I aquesta hora el que fem és una tertúlia especial d'avui 8 de març, Dia de la Dona.
N'hem anat parlant al llarg d'aquest matí, durant la resta de la setmana,
perquè, com sabeu, s'han organitzat diferents actes reivindicatius,
tant per avui com per bona part d'aquest mes de març.
Com dèiem, n'hem anat parlant, ho seguirem fent també al llarg dels seguents dies,
però avui també volíem dedicar una estona al Just a la Fusta a parlar d'aquest 8 de març
amb dones de diferents àmbits.
Volíem parlar de feminisme, de reptes actuals per aconseguir la igualtat,
de canvis que calen fer en l'àmbit social, econòmic i professional, entre d'altres,
i per això tenim avui quatre convidades aquí a l'estudi.
Tenim l'advocada Sílvia Mas Mitjà, molt bon dia.
Bon dia, Carme.
També tenim la regidora Gina Pol, bon dia.
Molt bon dia.
A l'empresària Txell Camps, bon dia, què tal?
Bon dia, molt bé.
I també tenim l'Aira Peire, que és la presidenta de la meva empresa, molt bon dia.
Bon dia.
Per tant, veus conegudes en realitat de la ràdio i que les heu sentit segurament en moltes altres ocasions,
de fet a la Sílvia la tenim cada setmana també aquí a la ràdio amb la seva secció jurídica,
però que avui els hem volgut donar veu d'alguna manera per fer aquest diàleg entre totes,
per parlar del que dèiem, del 8 de març i de la situació en què estem i els reptes que encara cal resoldre.
Justament la setmana passada vam parlar amb la Gina com a regidora de polítiques de gènere, en aquest cas,
i comentàvem la feina que cal fer encara en molts àmbits.
Des del vostre punt de vista, on és que cal incidir més?
On cal encara, on caldria treballar més per aconseguir aquesta igualtat?
Qui comença?
Jo crec que hauríem de treballar molt a nivell d'educació, perquè és la base de tot.
Si no hi ha una educació, difícilment el dia de demà pots canviar la manera de pensar
o canviar aquestes posicions tan extremes, no?
Vull dir, calen teràpies o tractaments que moltes vegades no tenen èxit.
La base està amb la família, amb l'escola, l'entorn, l'educació.
Aquest és el principi.
Els àmbits són gairebé tots els que hem de treballar.
Però aquest seria com el pilar.
La coeducació és...
Aquí és on comença tot.
Ara, per canviar, podríem anar des de baix fins a dalt de tot, a millorar.
moltes coses.
Però l'educació en tots els sentits, no només des que som molt petits,
sinó a les mateixes carreres que s'estan estudiant ara,
és a dir, quan ens reciclem a nivell formatiu,
hi ha tot un seguit de camins de formació, com dieu,
on desapareixen aquests criteris d'igualtat, on es perd.
No hi ha formació específica quan et formes per mestre,
no hi ha formació específica quan vas cap a metge.
Per tant, com que no es respira en tota la teva formació
al llarg de la teva vida, doncs per això es perd.
Jo crec, sí, sí.
I bé, no només educació en els centres educatius
i en els àmbits educatius,
a nivell de ciutat,
també hi ha moltes maneres de treballar la coeducació,
o bé, de normalitzar el que hauria de ser normal.
O sigui, des d'aquí, els exemples que veus en una botiga,
ja tot això entra des que som petits.
Ja hauríem de ser conscients en tots els àmbits de la societat
de transmetre això que els estem intentant ensenyar,
perquè per molt que els hi...
des de les escoles o des de casa els intentem transmetre la igualtat,
si al carrer, a les botigues o veient els actes que es facin,
veuen coses que no concorden amb això,
no...
d'arribar a la confusió.
Exacte.
A la televisió, a tot arreu.
És que els mitjans...
A tots els àmbits.
A la comunicació.
Sí, sí.
A la publicitat.
A la publicitat.
Internet.
Que és...
Tenir molta informació, però també molta desinformació.
La paritat de gènere a la vida pública,
pública vista també des de publicitat, televisió, ràdios,
ho veiem, les opinions.
Ara TV3 estan una mica preocupant-se d'això.
De fet, hi ha hagut aquest col·lectiu on som les dones,
que porta més o menys un any pressionant molt en aquest sentit
i que fins i tot en altres àmbits encara,
perquè d'alguna manera els mitjans públics
crec que sí que ho procuren més, no?
Sí, sí.
Però que en altres mitjans privats que sí que sembla,
o sí que t'adonen les que veus com cada dia,
d'alguna manera o altra, encara de manera petita,
però s'inclouen moltes més dones a l'hora d'opinar
del que estem habituats a sentir.
Però no és la majoria.
Hi ha moltes vegades, escoltant, clar,
que si hi ha quatre homes i una dona,
clar, és que a mi moltes vegades no trobo les respostes,
perquè són respostes de la visió masculina.
I els estudis demostren que no avancem, eh?
El Consell de l'Audiovisual, quan fa els anàlisis,
et diu, informatius, aquí han buscat,
perquè ofereixi l'opinió d'aquell tema d'actualitat,
han buscat un perfil femení o masculí?
I quan miren totes les dades,
veuen que quan s'ha de contextualitzar una notícia,
aquí busquen és un perfil masculí.
Quan, a nivell de publicitat, han de treballar depèn qui neix,
depèn quina temàtica, busquen un home o una dona.
