11.34 del matí entrem a fer aquesta entrevista que teníem preparada,
que us havíem anunciat.
Tenim amb nosaltres a la Conxita Safon i també a en Jaume Vidal.
Els obrim els micròfons, els dos. Bon dia.
Bon dia.
Bon dia, els dos. Gràcies per venir.
A Jaume Vidal hi havies passat per aquí, president de l'Associació de Salut Mental del Bes Llobregat.
Ni més ni menys.
I Conxita, amb tu no ens coneixíem, però gràcies també per venir fins aquí,
per compartir amb nosaltres una mica aquesta informació, aquests temes que tracteu.
De fet, ets responsable també d'aquest taller de gestió de les emocions
que crec que organitzava o que organitza també l'Associació de Salut Mental.
Parlem d'aquest taller, si vols, què és el que tracteu,
de quina manera la gent interpreta aquestes emocions o entén, descobreix què és el que tracteu en aquest taller.
Primer, gràcies també per convidar-nos.
I després, mira, el taller de gestió de les emocions són set sessions,
quinzenals fins al 18 de juliol, hem començat avui.
Tenim una eina que és la que ens ajuda, diguéssim, a fer aquesta gestió,
que són tècniques de relaxació, que es fan servir àmpliament en psicologia.
I el curs és molt pràctic.
Vol donar resposta a un punt que és difícil de trobar,
i és, no ens belluguem tant en el plan teòric de què són les emocions o d'on venen, que sí,
que sí que ho tractem una mica, però bàsicament és com gestionem una emoció.
Aquest és el punt més dificultós, perquè nosaltres podem venir,
podem saber d'on ve per què ens comportem d'una determinada manera,
perquè reaccionem emocionalment d'una determinada manera,
però no ser capaços de reaccionar d'un altre, com nosaltres voldríem,
més tranquils, sense ansietat, sense estrès.
Com faig per modificar la resposta emocional?
Llavors, una mica, tenint en compte que són set sessions,
el que volem és treballar justament això.
Com? Fem perquè les tripes, per dir-ho d'alguna manera,
responguin d'una altra manera.
Llavors, això sí que anem passant per diferents emocions,
que són molt típiques, per exemple, la por és una emoció molt comú
a la nostra cultura, la culpa és una altra emoció també molt comú
a la nostra cultura, i després, les últimes sessions,
vèiem aspectes relacionats amb la baixa estima,
l'autoexigència, l'autocrítica, però no en positiu,
sinó quan jo em critico...
Que ets dura, no?
Clar, amb massa duresa, que m'ensorro, em tiro pedres a la teulada.
Perfeccionisme, quan va desfarmat aquest perfeccionisme...
O sigui, una mica, és observar aquestes emocions,
com em sento i com puc fer per sentir-me com jo em vull sentir.
A lo millor, jo vull ser més amable a mi mateixa, no?
Em sembla que sigui una tasca fàcil, eh?
D'assolir...
Mira, és com tot, si saps com fer-ho, no és difícil.
No, no és difícil.
Per això fem servir aquestes tècniques de relaxació,
perquè treballant en aquest estat de relaxació,
entrem en contacte amb aquestes emocions,
sobretot emocions, home,
d'una manera diferent que reflexionant sobre les emocions,
que és molt útil, eh?
O sigui, també és una part molt útil,
però aquest curs justament és
com em sento, ser conscient de l'emoció,
reaccionar de manera positiva,
perquè moltes vegades el problema és
tinc por, com és que tinc por?
Jo hauria de sentir-me bé,
hauria de no tenir aquesta por, soc covard.
Això, en definitiva,
és boicotejar la pròpia emoció.
Un rebuig.
Clar, si jo rebuig, com em sento,
m'estic posant en un problema,
perquè estic rebutjant una emoció
que, al fi, al cap la tinc.
Al cap i al fi, és el que hi ha, el que tinc.
Aleshores, ser capaços d'observar aquesta emoció,
deixar-la que surti, sense crítica,
sense intentar canviar,
ser capaços d'aquesta actitud
i, a més a més, tranquil·litzar-nos,
té un efecte meravellós, de veritat, molt potent.
