Tres minuts i tres quarts d'onze.
Aquesta hora el que fem és parlar de Proyecto Bombo.
Us hem explicat aquest matí, parlem d'aquest llibre que es presenta aquest dimecres a Can Ginastà
i que ha escrit la periodista amb 20 anys d'experiència en ràdio, premsa i televisió,
l'Olga Vallejo, on explica en aquest Proyecto Bombo com va ser el seu embaràs
des d'un punt de vista personal i des d'un estil també personal.
Ara en parlem amb ella, la tenim aquí a la ràdio. Molt bon dia.
Bon dia.
Per parlar d'aquest projecte, que neix una mica de la idea d'explicar o de desmitificar també alhora
tot el procés de l'embaràs, però que en realitat no neix com un llibre, sinó que tot plegat va més enllà.
Sí, això va començar com diu el títol, que és un Proyecto Bombo, però és diari digital d'una embarassada
i l'embarassada era jo, quan em vaig quedar embarassada al meu fill.
Llavors ja tenia una filla, però era el meu primer embaràs
i vaig veure que no tindria gaire temps de ser conscient que estava embarassada
i que era la primera vegada que estava embarassada, que era la primera vegada que viuria aquella experiència
des d'aquell punt de vista.
I vaig pensar que volia trobar un canal que em comuniqués amb el que finalment seria el meu fill.
I a partir d'aquí va ser quan vaig començar aquest diari digital
que consistia en escriure notes al mòbil, escriure mails a mi mateixa,
escriure esborranys al compte de Twitter per després ordenar-los cronològicament.
I quan ja portava un temps que estava escrivint aquest diari,
que vaig començar quan vaig suposar que estava embarassada i fins a la quarantena,
que són 40 dies després de donar llum,
doncs quan ja portava un temps vaig pensar, home, això potser podria ser un llibre.
I vaig conservar aquest esperit que era de missatges curts, ràpids,
però que em permetien saber i ser conscient de com em sentia,
de què m'estava passant i com anava evolucionant el meu embaràs.
Clar, per tant, seria amb el format diari del segle XXI, no?,
per entendre'ns d'alguna manera, perquè no és ni un bloc, no?,
que n'hi ha moltíssims ara també, sinó que va una mica més enllà,
en nivell de format, vull dir.
Sí, és ben bé com si fos un compte de Twitter.
De fet, va haver-hi un moment que em vaig plantejar
si obriria un compte de Twitter per seguir l'embaràs en temps real,
però em va fer una mica de respecte, no ho acabava de veure clar,
compartir una cosa tan personal a temps real amb tothom que volgués accedir-hi,
i tampoc sabria com acabaria sortint l'experiència,
perquè en el nostre cas tot va anar bé.
Jo ara ja tinc un fill que és el d'aquest embaràs,
que té quatre anys i mig i que m'ha deixat un metre d'alçada,
però hi ha gent que, malauradament, no tot li funciona bé,
potser no acaben amb aquell part i tot va de meravella,
per tant, em va fer una mica de respecte i va ser més tard,
que vaig pensar que, tot i que encara que conservés aquest esperit,
que seria més tard un cop estigués embarassada,
perquè, a més a més, a banda del diari digital explico setmana a setmana
què li passa a l'embarassada, com va canviant el seu cos,
què li està passant i també què està passant dins de la panxa,
com quan les embarassades o les parelles se suscriuen a una newsletter d'embaràs
per saber què t'està passant.
I, a més a més, explico els perquès de les coses que et passen durant l'embaràs,
per què et canvia el cabell, per què se t'inflen els pits,
per què és millor dormir d'un costat que d'un altre,
a partir de quin moment et comença a pujar la llet,
totes aquestes coses que alguns són inconvenients,
ja se sap que les embarassades tenen més pes,
sobretot si és embarassada d'estiu potser tot costa una mica més,
però a vegades sembla que entenent el que està passant
molesta una mica menys.
O sigui, que és una mica format guia, no?
Si algú que estigui embarassada, que se'l pot llegir en aquest format, no?
Sí, sí, de fet hi ha embarassades que m'han dit,
me'l vaig llegir d'una tirada i ara ja el tinc a la tauleta de nit.
I vaig mirant dia a dia, no?
I vaig mirant setmana a setmana.
