Title:

Món propi i subjectivitat en l’art de Patrícia Daudé: ‘In and Out’, dibuix subtil i el diàleg interior–exterior a Sant Just

**Entrevista a Patrícia Daudé** al voltant de la seva participació a l’exposició “El món propi” del cicle “Mons” a l’Espai MercArt de Sant Just. Conversa centrada en la seva visió de la *subjectivitat*, el procés creatiu, la peça de diapositives “In and Out” i la relació entre matèria, temps i agents externs. ## Temes principals • **“Món propi” i subjectivitat**: el món com a construcció personal en diàleg amb l’objectiu i l’extern. • **Procés creatiu obert i intuïtiu**: sense temàtica prèvia; la idea emergeix amb la materialització. • **“In and Out” (passi de diapositives)**: arxiu de fotografies analògiques (1996–2016) que trenen interior–exterior, taller–món i processos de treball. • **Agents externs i pas del temps**: la matèria canvia; el temps actua com a “tercer autor” i s’incorpora al resultat. • **Dibuix subtil i imaginari oníric**: grafit i llapis de color per a cartografies imaginades i “hibernacles” com a micromons. • **Posicionament estètic**: art contemporani sí; *art conceptual* (idea per sobre de forma), no. La **forma i el material** generen la idea. ## Context i origen de l’exposició - Col·laboració sorgida amb la comissària Laura Beringo (i Quim Déu), que veu en Daudé una pràctica de dibuix molt personal que encaixa amb “El món propi”. - Selecció de tres peces (dos dibuixos i un passi de diapositives), principalment d’obra ja existent que reflecteix el tema. ## “Món propi”: visió subjectiva i objectiva - Daudé entén el “món” com una realitat objectiva i, alhora, com una **dimensió personal potent** que filtra l’exterior. - El seu treball activa aquest “va i ve” entre interior i exterior, i assumeix que l’art inevitablement és *subjectiu*. > “Hi ha un va-i-ve entre el que és extern i el que és intern… el que veu tothom s’ha de relacionar amb les visions personals.” ## Procés creatiu i relació amb el públic - Treball **no temàtic**: s’alimenta del que ve de peces anteriors, amb processos llargs i aturades deliberades. - **Intuïció, cicles i retorns**: la forma es clarifica amb el temps; sovint deixa reposar i reprèn. - **Sense objectiu d’incidir**: prefereix una experiència oberta, sensorial i intel·lectual, no dirigida. > “No m’agrada dirigir-ho massa; prefereixo una experiència bastant oberta.” ### “In and Out” (passi de diapositives) - Fotografies analògiques de viatges, interiors i processos de taller (1996–2016). No són postals: capten detalls que ressonen amb la seva obra (p. ex. forats, túnels, buits). - Neix d’un treball que trasllada elements del taller a la intempèrie: **interior–exterior** com a fil conductor. - Esdevé una projecció d’imatges que s’entrellacen, articulant un **arxiu personal** com a món en si mateix. ### Agents externs i pas del temps - Experimenta amb materials fràgils, barreges no estàndard, *despigmentació* i exposició a la intempèrie. - El **temps** i l’entorn actuen com a “tercer agent” que transforma la peça; aquesta evolució s’accepta i s’incorpora. - Defensa l’ús **analògic**: l’envelliment (p. ex. lleu decoloració) pot formar part del cicle vital de l’obra. > “No acaben les meves accions: hi ha un element tercer —el pas del temps— que obre possibilitats.” ## Els dibuixos: cartografies imaginades i hibernacles - Tècniques: **grafit** i **llapis de color** sobre paper. Imatges **tènues, subtils i emergents** sense referent previ. - Obsessions visuals: representacions antigues del món, cartografia d’allò desconegut, i els **hibernacles** com a *micromons encapsulats* (metàfora del món propi). - To **oníric**: s’allunya del real immediat per explorar una realitat interior. ## Posicionament estètic - S’identifica amb **art contemporani** per context temporal, però no amb l’**art conceptual** entès com la primacia de la idea sobre la forma. - En el seu cas, la **idea sorgeix de la formalització** i del treball amb materials i processos. > “La idea apareix a través de la formalització dels materials.” ## Exhibició a Sant Just i accés al públic - Valora apropar l’art contemporani a circuits no especialitzats i contribuir perquè **Sant Just** entri en el mapa de l’art. - Detecta un substrat cultural local i desitja que projectes com “Mons” **fructifiquin** en el futur. ## Com apropar-se a l’art contemporani - Reconeix les **ruptures** estètiques i conceptuals del segle XX–XXI i demana **temps i curiositat** al públic. - No cal “entendre” de manera única: cal disponibilitat i atenció, com amb lectures exigents (p. ex. *James Joyce*). > “Trobar coses que a priori no entens no és negatiu: activa sentits i intel·lecte.”

['Patrícia Daudé', 'Mireia', 'Espai MercArt', 'Sant Just Desvern', 'Mons', 'El món propi', 'art contemporani', 'subjectivitat', 'interior–exterior', 'In and Out', 'passi de diapositives', 'fotografia analògica', 'dibuix', 'grafit', 'llapis de color', 'materials orgànics', 'agents externs', 'pas del temps', 'despigmentació', 'processos llargs', 'oníric', 'surrealisme (influència)', 'art conceptual (debate)', 'cartografia', 'hibernacle', 'públic i mediació']