logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
Passant 16 minuts de les 11 en punt,
estem encarant la segona hora del Just a la Fusta,
estem ara en el moment de les entrevistes.
Avui som dimarts 28 de maig del 2019
i tenim a l'estudi en Just Fosalva,
regidor de l'Ajuntament de Sant Just.
Hola, bon dia Just.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El tenim aquí perquè l'Ajuntament,
ha impulsat un espai de participació
per nens, nenes i adolescents de Sant Just.
I el tenim aquí perquè precisament ahir,
a la tarda, es va celebrar un sorteig
per escollir les 24 persones representants
dels infants i els adolescents.
Explica'ns, però, una mica en què consisteix
aquest projecte, aquest espai de participació.
Bé, això és un projecte que ve, de fet, de molt lluny.
Ve del començament pràcticament de mandat,
quan decidim renovar el projecte educatiu de ciutat
i celebrem els dos fòrums educatius locals
on la ciutadania ve i proposa projectes per Sant Just.
Projectes que es divideixen en quatre línies, no?
Dins l'escola, el fora escola, la ciutat educadora
i la transició escola-treball.
Aquests fòrums defineixen quatre projectes concrets
en els quals un d'ells, el de Ciutat Educadora,
és precisament la creació d'un espai de participació
d'infància.
Per tant, des del 2017, que és quan es celebra aquest segon fòrum
i es forza en aquestes línies,
ja tenim l'encàrrec de treballar amb la creació d'aquest espai.
És un encàrrec que no fa només l'Ajuntament,
sinó que l'Ajuntament, a través del grup Impulsor,
que és un grup de ciutadans i ciutadanes
que generen aquell fòrum,
treballa, perquè el fòrum una mica el que va definir
va ser com el titular, no?
La creació d'un espai d'infants.
Però clar, calia definir molt bé exactament què volíem.
Llavors, això ha sigut un treball que ha durat pràcticament
2017-2018, val?
És un treball que s'ha fet amb l'Ajuntament i Ciutadania,
amb diverses reunions, amb grups de treball,
definint objectius, definint metodologia,
definint espais, definint maneres...
I per tant, hem fet una feina molt de corresponsabilitat
amb el grup Impulsor.
Llavors, el que vam acabar definint una mica aquest grup Impulsor
és el que passarà aquests tres dies.
De fet, el que fem ara no és crear...
És una mica estrany, però ho he intentat explicar perquè s'entegui.
D'acord.
No creem l'espai de participació d'infància en si.
Aquest ja està creat, no?
No, aquest no està creat.
El que creem és un grup de nens i nenes,
que és el que hem sortejat aquests dies,
que són els que pensaran com serà el futur espai de creació.
Per què ho hem fet així, no?
Per què no d'això?
La raó és ben senzilla, perquè les reflexions que ens vam fer
amb la gent del grup Impulsor i la pròpia regidoria, jo mateix,
era que no volíem que l'espai de participació dels nens
estigués fet i pensat des de la mirada adulta,
perquè no volíem que els adults definíssim com participen els nens,
sinó que fossin els propis nens que decidissin com volen participar.
En el fons, aquest espai de participació d'infants
és un espai on els nens aniran a dir la seva,
explicaran quins senjus volen.
I nosaltres, com a Ajuntament, o l'Ajuntament que estigui en un futur,
haurà d'escoltar-los i convertir-los en actors actius,
per tant, en ciutadans actius.
I, per tant, és que és una eina molt potent de transformació de la ciutat,
perquè els nens aniran, participaran, diran què els agrada i què no de la ciutat,
i ens demanaran als polítics corresponents que facin canvis.
I els polítics s'hi hauran de comprometre.
Per tant, és una eina que s'ha de tenir en compte i cura.
Nosaltres creiem que la millor manera de fer-ho
és no fer-ho només des de la mirada i perspectiva adulta,
perquè és veritat que hi ha consells d'infants.
N'hi ha molts, eh?
Moltes de les formes de l'espai de participació
es prenen en forma de consell d'infants.
