.
Ara mateix passa un minut d'un quart de 12 del matí.
Seguim al magassin matinal de Ràdio d'Esvern, el Just a la Fusta.
A la segona hora del programa, avui som dijous 28 de maig del 2020
i ara ens toca fer l'entrevista del dia.
Tenim amb nosaltres el telèfon a la Sílvia Granollers,
infermera del CAP de Sant Just,
per parlar sobre la setmana sense fum,
vigent des del passat dilluns 25 de maig
i que s'allarga fins al diumenge 31.
Anem a saludar la Sílvia, que ja la tenim al telèfon.
Hola, bon dia.
Hola, molt bon dia, Núria, i a tots els ullents, bon dia.
Bon dia.
Sílvia, parlem una mica d'aquesta setmana sense fum,
perquè quin és l'objectiu de celebrar aquest esdeveniment?
Doncs, mira, celebrar una vida sense tabac.
Des de fa, de fet, tot el territori espanyol,
des de fa 21 anys,
es celebra una setmana al voltant del Dia Mundial Sense Tabac.
És a dir, el dia 31 de maig, el diumenge,
és el Dia Mundial que es celebra,
doncs, Dia Mundial Sense Tabac,
un dia que es proposa a la gent no fumar.
I des de fa 21 anys,
des de les Societats Científiques de Medicina Familiar i Comunitària
i Enfermeria Familiar i Comunitària,
es va proposar fer que no només un dia,
sinó que tinguéssim una setmana de festa o de...
Sí, de festa, de fet, d'activitats al voltant,
d'ajudar la gent a deixar de fumar i a mantenir-se abstinent.
I has dit que qui ho organitza és l'associació, com ho has dit?
Les Societats Científiques, de fet,
la Medicina Familiar i Comunitària
i l'Enfermeria Familiar i Comunitària,
doncs, tenen unes entitats,
són unes societats científiques que promouen.
Promouen, de fet, hi ha uns grups dintre de cada societat,
el GAT o el Grapat,
el GAT a l'Espanyola i el GAT a Catalunya,
el Grapat a Catalunya,
que el que fan és això, promouen.
De fet, promovem durant tot l'any
la idea d'ajudar els nostres pacients a deixar de fumar,
però, bueno, focalitzem durant una setmana
que hi hagi presència a la premsa.
Al voltant d'aquesta setmana,
aquest any, evidentment, no,
però altres anys s'han organitzat,
doncs, des de caminades,
activitats, doncs...
penjar pòsters o disfressar un edifici
i fer, doncs, això, pòsters o pintades o el que sigui,
per celebrar.
Nosaltres, a casa,
just cada any,
al voltant d'aquest dia,
hem fet caminades,
hem fet xocolatades,
també ja portem més anys que 21,
nosaltres portem des dels inicis,
que ja vam, des de l'any 2900 i pico,
vam començar ja a fer moltes coses,
des de sopars...
A Sant Just,
per què se li dóna tanta importància
al tema del tabaquisme?
Tothom recorda, té amb ment la imatge del cap
amb aquesta pancarda tan gran de la fulla
que diu, Sant Just, encara fumes?
Sí, sí.
Això va ser que,
doncs, bueno,
el problema del tabac
és un problema que afecta moltes persones.
Pensem que
un 20% de la població fuma,
és un problema de salut
que afecta moltíssimes,
moltíssimes persones.
Perdó, he dit un 20,
és un 25,
el total,
un 25% de la nostra població,
cada quatre persones fuma,
els homes fumen un 31%,
les dones fumen menys,
un 20%.
És a dir,
que tenim un problema,
el tabac,
que és una substància
molt fàcil d'adquirir,
una substància legal,
però una substància
que és addictiva
i, a més,
en qualsevol manera
que l'utilitzis
és lesiva.
És lesiva
perquè et fa mal
des de la primera cigarreta.
La cigarreta,
un,
ja t'està fent mal
per tots els components
que porta,
inclús, evidentment,
la nicotina.