O si la temàtica és molt social, sí, sí.
Aquí li posen el perfil de dona.
Vull dir que encara reprodueixen encara més el rol aquell, no?
Per tant, no.
Què anem a parlar d'empresaris?
Ah, empresaris, amb clau d'home.
Ah, és que ara ha sortit un nou producte.
Ah, mira, doncs aquest el farem amb una dona.
I ho fan de manera inconscient.
Per tant, és tan important el que diu de l'educació,
perquè quan ho treballen no es donen compte
que estan esbiaixant cap a un costat de la societat només.
I no en són conscients.
Vull dir, ja no és ni...
Sap greu perquè ja no hi ha ni mala fe.
No, ni mala intenció.
És el subconscient.
Està tan integrat.
És pitjor encara.
Ha sigut tants anys que ara costa molt treure-ho a la part pública,
no?, el conscient.
Un exemple molt pràctic.
Jo estudio per les tardes,
estic a la facultat de Filosofia,
i no tinc, des que he començat l'any al setembre,
cap professor dona.
Cap professora.
Ni una.
Ni una.
No hi ha filòsofes.
I pels dematins pregunto,
perquè tens companys,
i és que és una cosa que a mi m'assombra,
perquè segurament hi ha moltes dones
que són doctores i molt competents.
I resulta que...
T'expliquen...
I em sembla que en el primer semestre
hi havia, a primer, eh?,
al primer curs,
hi havia una dona, pels dematins.
I estem parlant que,
en un any té dos semestres,
tens deu assignatures,
i cada assignatura a vegades
es divideixen en dos professors,
fins i tot en un tercer que fa les pràctiques,
tot, home, és.
És curiós, no?
És molt curiós.
I mira que a les aules,
normalment,
en els últims anys s'ha vist com un creixement,
no?, de les dones,
l'alumnat universitari,
però a mi és una cosa
que m'ha cridat molt l'atenció
en aquesta carrera.
No sé si a totes passarà el mateix,
però jo parlo de la meva experiència personal.
i això sí que m'ha cridat l'atenció.
Bé, justament ara que hi ha hagut
el World Congress aquest,
dels telèfons,
el mobile,
estaven superorgullosos
perquè hi havia hagut moltes més dones,
però em sembla que són un 6%
de les assistents.
Un 6%.
És un tant per tant,
molt baix.
i estaven contentíssims
perquè havia sigut un...
No sé exactament,
si és un 6 o un 7 o...
Però tu mires, per exemple,
a Community Managers,
gent que està dedicada
a la difusió de xarxes de les empreses
i hi ha moltes CEOs.
Vull dir,
com a mínim,
la visualització d'aquest entorn,
que és una professió nova,
és molt femenina.
A Estats Units,
les principals CEOs són dones.
A Europa també en tens.
En canvi,
a l'hora de programar,
dissenyar noves aplicacions,
veus que...
qui surt amb...
qui posa la cara visible,
no?, en canvi?
És un informàtic home.
A mi personalment,
a la meva feina,
que fem desenvolupament web
i fem programari lliure,
fem servir programari lliure,
fem molts congressos,
moltes coses,
el 80%, 90% d'assistència
sempre són homes.
Tot i que sempre fem
mítings especials per dones,
conferències especials per dones,
empoderar dones,
però sis i tot costa,
costa molt,
costa molt.
I moltes vegades
és el que diu la Gina,
les que estan treballant
i les que estan organitzant
són dones.
però...
Lligat amb això,
un dels temes que apareix sempre,
sobretot en àmbits més públics,
però potser podria tenir a veure
també amb el que deia la Sílvia
ara del professorat,
esteu a favor de la paritat?
Creieu que és la solució
perquè d'aquí a algun temps
ja no s'hagi de pensar en paritat,
sinó que sigui,
doncs que hi hagi més dones,
homes o potser un dia més homes
que dones en algun àmbit?
És l'únic canvi que creieu
que pot servir
en àmbits d'espera pública?
Seria un dels canvis.
Ja seria molt important
si tinguéssim el 50%
de la veu,
de l'opinió,
de tot,
seria moltíssim.
Crec que canviaria molt
la manera de treballar i tot,
perquè és una visió diferent.
Per venir avui a la tertúlia,
en aquest debat,
en clau política,
per exemple,
mires i veus que
a nivell de Congrés dels Diputats,
Senat,
Parlament,
inclús a nivell d'Ajuntaments,
no hi ha encara paritat.
Moltes vegades
es ronda el 40%
de la representació,
però clar,
el 60% encara
és masculina.
Jo pensava,
clar,
és difícil que sempre
puguem tenir un 50%
equilibrat durant molts anys,
no?
Però si no haguessin hagut
les quotes
en les llistes,
si no haguessin hagut
imposicions legals,
és que això
hauria estat impensable.
És a dir,
per molt que les critiquem a vegades,
perquè dius, no,
tu has d'estar allà pel teu valor,
no perquè el teu sexe és femení,
no?
Però si el primer pas
no es trenca
amb una norma obligatòria,
com ens passa a vegades
per avançar,
depèn de quin tema
a nivell social municipal,
dius,
a vegades,
si no hi ha la por d'una sanció
o la por d'un compliment
d'alguna norma,
la realitat social
costa molt de canviar-la.
