Les 11 i 10 seguim el Just a la fusta de Ràdio d'Esvern, la Ràdio de Sant Just.
Ara tenim en Sergi Seguí per parlar-nos una mica de què va passar el ple d'ahir a la tarda de Sant Just.
Bon dia, Sergi.
Bon dia.
Bé, sé que va ser un ple bastant feixuc, bastant llarg, on es van tractar temes importants.
Bé, què et sembla si parlem primer del tema del recurs de reposició interposat per la Junta de Compensació de la Vall?
Bé, de fet, és que ho tinc aquí apuntat, eh?
Sí, sí.
Perquè ells primer van fer un recurs que ja vam rebutjar en el ple.
Sobre aquest rebuig, ells han tornat a ficar un recurs de reposició, que hi tenen tot el dret.
I el ple el que va fer ahir va ser tornar a rebutjar aquesta petició de, diguem-ne, compensació per l'extinció del conveni.
És a dir, la Junta de Compensació de la Vall, el que proposàvem això, era dir d'acord, donem per extingir-te el conveni,
però tot el sostre, tots els metres quadrats que tenim pendents de col·locar, els estimem que valen 128 milions d'euros.
Nosaltres vam dir que de cap de les maneres i per això ho vam desestimar la primera vegada i ho vam desestimar la segona.
I ara mateix com ha quedat?
Ara mateix, que és un dels punts que es van tractar també al ple d'ahir,
és que hem arribat a un acord per establir un conveni, que evidentment no s'ha treballat en un mes,
sinó que portava temps treballant-se,
un conveni que estableix de quina manera es pot aterrar aquest sostre a Sant Just.
Per explicar-ho bé s'han d'explicar els antecedents.
Quan es va fer la llei de liberalització del sol l'any 97,
el que passava era que la potestat d'iniciar planejaments passava de les administracions públiques també als privats.
Això va fer que un seguit de propietaris de la vall de Sant Just podien iniciar aquests planejaments,
aquestes propostes d'urbanització de la vall, d'urbanització de construcció.
Nosaltres, per evitar-ho, es va estar treballant durant molts anys un primer conveni que es va establir l'any 2004,
segons el qual un nombre de metres quadrats, recordar que eren 46.000,
es traslladaven fora de Sant Just, fora del municipi.
La resta sí que es posaven aquí a Sant Just i s'han anat fent els planejaments, s'han anat desenvolupant.
Què va passar? Que es va arribar a un acord amb l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs en el seu moment
per aterrar aquests 46.000 metres quadrats.
Una sentència judicial va decidir que no, que allò no es podia fer
i que aquests 46.000 metres quadrats no podien anar fora de Sant Just d'Esvern,
sinó que s'havia de buscar un lloc a Sant Just per poder-los posar.
Davant la impossibilitat, amb el territori que tenim, poder-los col·locar,
i durant la crisi econòmica, evidentment també, tot això s'ha anat deixant sobre la taula fins ara.
Els propietaris de la vall, la Junta de Compensació, demanaven poder reactivar això
i nosaltres el que hem fet ha estat intentar buscar els espais on poder-ho fer.
I d'aquí deriva aquest conveni de transformació de la carretera reial
en base o sustentats d'uns estudis que han fet tant la Generalitat com l'àrea metropolitana
d'espais on Sant Just podria créixer d'una manera natural, endreçada,
amb una temporalitat que nosaltres creiem escaient, etcètera.
Més enllà del Maix Lluï, per entendre'ns, no queden a Sant Just grans espais
o, per entendre'ns, grans solars on aterrar 46.000 metres quadrats.
Per tant, s'han hagut d'anar cercant, com dic, perquè sigui d'una manera natural.
Sí que és cert, sí que és cert, i ahir va sortir en el ple,
que la proposta que hi ha en aquest conveni de desenvolupar espais a la carretera reial,
a la zona de Torre Blanca, per entendre'ns.
Ara ja s'està fent, a la zona dels Midalls, i això ja es va aprovar un parell d'anys enrere.
Es va aprovar, iniciar-se, però el planejament està des del 2006.