Aleshores,
clar,
això és un problema
que té moltíssimes
persones,
moltíssimes,
i, per tant,
ens havia de preocupar
com a centre de salut
i, a més,
és un problema
que la societat
preocupa.
I, per això,
en el seu moment,
estem parlant
de l'any 1999,
vam pensar
en fer una campanya
que promocionés
que bé s'està
sense fumar,
perquè, a més,
llavors,
estem parlant
que fumava
un 35%
de la població
fumar,
molta més gent,
no?,
que ara.
I, aleshores,
vam idear una campanya
en la que vam col·laborar
moltes entitats
del poble,
l'Ajuntament,
evidentment,
inclòs,
nosaltres,
de societats
científiques també,
per promocionar
aquesta vida
sense tabac.
Volíem no parlar
mai de contra
el tabac,
sinó a favor
de l'opció
de no fumar,
que fos una opció
la més fàcil,
la més agradable,
aquesta,
l'opció
de no fumar.
I això,
vam generar,
doncs,
tota una sèrie
de materials,
des de,
doncs,
això,
la pancarta
que encara queda,
vol dir,
la qualitat
de la pancarta,
vam fer
optis,
vam fer
pints,
vam fer,
es va idear
la música,
una música
que encara sona
de tant en tant,
en fi,
i després,
evidentment,
es va oferir
ajuda,
que això ja ho
estàvem fent,
però es va
promocionar molt
l'ajuda
que s'està fent
des del centre
de salut
per ajudar
a deixar de fumar.
Això ha anat
evolucionant
i ara ja,
bé més,
clar,
la llei
ens ha ajudat molt
i en aquests moments,
doncs,
el fet que no es pugui fumar
en un restaurant
o en una terrassa
si està tancada,
doncs,
això facilita molt
que els ambients
siguin fent-se fum.
Perquè quina és
l'última llei
que s'ha fet
en relació
al tabac?
Aquesta,
no?
La que ens impedeu,
la que no permet,
de fet,
la llei
es va poder
tirar endavant
perquè protegia
el treballador
no fumador
que està
en un lloc
tancat
i rep
el tabac
no desitjat
de les persones
que estan
dintre del local,
no?
I, aleshores,
aquesta va ser
l'última
de les lleis
i, de fet,
ara,
una de les coses
que dintre de la setmana
sense fum
s'està treballant
és
tirar endavant
tota la legislació
relacionada
amb la cigarreta electrònica
perquè imagino
que,
bé,
potser,
ja sabem,
la cigarreta electrònica
és un dispositiu electrònic
que conté nicotina
i altres substàncies
que és exactament
igual
de l'esiva
que la cigarreta convencional
o el tabac
per carbolar,
és exactament
el mateix,
però,
en aquests moments,
sí que tu no pots
fer
utilitzar
aquest dispositiu electrònic
en un centre sanitari
o a l'escola
o a un edifici
a l'administració,
de l'Ajuntament,
per exemple,
no ho pots fer,
tampoc ho pots fer
a dintre d'un autobús
o dintre d'un pàrquing infantil,
però ho pots fer
a tota la resta,
és a dir,
tu pots entrar
en una botiga
amb un dispositiu electrònic
i això és lesiu per tu,
que ets fumador,
però també per tots
i llavors
s'està buscant,
bueno,
s'està impulsant
durant aquesta setmana
amb més força
això,
regular la cigarreta electrònica
i després l'altre tema
que es vol
ja fa anys
que s'està parlant
és
de regular
que l'empaquetament
sigui un empaquetament genèric,
és a dir,
que tu no,
que la marca,
que el paquet de tabac
deixi de ser
atractiu
per les seves
formes i colors,
sinó que sigui
un empaquetat genèric.
Aquest és el futur.
I totes aquestes
campanyes,
les activitats
que es van fent,
com valoreu
si tenen
efectivitat
o no?
Aquí a Sant Jus
hi ha algunes dades
al respecte?
A veure,
sí,
sí,
de fet,
la gran dada
és veure
com
els consumidors
de tabac
cada dia
són més.