Potser és per només una etapa,
però inicialment,
si allò no s'hagués fet,
no tindríem ara
una vida presidenta,
per exemple,
al govern,
ens agradi o no
qui ho estigui ocupant
o no tindríem allò
primeres posicions
en algunes responsabilitats polítiques.
Encara costa
en el món de la política,
per exemple,
comentes ara,
visibilitzar,
potser no,
però fer-se sentir
igual
que un home,
per exemple.
Escoltar-te t'escolten
a nivell polític,
això ningú no
ens pot negar,
no?
Però molts àmbits
després de decisió
acaben sent petits àmbits
de decisió
política masculina.
i tenen una manera
de treballar diferent
a nosaltres,
per tant,
no sé com dir-ho,
la dona és més col·laborativa
a l'hora de treballar
i no mira tant,
bueno,
hem fet un equip,
hem treballat aquesta temàtica
i l'avancem.
I ells tenen una manera
més diferent
de treballar,
també la dedicació
del temps és diferent,
nosaltres podem treballar
més de manera individual
unes hores i avançar
i ells han de fer
la reunió aquella a la nit,
espleiant-se,
sense pressa,
no hi ha,
no?
Després farem una cerveseta,
no hi ha problema,
a casa no m'espera ningú,
vull dir que el plantejament
de vida com que és diferent
i de la manera
que està organitzat
dona perquè ells
vagin avançant
amb més tranquil·litat
i tu sembla
que et vas trobant
com més condicionants.
No podem negar
que les portes
estan obertes
però a vegades
costa d'anar arribant
i tenim altres reptes,
a vegades tu no vols
tenir aquell lideratge
i el que vols
és fer xarxa
i fer un bon grup
i tenir unes bones actuacions
i ells a vegades és
jo vull ocupar este sitio
i vull avançar
cap a aquella responsabilitat
i depèn quina dona,
sí, és més col·lectiva
jo crec
la posició que planteja
i és diferent
perquè pensem diferent
vull dir que
i en llibres que ho demostren
la mentalitat femenina masculina
són diferents
i per tant
el món hem d'ajudar
que caminin
les dues realitats
no només amb una
amb la del lideratge
o no,
de saber quin tipus
de lideratge fem.
Hi havia un sociòleg
que ara no me'n recordo
del nom
però que a les seves conferències
mencionava
una cosa
que em sembla
molt rellevant
deia
si mirem la humanitat
entre un home espanyol
per exemple
i un home xinès
li separen
menys
qüestions
que entre
un home espanyol
i una dona espanyola
vull dir
que a nivell social
les diferències màximes
són les de gènere
no són les interculturals
d'un home
d'un país
amb un home
d'una altra cultura
d'un altre país
els uneix més
a homes
de països diferents
amb cultures molt diferents
que amb home i dona
i això em sembla molt rellevant
aquí ja ens està dient
que
funcionem diferent
el nostre cervell
pensa diferent
i funcionem
d'una forma
que és diferent
complementària
sí
ni millor ni pitjor
diferent
jo penso que
igual també s'haurien de fer
igual que s'ha incidit
en la paritat
doncs també
donar com quotes
per la conciliació familiar
a la feina
perquè
jo personalment
penso que molts homes
es perden moltes coses
per culpa de l'educació
perquè tenen la responsabilitat
aquesta
que
sembla que si ells no treballen
s'enfonsa la família
i s'estan perdent coses
que les dones
potser treballen molt més
però jo
penso que tenim una vida
molt més gratificant
perquè a part de la feina
tens els fills
que sí
que et donen molta feina
però és que també et donen
gairebé tota la felicitat
i vull dir
una tonteria
per tant s'hauria de fer
més augmentant el permís
per exemple
o no?
no no
la conciliació familiar
de totes les empreses
a nivell
jo puc parlar del meu cas
per exemple
jo tinc un noi
que treballa amb mi
que és
ingenier informàtic
genial
i jo sempre
li vaig dir
des del primer moment
dic a mi no m'has de dir
quines hores treballes
a mi m'és igual
a l'hora que arribis
si treballes amb diumenges
i treballes amb divendres
mentre la feina estigui feta
ell té un nen petit
i si s'ha d'anar
a portar el nen al col·le
o està malalt
o té ganes d'anar a dinar
un dia a les 12 i mitja
perquè el nen surt
a les 12 i mitja
a mi jo no tinc cap problema
amb això
mentre ell faci la feina
llavors penso que
per aquí es podria incidir molt
a les empreses
i sobretot ara
que estem en el món
d'internet
que cada vegada
que almenys està físicament
tots junts
aboliríem
la majoria de reunions
inútils
que es fan
de feines
perquè es poden fer
per hangout
amb reunions
a la nit
o al migdia
o quan fos
vull dir
crec que hauríem d'obrir la ment
i ser molt més moderns
i aprofitar molt més
les tecnologies
que tenim
avui en dia
la reforma horària va per aquí
això t'anava a dir
que segurament aquí
hi hauria un canvi
de mentalitat general
i d'hàbits
i disfrutaríem més els homes
perquè verdaderament
penso que
es perden una part de la vida
sobretot quan tens els fills petits
jo ara ja
doncs mira
soc àvia
i doncs bueno
però
potser sí
he treballat molt i tal
però jo no canviaria
les vegades que he sortit
ai que el nen està malalt
doncs vinc ara mateix
doncs vaig
per sort he treballat
pel meu compte sempre
i bueno
i amb els meus clients
me'n els he dit