Evidentment, aquesta és l'experiència del meu embaràs.
Tots els embarassos, parts i postparts són diferents,
però sí que tenen uns nexes comuns
i al final si es troben 10 embarassades segur que reconeixen moltes sensacions,
molts canvis físics i molts sentiments
que potser si no has estat embarassada no és tan fàcil d'entendre.
Per tant, quan tu em deies si una està embarassada se'l pot llegir,
és per embarassades, però crec que sobretot és per l'entorn de les embarassades,
per entendre de veritat què li passa a una embarassada
perquè t'explica un embaràs tal qual sense adulcurar-lo,
sense mostrar-lo com si fos perfecta,
però tampoc com una cosa horrible,
o sigui, com la realitat, dies bons i uns altres no tan bons.
Clar, suposo que últimament sentim a parlar molt de maternitat
des de diferents punts de vista,
justament des d'aquests dos extrems,
no sé si seria extrem la paraula,
però aquests que ens comentes ara,
la part més dolça i la part més desmitificadora,
i suposo que en aquest cas entenc que has volgut buscar aquest punt mig,
que imagino que al final és el que la gran majoria de persones
és on es troben, no?
M'imagino que sí,
de fet no és que l'hagi buscat,
sinó que és sincer,
és tal qual com jo vaig sentir l'embaràs,
de fet hi ha algun moment que dic
a mi no m'ha agradat estar embarassada,
i és veritat,
a mi l'experiència de l'embaràs no em va entusiasmar,
tot i que em sembla que el que acaba passant després
m'agrada tant que no m'importaria tornar a repetir.
Però el procés en si els nou mesos no t'ha convençut tant tot.
No em va acabar d'agradar,
potser va ser un embaràs d'estiu,
potser va ser també un moment professional difícil,
i es van ajuntar diferents factors,
que potser si m'hagués tornat a embarassar,
els nou mesos,
que evidentment serien diferents,
potser hagués acabat entusiasmada,
i t'hagués dit que quina meravella està embarassada.
Per tant, exacte,
és aquesta idea que cadascú pot tenir,
però això ho transmets també en el llibre, imagino.
Sí, sí, hi ha moments d'eufòria,
de felicitat absoluta,
i també hi ha moments d'estic posseïda,
no sé què m'està passant,
m'agradaria desfer-me de cop d'aquesta panxa
i ser tan lleugera com la resta,
que no em costés tan concentrar-me,
que no estigués tan amb la sensibilitat a flor de pell,
que per una banda és meravellós,
però per l'altra vegada seguir en el dia a dia,
quan tothom va tan ràpid,
quan tu has de respondre a la feina com si res,
a vegades és una mica complicat, no?,
seguir el ritme,
hi ha gent que segur que no li costa,
però a mi hi havia dies que,
la veritat és que em costava una mica sortir de casa,
arribar fins a la ràdio,
fer el meu programa diari de tres hores,
hi havia dies que sí, que era feixuc,
però sí que hi ha embarassades que m'han dit,
aquest és el llibre que m'hagués agradat llegir
quan estava embarassada,
me n'havia llegit alguns que m'explicaven a la perfecció,
el procés físic, què m'estava passant,
però no havia tingut aquesta connexió emocional,
que era com parlar amb una altra embarassada,
que t'explica el que li passa
i que reconeixes moltes d'aquestes sensacions.
La gent que l'ha llegit ara,
la resposta que t'estàs trobant,
per tant, entenc que és positiva, no?,
amb gent que ja ha passat en embaràs,
però gent que estigui començant també s'hi troba.
Sí, sí, sí,
inclús gent que no està embarassada,
i nois que...
Aquest entorn que deies abans, no?
Sí, nois que ni s'han embarassat,
ni tenen parella,
ni tenen intenció de tenir fills,
però m'han dit,
ara comprenc les embarassades a la meva feina,
ara per fi estic entenent
algunes de les coses que els hi passen
i puc entendre algunes reaccions.
El feedback que he rebut és molt positiu,
potser hi ha algú que se l'ha llegit,
no li ha agradat,
però aquests no s'han apropat,
no m'han escrit o no m'ho han dit.
Clar,
tot el procés o tot el projecte d'un embaràs,
que és molt potent,
que en sentim a parlar molt últimament,
i suposo que també
és fàcil compartir-ho,
però potser no la manera d'arribar aquí.
