Doncs aquest mes de setembre, l'oferta pública d'educació infantil a Sant Jús s'ha duplicat amb l'arribada d'una nova escola bressol, Mainada, que ve a complementar l'escola que ja tenim des de fa uns quants anys, Marrex, per parlar-ne.
Avui hem convidat al programa a la directora de les dues escoles, Mainada i Marrex, la Dèlia Risques, que ja la tenim aquí a la ràdio. Dèlia, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
Molt bé.
Contenta. Se t'ha girat feina perquè eres directora de Marrex i ara de Marrex i Mainada.
Se m'ha girat molta feina, però també amb molta il·lusió. La veritat és que fa molta il·lusió i encetar una escola no és com obrir un regal, quasi, no?
A més, a més feia falta.
Feia molta falta. Ja fa molts anys que cada cop que fem les preinscripcions per Marrex hi ha moltes famílies que es queden sense lloc i això, ostres, és com bastant injust, no?
I ara amb Mainada, doncs, l'oferta s'ha duplicat i pràcticament la majoria de les famílies tenen plaça a l'escola.
A més, a més, com tu deies, és com obrir un regal perquè s'ha fet nova des de zero i, a més a més, amb l'experiència de Marrex.
És a dir, que quan l'heu dissenyat, ja porteu uns quants anys i heu pogut dir, escolta, tirem per aquí, tirem per allà, no?, per millorar-la.
Sí, dintre de les possibilitats, eh, perquè el que deien, no?, la pastilla és aquesta, no?, la pastilla és com en el plano, no?, el trosset que tu tens per poder fer-la construir, no?
Per jugar una miqueta.
Clar, llavors, no podia ser igual que Marrex, perquè ni els metres quadrats eren els mateixos, ni així en superfície plana, ni l'estructura, com si diguéssim, de la parcel·la era la mateixa,
però és diferent, que això també té la seva gràcia, perquè per no fer un clon exacte, no?, vull dir que també s'hi donaran altres oportunitats i també projectes nous,
i això també fa molta il·lusió, però a la vegada jo crec que té una base de projecte pedagògic, igual que Marrex, i això és molt important.
Ara en parlarem d'això. Ahir vau tenir jornada de portes obertes, pares, mares, no sé si algun nen, ja van passar per Mainada, i els vau ensenyar les instal·lacions.
Primer de tot, com ha quedat i què els ha semblat a la gent?
Ahir va venir moltíssima gent. Nosaltres hem anat, podem veure com una mica el procés, tampoc no gaire, eh, perquè no pots estar-te a l'obra sempre.
No pots anar cada dia a seure, no? No pots, però sí que hem anat veient, no? Recordo el primer dia que vam entrar, que tot era com, uf, aquí no hi cabrem, no?
Semblava com petit, no sé, estava tot, era raro, no? I de les últimes vegades que hem anat, ostres, és preciosa, ens agrada molt a nivell d'equip, eh?
I ahir era el dia com de... era la prova de foc, no? Venien, com tu deies, pares, mares, avis, àvies, venien famílies i venien molts nens i nenes.
I la veritat és que la gent sortia molt contenta, els agradava molt, és molt bonica, té molta, molta llum, els colors són molt suaus, molt neutres, molta fusta.
Té alguna pinzellada també d'ecològic, que la fa com diferent, vull dir que, no sé, la gent sortia molt, molt, molt contenta.
Els nens encantats anaven pujant, baixant, vull dir que tot... anaven fent la descoberta de l'espai i va ser molt bonic.
Com... és difícil d'explicar, eh, en paraules, però com és? És a dir, les aules, com ho heu organitzat menjador, espais comuns, pati, com estava?
Penjarem alguna fotografia al web de la ràdio, perquè ja ens l'han enviat, eh, però explica'ns-ho, Dèlia.
Mira, jo diria que és una escola que té molta, molta llum. És una escola molt, molt, molt neutra, això que dèiem, eh, molt blanca i fusta, i això també dona com molta seranó, no?, a nivell d'edifici.
Té molta llum perquè tots els espais, o la majoria d'ells, tenen unes grans vidreres que donen totes a l'espai exterior.