si treballava
amb camisa
a dormir
a les 5 de la matinada
m'és igual
vull dir
ells el que volien
és que jo els entregués la feina
doncs en aquests
no es pot fer
absolutament amb tot
perquè bueno
què sé
el que és que
cuiner
ja ha de cuinar
d'una hora a una altra
però en molts àmbits
de la feina
penso que es podria treballar
per aquí
i serien més feliços
els homes i les dones
tots
penso
i els fills
també creixerien més feliços
i creixerien més bé
perquè és que és molt important
tenir el patró del pare
és el que demostren també
quan veus depèn
l'educació que estem oferint
a la infància
fora de l'escola
clar són moltes hores
que la família no hi és
són cangurs
que tu pagues
no és l'acompanyament familiar
que altres generacions han tingut
i això s'està notant
depèn d'on
veus que les dades indiquen
que hi ha adolescents
molt més sols
que no saben com gestionar
aquell temps
perquè veuen poc
a les seves famílies
i una reforma horària
hauria d'ajudar
els dos sexes
home i dona
que valorés més aquell temps
i la crisi
jo crec que també ha ajudat
a molts homes
que havien pensat
que el meu sentit
de la meva vida
és treballar
en què el meu sentit
de la meva vida
no és només treballar
sinó que jo
puc tirar endavant una família
però compartint
amb aquesta família
en molts moments
no només sóc el que aporta
els diners a casa
sinó que també puc aportar
un coneixement
i una experiència
amb reptes
que tingui la meva família
vull dir
a vegades
saben moltes coses
i les apliquen
només a l'entorn laboral
dius no
tot aquest coneixement que tens
aplica la teva filla
que també l'ajudarà
vull dir que
és una altra concepció
d'home
que hi estan entrant
i molts ja els veiem
a les escoles
a la sortida de les escoles
que veiem
és pares que estan
recollint criatures
i ajudant
i preocupats
però hi ha generacions
per tant creieu
amb els últims anys
lligat amb aquesta crisi
o amb l'última generació
en aquest sentit familiar
jo comparo per exemple
el meu pare
amb persones
amics
que són pares ara
de la meva edat
i no té res a veure
això és veritat
que fins i tot
crec que com a dona
hi ha algunes coses
que ja no les
o sigui
imaginar-te
alguns models
el meu pare
potser encara és més jove
i ja no ho he viscut
tant d'aquesta manera
d'un pare
que el meu pare
també feia feines de casa
i tot això
però sí que ja
es dona com per fet
però vull dir que hi ha gent
tinc amics de la meva edat
que tenen pares
que no
que els seus pares
no han aixecat mai
un plat de la taula
i crec que sí que això
ja
almenys potser
potser no és tota
la nostra generació
són uns àmbits
però que hi ha coses
que ja no et passen pel cap
que no s'hagin de
de compartir
o de fer
no sé
o sigui
suposo que això són coses
que són més
les tenim ja més interioritzades
potser
és molt important
fer difusió
i parlar-ho
perquè moltes vegades
potser no escolten
però quan ho senten moltes vegades
de sobte
els homes ho entenen
també ho entenen
i com més incidència fem
i com més ho parlem
i com més els
els fiquem amb ells
també a la conversa
i com a partíceps
de dir-los
no és que no és que t'estigui donant la bronca
perquè no
perquè no fas això
és que t'estic dient
que t'estàs perdent
algú que és molt guai
saps
enfocar-ho de dir
ei
homes
sigueu més
perquè la feina
en fi al cap
la feina és una part
però tampoc no és només important
i potser tenen un jefe
que el té allà
i està amargat
però hi ha homes
que han pensat
que aquella feina
era per tota la vida
i que s'havien d'abocar
al 100%
i s'han de donar
compte amb la crisi
que l'empresa
no t'estimava tant
com la teva família
la teva família
et pot donar
molts més elements
d'enriquiment personal
que altres àmbits
i l'havies deixat de banda
pensant que
la teva responsabilitat
era només aquella
però
és el que deia
però jo ho puc entendre
si tot han educat
i parlo també
per les generacions
jo som gran
però tampoc no tant
però dels meus pares
però és que estaven educats
vull dir que els deien
és que per tu
el prioritari
és portar un sou a casa
és que
és el que et feia ser
pobres
i tenen una responsabilitat
que potser els angoixa moltíssim
perquè
és el que diu la Gina
a treballar
podem estar tots a treballar
per exemple
a casa meva
per part de ma mare
són cinc germans
homes i dones
i l'educació
ha estat diferent
pels homes
que per les dones
llavors
aquest salt generacional
que jo parlava
per exemple
és que la gent
o sigui
els meus cosins
els fills
els meus tiets
ja han fet aquest canvi
jo ho veig
clar
quan
comentaves abans
Carme
no
això ho tenim integrat
els que hem viscut
una part
que és la tradicional
i estem veient
com estan creixent ara
els joves
doncs a mi
em sobta
i em soprem
de forma molt grata
positivament
positivament
i jo crec
això és una cosa
que és meu
no ho he llegit
a cap estudi
però per exemple
els meus cosins
han fet uns estudis
han anat a la universitat
i hi ha un tema
de les universitats
que és l'Erasmus
que ha fet
des de la meva pròpia visió
que a l'hora de viatjar
aquests homes
que han viatjat fora
