement
aquests
Whatsapps
sortien
del poder econòmic
del país
no del govern
sinó del poder econòmic
del país
perquè el que no volia
l'oligarquia
l'oligarquia
empreses
etc.
els fortunes
de Nicaragua
el que no volien
que n'estan tips
de l'Ortega
que els hi ha anat molt bé
però que ja el tenen amortitzat
que ja el tenen amortitzat
el que no volen
el que volen
és controlar el canvi
és a dir
que el canvi es faci
però que el poder econòmic
el controli
i el que no volien
és que de cop i volta
els hi sortís
un representant
dels estudiants
un representant
dels camperols
davant d'una gestora
que convoqués
unes eleccions
i que el canvi
se li anés de les mans
va ser un anàlisi
des del meu punt de vista
molt fresc
molt innovador
i que encara no ha fet ningú
aquí
el vaig felicitar personalment
el Xavi
per la seva capacitat
de síntesis
que va ser superinteressada
aquesta xerrada
doncs
animem els periodistes
a que s'atreveixin
a fer una crònica
com aquesta
segur que sí
segur que fa falta
perquè
Nicaragua
en el seu moment
quan la revolució
sendenista
va ser una font
d'anàlisi
polític
de quelcom
que succeïa
únic en el món
una revolució diferent
quan venien
quan encara hi havia
l'olor de naftalina
i de tranyines
que venien
dels països
dels països
de l'est d'Europa
del suposat
comunisme real
i en aquest moment
també
el que està succeïa
a Nicaragua
és un laboratori
jo penso
polític
que jo
hi trobo
faltar
observació
internacional
i periodística
per permetre
un anàlisi
clar i veient
del que està passant
doncs moltes gràcies
Lluís
per aquesta
anàlisi
també breu
de la situació
de Nicaragua
i per parlar-nos
dels projectes
que esteu desenvolupant
ara
a Sant Jus Solidari
que tinguis
bon cap de setmana
i a veure
quan és la propera
que ens tornem a veure
per aquí
pels estudis
doncs moltíssimes
gràcies a vosaltres
per obrir-nos
els micròfons
de Ràdio d'Esvern
i com sempre
a la vostra disposició
per venir a parlar
quan convingui
gràcies
perfecte
adeu
adeu
i'm young
for tonight
it's all
under my control
i won't hesitate
it's my turn
to make that call
i just want
a touch
i ain't here
for love
no more
okay
yeah
i won't stop
not know
guess what
it's my body
i'll dance
if i want to
it's my body
some people do
but some
they just like
to talk
okay
some shoot
the breeze
but some
like to leave
a mind
okay
some need
the light
and some
people like
the dark
okay
yeah
i won't stop
not know
guess what
l-i-l-i
it's my body
i'll dance
if i want to
l-i-l-i
it's my body
keep the drugs
give me relief
keep the love
just give me a piece
of life
one piece
of life
give it to me
give it to me
don't judge
just give it to me
no harm
second degree
tonight
run for you
tonight
i'll dance
if i want to
i'll dance
if i can
do
m-i-l-i
it's my body
m-i-l-i
it's my body
m-i-l-i
m-i-l-i
m-i-l-i
m-i-l-i
m-i-l-i
m-i-l-i
m-i-l-i
Bits
Molt més que nits d'electrònica
Bits
Ara divendres, dissabtes i diumenges
A 10 a 11 de la nit
Correm
Correm per arribar abans
Correm perquè ens esperen
Correm perquè ens fan córrer
Perquè tots corren
Correm per ser els primers
Per no fer tard
Perquè ens agrada
Correm per impressionar
Correm perquè estem contents
Perquè estem enfadats
Correm perquè ens distraiem
Correm, correm i correm
Fins que
Deixem de córrer
L'accés de velocitat és incompatible amb la vida
No corris, viu més
Servei Català de Trànsit
Generalitat de Catalunya
Passen 8 minuts de dos quarts de 12
Avui som divendres 15 de març del 2019
I ha arribat el moment de fer el super quiz del mes de març
El quiz d'aquest mes
Bé, encara no hem acabat el mes
Però sí que podem ja fer unes quantes preguntes
Ja els tinc preparats
Tenim la senyoreta Mireia i també el senyoret Imanol
Dels informatius
La Mireia de la plaça, Mireia
Hola, bon dia
Bon dia, Núria
Espera un moment, Imanol
Que tens el micro apagat
I així no podràs jugar
Molt bé, molt maco
Sí, molt bé
I després diuen que no hi ha togo
Un punt per mi ja
El micro que ens servirà de polsador
És el de colors
Vermell
Vermell
El sentim?
Sí, el sentim
Sí, sí, perfecte
Serà el polsador, no?
Veig
Sí, sí, sí
Està a una distància
Molt bé
Prudencial
Aquí distant entre els dos
Perfecte
Val, doncs són informacions
Bé, preguntes del mes de març
Potser n'hi ha alguna última de febrer
I dels últims dies no
Perquè ja el vaig tancar el dilluns per la tarda
Però vaja, hi ha preguntes tant de nivell informatiu
Com també de nivell informatiu
Però més del programa de la Mireia també
Perquè hi hagi igualtat d'oportunitats
Com comences a preguntar per parafílies
Jo ja em vaig sotmetre a un test
I vaig quedar en molt mal lloc
Mireia, pensa que si no la saps
Quedaràs bastant retralpada
Sí, sí
No, perquè a més anem a recordar
Que mentre jo feia el test aquest de parafílies
La Mireia anava dient
Home, però no saps això
I m'agradaria molt ara
Cert, cert
Que es retratés la realitat del que és
Tenir un micro i tenir...
I que consti que entro sense llibreta
Que és la llibreta dels apunts de la plaça
Per tant, jugo amb condicions d'igualtat
Amb l'Himanó
I el mòbil, què? Com va?
Estic fent un tuit des de la plaça
Ah, val, em pensava que ja estava mirant informació
No, no, estic informant que comença el superquís
Ah, vale, perfecte
Perfecte, molt bé
Les normes ja les sabeu
No s'hi val consultar informació
La Mireia està fent el tuit
Però no passa res
Acabant, acabant
Deixar el mòbil amb mius
Me fiu, me fiu
El funcionament serà com el de sempre
Jo faig la pregunta
Hi ha un total de 30 preguntetes
Com sempre
30?
Déu-n'hi-do
Sí, sí, es fan ràpid, per això
Després de la pregunta
Doncs el primer que se la sàpiga
Pica
Perquè quan piques has de respondre alguna cosa
Si l'encertes guanyes un punt
I si no, doncs se t'ha acabat l'oportunitat
I l'altre pot respondre
Llavors el punt va per l'altre
I hi ha re-rebot
És a dir
Re-rebot
Jo la fallo
La Mireia falla
Puc tornar a dir
Però llavors fa al menys, eh
El punt que guanyes
Ja està
Clar, clar, clar
No val
Re-rebots
Nivells de recaneria puntuística
Si és re-rebot
És re-rebaixa
Exacte
Al 50%
Exacte
Comencem ara sí
0-0
D'acord?
Molt bé
A veure
Quin premi ha guanyat Clara Peia
Als premis en derroc 2019
Entregats
2018
Però s'han entregat el 2019
Sí
Entregats el febrer de...