I, en canvi, aquest gest,
moltes vegades ens costa de trobar,
perquè no som conscients
del mal que ens podem arribar a fer
criticant com ens sentim de veritat.
Al cap i al cap són aprenentatges
i molts aprenentatges els hem fet petits.
Vull dir que tampoc hem triat
com ens volíem sentir davant de les coses.
Bé, això s'ha de respectar.
I, a més a més,
si ens volem sentir d'una altra manera,
si volem sentir més tranquils
o més forts, no?
Durant el curs hi ha una idea
que es treballa molt,
que és molt interessant.
Tu dius, bueno,
però com faig per deixar de sentir por?
Si sento por, què faig?
On vaig?
Si no sento por, què sento?
Saber on hem d'anar,
és molt interessant.
I, al contrari de la por,
en aquest tipus de situacions,
en gestió emocional,
el contrari de la por és l'estimació.
no el valor.
Que no el podem agafar si tenim por.
Se'ns escapa.
Però, en canvi, estimar,
estimar-nos, respectar-nos,
sí podem aprendre.
I quan fem aquest gest,
la por se'n va.
Lluitar contra la por no té sentit.
És una batalla perduda.
Però, en canvi,
anar cap a l'estimació,
si podem,
és molt positiu
i molt estimulant,
aprendre aquest respecte,
aquesta estimació,
aquesta comprensió,
aquesta ajuda,
i la por se'n va,
per exemple.
Doncs aquests gestos
dintre de la relaxació,
en un estat de tranquil·litat,
quan els pensaments
no estan esbojarrats,
no és difícil.
El Jaume Vidal
sembla que estigui compartimentant
noves...
No sé de quina manera,
també des de l'Associació
de Salut Mental,
voleu oferir aquests cursos
amb algun objectiu en concret?
Sí.
A veure,
nosaltres el que volem
és que
un seguit de persones
que tinguin necessitat,
com deia,
d'administrar
les seves emocions,
no?,
doncs pugui venir
en el curs
que fa la Conxita,
igual com
tenim altres grups
que,
d'una altra manera,
també se'ls ajuda,
vull dir,
perquè és compartir
experiències i tal.
El que pretenem...
I això,
el que passa és que això
vas trobant
a diferents persones
al llarg del camí.
El camí és llarg,
eh?,
perquè portem 25 anys,
ja ho saps.
I tant.
i llavors,
doncs,
trobem diferents
persones
amb diferents
experiències,
diferents
aprenentatges,
i llavors el que
procurarem
és que tots ells
tinguin,
doncs,
aquesta sortida,
no?,
aquest punt de trobada
amb persones
necessitades.
jo mateix.
A mi m'agrada molt
estar en grups.
I quin és el perfil,
podríem dir,
de persones,
no sé si Conxita,
tu tens més present
perquè tens les persones
allà amb tu,
o no sé si,
Jaume,
també saps la gent
que passa per aquests tallers.
És a dir,
el perfil de persones
que venen a buscar,
o què venen a buscar,
o què esperen del taller,
què és el que,
personalment,
cadascú intenta treballar.
Mira,
això és justament
el que hem parlat avui,
el que cadascú
esperava del taller.
Hi ha persones
que han repetit
perquè venien
la primera vegada
que van fer aquest taller
que és injust
i han tornat a venir
tres persones avui,
però a la realitat
n'hi ha més.
N'hi ha quatre
que tornen a repetir
de cinc
que va fer el primer taller.
Hi ha persones
que busquen
gestionar estrès,
ansietat,
hi ha persones
en primera persona
que el que necessiten
és
baixar el nivell
d'estrès
de la seva vida,
d'angoixa
i per això
han tornat a venir
perquè
realment
la pràctica
de la relaxació,
només la pràctica,
encara que nosaltres
no parléssim
de cap emoció,
ja té un efecte
positiu.
una de les conseqüències
una de les conseqüències
de practicar
regularment
aquest tipus
de tècnica,
aquest entrenament,
per exemple,
és que baixa
l'activació
del sistema simpàtic,
el sistema nervios simpàtic
relacionat amb estrès,
amb ansietat
i activa el parà simpàtic
relacionat amb la calma,
la tranquil·litat,
només fent la pràctica.