que han anat a l'estranger
que han hagut de fer-se el menjar
netejar-se el pis
perquè no han tingut allà
la mama què els hi fes
això jo crec que també
els ha ajudat molt
el dia de demà
no és tant un canvi
de xip
sinó perquè
no perquè m'ho estan dient
o m'ho estan inculcant
a casa
sinó pel fet de
jo vull fer-ho
jo estic interessat
jo vull cuidar els meus nens
jo vull estar amb els meus fills
jo a la feina veig
també per desgràcia
això
doncs separacions
i veig molts pares implicats
i molts pares
que ho estan passant
també molt malament
perquè volen també
no deixar de banda
els seus fills
volen formar part
de la seva vida
tot i que hi ha
una ruptura sentimental
i això
jo crec que
és molt beneficiós
el camí de les custòdies
compartides
que t'hi deus trobar
també demostra
que la preocupació
és compartida
de criança
de
de fet ho parlem
de vegades
la sensació
que justament ara
hi ha molta més
vull dir
la gran majoria
és que Catalunya
són piolers
en moltes coses
i en aquesta
una altra
els jutjats
de Catalunya
estudien
com a primera opció
la guàrdia i custòdia
compartida
si això
no és viable
per moltes circumstàncies
doncs llavors
ja estudien
l'opció B
a qui
li atribueixen
la custòdia
però si no
la guàrdia i custòdia
compartida
és la primera opció
que el jutge
valora
i avalua
en els casos
i això és recent
també
és una cosa
de fa
potser 5-10 anys
o menys
potser no tant
potser fa
2 o 3 anys
molt recent
sí
sí
és molt recent
però
sí
fa 5-10 anys
és que
ni es parlava
de la custòdia compartida
clar
directament
anava la mare
a mi el que em costa
entendre
és que sí
Catalunya promueu
la custòdia compartida
però també ho fan
casos que
l'home està dins
d'un procés
de violència
dins la llar
que li garanteixen
els drets
com a pare
quan està vulnerant
els drets
com a parella
i això em costa
entendre
jo això
a nivell
professional
personal
i per experiència
jo no ho he vist
és complex
perquè
segur que s'ha donat
algun cas
perquè hi ha de tot
no, no s'estan donant
perquè se paren
els dos drets
una cosa és
la teva relació
amb la teva parella
i l'altra relació
amb la teva equil·latura
però les ordres d'allunyament
quan es donen
llavors
tu quan has de fer
l'intercanvi
de fet un dels requisits
per la custòdia compartida
és aquesta
tenir mínimament
una bona relació
perquè si tu
has de
cada setmana
anar a veure
l'altre progenitor
amb un ordre d'allunyament
o tens una família
al darrere
i llavors
a través
ja impliques a tota la família
per fer aquests canvis
que es facin
per exemple
a casa dels avis
és complicat
que ho estaran donant
exacte
que ho estaran donant
no ningú no es reta
però
però és complex
per això
perquè precisament
quan hi ha l'ordres d'allunyament
és molt complicat
perquè clar
ell no es pot apropar
amb ella
i a la dona
i si han de
cada setmana
és que estem parlant
de cada setmana
les qüestions compartides
de fet
el criteri
de l'audiència provincial
no és cada 15 dies
és cada setmana
perquè cada 15 dies
és massa temps
sense veure l'altre progenitor
llavors
clar
si hi ha l'ordres d'allunyament
complicat
i si no hi ha bona relació
és que estaríem
en el jutjat
per temes de denúncies
de
m'has dit això
m'has insultat
discussions
ara t'agafo el nen
ara
forze geo
sí
lluites que pateix
la tercera persona
al final
és passant més temps
en el jutjat
que vivint la seva pròpia vida
vull dir
hem derivat ara
per diferents temes
i volia tornar una mica
a aquesta idea
que dèiem al principi
de si som
de ser-ne conscients o no
i també una cosa generacional
ja no parlo tant
de les que estem aquí
avui a la taula
sinó la generació més jove
creieu que cada cop
hi ha més consciència
també justament
del feminisme
o al revés
l'Eira diu que no
jo crec que no
jo crec que cada cop
ni a menys
no sé per què
però jo que treballo
amb adolescents
veig coses
i sento coses
que no m'ho puc creure
no sé si és que es treballa
poc
bueno sí que ho sé
es treballa poc
a les escoles
i als instituts
i crec que estem
anant cap enrere
o sigui
crec que la meva generació
està més conscienciada
que les que venen
no sé per què
a nivell de relacions
de parella
jo crec que sí
que hi ha hagut
una evolució
sí, sí
i el motiu
digue-li sèries de televisió
digue-li els conceptes
d'amor romàntic
les sombres de grey
el que tu li vulguis
música
vull dir que
però hi ha rols de parella
que han retrocedit
potser després
quan siguin parella consolidada
sí que compartirà
els àmbits de la llar
però en canvi
a l'hora de gestionar
el seu amor
doncs hi ha com una tolerància
cap a l'home
molt elevada
des de
jo no li demano
que es posi un preservatiu
perquè no el vull molestar
jo li accepto
que em controli
perquè en el fons
m'estima molt
coses que
jo crec que
cap de les quatre
acceptaríem
i tu tampoc
i en canvi
elles és
no
si
si és que
m'estima
dius
no no
et controla
et domina
et submets
però no t'estima
l'amor és un altre concepte
i jo crec que el que diu
l'aire és veritat
i això és per
referents de sèries
per exemple
o pel·lícules
creieu?
