El Jordi del Cruïlla de Camins, molt bon dia Jordi.
Hola, bon dia, què tal?
Com està anant tot plegat?
Bé, molt bé. Personalment, molt contents de com ha anat el quinto tapa i esperant ja la traca final.
Exacte, aquest cap de setmana suposo que també serà intens, no?
També serà intens, ja saps tu que sempre hi ha gent que ho deixa tot pel final, per temps i per teina,
i jo suposo que sí, que serà bastant interessant, tant el dia d'avui com demà.
I el diumenge també.
Exacte, és aquesta traca final, no? El diumenge, a més a més, també hi ha aquesta festa del comerç
i a banda també s'acabaran de fer aquests quintotapes.
En el vostre cas, oferiu dues tapes, no? La tapa quilòmetre zero és la perla del Llobregat.
Explica'ns una mica com és.
Perdona'm, digue'm?
Explica'ns una mica aquesta perla, com és.
Bé, doncs mira, la perla del Llobregat és un joc de paraules fàcil, pera perla,
i això és un foie casolà de fetxa de vedella amb una reducció de cava
i llavors ho servim amb un tros de pa, amb ceba deshidratada i la pera natural,
res d'anar a mi, hivern ni res, i llavors amb un toc de salsabian d'ocs.
I la veritat és que és molt gustós el pa aquest, aquesta etapa que hem decidit.
Una mica, nosaltres l'oferta que tenim és molt arriscada en la carta
i quan vam estar parlant amb l'Ona, doncs el que més ens podia representar era això.
Nosaltres fem llesques, doncs bé, fem una llesqueta de pa.
Clar.
Normalment la llesca és més gran, però clar.
Clar, clar, del fer...
Exacte.
Aquesta és la perla del Llobregat.
Molt bé.
I després no en teniu una altra, sí?
Sí, l'altra és la casa que li diuen, que és la Chuck Strawberry,
que fa poc ens va deixar, malauradament, el pala del rock'n'roll.
Sí.
I a l'altre perry vam fer també un joc de paraules.
Molt bé.
I aquesta és la més arriscada de totes perquè, bueno, estem acostumats a menjar
els callos, el fetge a la planxa o els ronyons, però el cor no s'havia...
És veritat, això.
És veritat.
Llavors, clar, la cascaria és una miqueta algú que s'havia deixat de banda
i, bueno, ja ens quedàvem amb l'otípic.
I llavors la gent li agrada molt perquè quan trenques el tabú que tens
de buscar el cor del xai i tal, bueno, és un moscle igual que els altres
i la veritat és que quan la gent la prova li agrada molt, li sobta
i està seguint molt ben valorada aquesta data.
Sí, sorprenen també una mica.
Sorprenen molt, sí, perquè a més això, bueno, l'elaboració és bullir el cor
i llavors el que fem és macerar-ho mínim 24 hores amb el juliver, el vinagre,
suc de llima i llavors això ja va presentat també amb la seva llasqueta de pa, amb mantega,
el tros de cor, petit, i el, clar, perquè dius a la gent tros de cor i s'imagina ja...
Vam començar a fer-ho amb la confitura de maduixa, però ara ho estem fent amb maduixa natural.
Ah, molt bé.
Una rodenteta de maduixa que al costat de salat, dolç i el punt d'acid de la maduixa és brutal.
Que bo, molt bé.
Perquè la confitura el que feia l'adulso era treure-li una miqueta massa el protagonisme en el que era el cor, no?
I la veritat que sí que ja et digués això, o sigui, quan jo, quan a mi m'ho va proposar un amic cuiner
i jo vaig dir, home, vols dir, tio, sí, sí, la veritat és que el primer tabú va ser el meu
i em va deixar agarrat i bat.
I el tabú va demuntar, eh?
I la gent ve el que li passa.
Les dues agraden molt, però la que més sobta és això, precisament per aquest.
Clar, clar. Molt bé, molt interessant.
Sí, sí.
I llavors suposo que potser decideixes incorporar-la també en format carta, que és tu última.
O sigui, ara, un cop s'acabi el quinto tapa...
Diré una cosa, la gent com que s'engresca tant, a vegades he fet la prova d'agafar i servir-lo amb un plat al cor.
Sí.
Així, una miqueta calentó, perquè les dues tapes són fredes, diguem-ne, però escalfar-lo i posar-lo amb un platet i uns coberts,
val veure que ja els hi ha sobtat tant i els hi agrada, i potser incorporar-lo a la carta com a una llesca, home, no ho descarto, no?
Però en el futur, bueno, segurament ho tindré a tapejar.
Diria-se una opció.
Exacte.
Molt bé, doncs esperem que acabi d'anar bé, perquè, com dèiem, encara avui, no?, hi ha de 7 a 11 oferiu encara la tapa, per tant, les dues tapes,
és a dir, la gent que s'animi a passar pel Cruïlla de Camins, situat a la carretera real número 106, al costat del Walden.
Bé, és el mateix Walden, això queda al costat del que era antigament la vagoneta, i la canxa de bàsquet, en el mateix edifici Walden, en el mateix edifici Walden.
Molt bé.
La bogaderia també, hi ha una bogaderia aquí.
Doncs esperem que acabi d'anar molt bé també aquest final de Quinto Tapa, i moltes gràcies, doncs Jordi, per atendre'ns aquí a la ràdio.
A vosaltres, faltaria més, passa bon dia.
Igualment, bon dia.
Adéu, m'acord.
Fins aviat, que vagi bé.