Tota aquella zona és cert que queda a un extrem del municipi,
és cert que és un barri nou, però no ens passarà el mateix que el Maix Lluï,
per diverses raons.
Una, perquè una de les clàusules d'aquest conveni nou que s'ha signat
ja preveu la construcció de diferents equipaments.
La carretera reial, precisament, no és el mateix que el Maix Lluï,
és a dir, la carretera reial té tramvia, té autobusos...
És a dir, no cal implantar-los de nou, com ens ha passat.
Està millor connectat, no?
Evidentment, està millor connectat que el Maix Lluï, per suposat.
I, per tant, el que hem de treballar ara
és que amb les regles del joc o el terreny que ens ha marcat aquest conveni,
ara el que cal fer és estar molt atents
i utilitzar les eines que ens proporciona el planejament
per com aterrem aquests metres quadrats en aquests espais, no?
És a dir, si els edificis són més o menys alts,
si són més o menys permeables a la carretera, als espais interiors...
Si són de protecció oficial...
Amb això també hi ha un acord, segons el qual
tindrem més habitatges de protecció dels que marca la llei
i, a més a més, seran, diguem-ne, claus en mà.
Aquest és el primer acord, però potser també podem mirar
si ens interessa tenir claus en mà o no,
si ens interessa tenir un solar per després vendre-li
i poder executar nosaltres les obres...
Tot això s'ha de mirar, però el conveni ho estableix
i, per tant, jo crec que és important també aquest pas
de poder augmentar significativament
el parc d'habitatges de lloguer del municipi
perquè és una necessitat molt gran que tenim.
Sí. Bé, aquest va ser un dels punts, no?,
que es va tractar en el pleb, no va ser l'únic.
No va ser l'únic.
També va haver el tema de les organances.
Sí, també vam tractar les organances fiscals, sí,
sí, per l'any 2019.
Sí, sí, sí, unes organances que el que proposàvem era
una congelació de l'IBI,
perquè sí que és cert que en els últims anys
hem hagut d'augmentar-lo.
Proposàvem una congelació de l'IBI,
també una congelació de les taxes,
de les parades del mercat municipal i del mercat setmanal
per fomentar el comerç local i la proximitat.
Una pujada de l'IPC del 2% de la resta de taxes
per poder fer front a les pujades d'IPC
que tenen els contractes que té l'Ajuntament,
la llum, els subministraments,
tots els cànons que tenim amb les concessionàries,
tot això ens pujarà a l'IPC
i per tant necessitem tenir-ho cobert.
Però es mantenen també totes les bonificacions socials
que hem anat aplicant en aquests últims anys
i per tant això no es toca.
Per tant, quan s'entendi el ple
que som un Ajuntament que no mira per les persones
i a més, doncs home, jo crec que amb totes les bonificacions
que tenim d'IBI, d'ICIOS, etcètera, etcètera,
jo crec que sí que mirem per les persones,
només faltaria, clar que sí.
Després també van haver tres mocions.
Sí.
La primera del PDeCAT,
instant un procediment i millora de la gestió
en els permisos d'obres respecte als veïns.
Un altre també del PDeCAT,
instant un procediment de la transparència
en el tractament de queixes,
suggeriments i propostes.
No sé si hi ha aquí vas fer tu algun comentari
de l'aplicació.
Sí, sí.
De fet, el que demanava el PDeCAT
amb la primera moció sobre els permisos d'obres,
la vam rebutjar perquè són coses que ja estem fent.
Tot això que demanaven ja ho estem fent.
Ja s'està fent un seguiment de les obres,
un seguiment de la instal·lació de vestides, per exemple.
Sí que és cert que segurament no arribes a tot.
Per tant, sí que s'agraeix el to constructiu de les mocions,
però ja estem treballant-hi,
en millorar també la relació amb el veïnat
quan fem obres grans.
Per exemple, aquesta mateixa setmana,
el dimecres, hi havia una reunió amb el veïnat
del carrer de la Sala per les obres.
Hi va haver reunions amb els veïns del carrer Carles Mercader
quan es van fer les obres d'estudis vells.