perquè realment
em sembla com estrany
fins i tot
que avui en dia
hi hagi com aquesta
permissivitat
actualment estan més alliberades
i en canvi
accepten rols més controladors
no ho entenc
o és d'una influència externa
molt
molt poderosa
allò que
m'ha mirat en aquella pel·lícula
i aquell model
és el que a mi m'agrada
i em garanteix el meu futur
com a
no?
com a
parella de futur
no ho entenc
bueno
també pot ser que
ara com que tenen accés
a totes les xarxes
i a internet
jo què sé
vull dir
com que tu
segueixes
el que a tu t'agrada
i reps la informació
del que a tu t'agrada
em refereixo a Twitter
a Facebook
i tot això
clar
si ja es fixen malament
com si diguéssim
i agafen
el que els agrada
uns referents
que són dolents
o que no ens puguin agradar
potser
i també hi ha respecte
en poc
i hi ha respecte
bueno
perquè deixen
què posen a l'Instagram
els nois
de pantaló en amunt
t'ho puc ensenyar tot
i contra més tabletes
que diuen elles
millor
i elles
si surten a Instagram
amb Sosten i Supermones
també els agrada
vull dir que
nosaltres això
però això és la publicitat
sí
per això
és influència externa
i de
bueno
ocultar el cos
i altres elements
que es barregen
per això el carrer
vull dir
amb el que veuen
difícilment
en una sèrie d'adolescents
la que triomfa
és una que sigui
jo què sé
que no es depili
que vagi
sense sostens
amb unes tetes grans
aquesta no serà la vida
us poso un exemple
perquè té una filla de 8 anys
i veu sèries d'aquestes
però
per exemple
hi ha una sèrie que es diu
Soy luna
d'acord?
doncs
hi havia una noia
que era tímida
no es maquillava
era intel·lectualment super
bueno
la millor del grup
com acaba la sèrie?
que aquella noia
acaba tenint parella
però que ha fet
s'ha transformat
s'ha maquillat
ha fet un bloc super de moda
és a dir
indirectament
la meva filla
va veure que
aquella noia
que era la intel·lectual
que no tenia per què maquillar-se
que no tenia per què
agradar a ningú
va acabar tenint èxit
com entrant en el rol
de la noia guapa
també del grup
la que també parlava de moda
la que tenia un bloc super atractiu
i és la que
acaba triomfant
és una prota secundària
però el seu rol
no té cap sentit
si és que era fantàstica
com era l'inici de la sèrie
no l'havien d'haver transformat
en el que ha acabat sent
com a personatge
i allò a ella
li ha quedat en el seu inconscient
per tant un dia potser
me la trobaré
d'aquí 3 o 4 anys
simulant aquest rol
i jo em preguntaré
si jo li parlava d'igualtat
i ella em dirà
ai no ho sé mama
és que ho trobo normal
és la meva evolució natural
perquè tinc tots aquests referents
audiovisuals
en el meu cap
clar
jo estic d'acord també
és una societat
amb el tema
de les xarxes socials
que es mira molt
l'exterior
en comptes de
cultivar la part interior
què vull dir?
la intel·ligència emocional
és molt important
i això no ho estem cuidant
què passa?
que en un món
on el que val
és el teu físic
i si tu seràs la líder
si tens un bon físic
doncs farà
que tots aquests joves
doncs creixin en aquest món
i després
les seves inseguretats
que són les
de la part interna
inseguretats
la falta d'autoestima
que faran suplir-la
amb totes aquestes carències
amb tot allò que està a l'exterior
llavors si jo
em faig una foto
en biquini
o sense la part de dalt
tindré l'aprovació
perquè tindré
200 me gustes
200 likes
i la meva autoestima
la meva falta d'autoestima
s'omplirà
amb aquesta part externa
si jo estigués bé
amb mi mateixa
si jo fos una persona segura
si tingués confiança
si la meva autoestima
no estic dient
de tenir una autoestima
per sobre
perquè això llavors seria
mirar els altres
per tenir una prepotència
o tenir un nego molt gran
però
ha d'estar en el seu punt just
ni més a dalt
ni més a baix
i els valors
hi ha una transvaloració
els valors estan a fora
quan s'hauria de cultivar
a nivell de família
educació
i a nivell de xarxes socials
més
la part interna
jo sóc feliç a mi mateix
i tampoc necessito
d'una tercera persona
per ser feliç
que aquest és el problema
també de les relacions
que seria un altre
davant de psicòlegs
però tornem a l'absència
de la família
amb molts horaris del dia
exacte
per tant
on busco el reforç d'autoestima
exteriorment
perquè a dins
no poden
treballar molt
arriben tard
vull dir que
és que anem a parar el mateix
vull dir
és de base
ho hem de canviar de base
sí, sí
és que
i clar
com que és molt complicat
perquè interactuen
en moltes coses
sembla que no avancem
i tenim aquesta sensació
de fracàs
i és que a llarg termini
és molt complicat
perquè és molt
de pas petit
i de canvis
que són molt invisibles
i si no ens hem conscients
s'escapen
sí, és molt sutil
sí
en la nostra societat
és molt sutil
vam fer la xerrada
que parlava de dones cooperants
clar
quan parlàvem de Gàmbia
i de l'avallació del clítoris
és molt evident
però quan anem a la societat occidental
que tot és com dius tu
tan invisible
i tan amagat
el canvi és
molt més lent
molt més
no?
