En punt un quart de dotze, aquesta hora el que fem és parlar del nou curs escolar.
Aquest dilluns van arrencar les classes, n'hem anat parlant durant aquesta setmana
amb totes les escoles i amb l'Institut de Sant Just i avui en volem parlar
amb el regidor d'Educació, Justfos Salva. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar també una mica a nivell general d'aquest curs 2016-2017.
Com estan en aquesta primera setmana?
Hem anat parlant amb els centres? Com va tot plegat?
Efectivament, hem anat parlant amb els centres, de fet els hem anat a visitar directament
i bé, bé, de moment tots se n'han engegat amb normalitat, sembla que tot funciona molt bé,
les classes estan plenes, tenim els centres molt plens, amb una ocupació malalta,
però bé, bé, de moment cap incident notable.
I en aquests dies hem anat parlant amb cada centre, cadascú també amb els seus projectes
i les seves característiques. Per exemple, aquest any a l'Escola Montserrat
que hi ha més línies, hi ha força línies, també l'Institut són les mateixes que l'any passat,
però sí que hi ha també més alumnes, no sé si en aquest cas tot està en ordre
o si hi ha algun problema d'espai.
Tot està en ordre, ens hem pogut coordinar bé amb els serveis territorials,
amb el Departament d'Ensenyament, s'han obert més línies al Montserrat,
ara Montserrat ja està, és una escola d'una línia i mitja,
tenim ja quatre classes diferents desdoblades, P3, P5, hi ha primària també dues,
i realment de moment sembla que la tendència és aquesta, anem creixent,
cada cop tenim més infants a la població. De fet, les dades així us reflexen,
en els últims tres anys hem passat de 1.162 nens matriculats i inscrits
en escoles públiques i concertades de Sant Jús i estem a 1.219.
i això sembla que de moment per les dades de demografia es manté
i hem d'esperar que entre les dades de demografia més sabem que segurament
a Sant Jús hi haurà noves edificacions, més lluvia, etcètera.
Això seguirà en augment o com a mínim segurament mantenint-se.
Que és una mica el que no passa a nivell general, no?
Aquests dies sentíem justament que la demografia baixava,
que hi havia menys nens que entreven a P3 i en canvi Sant Jús,
com amb tantes altres coses, va per lliure de vegades.
Sí, a vegades sí. No sabem si poden ser les polítiques que s'han fet
des de l'Ajuntament a nivell d'HPO, d'Habitatge de Protecció Oficial,
que ha donat facilitat a les persones que volien quedar-se al municipi,
gent jove, a tenir un lloc on viure.
Però bé, el cas és aquest que...
És veritat que en el cas del barri de Maslluï,
algun cop n'hem parlat, no?
També que el nombre d'infants que s'havien de començar a P3
és bastant alt justament també per això
i si hi ha noves construccions pot passar
i aquest curs justament també hi va haver una certa tensió
on finalment, a més a més, es va com resoldre
perquè hi havia una escola molt a prop,
una escola que és de Sant Feliu,
però molt a prop de la part de Sant Justenca de Maslluï,
que va estar a punt de tancar una segona línia,
finalment, i sobretot gràcies a la pressió que es va fer,
la campanya que es va fer no es va tancar,
però no sé si, perquè es va parlar en aquell moment,
del fet que la gent de Sant Just pogués comptabilitzar
per anar a aquesta escola,
això entenc que a nivell administratiu és complicat.
A nivell administratiu és complicat,
però ho seguim treballant,
de fet d'aquí poc tindrem una reunió
amb serveis territorials, amb la nova presidenta,
i intentarem exposar aquest tema,
a més sabent que cada cop hi haurà més infants
a aquell barri,
i aquell barri té una idiosincràsia,
vull dir allò,
té una escola de Sant Feliu molt a prop
i les escoles de Sant Just,
a pesar que és municipi de Sant Just,
els hi queden més lluny,
realment hi ha realitats de gent d'allà
que prefereix escloritzar més a prop al seu infant
o prefereix escloritzar-lo en un de Sant Just
i, per tant, a més lluny.
Hem de poder donar satisfacció a totes les famílies.
Aquests dies també parlant en diferents centres,
encara es parla una mica
o se'n parla menys a nivell general,
però encara ja es noten algunes retallades
que hi ha hagut en educació
per part d'ensenyament de la Generalitat
durant els últims anys.
I també es parlava que l'Ajuntament
en alguns casos pot fer alguna cosa,
en d'altres no.
Com ho valoreu tot plegat des de l'Ajuntament?
Noteu-ho? Els centres us ho demanen?
Sí, els centres,
sobretot en els consells escolars municipals,
expressen una mica els seus neguits
i les seves pors
envers aquest mensteniment
que està tenint la Generalitat
amb el Departament d'Ensenyament.