Un altre dels efectes
que es pot trobar
només fent la pràctica,
lògicament,
si som capaços
de dirigir-la
i d'acceptar-la
a la vida
i de posar-la bé,
que sigui una pràctica
que no provoqui
un sobresforç,
una neguita,
a mi no em surt,
tot això sí que
s'ha d'anar polint
i ho fem al mateix temps,
el que passa que també
anem observant
aquestes emocions.
Un altre beneficis
que observen les persones
quan venen,
per això el perfil
és molt variat,
perquè aquests beneficis
els troba tothom,
busqui el que busqui,
és que
quan nosaltres estem estressats,
i aquest és un element
també molt important
amb aquestes tècniques,
la respiració
es fa superficial,
més ràpida,
però més superficial,
perquè
la part del diafragma
de l'estómac
està tensa
i els pulmons
no poden omplir-se
completament,
que és cap a baix.
A part de que és forçada
aquesta respiració,
i sí,
té conseqüències,
no?,
a nivell cardíac
amb el pas dels anys.
A part,
quan nosaltres
oxigenem l'organisme,
el que estem fent
és treure'ns de sobre
cansament,
la manca d'oxigen,
és a dir,
la intoxicació
dels diferents òrgans
està associada
amb l'ansietat.
Per tant,
només
aplicant aquests
petits elements
cada dia,
fem totes aquestes
millores
sense
sense intentar
ser conscients
de res.
A més a més,
millora la qualitat
de la som,
que és un sistema
natural
per descansar,
per regenerar,
per elaborar
informació,
és a dir,
que tots aquests
beneficis,
tensions físiques,
tensió alta,
totes aquests,
només pel fet
d'aprendre
a fer aquestes
tècniques,
introduir-les
10 minuts,
un parell de cops
al dia,
3 és fantàstic,
pel matí,
a la missió
i a la nit,
però només el fet
d'això
ja té tots aquests
beneficis.
Per tant,
després
afegim el tema
de les emocions,
lògicament,
perquè és molt interessant
i des d'aquí
és fàcil,
és el que t'explicava.
Independentment
que la persona
estigui en un moment
que pugui
bellugar
més o menys
les seves emocions,
tots
reben aquests
beneficis,
de manera que
tots milloren
el seu estat físic,
mental i emocional.
Per això,
els perfils
són molt variats
i cadascú
l'aprofitarà
d'una determinada manera.
També hi ha una altra
filosofia de l'associació
és que siguin grups
molt petits,
això a mi em dóna
la possibilitat
d'estar pendent
de cada persona
i de donar-li
dintre de la situació
però sí,
ajudar cada persona
a fer el seu
procés,
adaptar-ho molt bé
a cada persona
de manera que
cadascú farà
el seu camí
però serà
un camí positiu.
Arribin fins on arribin,
és igual,
però serà
un camí positiu.
Que són un grup
d'una desena
més o menys?
Mira,
ara mateix
són set.
Set persones.
Sí.
És un nombre
fàcil de gestionar
cadascú
per estar pendent,
no?
I que tothom
tingui el moment
d'expressar
fins allà on vulgui,
no?
El que necessita
o com a sent
o el que li va bé
o la resistència
que s'està trobant.
La pandèmia realment
ha causat
estragos,
que es diria
amb cadascú allà.
És a dir,
s'estan recollint,
estem recollint
malauradament
aquests fruits
d'angoixes,
pors,
inseguretats,
incerteses.
Sí,
Jaume?
I tant que sí.
Bé,
era lògic,
no?
Si estàs tot el dia
dins de casa teva
sense fer res més
que passi el temps,
no?
Per dir-ho d'una manera
i a més a més
arribar amb una certa incapacitat
per omplir-lo
d'una manera com cal,
no?
Que és una activitat
mental i física,
doncs llavors
lògicament
això t'afecta.
Jo,
sempre que l'he escoltat
que portem
molt de temps
fins i tot
en espais
com ara
aquest que fem
allà a Sant Feliu
ho havíem fet
i tal,
sempre
jo el que entenc
és que és tan fàcil
d'interpretar
el que diu
la Conxita,
no?
