12 i 13 minuts, comencem la tercera hora del Just a la Fusta
i ho fem parlant de la presentació d'un llibre que tindrà lloc dijous
a partir de dos quarts de vuit del vespre a Cal Llibreter.
Es tracta del llibre, la llibreta Blava, de Pilar Carseller.
Aquí tenim aquesta hora amb nosaltres a l'estudi de la ràdio d'Esbem.
Hola, bon dia, Pilar.
Hola, bon dia, bon dia.
La Pilar és mestra i llicenciada en Filologia Catalana.
També, segons la nota que ens ha fet arribar aquest llibreter,
s'enjustenca per...
Per adopció.
Adopció.
No, deia per...
Per voluntat pròpia.
Correcte, sí.
Per voluntat pròpia.
S'enjustenca per voluntat pròpia, doncs?
Sí, sí, crec que fa des del 83 que sóc s'enjustenca.
Que visse s'enjustenca.
Sí, sí, que visse s'enjustenca.
Home, aleshores s'enjustenca amb totes les llibres.
Amb totes les llibres.
Sí, a vegades a Sant Just hi ha gent que diu,
home, els que han nascut a Sant Just,
però, home, algú que porta allà més de 30 anys
i viure a Sant Just, diré que...
A més a més, pots viure molt de temps en un lloc
i no sentir-te part d'aquest lloc, no?
I jo, des de...
Ben aviat ens vam sentir Sant Just, eh?
Un poble que cull, que té molta vida i que, per tant, si tu vols, no has de viure al marge, no?
Sinó que pots participar plenament.
Doncs aquest llibre, que es presenta dijous a partir de dos quarts de vuit, és la primera novel·la de la Pilar.
Com vas fer aquest pas de dir, doncs, escric una novel·la?
Sí.
Sí, sí, és la primera novel·la.
Jo havia...
Bé, tota la meva vida professional l'he dedicat a l'educació
i, més concretament, en temes de llengua, no?
I sempre el tema d'escriure amb els alumnes ha estat un tema que a mi m'ha fascinat.
Veure ja, com de petits, quan aprenen a llegir i escriure, al cap de...
Quan ja en saben, ja no escriuen més, per dir-ho així.
És a dir, omplen els exercicis dels quaderns, dels llibres, i fan molts exàmens,
però, com a molt, aquella cosa de la redacció setmanal, no sé si tu recordes, que ets molt jove,
però, realment, aprendre a escriure, o sigui, escriure no és una activitat solament d'inspiració
o de tenir una valua genètica, per dir-ho així, no?
Escriure és un saber que s'aprèn, que s'aprèn com?
S'aprèn escrivint, s'aprèn parlant dels textos que has escrit,
s'aprèn amb interacció, amb les persones que escriuen.
I aquesta era una idea que jo sempre...
Per mi va ser una idea força, mentre vaig estar treballant,
tant a l'escola com després a l'institut,
i vaig tenir la sort de...
Bueno, vaig, evidentment, vaig intentar aprendre i saber què s'estava fent
amb la gent que ho feia bé,
i vaig tenir la sort de poder fer dues experiències,
una a l'escola primària i una a la secundària,
d'escriure llibres amb els alumnes.
Quan vaig veure que s'ho passaven tant i també,
i que realment la motivació d'arribar a publicar un petit llibre
era tan gran d'aprendre a escriure,
que vaig tenir molt clar que quan jo tingués més temps
seria jo la que em posaria a escriure.
i bé, bé, ve una mica d'aquí,
de sempre, d'una manera o altra,
d'estar en contacte amb la llengua escrita
i amb la didàctica de la llengua
i d'agradar-me molt també llegir, evidentment.
És a dir, és una idea que venia ja de lluny,
però potser per qüestió de temps ho havies posposat,
o per qüestió de prioritats, potser.
Sí, de prioritats, i són moltes hores, eh?
O sigui, la llibreta blava...
He estat cinc anys treballant amb ella, no?