Els espais dels infants són espais prou grans. És veritat que Marrex té aquella part de... no sé molt bé com... no trobo la paraula, eh, però que és com... hi ha espais més petitons, té la gràcia...
Més acollidor.
No, no més acollidor, té la... Marrex té la gràcia que és un espai que té molta trajectòria, molta història, sí? La història de Marrex, no, la té, encara, mai, ara.
És clar, són uns 50 anys, eh?
És que ara l'haureu d'omplir de vida, això és evident, i la vida la donaran els educadors, les educadores i els infants.
Per suposat.
I les famílies, vaja, tothom.
Tothom, tota la comunitat. Però és veritat que Marrex, doncs, a lo millor hi ha espais més grans, espais més petits, aquí tot és bastant més homogeni, tots els espais tenen una mateixa mida, són bastant grans, la veritat és que són espaiosos, com deia, entra molta llum.
Té una estructura una mica diferent, perquè Marrex fa una forma d'U, mentre Esmainada fa una forma com d'S, diríem, no?, o d'Z, no?
Té un jardí que està dividit en diferents zones, que es comunica per la part interior i també per l'exterior, és diferent, no?, és tota ella diferent, i té un pis de dalt on estan els espais de treball dels adults, com si diguéssim, dels educadors i de les educadores, i per tant també és una estructura, com dèiem, una mica diferent.
Ja està acabada?
Sí, pràcticament, falten alguns retocs que han d'acabar de donar, i falta, estaven muntant mobles...
És a dir, que no, al setembre, comencem amb tranquil·litat, no és allò que diguis que per una banda entran les famílies i per l'altra es uten els pintors?
Bé, no ho sabem, quan arribem al setembre t'ho diré, però d'entrada l'escola està bastant acabada, les famílies també ho van poder veure, i hi havia gent que et deia,
home, nosaltres patíem una mica, però veure-la ara també ens deixa més tranquils, ens en podem anar de vacances tranquils, no?
Jo crec que estarà bastant acabada, haurem de treballar, nosaltres alguns dies abans de començar l'escola, posant les coses en lloc, i acabant de...
Quin dia? Comencen igual, Marrecs i Mainada, en principi?
Sí, comencen el dia 8 de setembre.
És a dir, se va al mateix dia.
Al mateix dia.
I altres coses que, diguem-ne, tenen en comú, perquè malgrat ser dues escoles, per exemple, el projecte educatiu és el mateix.
Sí, el projecte educatiu és el mateix. L'equip és un equip unitari, que anirem circulant entre les dues escoles.
La idea és que puguem generar un gran equip de les escoles per a sols de Sant Just, i que podràs treballar a Marrecs o a Mainada de forma indistinta,
perquè faràs projectes segurament diferents, perquè cada escola tindrà la seva identitat, però que estaran tots sota un paraigües de projecte únic dels dos centres.
I els espais nadó o l'espai familiar que tradicionalment heu fet a Marrecs, a Mainada continuen? Es faran els dos llocs? O un espai igual es farà una banda, l'altre una altra? Com ho fareu?
De moment els mantindrem a Marrecs, perquè Marrecs és on està l'espai físic per poder-los fer. A Mainada no s'ha creat un espai físic específic pels espais familiars, nadó i familiar,
i de moment es faran a Marrecs. Jo crec que s'han de viure més com projectes del poble, estan ubicats a Marrecs i ja veurem, anirem caminant.
Igual d'aquí tres anys hi ha un grup molt important de famílies que fan una demanda d'un espai nadó, no m'ho mento, a la tarda a Mainada, i es podria plantejar fer-ho, però ja ho anirem veient.
Com deia, és un projecte únic i per tant tampoc té molta importància on estiguin ubicats a l'espai nadó i l'espai familiar, perquè formaran part d'aquest projecte que és compartit.
Hem parlat d'aquest nou equipament, hem parlat dels projectes, parlem de la gent, dels educadors i les educadores.
Heu hagut d'ampliar plantilla? Perquè vaja, és més feina, són més aules, són més nanos, no?