Perquè,
esclar,
és que dius
bueno,
jo vinc aquí
i tinc com una
ansietat,
no?
preguntaves,
per exemple,
fa una estona
com rebem
aquestes persones,
siguin en primera persona
o siguin,
doncs,
familiars
que tenen
la problemàtica
de conviure
d'una manera,
diguem-ne,
una mica desaforada
desaforada
dins de casa seva,
no?
Doncs és això,
és venir,
parlen amb mi
o amb la Montserrat Giró
o la Lola Castany
o amb ella mateixa,
això també està clar,
no?
I llavors ja estan a dins,
vull dir,
el que nosaltres tenim
com a principi bàsic
és que volem ser públics,
no ho som ben bé,
perquè no ho som,
perquè si volen després
ser soci
i participar
d'aquesta dinàmica
que hem creat,
doncs també ho poden fer
amb un preu molt mòdic
i tal,
però de fet
el que pretenem
és ser públics,
o sigui,
que entrin
en el nostre camp
i trobar el benefici.
I així ho fan,
Conxita,
ho corrobores,
que, diguem-ne,
els resultats
a través de les sessions
dels tallers
va millor
per a aquestes persones
o troben
doncs aquest ajut,
no?,
d'entendre,
de gestionar les emocions,
trobes aquesta resposta
en ells i elles,
positiva?
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
en general sí,
home,
a veure,
totes els,
allò,
però fixa't,
el primer curs
que vam fer
érem cinc persones
i han repetit quatre
i un altre
se n'ha anat a ioga,
que l'hi havia a experimentar.
També és una altra manera,
no?,
de canalitzar,
no?,
emocions,
sentir,
respiració,
no?,
pausar el cos.
Sí,
sí,
li va anar bé,
va practicar amb la relaxació
i li va venir de gust
passar ioga,
perfecte,
però en qualsevol cas,
ha descobert una via
d'una activitat
que li ajuda
a frenar
els pensaments,
no?,
la quantitat de pensaments,
per exemple,
amb aquesta persona.
la resta han tornat
perquè els ha anat bé,
d'acord?
Per què?
Bé,
perquè,
com qualsevol tècnica,
si s'aplica bé
i si es practica
sense generar problemes,
si no senzillament
anar caminant,
en realitat,
al final,
has aconseguit un profit.
Una mica el que et comentava,
tots aquests profits
a nivell físic,
mental,
l'emocional,
si la persona
va fent la pràctica,
els nota.
Nota
que per fer uns exercicis,
a més,
és molt senzill,
jo els passo un exercici gravat
que dura 10 minuts,
de manera que
el poso al grup de WhatsApp
i, bueno,
han d'escolta això,
s'han de buscar el lloc,
hi ha el moment,
però han d'escolta
aquest exercici
i deixar-se anar.
Aleshores,
és una manera senzilla
d'entrar
a una pràctica
que en definitiva
el que vol
és saber trobar moments
de calma
íntims
amb un mateix,
no amb un altre,
no amb els altres,
no amb...
amb un mateix.
Com que
a vegades costa
trobar aquestes pràctiques,
la relaxació
introdueix,
un petit exercici
s'introdueix
en aquest tipus de pràctica
i és la porta
per
obtenir
beneficis
de fer això
diàriament,
de tenir aquests moments
de calma,
de tranquil·litat.
Moltes vegades
el problema
és que
tots naixem
tranquils,
en general.
Bueno, plorant
molt,
però tranquils,
sí.
Però les criatures
els bebés
si no han tingut
cap
entrebanc
important,
naixen tranquils.
què passa?
Que al llarg de la vida
nosaltres anem perdent
aquest lloc
de tranquil·litat
i ens anem
desplaçant
cap al neguit,
cap a la por,
cap a la culpa,
no?
De què es tracta?
Es tracta de tornar,
de tornar a recuperar
dintre
la sensació
de calma
perquè tu dies,
bueno,
m'haig de tranquil·litzar
però així no me'n recordo.
Com era?
Com era allò?
Com es feia?
Com arribar allà?
Com era això?
clar,
una cosa és una memòria
cognitiva,
una altra és una memòria
emocional.
Tornar a recuperar
aquesta memòria,
la veritat és que
és molt interessant
perquè no ha desaparegut mai.