Segur que a la gent li sona més aquesta paraula.
Però a vegades són consells que mimetitzen molt
el rol adult, saps?
I els fan com una espècie de plens infantils
i on fa el paper d'alcalde, de regidors...
Els nois i noies estaran, suposo, també,
però guiats, no?, una mica.
Sí, evidentment, estaran acompanyats
perquè la mirada adulta ja ha de ser present
perquè és la que marca el terreny de joc,
la que es posa en línies vermelles,
la que els ajuda en el moment
de quan han d'haver encaixos,
de quan els nens del grup d'infants s'encalla.
Però el que volíem una mica
era que no fer-ho des de la perspectiva adulta,
sinó que fossin els propis infants
que digueu, escolta, nosaltres ens coneixem prou bé
per saber com volem participar,
quan volem participar,
qui ens ha de representar
i quants cops ens hem de reunir, no?
I una mica el que vindrà a definir aquest primer grup,
que és el que hem sortejat,
és precisament definir aquest espai
que es posarà en marxa al setembre.
O sigui, ells, aquest grup,
que és de 24 nens i nenes,
nascuts des del 2005 fins al 2010,
definiran en tres sessions
que es faran ara al juny,
els dissabtes, els propers dissabtes de juny,
El 8, el 15 i el 29 de juny.
Vale, el 8, 15 i el 29, exacte.
Ells definiran precisament al setembre
com serà aquest espai.
Escolteu, és un espai
que hi haurà 30, 25, 50 nens i nenes.
Tots hauran de ser de les escoles de Sant Jus,
o no, hauran d'estar empadronats.
Es triaran a través de les...
Jo què sé, m'imagino...
Es trien a través de les classes...
O sigui, aquests nens el que fan
és decidir com serà.
Exacte.
Perquè ells així...
Clar, perquè nosaltres el que creiem molt convenient
és que fossin ells que decidissin com seria el seu espai,
perquè és el seu espai.
Hem de recordar que és el seu, no el nostre.
No el de la mirada adulta,
sinó el de la mirada de l'infant.
Nosaltres una mica també ens basàvem
en la idea del Francesco Tonucci,
un pedagoga italià
que va escriure de la ciutat dels infants
i que parla precisament de l'empoderament de l'infant
a través dels consells dels infants
perquè l'infant esdevingui un ciutadà actiu
i, per tant, tingui un rol transformador de la ciutat
i s'impliqui en la ciutadania.
Ara mateix, l'infant no és que no tingui dret,
en té molts,
però no se'ls garanteixen tots,
ells no són ciutadans de plens drets,
ells no poden fer certes coses com a ciutadans.
Nosaltres el que volem és que en aquest espai
precisament garantir-los aquests drets
i que siguin ells els protagonistes,
no que nosaltres els diguem
que clar, ara posaré exemples
de coses que hem vist i no ens agraden.
Consells d'infants que són l'Ajuntament
que els diu què han de pensar aquell any.
Per exemple, tenim...
el típic, eh?
Hem de fer un parc, feu-lo vosaltres.
Bé, potser aquesta no és la perspectiva.
Ells el que han de fer és analitzar
a la ciutat i dir, escolta...
Pues sí, volem un parc o no.
Volem un parc perquè el necessitem,
perquè quan surts de l'escola,
en aquest espai,
no hi ha parts al voltant.
La proposició ja és molt diferent,
no és l'Ajuntament en què rege el grup d'infants,
sinó l'infant reflexiona sobre la seva ciutat,
sobre com funciona
i proposa canvis.
Que és substancialment diferent,
perquè l'anàlisi partés de la seva mirada
i no de la mirada adulta.
I amb això estem.
Nosaltres volem fer aquest tipus d'espai de participació.
I a partir del setembre, llavors,
per exemple, cap a on ens encaminaríem?
Jo crec que ens encaminaríem cap a un espai
on hi haurà...