No sé si tu t'has posat també un filtre
o a l'hora de tenir en compte
que ho havies fet com un procés personal,
a més a més,
a l'hora de convertir-ho en llibre
vas fer-te com a autocensura,
per entendre'ns.
No, no he afegit cap tuit nou,
i els que he esborrat són
perquè l'editora em va dir
que això no aporta res,
això és molt personal,
de situacions que com jo...
Més quotidianes o alguna cosa així.
Això era...
vaig començar el desembre de 2011
i vaig acabar el setembre del 2012,
el meu fill va néixer a finals d'agost del 2012
i, per exemple, el juliol,
que jo encara estava fent ràdio,
va ser el moment dels focs de l'Empordà,
i jo recordo haver fet els tuits
perquè eren dies de directe molt intensos,
i l'editora em va dir,
home, això, si tu vols, ho deixem,
però jo crec que no...
És un altre camí, no?
No aporta res al lector,
i sí que hi ha hagut alguns d'aquests
molt vinculats amb el moment professional de llavors
que em va dir,
home, això potser ho podem treure,
i aquests sí que els he tret,
però no hi ha hagut cap altre tipus de censura,
o sigui, parlo de coses
que normalment no comentes amb la gent
quan estàs embarassada,
com si necessites estar més o menys estona al lavabo,
si tens gasos,
si beveges,
coses que sovint tu desconeixes,
perquè, evidentment, les embarassades,
a no ser que tinguis molta confiança,
siguin amigues teves,
no les expliques,
perquè potser tampoc en aquell moment
no et ve el cap,
però sí que quan estàs embarassada
penses, i ara,
per què m'està passant això?
I tot això té una explicació
fisiològica al darrere
de per què està passant,
perquè el teu cos s'està preparant
per donar llum,
i bé,
i aquí està aquesta altra contrapartida,
que és quan expliquem
per què t'està passant tot allò
que t'està passant
quan estàs embarassada.
Ara que hi ha,
en realitat,
l'embaràs en si,
ja fa uns quants anys,
no?
Cada cap passat,
no sé si et planteges també,
tenint en compte la resposta
que ha tingut,
tant pel que fa al contingut
com al format,
si et planteges,
doncs,
fer algun altre tipus de
segona part o projecte,
però de personetes ja.
No,
en principi no,
en principi no tinc intenció
de publicar res,
format llibre,
que sigui autobiogràfic.
Sí que tinc un parell de blocs,
que els dos responen
als més guapos del món,
un com a bloc tal qual,
i un altre dins de
la pàgina web
del Criatures,
del diari Ara,
on sí que mantinc
un diari
que de tant en tant
vaig escrivint
sobre l'experiència
de ser mare,
de ser una família,
de tenir fills,
i això sí que és
en temps real,
també,
no hi ha censura,
però no hi ha
la idea
d'acabar fent
una compilació
per treure un llibre.
Va ser aquest projecte
concret,
aquest projecte bombo,
no?
Va ser així
que va sortir,
no?
No estava tan poc previst
ni pensat,
però crec que al final
les circumstàncies
em van dur
i estic contenta
del resultat final,
però en principi,
a hores d'ara,
no em plantejo
seguir en aquesta línia.
Havies llegit altres llibres
no tan enfocats
a la part més racional
de maternitat,
sinó
de tot el que anem sentint ara,
no?
Experiències
d'altres mares
abans d'escriure'l?
Doncs no.
Deix ser una embarassada,
o vaig ser una embarassada
una mica típica
perquè no vaig llegir
cap llibre
sobre l'embaràs,
possiblement perquè
no tenia gaire temps,
perquè ja tenia una filla
que tenia dos anys
que reclamava atenció,
perquè estava embarassada,
perquè com deia abans
feia un programa diari
de tres hores,
que ja saps el que suposa,
no?