Per tant, aquesta relació ja procurem tenir-les.
A vegades sí que fem alguna obra
que creiem que no suposarà cap molèstia pel veïnat
i després resulta que sí, doncs ens hem equivocat
i intentem corregir-ho.
Per tant, per això la vam rebutjar.
I la següent, la del tractament de queixes,
suggeriments i propostes,
és que anem en línies diferents.
Nosaltres anem un pas més enllà
i el que estem intentant és aconseguir un certificat ISO
per a la nostra oficina de gestió integrada,
que és la que gestiona tot el tema de queixes i suggeriments.
i amb aquest certificat ja es demostrarà
quins procediments s'utilitzen,
quins circuits es segueixen,
quantes respostes es donen,
quantes queixes tens, quantes respostes donen, etcètera.
A més a més,
també som un govern que ha posat en marxa
el regió de barri, el regió de proximitat,
i per tant,
les persones del nostre poble
tenen moltes maneres
de fer arribar
les seves queixes i suggeriments a l'Ajuntament.
ja sigui per canals oficials,
tipus instància,
telèfon, línia 900, etcètera, etcètera,
com presencialment.
Vull dir,
tots els regidors, els de govern i els d'oposició
som gent molt propera
i se'ns pot trobar, no sé,
comprant el pa i la verdura al mercat,
per entendre'ns, no?
I qualsevol persona se'ns pot apropar
a comentar qualsevol cosa.
Esclar,
quan ho fan així de paraula
és un queix o un suggeriment
que no entra pel conducte oficial,
per entendre'ns,
i no entra a l'estadística.
Llavors, això com ho hauríem de comptar
amb aquesta proposta que feia el PDeCAT, no?
Per tant,
queda una mica estrany
com que anem en línies,
diguem-ne,
anem treballant amb el mateix objectiu,
però amb línies,
bé, diguem-ne,
que la manera de fer,
doncs, cadascú seria la pròpia, no?
I per això també vam dir que no.
I ja...
Tot i que insisteixo, eh,
el to constructiu i propositiu
de les dues mocions
és agrair.
És agrair.
I el debat que vam tenir
va ser en aquest sentit, també.
I bé,
l'última moció
per part del grup municipal
de Ciutadans,
que va condemnar
la violència a Catalunya
per la convivència
i el respecte
entre tota la ciutadania.
Crec que no vas voler fer...
Com a portaveu d'Esquerra,
el que vam decidir
l'executiva
i el grup municipal
era que
amb aquest tipus d'emocions
de Ciutadans
el que fèiem era,
diguem-ne,
obviar-los, no?
Vam dir que faríem
el que popularment
es coneix com fer-li un tortosa, no?
Que és com la presidenta
del seu partit,
la seva...
va anar a tortosa
i la gran majoria
de la gent
la va ignorar, no?
Però sí que és cert
que és una cosa
que no s'entén gaire, no?
Però, bueno,
ho haurem d'anar explicant.
També és veritat
que el títol de l'emoció
dur engany, eh?
Perquè una emoció
que es diu
de condena
de tota la violència
en Catalunya
i per la convivència
i el respecte
entre tota la ciutadania,
esclar,
qui pot dir que no
a això, no?
Però quan comences
a llegir el text
t'adones
que l'únic que fa
és criminalitzar
el moviment independentista
i que els únics culpables
que hi hagi violència
a Catalunya
són els independentistes
per les seves accions, no?
Esclar,
nosaltres ens vam quedar
molt sorpresos
perquè no vam veure
ni una sola referència
als atonyinaments
de la policia
a l'1 d'octubre,
per exemple.
I això no ho van provocar
els independentistes.
Tampoc vam veure
cap referència
a la persona
que va entrar
amb un cotxe
a la plaça Major de Vic
a tota velocitat
que podia haver fet
alguna desgràcia.
Aquí tampoc hi havia
cap referència.
Tampoc hi va haver
cap referència
en aquesta emoció
a l'agressió
que un policia nacional
de Paisà
li va propiciar
en el fotoperiodista
Jordi Borràs
el crit de
Viva Espanya
i Viva Franco.