Bé, ho hauran de definir,
aquests nens i nens que participaran,
però entenem que serà un espai obert
on segurament les escoles tindran molt a dir,
perquè jo crec que aquí és molt bàsic
que els infants que estan a l'espai de participació
puguin anar als seus centres educatius,
per tant, a les seves aules,
i poder-se explicar,
perquè al final no només ha de quedar
en el grup d'infants que participa en aquell moment,
sinó que són representants de tots els nens i nenes,
per tant, aquests grups d'infants
hauran de prendre la responsabilitat
de quan arriben a les seves classes
o als seus espais informals,
als equips de futbol, al hockey,
a la classe d'informàtica,
el que o a l'espai puguin explicar.
També, escolta, al Consell d'Infants
o a l'Espai d'Infants estem fent això,
què us sembla?
Ells han de fer de representants de tot això.
Jo crec que anirem cap aquí,
cap a un espai de xarxa,
d'espai d'on els nens,
ostres, tinguin camins i vehicles
per tenir representants
i a l'hora poder dir la seva, no?,
sobre Sant Just.
I d'aquests 24 infants,
heu fet una...
O sigui, entenc que han entrat en el sorteig
tots els infants nascuts entre el 2005 i el 2010, no?
Sí.
No hi ha hagut, per exemple,
no sé, que algun grup d'infants
preferís si estigués més animat
o i que algun digués...
No, nosaltres vam intentar...
Implicar tothom.
Exacte.
Nosaltres, en aquesta primera fase,
que és la fase de definició,
que és la fase prèvia a l'espai,
per dir-ho així,
és una mica complicat a vegades,
però estem en una fase de definició de l'espai.
Clar, havíem de dir, bueno,
aquí ja no podem consultar els espais.
Hem de ser els adults,
que hem de dir com creem aquest espai.
i vam creure que la manera més sensata
era fer-ho el més àmpli possible a l'edat.
Per tant, agafem des del 2010 fins al 2005.
Pensem que és des de tercera primària fins a segon d'ESO.
És veritat que són unes edats molt diverses
i les generalitats són molt diverses,
però, clar, també garantim una pluralitat de mirades
des d'un nen de 9 o 10 anys o 8
fins a un nen o nena o un adolescent
de 12 a 13 o 14.
I amb això ens garantim molta pluralitat.
també hem garantit la paritat.
De cada generació s'agafen dos nens i dos nenes,
per tant, la garantia de presència de nens i nenes,
i se n'agafen quatre per cada generació.
Són sis generacions,
són 24 les persones que participaran,
12 nens i 12 nenes de dos anys,
de cada generació, quatre.
I amb això garantim una mica aquesta homogeneïtat representativa
que creiem que era bo que estigués.
És veritat que volíem, primer,
intentar també agafar els nens escolaritzats,
perquè és veritat que hi ha nens que estan a les escoles
i que fan molta vida a Sant Jús,
però no estan als Cens,
perquè els seus pares no viuen a Sant Jús
i ells no estan empadonats a Sant Jús.
Però això no ha sigut possible
per un tema de creuament de dades.
Era molt difícil poder aconseguir les dades
per una vegada d'escolarització,
més les dades dels Cens, creuar-les, treure el repàs.
Era una complexitat administrativa gran.
Quants han entrat al sorteig?
Jo crec que eren uns 1.230 i pico.
Pensa que són més de 200 per cada curs.
Però pot ser que són nens aquí empadonats a Sant Jús,
però pot ser que algun vagi a estudiar a Barcelona,
l'altre estudia a Sant Jús.
Tenim nens que no estan escolaritzats
als centres educatius de Sant Jús,
però també són ciutadans Sant Jús-tencs,
perquè estan empadonats aquí
i, evidentment, segurament fan vida aquí.
Si no és a l'escola,
ho faran les activitats esportives als clubs,
o bé el Cau a les Plai, o bé el Casal de Joves,
o bé...
Segur que fan vida Sant Jús o els pares a les places.
D'aquests 24, 12 seran nois, 12 noies.
Correcte.
I els heu trucat ja, els heu comunicat?
No, estem en allò.