Realment, a títol personal,
crec que falten recursos
perquè l'ensenyança sigui potent
i bona en aquest país.
I tenim uns professors
que ho estan patint,
ho estan patint seriosament.
i nosaltres donar-li suport
en tot el que puguem.
Realment, les nostres competències
no són molt grans
en matèries d'educació,
però sí la nostra responsabilitat
i, per tant, intentem fer coses,
coses que van més enllà
de les nostres competències
i amb això estem intentant
donar suport a les AMPAs
perquè puguin fer la seva feina,
a les escoles perquè puguin tenir
uns centres ben mantinguts
i els seus programes.
Els oferem
unes quatre activitats
de la Guia d'Activitats Educativa
i a l'Institut també ajudem
quan fa falta.
intentem estar allà.
Perquè les competències
per part de l'Ajuntament
en relació als centres
no tenen a veure
tant amb recursos econòmics?
No, principalment
tenen a veure
amb l'edifici.
O sigui, si realment
ens limitéssim
a la competència
que té l'Ajuntament
és l'edifici,
la participació
al Consell d'Escolar Municipal,
evidentment subvencionar
un AMPA
com qualsevol entitat,
com podrien ser uns dimonis
o un gegantés,
perquè és una entitat
més desenjust
i té dret a subvenció
i poca cosa més
a nivell pedagògic,
o a nivell d'escola
no podem entrar-hi.
Tot i que ens deixen
per sort
i podem estar molt
en contacte amb ells
i treballar conjuntament,
a nivell normatiu
no tenim per què.
Depèn de la Generalitat.
Exacte.
I l'edifici,
si no m'equivoco,
l'Institut també
és de la Generalitat, no?
Correcte.
Els instituts
sí que són de la Generalitat
i les escoles.
Els centres,
l'Escola Bressol,
que sí que és municipal,
aquesta sí,
aquesta sí que és nostra,
i les escoles,
els CEIPS,
els centres educatius
de primària infantil,
sí que són nostres,
però el continent
és nostre,
el contingut,
és de la Generalitat,
per dir-ho així.
De tota manera,
s'han fet algunes reformes
aquest estiu
en escoles?
Sí, s'han fet reformes.
Mira, el Montseny,
s'ha fet una petita reforma
de millora de tancaments,
finestres, etcètera,
i està previst,
al novembre,
fer la pista nova
i els lavabos
del pati nous.
Esperem poder-ho fer
al novembre
i ràpidament
perquè per no entorpir
l'activitat
de l'escola.
Al Montserrat
s'han instal·lat,
juntament amb l'AMPA,
uns nous jocs
de pati,
jocs nous,
fets de fusta,
més macos.
L'AMPA ens ho va proposar,
nosaltres vam dir
que podíem assumir
el cost
d'adequar la zona,
fer els fonaments
per col·locar els jocs
i la instal·lació
i ells pagaven els jocs
i així vam quedar.
Durant l'estiu
s'han fet aquestes obres.
Què més?
El Canigó
també s'ha fet
la cuina,
que també han ajudat
a pagar la pròpia escola,
nosaltres hem ajudat
amb les instal·lacions
i petites intervencions
d'arranjament
que són habituals
de la porta
que no va bé,
el tancament aquest
que no...
la barana
que es cau,
petites cosetes.
S'ha de sentre
aquests dies
explicava una mica
els seus objectius,
no sé si també
n'hi ha de globals,
o sigui,
a nivell de regidoria,
agrupeu també
les escoles,
us reuniu
i us plantegeu
alguns objectius generals
a nivell educatiu.
Bé,
nosaltres volem
sempre una escola
inclusiva,
una escola lliure,
una escola també
verda,
una mica els valors
que des de l'Ajuntament
treballem,
però bé,
ara principalment
l'Ajuntament
estem treballant
en el projecte educatiu
de ciutat,
fet de Sant Just
ciutat educadora
i estem focalitzant
molt les nostres energies
cap a la creació
d'aquest document
i d'aquest projecte.
I què inclou
aquest projecte?
Bé,
aquest projecte
el que intenta
és materialitzar
al concepte de ciutat educadora.
És un concepte
una mica allò
d'idea,
de filosofia
i és intentar
fer entendre
que tota persona,
tot ciutadà
i tot col·lectiu,
per tant,
tota la ciutat en general,
té capacitat educadora
i tot espai
pot ser educador.
Llavors,
és intentar
a l'hora
que quan
emprenem accions
des de l'Ajuntament
o des de la pròpia ciutadania,
veure-ho
des del punt de vista
educatiu,
per tant,
saber que aquella acció
estem educant
o deseducant
segons els nostres valors.