Ni de l'atac
a Blanquerna
de fa uns anys,
ni de l'atac
i l'assetjament
a Catalunya Ràdio
de just ara
fa un any,
ni vaig sentir
el portaveu
de Ciutadans
que condemnés
quan a la diputada
del Parlament
de la nostra comarca,
la gent Díaz
de Sant Andreu
de la barca
li van trencar
el vidre
del cotxe.
Tot això
no ho vam saber
veure l'emoció
i per tant
el que ens demostra
és que
ja els va bé
tota aquesta situació
i que el que
volen és
mantenir-la
perquè aquest
clima de confrontament
que ells mateixos
estan creant
i que ells mateixos
estan alimentant
els va perfecte
per les seves aspiracions.
Per tant
hi va haver
un rebuig
gairebé un ànim
de l'emoció,
només hi van votar
a favor Ciutadans
i el PP.
La gran majoria
dels grups
que van intervenir
o que van parlar-ho
abans en passadissos
coincidíem
en que
de cap de les maneres
que aquesta emoció
no podia ser
i que
bé
que és que
com que
el que fas
amb això
quan ho debats
és donar-li
bola
com aquell que diu
i li segueixes el joc
per això
el grup d'Esquerra
vam decidir
que no ho faríem.
però és veritat
que
que s'ha d'explicar
el que pas que arguments
en tenim
vaja
els que facin falta.
Doncs
ara ja no tenim
gaire més temps.
Sí, ja m'han dit
que heu de parlar
amb el regió de mobilitat.
Sí, sí, sí
perquè aquest mes
amb el tema
de carril bici
i això
i tant
hi ha feina
només faltaria
clar que sí
clar que sí
doncs
moltes gràcies
per ser aquí
a vosaltres
avui divendres
tornarem a trobar-nos
no sé que sigui
per alguna altra ocasió
quan vulgueu
per als propers plens
molt bé
gràcies
Gràcies a tu.
Gràcies a tu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Seguim aquí
al Just a la Fusta
i avui
ja el tenim aquí
entrevistem
en Jordi Porta
regidor de
Transports,
Mobilitat i Seguretat
Viària
de l'Ajuntament
de Sant Just.
Bon dia Jordi.
Bon dia
moltes gràcies
per convidar-me.
Merci.
Doncs avui
volíem tenir-te a l'estudi
perquè ens expliquessis
com serà
la quinzena
passejada urbana
amb bicicleta
que es farà
aquest diumenge
a dos quarts
d'onze del matí
i també
perquè ens expliquessis
una mica
el funcionament
del carril bici
que passa
per la carretera
Reial.
Per quin dels temes
vols començar?
El primer
que has comentat
si vols.
val.
Doncs
tinc entès
que la
pedalada urbana
s'inclou
dins la setmana
de la mobilitat
sostenible
i segura
del 2018.
Quines altres
accions
heu promogut
des de l'Ajuntament
al llarg
de la setmana
sostenible?
Heu promogut
alguna o...?
Sí, t'explico.
Nosaltres
la setmana
de mobilitat
és a nivell
europeu,
és la setmana
europea
de la mobilitat
sostenible
i cada any
hem intentat
fer alguna
activitat.
Si us en recordeu
fa dos anys
el que vam fer
va ser tancar
el trànsit
al centre
perquè
el que volíem
fer era una prova
pilot
de
com
es podria
viure sense
cotxes
al centre.
Això va desencadenar,
aquesta prova pilot
va anar també,
vam fer unes enquestes
que vam acabar
tancant el centre
de forma permanent
que és el que tenim
ara,
amb la creació
de tres noves terrasses
de restauració
etcètera.