Tots just ahir vam fer el sorteig,
vam fer un sorteig fent servir el mateix sistema
que fem servir amb ARREX,
que és un sistema que fa servir la Generalitat
per fer el sorteig amb un número de tall
i un número aleatori,
i ara estem en el procés de precisament trucar-los
perquè ells voluntàriament,
no és una obligació formant-me part...
Poden denegar, no?, l'accés.
Clar, nosaltres com ho hem treballat,
nosaltres hem fet primer unes cartes informant,
més enllà de la informació,
avui ja dir que ha anat sortint,
unes cartes dirigides directament als nens i nenes,
possibles que els toqués,
per tant, 1.200 i pico cartes,
on explicàvem, mireu,
l'Ajuntament ha fet això,
us pot tocar,
que sapigueu que és representació d'això,
i animeu-vos una mica,
en línies molt generals.
A part d'això,
per reforçar una mica la idea de la participació
i explicar què vol dir participar,
hem fet una sèrie de tallers
en els centres educatius,
que evidentment no arribarem a tothom,
però que,
per això que tu mateix comentaves,
de l'ens que potser no estan escolaritzats aquí,
on precisament les persones
que dinamitzaran aquest espai
han anat, els han explicat
i els han animat
que si els arriba la carta
conforme els han tocat
o l'ha trucada conforme els ha tocat,
que s'animin,
que no tinguin por,
que és una oportunitat, etcètera.
I de moment,
tot això està anant molt bé,
de fet,
totes les valoracions
de les direccions
i de les mestres
o mestres que han gaudit del taller
estan dient
que han sigut uns tallers molt profitosos,
que els nens han sortit molt animats
i que si els hi toca
doncs participaran.
Llavors ara el que fem
és anar trucant,
anar trucant i enviant cartes
per saber si realment volen participar.
I si no volen,
no passa res,
ningú obliga a participar,
la participació sempre és voluntària,
trucaríem a la següent persona
i així fins a aconseguir
els 24 nens i nenes.
I ja per acabar,
quines matèries es podran tractar
en aquest espai
de cara al setembre?
Matèries, per exemple,
només que facin referència
a l'educació
o també,
com has comentat,
temes de parc?
Jo crec que
ha de ser el més ampli possible,
ells són ciutadans.
Vull dir,
si els hem de considerar
ciutadans i ciutadanes,
ho hem de fer
amb tots els seus drets.
Per tant,
no només estem parlant
de l'educació,
dels espais educatius,
ja siguin formals o no formals,
sinó dels espais públics,
dels equipaments,
de les activitats que s'ofereixen.
Ells potser ens diuen
que falten activitats
d'oci per a infants.
No hi ha prous concerts per a infants,
no hi ha prous,
no sé,
activitats per a infants,
però potser ens ho poden dir.
I nosaltres haurem de saber respondre.
Potser ens demanen
que falten espais de joc
per nens més grans de 6 anys,
per exemple,
que potser els bars infantils
se'ls queden petits molt ràpid.
Potser ens demanen això
o potser ens demanen
més espais per fer esport.
Bé, no ho sé.
Jo crec que són ells
els que han de definir
les seves necessitats.
S'ha de dir que l'infant,
veient exemples,
perquè al final sempre parles,
abans de llençar-te
a fer coses d'aquestes,
sempre parles
amb altres municipis
que ho tenen engegat,
que porten molts anys
de consells d'infants
o d'espais de participació,
i et diuen que, curiosament,
l'infant no mira mai només per ell.
Vull dir que a vegades
fan propostes...
Doncs pel que va passejar el gos
o pel que va...
O per la persona gran
que, escolta,
jo tinc la meva àvia
que resulta que se va
per aquest carrer
i aquest carrer té...
Les voreres no estan adaptades
i, ostres,
hauria d'adaptar les voreres
per la gent gran.
I ho pensen.
Vull dir que a vegades
és quan ens fem adults
que només pensem
en el nostre grup d'edat
i en la nostra manera de fer
i els infants
tenen aquesta capacitat
d'empatitzar molt
i de mirar per tothom.