Aquesta és la cosa,
no es tracta de fer
una gran
troballa
que jo no havia sentit,
no.
Tornem a la sensació
de calma
que està dintre,
aquesta possibilitat
ha estat
i la vam tenir
fa molt de temps.
de fet,
moltes persones
quan comencen
a trobar
aquesta calma
recorden
la seva infantesa.
Els venen
imatges
de quan anaven
a la platja
o quan anaven
a caminar
o quan l'àvia
els feia
no sé què
i sentien
aquesta sensació
de tranquil·litat
i venen
aquelles memòries
perquè és l'última
vegada
que van sentir
aquesta tranquil·litat.
Això té
història.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Clar,
quan tornes a connectar
amb aquesta calma
és com molt positiu,
és molt curatiu,
molt curatiu inclús.
I tant.
Aquesta calma
és com si tots
la tinguéssim
però no sapiguéssim
arribar a ella,
no?
És que l'hem oblidat,
d'alguna manera
l'hem oblidat
perquè si tot el dia
ens passem preocupats
per no sé què,
enfadats
per no sé quantos,
no?
Al llarg dels anys
arriba un moment
que ja no es recorda.
Saps que,
ostres,
saps que no et trobes bé,
saps que estàs neguitós,
però quan tu pares
en silenci
com t'has de sentir?
Com és allò de la calma?
O sigui,
ja m'agradaria,
però com?
Vale.
La relaxació
ens ajuda
a provocar
aquest espai,
a provocar
aquesta calma.
No ens fa falta
res,
només provocar-la
i una vegada
i una altra
i una altra
i al final
la tornem a recordar
i ja tenim on tornar.
I això és fonamental,
si no tenim on tornar,
entén-me,
interiorment,
si no tenim on tornar,
com fem?
pesats.
Difícil,
difícil.
Tu,
Jaume,
ho apliques a la vida
o intentes
aplicar-ho també?
Sí,
jo,
de tota manera,
i entre ella
i jo ens ho he dit,
jo potser
no soc
de trobar
aquest equilibri
amb una sessió
com ella fa
i això ho hem comentat
alguna vegada
i, bueno,
com que ella ha parlat
d'aquesta singularitat
que podem tenir
cadascú de nosaltres,
doncs la veritat
és que ho vull destacar
com a tal
que probablement
jo no he arribat mai
a tenir aquest punt
de plaer,
probablement també
perquè
quan jo era petit tot
de plaer aquest,
no,
no en tenia gaire,
anava molt...
La Conxita et dirà
que segur que el tens,
eh,
l'agat?
Segur,
no,
segur,
no,
també,
esclar,
bueno,
me'n recordo,
ara m'ha fet pensar
quan m'ho explicava
amb la meva pròpia àvia,
l'àvia sempre la teníem
al costat,
un germà petit,
més petit que jo i jo,
i llavors,
doncs,
clar,
era un plaer total
allò perquè
podíem fer el que volíem,
que ella ens ho dispensava
i estàvem,
francament,
bé fent el que féssim,
jugant a pim-pom,
corrent pel pati
o pel barri
i tal.
Llavors,
probablement,
no tothom té la mateixa
i això ja hem tingut
alguna discussió
entre nosaltres,
no?
Sí, sí.
Però el que està clar
és que hi ha persones
que troben el seu espai aquí,
que troben el seu punt
de trobada,
com deia ella,
amb quan era jovenet
i tal,
o quan li has preguntat,
o quan li has dit,
dius sí,
de vegades plorem
quan naixem,
no?
Bé, clar,
és aquí que deia,
no?
Naixem tranquils,
i dic, bueno,
ho hauríem de veure, això.
Sí,
perquè jo he conegut
criatures que tranquil·les
li ha costat molt.
Tenien poc, no?
Però és igual,
vull dir,
acabes trobant
una explicació,
una explicació
del per què
i com fer
aquestes coses
i això,
ella sap que sempre
ho he respectat
i ho hem perseguit
i ho hem aconseguit
i ho estem aconseguit,
malgrat que hi hagi
persones que diuen
que no, eh?
Vull dir,
i això és una realitat.
És allò de
no sempre plou
a gust de tots,
no?