molt més trebat
i costa més
i en canvi de Peno
dius
no, no
allà estan super endarrerits
bueno
tenen altres reptes
i allà són encara molt evidents
però els nostres hi són
passa que no en som conscients
però hi són igualment
passa que estem a altres nivells
de micromasclisme
fins i tot
que et pots trobar
doncs cada dia
de maneres
encara més subtils
que fins i tot potser
nosaltres
crec que en aquest cas
doncs estem més conscienciades
segurament també
se'ns passen
per alt moltes coses
no?
que tenim interioritzades
fins i tot
nosaltres mateixes
que potser
a vegades
doncs acabes tenint
sense adonar-te'n
reaccions masclistes
sí, sí
sí, sí
hem d'aprendre
hem d'aprendre
i entre nosaltres
hem d'estar alerta
entre nosaltres mateixes
a vegades
agafem rols
d'homes
quan no hi ha cap necessitat
això també és un altre
dels temes que surt
quan es parla
de lideratge
que abans n'hem parlat
dels lideratges femenins
els lideratges masculins
que
quan una dona
lidera qualsevol grup
de vegades
es diu que
acaba fent
la tendència
o la manera
de fer-ho
no em surt la paraula
això estic buscant
la manera que va sent
més masculinitzada
no sé si esteu d'acord
amb això
o si creieu
que en realitat és igual
que tingui
doncs una tendència
més
semblant
a la manera
de fer
que tindria un home
perquè de vegades
també hi ha
qui diu
és igual
en realitat
cadascú pot decidir
com lidera
jo amb la política
per exemple
tu que abans deies
sí
tenim una vicepresidenta
i és una dona
però crec que és una dona
home
vull dir
no la veig gens feminista
vull dir
hi ha algunes polítiques
ara més joves
i així
que els hi veus
però per exemple
la vicepresidenta
aquesta que tenim
jo
han hagut d'assumir
un rol masculí
per arribar a un estat
i no poden sortir
tampoc no crec
que tingui cap interès
no
però per exemple
la Merkel mateixa
que ha agafat
el rol supermasculí
de la figura política
alemanya
sí que ha tingut
algunes línies polítiques
més socials
o més adaptades
al món femení
per exemple
va ser la primera líder
que va dir
jo he d'acollir
els refugiats
quan altres líders
per exemple
els francesos
els líders francesos
en cap moment
aquest sentit més humanitari
no el tenien
i en principi
serien d'un partit
teòricament més social
que el d'Angela Merkel
molt més
i no ho han demostrat
per tant
jo crec que ens perdem
li va passar a la Hillary Clinton
també
que també és feminista
però depèn com
havia d'adoptar un rol
superdelideratge masculí
per imposar-se
i l'Atxer
és el clar
que dius
sí clar
primera dona
però
quina política has executat
són homes
deu ser gairebé impossible
és com una
una gulla en un pallet
perquè fem mimetisme
i ens acabem
ficant en els rols masculins
perquè segurament
si hagués volgut fer una altra
és que l'haguessin
tret
és que potser no estaria on està
és que no estaria
també és un problema
tot i que jo penso
que hi ha moltes dones
que són molt culpables
del masclisme
crec que aquí també
s'hauria d'incidir molt
amb les dones masclistes
que n'hi ha moltíssimes
perquè
és que els
els espetacals
estan impregnats
en les nostres consciències
però que ho creuen
exacte
per tant
he canviat el xip
i m'he posat aquelles ulleres
i les que diuen
o continuo jo
amb la meva dinàmica
d'anar fent
i tal
clar
això és
és complicat
jo crec que hem de seguir
treballant
hem d'estar
super convençudes
i bueno
ens ho hem de creure
ens ho hem de creure
i
avenços n'hi ha
poquets
però n'hi ha
però bueno
hem d'estar
en peu de guerra
no i reclamar més
en el seu àmbit
que tu tinguis
no?