Jo crec que és un element
molt important.
Molt important, de fet.
Jo crec que tenir com a indicador
de qualitat de vida
a l'infant
i que l'infant
et pugui dir la seva
és molt important
perquè l'infant
no només pensa per ell,
sinó per tots i totes,
pels seus pares,
pels seus avis,
pels seus germans petits
i jo crec que serà
molt profitós.
O sigui que en traurem,
bueno,
espero que els infants primer
tinguin aquest espai
que tenen el dret
i que com a poble
en traguem molt profit.
Perquè després,
aquests 24 nois i noies,
després,
quan comenci el setembre
ja més pròpiament dit
l'espai,
ells...
No en formaran part
en principi, no?
Un altre sorteig
o serà més...
Bueno, ho decideixen ells.
Clar, ells diran,
escolta,
creiem que cal sortejar.
No, creiem que
en comptes de sortejar
triarem que a cada classe
surti un representant
i un representant
escollit per la pròpia classe
perquè creiem que té més força
una persona
escollida
de manera democràtica.
Doncs, escolta,
això ho definiran ells.
Unes coses
tenen unes avantatges,
d'altres en té,
d'altres.
Particularment,
jo els sorteigs
m'agrada més
perquè penso que
sempre generes
més heterogeneïtat.
La representació
sempre a vegades
surten
del mateix tipus
de perfil de persona
amb més energia
i més...
Però bé,
no sé,
això ho decidirà.
i a elles
que és el que
els hem encarregat
que facin.
Molt bé.
Llavors,
a veure,
amb això estarem.
Amb això estarem.
Doncs,
moltes gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies a vosaltres.
A veure com van
aquestes tres sessions
el mes de juny.
Sí.
A veure què tal.
Jo, realment,
és un projecte
molt il·lusionador.
És pionier a Sant Just,
no?
Sí,
no havíem fet mai
aquest espai de participació.
És un projecte
molt il·lusionador.
Des d'aquí
aprofito
i agraeixo
també
a la gent
del grup Impulsor,
del projecte educatiu
de la ciutat,
a la comissió
que es va
encarregar
de preparar aquest espai.
Jo crec que ha sigut
una comissió
en la qual hem treballat
molt bé,
amb unes persones,
ciutadans i ciutadanes
molt implicades
i jo crec que guanyarem
un espai
de molta qualitat.
Fantàstic,
just.
Doncs,
que vagi molt bé.
Gràcies.
I sobre el tema
ja en tornarem a parlar
més endavant
quan ja estigui tot
muntat.
Sí, sí, sí.
Una abraçada.
Igualment,
gràcies.
Adeu.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'esmood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més sual.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Come on to my love.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts
de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema
es fa ràdio.
avui, a les 9 del vespre,
M de música,
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana.
de за what sense
O heavens
m'en
el programa realitzatum,
que és hissparelle.
Omega-i es suño,
l' responsibility no
bersouvert,
i e s'listat de la tarda.
Veë.
M deonges hiperste eitherang
o endsina.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Correm!
Correm per arribar abans.
Correm perquè ens esperen.
Correm perquè ens fan córrer.
Perquè tots corren.
Correm per ser els primers.
Per no fer tard.
Perquè ens agrada.
Correm per impressionar.
Correm perquè estem contents.
Perquè estem enfadats.
Correm perquè ens distraiem.
Correm, correm i correm.
Fins que deixem de córrer.
L'accés de velocitat és incompatible amb la vida.
No corris, viu més.
Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya.
012.
La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012.
La Generalitat al teu costat.
Primer van ser les dones.
98.1 FM.
Després, internet.
radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio Desvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio Desvern.
Nurem 8.1.
Ràdio Desvern.
Doncs ara, passant 6 minuts a 2 quarts de 12 del matí, 7 minuts, perdó, m'acaba de canviar el rellotge.
Avui són 28 de maig, dimarts del 2019, i com cada dimarts quinzenalment tenim la Nicole...