No sempre plou a gust de tots,
no?
No tothom estarà d'acord, tampoc potser, no?
Llavors el que hem de fer
és, jo crec,
és omplir el,
o sigui,
obrir ben bé
el ventall
de possibilitats
de trobar-nos,
de trobar-nos bé
en aquest cas,
individualment,
i de trobar-nos
amb els altres
i que cadascuna
de les persones
pugui arribar
en el punt de dir
si jo aquí,
no, jo allà
i tal.
Jo penso que és això, no?
És aquesta manera
de fer ample
tot plegat.
Volia recordar també
per a aquells
que ens estan escoltant
i potser hi ha algú que
no sé si està temps
encara d'apuntar-s'hi
i de sumar-s'hi,
no sé com funciona
el taller,
tema...
Com funcionen exactament
les classes,
l'horari,
com ho feu?
Mira,
heu començat avui
a les escoles,
de dos quarts de 10
fins a les 11
i és un taller
que anem fent
un aprenentatge.
Si algú es vol apuntar,
encara hi ha alguna plaça
perquè de moment
encara podem afegir
alguna cosa més,
s'ha de posar en contacte
amb mi
i perquè
d'alguna manera
el posaré
al dia,
li passo l'exercici
de relaxació
i es pot anar
practicant
per la següent classe.
El que passa
que és una pràctica
que es basa
cada classe
és
acumulativa,
anem aprenent
i anem avançant.
Si se'n perden una
queden una mica coixos?
No,
si se'n perden una
no queden coixos
perquè et dic
que són poca gent
i ja poc estar
molt pendent.
El que no pot ser
és començar el curs
d'aquí un mes.
perquè ja haurem fet
molta feina
i és difícil
sobretot
perquè és una pràctica
és a dir
que si
les persones
porten un mes
fent aquesta pràctica
a casa
ja tenen
unes sensacions
comencem a parlar
d'alguns temes
que el que no ho ha fet
o bé té
una pràctica anterior
i per tant
ja ve entrenat
que això és un altre tema
aquí s'hauria de mirar
o bé no té
aquesta pràctica
i van rellevit
és com si t'apuntes
a un curs
d'un desvantatge
si t'apuntes
a un curs
de fer fútting
al cap d'un mes
ja porten temps corrent
tu vas amb un pam
de llengua
i els altres
saps?
però bueno
si algú es pot apuntar
sí, sí
que truqui
i ara encara
podríem afegir
alguna cosa
no has de dir
el telèfon
seria trucar
directament
a l'associació
de submental
del Bas Llobregat
o amb ella
o si vol dir
algun telèfon
o direcció
el meu és
el 659
96
10
16
i el de la Conxita
618
9452
o 2
ja està
si no teniu també
el web
salutmentalbasllobregat.org
tenim de tot
tenim de tot
vull dir que allà
poden trobar
més informació
també
si ho volen
Facebook
web
també teniu Facebook?
també
també
esteu al dia
doncs sí
un parell d'anys
cap aquí
oi?
devia ser que vam
fer una moguda
bastant interessant
en aquest sentit
sí, sí
actualitzar-vos
a la xarxa
i tot això
això mateix
actualitzar-vos
així us troben
també pot ser
per WhatsApp
oi?
també?
si saps el telèfon
sí home
clar
el WhatsApp
és una cosa
absolutament immediata
pel que jo veig
no?
perquè
bueno
ahir
vaig
vaig veure
és que no m'ho havia vist
fins ahir
i li contesto
sí
i bueno
ja ens veurem avui
a la visora
exacte
o sigui que sí
sí
de tota manera
podeu trobar
i tant
doncs
Jaume i Conxita
anem deixant aquí l'entrevista
que estem a punt de tocar
les 12
per tant
connexió amb Catalunya Ràdio
gràcies per passar per aquí
de nou Jaume
i un plaer conèixer
també Conxita
igualment
espero que puguis ajudar
a través d'aquesta tècnica
moltes persones
i que segueixin repetint cursos
i tallers
si és que els fa bé
que també segur que sí
hem entès que sí
que vagi molt bé
gràcies als dos
i gràcies també per la tasca
a tu
gràcies
adeu
adeu