No potser amb la mateixa intensitat tots els anys,
però sí amb una certa disciplina, eh?
D'horari gairebé laboral.
Què és més difícil?
Inculcar la passió per l'escriptura
o després posar-t'hi tu i escriure la teva pròpia novel·la?
És que, clar, és diferent, és diferent.
Més difícil...
No, és diferent, però totes dues coses són apassionants,
perquè jo, almenys jo m'ho he passat molt bé
els anys que he treballat de docent,
que he tingut els alumnes al davant
i que, bueno, a part dels que us hem fet altres coses,
però m'ho he passat molt bé, realment ha estat molt satisfactori.
I també m'ho he passat molt bé escrivint la llibreta blava, eh?
Sí que hi ha hagut moments,
perquè això, bueno, jo crec que és inherent
a posar-se a escriure moments més de desànim
i moments més de pensar, sí, sí, això funciona, no?
Això...
Però, en el fons, és una satisfacció molt gran.
Molt gran.
I molt més quan està acabat.
I molt més si trobes un editor
que s'arrisca a editar-la i a publicar-la, no?
I més encara, si hi ha llibreries també,
com que el llibre té que s'ofereixen a fer aquesta presentació,
d'un llibre que parla de la història d'una nena
i dels seus primers 23 anys de vida,
crec, si no m'equivoco.
Sí, sí.
Quina és la seva història,
o fins on es pugui explicar, eh?,
per no safar el llibre, tampoc.
Sí, sí, sí.
No, no, no.
Bueno, el perquè d'aquest llibre...
A veure, aquest llibre està basat en uns fets reals
i en una història real,
i que concretament va ser la infantesa
i els primers anys de joventut de la meva mare.
Jo, quan de petita, la mare em deia
que no llencés ni una molla de pa,
perquè era pecat, no?
O em deia que fes el favor d'estudiar,
que ella no havia pogut anar a escola.
Jo li feia cas,
però en aquell moment no podia donar...
No podia interpretar ben bé què m'estava dient, no?
No li donaves el valor que tenia, no?
Clar, i va ser de gran quan estudies,
quan veus el món ja d'una manera molt més ampli,
que descobreixes que...
Bé, que tens moltes ganes de saber
per què la mare et deia allò
i de saber moltes més coses d'aquesta infantesa
que comença...
De fet, la mare va néixer el 27, el 1927,
i acaba, com tu has dit, abans dels 50, no?
Llavors, jo era...
Per mi era un...
Suposo que estava en un raconet del cor
que un moment o altre hauria d'explicar-ho, això.
Quan va morir el pare,
vam tenir moltes més hores per xerrar totes dues.
Ella estava força bé
i li vaig demanar que m'expliqués moltes més coses
i després li vaig demanar permís per escriure-les.
I, per tant,
la llibreta blava és una novel·la de ficció
basada en fets reals.
El que passa que, en aquest cas,
l'autora el que ha fet és inserir
aquests fets reals en un marc,
en una trama, no?
I amb uns esdeveniments
que, en part, són ficticis, no?
Sí, la protagonista és l'Anita,
que no és la teva mare.
No, però que està inspirada.
Està inspirada.
És a dir, la història de la teva mare
ha servit com a marc,
diguem de referència.
Exacte, com a inspiració del personatge.
Dèiem també que els escenaris
on la novel·la transcorre
són la vida rural a Aragó
amb el conflicte armat de la Guerra Civil
i l'època de postguerra,
després a Barcelona.
També suposo que aquests dos escenaris
juguen un paper important, no?
Sí, de fet, són els dos escenaris
que configuren les dues parts de la novel·la.
La primera part,
que és la infantesa fins als 17 anys
que és a l'Aragó
i en uns pobles molt petits de l'Aragó,
en una zona...
Fixa't, estem parlant de l'Aragó
tot just declarada la República Espanyola.
Per tant, començava a haver
no solament...
O sigui, començava a haver
tot el tema de col·lectivització del camp
i una nova...