Aquest any
per això
el poble
està immers
en tantes obres
necessàries
a diversos carrers
i a diversos barris
que vam decidir
no tallar
cap carrer
ni fer cap dia
així
tallant
el trànsit
a cap carrer
i ens hem limitat
a participar
en dues activitats
que és
la pedalada
que comentes
del proper diumenge
que qui vulgui
es pot apuntar
directament
el diumenge
anant al parador
és una pedalada
que surt
té diferents orígens
surt
per una banda
surt
d'Hospitalet
va a Creu
a Esplugues
arriba a Sant Jús
on
entra per la Rambla
passa per davant del parador
aquí s'hi pot afegir
la gent
de fet la gent es pot afegir
a qualsevol punt
però
si et vols afegir
des del parador
doncs pots
col·laborar
comprant el tíquet
i entrant en sortejos
i acabes a Torre Blanca
i l'altra branca
si no ho haig errat
surt de Sant Boi
passa per Sant Joan d'Espí
i també arriba
al parc de Torre Blanca
on arriben tots a la vegada
i un cop al parc
hi ha una festa
i hi ha diferents carpes
amb diferents establiments
esponsors
i hi ha sortejos
i hi ha regals
i hi ha música
i és una mica una festa
ja fa molts anys
que es desenvolupa
aquesta pedalada
i ara no sé
si és la quinzena
sí, crec que és la quinzena
doncs
esperem
li augurem molt d'èxit
i que faci bon temps
sobretot
sisplau
i per altra banda
ja vam participar
ahir
a la cursa
de transport metropolitana
que és una
una activitat
que organitza
la PTP
que és
l'Associació
per la Promoció
del Transport Públic
junt amb la Generalitat
de Catalunya
on
fan una cursa
des de diferents orígens
de l'àrea metropolitana
fins a un mateix punt
a Barcelona
i de cada origen
sorgem
amb diferents mitjans
de transport
gent amb cotxe
gent amb transport públic
gent amb bici
gent amb patinet
gent que combina bici
amb transport públic
gent
hi ha diferents combinacions
i després
un cop s'arriba
es fa una comparativa
de quant temps
ha tardat
porta a porta
o sigui
aquest temps
de desplaçament
des del punt d'origen
que seria
l'Ajuntament de Sant Just
el punt final
que aquest any
ha estat
la sala de família
i
i es calculen
els temps
es calculen
la contaminació
etcètera
etcètera
i això és el primer any
que es fa
aquí a Sant Just
no no no
portem molts anys
col·laborant
i ja
no sé quants en fa
però en portem molts
i hi ha gent
de Sant Just
que hi participa
Sí
normalment
a l'associació
de veïns
hi participa
i després
personal de l'Ajuntament
que s'anima
també participa
jo sempre participo
des de fa molts anys
molt bé
continuem
amb el tema
de la bicicleta
perquè
l'ús de la bicicleta
cada vegada
també és més alt
i es pot dir
que a mica en mica
s'està convertint
en un vehicle
de transport
alternatiu
al cotxe
o a la moto
home
estem al 2018
aquesta pregunta
ja
no és que es pugui dir
és que és
cada cop hi ha més gent
que va a treballar
o a estudiar a Barcelona
i va amb bicicleta
i tarda
menys que amb cotxe
i molt menys que amb bus
o sigui
ja és una alternativa
fins ara
a Sant Just
fins fa
mig any
es pot dir
teníem un problema
infraestructural
no podíem
accedir
a Barcelona
d'una forma
pràctica
i còmoda
de manera
segregada
o sigui
amb un carril
o amb un espai
protegit dels cotxes
i sense molts dels vianants
de forma directa
i de forma
més o menys
planera
que no hagis de pujar
a una muntanya
o baixar-la
no?
això no ho teníem
la gent que anava en bici
o bé
feia un esforç físic
bastant dur
de pujar
fins a
fins a Sant Joan de Déu
i després
creuar el Parc Cervantes
i posar-te per la Diagonal
o
era gent molt atrevida
que es posava
es barrejava entre els cotxes
feia el mateix itinerari
que els cotxes
per entrar a la Diagonal
o per la carretera
de Coll Blanc
també barrejat
amb el trànsit
perquè les voreres
eren realment molt estretes
des de fa mig any
tenim la famosa
passarel·la
que connecta
amb la Diagonal
de forma
bastant plana
de forma directa
de forma segura
i segregada
i compartida
amb vianants
això sí
tot i que s'ha fet
prou ample
perquè la convivència
sigui efectiva
això obre un món
això obre un món
i
Esplugues
també va fer els deures
com si diguéssim
i va connectar
aquesta passarel·la
fins a l'Ajuntament
a través de l'Avinguda
dels Països Catalans
o la que coneixem
Nestlé
fent un carril bici
i el famós
carril bici
que ara estan obres
encara
i que creiem
que en un mes
a finals de mes
d'octubre
es podrà inaugurar
que arribarà
fins a Sant Jús
fins al centre de Sant Jús
fins al carrer Sagrat Cor
per la carretera reial
i fins on
fins on arriba?