S'ha anat
reduint
d'una manera,
tot i que,
insisteixo,
encara tenim
un 25%
de persones
que fumen,
doncs,
cada dia
aquest número
és menor.
I aquesta és
la gran
manera de veure
que les lleis
i el compliment
de la legislació
funcionen.
Tenim moltes coses
per endavant,
encara,
però anem fent,
anem fent.
I, per exemple,
ara,
no sé si us heu fixat
que al voltant
del centre de salut
i de l'Ajuntament
hi ha un espai
que es demana,
que és un espai
lliure de fum.
sabem que
la legislació
no impedeix
que tu fumis
a la porta
del centre de salut,
però demanem
que no es fumi,
com que tampoc
es pugui fumar
dintre de l'espai
del voltant
de la porta
de l'entrada
d'un col·legi
o d'un centre esportiu.
Llavors,
veus que la gent
ho accepta bé.
Això és el que també
ens agrada
i també és una altra
manera de monitoritzar
que,
sí,
socialment
estem veient
que les persones
fumen
perquè tenen
un problema,
una addicció
i se'ls ha d'ajudar,
però també
veiem
que tothom
està a favor
d'ajudar-los,
de respectar
aquests espais
i d'anar fent
més gran,
cada vegada més gran,
l'entorn
sense fum.
per tant,
els resultats
de totes aquestes campanyes
són positius.
Vosaltres,
des del CAP,
com a infermeres
i les professionals
que hi sou,
com interveniu
per aturar,
per ajudar
més aviat
la gent
que vol deixar
de fumar
o durant aquesta setmana
sense fum?
Com actueu?
Mira,
nosaltres
hi ha moltes maneres
de deixar de fumar.
Hi ha una
que sabem
que ha demostrat
ser molt efectiva,
que és el tractament
que en diem
conductual.
La persona,
a més,
d'estar enganxada
al tabac,
a més,
està conductualment
adherida a ell,
està acostumada,
té una manera de fer
amb la cigarreta
a les mans.
Llavors,
el tractament
que fem
és ajudar
a desenganxar
i desenganxar-te
d'aquesta manera,
deshabituar-te
del consum
i,
a banda d'això,
evidentment,
ajudem
oferint
a les persones
que tenen
dependència mitjana
o alta
la nicotina
els farmes.
Hem tingut
la gran victòria
que des d'aquest any,
des del primer de gener,
el tractament
farmacològic,
dos dels tres tipus
de tractament
farmacològic
que hi ha
queden finançats
i, per tant,
els costos
ja no són
dels que eren.
Això ha ajudat
que moltes persones
donessin el pas
i,
de fet,
crec que ho puc dir
i, a més,
estem molt satisfets
durant aquest
període
de confinament.
Hem estat
ajudant
52 persones
de Sant Just,
via telefònica,
a deixar
el tabac.
Molts
havien ja començat
abans del confinament
i el que han sigut
han sigut
seguiments,
però
el seguiment
pensa que durà
un any.
Nosaltres,
quan comencem,
ens marquem una fita
que a la persona
no ens donem
mai d'alta
perquè esperem
que la gent
estigui al centre
durant molts anys,
no?
però que així,
d'una manera
per protocol,
diem que el tractament
durà un any
i,
bé,
doncs,
hem estat
seguint
telefònicament
52 persones.
Això és
un mati
i és
un comple
d'orgull.
Espero que
aquesta setmana
hi ha gent
que ens estigués
portant
col·làssim
la centraleta
telefònica
de Sant Just
demanant cita
per deixar de fumar.
Perquè
seria el que volem.
Digue'm,
perdona.
No, no,
hi ha gent
que va al cap
només expressament
per demanar cita,
no sé si
reuneix
amb el metge
de capçalera
o amb
vosaltres
les infermeres
per deixar de fumar?
Sí, sí, sí.
Hi ha persones
que obres
la història clínica
i no han vingut mai
i ens sembla
perfecte.
Fantàstic.
Suposo que,
insisteixo,
que el fet
que el tractament
hagi quedat finançat,
clar,
això també fa
que la persona
digui,
opa,
doncs,
m'apropo
al centre de salut,
no?