O sigui,
és feina
i també és una sensació
una mica estranya
perquè jo ja era mare,
no havia estat mare biològica,
però jo ja tenia una filla,
la meva parella és una noia,
ella va ser la primera
en quedar-se embarassada,
per tant,
quan,
tot i que amb el meu embaràs
també vam anar
a les classes de preparació
al part,
però és diferent,
però jo ja sabia
canviar bolquers,
jo ja sabia agafar un nadó,
jo ja sabia que era un còlic,
jo ja sabia moltes coses
i llavors
suposo que tampoc
no tenia gaire temps,
però tampoc vaig sentir
la necessitat
de llegir,
potser vaig llegir més
quan la meva dona
estava embarassada,
amb diferència,
vaig llegir més
quan ella estava embarassada,
encara que fos
el típic article
d'una revista,
d'un diari,
potser d'algun bloc,
els fulletons
que et donen de com donar
el pit correctament
a aquestes coses,
sí que vaig parar
més atenció
que quan va ser
el meu torn
d'estrenar-me
com a mare biològica.
I ella,
la teva parella,
s'ha sentit identificada
amb el que tu has escrit
a través de...
Perquè no sé si ella
també anava llegint,
quan era diari,
encara si també
ho comparties amb ella
o si has estat ara
també amb qui...
Bueno,
ara,
potser no quan ha sortit,
però quan vas començar
a donar-li la forma del llibre,
quan ho has compartit amb ella.
Quan era un diari
a temps real,
en el moment que estava passant,
ella sabia,
des d'un principi li vaig dir,
mira,
crec que començaré a escriure
perquè estic veient
que no tindré gaire temps
de ser conscient
que estic embarassada,
però després no ho vaig llegir
fins que jo vaig començar
a muntar el llibre,
diríem,
que va ser un cop
que ja vaig parir,
que ja estava de baixa
a casa amb el nen
i llavors va ser
quan vaig fer
tota la feina de recerca
de la resta d'informació,
que evidentment
després ha passat
una supervisió
per part de ginecòlegs
que han corroborat
que tota la informació
és correcta
i la que no ho era
l'hem corregit,
però a partir del moment
que ja vaig treballar
amb el llibre,
amb aquesta idea
de muntar el llibre,
a partir de llavors
sí que va anar llegint
i que ha anat llegint
diferents processos
perquè la introducció
ha canviat el format,
ara hi ha com un punt final
del llibre
que abans no hi era
i a mesura que ha anat creixent
sí que l'ha anat llegint.
La presentació
que em dèiem serà
aquest dimecres
a Can Ginestà
com la plantejos?
Com és una presentació
de projecte Bombo?
Doncs n'hem fet unes quantes
i han estat diferents
però al final
perquè també depèn
de qui te'l presenta,
del públic una mica,
del feedback que reps,
serà aquest dimecres
com deies
a les 7 de la tarda
a Can Ginestà,
el dimecres
i a Barça,
el Barça en teoria
ha de remuntar
aquells 4 gols del PSG
però això és a les 20.45.
Hi ha temps,
hi ha temps
per passar els nervis,
no?,
aquestes coses.
Perquè no estiguin neguitosos,
jo crec que a les 8
ja estarem tots fora
perquè tothom tingui temps
de situar-se
i poder veure el Barça
si és que el volen veure
o el PSG com juga,
és igual.
En aquest cas
qui m'acompanyarà
serà el periodista
Oriol Lledó
que també ara es dedica
a la política
que ell era col·laborador
del meu programa
quan jo estava embarassada
per tant
va viure l'embaràs
va viure aquest projecte Bombo
encara que fos puntualment
un cop al mes
quan venia a la ràdio
i veurem què és el que passa
però el que ens plantegem
és estar parlant
una estona ell i jo
sobre el llibre
però evidentment
que qui vingui
que tothom està convidat
a venir a Can Ginestal
dimecres
que pugui intervenir
quan vulgui
que sobretot al final
estiguem tots parlant
fent bullir l'olla
i comentant el que vulguin
o sobre la seva experiència
o si s'ha llegit el llibre
que els ha semblat
o el que vulguin
amb un punt de partida
que tenim clar
que és el llibre
però que ja veurem
què és el que passa
fins que la gent
vagi a veure el Barça.
Doncs serà exacte dimecres
a les 7 de la tarda
a Can Ginestal
la presentació
de Projecto Bombo
amb l'Olga Vallejo
avui n'hem pogut parlar
aquí al Just a la Fusta
moltes gràcies
a vosaltres
que vagi molt bé
i fins aviat
bon dia
que vagi bé
adéu