Hem hagut d'ampliar, s'ha fet un procés d'oposició a l'Ajuntament, ara ja tenim bastant configurat l'equip que treballarà, és un equip que es barrejarà amb l'equip que ja porta molt de temps treballant a Marrecs
i que per tant tenen una motxilla amb experiència i expertesa també en aquest àmbit i per tant hi haurà aquesta barreja de la mirada nova, fresca, de fora.
Però vol dir que tots els nous o totes les noves no aniran a mainades, sinó que hi haurà una barreja a dir,
doncs escolta, mira, aquesta persona que portava aquesta aula aquí, l'enviem allà perquè no ens trobem que una escola sigui la dels veterans i l'altra la dels joves o la dels nous.
Clar, tindria poc sentit, no? Si compartim projectes, si fem un projecte a un i comparar aigües compartit entre els dos centres,
si separem a les persones que ja treballaven a Marrecs, es queden a Marrecs i les noves incorporacions marxen a mainada,
no tindria gaire sentit o no estaria gaire lligat amb aquesta idea de projecte únic.
Al principi ens deies, feia falta perquè, de fet, cada any quan hi ha les preinscripcions o les peticions de plaça,
es quedava molta gent fora i deies, pràcticament hem omplert del tot i gairebé ningú s'ha quedat fora, però algú sí encara, no?
Sí, algú s'ha quedat fora encara, sí. Hem fet un grup mixt d'ameinada, mira, dos anys, com que hi ha més places,
hi ha més oferta perquè les ràtios s'incrementen als grups de dos anys, doncs a vegades, no?
Passàvem a Marrecs fa molts anys que a vegades no s'omplien els tres grups de dos anys.
Ara amb la gratuïtat això també ha canviat molt perquè la gratuïtat de l'escolaritat a i2 ha fet que hi hagi moltes famílies
que optin per portar els nens a l'escola Bressol Pública i amb els dos centres s'ha pogut donar resposta
a totes les famílies que han fet demanda d'aïdos i, a més, han quedat algunes places buides.
Llavors, per poder donar resposta a aquestes famílies d'IU que s'havien quedat sense poder optar a places d'escola Bressol,
s'ha creat un grup mixt, que és un grup amb uns nens, uns quants nens d'un any, uns quants nens de dos anys
i on es baixa una miqueta la ràtio perquè no podem treballar a 20 igual que els grups de dos anys.
Això ha donat resposta a algunes famílies més, però tot i això encara hi ha famílies d'un any
que no tenen plaça a l'escola Bressol.
I ja per acabar, se't veu il·lusionada a nivell personal, clar, dèiem, ets i ets la directora de Marrex,
passes també a ser la directora de Mainada, és molta més feina, més responsabilitat,
però tot i així, vaja, se't veu contenta, no?
Estic contenta, sí, perquè fa molta il·lusió també encetar un nou projecte, és el que dèiem al principi,
és com obrir un regal, no? I, bé, és veritat, tindré més feina, tindrem feina que s'haurà d'organitzar, no?
Ens haurem d'organitzar d'una manera diferent. Aquests dies de reunió que hem fet per tancar el curs de Marrex,
també n'hem parlat una mica amb l'equip, no?, com ens organitzarem, no?,
també per poder facilitar aquesta relació dels dos centres, també per portar a terme projectes nous,
per continuar treballant, a la fi és la feina que fèiem, però és veritat que és una feina que es veurà doblada,
també hi haurà més personal i, bé, també es fa molta il·lusió.
Ja anirem avaluant això, quan vagi passant els cursos, anirem avaluant, anirem fent tancament
i anirem veient, no?, com ha anat i les possibilitats de poder fer una bona feina, que esperem que sí.
Doncs ho explicàvem, ahir va haver-hi jornada de portes obertes d'aquesta nova Escola Bressol,
que és com aquest regal que també és per Sant Jus, no ens enganyem, l'Escola Bressol mai n'hi ha.
Ens ho ha explicat la seva directora, la Dèlia, que ha vingut aquí a la ràdio.
Dèlia, moltíssimes gràcies i molt bon estiu.
Moltes gràcies.
Parlem d'aquí uns mesos per veure com us va.
Perfecte, d'aquí uns mesos ens veiem.
Adéu-siau.
Gràcies, fins ara.
Gràcies.