Bueno,
és una excusa
per venir
i conèixer'ns
i nosaltres
conèixer'ns a ells
que ens fem la perfecta.
Perquè
el procediment
com funciona?
O sigui,
el citeu...
Tan fàcil
com
demanar hora
per la infermera.
De fet,
el fàrmac,
la prescripció
l'ha de fer
el metge,
però
sempre,
com que ja
no es pot donar
el fàrmac
sense tractament
conductual
perquè no tindria
cap valor
terapèntic,
el fàrmac,
cap dels fàrmacs
que hi ha
per ajudar a deixar
de fumar,
fa deixar de fumar.
No hi ha,
la que diem,
no hi ha un fàrmac
mirable,
ojalà el tinguéssim,
però no existeix.
Llavors,
sí que és veritat
que el fàrmac
et pot ajudar,
i molt,
amb un 50%,
si ets una persona
dependent a la nicotina.
El fet de prendre
de l'iniclina
o d'utropió
o una teràcia
substitutiva
de la nicotina
t'ajudarà
amb un 50%
a deixar-ho,
però ho has de voler
i has de treballar
aquesta part
conductual.
Per això,
recomanem
que la gent
demani hora
per l'infermera
i un cop
parlem
amb l'infermera
del centre,
llavors,
amb la següent visita
o amb la mateixa visita,
això dependrà
de com
parlem,
de com es desenvolupi
l'entrevista clínica
i de com estigui
la persona preparada,
doncs hi ha,
doncs,
li dona immediatament
el fàrmac
si el necessita
i es fa,
sobretot,
aquest seguiment.
No és donar
una pastilla
o fer una entrevista
clínica
i després
ja t'espaviles,
no?
A mi busquem
fer el seguiment.
Perquè com és
el perfil
de la gent
que ve per deixar
de fumar?
És cada cop
gent més jove?
Són més homes,
més dones?
Quins perfils hi ha?
A veure,
de fet,
tenim més,
per la població
hi ha més homes
que fumen
que dones,
però jo diria
que els que s'apropen
és una persona
de fumador
de paquets
des de fa molts anys
que he intentat
deixar de fumar
diverses vegades
i jo que me n'alegro
perquè de fet
haver-ho intentat
diverses vegades
vol dir que ja saps,
en saps molt
de deixar de fumar
perquè ho has fet,
no?
I per tant
el problema
serà mantenir-te
probablement
i podem ajudar
amb aquest seguiment.
Però això no vol dir
que també hi hagi gent
que fuma
quatre cigaretes
al dia
i s'apropa
i diu
és que no puc,
no?
Aquesta persona
segurament no necessitarà
un farma
però sí,
doncs,
mantenir una conversa
i que flori
tot allò
que l'impulsa
a deixar de fumar.
Perquè hi ha casos
reincidents,
és a dir,
tenim casos...
Sí,
perdona,
que he t'allat,
sí,
però és que sí,
però és que és normal,
no?
Quan un vol fer un canvi
en el seu estil de vida,
no sé,
però a mi no em surt
a la primera,
eh?
moltes vegades,
no?
Les recaigudes
o les rediscades
formen part
i això
ho hem de normalitzar.
Home,
jo entenc,
eh?,
que tots voldríem,
no?,
decidim
qualsevol cosa
i ser-ho fam,
no?,
i ho fas,
i ho aconsegueixes.
Amb el tabac,
com amb l'alcohol,
com amb altres substàncies,
estem parlant
que hi ha,
a més dels hàbits,
una addicció,
una addicció física.
El cos
et reclama
la teva dosi
de nicotina diària.
i si no li dones,
passes un síndrome d'abstinença
i ho passes malament.
És ben cert,
eh?,
que hi ha gent
que deixa de fumar
d'un dia per l'altre
i ni síndrome d'abstinença,
bueno,
no es vol escoltar,
segurament,
no?,
i pam,
o pam.