Fins al carrer Sagrat Cor
o sigui
que és un carrer
per sota la Rambla
d'acord?
D'acord?
En comptes d'acabar-se la Rambla
s'acaba un carrer més enllà
després
perquè de fet
volem fer que el carrer Sagrat Cor
sigui com una alternativa
per les bicis i patinets
a no anar per la Rambla de Sant Jús
o sigui
és una alternativa
que hi hagi molt menys trànsit
que no hi hagi semàfors
i que circuli de forma segura
i les bicicletes
no es vegin obligades
entre cometes
a pujar-se a les voreres
perquè és sentiment
de perillositat
de compartir el cotxe
la calçada amb els cotxes
a un carrer com la Rambla
que no és un carrer 30
no és un carrer veïnal
sinó és un carrer
de xarxa bàsica
de Sant Jús
i que per tant
si tenim una alternativa
no prohibirem anar amb bici
per la Rambla
que hi vagi qui vulgui
per la calçada
per la voreres no
però que hi hagi una alternativa
per aquest carrer paral·lel
que serà Sagrat Cor
que intentarem
que sigui bidireccional
per les bicicletes
però això encara no està fet
ho haurem d'esperar una mica
i enllaçant cap a baix
a Sant Feliu
hi ha algun sistema?
per continuar cap a Sant Feliu
hi haurà el que hi havia fins ara
que és
que el carril de la dreta
perdoneu
que el carril de la dreta
de cotxes
té dos carrils
la carretera reial
llavors
el carril de la dreta
serà 30
compartit amb bicis
de baixada
en canvi
la pujada
de Sant Feliu
a Sant Jús
la mantindrem
per la vorera
perquè entenem
que les bicis
quan pugen
van bastant més lentes
i per tant
no es generen un perill
o tant de conflicte
amb el vianant
l'ideal
és que anessin
a la calçada
també
però
la quantitat
de cotxes
que tenim
a la carretera reial
des de la rotonda
de l'autopista
direcció
Sant Feliu
és tal
és tan tan gran
que fa inviable
avui en dia
o sigui
ara mateix
fa inviable
treure un dels dos carrils
si traguéssim
un carril
de la carretera
ja
des de la rotonda
de l'autopista
cap al Walden
i Sant Feliu
generaríem
embussos
molt importants
llavors
embussos
embussos
de vehicles
sí
molt importants
saturaríem
el que és aquesta via
això no vol dir
que no creiem
que la bici
igualment ha d'anar
a la calçada
i la pujada
i la baixada
i jo crec
que el futur
acabarà
aventi un carril bici
per la calçada
però
encara no estem preparats
per això
com sí que estem preparats
per baixar la bici
a la calçada
en les dues direccions
a la carretera
des d'aquest carrer
Sagrat Cor
fins a l'Ajuntament
d'Esplugues
això
he dit abans
la paraula embussos
perquè
hi ha gent
que ara
amb el carril
que hi ha
a la carretera
reial
que s'ha estrenat
fa poc
encara no s'ha estrenat
perdó
estan obres
però
deia que
hi ha gent
que ja s'està
queixant
perquè
ja
o sigui
el carril
no s'ha estrenat
però realment
ja
els cotxes
ja no poden
circular
en dos carrils
sí
però
a diferència
de la carretera
des de la rotonda
de l'autopista
cap a Sant Feliu
a la carretera
entre l'Ajuntament
d'Esplugues
i la Rambla
de Sant Jús
s'han fet
contagis
contagis
amb càmeres
durant bastant de temps
van haver-hi unes càmeres
la gent potser
qui passava per allà
se'n recorda
i també
uns contagis automàtics
amb unes gomes
al terra
això és perquè
per una banda
s'està fent
el pla de mobilitat
i es van comptar
els vehicles
sí
aquestes càmeres
i aquestes gomes
durant bastant de temps
han donat
una radiografia