Bueno, una nova il·lusió,
perquè canviarien les coses.
Fins i tot a nivell d'ensenyament
començaven a arribar mestres formades
amb la República
i tot això va durar molt poc.
Va durar molt poc perquè estem parlant
del començament de la Primera República
fins que va esclatar la guerra.
Per tant, per una banda,
ja aquesta part d'ella va viure,
amb converses dels pares
i amb l'ambient,
aquesta il·lusió
pel canvi, per la revolta,
i després va viure l'inici de la guerra
i la postguerra.
O sigui, el marc de l'Aragó rural
durant aquesta època.
I després, a les 17 anys,
es va veure obligada,
no per la seva voluntat,
de marxar a Barcelona.
Llavors hi ha la Barcelona
també de postguerra
i el canvi que per ella representa,
bueno, una ciutat gran
amb edificis que tapen el sol i la llum
i amb una sèrie
molt diferent
del que havia estat acostumada.
De manera de fer.
I per això, ho has dit bé,
són les dues parts de la novel·la.
Aquí al programa,
a vegades tenim,
els dilluns tenim tertulians
que són d'edat avançada,
diríem,
i ahir estàvem parlant
de les seves experiències de joventut
i deien
és que la gent jove d'avui en dia
no us podeu ni imaginar
com vivíem abans,
com vam passar la guerra,
la postguerra,
és que no us podeu ni imaginar.
Creus que la teva novel·la
també pot servir d'alguna manera
com a...
una manera de conservar
la memòria històrica?
També,
que això encara està tan de moda
de conservar la memòria històrica?
No, totalment.
O sigui, la primera,
bueno, la segona part
també a la seva manera,
però, a veure,
quan deia
és la història de l'Anita,
però és la història
de moltes dones
com l'Anita
d'aquella època.
Eren dones que,
abans de la guerra no,
però, bueno,
de fet,
tant cuidaven la casa
com estaven treballant a l'or,
els animals,
els homes
estaven tot el dia fora
i ja no diguem
com va començar la guerra,
ja no els van tenir.
Clar,
hi havia...
Jo,
dels pobles
que jo anomeno
que he conservat
el nom real dels pobles,
no ho he trobat,
però ho he trobat
d'un poble veí,
algú que es va entretenir,
es va entretenir,
va fer una recerca important
de quantes persones
durant la guerra
havien desaparegut,
quants van ser fusellats,
quants van...
quants van estar empresonats,
quants van marxar a França,
és a dir,
bueno,
aquella diàspora
que hi va haver,
no?,
de la gent que va marxar,
per tant,
els homes no hi eren
i les dones
havien...
havien d'aixecar la família
i de pujar la canalla,
que n'hi havia molts de canalla,
perquè en venien tants
com...
com en feien,
per dir-ho així,
no?
Llavors,
la vida de la dona
era una vida molt dura
i...
i amb...
bueno,
amb molt de coratge,
no?
Una vida també lligada
a l'aigua,
per exemple,
jo,
a la meva novel·la
l'aigua surt molt,
perquè per mi,
l'aigua dels safarets
i l'aigua d'anar a buscar aigua,
o sigui,
l'aixeta no rejava,
s'havia d'anar als pous,
i llavors
anaven amb mules a vegades
i a vegades
amb les gerres només
posades a la cintura,
no?
als safarets,
l'aigua era gelada
a l'hivern,
no?
És a dir,
era...
era una manera
de fer que
la gent jove,
com dius tu,
no pot ni imaginar-s'ho,
no?
Perquè,
clar,
bueno,
jo també ja vaig néixer
amb l'aixeta
que rejava,
no?
i la llum,
els primers anys,
després ja hi va haver llum
allà també,
però els primers anys
anaven amb el llum aquell,
amb el candil que deien,
amb el llum d'oli.
Sí,
evidentment,
hi ha un...
el context
amb el que es desenvolupa
la història
és un context
de memòria històrica,
evidentment.