I és una mica
un prendre consciència,
és intentar
que la ciutadania,
les associacions,
la ciutat en si
prengui consciència
que tots eduquem
i som educats
de la vegada.
És a dir,
tindre també l'educació
més enllà,
molts cops
com pensem en educació,
pensem fins als 18 anys
com a molt, no?
Exacte,
i l'educació formal,
el que passa dins
de les escoles.
La ciutat educadora
el que vol entendre
és que no s'educa
només a les escoles,
s'educa al carrer,
s'educa quan vas
a un club esportiu
a fer esport,
s'educa
en molts espais
del territori
i és intentar
treballar en aquest.
D'això, de fet,
la proposta
que ho fem conjuntament
amb Diputació,
Diputació ens ajuda
a elaborar aquest PEC
i la proposta
de línies de treball
són quatre,
ja és l'escola
com a ambient formal,
la transició
a escola-treball,
l'aprenentatge
llarg de la vida
i la ciutat educadora
com a territori.
Ja intenta
fer un dibuix
que marqui
l'educació
molt més enllà
de l'escola, no?
I Sant Lluís
ja és una ciutat educadora?
Ja és una ciutat educadora,
sí,
ho hem de ser ja
des del 2007
o 2008.
És una marca
que costa
que la gent
reconegui
i vengui,
de fet,
rellancem el PEC
una mica
perquè crec que
cal sacsejar
i tornar a recordar
que som ciutat educadora
i involucrar l'entitat
i crear xarxa
que també creiem
que és molt important.
Hi ha molts agents educatius
en la nostra població
i crec que està molt bé
que es coneguin,
que treballin conjuntament,
que sàpiguen
què fan uns i altres
perquè en el fons
hem de pensar
que un infant
que està aquí
no només
s'educa a l'escola
sinó que s'educa al carrer,
s'educa quan se'n va
a l'esplai o al caos,
s'educa quan se'n va
a fer esport o futbol,
basquet o el que sigui,
quan arriba a casa
ja estàs amb els pares
i què més no
que generar aquest espai
de trobada
per saber,
no?
és com construir un violí
o com construir
aquell com
allò que sona bé
i tothom fa una peça
i tothom ha de
és com un engranatge,
tothom ha de col·locar-la
bé
i en el lloc correcte
perquè allò acabi sonant perfecte.
Una mica el que volem fer
és aquest punt d'unió
per saber,
sense haver de donar lliçons
a ningú altre,
tot en una idea
de transversalitat,
poder que tothom
comparteixi
quina educació fa
i com la fa.
Per tant,
potenciar una mica més
aquest concepte
amb coses
que potser ja existeixen,
si realment no anem a inventar
la sopagall
ni fer quelcom espectacular,
voldrem engegar,
tenim clar
la capacitat que tenim,
volem engegar
3-4 projectes
potents i vistosos
i alhora
treballar per la coordinació
de tots els agents educatius
que ja estan fent
molt bona feina
en aquest territori.
I són projectes
que començaran aquest any
o que s'enfoquen més
a llarg termini?
És un projecte
a llarg termini.
Aquest any
el que farem
és elaborar el PEC,
o sigui,
elaborar el projecte
i les accions
a partir que acabem
d'elaborar el projecte
començaran.
Llavors pot ser
que durin
6 mesos,
un any,
tota la vida,
depenent de les accions
que es determinin.
Seran accions
que determinaran
la pròpia ciutadania.
De fet,
seran un procés obert,
no serà un procés tancat,
la gent podrà participar,
ja us anirem,
ja farem més entrevistes,
suposo,
per intentar fer publicitat
del projecte educatiu
de ciutat
i en parlarem
més profundament
perquè és un projecte
de ser participatiu
i obert.
Doncs exacte,
ja anirem parlant
també d'aquest projecte.
Avui hem volgut
fer aquesta mirada
una mica general
al món de l'educació
justament aquesta setmana
en què començaven
les classes
en les escoles
i els instituts,
l'institut de fet
i a Madrid-Sacramento
també té la part
de secundària.
Hi ha alguna cosa
que us preocupi
a nivell
de la part més d'escoles
o en principi
Sant Jus
ja
l'educació
és més tranquil?