exactament
de quants cotxes
passen
per la carretera
amb quin sentit van
i quin tonatge tenen
o sigui
quins són autobusos
quins són cotxes
quins són motos
quins són camions
etc
d'aquest estudi
es va
es va
concloure
que
la intensitat
de trànsit
que es diu
tècnicament es diu
la IMD
que és la intensitat
mitjana diària
de vehicles
que passen
per aquesta via
és un número
que en un carril
és suficient
d'acord
o sigui
que un carril
pot absorbir
aquesta quantitat
de cotxes
sobretot
la IMD
la intensitat
direcció
Sant Feliu
la que és direcció
Barcelona
és més alta
tot i que
també
excepte
aleshores punta
punta
també absorbeix
podria absorbir
amb un carril
amb un sol carril
el trànsit
de totes maneres
es va arribar
a la conclusió
evidentment
afectant el mínim
de moment
i treure
només un carril
de cotxes
per fer aquest carril
bici bidireccional
per altra banda
també es van
comptar bicicletes
i es van
de forma manual
durant tot el dia
hi havia persones
amb uns comptadors
i es van
comptar bicicletes
i es va
concloure
això va ser
abans
que s'inaugurés
la passarel·la
de Barcelona
o sigui
abans
de tenir
l'enllaç
obert
en Barcelona
ja passaven
700
bicis diàries
per
Sant Just
perquè us feu una idea
entre
entre el carrer
Ateneu i Rambla
a la carretera
Reial
entre Ateneu i Rambla
on hi ha el restaurant
de la Bona Aigua
doncs per allà
passen 700 bicis
dia
tant per la calçada
com per la vorera
de forma
lliure
com van ara
lliure
han d'anar en compte
però
hi ha bicis
que van per
la calçada
i algunes altres
van per la vorera
doncs
comptant les totes
eren 700 bicis diàries
700 bicis
són moltes bicis
o sigui
estem parlant
d'un número de bicis
ja molt important
perquè us feu una idea
el carril bici
de Barcelona
un dels carrils bicis
amb més de trànsit
és el de Passeig
de Sant Joan
que connecta
el barri de Gràcia
doncs
amb l'alt part
de la Ciutadella
i té una mitjana
de 2-3.000 bicis
diàries
entre 2.000
i 3.000 bicis
dia
clar
allà tenim
Barcelona
la densitat
de Barcelona
més el turisme
que té Barcelona
i nosaltres
estem dient
que per Sant Jus
ja passen 700
o sigui
és un número
clar
el número
és tan alt
és alt
independentment
de les comparacions
que fem
a Barcelona
700 bicis
moltes de les quals
circulant per la vorera
ara cada cop
hi ha més bicis elèctriques
que van més ràpid
i els patinets
que també
van a unes
patinets elèctrics
que també van a unes velocitats
que no fan compatible
anar per la vorera
els patinets elèctrics
també es consideraran
o sigui
també podran anar
pel carril bici
efectivament
i han d'anar
pel carril bici
de fet després
recorda-m'ho
i us explico
què estem fent
amb l'ordenança
com regularem
el tema dels patinets
de totes maneres
és normal
perdoneu
dius
ostres
tu dius això
de la intensitat
dels cotxes
però jo passo per allà
i hi ha trànsit
per començar
hi ha diferents factors
que hem de tenir en compte
un
i el més important
és que les obres
no estan acabades
i com qualsevol punt
en obres
sempre
hi ha
una mica
una mica més
de trànsit
i molèsties
que deixaran d'haver-hi
quan acabin les obres
una de les coses
que es treballaran
i que així estan
en el projecte
és una sincronització
semafòrica
una cosa
que farà
que
en sentit
se'n feliu
que és on hi ha
un carril només
els semàfors
es vagin posant verd
perquè