Entenc també,
per la forma
que ho expliques,
que tot i ser
una novel·la,
està molt ben documentat,
és a dir,
que les coses que hi passen
estan...
estan
vist que són així,
no?
Sí,
a veure,
el que passa,
per dir-ho així,
està molt documentat
amb el que m'explicava la mare.
La mare, per exemple,
m'explicava,
vaig fer la comunió
els 12 anys
quan va acabar la guerra
i els rics
van restaurar l'església,
però jo no anava de blanc.
A ella m'explicava això.
Llavors,
jo allò,
he hagut de contextualitzar-ho,
d'imaginar-me
com va ser
aquella cerimònia
i em faig una pinzellada
perquè té importància
abans i després
d'aquest moment
en la història.
Per tant,
tinc la documentació
de la mare,
que és important
perquè ella
és la que m'explicava coses
i després
el que també he fet,
a part d'anar-hi
un parell de vegades
a tota la zona
on es desenvolupa
la primera part de...
Clar,
la segona és més fàcil
perquè jo vaig néixer a Barcelona
i la tenim aquí molt a prop,
encara que, evidentment,
has de comentar-la,
com tu dius,
de saber
l'any 49,
quan la nit
escoltava la ràdio,
a quina hora
començava
el programa
i com començava,
que fins i tot
a mi m'esgarrifava,
tot i que jo crec
que ho havia sentit
encara de petita
com començava
amb aquelles frases
aquí i aquí són
Ràdio Nacional d'Espanya,
no sé què,
Viva Franco,
Viva Espanya.
és que començava així,
cada dia del món
i cada programa del món,
no?
Llavors, clar,
això sí que ho vaig buscar,
inclús per saber
exactament els programes,
perquè ella va estar
cuidant una persona
i quan aquella persona
li posava el programa
perquè escoltés
la música
que li agradava.
Vaig estar buscant
també molta informació
del front d'Aragó,
de la guerra,
de quan van entrar,
clar,
encara que sigui una novel·la,
que no és una novel·la històrica,
o sigui,
el que és més important
és la història que passa,
és l'història personal,
no tant
el moment històric,
sí que,
evidentment,
com tu dius,
he hagut de documentar-me,
no?
D'això
fins al tipus
d'arbres
per on passaven els,
bueno,
etcètera.
La presentació del llibre,
com hem dit,
serà dijous
a partir de dos quarts de vuit
a aquest llibreter
i també anirà acompanyada
d'un maridatge amb vi,
si no estic equivocat.
A vegades pregunto
als autors
que presenten llibres
amb maridatges de vins,
que ho acostumen a fer,
aquest llibreter,
quin vi creuen
que li aniria bé
el seu llibre,
la seva novel·la?
Un vi negre,
un vi blanc,
un vi dolç,
un vi...
Mira,
t'explico,
jo a la primera,
la presentació
que vàrem fer a Barcelona,
vaig triar
un vi que fos de la zona.
Vaig estar
buscant també
un vi que fos...
Bueno,
aquella zona
és un muntar,
però
és una mica més amunt,
o sigui,
els...
Bueno,
però de fet,
ara n'estan fent
de vi allà també.
Però aquí,
ho vam parlar
amb l'Àstrid,
que ja saps
que és la jefa
d'aquestes coses,
del celler de Can Mata,
i ella em va proposar
fer una cosa
més festiva
i ha proposat
un vi ancestral
que jo no el conec,
o sigui,
que això ho ha fet ella.
És el seu terreny.
Sí.
I, bueno,
el tastarem,
el tastarem dijous.
Doncs segur que el maridatge
serà ben bo.
Doncs moltes gràcies,
Pilar,
per haver vingut
a Ràdio d'Esvern,
al Just a la Fusta,
i fer-nos una pinzellada
sobre la teva novel·la,
que, bé,
esperem que tingui molt èxit,
especialment aquí a Sant Just.
Esperem que sí.
Moltes gràcies.
Gràcies i bon dia.
e de hondres.
Bon dia.
Gràcies.