doncs a l'escola
he de demanar
més sensibilitat
que aquestes matèries
siguin fixes
i a tots els àmbits
a l'empresa
jo adoptaré
aquesta posició
que tu dius tu
no
jo he de deixar conciliar
a qualsevol treballador meu
sigui home o dona
o
clar
i cadascú aporta
i després els grans canvis
ja n'eren assolint
i aquella teoria
que quan molts individus
adopten una mateixa
línia
el conjunt de la humanitat
adopta aquella línia
fem que aquell
gra de sorra
sigui més gran
i al moment que sigui
una gran platja
ja arrasant-lo
un efecte dominó
exacte
però una platja
d'homes i dones
sí senyora
ho hem de fer junts
clar
és important
perquè no
jo crec que no es pot
avançar
si els excloem
o sigui
si fem aquí
una lluita
feminista
de sexes
no
no
clar
aquest és un altre debat
de vegades
perquè hi ha qui
aposta justament
per aquesta línia
sí
sí sí
però clar
com podem
demanar
o reclamar
res
si els estem
expulsant
si no els deixem
aprendre
a veure
a posar-se
les ulleres
liles
com deies
però jo ve que
l'ajuntament
si en aquella persona
que és una tècnica
masculina
jo no intento
convèncer'l
que quan fem un disseny
de l'espai públic
he de garantir
que la percepció
de seguretat femenina
és més alta
que la masculina
doncs
farem el disseny
d'un parc
d'una manera
o una altra
si jo directament
faig com diu alguna gent
no
no l'impliquis
dona'l per
espací
man perdut
no
doncs
no avançarem
per tant
necessitó
implicar-los
que es formin molt
que ho vegin
els costi
a gent que li costa
moltíssim
de veure
però
clar
hem de treballar
hem de formar la gent
com que hi ha moltes coses
bàsiques de societat
que ningú no ens ensenya
ni la cura dels fills
ni com som més igualitaris
i tal
i l'escola interpreta
que hem d'aprendre només
mates i llengua
i la part humanitària
la perdem pel camí
i si no hem d'estudiar
humanitats
quan són més grans
doncs
clar
és que
la base està fragmentada
sí que n'hi ha
que estudien humanitats
i són imprescindibles
els homes
i a mi
m'ensenyen
moltes coses
jo he d'aprendre
moltes coses
dels homes
perquè
les dones
també tenim parts
criticables
que els homes
a vegades
són molt més centrats
i tal
i tenen una part
que jo
ja m'agradaria
aquesta part més masculina
també tenir-la
però bueno
sí, sí
és el que diu la ira
ha de ser
una cosa totalment
conjunt
i que ens ajudin
i dir-los
és que jo tampoc
no sé com és
ajuda'm a fer-ho
és que tampoc
no tenim la solució
a les dones
ni l'hem de tenir
clar
la trobarem
entre els dos
parlant d'igual a igual
és que és
exacte
és paritat
és el que tu deies
si tu deies
s'ha d'estar d'acord
amb la paritat
doncs sí
s'han de fer polítiques
per la paritat
perquè
mentre no hi sigui
no hi ha
no hi ha lloc
és que moltes vegades
hi ha moltes coses
que ni s'han plantejat
eh
o sigui
potser estan actuant
d'una manera
clar
perquè
ve així
des de sempre
i quan tu els planteges
alguna cosa
se'ls obren els ulls
sí, sí
perquè hi ha una part
de no haver-la viscut
tu segurament
com a home
no haver-te trobat
m'ha afectat directament
del problema
o d'aquesta discriminació
encara que sigui petita
i llavors
quan la planteges
és quan es fa aquesta empatia
però potser sí que és veritat
o te n'adones
que actuen així
estàs contribuint
al masclisme
llavors els expliques
el que han fet
i diuen
ostres
clar és veritat
ostres
ho tindré en compte
o sigui jo crec que
se'ls ha d'explicar
d'una manera
no agressiva
evidentment
perquè no és la manera
se'ls ha d'explicar
i fets-hi veure
que actuant
segons com
així no
no avancem
i jo crec que hi ha
moltíssims homes
que estan disposats
a
a fer-ho
i no se n'adonen
i tenen ganes
de
de ser més conscients
i
ho veuen després
us poso un exemple
molt tonto
es va dir
hi ha d'haver més canviadors
de bebès
en els equipaments públics
en els lavabos
ordre clara
no?
doncs
com s'executa l'ordre?
poso els canviadors
de bebès
en els lavabos
de dones
comentari que se li fa
des de gènere
perquè has posat
els canviadors
de les lavabos
de dones
si hi ha molts homes
que canvien els seus bebès
ah
no hi he pensat
clar
d'acord
doncs la propera vegada
que posi el canviador
ja en serà conscient
però
de bones i
de primeres
doncs no
ah
clar
tens raó
és la inèrcia
és la inèrcia
segurament
però això en tot
i això és una anècdota
molt petita
però clar
és el que diu ella
bueno
és que sempre
ha estat allà
no?
sí sí
però clar
és el lavabo
de dones
persones discapacitades
bebès
tot l'entorn femení
és super compartit
i ells tenen
un lavabo masculí
per ells
dius
no m'entenc
per això es prova
més ràpid
no hi ha cua
no hi ha cua mai
clar
anem en grup nosaltres
perquè tenim més gent
per xerrar
som més gent allà
fem tertúlia
també
doncs no
no és veritat
que són aquestes petites anècdotes
moltes vegades
les que també t'obren els ulls
avui hem fet aquesta tertúlia
amb motiu del 8 de març
no?
aquest dia
de la dona
aquí a Sant Jús
ja ho hem dit
doncs hi ha diferents activitats
tant avui
com durant
la resta de dies
de
molts dies
del mes de març
les anirem comentant també
aquí a la ràdio
però avui hem volut parlar
doncs d'aquestes realitats
quotidianes
o més grans esferes
no?
per parlar-ne una mica més
no sé si voleu afegir
alguna altra cosa
abans de
abans de marxar
no, recordarem
que avui mateix dia 8
no?
les 7 de la tarda
es fa una concentració
davant de kanji
que diuen
per tal de sumar-se
a la protesta
o a aquesta campanya
que es diu
la vaga de totes
i després
hi ha un acte
molt interessant
que fa Dona i Empresa
que és el Teatre de l'Oprimit
que crec que ens pot ajudar
a fer visible
allò que és invisible
descobrint aquells rols
de gènere
que deies
ala aquí
i sobretot
necessitem que vinguin
molts homes
exacte
tot i que organitzar
dones també
tothom
totes dones i homes
de joves
fins a avis
però
encara que sigui
de dona i empresa
està molt enfocat
als dos sexes
doncs
moltes gràcies
a totes quatre
la Sílvia Masmigà
la Irene Peire
la Txell Camps
i la Gina Pol
gràcies a les quatre
a tu
que vagi molt bé
i molt bon dia
de la Txell Camps
i la Txell Camps
i la Txell Camps
i la Txell Camps