Però,
però,
bé,
a veure,
has de lluitar
contra una substància addictiva
i aleshores
la recaiguda
és un procés,
és una cosa normal
i es normalitza
i el que és interessantíssim
és que això deia,
la gent que ha fumar
ha intentat diverses vegades
en sap molt,
sap per on falla,
sap què és el que li va bé,
què l'ajuda a deixar de fumar,
què,
quins són els entrebancs,
i aleshores
és més fàcil
que la vegada
que tens més ajuda
o,
és igual,
o que tens
la teva història de vida
o el moment ideal
per fer-ho,
doncs,
bueno,
un cop de mà
des del centre de salut
et pugui ajudar
a deixar-lo definitivament.
Doncs,
Sílvia,
tenim molta informació
ja
pel que fa
al tabaquisme
dels fumadors,
fumadores
també del poble,
els animem
que passin
pel cap
i agafin cita.
Sí,
sí,
per favor,
això seria
meravellós,
magnífic.
Doncs,
Sílvia,
moltes gràcies
per agafar-nos
al telèfon.
Moltes gràcies
a tu,
Núria,
per convidar-me
i a tota la ràdio,
és clar.
Una abraçada
i que vagi molt bé
el dia.
Gràcies,
gràcies.
Adéu.
A vosaltres també.
Adéu,
bon dia.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Ràdio Taspers 98.1
Ràdio Taspers 98.1
Ei, Damià, que re, que sóc el Guillem.
Escolta que, perdona que no t'he dit re, que se m'havia passat.
Ho he parlat amb els altres i, mira, tio, em sap greu, eh?
Però no ho acabem de veure, el tema del sample aquest del mar.
Així que millor que passis, vale?
Merci, que vagi bé, eh? Adéu.
Sé que estem vius, noto la força, poso atenció,
tu me'n posis nerviosa, pot ser petit,
pot ser molt grossa en cada racó, en cada cosa.
T'hi trobar-ho.
Avui he pres una decisió, m'he llevat amb la visió,
el que més m'ha agradat a la vida no es compra ni tant estoc.
Per això baixarem les finestres, una carretera llarga,
per sentir el vent a la cara.
El sol taronja il·luminant és l'última hora de la tarda,
jo només tinc ganes d'arribar a casa.
És com el primer glob de birra fresca una nit d'estiu,
jugant al matxero és el que em fa sentir viu.
Poso el modo aleatori que per casualitat
surti la cançó en què rumiava a mi,
no la volem passar a plorar de riure.
Cantar la dutça, ballaçó a la casa,
l'olor dels carrers que em plou i de la gespa just allà d'ahir,
que em rasquin l'esquena.
Quedar-me adormit, encendre just la tele
i posin el meu xou preferit.
Mira plats fruits a l'estiu, que haurà sigut el David.
Declarar-te el meu amor i que més diguis que sí, que sí.
Noto la forza, poso t'ansio, tu no posis nerviosa.
Pot ser patit, pot ser molt grossa.
En cada raccó, en cada cosa, ti trovo a tu.
Ti trovo a tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu.
Ti trovo a tu, oh, oh, oh, oh.
Ti trovo a tu, ti trovo a, ti trovo a, ti trovo a tu.
I en aquesta segona part, tinc algú per comptar.
Recordo quan tenia 14 i vaig començar a cantar.
Recordo, no sonava bé, però allò em feia volar.
No et diguin el que pots fer, perquè ets imparable.
Dormir amb la gent que vols, però despertar-te amb la que estima.
Unes malllats, ben sopat, diguem què més necessites.
Descobrir noves amistats tornant a casa de festa,
que una gran suma de diners a vegades també resta.
Sé un antitaurí, però canta el soy torero,
de Txallana ple pulmó, és agost i menjo i turró.
Escolta la tempesta ben tapat dins el llit,
el meu cor seguint els batecs d'aquest beat.
Saber preciar el tractar del ballut,
trobar-te quan em sento perdut.
Escolta un disc de Manel bevent una ampolla de vi,
declarar-te el meu amor i que més diguis que sí, que sí.