Perquè segons
quins municipis
potser
hi ha més problemàtiques
des de Sant Jus
realment estem
molt contents
a mi m'han posat
molt fàcil
però a la part
estem molt contents
del nivell educatiu
de les escoles
de Sant Jus
tenim un nivell
molt alt
i això
la ciutadania
que acaba de saber
s'estendria
en projectes
molt xulos
a les escoles
projectes diferents
innovadors
que cal tenir en compte
i posar-los en valor
i realment
qualsevol
de les escoles
de Sant Jus
és bona
que no dubtin els pares
i mares
a portar els seus fills
a qualsevol de les escoles
que mirin
que observin
que triguin
el seu projecte
els agraïm més
però que totes
tenen una qualitat
indubtable
un altre dels temes
que preocupa
i que no només
evidentment
a principi de curs
sinó en general
és el de l'assetjament
i és el que diferents centres
també estan treballant
justament per prevenir
l'assetjament escolar
Sí, de fet
l'assetjament
és una cosa
que ha anat canviant
en el temps
i més ara
amb aquestes noves tecnologies
l'assetjament
no s'acaba i comença
quan el nen
entra a l'escola
o en aquests àmbits
on pot trobar
altres nens
que assetgin
sinó que quan surt
té Whatsapps
té Facebooks
té altres espais
on pot continuar
sent assetjat
això és una feina conjunta
és una feina conjunta
de municipi
d'escola
però també de famílies
que han d'estar
han d'estar atents
als seus fills
i saber
com es senten
i què els hi passa
Està clar
doncs anirem parlant
de tot plegat
també al llarg
d'aquest curs 2016
2017
que Sant Just
han començat
1.800 infants
i joves
des d'aquest dilluns
i ara fins al juny
avui anem a parlar
amb en Just Fosalva
Regió d'Educació de Sant Just
moltes gràcies Just
moltes gràcies
que vagi bé
i fins aviat
bon dia
adeu bon dia
Just a la fusta
dos minuts i dos quarts
de dotze
de seguida fem tertúlia
després de la publicitat
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'esmooth jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
t'hi esperem
Benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista
un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres
les exposicions
més interessants
els concerts
més emocionants
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa actualitat
ja ho sabeu
Babilonis
no us ho perdeu
dijous
de 9 a 10 del vespre
Babilònia
primer
van ser les ones
98.1 FM
després
internet
radiodesvern.com
li vas seguir
Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
i ara obrim
un nou canal
comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio
desvern
cada dia
més a prop teu
Per seguir
l'actualitat del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies
entrevistes
reportatges
agenda
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant
Ara
la informació del Baix
Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu
mòbil
informatiucomarcal.com
Despertant-te
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Quedant
Treballant
Celebrant
Sortim
Conduint
Vius Connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils
GPS
i aparells de ràdio
Generalitat de Catalunya
Just a la fusta
el magazín del matí
Directed
Duet
Assombrant
Asombrant
Duet
Duet
Duet
одном
De
Duet
Duet
Duet
Duet
Duet
Duet
Duet
Duı
Duet
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vas!
A mi em tenen totes les llaminadures,
totes a dalt, els armaris,
com ara ja no puc posar.
Quan compro pa, miren el pa i diuen,
mama, aquí hi ha blat, blat no n'hi pot haver.
I aquí, escolta, jo ja no sé comprar.
Jo no sé comprar, he perdut.
No, jo més que arreu les dolçaineries.
Ah, bueno, això ja estic per ell.
I llavors em posen uns armaris alts,
com ara ja no puc pujar les escales,
i dic, home,
diu, no, no, vello per la teva salut.
O sigui que, fora.
I resulta que, quan era petita,
passava per les pastisseries
i deia, mama,
això, mira que és bo.
No pot ser, nena.
Això val cèntims, només que
quan sigui una festa.
I ara que econòmicament
ho podries comprar, ara no pots menjar-ho.
Quan tenia dents, no tenia pa.
Això mateix.
I ara que tinc pa, no tinc dents.
Podien començar,
arran del que estàs dient,
aquests dies ha sortit una notícia
que en l'any 54
el gremi del que tenen el sucre,
controlen el sucre als Estats Units,
van impedir que es fei un informe
en el qual...
I llavors van derivar
pagant a uns científics
que deien que era la grasa,
la culpable.
Una grasa, que bueno,
la grasa, i d'on ve la grasa?
Que era el culpable del tema.
O sigui que
poden dir que la salut
i el negoci...
No van, no van, no van
a la mateixa.
I la potència que tenen...
No van de la mà.
No van de la mà.
Les grans fàbriques.
El sucre, en deia fa poc,
un que treballa en un laboratori,
que el tenien que prohibir.
Però encara tenien l'exclusiva,
el capitalisme francès.
Ah, clar, perquè és el sucre.
Si jo tinc...
Em van regalar un llibre mexicà,
no era d'aquí mexicà,
i em va fer agafar maní el sucre, eh?
Perquè, sobretot, el refinat.
El refinat diu que...
Teni raó, el refinat.
El refinat.
Perquè el sucre el necessitem
pel nostre cervell.
Pel cervell, per exemple.
Sí, sí, pel cervell.