Noto la força, em poso atenció,
tu no et posis nerviosa, em pots ser petit,
pots ser molt grossa en cada racó, en cada cosa.
Ti trahu tubes, té XO.
Ti trahu tubes, té XO, té XO, té XO.
Ti trahu tubes, té XO.
Fins demà!
Estem segurs que són veritat? En coneixem la font? Ens ofereix credibilitat? Tenen data? Són actuals o de fa temps? Anem llegint només el titular o la notícia sencera? Si és un àudio, estem segurs que la persona que l'ha enregistrat és realment qui diu ser? Detecta les fake news. Atura't, pensa i verifica abans de compartir. Una recomanació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Molt bé, doncs ara ha arribat el moment de passar al conte de la Maribel per als més petits i petites de la casa. El d'avui es diu Les Paraules Màgiques.
Les Paraules Màgiques
Hi havia una vegada un nen que passejant pel bosc es va trobar amb un gran arbre. Era un arbre especial que destacava entre la resta per les seves grans fulles, per les seves fortes branques, pel seu gran tronc.
Però allò que realment el feia únic era que en una de les seves branques hi havia un estrany ocell, que, en veure el nen que s'apropava, va començar a cantar...
Estic en un arbre, un arbre molt especial, un arbre encantat, i per comprovar-ho les paraules màgiques has de pronunciar. Prova-ho i ja veuràs, la mà ja viuràs.
El nen sorprès va escoltar amb atenció el cant de l'ocell i va pensar que valia la pena provar-ho.
Pensant en tots els contes que li havien explicat des de ben petit, va anar recordant totes les paraules màgiques que coneixia.
Va començar amb la primera per ordre alfabètic.
Abre, cadabre! Va dir amb veu forta i clara. Va esperar uns instants, però l'arbre no va experimentar cap canvi.
L'ocell continuava cantant...
Les paraules màgiques has de pronunciar. Prova-hi, ja veuràs. La mà ja viuràs.
Així, doncs, va seguir provant amb les paraules màgiques. Cada vegada més estranyes i complicades, una rere l'altra.
Però cap d'elles funcionava.
El nen ja estava desesperat. Com podia ser que cap ni una d'aquell llistat de paraules màgiques fos la correcta?
De sobte, va recordar que els seus avis sempre li deien que la vida és molt millor quan es diuen les paraules màgiques,
quan les coses es demanen, si us plau, i es donen les gràcies educadament.
No s'ho podia arribar a creure. Podria ser que les paraules màgiques fossin, si us plau, i gràcies?
Abre màgic m'ensenya la seva màgia, si us plau.
En aquell mateix moment, va aparèixer, per art de màgia, una gran porta en el gran tronc de l'arbre.
El nen va obrir la porta encantada, i llavors va dir...
Moltes gràcies, arbre màgic, per fer aparèixer la porta.
A l'interior de l'arbre era fosc i negre, i aleshores el nen va dir...
Arbre màgic, podria il·luminar-me, sisplau?
L'interior del gran arbre es va il·luminar, i davant dels seus ulls va aparèixer tot allò que un nen pot somiar.
Moltes gràcies, arbre màgic, va dir el nen ple de felicitat.
El nen va passar unes fantàstiques i màgiques hores jugant i divertint-se en el meravellós interior de l'arbre.
Quan ja s'apropava a l'hora de tornar a casa, va sortir de l'arbre màgic,
agraint-li la bona estona que hi havia passat a dins, així com la lliçó rebuda.
Amb una forta abraçada es va acomiadar de l'arbre màgic,
i va saludar amb la mà a l'estrany ocell cantó,
i va pensar que mai més oblidaria que les veritables paraules màgiques són, si us plau, i gràcies.
Mentre el nen s'enllunyava caminant pel bosc,
va poder sentir la lletra de la nova cançó que l'estrany ocell cantava.
Gràcies, arbre màgic, anem a un altre lloc,
per un altre nen poder ensenyar que les paraules màgiques s'han de pronunciar,
i així la màgia viurà.
Gràcies.